Catalunya vs. Estats Units: el mètode educatiu

Transcripción

1 Alumna: Joana Dengra Pérez Tutora: Iolanda Vila Catalunya vs. Estats Units: el mètode educatiu Presentació La idea del meu treball de recerca va sorgir d una experiència personal de la qual vaig creure que seria molt interessant parlar-ne. He estat estudiant a l Escola Vedruna pràcticament tota la meva vida. Vaig començar a P3 i hi vaig continuar fins a 4t d ESO, però la meva primera estada als Estats Units, durant l estiu de l any 2012, i el cansament d haver estat sempre en una mateixa escola em van fer prendre una decisió diferent a l hora de cursar el primer de Batxillerat. Vaig decidir anar a fer-lo als Estats Units. Metodologia Des que vaig arribar als Estats Units ja tenia decidit que faria el treball relacionat amb la comparació de sistemes educatius. Per tant, la meva metodologia per informar-me i fer recerca sobre els dos sistemes educatius va ser molt diferent per als dos. Pel que fa al model educatiu americà, bàsicament va consistir a viure l experiència, prendre atenció als detalls, fer preguntes tant als professors com als equips directius de la meva escola i, fins i tot, consultar la família amb la qual vivia. Per altra banda, pel que fa a la investigació del sistema educatiu català, evidentment també vaig consultar l experiència personal però alhora vaig utilitzar molt les pàgi- Recerques 2015 / Vedruna Girona

2 Vedruna Girona / Recerques 2015

3 nes web de la Generalitat de Catalunya i els professors de la meva pròpia escola. El meu treball s ha d entendre com un conjunt, és a dir, a diferència de la majoria dels treballs que consten d una part teòrica i una part pràctica ben diferenciades, aquest consta d una part que la podríem anomenar teòrica però basada en la meva experiència personal a l hora de parlar, sobretot, sobre el sistema educatiu americà. Cos del treball L escola a la qual jo vaig assistir es deia Mount Juliet High School i en aquest centre s hi cursaven els cursos equivalents a 3r i 4t d ESO i 1r i 2n de Batxillerat. El meu treball se centra bàsicament en els cursos de 1r i 2n de Batxillerat, ja que són els dos que estic vivint en aquest moment, anomenats grau 11 o Juniors i grau 12 o Seniors, respectivament. El model educatiu americà es basa en crèdits, els quals equivalen a una signatura o una classe. És a dir, els cursos estan organitzats en crèdits i n has d aconseguir 28 amb unes condicions establertes per l institut per poder-te graduar. Una altra gran diferència que hi ha és que no existeix cap curs anomenat Batxillerat, amb això vull dir que no es fa un diferenciament entre aquests dos últims cursos tal com ho fem aquí, ni tampoc t especialitzes en unes assignatures concretes de llengües o ciències. Els dos últims anys de High School són com la resta i a l hora d escollir les assignatures n hi ha algunes d obligatòries, però la resta les escullen segons els seus interessos i el que vulguin estudiar més tard a la universitat. Pel que fa a la normativa interna de l escola, també hi ha bastants diferències. A l hora d escollir les classes pots escollir el nivell que vols fer i tens quatre opcions: nivell normal, nivell amb Honors, el nivell de Dual Enrollment i el nivell Advanced Placement (AP), cada un dels quals (excepte el normal) et dóna uns avantatges concrets. La manera de puntuar els exàmens també és molt diferent. Als Estats Units utilitzen percentatges i cada un d aquests correspon a una lletra. L escala utilitzada és la següent: A: del 93% al 100% B: del 85% al 92% C: del 75% al 84% D: del 70% al 74% F: qualsevol percentatge per sota de 70% (suspès) Com en totes les escoles, hi ha unes normes de vestuari que s han de seguir per tal que no hi hagi problemes entre els alumnes i per al bon funcionament de l escola. Alguna de les normes és que les samarretes han de tenir mànigues i coll de polo o Recerques 2015 / Vedruna Girona

4 bé han de ser samarretes de l escola (que portin el logo). Tampoc no està permès portar pijames ni pantalons de xandall o leggins, i les faldilles, els vestits i els pantalons curts han de tenir una llargada adequada. Una altra de les grans diferències, a les quals jo mateixa em vaig haver d adaptar, van ser els horaris. L escola comença a les 8:05 i acaba a les 15:05. Després de sonar el timbre al matí se segueix, cada dia, un protocol abans de començar les classes. Primer es fa un minut de silenci, a continuació els alumnes i professors s han de posar drets per escoltar l himne dels Estats Units i després es recita un jurament de lleialtat cap a la bandera (Pledge of Allegiance). Un cop ja s ha fet aquesta rutina comencen les classes. Cada dia hi ha quatre classes d una hora i mitja cada una (amb sis minuts per anar de classe a classe), amb l excepció de la tercera classe que dura dues hores i quinze minuts, perquè durant aquesta classe es fan les pauses per anar a dinar. Hi ha cinc torns diferents depenent del pis on se situa la teva classe i el dinar costa 1,75 $, si no és que compres coses fora del menú. Pel que fa a la repetició de curs, igual que els cursos en general, està basada en els crèdits. És a dir, la quantitat de crèdits que hagis acumulat durant el curs, determinarà si repeteixes curs o no. Ara bé, si la quantitat de crèdits que tens és la necessària per passar, però tot i així et queda alguna classe pendent, caldrà recuperar-la Vedruna Girona / Recerques 2015

5 però es podrà passar de curs. Finalment, un dels aspectes que caracteritza més el model educatiu americà és la prova del ACT (American College Testing), una prova d accés a la universitat. Aquest examen es pot fer un màxim de 12 vegades, i tot i que normalment es fa durant el grau 11 per primera vegada, hi ha alumnes que ja l han feta abans. La prova costa entre 45 i 55 dòlars, depenent si vols fer una prova de redacció o no, excepte quan el fas en la convocatòria que fa l escola durant el grau 11, ja que llavors és l Estat qui ho paga per assegurar-se que tots els alumnes puguin fer la prova com a mínim una vegada. L estructura de l examen consisteix en una prova amb respostes tipus test en la qual s avaluen quatre àrees educatives: anglès, matemàtiques, lectura i ciència, i, si es vol, redacció. Per fer cada prova es disposa d un temps determinat i d un nombre concret de preguntes. Els resultats de l examen se saben al cap d entre dues i tres setmanes i cadascú les rep a casa seva. El resultat final de la prova, que va de l 1 al 36, s extreu de la mitjana entre les quatre àrees educatives puntuades individualment prèviament. Per explicar tot el que fa referència al sistema educatiu català, m he basat en els cursos de primer i segon de Batxillerat (a l igual que amb l americà). El Batxillerat és l etapa que es cursa entre els 16 i els 18 anys i pretén preparar els alumnes per a la seva incorporació a estudis posteriors i per a l accés al món laboral. Es pot escollir entre tres modalitats de Batxillerat: art, humanitats i ciències socials, i ciències i tecnologia. El currículum de Batxillerat consta d una part comuna (les matèries comunes) i una part diversificada (les matèries de modalitat), les matèries optatives i el treball de recerca. Tots els alumnes cursen les matèries comunes i un mínim de sis matèries de modalitat, de les quals almenys cinc han de ser de la modalitat escollida. Per accedir al Batxillerat cal tenir un dels títols següents: o bé el graduat en Educació Secundària Obligatòria, o bé el tècnic d un Cicle formatiu de grau mitjà o el tècnic superior d un Cicle formatiu de grau superior. Hi ha quatre opcions diferents per poder cursar el Batxillerat per tal que totes les persones que vulguin tingui l oportunitat de fer-lo. La primera és la flexibilització del Batxillerat, la segona opció és el Batxillerat a distància, la tercera és la vinculació amb els ensenyaments de música i dansa i, finalment, l última opció és el Batxibac. Un cop acabat el Batxillerat, amb el títol es pot accedir a la universitat, o bé a un Cicle formatiu de grau superior, als ensenyaments superiors artístics o bé al món laboral. Com ja he dit abans, el treball de recerca forma part del Batxillerat i aquest consisteix a fer una activitat d investigació durant el primer curs i presentar-lo obligatòriament durant el segon curs. Representa un 10% de la nota final de Batxillerat. Pel que fa a la normativa interna de l escola, també podem veure grans diferències amb el High School americà. El curs està dividit en tres trimestres i en cada un es fan dos exàmens per assignatura. L examen parcial, que es fa més o menys a la meitat del trimestre, i l examen global, que es fa al final del trimestre. L exa- Recerques 2015 / Vedruna Girona

6 men parcial de cada trimestre compta un 30% de la nota, el global, un 60% i el 10% restant surt de l actitud a classe. El conjunt del primer trimestre compta un 20%, el segon un 30% i el tercer un 50%. A l hora de puntuar els exàmens l escala utilitzada és la que va del 0 al 10, essent 0 la nota més baixa i 10 la més alta. Pel que fa a les normes i la vestimenta, aquesta, com totes les altres escoles, té la seva pròpia normativa, per exemple no està permès l ús dels telèfons mòbils o les pilotes de cuir o bàsquet, i l uniforme és obligatori des d Infantil fins a 4t d ESO. Aquestes són algunes de les normes entre moltes d altres. Quant als horaris, 1r de Batxillerat fa classes de les 8 a les 14:30 h, dilluns, dimarts, dimecres i divendres; i els dijous l horari és de les 8 a les 13:30 h i de les 15:15 a les 17:15 h. Els de 2n de Batxillerat fan el mateix horari canviant les hores del dijous pel dimecres. Es podrà passar de primer a segon de Batxillerat si s han aprovat totes les assignatures, o bé si te n queden una o dues de suspeses, tot i que aquestes s hauran de recuperar durant el segon de Batxillerat. Si et queden tres o quatre matèries pendents pots repetir les matèries que t han quedat o bé repetir el curs. En acabar el segon de Batxillerat, si s han aprovat totes les assignatures obtens el títol de Batxillerat. Si tens alguna matèria suspesa has de repetir el curs de segon de Batxillerat. I, finalment, com ja he dit anteriorment, una de les grans diferències és la prova d accés a la universitat: la selectivitat o proves PAU. Aquestes proves s han de fer abans de matricular-se a cap universitat i després d haver obtingut el títol de Batxillerat. El preu és la suma dels 69,21 que val la fase general, més els 13,85 que val cada assignatura específica. Actualment hi ha dues convocatòries a tot Catalunya: la convocatòria de juny i la de setembre. L estructura es divideix en dues parts: la general, que és obligatòria per a tothom, i la fase específica, que és de caràcter voluntari. BATXILLERAT LOE PAU Fase general (obligatòria) Fase específica (optativa) Arts Ciències i tecnologia Humanitats i ciències socials Llengua catalana i literatura Llengua castellana i literatura Llengua estrangera Història o Història de la filosofia Una matèria de modalitat per triar 1 Un màxim de tres matèries de modalitat per triar Vedruna Girona / Recerques 2015

7 Aquestes proves tenen una durada de tres dies i cada examen té una durada d una hora i mitja. Durant els dos primers dies t examines de les assignatures obligatòries al matí i, llavors, la resta d hores d aquests tres dies les has de consultar. Els resultats de les proves es poden consultar en línia entre dues i tres setmanes després d haver realitzat la prova. La qualificació de la fase general de la selectivitat és la mitjana aritmètica dels cinc exercicis, els quals estan puntuats del 0 al 10 individualment. Per tal d aprovar les proves PAU és necessari tenir una qualificació de la fase general igual o superior a 4 punts. La nota d accés és la nota que es necessita per entrar a la universitat escollida i aquesta s obté de la mitjana ponderada del 60% de la nota mitjana de Batxillerat i del 40% de la qualificació de la fase general. Al contrari que la nota obtinguda en la fase obligatòria, que té validesa indefinida, la nota obtinguda en la fase específica és vàlida durant els dos cursos següents a superar la prova. Conclusions Quan em vaig començar a plantejar el treball vaig pensar que em sortirien models educatius completament diferents i sense cap similitud, però, si bé és veritat que tant el funcionament com l estructura són diferents, no deixen de ser equivalents. Per a mi el model americà és un model que nosaltres no estem acostumats a viure durant aquesta etapa, però em sembla un model que dóna resultats i que dóna més opcions a l hora de preparar-te per al que vols estudiar més tard, o la feina a la qual et vols dedicar. Els horaris i l organització que utilitzen són molt semblants als de la universitat, i això fa que els alumnes puguin sortir més ben preparats, tot i que el nivell educatiu, a vegades, no és el més alt. Tot i així, això depèn molt dels alumnes, perquè poden decidir fer classes més complicades o menys i això farà que surtin més o menys ben preparats. Per altra banda, també cal dir que he trobat a faltar la meva escola de sempre, ja que és una escola que dóna un tracte més familiar i més proper als alumnes i que dóna seguretat a l hora d estudiar. Aquí, a Catalunya, no tenim tantes classes per triar ni tantes llibertats, però segons la meva opinió sortim més ben preparats acadèmicament parlant. En definitiva, crec que aquest treball m ha servit per recordar tot el que he viscut durant aquests anys i per posar en perspectiva tot el que he après. M ha servit per veure que tot i que són escoles i persones complements diferents amb qui vaig compartir el dia a dia, no deixa de ser una escola on s hi va aprendre i a conèixer noves amistats que, en definitiva, és l essència de qualsevol centre educatiu. Recerques 2015 / Vedruna Girona

8 Bibliografia Llibres: DOUGH, S. Wilson County Schools course catalog. Webs: < [Data de consulta: 15/09/2014] <universitatsirecerca.gencat.cat> [Data de consulta: 30/08/2014] <eduwebs.caib.es> [Data de consulta: 8/09/2014] < edu.au> [Data de consulta: 2/09/2014] < [Data de consulta: 26/09/2014] < [Data de consulta: 25/08/2014] < gencat.cat> [Data de consulta: 20/09/2014] 1 Matèries de modalitat per triar: Anàlisi musical, Biologia, Ciències de la terra i el medi ambient, Cultura audiovisual, Dibuix artístic, Dibuix tècnic, Disseny, Economia de l empresa, Electrònica, Física, Geografia, Grec, Història de l art, Literatura catalana, Literatura castellana, Llatí, Matemàtiques aplicades a les ciències socials, Matemàtiques, Química, Tecnologia industrial. Vedruna Girona / Recerques 2015