Sistema del Pont de Suert

Transcripción

1 Sistema del Pont de Suert Descripció Amb 426 km² el sistema urbà de l Alta Ribagorça, amb capital al Pont de Suert forma part dels Pirineus axials, cosa que determina un territori eminentment muntanyós, malgrat que la distribució de pics i serralades no és uniforme per tota la comarca. Així, els territoris més alts i agrestes es concentren al sector nord, al límit amb la Val d Aran, mentre que al sud trobem les terres més planeres en la conjunció dels dos principals cursos d aigua de la comarca, la Noguera Ribagorçana, que fa de límit amb l Aragó per l oest, i la Noguera de Tor, que recorre la vall de Boí. A la part més meridional en contacte amb el Pallars Jussà, tornen a aparèixer serres que formen part dels Prepirineus centrals, com la de Sant Gervàs. Aquesta comarca ocupa només un 5,5% de l àmbit de l Alt Pirineu i Aran i de la seva extensió només un 10,7% té la consideració de sòl planer (amb pendent inferior al 20%). La densitat de població és de 8 habitants per km², però si la referim només al sòl planer augmenta fins a 76 habitants per km² de sòl planer, lleugerament superior a la mitjana de l àmbit. El clima de l Alta Ribagorça que per latitud correspondria a un clima mediterrani continental, està condicionat per l altitud, l orografia del terreny i la distància respecte al Mediterrani que defineixen al nord dos estatges: un estatge alpí, per damunt dels m, i un altre de muntanya subalpí, per sota d aquesta cota. Al sud de la comarca el clima és mediterrani de muntanya alta. Els terrenys d aquest sistema pertanyen a la conca hidrogràfica de la Noguera Ribagorçana i hi podem diferenciar tres valls principals: la de Barravés, recorreguda per la pròpia Noguera Ribagorçana, que serveix de límit amb l Aragó; la vall de Boí, recorreguda la Noguera de Tor i la vall de Viu, recorreguda pel riuet de Llevata, que recull les aigües del sector sud-est. També són molt nombrosos els estanys de muntanya d origen glacial dels quals se n han comptabilitzat més de 50 de dimensions mitjanes (> 50 m. de longitud), la majoria a la part alta de la vall de Boí. Pel que fa a infraestructures de reserva d aigua i/o aprofitament hidroelèctric, la principal és l embassament d Escales, aigües avall del Pont de Suert (la presa queda fora de la comarca, al Pallars Jussà) i per sobre la població de Senet, trobem l embassament de Baserca. Finalment, cal destacar l existència d aigües termals al nord de la Vall de Boí, que emergeixen a través de les diaclases de granit i brollen entre 4 i 56 graus. Històricament s han utilitzat amb finalitats terapèutiques (balneari de Caldes de Boí, en funcionament avui en dia). La població d aquest sistema urbà segons el cens del 2001 és de habitants, i la tendència demogràfica entre el 1991 i 2001 ha estat d una feble regressió, amb la pèrdua d un 1% de població. Tot i això la majoria de nuclis de població han crescut entre el 1996 i el 2001, mentre que han perdut habitants els pobles més grans de la comarca: el Pont de Suert i Vilaller. L augment del parc d habitatge, entre el 1994 i el 2003 ha estat de més del 18%. L alta Ribagorça té 3 municipis i a efectes censals es distingeixen 37 ens de població, 25 dels quals amb menys de 15 habitants i 4 de deshabitats. El 55% de la població total està concentrada a Pont de Suert, que exerceix la seva capitalitat de nucli gran, amb activitat comercial i serveis també sobre els pobles aragonesos de la vall de la Noguera Ribagorçana. Tant el Pont de Suert com Vilaller, l altre nucli principal de la comarca, tenen una proporció d habitatge principal elevada, tot i que el nivell d activitat econòmica és baix, sobretot a Vilaller, i perden població. Al nord del Pont de Suert el riu Noguera de Tor forma la Vall de Boí, que té alguns nuclis prop del fons de la vall (Barruera, Erill la Vall, Boí i Taull) i d altres no connectats entre ells sinó conformant una Assentaments urbans. Memoria 5.63

2 estructura que es ramifica a partir de la vall principal i així Cardet, Coll i Durro es disposen en emplaçaments més elevats en valls més altes que la principal o en els vessants de les muntanyes. El municipi de la Vall de Boí compta amb diversos atractius turístics de primer ordre: una entrada del Parc Natural d Aigüestortes i Sant Maurici, el romànic de les esglésies declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO, les pistes d esquí de Boí-Taüll i el balneari de Caldes de Boí. Al sud de la vall altres nuclis més petits es disposen a mig vessant al llarg d un camí o carretera de muntanya (Iran, Irgo, Gotarta, Iguerri). Pel que fa a l evolució urbanística recent, s ha construït un nou assentament residencial turístic al Pla de l Ermita, lligat a l obertura de les pistes d esquí que segueix una tipologia de nucli compacte de densitat elevada, amb un espai central d equipaments i amb una bona dotació de serveis comercials i turístics. Una mica més avall, Taüll ha augmentat considerablement el parc construït amb edificacions plurifamiliars per a segones residències. Els nuclis principals, com ara Boí, Barruera i Erill la Vall, que queden a peu de carretera en el camí de les pistes, han crescut més discretament i concentren més població resident i activitat. A la resta dels nuclis amb molt poca població, hi ha un bon nombre d edificacions tradicionals en desús que seria convenient rehabilitar per tal com es tracta d un valuós patrimoni arquitectònic. L evolució demogràfica del municipi de la Vall de Boí és l única de la comarca que ha estat positiva, tot i que va lligada a uns percentatges d habitatge principal de només el 45%. Tot i això, l evolució dels llocs de treball localitzat ha estat molt per sobre de la mitjana de l Alt Pirineu i Aran, el percentatge en relació amb la població total és del 47%, superior al 31% de Pont de Suert. Al sud del Pont de Suert, al llarg del Coll de Perves, trobem nuclis molt despoblats, que constitueixen els antics veïnats agrícoles que aprofitaven les terres planeres més productives al vessant nord de la Serra de Sant Gervàs, al voltant del Coll de Perves. Proposta El Pla proposa per a cadascun dels nuclis de població i per a l escenari 2026 un paper territorial determinat, que s especifica a la columna d estructura nodal del quadre resum d aquest apartat. I per aconseguir els seus objectius assigna a cadascun dels nuclis de població l estratègia de desenvolupament urbanístic que es detalla a continuació: El Pla proposa una estratègia de creixement potenciat a Pont de Suert, que disposa d una reserva important de sòl ja qualificat a l altre costat del riu, en bona part encara no ocupat. Al nucli de Vilaller, amb sol apte i ben comunicat, es proposa un creixement mitjà destinat a satisfer la demanda tant d habitatge com d activitat econòmica atenent la seva posició territorial i l aptitud del sòl que l envolta. Al municipi de la Vall de Boí, el pla proposa l estratègia de creixement moderat en els nuclis principals de Boí i Barruera, que queden a peu de carretera en el camí de les pistes d esquí i han crescut discretament. En altres nuclis importants d aquesta vall com Durro, Erill la Vall, Llesp i a Malpàs es proposen estratègies de creixement de reequilibri. Es proposa l estratègia de compleció i millora urbana pel nucli de Senet, a la vall de la Noguera Ribagorçana, al nucli de Taüll que ja ha tingut un important creixement i a la resta de nuclis menys poblats de la vall de Boí i als veïnats agrícoles de l entorn del Coll de Perves. També amb aquesta estratègia s han recollit altres nuclis molt petits del municipi de Pont de Suert. Assentaments urbans. Memoria 5.64

3 1 També es proposa consolidar el complex termal terciari de Caldes de Boí. 3 A l àrea especialitzada residencial del Pla de l Ermita se li assigna una estratègia específica 3 per permetre una ampliació dels creixements previstos pel planejament vigent, que queda condicionada a la decisió final en el marc del Pla director urbanístic de l Alta Ribagorça en fase d elaboració i a la directriu obligatòria que la possible ampliació només pugui ser per a ús exclusivament hoteler i es produeixi seguint un model d edificació compacte i contigu al teixit existent Criteris Reforçar la capitalitat del Pont de Suert amb actuacions de desenvolupament urbanístic sobre l escàs sòl apte disponible. Aprofitar la major disponibilitat de sòl i bona accessibilitat de Vilaller per situar-hi els creixements i activitat econòmica que no pugui absorbir Pont de Suert, si cal classificant nou sòl. Consolidar l atractiu turístic de la Vall de Boí preservant els valors que la caracteritzen, tot concentrant el creixement als nuclis més mixtes i amb major aptitud topogràfica. Mantenir el patrimoni arquitectònic i urbanístic dels nombrosos nuclis menors de muntanya i els veïnats agrícoles. Assentaments urbans. Memoria 5.65

4 Assentaments urbans. Memoria 5.66

5 Assentaments urbans. Memoria 5.67