Recuperació, a través de l ús, de l agrobiodiversitat als espais de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya

Transcripción

1 Recuperació, a través de l ús, de l agrobiodiversitat als espais de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya Jornada tècnica sobre varietats tradicionals Tàrrega, 23 de novembre de 2011 Un projecte realitzat per: Amb la col laboració de:

2 La Xarxa Natura 2000 Un sistema de protecció dels espais naturals La XN2000 a Catalunya Agricultura, biodiversitat i XN2000 La desaparició dels espais agraris, una amenaça El mapa de les varietats tradicionals catalanes Recuperació de varietats tradicionals: col lecta Els espais estudiats Col lecta de varietats tradicionals Recuperació de varietats tradicionals: anàlisi Erosió genètica... Varietats tradicionals amb major potencial La variabilitat intra-varietal, clau Conclusions Agraïments

3 La Xarxa Natura 2000

4 La Xarxa Natura 2000 Catàleg europeu espais naturals (1992) Directiva 92/43/CE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres Directiva 2009/147/CE relativa a la conservació de les aus silvestres km 2 (17% superfície europea) km 2 terrestres km 2 marins La Xarxa Natura 2000 a Catalunya Proposta Catalana (Acord GOV/112/2006) ha (30% Catalunya) ha terrestres marines

5 Agricultura, biodiversitat i XN2000 L agricultura és la principal força motriu actuant sobre el territori i la biodiversitat, però també és el principal nínxol de la biodiversitat (1) Intensificació agricultura, fragmentació hàbitats, canvi usos sòl (2) Mosaic agroforestal: 50% biodiversitat depèn interfícies espai cultivat-espai natural (Kristensen, 2003) Superfície agrícola (ha) Superfície agrícola (%) Europa XN2000 Europa Catalunya XN2000 Catalunya 178*10 6 ha 31*10 6 ha ha ha 45% 35 % 30% 11 % Dels 198 hàbitats definits a la Directiva 92/43/1, 46 tenen un origen agrícola i 165 depenen de l activitat agrària (Osterman, 1998) Les pràctiques agràries de baixa intensitat són les que generen millors externalitats (High Nature Value farming) (Paracchini et al., 2008)

6 Superfície agrària a la XN2000 Espais protegits pels ecosistemes agraris: 11 espais a la plana de Lleida Garriga de l Empordà Secans del Montsià Espais amb una superfície agrícola important: Aiguamolls de l Alt Empordà Delta de l Ebre Ribera de l Algars Vall la Vinaixa Riu Gaià Obagues del riu Corb Valls de l Anoia Delta del Llobregat Estany de Banyoles

7 Evolució de la superfície agrària a la XN2000 Evolució de la superfície agrària a la XN2000 de Catalunya ( ) Any 2002 (ha) Evolució (ha) Evolució (%) Conreus herbacis de secà ,6 Conreus herbacis de regadiu ,3 Fruiters de secà ,5 Fruiters de regadiu ,1 Vinya ,2 TOTAL ,3

8 Xarxa Natura 2000 i agrobiodiversitat XN2000 i alentorns semblen territoris fèrtils en agrobiodiversitat zones baixa densitat població agricultura poc intensiva la diversitat d ambients que representa fa que siguin idonis per fer estudis sobre diversitat cultivada espais Varietats tradicionals són un bon material vegetal per explotacions HNV seleccionades històricament ambients baixos inputs valors afegits (diversitat genètica, cultural) El retrocés superfície agrària implica que no només es perd el territori, sinó també el contingut OBJECTIUS 1. Estudiar les dinàmiques agràries dins la XN Recollir informació sobre cultius tradicionals catalans 3. Realitzar una campanya de recol lecta de germoplasma 4. Seleccionar millors candidats per realitzar processos de recuperació

9 Mapa de les varietats tradicionals catalanes

10 El mapa de les varietats tradicionals catalanes Primera proposta de la distribució geogràfica de varietats tradicionals i històriques Àrea Varietats tradicionals 1 Ceba morada d Amposta (1) 2 Ceba de figueres (1) ; Fesol de l ull ros (2) ; Albergínia bonica (3) 3 Ceba vigatana (1) ; Patata del bufet (3) 4 Ceba de Ciutadilla (3) ; Cigronet (2) 5 Calçot de Valls (2) ; Tomàquet del Benach (2) 6 All de Banyoles (2) ; Nap de Banyoles (3) ; Carbassa d Esponellà (2) ; Fajols o Banyolins (2) 7 Col Brotonera (2) ; Escarola del xató (4) ; Escarola cabell d àngel (2) ; 8 Col de pell de gàlapet (5) ; Cigró d Oristà (2) ; Carbassa de ferro (2) ; Tomàquet Esquenaverd (3) 9 Col de Truc (6) ; Carbassa de confitura (6) ; Carbassa de la sopa (6) ; Patata de Camprodon (2) 10 Nap de Talltendre (3) 11 Nap de Capmany (3) ; Enciam escarxofeta (5) 12 Nap negre (5) ; Pèsol negre (5) ; Patata de l Estatut (5) ; Patata negra de Gòsol (5) ; Patata de la tomaqueta (5) ; Blat escairat (2) 13 Pebrot cireretes (3) ; Fajols o Banyolins (2) ; Mongeta Tavella Brisa (3,7,8) ; Fesol de Santa Pau (6,9) ; Patata mora (2) 14 Cigró de Marganell (3) 15 Escarola cabell d àngel (3) ; Fesol de l ull ros (2) ; Salsifí blanc (2) 16 Meló d Artesa de Segre (2) 17 Meló Pinyonet (2) ; Carxofa Prat (10) ; Enciam trocadero semilla negra (1) 18 Batates de (2) 19 Mongeta del Ramet (11) ; Mongeta Jaumates (11) 20 Mongeta del Bixo (8,11) ; Mongeta Llaminera de Malgrat (11) ; Mongeta del Carai (2,8,11) 21 Mongeta del Ganxet (2,6,7,9,11, 12,13,14,15,16) ; Mongeta del Sastre (2,8) ; Mongeta Genoll de Crist (2,8) 22 Pèsol de la floreta (3,17,18) 23 Tomàquet tres cantos (1) ; Tomàquet pometa (3) 24 Tomàquet de l albercoc (3,19) 25 Tomàquet Pera de Girona (2) 26 Faba de d Aro (3)

11 Recuperació de varietats tradicionals: col lecta

12 Espais seleccionats ES Serres de Queralt i els Tossals d Aigua d Ora ES Sistema Prelitoral Meridional ES Riu Gaià ES Sistema Prelitoral Central Superfície total ha Superfície agrària: ha

13 Col lecta de varietats tradicionals Realització: març- juliol 2011 Nº entrades col lectades: 248 Nº agricultors entrevistats: >400 Nº sp.: 27 espècies diferents

14 Col lecta de varietats tradicionals Solanum lycopersicum Solanum lycopersicum 15% Phasoleus vulgaris 15% Cucurbita sp. 9% Pisum sativum 9% Lathyrus sativus Vicia faba Cicer arietinum Cucumis melo Phasoleus vulgaris Capsicum annuum Brassica oleracea Cucurbita sp. Pisum sativum Lactuca sativa Zea mays

15 Col lecta de varietats tradicionals El tipus de reproducció no sembla ser un factor que afecti la conservació de les varietats tradicionals Al logàmia 30,21% Autogàmia 69,79%

16 ES Sistema Prelitoral Central Superfície total ha Superfície agrària ha Evolució ( ) -21% Cultiu principal Herbacis de secà (83%)

17 ES Sistema Prelitoral Central Època prospecció: març-abril 2011 Nº entrades col lectades: 81 Col brotonera (Brassica oleracea) 8 entrades Cigronet (Cicer arietinum) 6 entrades Escarola cabell d àngel (Cichorium endivia) 4 entrades Altres varietats tradicionals cultivades: Tomàquet Pare Benet (3 entrades), Tomàquet de la Creu (2 entrades), Tomàquet Poma (2 entrades), Carbassa cabell d àngel (4 entrades), Tomàquet de Penjar (7 entrades) Varietats tradicionals extingides: Ceba de Ciutadilla, Enciam dels 3 ulls

18 ES Sistema Prelitoral Meridional Superfície total Superfície agrària ha ha Evolució ( ) -10 % Cultiu principal Fruiters de secà (87%)

19 ES Sistema Prelitoral Central Època prospecció: maig-juny 2011 Nº entrades col lectades: 64 Enciam negre de Bot (Lactuca sativa) 4 entrade Estirabec (Pisum sativum) 3 entrades Altres varietats tradicionals cultivades: Borraines (2 entrades), Meló bigarrat (7 entrades), Meló piel de sapo (6 entrades), Ceba roja (1 entrada) Varietats tradicionals extingides: Safranòria

20 ES Riu Gaià Superfície total ha Superfície agrària 928 ha Evolució ( ) -18 % Cultiu principal Fruiters de secà (47%)

21 ES Riu Gaià Època prospecció: juny 2011 Nº entrades col lectades: 41 Tomàquet del Benac (Solanum lycopersicum) 3 entrades Pebrot de la Riera (Capsicum annuum) 2 entrades Fesol la Perla de Valls (Phasoleus vulgaris) 2 entrades Altres varietats tradicionals cultivades: Tomàquet de Penjar (3 entrades), Mongeta del Ganxet (3 entrades), Bleda de penca blanca (1 entrada) Varietats tradicionals extingides: tomàquet de l albercoc

22 ES Serres de Queralt i els Tossals d Aigua d Ora Superfície total Superfície agrària ha 368 ha Evolució ( ) -24 % Cultiu principal Herbacis de secà (100%)

23 ES Serres de Queralt i els Tossals d Aigua d Ora Època prospecció: juliol 2011 Nº entrades col lectades: 47 Pèsol negre (Pisum sativum) 14 entrades Blat de moro escairat (Zea mays) 6 entrades Blat de moro del queixal (Zea mays) 1 entrada Altres varietats tradicionals cultivades: Fesol grassa(3 entrades), Fesol del beremar (2 entrades), Cigronet menut (2 entrades) Varietats tradicionals extingides: Nap negre, Patata de l Estatut

24 Recuperació de varietats tradicionals: anàlisi

25 Erosió genètica... L erosió genètica és un concepte que fa referència al grau de pèrdua de diversitat en els cultius agrícoles (al nivell d espècie, varietat, intra-varietal, de gens) (Pistorius 1997) Diferents autors han proposat magnituds d erosió genètica: 75% a tot el món (Edouard Souma, 1993) EEUU: 86% pomeres, 95% cols, 96% blat de moro, 95% pèsols (Dpt. Agric.) 73% centre Itàlia (Hammer, 1996) sp cultivades, 900 amenaçades, 14 extingides (Hammer, 2005) 15% superfície sorgo i mill Sud-Àfrica són cv. moderns (Maredia, 2000) A Catalunya... (a) erosió genètica generalitzada conjunt d espècies agrícoles (diferents nivells segons tipus de cultiu) (b) varietats tradicionals estan recloses a les hortes per autoconsum (c) variabilitat intra-varietal per la majoria de varietats és molt baixa (d) estem acumulant dades per calcular el grau d erosió genètica

26 Erosió genètica... i recuperació de varietats tradicionals - + Tomàquet Mongeta Var. Trad. especificitat gastronòmica Fruiters Vinya Hortalisses Cereals Pèsol negre (Pisum sativum) Cigronet de l Anoia (Cicer arietinum) Blat de moro d escairar (Zea mays)

27 Erosió genètica... i recuperació de varietats tradicionals Enciam negre (Lactuca sativa) Escarola cabell d àngel (Cichorium endivia) Col brotonera (Brassica oleracea) Phasoleus vulgaris Solanum lycopersicum

28 La variabilitat intra-varietal, essencial La variabilitat intra-varietal, és la base sobre la que es pot treballar per recuperar el cultiu d una varietat tradicional.

29 CONCLUSIONS La desaparició de la superfície agrària (6,3%, ) és una de les principals amenaces pels ecosistemes de la XN200 La recuperació de determinats cultius tradicionals associats a tècniques tipus HNV és una línia de treball (eficaç tant pels agricultors com pel territori) S ha elaborat una primera proposta del mapa de les varietats tradicionals catalanes S ha recollit un total de 248 entrades en 4 territoris de Catalunya El tomàquet i la mongeta són les dues espècies per les quals l erosió genètica sembla menor D algunes varietats es conserva variabilitat in situ. Generalment presenten una qualitat organolèptica especial o estan relacionades íntimament amb determinades tradicions gastronòmiques. Són candidates a processos de recuperació

30 Agraïments

31 Recuperació, a través de l ús, de l agrobiodiversitat als espais de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya recerca@fundaciomiquelagusti.cat Un projecte realitzat per: Amb la col laboració de: