Estimulació elèctrica transcranial

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Estimulació elèctrica transcranial"

Ignacio Roldán Ojeda
hace 6 años
Vistas:

1 Estimulació elèctrica transcranial en l AVCinfantil JulitaMedina1, Cristina Caballero2, Itziar Alonso3, Natalia Rodriguez1, Meritxell Vigo1, Anna Febrer1. 1 Metge rehabilitador 2 Terapeuta ocupacional 3 Neurofisiòloga

2 Estimulació elèctrica transcranial Estimulació transcranial amb corrent contínua (tdcs) no invasiva. Moduladors de la excitabilitat cortical i la plasticitat

5 Estimulació elèctrica transcranial Intensitat: 1mA Estimulació anodal Electrode actiu amb càrrega positiva Despolarització Neuronal Activació de les xarxes neuronals Increment de l excitabilitat cortical Estimulació catodal Electrodeactiu amb càrrega negativa Disminució de l excitabilitat cortical

6 Estimulació elèctrica transcranial After-effect. Persistència de l efecte durant 90 minuts després de l estimulació amb corrent contínua a 1mA durant 13 minuts (Nitscheet al. 2001) Baix cost. Us simple. Mobilitat. Aplicació simultània durant la realització d exercicis d entrenament motor i cognitiu

7 Estimulació elèctrica transcranial Neuroimatge: Efecte localitzat Efecte a distància Estudis en animals: Seguretat. Efectes adversos lleus i transitoris

de Na i Ca). Modificacions en el potencial de membrana.

8 Bases fisiològiques de la tdcs Efectes durant l estimulació: Canvis en les proteïnes transmembrana(canals de Na i Ca). Modificacions en el potencial de membrana. Efectes després de l estimulació: Mecanismes sinàptics. Plasticitat sinàptica

9 tdcsterapèutica Desordres neuroconductuals Malaltia de Pàrkinson, Alzheimer, dolor central, depressió major, distonia, epilèpsia, accident cerebrovascular AVC: patologia en la que la tdcsha demostrat major nivell d evidència en els resultats beneficiosos

tdcsi AVC Incidència AVC infantil: 2-13/100.

10 tdcsi AVC Incidència AVC infantil: 2-13/ nens Mortalitat: 20-40% Seqüeles 50-75% Seqüeles importants extremitat superior tdcscom a tècnica complementària al tractament rehabilitador

11 tdcsi AVC Canvis en l excitabilitat cortical Hiperpolarització(estimulació catodal a hemisferi sa) Despolarització (estimulació anodala hemisferi lesionat) Increment de la secreció de factors neurotròficsi activació del receptor de tirosinkinasab in vitro: promou l aprenentatge d habilitats motores degut a l increment de la plasticitat sinàptica Kang N. Et al. tdcs facilities motor learning post-stroke: a systematic review and metaanalysi. Journal Neurology, neurosurgery and psychiatry

12 tdcsi AVC Millora de l aprenentatge motor En tots els protocols (anodal, catodal o dual) En la fase subaguda i crònica Aplicada abans o durant l entrenament motor Efectes a llarg plaçmés evidents durant la fase crònica Kang N. Et al. tdcs facilities motor learning post-stroke: a systematic review and metaanalysi. Journal Neurology, neurosurgery and psychiatry

13 Hipòtesis Model de competició interhemisfèrica AVC: La inhibició interhemisfèrica per part de l hemisferi sa es major que l excitabilitat de l hemisferi lesionat. Casos de lesions petites. tdcs: equilibraria la balança inhibitòria-excitatòria Model de vicarització L excitabilitat cortical a l hemisferi sa compensa les funcions deteriorades de l hemisferi lesionat durant la realització de moviments de la mà afecta. Casos d àrees afectades molt grans

14 Casos clínics 5 pacients: 4 crònics, 1 subagut Millora en 2 Hemiparèsia dreta per MAV. 16 anys. 6 d evolució Hemiparèsia dreta. 7 anys. 4 d evolució Sense canvis 1 Hemiparèsia dreta. MAV. 14 anys. 2 d evolució. Abandonament del tractament 1 (hemiparèsia per sagnat del cavernoma)

Cas clínic Hemiparèsia dreta i afàsia Isquèmia ACM esquerra 2010.

15 Cas clínic Hemiparèsia dreta i afàsia Isquèmia ACM esquerra Portadora de marcapàs(bloqueig AV congènit) Miocardiopatia dilatada 21 sessions de TO i tdcsal 2014

aumentar la conciència corporal i la informació propioceptiva i

16 Tractament de teràpia ocupacional Entrenamentde les AVD Activitats, jocs i exercicis per -Afavorir la integració de la ESD a l esquema corporal, aumentar la conciència corporal i la informació propioceptiva i somatosensorial. -Millorar la prensió, la manipulació bimanual i els moviments analítics.

17 SHUEE

Documentos relacionados

MENISCOPATIA DEGENERATIVA A L ESPORTISTA: REHABILITACIÓ vs CIRURGIA. C. Fernández García; E. Pérez Pérez; Philippo de Caneva; A.

MENISCOPATIA DEGENERATIVA A L ESPORTISTA: REHABILITACIÓ vs CIRURGIA C. Fernández García; E. Pérez Pérez; Philippo de Caneva; A. Sánchez Ramos Generalitats Incidència aproximada és de 9 homes i 4,2 dones