Dilluns, 16 de febrer de 2015 ADMINISTRACIÓ LOCAL. Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida

Transcripción

1 ADMINISTRACIÓ LOCAL Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida ANUNCI LA COMISSIÓ DE GOVERN, en sessió del dia , adoptà el següent acord: RESOLDRE l al legació interposada en el tràmit d informació publica de l Ordenació Singular de Terrasses de Rambla de Catalunya en el sentit que, justificadament i raonada, figura en l'informe de Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, de data 12 de gener de 2015, que consta en l'expedient i que es dona per reproduït. APROVAR definitivament, a l'empara de l article 79 de l Ordenança de Terrasses, l Ordenació Singular de Terrasses de Rambla de Catalunya, segons el text que consta com a annex al present informe proposta. NOTIFICAR el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d informació pública.publicar el present acord i el text íntegre de l Ordenació Singular de Terrasses de Rambla de Catalunya per a la seva eficàcia, en el Butlletí Oficial de la Província i en la pàgina web de l Institut Municipal del Paisatge i la Qualitat de vida, en compliment l article 80 de l Ordenança de Terrasses. DONAR COMPTE d aquest acord al Consell Municipal. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. ORDENACIÓ SINGULAR DE LES TERRASSES DE RAMBLA DE CATALUNYA Memòria L any 1990 finalitzava amb èxit la darrera gran reforma urbana de la rambla de Catalunya. L operació, duta a terme pels arquitectes Càceres, Graells i Quintana i reconeguda amb el premi FAD i el premi Dècada, apostava per la simplicitat en els materials i el mobiliari, molts dels quals es van utilitzar posteriorment a tota la ciutat. En especial, cal destacar l aposta per l ús de l asfalt com a paviment unitari per a tota la plataforma central de la Rambla, cosa que, sumat a la supressió d un carril de circulació de cotxes, va ampliar visualment la secció del passeig. Així, es va generar un passeig encara més atractiu per als barcelonins del que ja havia estat tradicionalment. L altre element que cal destacar d aquesta rambla i que li confereix un caràcter especial és el seu arbrat d alineació: parlem dels til lers, que li aporten una llum, un color i unes aromes diferents a la resta de l Eixample barceloní. Després de 23 anys, s està duent a terme en aquests moments una operació de manteniment de tot el passeig que ha de reparar l asfalt i aquelles peces de mobiliari fetes malbé. En aquest context urbà, els establiments de restauració de la rambla de Catalunya han anat establint-hi terrasses que, de forma progressiva en els darrers 23 anys, han incrementat l ús d objectes més enllà de taules i cadires i materials diversos, de manera que actualment la visió de desordre i les barreres visuals són prou notòries en un passeig amb la vocació de ser una referència per a ciutadans i visitants. Aquest fet, juntament amb l aprovació de la nova Ordenança de terrasses i la realització de les obres de manteniment del passeig, fa encara més necessària una ordenació de les terrasses Justificació de la distribució

2 Així doncs, la voluntat d aquesta ordenació és la de fer compatible una demanda d espai per part dels restauradors amb el dret dels ciutadans de gaudir de l espai públic i alhora fer possible, també, la convivència amb la resta d operadors del passeig. 2. Delimitació de l àmbit L àmbit afectat per aquesta ordenació inclou totes les finques confrontants a la rambla de Catalunya, així com aquells locals que hi tinguin accés des dels xamfrans. També s hi inclou el tram del carrer Còrsega comprès entre la rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia. Els espais físics que s ordenen són: la plataforma central de passeig de la rambla de Catalunya, el tram de la rambla de Catalunya comprès entre la Gran Via i la plaça de Catalunya (Annex I) i el tram del carrer Còrsega comprès entre la rambla de Catalunya i l avinguda Diagonal (Annex II). 3. Relació de disposicions i ordenacions singulars afectades - Pla regulador de les autoritzacions de terrasses, vetlladors i mobiliari auxiliar al districte de l Eixample, aprovat per Decret de 26 d abril de 2007 (BOP de 15 de març de 2011). 4. Incidència pressupostària, econòmica i social de l ordenació La rambla de Catalunya és un dels centres comercials i turístics de primer ordre de Barcelona. S hi combina la gran afluència de vianants amb l activitat comercial. Cal destacar-hi també l ús del passeig per part d establiments de restauració, tot i que no és majoritari al llarg de la rambla. En el moment de la redacció d aquest document comptem amb 53 locals destinats a restauració, dels quals 40 tenen llicència de terrassa. Per tant, aquesta proliferació de terrasses que ha sofert la rambla en aquests darrers 25 anys podria anar en augment. Cal, doncs, que l ocupació de la via pública per part dels establiments de restauració sigui compatible tant amb el visitant i el passejant de la ciutat com amb la resta dels usos que s hi donen (principalment, comercial i turístic). Pel que fa al cost de les terrasses i en concret al cost de les taxes municipals pel dret d ús de la via pública amb aquesta finalitat, el preu de les terrasses de la rambla de Catalunya és de 170 EUR/m2 cada any, la qual cosa implica que una terrassa màxima de 36 m2 (12 mòduls) té un cost anual aproximat de 6.247,50 EUR, xifra que implica 17,12 EUR/dia i un cost per taula d 1,43 EUR/dia. 5. Estudi paisatgístic de l espai Els criteris tinguts en compte per a l ordenació de l espai són els següents: - Garantir el gaudi de les visuals en perspectiva del passeig. - Garantir les visuals sobre les façanes laterals, en especial les plantes baixes comercials i els accessos de veïns. - Garantir el flux de vianants. - Procurar la seguretat de vianants i cambrers en el trànsit transversal i la seguretat dels vianants en el sentit longitudinal. - Procurar una tranquil litat visual i un endreçament global. - Complir els criteris i les normes definits a l Ordenança de terrasses. Per donar resposta a aquests punts, cal: A escala global: - Alliberar els encreuaments de terrasses fins al pas de vianants inclòs. Aquests són els espais que més ens permeten gaudir de la visió de perspectiva del passeig. D aquesta manera es respecta la configuració de xamfrans pròpia de l ordenació d Eixample. A més, en aquests àmbits és on s acumula la major part del flux de vianants, que poden arribar 2 - Garantir la visió d edificis públics així com la seva evacuació suficient.

3 a ocupar tot l espai en els moments de major afluència. Alhora, en alguns casos existeixen accessos al metro que fan encara més necessari l alliberament de l espai. Aquesta proposta permet, a més, millorar les condicions de visibilitat per a la seguretat vial. - Alliberar un espai central a cada un dels trams. Pot combinar-se aquesta actuació amb la implantació d un pas de vianants lateral que permeti el flux de vianants i cambrers cap a les voreres laterals (incrementant així la seva seguretat). Aquesta acció augmenta la visió transversal i de les plantes baixes de les façanes, proporciona esponjament i permet la implantació de mobiliari urbà (per exemple, bancs) al costat Llobregat. Alhora, es minimitza l efecte túnel o barrera que poden arribar a generar les terrasses. Així mateix, s afavoreix la visió i l accés al comerç del costat Llobregat. Aquesta actuació es veu afavorida pel fet que els carrils laterals són un vial de trànsit pacificat. - Alliberar els espais frontals d edificis d ús públic o d especial interès. Això en permetrà la visió i en garantirà l evacuació dels usuaris per qüestions de seguretat. - Limitar l ocupació a un únic costat del passeig central, que per tradició és el costat Llobregat. Això incrementa la sensació d ordre i permet, com a mínim, la visió d un dels laterals al complet. L elecció del costat Llobregat es produeix per la "tradició" implantada en els darrers 23 anys. - Limitar una ocupació màxima de fins al 50% de l amplada del passeig. A escala concreta: - Limitar l alçada del mobiliari i evitar barreres visuals de mampares, jardineres o altres elements. En aquest sentit, en el cas d haver-hi jardineres, hauran de tenir una alçada que no tapi la visió transversal i evitar l efecte tanca, prioritzant la jardinera baixa amb bardissa vegetal. Cal permetre sempre la visió de les plantes baixes dels edificis del costat Llobregat, cosa que, a més, afavoreix la visibilitat del comerç que hi opera. Per seguir amb aquest principi, es proposa evitar o minimitzar qualsevol altre tipus de mobiliari, llevat dels establerts en aquesta ordenació singular. - Regir-se per l ordre existent establert per l arbrat viari, que aporta una tranquil litat visual alhora que proporciona esponjaments. En aquest sentit, es proposa que cada una de les terrasses s implanti ocupant un màxim de dues crugies de til lers de manera que sempre quedarà un de cada dos til lers alliberat per a les visuals. - Unificar alçades, materials i colors de les terrasses, tot i proporcionar possibilitat d identificació de l operador, per tal de millorar la imatge d endreçament i elegància del passeig. Així, els para-sols tindran tots una mateixa alçada i estaran alineats. Aquest criteri també és d aplicació per a les jardineres. - Regular l ús del mobiliari propi d una terrassa i evitar els elements que no siguin imprescindibles o que siguin més propis de l equipament del restaurant. Així, es proposa l ús de taules, cadires i para-sols, i si escau jardineres longitudinals al passeig situades a la part posterior de la terrassa. 6. Descripció de l ordenació singular resultant de la plataforma central de passeig de la rambla de Catalunya (la descripció de l ordenació singular resultant dels Annexos I i II està detallada a les seves respectives memòries): Pel que fa a l ocupació en planta, un cop alliberats els espais necessaris, la distribució permetrà una implantació màxima de 5 terrasses de 12 taules cada una per cada un dels trams del passeig (xifra que dóna resposta a la demanda màxima actual). Cada una de les terrasses es concreta en: - Mòduls de 2,00 x 1,80 m (ampliables fins a 2,00 x 2,00 m) amb la possibilitat d implantar una jardinera longitudinal al passeig entre els escocells, alineada amb els arbres. - Alliberament d un escocell de cada dos per marcar una diferenciació entre terrasses. - En secció, les terrasses tindrien la mateixa amplada que les actuals, encara que s endrecen alineades amb l arbrat i d aquesta manera s allibera més espai per al vianant sense perdre secció de terrassa. - Limitació, si escau, de l alçada de les jardineres situades a la part posterior de manera que la part opaca sigui d un màxim de 0,70 m i la bardissa sigui d un màxim de 0,80 m d alçada des del paviment. D aquesta manera, es fa possible 3 Un cop preservats els criteris descrits anteriorment, en resulta l ordenació tal com apareix detallada en la documentació gràfica adjunta.

4 la visió transversal. Les terrasses podran tenir una mampara d 1,40 m d alçada màxima des del paviment, que ha de ser de vidre transparent de seguretat, sense muntants ni estructura a la part superior. - Com a peces de mobiliari, es permeten taules, cadires i para-sols, situats dins l àmbit de la terrassa. S hi poden posar fundes i coixins amb la identificació de l establiment. També s hi pot col locar una jardinera a la part posterior de la terrassa i entre els escocells, amb les mides establertes a l Ordenança de terrasses. Mobiliari alternatiu: Amb l objectiu de facilitar l ús de les terrasses per part dels operadors, però sense perdre mai els criteris descrits en el punt anterior per garantir l ús de l espai públic per part dels vianants incloent-hi garantia de visuals, el flux de vianants, la seguretat i l endreçament de l espai, es considera el mobiliari annex següent, col locat dins l àmbit d ocupació que s estableix: - Possibilitat d ús de moble auxiliar dins dels paràmetres descrits a l Ordenança de terrasses per a ordenacions singulars. - Possibilitat d instal lació d un tòtem amb unes dimensions màximes d 1,40 m d alçada i 0,60 m d amplada. Se situarà dins el perímetre autoritzat de la terrassa i s haurà de retirar a partir de l hora de tancament de l activitat de la terrassa en el termini màxim establert a la llicència. - Possibilitat d utilització de testos com a element de separació amb unes dimensions màximes de 0,30 m d alçada i 0,40 x 0,40 m de base. Hauran de contenir plantes vives amb una alçada màxima respecte al paviment de 0,50 m i s hauran de retirar a partir de l hora de tancament de l activitat de la terrassa en el termini màxim establert a la llicència. - Limitació, si escau, de l alçada de les jardineres situades a la part posterior de manera que la part opaca sigui d un màxim de 0,70 m i la bardissa sigui d un màxim de 0,80 m d alçada des del paviment. D aquesta manera, es fa possible la visió transversal. Podran tenir una mampara d 1,40 m d alçada màxima des del paviment, que ha de ser de vidre transparent de seguretat, sense muntants ni estructura a la part superior. - Possibilitat d instal lació d una jardinera lateral a l inici dels trams de carrer i a les separacions vinculades al pas de vianants central, amb les característiques següents: alçada màxima de la part opaca de 0,70 m i alçada màxima de la bardissa de 0,80 m des del paviment. D aquesta manera, es fa possible la visió longitudinal. Podran tenir una mampara d 1,40 m d alçada màxima des del paviment, que ha de ser de vidre transparent de seguretat, sense muntants ni estructura a la part superior. 7. Quadres de superfícies Superfícies de terrassa disponibles Diagonal - Còrsega Còrsega - Rosselló Rosselló - Provença Provença - Mallorca Mallorca - València València - Aragó Aragó - Consell de Cent Consell de Cent - Diputació Diputació - Gran Via (Annex I) Gran Via - pl. Catalunya (tipus) (Annex I) Gran Via - pl. Catalunya (excepcionals) (Annex II) Còrsega TOTAL Superfície m2 127,97 220,98 190,89 242,96 248,96 274,35 250,80 267,57 275,46 320,71 18,79 103, ,18 Tram Norma per a la plataforma central del passeig de la rambla de Catalunya 1. Definició de l ocupació màxima de les terrasses: En sentit transversal: 4

5 Les terrasses podran ocupar fins al 50% de la secció de la plataforma central de la rambla de Catalunya i el percentatge ocupat haurà de ser sempre uniforme per a un mateix tram. En sentit longitudinal: Per afavorir l esponjament, es proposa que longitudinalment no s ocupin més de dues crugies d arbrat seguides. Així com a mínim haurà de quedar lliure un escocell de cada dos, de manera que es forci una discontinuïtat entre dos grups de terrasses. D aquesta manera també es confereix un ordre lògic a la col locació de les terrasses. 2. Distàncies mínimes als elements urbans: Es respectaran les àrees delimitades en els plànols d ordenació. En general, es proposa que les distàncies als elements urbans siguin les mateixes que estableix l Ordenança de terrasses de En qualsevol cas, cal fer una atenció especial a la distància següent: - Al vial lateral: 0,80 m 3. Ocupació dels mòduls i definició del nombre de mòduls per local: En sentit tranversal: 2,00 m, fet que permet col locar dos mòduls sense ultrapassar el 50 % de la secció de la plataforma. En sentit longitudinal: 1,80 m mínim, extensible fins a un màxim de 2,00 m per tal d ajustar els mòduls a la distància real de dues crugies d arbrat. Agrupacions: es proposa que els mòduls s agrupin de quatre en quatre per permetre la col locació ordenada de parasols, amb un mínim de 4 mòduls per local i un màxim de 12 mòduls per local, que és l agrupació màxima entre dues crugies d arbrat. D aquesta manera, podran existir terrasses de 4, 8 o 12 mòduls depenent de la concurrència de sol licitants i les característiques concretes de disponibilitat d espais. 4. Criteris de distribució entre operadors: - En el cas que hi hagi més concurrència que l espai disponible, cada tram és dividirà en dues parts. Cada part estarà formada per l espai comprès entre el xamfrà i el pas lliure central i es tractarà segons els criteris següents de priorització entre establiments: en primer lloc, els establiments amb accés directament al passeig; en segon lloc, els establiments amb accés directament a la primera meitat del xamfrà; i en tercer lloc, els establiments amb accés a la segona meitat del xamfrà vist des del passeig. La dimensió longitudinal de la terrassa serà la projecció perpendicular al passeig central de la façana del local, incloent-hi també els locals en xamfrà, i si l espai disponible no fos suficient es distribuiria mitjançant un criteri de percentatges respectant sempre les agrupacions mínimes de mòduls. Finalment, i després d aplicar els criteris anteriors, en última instància s avaluaria la superfície útil dels locals confrontats i es donaria prioritat al local amb major superfície útil. - En el cas que hi hagi una demanda superior a l ocupació màxima, les zones marcades a la documentació gràfica podran ser objecte d estudi per a una possible ampliació de l ocupació de terrasses. La Comissió Tècnica de Terrasses emetrà un dictamen, positiu o negatiu, per a cada una de les propostes. - La distància màxima de recorregut entre el local i la terrassa no ha de superar els 45 m, comptats com a recorregut de vianants que s ha de mesurar des de l accés al local fins al punt més proper de la terrassa. 5. Elements admesos: Tots els elements que componen les terrasses hauran d estar prèviament inclosos en un llibre d estil elaborat pel Gremi de Restauració de Barcelona i aprovat per la Comissió Tècnica de Terrasses. Totes les modificacions d aquest llibre d estil hauran de ser acceptades per aquesta comissió. Els operadors hauran de disposar d un servei de manteniment. 5 D aquesta priorització, caldrà descartar-ne els locals que disposin de terrassa al xamfrà o al carrer perpendicular a la rambla de Catalunya. Les noves sol licituds de terrassa en espais on l ocupació màxima està exhaurida només es podran anar incorporant amb 4 mòduls per any fins assolir el màxim permès segons els criteris de priorització esmentats anteriorment. D aquesta manera, els criteris per reduir les llicències de terrasses que es troben a un espai amb ocupació màxima, a causa de la incorporació d una nova llicència, seran els mateixos de priorització i es reduiran en grups de 4 mòduls per any.

6 S admeten, a més dels elements bàsics taules i cadires, els para-sols i les jardineres d acord amb les mides establertes per l Ordenança. No s admet cap element no descrit en el document. 6. Característiques del mobiliari admès: Cadires Cal que siguin uniformes. Es permeten les fundes i els coixins amb color corporatiu i el nom de l establiment gravat. Taules i cadires Per qüestions d espai, cal potenciar taules menors de 0,80 x 0,80 m. Cal que siguin uniformes per a cada terrassa. Podran fer de suport de fundes i coixins amb la identificació de l establiment. Para-sols Cal que els para-sols es puguin plegar a la nit, estiguin alineats entre si, no portin cap tipus d identificació, no portin faldons o similars i tinguin un color uniforme, com a mínim, per cada un dels trams. Per a la resta de qüestions, es respectaran les indicacions de l Ordenança de terrasses. Jardineres Han de tenir una alçada màxima de la part opaca de 0,70 m i una alçada màxima de la bardissa de 0,80 m des del paviment per fer possible la visió transversal i longitudinal. Podran tenir una mampara d 1,40 m d alçada màxima des del paviment, que ha de ser de vidre transparent de seguretat, sense muntants ni estructura a la part superior. Les jardineres seran uniformes en vegetació i estil almenys per a cada tram. Per a la resta de qüestions, es respectaran les indicacions de l Ordenança de terrasses. 7. Altres peces de mobiliari auxiliar i característiques: Moble auxiliar Es respectaran les indicacions de l Ordenança de terrasses per a les ordenacions singulars. Tòtem Cal respectar un model comú per a tots els operadors. Tots els tòtems han de tenir un color uniforme i no podrà ser agressiu amb l entorn. S hi podrà incloure la identificació del local i la seva oferta, però en cap cas no es permetrà la difusió d imatges. Els tòtems han de tenir una mida màxima d 1,40 m d alçada i 0,60 m d amplada. Separació entre terrasses Disposició transitòria per a la plataforma central del passeig de la rambla de Catalunya De cara a facilitar la implantació de l ordenació singular de terrasses a la rambla de Catalunya, es proposa un període transitori de 4 anys per tal d adaptar-se a l ordenació definitiva. La rambla de Catalunya té ja consolidada des de fa anys l ocupació de la plataforma central per part de terrasses. La implantació d aquesta ordenació implica, doncs, canvis importants per als operadors que ara ocupen i fan ús d aquest espai públic. Per tant, es creu convenient facilitar que el canvi es pugui fer de manera gradual en un període de quatre anys. 1. Calendari Actuacions que cal realitzar cada any a partir de l aprovació de l ordenació singular: 1r any: 6 En el cas que dues terrasses tinguin assignats dos mòduls contigus, podran utilitzar testos com a elements de separació entre diferents operadors amb unes dimensions màximes de 0,30 m d alçada i 0,40 x 0,40 m de base. El disseny serà uniforme per a tots els operadors i es col locaran amb un mínim de 0,40 m de separació entre testos. Hauran de contenir plantes vives amb una alçada màxima respecte al paviment de 0,50 m. En cap cas no podrà coexistir més d una línia de testos per a la separació entre dos operadors.

7 - Cal retirar tots els elements no admesos per l ordenació, és a dir, els que no siguin taules, cadires, para-sols, jardineres posteriors o altres mobles expressament autoritzats. Nomes és podrà disposar d un moble auxiliar i d un tòtem per terrassa. S hauran de retirar totes les jardineres de separació entre operadors. Les terrasses aïllades només podran disposar d una de les dues jardineres transversals possibles. - El mobiliari se situarà dins del perímetre de terrassa autoritzat. 2n any: - Cal que tots els mobles admesos s adaptin a les mides establertes per l ordenació singular. - Cal que quedin lliures tots els espais previstos a les cruïlles de carrer. 3r any: - Cal complir les condicions establertes per als locals pel que fa a sanitaris i accessibilitat d acord amb l art. 29 de l Ordenança de terrasses. - Es durà a terme l adaptació de l ocupació longitudinal: Cal que quedin lliures els espais previstos a la part central de les plataformes. Cal que es respectin els intersticis previstos entre arbrat. 4t any: - Les terrasses i els mobles que les integren quedaran totalment ubicats a la situació final prevista en aquesta ordenació singular. 2. Condicions Aquest calendari només és d aplicació per a aquelles terrasses existents anteriorment a l aprovació de l ordenació singular. Qualsevol concessió nova haurà d adaptar-se a aquesta ordenació des del primer moment en què s autoritzi. En qualsevol cas, totes aquelles terrasses que vulguin adaptar-se a aquesta ordenació singular des de la seva aprovació, ho podran fer. Memòria annex I 1. Justificació de l annex Iniciada la redacció de la distribució singular de la rambla de Catalunya per al tram central (entre l avinguda Diagonal i la Gran Via), s ha cregut convenient ampliar l àmbit d aquesta ordenació al tram comprès entre la Gran via i la plaça de Catalunya. 2. Delimitació de l àmbit L àmbit afectat per l ordenació inclosa en aquest annex és d aplicació per a totes les finques confrontants a la rambla de Catalunya entre la Gran Via i la plaça de Catalunya, així com aquells locals que hi tinguin accés des dels xamfrans. L espai físic que s ordena comprèn les voreres de la rambla de Catalunya d aquest tram. 3. Estudi paisatgístic de l espai Atès que es tracta d un vial de vorera diferenciada, s han aplicat els principis establerts a l Ordenança de terrasses, amb èmfasi especial en: - Garantir les visuals sobre les façanes laterals i d un costat a l altre del vial, en especial les plantes baixes i els accessos de veïns. 7 Cal dir que, d acord amb l Ordenança de terrasses, es tracta d un carrer amb voreres diferenciades i, per tant, li seria d aplicació la normativa general de l Ordenança de terrasses. No obstant això, el fet de formar part d una via especialment emblemàtica a la ciutat, la concentració d operadors i la forta afluència de vianants i usos públics de la zona ha fet que es cregui necessària l elaboració d aquest document.

8 - Garantir la visió tranquil la de la perspectiva del passeig. - Garantir el flux de vianants: recorreguts de vianants per voreres, passos, accessos al transport públic i a escales de veïns. - Procurar una tranquil litat visual i un endreçament global. Per donar resposta a aquests punts, cal: A escala global: - Alliberar els passos propis dels recorreguts de vianants, la qual cosa inclou pas de vorera, accessos a transport públic i aparcaments, pas de vorera i carrer, accessos a les finques i distàncies del mobiliari. - Alliberar un interstici cada 10 m de terrassa, fet que evita l efecte túnel de les visuals i afavoreix la visió en sentit transversal. - Concentrar les terrasses paral leles al vial alineades i contigües, de manera que la resta de l espai queda lliure. D aquesta manera s afavoreix l endreçament i la tranquil litat visual. A escala concreta: - Limitar l alçada del mobiliari i evitar barreres visuals. En aquest sentit, en cas d haver-hi jardineres, hauran de tenir una alçada que no tapi la visió transversal i evitar l efecte tanca, prioritzant la jardinera baixa amb bardissa vegetal i garantint-ne sempre la visió per sobre. - Unificar alçades, materials i colors de les terrasses, tot i proporcionar possibilitat d identificació de l operador, per tal de millorar la imatge d endreçament i elegància del passeig. Així, per als trams de terrasses seguides, es procurarà que els para-sols tinguin tots una mateixa alçada i estiguin alineats. Aquest criteri també és d aplicació per a les jardineres. - Utilitzar el mobiliari propi d una terrassa i evitar els elements que no siguin imprescindibles o que siguin més propis de l equipament del restaurant. Així, es proposa per a les terrasses contigües al pas de cotxes la utilització de taules, cadires i para-sols, amb la possibilitat d utilitzar jardineres també, mentre que per a les terrasses entre arbres es proposa la utilització únicament de taules, cadires i para-sols. 4. Descripció de l ordenació singular resultant: Un cop preservats els criteris descrits anteriorment, en resulta l ordenació tal com apareix detallada en la documentació gràfica adjunta. Aquestes terrasses són les situades en paral lel al vial rodat i entre els accessos de l aparcament (per a la vorera Llobregat). Cada una de les terrasses es concreta en la mateixa normativa establerta a l Ordenança de terrasses, de la qual destaquem els punts següents: - La llargada màxima continuada de terrassa serà de 10 m, deixant una distància mínima lliure d 1,80 m entre cada un d aquests trams. Aquest fet implica que la grandària màxima de terrassa és de 12 mòduls, amb una llargada de 9 m. - Mòduls d 1,50 x 1,50 m amb la possibilitat d implantar una jardinera posterior a la terrassa i paral lela al vial. - Limitació, si escau, de l alçada de les jardineres a l establerta a l Ordenança de terrasses, de manera que sigui sempre possible la visió transversal, prioritzant la jardinera baixa amb bardissa. Així mateix, ateses les característiques concretes dels espais, s han definit dos casos excepcionals: 8 Pel que fa a l ocupació en planta, un cop alliberats els espais necessaris, la distribució permetria una implantació màxima total de 94 taules distribuïdes en un total de 12 terrasses (ampliable en el cas que es subdivideixin algunes d aquestes terrasses), xifra que dóna resposta a la demanda màxima actual.

9 - El primer cas excepcional es troba situat en el xamfrà, fins que es permeti la reubicació d aquesta terrassa a la Gran Via. - El segon cas excepcional és la terrassa amb tres mòduls situada davant l accés al pàrquing, que s eliminarà quan es doni de baixa o es canviï de propietari la llicència. A causa de la seva excepcionalitat, s haurà de tenir especial cura a l hora d endreçar aquests mòduls. A nivell general s aplicaran les normes establertes a l Ordenança de terrasses amb les puntualitzacions següents: - Els elements admesos per a cada terrassa seran taules, cadires i para-sols. En queda exclosa la resta de mobiliari. 5. Quadres de superfícies: Superfícies de terrassa disponibles Tram Terrasses tipus Terrasses excepcionals TOTAL Superfície m2 320,71 18,79 339,50 Norma 1. Definició d ocupació i distàncies: - Se seguirà la norma inclosa a l Ordenança de terrasses en tot el que es refereix a ocupació i distàncies, excepte en l obligatorietat que la terrassa estigui just davant de l establiment, ja que podrà desplaçar-se dins els límits assenyalats a la documentació gràfica, amb la condició que la distància entre la porta del local i el punt més proper de la terrassa no sigui superior a 22 m. 2. Criteris de distribució entre operadors: - La distància màxima de recorregut entre el local i la terrassa no ha de superar els 30 m, comptats com a recorregut de vianants que s ha de mesurar des de l accés al local fins al punt més proper de la terrassa. - Un cop acomplerts els punts anteriors, es pot distribuir l espai disponible en referència a la superfície útil de local. - En el cas que hi hagi una demanda superior a l ocupació màxima, es podran estudiar les zones marcades a la documentació gràfica per a una possible ampliació de l ocupació de terrasses. La Comissió Tècnica de Terrasses emetrà un dictamen, positiu o negatiu, per a cada una de les propostes. 3. Elements admesos: S admeten, a més dels elements bàsics taules i cadires, els para-sols i les jardineres per a les terrasses no situades entre arbres. Cadires Cal que siguin uniformes. Es permeten les fundes i els coixins amb color corporatiu i el nom de l establiment gravat. Taules i cadires Per qüestions d espai, cal potenciar taules menors de 0,80 x 0,80 m. Cal que siguin uniformes. Para-sols Cal que els para-sols es puguin plegar a la nit, que estiguin alineats entre si i que tinguin un color uniforme. Per a la resta de qüestions, es respectaran les estipulacions de l Ordenança de terrasses. Jardineres 9 4.Característiques del mobiliari admès:

10 Es respectaran les estipulacions de l Ordenança de terrasses. No és podran col locar en els casos llistats com a excepcionals. Disposició transitòria De cara a facilitar la implantació de l ordenació singular de terrasses a la rambla de Catalunya, es proposa un període transitori de 4 anys per tal d adaptar-se a l ordenació definitiva. 1. Calendari Actuacions que cal realitzar cada any a partir de l aprovació de l ordenació singular: 1r any: - Cal retirar tots els elements no admesos per l ordenació, és a dir, els que no siguin taules, cadires, para-sols o jardineres posteriors, si escau. - El mobiliari se situarà dins del perímetre de terrassa autoritzat. 2n any: - Cal que tots els mobles admesos s adaptin a les mides establertes per l ordenació singular. - Cal que quedin lliures tots els espais previstos a les cruïlles de carrer. 3r any: - Cal complir les condicions establertes per als locals pel que fa a sanitaris i accessibilitat d acord amb l art. 29 de l Ordenança de terrasses. - Es durà a terme l adaptació de l ocupació longitudinal. 4t any: - Les terrasses i els mobles que les integren quedaran totalment ubicats a la situació final prevista en aquesta ordenació singular. 2. Condicions Aquest calendari només és d aplicació per a aquelles terrasses existents anteriorment a l aprovació de l ordenació singular. Qualsevol concessió nova haurà d adaptar-se a aquesta ordenació des del primer moment en què s autoritzi. En qualsevol cas, totes aquelles terrasses que vulguin adaptar-se a aquesta ordenació singular des de la seva aprovació, ho podran fer. Memòria annex II Iniciada la redacció de la distribució singular de la rambla de Catalunya per al tram central (entre l avinguda Diagonal i la Gran Via), s ha cregut convenient ampliar l àmbit d aquesta ordenació al tram del carrer Còrsega situat entre la rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia. Es tracta d un tram del carrer Còrsega singular amb una vinculació important amb la rambla de Catalunya. És un carrer d ús essencialment per a vianants (amb accés de vehicles molt restringit), amb secció de plataforma única i envoltat d una doble filera d arbrat a costat i costat i amb dos bancs per a l estada. Aquestes particularitats, juntament amb la seva proporció de planta de saló, li donen una configuració gairebé de plaça i un caràcter força íntim i recollit, sobretot si el contraposem amb l avinguda Diagonal, contigua a aquest tram de carrer. Cal destacar les dues embocadures d aquest espai: per una banda, l entrada per la Diagonal, flaquejada per l interessantíssim jardí del Palau Robert i l edifici en proa que dóna a la Diagonal formant conjunt amb la font escultòrica; per l altra, l accés directe des de la rambla de Catalunya, emmarcat per l edifici de la Diputació. Per tant, les característiques especials d aquest tram de carrer fan necessari un estudi específic per ordenar-ne les terrasses Justificació de l annex

11 7. Delimitació de l àmbit L àmbit afectat per l ordenació inclosa en aquest annex és d aplicació per a totes les finques confrontants al carrer Còrsega entre la rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia. L espai físic que s ordena comprèn tot el vial entre façanes inclòs en aquest tram. 8. Estudi paisatgístic de l espai Els criteris tinguts en compte per a l ordenació de l espai són els següents: - Garantir el gaudi de les visuals en perspectiva. - Garantir les visuals sobre les façanes laterals, en especial les plantes baixes comercials i els accessos de veïns. - Garantir el flux de vianants. - Garantir la visió d edificis públics així com la seva evacuació suficient. - Garantir els passos mínims per als vehicles d emergència. - Procurar una tranquil litat visual i un endreçament global. Per donar resposta a aquests punts, cal: A escala global: -Alliberar les embocadures a aquest espai urbà. Aquests són els espais que més ens permeten gaudir de la visió de perspectiva del passeig i apreciar el caràcter especial d aquestes entrades. -Alliberar els espais frontals d edificis d ús públic o d especial interès. Això en permetrà la visió i en garantirà l evacuació dels usuaris per qüestions de seguretat. -Limitar l ocupació a un únic costat del vial. Això incrementa la sensació d ordre i permet, com a mínim, la visió d un dels laterals al complet. A escala concreta: -Limitar la multiplicitat de peces de mobiliari. D aquesta manera, s eviten barreres visuals, s incrementa la sensació d endreçament i es respecta i potencia el caràcter més recollit i íntim d aquest tram. -Alliberar els escocells dels arbres. -Unificar materials i colors de les terrasses, tot i proporcionar possibilitat d identificació de l operador, per tal de millorar la imatge d endreçament i elegància de l espai. Així, els para-sols tindran tots una mateixa alçada i estaran alineats. 9. Descripció de l ordenació singular resultant: Pel que fa a l ocupació en planta, un cop alliberats els espais necessaris, la distribució al costat mar permetria una implantació màxima de 7 conjunts de 4 taules cada un. Per poder complir amb l ocupació actual serà imprescindible moure els bancs existents i tornar-los a ubicar en el propi carrer. Cada una de les terrasses es concreta en: - Mòduls d 1,80 x 1,80 m. - Alliberament dels escocells de la filera central d arbrat. - Alineació de la part posterior de la terrassa amb la filera d arbrat. - Limitació del mobiliari de les terrasses a taules, cadires i para-sols. 10. Quadre de superfícies 11 Un cop preservats els criteris descrits anteriorment, en resulta l ordenació tal com apareix detallada en la documentació gràfica adjunta.

12 Superfície de terrassa disponible Tram Costat mar Superfície m2 103,45 Norma 1. Definició de l ocupació màxima de les terrasses: En sentit transversal: Cal deixar l espai mínim de pas per a vehicles d emergència de 3,50 m. Cada una de les terrasses tindrà una amplada màxima de 3,60 m (corresponent a dos mòduls d 1,80 m). En sentit longitudinal: Per raons de disponibilitat de l espai i per afavorir l esponjament, caldrà deixar lliures els escocells de la filera central. 2. Distàncies mínimes als elements urbans: En general, es proposa que les distàncies als elements urbans siguin les mateixes que estableix l Ordenança de terrasses de En qualsevol cas, cal fer una atenció especial a les distàncies següents: - Als escocells: 0,20 m - Al mobiliari existent (bancs, caixes elèctriques, etc.): 1,00 m 3. Ocupació dels mòduls: Mida dels mòduls: 1,80 x 1,80 m. Agrupacions: es proposa que els mòduls s agrupin en grups de 4 per permetre la col locació ordenada de para-sols, amb un mínim de 4 mòduls i un màxim de 8 mòduls, que és l agrupació màxima entre escocells existents. D aquesta manera, podran existir terrasses de 4 o 8 mòduls depenent de la concurrència de sol licitants i les característiques concretes de disponibilitat d espais. 4. Criteris de distribució entre operadors: - Caldrà descartar aquells locals que ja disposin de terrassa a la rambla de Catalunya. - La distància màxima de recorregut entre el local i la terrassa no ha de superar els 30 m, comptats com a recorregut de vianants que s ha de mesurar de l accés al local fins al punt més proper de la terrassa. Un cop acomplerts els punts anteriors, es pot distribuir l espai disponible en referència a la superfície útil del local, encara que, en cas de disposar d espai suficient i sempre que es compleixin els punts anteriors, dins el mateix tram, es poden considerar les terrasses totes iguals amb un màxim de 8 mòduls cada una, independentment de la diferència entre superfícies útils del local. 5. Elements admesos: S admeten els elements bàsics. 6. Característiques del mobiliari admès: Cadires Cal que siguin uniformes. Es permeten les fundes i els coixins amb color corporatiu i el nom de l establiment gravat. Taules i cadires Per qüestions d espai, cal potenciar taules menors de 0,80 x 0,80 m. Cal que siguin uniformes. 12

13 Para-sols Cal que els para-sols es puguin plegar a la nit, que estiguin alineats entre si i que tinguin un color uniforme. Per a la resta de qüestions, es respectaran les estipulacions de l Ordenança de terrasses. Disposició transitòria De cara a facilitar la implantació de l ordenació singular de terrasses a la rambla de Catalunya, es proposa un període transitori de 4 anys per tal d adaptar-se a l ordenació definitiva. 3. Calendari Actuacions que cal realitzar cada any a partir de l aprovació de l ordenació singular: 1r any: - Cal retirar tots els elements no admesos per l ordenació, és a dir, els que no siguin taules, cadires o para-sols. El mobiliari se situarà dins del perímetre de terrassa autoritzat. 2n any: - Cal que tots els mobles admesos s adaptin a les mides establertes per l ordenació singular. - Cal que quedin lliures tots els espais previstos a les cruïlles de carrer. 3r any: - Cal complir les condicions establertes per als locals pel que fa a sanitaris i accessibilitat d acord amb l art. 29 de l Ordenança de terrasses. - Es durà a terme l adaptació de l ocupació longitudinal. 4t any: - Les terrasses i els mobles que les integren quedaran totalment ubicats a la situació final prevista en aquesta ordenació singular. 4. Condicions Aquest calendari només és d aplicació per a aquelles terrasses existents anteriorment a l aprovació de l ordenació singular. Qualsevol concessió nova haurà d adaptar-se a aquesta ordenació des del primer moment en què s autoritzi. En qualsevol cas, totes aquelles terrasses que vulguin adaptar-se a aquesta ordenació singular des de la seva aprovació, ho podran fer. Continua en la pàgina següent 13

14 14

15 15

16 16

17 17

18 18

19 19

20 20

21 21

22 22

23 23

24 24

25 25

26 26

27 27

28 28

29 29

30 30

31 Barcelona, 4 de febrer de 2015 El secretari general, Jordi Cases i Pallarès https: //bop.diba.cat bop@ diba.cat DL: B