El llenguatge com a vehicle cultural La traducció

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "El llenguatge com a vehicle cultural La traducció"

Guillermo Cortés Martínez
hace 6 años
Vistas:

1 La traducció La traducció La hipòtesi de Sapir-Whorf Edward Sapir ( ) Benjamin L. Whorf ( )

2 El determinisme lingüístic El pensament d un individu està determinat per la llengua que parla El llenguatge determina el pensament No es pot pensar allò que la llengua no permet Cada llengua és un sistema intrínsec Els elements que formen el sistema d una llengua només es poden analitzar i interpretar en funció d aquest sistema Crítica de l universalisme i l etnocentrisme en l anàlisi gramatical Sapir (1949:27) Las distinciones que nos parecen inevitables a nosotros pueden ser completamente ignoradas en las lenguas que reflejan un tipo de cultura completamente diferente, mientras que éstas, a su vez, insisten en distinciones que son totalmente ininteligibles para nosotros

3 Sapir (1949) Sapir (1949) En kwakiutl La piedra cae Especifica Si la pedra és visible o invisible per al parlant en el moment de parlar Si la pedra és a prop del parlant, de l oïdor o d una tercera persona No especifica El nombre de pedres que cauen El temps que dura la caiguda En nootka La piedra cae s expressa amb un verb Especifica Moviment o posició de la pedra o d un objecte semblant a una pedra Direcció cap avall del moviment No especifica El nom pedra no apareix en la construcció Trad. equivalent: Pedrega cap avall El relativisme lingüístic Les diferències estructurals entre llengües impliquen diferències en la visió del món dels parlants Cada llengua expressa una visió del món

4 Whorf (1956:213-14) Whorf (1956:221) Diseccionamos la naturaleza siguiendo la línea marcada por nuestras lenguas maternas ( ) Cortamos la naturaleza en trozos, la organizamos en conceptos y adscribimos significados de la forma en que lo hacemos, en gran medida porque somos partícipes de un acuerdo para organizarlo así - un acuerdo que se establece en nuestra comunidad de habla y está codificado en los patrones de la lengua. El acuerdo es, por supuesto, implícito y no expreso, pero sus términos son absolutamente obligatorios El sistema lingüístico, en otras palabras, la gramática de cada lengua, no es sólo un instrumento reproductor para dar voz a las ideas, sino que es el que da forma a las ideas, el programa y la guía de la actividad mental del individuo, para su análisis de las impresiones Totes les llengües cobreixen les necessitats lingüístiques dels grups que les parlen Crítica dels prejudicis lingüístics: llengües primitives i llengües avançades

5 Relació entre les categories conceptuals de la llengua materna i la categorització de les accions Mots típics i construccions gramaticals típiques d una llengua Estil comunicatiu propi d una cultura Polonès: bigos (estofat de col), barszcz (sopa d arrel de remolatxa), powidla (confitura de pruna) Japonès: miai (ocasió formal en la qual la núvia i la família coneixen per primer cop al nuvi i la família) Malai: padi (arròs amb closca), beras (arròs amb closca sense cuinar), nasi (arròs cuinat) Mecanismes sintàctics expressius en italià Reduplicació sintàctica: bella bella vs. molto bella Superlatiu absolut: bellissimo vs. molto bello S ha relacionat amb la qualitat teatral de la vida italiana Instruccions rutinàries a la feina Anglès americà: Could you do this? Whould you mind doing this? Francès: Faites-moi ça; Allez me chercher ça, s il vous plaît. Relacionades amb guions culturals (scripts) sobre la manera de demanar les coses

6 però Les paraules, les construccions gramaticals i els estils comunicatius típics d una llengua varien al llarg del temps Un individu té maneres alternatives d expressar-se i pot adoptar diversos estils comunicatius Primitius semàntics Conceptes universals o àtoms bàsics del significat Permeten transposar conceptes entre llengües diferents sense alterar el significat Reflecteixen el fet que la cognició humana es fonamenta en els mateixos principis conceptuals Substantius: jo, algú, alguna cosa Determinatius: aquest, el mateix, un Verbs d experiència: conèixer, pensar, voler, sentir, veure, escoltar Accions i processos: dir, fer, succeir, moure Existència i possessió: haver, tenir Vida i mort: viure, morir Avaluació i descripció: bo, dolent, gran, petit Conceptes espaials: lloc, dalt, dins Conceptes temporals: quan, després Elements relacionals: com, part de Elements lògics; si, perque, no, potser

7 SAPIR, E. (1949) Selected Writings of Edward Sapir in Language, Culture and Personality. Edited by D.G. Mandelbaum. Berkeley: University of California Press. WHORF, B.L. (1956) Language, Thought and Reality. Edited by J.B. Carroll. Foreword by S. Chase. Cambridge, MA.: The MIT Press, Trad. cast. de J.M. Pomares: Lenguaje, pensamiento y realidad. Barcelona: Barral Editores (Breve biblioteca de reforma, 4), INCHAURRALDE, C.- VÁZQUEZ, I. (Eds.) (2000) Una introducción al lenguaje y la lingüística. Traducción y adaptación al castellano de R. Dirven y M. Vespoor (Eds.), Cognitive Explorations of Language and Linguistics, Amsterdam: John Benjamins, Zaragoza: Mira Editores.

Documentos relacionados

Las lenguas diseccionan la naturaleza de. manera diferente las particularidades de la experiencia.

Benjamin Lee Whorf, Ciencia y lingüística En: Lenguaje, pensamiento y realidad. Barcelona, Barral. 1971. Las lenguas diseccionan la naturaleza de un modo diferente y clasifican de manera diferente las