PROGRAMACIÓ DEL SEMINARI CIÈNCIES NATURALS CURS

Transcripción

1 PROGRAMACIÓ DEL SEMINARI CIÈNCIES NATURALS CURS assignatures 1er d ESO 1er d ESO Ciències de la naturalesa Professors del seminari de física i química assignatures 2n d ESO 1er d ESO Ciències de la naturalesa Professors del seminari de física i química 2on d ESO Ciències de la naturalesa Professors Conxita Sazatornil i Eva gorrons assignatures 3er d ESO 3r d ESO Biologia i geologia Professos Eva gorrons i Xavier Marcet 2on d ESO Ciències de la naturalesa Professors Conxita Sazatornil i Eva gorrons assignatures 4rt d ESO 4rt d ESO Física i química 3r d ESO Biologia i geologia Professos Eva gorrons i Xavier Marcet 4rt d ESO Física i química 1er de BATXILLERAT Biologia 1 Matèria de modalitat: Llibre de text: Biologia. Albert Garriga Editorial: Mc Graw Hill Prof: Xavier Marcet CTMA 1 Matèria optativa: Llibre de text : CTMA de l editorial Teide Prof: Xavier Marcet Biologia humana Matèria optativa: Llibre biologia humana de l editorial Claret Prof: Xavier Marcet 2n de BATXILLERAT Biologia 2 Matèria de modalitat: Llibre de text: Biologia. Albert Garriga Editorial: Mc Graw Hill Prof: Laia Casanova CTMA 2 Ciències de la Terra i del medi ambient Matèria de modalitat. Llibre de text: CTMA de l editorial Teide Prof: Laia Casanova 8 treballs de recerca Prof: Laia Casanova i Xavier Marcet Llibres de text utilitzats Matèria/nivell (Seminari) títol editorial Cat/cast CN/1er d ESO (CN) Ciències de la naturalesa de 1er Santillana Cat CN/2n ESO (FQ) Ciències de la naturalesa de 2n Santillana Cat CN/3r d ESO (CN) Biologia i geologia Santillana Cat Ciencies experimentals/4rt d ESO (FQ) Ciències experimentals (CC 7 i 8) Santillana Cat Física /1er Bat (FQ) Física 1er Batxillerat Brúixola Cat Química / 1er Bat (FQ) Química 1er Batxillerat Brúixola Cat CTMA / 1er de bat (CN) CTMA 1 Tèide Cat Biologia /1er de bat (CN) Biologia crèdits 1,2 i 3 Mc Graw hill Cat Física /2n Bat (FQ) Física 2n Batxillerat Brúixola Cat Química / 2n Bat (FQ) Química 2n Batxillerat Brúixola Cat CTMA / 2n de bat (CN) CTMA 2 Tèide Cat Biologia /2n de bat (CN) Biologia crèdits 4,5 i 6 Mc Graw hill Cat Biologia humana /1er i 2n de bat (CN) Biologia humana Claret Cat Professors del seminari de Ciències Naturals Xavier Marcet Cap de seminari Laia Casanova Directora Conxita Sazatornil Tutora Eva Coggons Tutora 3er d ESO 1

2 1er d ESO ACORDS DE DEPARTAMENT de 1er Criteris d avaluació 2 Exàmens per trimestre i mòdul CONCEPTES, 45 %, s avaluarà: Els coneixements de conceptes teòrics i pràctics, definicions bàsiques... Es farà per mitjà de la prova escrita Hi haurà un examen de recuperació pels alumnes que no arribin a la nota mínima. PROCEDIMENTS, 30 %, s avaluarà: Els treballs d aula, la llibreta de treball, les fitxes de treball, Prova escrita sobre determinats procediments o processos de treball. ACTITUDS, 25 % s avaluarà: Valoració de l actitud en els aspectes de: responsabilitat en el treball, pulcritud en la presentació i relació de treball, ordre en el material, autonomia, recerca de solucions, revisió del treball L assistència a classe és obligatòria com a mínim en un 85% La recuperació de la unitat didàctica no superada, ja sigui de conceptes, de procediments o d actitud; es farà presentant les activitats de reforç, pràctiques i/o treballs proposats, i/o amb un examen teòric o pràctic. Competències bàsiques Competències transversals Competències comunicatives Competències personals Competències metodològiques Competències específiques centrades en conviure i habitar el món Utilització de les TIC Incloure en les programacions d aula, en les activitats i proves les competències que pertoquen a l àrea a. Valorar la utilització del mètode científic b. Reconèixer que el coneixement científic evoluciona a partir de la investigació i de les diferents maneres d interpretar els fenòmens. c. Utilitzar el llenguatge científic per augmentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents models comunicatius. d. Comunicar la informació obtinguda de diverses fonts utilitzant tot tipus de suports.. e. Tenir en compte punts de vista diferents del propi. f. Realitzar mesures, analitzar i interpretar dades. g. Construir i interpretar gràfics. h. Treball en equip. i. Tenir iniciativa, saber-ne organitzar i prendre decisions.. Utilització d elements interactius per a la recerca d informació 2

3 1er d ESO CIENCIES DE LA NATURALESA ASSIGNATURA: Ciències Naturals LLIBRE: Ciències Naturals de l editorial Santillana Seminari de Física i química 1.- L Univers i el Sistema Solar 2.- La Terra 3.- Els éssers vius 4.- Els animals vertebrats 5.- Els animals invertebrats 6.- Les plantes i els fongs 7.- Els éssers vius més senzills 8.- L atmosfera terrestre 9.- La hidrosfera terrestre 10.- Els minerals 11.- Les roques 12.- La matèria i les seves propietats 13.- La diversitat de la matèria PRÈVIA En el curs el 1er i 3er d ESO ja formen part de la nova llei d educació LOE En aquesta nou àmbit acadèmic tornen les assignatures i s aliminen els conceptes, procediments i actituds De totes maneres i ara per ara es manté en el curriculum aquesta «vella» denominació. Es opció del professor tenir-la en compte continguts conceptuals percentatge: 45 % continguts procedimentals percentatge: 30% continguts actitudinals percentatge: 25% 3

4 1.- L Univers i el Sistema Solar Conèixer com és i com es va originar l univers i els principals elements que el componen. Aprendre a treballar amb les enormes distàncies de l univers i a fer càlculs senzills. Familiaritzar-se amb els components del sistema solar, les característiques i els moviments de cadascun. Desenvolupar la capacitat d observació del cel nocturn per poder-hi reconèixer els diferents objectes. Adquirir habilitats per comparar les dimensions del Sol i els planetes amb objectes quotidians. Comprendre les teories científiques del coneixement astronòmic i la seva evolució històrica. 2.- La Terra Conèixer les característiques que diferencien el nostre planeta dels altres planetes rocosos. Aprendre les formes de relleu característiques dels continents i dels fons oceànics. Comprendre la relació que hi ha entre el moviment orbital de la Terra, la inclinació de l eix de rotació terrestre i la successió de les estacions. Estudiar els processos que es produeixen a causa dels moviments de la Lluna: les fases lunars, les marees i els eclipsis. Conèixer les capes que formen la Terra, la seva composició i la importància que tenen. Aprendre a obtenir informació per mitjà de l anàlisi d un text científic. 3.- Els éssers vius OBJECTIUS DEL CRÈDIT Aprendre les característiques que defineixen un ésser viu. Conèixer les principals substàncies químiques que componen els éssers vius. Conèixer l estructura de les cèl lules, els tipus de cèl lules que hi ha i quines funcions tenen. Distingir entre cèl lules animals i vegetals. Diferenciar els organismes unicel lulars dels pluricel lulars, i també els nivells d organització dels pluricel lulars. Estudiar les característiques dels cinc regnes d éssers vius. Conèixer què és una espècie i com s anomena científicament. Aprendre els passos que cal seguir per utilitzar un microscopi i fer preparacions per observar-les amb aquest instrument. 4.- Els animals vertebrats Conèixer les característiques comunes a tots els animals. Aprendre a diferenciar els animals vertebrats dels invertebrats. Reconèixer les característiques principals de cada grup de vertebrats, les seves funcions vitals i les adaptacions al medi on viuen. Conèixer la classificació de la nostra espècie i el seu origen. Aprendre els passos que cal seguir per fer un esquema científic. 5.- Els animals invertebrats Aprendre a reconèixer els animals invertebrats, i saber-los distingir dels vertebrats. Reconèixer les característiques principals de cada grup d invertebrats. Associar les diferents funcions vitals dels invertebrats amb les adaptacions al medi on viuen. Adquirir criteris per classificar diversos invertebrats. Comprovar la utilitat d un model experimental per explicar observacions de la natura. 6.- Les plantes i els fongs Conèixer les característiques pròpies del regne de les plantes i com es classifiquen. Reconèixer els diferents òrgans d una planta, i també la forma i la funció que tenen. Conèixer els tipus de nutrició i de reproducció de les plantes. Conèixer les característiques pròpies del regne dels fongs i els grups que el formen. Aprendre els passos que cal fer per elaborar una classificació científica. 7.- Els éssers vius més senzills Identificar les característiques principals dels organismes que formen part del regne dels protoctists. Conèixer l estructura dels bacteris i també la manera en què duen a terme les funcions vitals. Reconèixer l estructura general dels virus, i també el cicle d infecció. Analitzar les causes per les quals determinats microorganismes poden ser beneficiosos o perjudicials per a la biosfera i per a les persones. Conèixer algunes malalties infeccioses, com es contagien i el tipus de microorganisme que les causa. Entendre com funcionen les vacunes i els antibiòtics, i valorar la importància de fer-ne un ús controlat. Aprendre els passos que cal seguir per prendre mostres i poder observar microorganismes amb un microscopi. 4

5 8.- L atmosfera terrestre Conèixer la composició, l estructura i l origen de l atmosfera. Saber com influeixen els éssers vius en la composició de l aire. Aprendre els fonaments de la meteorologia i de l estudi del clima. Comprendre com es formen els vents, els núvols i les precipitacions. Entendre com influeix l activitat humana en l atmosfera i el clima. Aprendre quines mesures cal adoptar per evitar la contaminació de l atmosfera. Aprendre els passos que cal seguir per prendre dades correctament en una investigació científica. 9.- La hidrosfera terrestre Conèixer la distribució de l aigua que forma la hidrosfera. Aprendre quines són les propietats de l aigua, i la importància que té en molts processos. Estudiar les característiques de l aigua dels oceans i de les aigües continentals. Comprendre els processos que formen el cicle de l aigua. Trobar informació sobre els processos de depuració i potabilització de l aigua. Aprendre els usos que es fan de l aigua. Conèixer quins impactes experimenta la hidrosfera i les mesures que permeten evitar-los. Aprendre les possibles variables que afecten un experiment i com es controlen Els minerals Aprendre què són els minerals i quins són els components i les característiques que tenen. Diferenciar entre la matèria amorfa i la matèria cristal lina. Conèixer la classificació dels minerals i els representants més importants de cada grup. Reconèixer els processos que poden donar origen als minerals. Estudiar les principals propietats dels minerals. Conèixer les maneres en què s extreuen els minerals i els usos que se n fan. Aprendre a elaborar una taula amb les propietats dels minerals, i així poder-los reconèixer Les roques Estudi de les roques, com es defineixen, com es classifiquen i com s originen. Comprensió del cicle de les roques. Aprenentatge dels usos de les roques. Observació i interpretació d esquemes, fotografies i taules descriptives. Disseny d experiments. Identificació de roques i minerals. Interès per conèixer les roques i quines utilitats tenen. Comprensió de l impacte ambiental de la combustió de les roques sedimentàries orgàniques La matèria i les seves propietats Conèixer les propietats de la matèria. Reconèixer les magnituds fonamentals més habituals: la longitud, la massa, el temps i la temperatura. Reconèixer algunes magnituds derivades, com la superfície, el volum i la densitat. Aprendre a fer mesures i a expressar-les correctament. Comprendre la necessitat de definir un sistema internacional d unitats. Conèixer les unitats d ús més comú. Aprendre a fer canvis d unitats. Aprendre els passos que cal seguir per fer una representació gràfica La diversitat de la matèria Identificar les diverses formes en què es pot presentar la matèria. Diferenciar els estats de la matèria i els canvis d estat. Conèixer les condicions en què una substància pot canviar d estat. Reconèixer la diferència que hi ha entre una mescla i una substància pura, i entre un element i un compost. Aprendre alguns mètodes per separar els components d una mescla. Conèixer les característiques dels principals materials artificials de la nostra època. Comprendre la necessitat de reciclar els residus. Aprendre a interpretar i a comunicar els resultats d un experiment mitjançant l elaboració d un informe científic. 5

6 CONTINGUTS CONCEPTUALS CONTINGUTS PROCEDIMENTALS CONTINGUTS ACTITUDINALS PERCENTATGE: 45 % PERCENTATGE: 30% PERCENTATGE: 25% 1.- L Univers i el Sistema Solar Concepció dels components i l origen de l univers. Coneixement de l astronomia i la seva evolució històrica. Reconeixement del sistema solar, els astres que el componen, les característiques dels planetes i els moviments dels astres. 2.- La Terra Estudi de la Terra: característiques, moviments i formes de relleu. Comprensió de la successió de les estacions i quines en són les causes. Observació de la relació entre la Terra i la Lluna: fases lunars, eclipsis i marees. Estudi de les capes de la Terra: geosfera, hidrosfera, atmosfera i biosfera. 3.- Els éssers vius Estudi dels éssers vius, quines característiques els defineixen, quines funcions vitals duen a terme i de què es componen. Anàlisi de la cèl lula, quina estructura té, quins tipus hi ha i quines funcions fan. Anàlisi de les cèl lules eucariotes animals i vegetals. Comprensió dels nivells d organització dels éssers vius. Distinció dels cinc regnes. Aprenentatge de les espècies i quina nomenclatura tenen. 4.- Els animals vertebrats Reconeixement del regne animal i la diferència entre animals vertebrats i animals invertebrats. Aprenentatge sobre els animals vertebrats: definició, característiques comunes i classificació. Coneixement dels cinc grups de vertebrats: com són, com viuen, característiques específiques i subgrups. Coneixement de l espècie humana: característiques, classificació i origen. 1.- L Univers i el Sistema Solar Apreciació de les mides i les distàncies de l univers. Interpretació d esquemes i imatges del sistema solar, i dels components, les característiques i els moviments que inclou. Aplicació de coneixements matemàtics per resoldre problemes senzills de càlcul. Aplicació de coneixements a l observació del cel. Interpretació de textos científics. 2.- La Terra Elaboració de models gràfics senzills. Anàlisi de textos científics. Observació i interpretació d imatges i esquemes de naturalesa i escala diferents. 3.- Els éssers vius Observació i interpretació de fotografies, dibuixos i esquemes. Aplicació de criteris per a la classificació de diversos éssers vius. Utilització del microscopi en una investigació científica. Ús de la lupa binocular com a tècnica d observació d éssers vius per classificar-los. Classificació dels éssers vius aplicant-hi un criteri científic. 4.- Els animals vertebrats Observació i interpretació d imatges, mostres, fotografies i dibuixos. Anàlisi i interpretació d esquemes anatòmics per comparar els diferents grups de vertebrats. Aplicació de diversos criteris per classificar els vertebrats. Elaboració d esquemes científics. 1.- L Univers i el Sistema Solar Valoració de les aportacions científiques al coneixement de l univers. Consciència de les enormes distàncies de l univers i que el nostre planeta tan sols és un més entre els milions que probablement deuen existir. Interès per reconèixer objectes del cel nocturn. 2.- La Terra Valoració del nostre planeta per les seves característiques úniques en el sistema solar. Interès per explicar fenòmens com ara les estacions, les fases lunars o la successió dels dies i les nits. 3.- Els éssers vius Valoració de la biodiversitat i interès per conservar-la. Interpretació de textos científics. Desenvolupament d una actitud d interès per conèixer i conservar la gran diversitat de la vida a la Terra. 4.- Els animals vertebrats Apreciació de la diversitat dels vertebrats i actitud favorable a protegir-la i conservar-la. Valoració de la diversitat en l espècie humana, tot comprenent que som una espècie més de vertebrats que habiten el nostre planeta. 6

7 CONTINGUTS CONCEPTUALS CONTINGUTS PROCEDIMENTALS CONTINGUTS ACTITUDINALS PERCENTATGE: 45 % PERCENTATGE: 30% PERCENTATGE: 25% 5.- Els animals invertebrats Estudi de les característiques de l estructura dels animals invertebrats, com s organitzen i quina funció fan. Valoració de la diversitat dels invertebrats: quins són els grups més importants i quines característiques tenen. Reconeixement de les adaptacions dels animals invertebrats al medi. 6.- Les plantes i els fongs Estudi de les plantes, la definició del regne, quines característiques comunes tenen i com es classifiquen. Reconeixement de les parts de les plantes: arrel, tija i fulles; quines estructures tenen i quines funcions fan. Estudi del regne dels fongs, quines característiques tenen i com es classifiquen. Observació, mostreig i classificació de les plantes. 7.- Els éssers vius més senzills Estudi de les característiques generals del regne dels protoctists. Estudi del regne de les moneres, quines característiques tenen, com és la seva estructura i quin cicle vital segueixen. Anàlisi de les característiques, l estructura i el cicle d infecció dels virus. Coneixement dels microorganismes i quin paper exerceixen en la biosfera. Consciència de les malalties infeccioses, quin procés infectiu segueixen, com es poden prevenir i com es curen. 8.- L atmosfera terrestre Estudi de l atmosfera, quina composició té, quines capes la constitueixen, com es va formar i quina relació hi ha entre els éssers vius i la seva composició. Comprensió de la física atmosfèrica: pressió atmosfèrica, altes i baixes pressions, humitat, temperatura. Anàlisi dels fenòmens atmosfèrics: precipitacions, vents, formació de núvols. 5.- Els animals invertebrats Identificació i descripció de fotografies, dibuixos i esquemes. Aplicació de criteris per classificar els animals invertebrats. Elaboració de models experimentals. Creació d esquemes i ús de la informació del llibre per classificar els animals invertebrats. 6.- Les plantes i els fongs Anàlisi i interpretació de les il lustracions i els dibuixos que mostren cicles o seqüències d esdeveniments. Descripció dels trets estructurals, organitzatius i funcionals de les plantes a partir de fotografies i dibuixos. Utilització de claus dicotòmiques per classificar les plantes. 7.- Els éssers vius més senzills Interpretació i elaboració de dibuixos esquemàtics. Observació i interpretació de fotografies, imatges, dibuixos i gràfics. Classificació dels éssers vius aplicant-hi un criteri científic. Destresa en el maneig del microscopi per reconèixer i classificar diferents éssers vius. Anàlisi de textos científics. 8.- L atmosfera terrestre Estructuració de la informació en quadres i esquemes. Interpretació de mapes meteorològics, gràfics complexos i taules. Observació i anàlisi d informació gràfica. Anàlisi de textos científics. Aprenentatge dels protocols per a la presa de dades per a una investigació científica. 5.- Els animals invertebrats Comprensió i valoració de la diversitat dels animals invertebrats. Presa de consciència de la importància dels animals invertebrats en l equilibri dels ecosistemes i la necessitat de conservar-los. 6.- Les plantes i els fongs Interès per conèixer la gran diversitat de les plantes i per trobar els trets comuns que en defineixen el regne. Desenvolupament d una actitud favorable a la conservació de la biodiversitat. 7.- Els éssers vius més senzills Apreciació del valor i el benefici de la major part de microorganismes. Interès per conèixer els organismes que no es veuen a ull nu. Comprensió de la importància dels hàbits per a la prevenció de malalties. 8.- L atmosfera terrestre Interès per la meteorologia, el clima, les previsions meteorològiques, les depressions i els anticiclons. Consciència de l impacte de l activitat humana sobre l atmosfera, la contaminació que causa i quines mesures correctores s han de prendre. Consciència dels problemes ambientals que afecten l atmosfera i de la necessitat d actuar individualment per evitar-los. Interès per entendre els fenòmens atmosfèrics i per interpretar mapes i pronòstics meteorològics. 7

8 CONTINGUTS CONCEPTUALS CONTINGUTS PROCEDIMENTALS CONTINGUTS ACTITUDINALS PERCENTATGE: 45 % PERCENTATGE: 30% PERCENTATGE: 25% 9.- La hidrosfera terrestre Definició d hidrosfera El cicle de l aigua al planeta Rius i oceans Activitats humanes relacionades amb l hidrosfera 10.- Els minerals Estudi dels minerals, com es defineixen, quins components els constitueixen i quines característiques tenen. Distinció entre la matèria amorfa i la matèria cristal lina. Anàlisi de la classificació dels minerals i quin origen tenen. Coneixement de les propietats, l extracció i els usos dels minerals Les roques Estudi de les roques, com es defineixen, com es classifiquen i com s originen. Comprensió del cicle de les roques. Aprenentatge dels usos de les roques La matèria i les seves propietats Estudi de la matèria i les propietats generals i específiques que la caracteritzen. Comprensió de les magnituds fonamentals i derivades La diversitat de la matèria Estudi sobre la matèria, quina forma té, en quins estats es pot trobar i quins canvis pot experimentar. Anàlisi de les mescles, com es defineixen i quins mètodes de separació hi ha. Anàlisi de les substàncies pures, els compostos i els elements. Coneixement dels materials del segle XXI. 9.- La hidrosfera terrestre Consciència sobre la contaminació de les aigües i recerca d informació sobre la depuració i la potabilització. Observació i interpretació d imatges, taules, gràfics i esquemes. Resolució de càlculs senzills sobre percentatges. Interpretació de cicles naturals. Execució d experiments sobre el control de variables. Elaboració d esquemes Els minerals Observació, interpretació i identificació de fotografies de diversos minerals. Elaboració de taules i esquemes. Anàlisi de textos científics Les roques Observació i interpretació d esquemes, fotografies i taules descriptives. Disseny d experiments. Identificació de roques i minerals La matèria i les seves propietats Maneig de les unitats: sistema internacional d unitats i unitats d ús comú. Interpretació i elaboració de gràfics. Resolució de problemes numèrics que incloguin canvis d unitats. Execució de mesures utilitzant les unitats adequades del sistema internacional d unitats. Maneig d aparells de mesura senzills que permetin verificar algunes de les propietats generals de la matèria La diversitat de la matèria Aplicació de tècniques de laboratori per a la separació de components de mescles. Observació i interpretació de dibuixos, esquemes i imatges. Obtenció de conclusions d un experiment científic. Interpretació de textos científics. Maneig d instrumental científic divers. 9.- La hidrosfera terrestre Valoració de l aigua com un recurs imprescindible per a la vida. Actitud positiva davant de la necessitat d una gestió sostenible de l aigua. Valoració de les actuacions personals de reducció en el consum d aigua i reutilització. Valoració de la importància del cicle de l aigua i consideració dels problemes que hi ha causat l activitat humana Els minerals Interès per conèixer i diferenciar els minerals més comuns. Valoració dels usos dels minerals Les roques Interès per conèixer les roques i quines utilitats tenen. Comprensió de l impacte ambiental de la combustió de les roques sedimentàries orgàniques La matèria i les seves propietats Interès per fer mesures precises La diversitat de la matèria Consciència dels residus i la importància del reciclatge. Comprensió i valoració del procés i la necessitat del reciclatge. 8

9 AVALUACIÓ INICIAL Es tindrà en compte la trajectòria de l alumne a primària AVALUACIÓ FORMATIVA Es faran exàmens al llarg del curs. L alumne lliura el mateix dia de l examen un dossier on hi figuren tots els treballs realitzats (apunts, pràctiques, deures, activitats del llibre, sortides etc) Es tindrà en compte el progrés de l alumne al llarg del curs AVALUACIÓ SUMATIVA Cada tema té una nota de conceptes (bàsicament l examen), procediments (bàsicament el dossier) i les corresponents actituds (notes de classe) La nota consisteix en: 45% conceptes / 30% procediments / 25% actitud 9

10 Annex 1 CURRICULUMS Primer curs Continguts Continguts comuns Per afrontar la comprensió de fenòmens i situacions complexes. Observació i descripció científica d estructures a l Univers i a la Terra, de materials i éssers vius, utilitzant el vocabulari de manera rigorosa. Comparació de les característiques identificades utilitzant taules. Identificació dels criteris de classificació utilitzats per la comunitat científica i reconeixement que responen a acords consensuats. Plantejament de preguntes al voltant de les característiques dels materials i dels éssers vius de l entorn, i valoració del seu interès per a ser investigades. Per investigar els problemes, obtenir dades i reconèixer evidències. Identificació de les magnituds a mesurar, estimació de la mesura i selecció dels instruments més idonis per obtenir dades. Disseny i aplicació de procediments de mesura, utilitzant amb cura i respecte a les normes de seguretat els materials i els instruments, i identificant les dades amb un grau de precisió adequat a l objectiu de la recerca. Elaboració de taules i de gràfics, fonamentalment histogrames, per comunicar les dades. Identificació de les variables a observar per obtenir evidències sobre com els diferents éssers vius realitzen les funcions. Cerca de dades a diferents fonts, especialment a Internet i anàlisi crítica de la informació trobada. Per extreure conclusions, validar-les, sintetitzar-les i comunicar-les. Comparació entre mesures i observacions de materials i d éssers vius. Anàlisi dels diferents resultats obtinguts, de les raons que els justifiquen i de les maneres d afrontar el tractament des errors. Identificació de regularitats que possibilitin la classificació de materials i éssers vius, així com de diferències. Gènesi de representacions de models sobre la matèria, sobre els éssers vius i sobre la Terra i l Univers coherents amb les observacions realitzades. Disposició a revisar-los en funció de les dades recollides i les opinions fonamentades dels companys. Per transferir el nou coneixement a la interpretació d altres fenòmens i a l actuació conseqüent i responsable Ús del coneixement après per dissenyar i argumentar plans d actuació orientats a minimitzar el consum de materials i el manteniment de la biodiversitat en els entorns escolar i familiar. Educació secundària obligatòria La matèria Caracterització de la matèria per la seva massa i per ocupar un volum. Mesura directa i indirecta de la massa i el volum de diferents sòlids, líquids i gasos. Ús de la balança i de material volumètric. Diferenciació de materials per la seva densitat, Càlcul experimental de la densitat de diferents materials. Ús del concepte de densitat per interpretar diferents tipus de fenòmens. Identificació experimental d algunes propietats característiques de diferents materials i relació amb la seva utilització. Aprofundiment en el cas especial de l aigua. Ús del model cinèticomolecular (partícules) de la matèria per interpretar diferents fets i fenòmens: pressió dels gasos, difusió, dilatació, estats de la matèria i canvis d estat. Identificació, en materials de la vida quotidiana, de diferents tipus de mescles - heterogènies, collides i solucions-, i de substàncies pures. Representació mitjançant el model cinèticomolecular (partícules). Ús d algunes tècniques de separació de mescles. Reconeixement de les dissolucions com a mescles homogènies. Preparació experimental de dissolucions de diferent concentració i identificació de dissolucions presents a la vida quotidiana. Anàlisi del cicle de materials d ús habitual. Identificació de les matèries primeres d on provenen, de diferents passos en el seu procés d obtenció i ús, i d on van a parar els productes de rebuig que es generen al llarg de tot el procés. Realització d un projecte sobre l ús més sostenible d alguns materials a partir de col laborar en grup en la cerca d informació i en la presa de decisions. L Univers i el Sistema Solar Observació del cel nocturn i diürn a ull nu i amb instruments adequats. Diferenciació entre les galàxies, estrelles i planetes. Identificació dels elements del Sistema Solar. Observació de fenòmens relacionats amb moviments i posicions del sistema Sol-Terra-Lluna. Interpretació mitjançant models senzills de: el dia i la nit, les estacions, la durada del dia al llarg de l any, les fases lunars i els eclipsis. Analitzar les dues visions que al llarg de la història hi ha hagut per explicar la situació de la Terra a l Univers (geocentrisme i heliocentrisme). La Terra i els seus embolcalls Reconeixement de la Terra com a sistema que conté els subsistemes: atmosfera, hidrosfera, biosfera i geosfera que interaccionen entre ells. Descripció dels components de l atmosfera i de la seva variació amb l altitud, i justificació de la importància que té per a la vida a la Terra tant pel fet de possibilitar les combustions i la fotosíntesi, entre d altres canvis, com per la seva funció reguladora de la temperatura. Identificació d algunes variables que condicionen el temps atmosfèric. Ús d instruments meteorològics i registre sistemàtic de dades. Representació gràfica i anàlisi comparativa de les obtingudes a diferents punts geogràfics. Interpretació de la formació de precipitacions, tempestes i fenòmens elèctrics a l atmosfera. Coneixement de mesures de seguretat. Caracterització de la hidrosfera i identificació dels recursos hídrics del 10

11 planeta. Conceptualització del cicle de l aigua com a resultat de la interacció de l atmosfera, d hidrosfera i la geosfera. Anàlisi dels processos de depuració i potabilització de l aigua. Justificació de la importància de no malgastar l aigua així com d evitar la seva contaminació. Identificació de la geosfera i caracterització de la seva estructura: nucli, mantell i escorça. Diferenciació entre els materials que formen l escorça terrestre: roques i minerals. Identificació dels principals components de les roques. Observació experimental de propietats de minerals i roques. Identificació dels tipus de roques i minerals més comuns, especialment els de l entorn proper. Ús de claus senzilles per a la seva identificació. Anàlisi de la relació entre les seves propietats i la utilització. La vida a la Terra Identificació i caracterització dels trets comuns de tots els éssers vius a nivell individu: la nutrició com a intercanvi de matèria i energia amb al medi, la relació com a capacitat de respondre als estímuls del medi, la reproducció com a transferència d informació i l estructura cel lular dels organismes, a partir de trobar evidències en éssers vius de l entorn proper. Interpretació de la diversitat dels grups d éssers vius com a maneres diferents de realitzar les funcions vitals. Anàlisi de la biodiversitat en organismes vius o a partir de registres fòssils. materials). Interpretació i observació directa o indirecta, a ull nu i utilitzant lupa i microscopi, de les diferències morfològiques en els cinc regnes. Identificació i classificació d organismes de a partir de l observació i utilitzant claus dicotòmiques senzilles. Utilització de la lupa binocular i el microscopi per a l observació d éssers vius no observables a ull nu. Argumentació de la importància de mantenir la biodiversitat. Anàlisi d algun problema associat al tràfic legal i il legal d espècies i al desplaçament d espècies autòctones per espècies invasores. Continguts comuns amb altres àrees Matemàtiques - Ús d unitats de mesura de massa i volum. - Aplicació de la proporcionalitat i percentatges. - Representacions geomètriques a l espai. - Ús d escales d espai i temps. Llengües - Ús dels diferents gèneres lingüístics per comunicar i argumentar dades i idees oralment i per escrit: descripció, explicació, definició, exposició, justificació, argumentació. - Lectura crítica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts diverses. Educació secundària obligatòria Ciències socials - Interpretació de gràfics amb dades sobre les variables del temps atmosfèric. - Identificació de variables que influeixen en canvis en el medi deguts a l acció humana - Disseny de propostes d actuació en relació a problemàtiques ciutadanes. Tecnologies - Caracterització de materials utilitzats en la construcció d objectes i instruments. Musica - Característiques dels éssers vius expressats a través del llenguatge de la música. - Identificació dels materials amb els que estan fets els diferents instruments musicals Criteris d avaluació Plantejar preguntes a partir de l observació, identificar les variables que possibiliten aprofundir en la descripció del fenomen o ésser viu, recollir dades de manera sistemàtica i acurada, representar-les utilitzant esquemes, taules i histogrames, i descriure-les utilitzant amb rigor el vocabulari científic. Descriure materials de diferent tipus (minerals, roques, aire, aigua) tant a partir d identificar les seves propietats i de mesurar-les, com de distingir si es tracta d una mescla heterogènia, una solució o una substància pura. Dissenyar i realitzar la separació dels components d una mescla senzilla, i relacionar les tècniques aplicades amb els mètodes de separació de mescles utilitzats en contextos quotidians (cuina) o industrials (reciclatge de Interpretar observacions d alguns canvis en els materials a partir d imaginar la matèria formada per partícules. Justificar en base a les observacions realitzades la idoneïtat del model interpretatiu. Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per explicar el dia i la nit, les estacions, la durada del dia al llarg de l any, fases lunars, eclipsis i la longitud de les ombres. Explicar amb idees científiques senzilles alguns fenòmens meteorològics i justificar les mesures de seguretat que calgui prendre. Enregistrar correctament les dades meteorològiques en forma de taules i gràfics, comparar les dades de diferents estacions meteorològiques i interpretar mapes del temps senzills. Argumentar amb criteris fonamentats científicament la necessitat d utilitzar sosteniblement l aigua i tot tipus de materials tant per al consum personal com a la indústria i a l agricultura, i actuar de manera conseqüent. Identificar els principals tipus de roques, en particular les de l entorn proper, relacionant les seves propietats amb l ús més freqüent que se n fa tant industrialment com ornamental. Reconèixer a partir d observacions directes i indirectes evidències de cadascuna de les característiques dels éssers vius (es nodreixen, es relacionen, es reprodueixen i estan formats per cèl lules) i utilitzar-les per justificar que quelcom és un ésser viu. Utilitzar claus dicotòmiques senzilles per identificar organismes o el regne al qual pertanyen. Argumentar les causes i els impactes d activitats humanes a la biosfera i les possibles solucions que es proposen per minimitzar-ne els efectes. 11

12 Criteris per la nota avaluativa Educació secundaria obligatòria L alumne supera l assignatura si les tres notes trimestrals estan aprovades. En aquest cas la nota final es el mitjana aritmètica de les tres avaluacions En el cas de que la mitjana aritmètica estigui aprovada però una avaluació estigui suspesa, el professor tindrà en compte el progrés de l alumne al llarg del curs i si ho considera oportú no caldrà que l alumne es presenti a Juny de l avaluació suspesa. En els casos no inclosos en els apartats anteriors l alumne s haurà de presentar a l examen de recuperació de Juny i només de les avaluacions suspeses L examen de Juny serà un examen de recuperació i en cap cas substitueix un examen normal del curs. Això vol dir que l alumne tindrà a l examen de Juny com a màxim un suficient (l examen seria així un examen de suficiència) La nota final de Juny es farà amb la mitjana de les notes aprovades durant el curs i el suficient aconseguit a l examen de recuperació els conceptes, procediments I actituds tenen el següent percentatge conceptes procediments actituds ESO 45% de la nota 30% 25% Per l avaluació d un alumne es tindrà en compte El treball a l aula i el treball al laboratori El lliurament de treballs, dossiers i sortides extra escolars Els exàmens L actitud a l aula Les sortides extraescolars 12