ELS 10 JOCS MILLORS. Àngels Navarro

Transcripción

1 ELS S MILLORS 10 JOCS DE Àngels Navarro

2 ELS 10 JOCS MILLORS DE Els bons jocs, com els bons llibres, ens acompanyen sempre i ens porten, cada vegada que traiem un tauler o busquem les fitxes per jugar-hi, el record d estones divertides i entranyables compartides amb la família o amb els amics. En aquest llibre hem volgut aplegar deu jocs que, de ben segur, acabaran formant part de la teva vida, des del parxís i l oca, potser els més populars, fins al bizingo i el joc reial d Ur, dos grans desconeguts que pensem que val la pena recuperar perquè acabin sent «de sempre». Els 10 millors jocs de sempre és molt més que un llibre. A cada doble pàgina hi trobaràs: El nom original de cada joc. Una fitxa tècnica que inclou: el país o la regió d origen del joc, paraules clau, curiositats sobre el joc, el nombre de jugadors, la durada aproximada de la partida i el material necessari per jugar-hi. Les instruccions de cada joc. Consells estratègics per treure el màxim profit a cada partida. 2 taulers. A la pàgina següent tens totes les fitxes i un dau per muntar. Busca t un o més companys de joc i... comença a jugar!

3

4

5 JOC DE L OCA I a l altra cara PARXÍS Origen: Alemanya. Paraules clau: atzar, laberint, persecució, simbologia. Què en sabem, del joc? Es va inventar a Alemanya a l edat mitjana, i al segle xvi es va posar de moda a Itàlia i va acabar sent un dels jocs preferits d Europa fins al final del segle xix. Dels taulers del joc de l oca se n han creat vertaderes obres d art. Al principi tenien un caràcter marcadament al legòric, i estaven il lustrats amb escenes de la història i la mitologia. En algunes caselles del recorregut hi havia símbols i instruccions especials impreses. Un dels símbols, que es repetia cada cinc caselles, era una oca. L orde dels templers (establert a Jerusalem al segle xii) va utilitzar el joc de l oca com a simulació del camí iniciàtic de Sant Jaume. Nombre de jugadors: 2-4. Durada aproximada de la partida: 15 minuts. Material: 1 fitxa d un color diferent per a cada jugador i el dau. Objectiu Recórrer tot el circuit del tauler i arribar a la meta abans que ningú. Com s hi juga? Cal llançar el dau per fer-se a la sort qui comença a jugar. Qui obtingui el nombre més alt serà el primer a avançar amb la seva fitxa per l espiral de 63 caselles del tauler. Cada jugador llança el dau i avança el nombre de caselles que indiqui la puntuació. Cada cop que un jugador caigui en una casella amb el dibuix de l oca, ha de dir aquestes paraules: «D oca a oca i tiro perquè em toca», saltar a la casella de l oca següent i tornar a llançar el dau per continuar avançant. Quan es cau en una de les caselles especials, cal seguir les instruccions relacionades amb el dibuix que hi ha. - Casella núm. 6: un pont. Cal passar al pont següent, situat en la casella número Casella núm. 19: la fonda. Es perden dos torns. - Casella núm. 26: dos daus. Cal tornar a tirar, i si surt un 3 es passa directament a la casella Casella núm. 31: el pou. El jugador que hi caigui no se n podrà moure fins que no arribi un altre jugador per ocupar el seu lloc. Llavors el que abandona el pou ha d ocupar la casella on era el jugador que acaba d arribar. Consell estratègic Més que un joc d estratègia, el joc de l oca és d atzar, ja que la sort depèn del dau. - Casella núm. 42: el laberint. Cal retrocedir fins a la casella 34 i es perd un torn. - Casella núm. 52: la presó. Es perden tres torns. - Casella núm. 58: la calavera o la mort. Cal retrocedir fins a la casella número 1. Si al llarg del joc un jugador cau en una casella ja ocupada per un altre, el que ja hi era haurà de passar a la casella d on ve el que acaba d arribar-hi. A la meta només s hi pot arribar amb la puntuació del dau exacta. Si un jugador treu una puntuació més alta, haurà de retrocedir tantes caselles com punts en sobrin. Per exemple, si és a la casella 60 i li surt un 5, en arribar a la meta (casella 63) retrocedirà dues caselles (62 i 61).

6 Joc de l oca

7 Parxís

8 PARXÍS Cal llançar el dau un cop per jugada, Origen: Índia. però si surt el 6 caldrà tornar a tirar. Si surt el 6 tres cops seguits, caldrà retirar Paraules clau: atzar, càlcul, captura, del tauler la fitxa i posar-la altre cop al estratègia. cercle d espera. Què en sabem, del joc? És una variació del parchisi, el joc nacional de l Índia. Originàriament, el seu tauler en forma de creu representava el jardí d un emperador hindú, i el centre del tauler n era el tron. El parxís actual va aparèixer a Anglaterra al final del segle xix, i és un dels jocs de tauler més populars arreu del món. Nombre de jugadors: 2-4. Durada aproximada de la partida: 60 minuts. Material: 4 fitxes del mateix color per a cada jugador (16 en total si hi juguen 4 jugadors) i el dau. Objectiu Ser el primer a portar a casa les quatre fitxes pròpies completant tot el recorregut del tauler. Com s hi juga? La partida comença amb les quatre fitxes de cada jugador dins del cercle del seu mateix color (cercle d espera). Cal llançar el dau per decidir qui comença a jugar. Qui tregui el nombre més alt serà el primer a avançar amb una de les seves quatre fitxes. Els altres participants juguen per torns seguint el sentit contrari al de les agulles del rellotge, que és també el sentit en què s avança amb les fitxes. CERCLE D ESPERA CERCLE D ESPERA SORTIDA CASA CASELLA DE SEGURETAT CASA CASA CASA CERCLE D ESPERA CERCLE D ESPERA Un cop al tauler, la fitxa anirà avançant tantes caselles com punts surtin al dau. Si el jugador té més d una fitxa al tauler, en cada tirada podrà triar quina li convé més fer avançar. Per poder treure al tauler una altra fitxa del cercle d espera, cal treure un 5 amb el dau. Aleshores la fitxa que es treu es col loca damunt la casella de sortida del mateix color. Quan un jugador té totes quatre fitxes al tauler, cada cop que tregui el 6 haurà d avançar set caselles en lloc de sis. Si una fitxa cau en una casella ja ocupada per una fitxa d un altre jugador, aquesta última ha de retirar-se del tauler i tornar al cercle d espera. Com a premi, el jugador que ha «capturat» la fitxa retirada avança vint caselles amb qualsevol de les fitxes que tingui damunt del tauler, sempre que al davant tingui vint caselles per avançar. Si no és així, perd el premi. Consells estratègics Procura treure les teves quatre fitxes al més aviat possible del cercle d espera. Una bona estratègia és empaitar i intentar eliminar les fitxes dels adversaris, ja que a més de poder avançar vint caselles, el tauler quedarà més lliure per poder anar cap a casa sense obstacles. Fes barrera sempre que puguis. Si en fas amb les dues últimes fitxes que has tret, no deixaràs avançar els adversaris i podràs anar avançant amb les teves altres dues fitxes. Si una fitxa ocupa una casella de sortida o de seguretat, no pot ser eliminada per una altra. En aquestes caselles només hi poden coincidir dues fitxes. Quan dues fitxes del mateix color es troben en una casella de sortida o de seguretat, formen una barrera. Els altres jugadors no la podran travessar de cap de les maneres i s hauran d esperar que el propietari de la barrera l obri voluntàriament (per exemple, si no té cap fitxa més per avançar) o bé per la força: si treu un 6 hi està obligat. Si un jugador treu una fitxa a la casella de sortida i la troba ocupada per altres dues fitxes de colors diferents, podrà eliminar la darrera que hi hagi arribat i tindrà dret als 20 punts de premi. Si les dues fitxes que hi troba són del mateix color i fan barrera, no podrà treure la seva i perdrà la tirada. Un jugador no podrà moure una fitxa si la casella a la qual ha d arribar amb els punts que li han sortit al dau està ocupada per una barrera. Quan una fitxa fa tot el recorregut del tauler i arriba al passadís del seu mateix color, haurà de començar a pujar fins a la casella casa, on caldrà entrar amb una tirada exacta. Quan un jugador aconsegueix portar a casa una de les seves fitxes, com a premi podrà avançar deu caselles amb qualsevol de les seves fitxes.

9 EL SOLITARI ANGLES Origen: França. Paraules clau: geometria, orientació en l espai, planificació, raonament lògic i matemàtic. Què en sabem, del joc? El seu origen és força incert, però la llegenda més estesa diu que el va inventar al segle xviii un noble francès des de la cel la de la presó on estava reclòs. El joc hauria viatjat des de França a Anglaterra, i per això n hi ha dues variants: el solitari francès, que té 37 forats al tauler i 36 fitxes, i el solitari anglès, que té 33 forats i 32 fitxes. Nombre de jugadors: 1. Durada aproximada de la partida: 20 minuts. Material: 32 fitxes del mateix color. Consell estratègic Sempre que puguis, intenta fer salts combinats, ja que et permetran eliminar diverses fitxes d una sola jugada. Objectiu Eliminar totes les fitxes tret d una, que ha de quedar al forat central del tauler. Com s hi juga? Abans de començar, cal disposar les trenta-dues fitxes damunt del tauler, de manera que el cercle del mig quedi buit. Per anar eliminant fitxes del tauler, cal fer-les saltar per damunt d una altra fins a un cercle buit. Llavors la fitxa que s ha saltat queda eliminada i es pot retirar del tauler. Les fitxes es poden moure endavant, endarrere i de costat, mai en diagonal. Es poden encadenar salts amb una sola fitxa, tants com sigui possible, però cal anar amb compte, ja que alguns moviments poden bloquejar el joc i fer perdre. Aquests salts combinats poden canviar de direcció si cal. Aquests són els moviments bàsics del solitari: I a l altra cara DAMES

10 El solitari anglès

11 Surt un sis, torno a tirar. D oca a oca i tiro perquè em toca. Pujo l escala, baixo per la serp... Presentem una selecció de 10 jocs de tauler d eficàcia provada contra l avorriment. Juga-hi amb els amics o en família i descobreix per què mai no han passat de moda. El llibre-joc inclou: 10 taulers La fitxa tècnica i les instruccions de cada joc + de 100 fitxes 1 dau Tot el que necessites per divertir-te sempre! CB/LPP/07/12/S ATENCIÓ: NO RECOMANABLE PER A NENS MENORS DE 3 ANYS. CONTÉ PECES PETITES QUE PODEN SER INGERIDES O INHALADES. 2012, Àngels Navarro 2012, Combel Editorial, S.A. Casp, Barcelona Tel.: Il lustracions: Ed Carosía Disseny gràfic: Enric Jardí / Meri Mateu Primera edició: setembre de 2012 ISBN: Dipòsit legal: B