La visió dels municipis: Oportunitats i barreres per portar a terme les accions

Transcripción

1 La visió dels municipis: Oportunitats i barreres per portar a terme les accions Miquel Calm Diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona. Club del pacte dels Alcaldes de Catalunya Barcelona 4 de juny 2014 SEAP PLUS National Final Event

2 Perquè cada dia som més Municipis adherits al Pacte a Catalunya: 484

3 ens hem de coordinar... Ja disposem d un espai d intercanvi i coordinació on hi som tots presents... La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Municipis adherits al Pacte 484 Municipis i ens adherits a la Xarxa 269

4 ens hem de coordinar... La Xarxa ha aprovat el nomenament del Grup de treball específic de la Xarxa Club del Pacte d Alcaldes i Alcaldesses de Catalunya Es disposa d un Full de ruta S ha constituït la Comissió de Coordinació del Club.

5 EL CLUB DEL PACTE D ALCALDES DE CATALUNYA (Catalonian Covenant Club) Qui som?

6 ens hem de coordinar... Quèésun Covenant Club? És una eina per crear i compartir una visió comuna i donar suport al desenvolupament de les accions prioritàries en l àmbit de l'energia i de cohesió territorial descentralitzada. Fomenta i facilita l'intercanvi de millors pràctiques i la capacitació i contacte entre les autoritats locals i els agents interessats d arreu. Ha d'estar orientat a donar resposta a les necessitats dels seus membres, que per ells mateixos no poden assolir. Ha de ser una organització flexible També té la funció d'expressar els parer del món local als governs nacionals i a la Unió Europea.

7 ens hem de coordinar Com s estructura el Club? COMISSIÓ DE COORDINACIÓ Coordinadors i promotors del Pacte d Alcaldes: Diputacions i AMB, Xarxa i CILMA MEMBRES DEL CLUB: ENS LOCALS Ajuntaments adherits, Generalitat de Catalunya, consells comarcals, Agències d Energia SOCIS CONVIDATS Associacions professionals, universitats i centres de recerca, institucions financeres, col legis professionals, sindicats, empreses

8 ens hem de coordinar... Com s estructura el Club? Els membres de la Xarxa, tant de ple dret com observadors, poden ser membres del Club del Pacte d Alcaldes si ho sol liciten. En aquesta categoria s inclourien: Ciutats i Pobles signants del Pacte. Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Agències energètiques (si són d un municipi o Consell comarcal membre de la Xarxa)

9 ens hem de coordinar... La relació de la Xarxa amb altres institucions, associacions, etc que no en són membres, sempre es realitza a través d invitació. Es promourà la col laboració amb diferents agents públics i privats en diferents etapes a mida que es vagi ampliant.

10 ens hem de coordinar... Fase 1: Generalitat de Catalunya: Departament de Presidència, Departament de Territori i Sostenibilitat, Departament d'indústria i Ocupació, ICAEN i Departament d'agricultura Sector empresarial: Clúster de l Energia, Fundació Fòrum Ambiental. Fase 2: Col legis i associacions professionals Universitats i centres de recerca Institucions financeres Fase 3: ONG i sindicats Sector empresarial: I+D.

11 i compartim reptes comuns Diputació de Barcelona 210 municipis adherits dels 311 de la província. 195 PAES acabats i lliurats Suport: Redacció de PAES Implantació d accions: ERDIBA ELENA, ajuts, support tècnic a la redacció de projectes i a la cerca de nous mecanismes de finançament Comunicació i difusió Formació de personal municipal Gestió energètica i implantació de mesures de baix cost Seguiment dels PAES

12 Suport de la Diputació de Girona 195 municipis adherits de 221 a la demarcació de Girona 156 PAES municipals i 2 PAES supramunicipals (163 municipis) lliurats a la Diputació de Girona 32 PAES en redacció Enguany s han destinat recursos econòmics per dur a terme inversions identificades als PAES En breu s obrirà una convocatòria de subvencions per instal lar calderes de biomassa i xarxes de calor.

13 Suport de la Diputació de Lleida 105 municipis adherits a la província de Lleida > 75% població de la província 44 PAES acabats Subvencions als ajuntaments de la demarcació de Lleida signataris del Pacte per part de la Diputació de Lleida Observatori de la Energia de Lleida en cooperació amb tots els Consells Comarcals. Provisió gratuïta d un software de gestió energètica a tots els municipis de la província

14 Suport de la Diputació de Tarragona Sessions informatives 20 de febrer de 2014, Tortosa 24 de febrer de de febrer de municipis amb compromís d adhesió Assistència tècnica programada en l elaboració dels PAES des del SAM de la Diputació de Tarragona

15 El Pla de Sostenibilitat de l'àrea Metropolitana de Barcelona : Inclou entre d altres Balanços energètics dels municipis de l'àrea metropolitana Anàlisi de la problemàtica i els efectes del canvi climàtic Estratègia de Gestió del Carboni a l'amb Estudi del potencial productiu de biomassa primària Aprofitament dels recursos energètics marins de la costa metropolitana Avaluació i zonificació del potencial geotèrmic metropolità Programa Metropolità d'educació per a la Sostenibilitat

16 La visió dels municipis Quins problemes, barreres... hi ha?

17 La visió dels municipis En la darrera Assemblea de la Xarxa vam celebrar una Trobada del Pacte d Alcaldes amb més de 100 assistents dividits sis grups de treball (3 amb càrrecs electes i 3 amb tècnics d ens locals) del que presentem el resum de l Informe de conclusions. A la mateixa Assemblea vam aprovar: L'Acord per un salt endavant del Pacte d'alcaldes La Declaració de Vilanova i la Geltrú per l'adaptació als efectes del canvi climàtic en el territori i el litoral. Documents disponibles amb la documentació de la jornada d avui

18 Balanç i situació actual Conclusions de la Trobada del Pacte d Alcaldes 2014: Respecte els PAES, on s han fet més propostes concretes i s ha actuat més és en equipaments municipals i enllumenat. Els àmbits del sector residencial, comercial i de transport privat són on menys accions directes dels PAES s han executat. Una de les dificultats ha estat l organització interna dels Ajuntaments. Diferents departaments implicats amb prioritats diferents són una barrera que cal anar superant.

19 Barreres i dificultats Dificultats per finançar inversions importants. L administració no pot assumir tota sola el finançament, calen mecanismes de col laboració público privada, tot garantint el control adequat de les concessions i contractes. Els municipis petits ho tenen més difícil. El finançament via projectes europeus és una oportunitat, però cal fer projectes de dimensions importants.

20 Barreres i dificultats La implicació de la ciutadania esdevé un factor clau per avançar en la consecució dels objectius del Pacte. L intercanvi d experiències és determinant per millorar, avançar i, sobretot, innovar en la cerca de solucions. La mobilitat segueix sent un dels reptes de futur, incideixen molts aspectes (planificació, patrons de conducta, noves tecnologies...) i agents diferents.

21 Barreres i dificultats La formació del personal municipal és essencial. Cal avançar en aquest punt. Les bones pràctiques, la gestió i el coneixement són el primer pas per reduir consums, i sense necessitat de grans inversions. La implantació de tecnologies TIC en la gestió facilitarà la reducció de consums alhora que es poden millorar situacions de confort. ES PLANTEGEN NOUS REPTES I OPORTUNITATS

22 Oportunitats Millora del pressupost municipal en reduir la despesa associada als consums energètics Accions d estalvi energètic beneficien el medi ambient i les finances municipals, són accions amb un retorn econòmic clar. Les actuacions del PAES promouen l ús de recursos energètics propis, com la biomassa. Són recursos locals, que milloren l economia de l entorn més proper, redueixen la dependència energètica i, en el cas de la biomassa forestal, redueixen la combustibilitat dels nostres boscos.

23 Nous reptes Incidir en aquells sectors del compromís que s han treballat menys: sector residencial i comercial i transport privat. Implicar més la ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic Millorar la coordinació entre les diferents àrees o departaments municipals per aconseguir una gestió integrada de l energia

24 Nous reptes Avançar en les mesures de millora del coneixement i de la gestió: sinó es sap quant es consumeix no es pot saber quant reduir ni on ni de quina manera. Les noves tecnologies ho faciliten, però cal la implicació i el coneixement de les persones per que siguin útils. Cal avançar en nou camins organitzatius i de cooperació entre municipis que facin viables les inversions

25 Nous reptes El canvi climàtic és una realitat, per tant cal impulsar mesures d adaptació, prioritzant les cobenèfiques, aquelles que no només permeten adaptació al canvi climàtic sinó que ja ara tenen beneficis, com les de promoció de la biomassa forestal (redueixen risc d incendis i redueixen emissions ara, ja) o les de reducció de consums d aigua. Us animem a aprovar la Declaració de Vilanova i la Geltrú i entrar a l estratègia Mayors Adapts.

26 Els municipis demanem... Un impuls a una nova etapa del Pacte per part de la Comissió Europea amb + energia, suport i recursos. Seguir impulsant programes financers i fons específics (Horitzó 2020, Interreg Europa, Life, FEDER...) que prioritzin l'eficiència energètica, l'energia intel ligent i la mobilitat sostenible, que vagin de la mà amb els objectius dels PAES. L elaboració, conjuntament amb els ens locals, de les estratègies financeres per a l'aplicació de les accions del PAES. Les inversions vinculades a les ciutats i els pobles s han de basar en la col laboració entre els ciutadans, les empreses i les entitats socials.

27 Els municipis demanem... Al Govern de l Estat, a resoldre el marc regulatori del mercat elèctric tenint en compte els compromisos del Pacte. A les adm. supramunicipals (Estat, Generalitat de Catalunya) que les polítiques energètiques i de canvi climàtic tinguin en compte el moviment del Pacte i l incorporin com un element fonamental d acció. I que impulsin programes de suport per l aplicació de les accions del PAES, i es doni suport a l accés als programes financers i als fons específics europeus. S estableixi el marc legal i estratègic adient per prevenir i paliar situacions de pobresa energètica, amb una integració més clara dels vessants socials, econòmics i ambientals.

28 Moltes gràcies