L ergonomia a les bugaderies. ı CAT ı CAST ı

Transcripción

1 L ergonomia a les bugaderies ı CAT ı CAST ı

2 2 L ERGONOMIA A LES BUGADERIES Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball Subdirecció General de Seguretat i Salut Laboral Sepúlveda, Barcelona Tel Barcelona Girona Lleida Tarragona Tortosa Centres de Seguretat i Salut Laboral Pl. d Eusebi Güell, Barcelona Tel C. de l Església de Sant Miquel, Girona Tel Pol. Ind. El Segre J. Segura i Farré, 728-B Lleida Tel Riu Siurana, 28-B (Camp Clar) Tarragona Tel Serveis Territorials Albareda, Barcelona Tel Pl. Pompeu Fabra, Girona Tel General Britos, Lleida Tel J. Baptista Plana, Tarragona Tel De la Rosa, Tortosa Tel Inspecció de Treball de Catalunya Trav. de Gràcia, Barcelona Tel Álvarez de Castro, 4, 2n Girona Tel Riu Besòs, Lleida Tel Vidal i Barraquer, Tarragona Tel EDICIÓN Departamento de d Empresa y i Empleo Ocupació AUTORA DISSENY I MAQUETACIÓ DISEÑO Y MAQUETACIÓNIL LUSTRACIÓ ILUSTRACIÓN DIPÒSIT LEGAL Elisa Ramon Escuer Olives Camañes MasipQuasar Serveis Quasar d Imatge, Serveis d Imatge, SL. Reversible SL. SCP Reversible B SCP AVÍS L EGAL. Aquesta obra està s ubjecta a una llicència Reconeixement-No Comercial-Sense Obres Derivades 3.0 de Creative Commons. Se n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se n citi l autor i no se n faci un ús comercial de l obra original ni la generació d obres derivades. La llicència completa es pot consultar a PQP BUG

3 L ERGONOMIA A LES BUGADERIES 3 Introducció L activitat d una bugaderia consisteix principalment en la neteja de roba. Depenent de l envergadura, es pot diferenciar entre: Bugaderies d autoservei, on les màquines són utilitzades pels mateixos clients. Bugaderies d establiments reduïts, habitualment utilitzades per a la neteja de la roba de particulars o treballadors. Bugaderies industrials, on es tracten grans quantitats de roba, principalment d hotels, hospitals o restaurants. Independentment de la dimensió de l establiment, en funció de les ajudes mecàniques de què disposi la bugaderia, les tasques de procés poden ser pràcticament manuals o arribar a tenir una automatització elevada. A banda de processos especials, en general, es pot dir que un cop arriba la roba a la bugaderia es classifica en funció del color. Posteriorment, es trasllada a la zona de rentatge i, un cop neta, es procedeix a l assecatge, planxatge, plegatge i embossatge. Finalment, es lliura als clients. Atès que a les bugaderies hi pot haver riscos ergonòmics pels sobreesforços que es poden produir quan es manipulen manualment càrregues, quan es mantenen postures forçades i quan es fan moviments repetitius, és important conèixer les mesures preventives adients per reduir la càrrega física en les principals tasques que es duen a terme en aquest sector. Cal tenir present que els trastorns musculoesquelètics són la primera causa tant d accidents laborals com de malalties professionals. Bugaderia industrial

4 4 L ERGONOMIA A LES BUGADERIES Tasques generals RECEPCIÓ I TRASLLAT DE LA ROBA La recepció de roba a les instal lacions de la bugaderia es pot dur a terme en gàbies, carros, sacs o cubells. Els carros o cubells de profunditat excessiva obliguen a flexionar el tronc i estendre els braços per agafar la roba del fons. Igualment, hi pot haver risc per manipulació manual de càrregues al moment d agafar la roba, moure els cubells o buidar els sacs. Per aquests motius, quan s executen aquestes tasques es pot adoptar, entre d altres, alguna de les mesures següents: Disposar de mitjans mecànics per facilitar el buidat dels sacs, com ara equips tipus polispast. Limitar la profunditat dels carros o utilitzar carros abatibles depenent de la quantitat de roba que han de contenir. Utilitzar carros amb fons mòbil per poder agafar la càrrega sempre des de la mateixa alçada. La molla dels carros amb fons mòbil permet aixecar el fons del carro a mesura que aquest es va buidant per evitar haver de flexionar el tronc i estendre els braços per agafar la roba que queda al fons. Transportar la roba en suports mòbils, cubells amb rodes o altres ajudes mecàniques que serveixin per evitar el transport manual. Disposar de taules de treball amb rodes per evitar, sempre que es pugui, agafar la roba des del terra. Dur a terme un bon manteniment de les rodes dels equips mòbils, per assegurar que continuen oferint les mateixes prestacions que quan són noves.

5 L ERGONOMIA A LES BUGADERIES 5 Tasques generals Cal evitar postures forçades a l hora de treballar. Disposar al lloc d origen (hospital, hotel, restaurant...), sempre que sigui possible, de diversos cubells diferenciats perquè la roba arribi a la bugaderia ja classificada per colors i estalviar la manipulació que comporta la classificació inicial. PREPARACIÓ DE LES RENTADORES A les bugaderies no automatitzades on la càrrega dels detergents i els suavitzants és manual, pot aparèixer sobreesforç en els casos en què s hagin d aixecar les mans per sobre de les espatlles per fer aquesta operació. Per evitar-ho, durant aquesta part del procés es recomana: Utilitzar dosificadors automàtics per posar els detergents i els suavitzants i no haver-los d abocar manualment. Utilitzar l ajuda de mitjans mecànics, tipus transpalet o similar, per col locar, sempre que l espai ho permeti, els recipients de detergents o suavitzants que alimenten els dosificadors automàtics. Això permet evitar la manipulació manual de càrregues. Dosificació automàtica de detergents i suavitzants en una bugaderia industrial.

6 6 L ERGONOMIA A LES BUGADERIES Tasques generals CÀRREGA I DESCÀRREGA DE RENTADORES I ASSECADORES Al moment d agafar la roba dels carros o cubells i de carregar i descarregar els tambors de les màquines pot ser que la manipulació manual de càrregues s efectuï amb flexió del tronc si l obertura de les rentadores o assecadores es troba a poca distància del terra. També hi pot haver risc per manipulació manual de càrregues, per l esforç que s ha de fer a l hora d empènyer o tirar dels carros de roba. Es recomana adoptar, entre d altres, alguna de les mesures següents per reduir el risc de patir lesions musculoesquelètiques: Utilitzar carros amb fons mòbil que permetin agafar la roba sempre des de la mateixa alçada. Si l entorn de treball ho permet, elevar l alçada de les rentadores o assecadores quan el tambor es trobi a un nivell massa baix. Evitar que els tambors de les rentadores estiguin massa baixos permet prevenir lesions musculoesquelètiques. Assegurar que l esforç a l hora d empènyer o tirar dels carros no superi els 250 newtons 25,5 quilograms força (kgf) 1 per iniciar el moviment o parar un carro, i els 100 newtons (10,2 kgf) per mantenir-lo en moviment. Per minimitzar l esforç es pot reduir el pes dels carros limitant la quantitat de roba que s ha de transportar, i també disposar de rodes adequades, tenir en compte la inclinació del terra o millorar el paviment. 1 Un quilogram força equival, aproximadament, a la força que cal exercir per aixecar de terra un pes d 1kg.

7 L ERGONOMIA A LES BUGADERIES 7 Tasques generals En el cas de les bugaderies industrials, sempre que sigui possible, cal dotar les rentadores de sistemes de càrrega automàtica de roba. Cal tenir en compte també que, en els casos en què abans d entrar en un túnel d assecatge i planxatge s hagi de desembolicar la roba humida i col locar-la correctament als penjadors, es poden dur a terme esforços i moviments repetitius. Les accions que cal prendre en aquesta part del procés depenen del tipus de sistema utilitzat per planxar però, en qualsevol cas, es recomana adoptar alguna de les mesures següents: Disposar de màquines de planxar i plegar automàtiques sempre que sigui possible, en substitució de les planxes manuals. Sistema de càrrega automàtica de les rentadores en una bugaderia industrial. PLANXAR I DOBLEGAR LA ROBA Per planxar se sol utilitzar túnels de planxatge, calandres o planxes manuals. Hi pot haver risc de sobreesforç quan s hagin d aixecar els braços per alimentar els equips o quan es duguin a terme moviments repetitius a l hora de planxar manualment, habitualment en posició dempeus. Calandra de planxatge.

8 8 L ERGONOMIA A LES BUGADERIES Tasques generals Disposar de taules de planxar d alçada regulable per adequar el pla de treball a l alçada del treballador. Quan sigui possible, disposar de cadires de tipus semiassegut d alçada regulable i amb la base estable. Addicionalment, es pot disposar de reposapeus per alternar un peu amb l altre quan no s hagi de fer força sobre la taula de planxar, i també de catifes antifatiga. Aquestes catifes afavoreixen el flux sanguini i redueixen la fatiga del cos en cas que s hagi d estar dempeus. En els casos en què s hagi de transportar roba d un equip a un altre, cal utilitzar equips auxiliars com ara taules regulables amb rodes o bé cintes transportadores o de rodets, per facilitarne el trasllat.

9 L ERGONOMIA A LES BUGADERIES 9 Tasques generals EXPEDICIÓ Un cop la roba ha estat tractada, s ha d emmagatzemar i distribuir segons el tipus de bugaderia de què es tracta. La roba es col loca en cubells, gàbies, carros o caixes. Durant l expedició pot aparèixer el risc de sobreesforç quan s hagi de treballar amb postures forçades sostingudes de braços, per exemple a l hora de fer esforços tant per empènyer els carros com per carregar-los i descarregar-los. En aquesta última etapa del procés es recomana adoptar alguna de les mesures següents: Quan sigui possible, utilitzar carros amb prestatges extraïbles. Assegurar que l esforç a l hora d empènyer o tirar dels carros no superi els 250 newtons 25,5 quilograms força (kgf) per iniciar el moviment o parar un carro, i els 100 newtons (10,2 kgf) per mantenir-lo en moviment. Per reduir l esforç es pot alleugerir el pes dels carros limitant la quantitat de roba que s hi ha de transportar, així com disposar de rodes adequades, tenir en compte la inclinació del terra o millorar el paviment, si aquest no es troba en bon estat. En cas que s utilitzin carros per traslladar la roba, l alçada de la roba neta ha de ser inferior a 1,40 m, perquè la roba no interfereixi en la visió del treballador. Cal fer un bon manteniment dels equips per assegurar que aquests continuen oferint les mateixes prestacions que quan es van adquirir.

10 10 L ERGONOMIA A LES BUGADERIES Aspectes transversals A més de disposar d equips i mitjans mecànics adients per reduir els riscos derivats de la càrrega física, cal adoptar mesures relacionades amb l ordre als espais de treball i amb l organització del treball, per tal d evitar, entre d altres, la dispersió dels equips, les interferències en les zones de pas o la sobrecàrrega dels mateixos grups musculars. Per aquest motiu, es recomana: Distribuir els equips i elements del lloc de treball de manera que s evitin els desplaçaments innecessaris. La zona de rentatge i assecatge haurà de ser tan a prop com sigui possible de la zona de planxatge i plegatge. Delimitar les zones d emmagatzematge i les zones de pas per evitar interferències i per garantir que romanguin lliures de carros, gàbies o altres obstacles. Potenciar la rotació de les tasques entre els treballadors per evitar la sobrecàrrega de grups musculars concrets. Introduir 10 minuts de temps de recuperació dels músculs després de 50 minuts de treball en el cas de les tasques repetitives, com planxar o plegar. Considerar les circumstàncies particulars dels treballadors prèviament i durant la realització de la tasca. Proporcionar formació teòrica i pràctica als treballadors en funció dels riscos propis dels seus llocs de treball per tal d aconseguir la implantació de procediments correctes de treball i la utilització correcta dels equips.

11 L ERGONOMIA A LES BUGADERIES 11 Condicions ambientals Cal garantir, amb els sistemes de climatització necessaris, que la temperatura de la bugaderia es trobi entre 14ºC i 25ºC i que la humitat relativa se situi entre el 30 i el 70%. En tot cas, l exposició a les condicions ambientals del lloc de treball no ha de suposar un risc per a la seguretat i salut dels treballadors i, tant com sigui possible, no ha de constituir una font d incomoditat. Normativa aplicable Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (BOE núm. 269, de 10 de novembre de 1995). Reial decret 486/1997, de 14 d abril, pel qual s estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball (BOE núm. 97, de 23 d abril de 1997). Reial decret 487/1997, de 14 d abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors (BOE núm. 97, de 23 d abril de 1997).

12 12 L ERGONOMIA A LES BUGADERIES Bibliografia i webgrafia UNE EN :2007. Seguretat de les màquines. Comportament físic de l ésser humà. Part 5: Avaluació del risc per manipulació repetitiva d alta freqüència. Madrid: AENOR, Norma UNE-EN :1998. Seguretat dels carretons de manutenció. Requisits elèctrics. Part 1: Requisits generals per a carretons alimentats per acumuladors elèctrics. Madrid: AENOR, INSTITUT DE BIOMECÀNICA DE VALÈNCIA. Manual para la prevención de riesgos ergonómicos y psicosociales en los centros de atención a personas en situación de dependencia publicacion/show_product/94/36 [Consulta: 10 de gener de 2013] INSTITUTO NACIONAL DE SEGURIDAD E HIGIE- NE EN EL TRABAJO (INSHT). Guia tècnica per a l avaluació i prevenció dels riscos relatius a la manipulació manual de càrregues. GuiasTecnicas/Ficheros/cargas.pdf [Consulta: 10 de gener de 2013] INSTITUT NATIONAL DE RECHERCHE ET DE SÉCURITÉ (INRS). Démarche de prévention des troubles musculosquelettiques dans une blanchisserie hospitalière NS 195, París: INSTITUT NATIONAL DE RECHERCE ET DE SÉCU- RITÉ (INRS), [Consulta: 10 de gener de 2013]