ÍNDEX 6 LABORAL 8 MEDI AMBIENT 4 ACTIVITAT ASSISTENCIAL 1 CARTA DE PRESENTACIÓ 2 RESUM DE L ANY 9 ECONOMIA 7 SOCIETAT 5 QUALITAT

Transcripción

1 MEMÒRIA ANUAL 2015

2 ÍNDEX 1 CARTA DE PRESENTACIÓ 5 2 RESUM DE L ANY El 2015 en xifres 7 Notícies i fets destacats 8 4 ACTIVITAT ASSISTENCIAL Activitat global 27 Activitat per àrees 28 Grups relacionats amb el diagnòstic (GRD) 33 Activitat sociosanitària 34 Activitat de rehabilitació 35 6 LABORAL Gestió laboral 49 Perfil de la plantilla 51 Diversitat i igualtat d oportunitats 53 Capacitació i formació 55 Seguretat i salut en el treball 59 8 MEDI AMBIENT Energia 72 Aigua 74 Residus 74 9 ECONOMIA Gestió econòmica 77 1 EL CONSORCI SANITARI DEL GARRAF Presentació 11 Missió, visió i valors 12 Els serveis del CSG 14 5 QUALITAT Eficiència i efectivitat del servei 38 Seguretat i salut dels usuaris 40 Satisfacció 44 7 SOCIETAT Acció social i promoció de la salut 61 Docència i recerca 64 Relació amb els proveïdors INFORMACIÓ DE LA MEMÒRIA I MATERIALITAT Anàlisi de materialitat 83 Recursos estructurals 15 Estructura organitzativa 16 Treballem per la responsabilitat social ÍNDEX DE CONTINGUTS DE GRI G4 88

3 1 CARTA DE PRESENTACIÓ Ens plau presentar-vos la Memòria Anual del Consorci Sanitari del Garraf (CSG). Un document que per primera vegada aglutina tota la informació sobre l activitat assistencial i de responsabilitat social que ha desenvolupat la nostra entitat al llarg de l any A més, també estrenem nou format digital, que permet navegar de manera àgil i eficaç per tota la informació que posem a la vostra disposició. Aquest any, el CSG ha treballat per posar en marxa un nou Pla Estratègic que concreta els objectius a nivell assistencial, social, econòmic i professional que volem assolir abans del Un dels objectius principals que ens hem establert és ser la institució sanitària de confiança del Garraf, on hem adquirit un compromís ferm d oferir a la nostra població de referència un servei assistencial proper i de qualitat. Aquest és un dels motius pel qual al llarg d aquest 2015 s han realitzat diversos canvis en les infraestructures i equipaments del CSG. Un dels més importants ha estat la remodelació de la Unitat de Cures Intensives ubicada a l Hospital Residència Sant Camil, amb l objectiu de poder atendre malalts de més complexitat i esdevenir un hospital de referència en cures intensives dins de la nostra comarca. No només ens preocupem per oferir la millor qualitat assistencial, sinó que també ens esforcem per contribuir en la millora de la qualitat de vida de les persones de la nostra àrea d influència. És per aquest motiu que treballem la promoció de la salut organitzant campanyes, jornades i activitats. Durant aquest any hem realitzat dues maratons de donació de sang, en les quals han participat més de 120 persones, i hem muntat dispositius d atenció al ciutadà per sensibilitzar a la població sobre els efectes nocius del tabac. Volem remarcar també que des del CSG mantenim el nostre compromís amb la preservació del medi ambient i, per això, aquest any el 10% de la inversió del Consorci ha tingut impacte directe en la millora ambiental. A més, hem donat continuïtat a les pràctiques de formació i informació per conscienciar a professionals i ciutadans de la importància d utilitzar els recursos ambientals amb cura i de manera responsable. Per acabar, no podem oblidar que totes les millores, canvis i innovacions que presentem en aquesta memòria no haguessin estat possibles sense el treball constant i dedicació de tots els professionals que integren el Consorci Sanitari del Garraf. Aprofitem per donar-vos les gràcies a tots els que dia a dia us comprometeu a oferir el millor servei a totes les persones que requereixen atenció social i assistencial. Neus Lloveras Presidenta del CSG Dr. Josep Lluís Ibáñez Gerent Memòria anual

4 2 948 Persones de PME 70 Milions d Ingressos 1,12 Milions d Inversions EL 2015 EN XIFRES RESUM DE L ANY m Població de referència > 83% Fidelització 82% Plantilla amb contracte indefinit 75% Dones en plantilla 18,7 Hores de formació per persona 205 Residents i pràctiques 100% Electricitat d origen renovable 13% Proveïdors locals Nou Pla Estratègic amb objectius assistencials, socials, econòmics i professionals a assolir abans del 2018 Memòria anual

5 NOTÍCIES I FETS DESTACATS La nova UCI compta amb 7 llits, i ha incorporat importants millores Nova unitat de cures intensives a l Hospital Residència Sant Camil El passat mes de gener el Consorci Sanitari del Garraf vam inaugurar la nova UCI de l Hospital Residència Sant Camil. Aquest espai de cures intensives s ha ubicat a la planta baixa, col locant-lo estratègicament al costat de l Àrea d Urgències i el bloc quirúrgic. La nova UCI compta amb 7 llits, i ha incorporat importants millores com la monitorització central dels pacients, que consta d una sola pantalla a través de la qual es pot realitzar un seguiment continu de les constants vitals de tots els pacients que hi hagi ingressats. També s han instal lat portes corredisses als box que permeten aprofitar més els espais, i vidres que passen a ser opacs prement un interruptor, per garantir la intimitat dels pacients i els seus familiars. El nou ecògraf d alta definició permet obtenir imatges en 2D, 3D i 4D Incorporació de la Unitat d Hemodiàlisi al CSG El dia 1 de març de 2015 la Unitat d Hemodiàlisi va passar a ser gestionada pel Consorci Sanitari del Garraf. La internalització d aquest servei és part d un projecte que es basa en la creació de la Unitat d Atenció Nefrològica (UAN) que actualment cobreix l assistència de la patologia renal no quirúrgica de tota la zona. La Unitat està ubicada a la tercera planta de l Hospital Sant Antoni Abat, i atén a les necessitats de tota la població que requereixi tractament renal substitutiu de la comarca del Garraf i l Alt Penedès. Nous equipaments El Servei de Ginecologia i Obstetrícia disposa d un nou ecògraf d alta definició. L aparell dóna la possibilitat d obtenir imatges bidimensionals (ecografia tradicional), tridimensionals i en 4D (moviment del fetus a temps real). Aquestes últimes són les que permetran als especialistes realitzar estudis morfològics i obstètrics de forma detallada, en cas que detectin alteracions en el fetus. El Consorci Sanitari del Garraf i el Consorci Sanitari de l Alt Penedès comparteixen gerència El passat 24 de juliol de 2015, el Consorci Sanitari del Garraf i el Consorci Sanitari de l Alt Penedès (CSAP) van signar un conveni de col laboració per tal d unificar els serveis gerencials dels dos consorcis. Fruit d aquest conveni, el Dr. Josep Lluís Ibáñez va passar a ser el Gerent compartit d aquestes dues institucions. L acord signat no ha implicat la disminució de la individualitat o l autonomia de cap de les dues institucions. L objectiu és seguir buscant la màxima coordinació en la gestió assistencial de les dues poblacions per tal de poder donar el millor servei possible als usuaris. Iniciem la publicació de les proves radiològiques a la Història Clínica Compartida de Catalunya Durant el mes de febrer de 2015, el CSG vam començar a publicar les proves radiològiques que s estan realitzant al Servei de Diagnòstic per la Imatge a la Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3). Des de la posada en marxa d aquest projecte, el Servei d Informàtica ja ha publicat tot l històric de proves radiològiques realitzades des de l 1 de juliol de 2014, és a dir, aproximadament unes Memòria anual 2015 Memòria anual

6 3 EL CONSORCI SANITARI DEL GARRAF PRESENTACIÓ El Consorci Sanitari del Garraf (en endavant CSG) som una entitat pública vinculada al territori creada l any 2009 per donar resposta integral a les necessitats de salut i socials de les persones que viuen a la comarca del Garraf, mitjançant l execució d activitats hospitalàries, assistencials, preventives, rehabilitadores, docents i d investigació. El CSG està format pels ajuntaments de la comarca del Garraf i Cunit, la Fundació Hospital Comarcal Sant Antoni Abat i la Fundació Hospital Residència Sant Camil. Gestionem els dos hospitals de la xarxa pública de la comarca i el centre de rehabilitació. Els nostres centres Al Consorci Sanitari del Garraf treballem per satisfer amb excel lència i de manera sostenible les necessitats sanitàries i socials de totes les persones que viuen a la nostra àrea d influència Hospital Residència Sant Camil (HRSC) Ubicat a Sant Pere de Ribes, disposa de m 2 d instal lacions des d on s ofereix assistència sanitària i sociosanitària amb un ampli ventall d especialitats mèdiques. Hospital Sant Antoni Abat (HSAA) Ubicat a Vilanova i la Geltrú, disposa d m 2 d instal lacions des d on s ofereixen serveis d assistència sanitària i sociosanitària. Centre de Rehabilitació (CR) Ubicat a Vilanova i la Geltrú, disposa de m 2 des d on s ofereix una assistència transversal i integral a totes les àrees i serveis que integren el CSG, com ara l hospitalització d aguts, subaguts i sociosanitari. També ofereix rehabilitació ambulatòria domiciliària. Memòria anual

7 MISSIÓ, VISIÓ I VALORS Missió Valors Al CSG tenim com a missió satisfer amb excel lència i de forma sostenible les necessitats sanitàries i socials de les persones de la nostra àrea d influència amb un enfocament integral. Al CSG vam elaborar l any 2010 una Declaració Compartida de Valors en què els professionals vam decidir els valors vertebradors de la institució. Són: Visió El 2020 volem ser: Una organització sanitària econòmicament sostenible i de confiança per a tots els habitants del Govern Territorial de Salut del Garraf pel que fa a l atenció sanitària especialitzada i a l assistència sociosanitària. Un centre referent d hospitalització d aguts pels hospitals generals bàsics de l entorn, que es caracteritza per haver triat deliberadament els elements pels quals es diferencia dels centres del seu entorn i que són motors d activitat, atractivitat i referència. Respecte Entenem que totes les persones són mereixedores de respecte, consideració i sensibilitat. Humanitat, tracte humà Escolta, empatia, amabilitat Sensibilitat, calidesa Orientació a les persones Respecte a l entorn / medi ambient Professionalitat Equip Actuem amb cooperació i confiança entre professionals, pacients i centres, per aconseguir objectius comuns. Bona relació entre professionals/serveis... Cooperació, col laboració Confiança Propers Objectius comuns Qualitat Una Xarxa de Serveis Integrada, garantint el continu assistencial als habitants de la nostra zona d influència. El CSG ofereix doncs una atenció coordinada entre els seus propis dispositius i entre aquests i la resta d actors del territori. Una organització fortament orientada al pacient, amb un enfocament comunitari de l atenció i una optimització de l accessibilitat de la població tant als recursos com als serveis del CSG. Aquest rol comunitari es veu impulsat pel seu important rol d hospital docent. Ens mou el compromís, la responsabilitat i l afany de superació en la competència i pràctica professional. Responsabilitat Vocació de servei Compromís Esforç Competència Formació continuada Treballem per satisfer les necessitats de salut i socials de les persones, amb innovació i millora continua des d un punt de vista tècnic i humà. Millora contínua Innovació Anar més enllà Capacitat per fer les coses bé Eficiència Proactivitat, iniciativa, dinamisme Els valors defineixen la nostra manera de ser i de fer 12 Memòria anual 2015 Memòria anual

8 ELS SERVEIS DEL CSG Especialitats Àrees RECURSOS ESTRUCTURALS Acupuntura Anestesiologia i Reanimació Clínica del Dolor Cardiologia Cirurgia General Digestiva Patologia Mamària Cirurgia Maxil lofacial Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Cirurgia Vascular Dermatologia Dietètica i Nutrició Digestiu Endocrinologia Geriatria Ginecologia i Obstetrícia Hematologia Clínica Logopèdia Malalties Infeccioses Medicina Esportiva Medicina Interna Nefrologia Neurologia Odontologia Oftalmologia Oncologia Optometria Otorinolaringologia Pediatria i subespecialitats pediàtriques Pneumologia Podologia Psicologia Rehabilitació Reumatologia Servei d Accidents de Trànsit Servei d Accidents Laborals Urologia Convalescència Cures Intensives Cures Pal liatives Diàlisi Hospital de Dia de Crònics Hospital de Dia Onco-Hematològic Hospital de Dia Sociosanitari Llarga Estada Residència Programa d Atenció Domiciliària i Equips de Suport Àrea de Parts Psicogeriatria Quiròfans Residència Assistida Subaguts Unitat de Cures Intensives Mòbil Unitat Funcional Interdisciplinària Sociosaniària Urgències Àrees de suport a l atenció Anatomia Patològica Assistència a Domicili Banc de sang Diagnòstic per la Imatge Farmàcia Fisioteràpia Laboratori Odontologia Podologia Psicologia Rehabilitació (Teràpia Ocupacional, Fisioteràpia i Logopèdia) Treball Social Unitat de Diagnòstic Ràpid Hospital Sant Antoni Abat Atenció especialitzada aguts Quiròfans 2 Consultoris 11 Cabines d urgències 8 Observació a urgències 3 VAM 1 Diàlisi 29 Atenció sociosanitària* Llits de llarga estada 30 Llits de mitja estada-convalescència 74 Consultoris d avaluació interna ambulatòria 2 Places d Hospital de Dia Terapèutic i 28 Rehabilitador UFISS Geriatria 1 PADES 1 Hospital Residència Sant Camil Atenció especialitzada aguts Llits aguts 159 Quiròfans 3 Quiròfans cesàries 1 Sales de part 1 Cosultoris 41 Cabines d urgències 20 Llits d UCI 7 Places Hospital de Dia d Oncologia 16 Gabinets de Proves i/o tractaments 4 Sales de Cures ambulatòries 1 Unitat de Diagnòstic Ràpid 1 Hospital de Dia de Crònics 1 Atenció sociosanitària* Llits de llarga estada 35 Llits de mitja estada- Pal liatius 16 Llits de mitja estada- Subaguts 9 Places de Residència (CASS i Privats) 68 UFISS Pal liatius 1 * Dades extretes a 31 de desembre de Memòria anual 2015 Memòria anual

9 ESTRUCTURA ORGANITZATIVA Organigrama - Model organitzatiu general El Consell Rector és el màxim òrgan de govern i les seves funcions estan definides en els estatuts. Està format pels alcaldes dels diferents municipis de la comarca del Garraf i Cunit, o persones a qui aquests deleguin, i representants de la Fundació Privada Antoni Abat i Fundació Hospital Residència Sant Camil. CONSELL RECTOR Presidenta Neus Lloveras i Massana El màxim òrgan executiu és el Comitè de direcció, i està format per: Dr. Josep Lluís Ibáñez Pardos. Gerent. Sr. Emili Llobet i Fernández-Grande. Direcció de recursos humans. Dr. Antoni Yuste Marco. Direcció de recerca, innovació i docència. Sr. Gerard Delmças Camacho. Direcció de sistemes d informació - TIC. Sr. Ricard Crespo Baquero. Direcció econòmica-financera i de serveis generals. Sra. Rosa Simón Pérez. Direcció de qualitat, planificació i avaluació, i atenció a l usuari, admissions i gestió de pacients. Dr. Jaume Prat Arabia. Direcció mèdica. Sra. Margarita Chárlez Trallero. Direcció d infermeria. Informació Secretaria Tècnica Eduard Duran i Robert Àrea Econòmica-Financera i de Serveis Generals Ricard Crespo i Baquero Àrea de Qualitat, Planificació i Avaluació, i Atenció a l Usuari, Admissions i Gestió de Pacients Rosa Simón i Pérez Gerent Dr. Josep Lluís Ibáñez Pardos Comunicació Irene Blasco Peruga Àrea de Recursos Humans Emili Llobet i Fernández-Grande Àrea de Recerca, Innovació i Docència Dr. Antoni Yuste Marco Sistemes d Informació - TIC Gerard Delmás i Camacho Àrea Operativa Assistencial Direcció Mèdica: Dr. Jaume Prat i Arabia - Direcció d Infermeria: Marga Chárlez i Trallero 16 Memòria anual 2015 Memòria anual

10 Organigrama - Model organitzatiu assistencial Gerent Dr. Josep Lluís Ibáñez Pardos Àrea Operativa Assistencial Direcció Assistencial Centre de Rehabilitació Sra. Elisabet Felipe Direcció Mèdica Dr. Jaume Prat Direcció Infermeria Sra. Marga Chárlez Àrea d Aguts Sra. C. Prades Àrea Sociosanitària Sra. M. Flores El model organitzatiu vetlla pel correcte desenvolupament econòmic, social i ambiental de l entitat Àrea Clínica Mèdica Dr. Peraire Àrea Clínica Quirúrgica Dr. Errando Àrea Clínica Maternoinfantil Dr. Fenollosa Dra. Torres Àrea Clínica Aparell Locomotor Dr. Mateo Àrea Atenció Immediata Àrea Serveis de Suport Clínic Àrea Sociosanitària Dra. Collado Cardiologia Cirugia general Ginecologia COT - Traumatologia Urgències - HSC Anestesiologia Subaguts Digestologia Hematologia Nefrologia Medicina interna Oftalmologia Otorinolaringologia Urologia Cirugia Maxil lofacial Obstetricia Pediatria Cirurgia pediàtrica Rehabilitació Reumatologia Urgències - HSA UCI SEM Diagnòstic per la Imatge Farmàcia Laboratori Convlescència Unitat Cures Pal liatives Llarga estada Neurologia Cirugia plàstica Medicina esportiva Cirugia vascular Dermatologia Endocrinologia Pneumologia Oncologia 18 Memòria anual 2015 Memòria anual

11 TREBALLEM PER LA RESPONSABILITAT SOCIAL Estratègia Al CSG no només volem donar resposta a les necessitats presents en matèria de salut sinó que també volem estar preparats per satisfer les necessitats que requerirà el territori en el futur. Hem dissenyat el nou pla estratègic , que concreta els objectius volem assolir en els propers anys Per això portem a terme un procés de planificació estratègica en el qual definim com ha de ser l organització en el futur i quines actuacions hem d emprendre per assolir aquest repte, donant la resposta més adequada a les necessitats dels nostres grups d interès i garantint un desenvolupament sostenible a llarg termini de l entitat. Durant els mesos de febrer i març, els professionals del CSG hem realitzat diverses reunions per dissenyar el nou Pla estratègic que, finalment, planteja 3 objectius fonamentals pel CSG i 10 línies d actuació pel seu assoliment. Objectius del Pla estratègic del CSG Ser la institució sanitària de confiança del Garraf Esdevenir Xarxa de Serveis Integrada Ser sostenible econòmicament Informació Línies d actuació: Millorar l accessibilitat als serveis i estructures Desenvolupar aliances externes Implantar un model de responsabilitat social corporativa Millorar l eficiència operativa i la gestió clínica Adequar infraestructures i equipaments Gestionar la qualitat i la seguretat clínica Garantir les competències dels professionals, el seu compromís i el seu lideratge Impulsar la docència i recerca, innovar i gestionar el coneixement Desenvolupar sistemes d informació, noves tecnologies i equips Valoritzar la institució La responsabilitat social corporativa és una de les línies d actuació bàsiques d aquest pla 20 Memòria anual 2015 Memòria anual

12 Cadena de valor El compromís de treballar per la responsabilitat social corporativa és transversal a tota la cadena de valor del CSG. Persones usuàries Atenció primària Domicili Altres centres CatSalut / SISPAP és el nostre finançador principal. El Departament de Salut i Departament de Benestar Social i Família marquen les directrius, planifiquen, regulen i acrediten la qualitat dels nostres serveis. Els usuaris són la nostra raó de ser, el col lectiu per a qui treballem dia rere dia. Els professionals són el nostre gran valor, l equip que fa possible l activitat del CSG. Les empreses subcontractades són els nostres partners, i ens proporcionen productes i serveis necessaris per desenvolupar la nostra activitat. La societat és el conjunt de la comunitat a qui oferim els nostres serveis sociosanitaris. Els sindicats són els representants dels nostres professionals. Les altres empreses del sector són els nostres aliats. Prestació del servei Atenció ambulatòria Atenció urgent Atenció hospitalària Atenció sociosanitària Atenció residencial CatSalut Departament de Salut Usuaris Professionals Empreses subcontractades Aprovisionaments Diagnòstic per la imatge Gabinets diagnòstics Laboratoris Farmàcia Banc de sang Àrea quirúrgica Hemodiàlisi Rehabilitació Documentació clínica Esterilització Docència i recerca Altres proveïdors no vinculats directament al servei Societat Sindicats Altres empreses del sector Mitjans de comunicació Administracions públiques Grups d interès Transparència Informació Tenim una estratègia orientada a crear valor pels grups d interès, i treballem per donar la millor resposta a les seves inquietuds i necessitats Donar la millor resposta a les inquietuds i necessitats de tots aquells col lectius que es veuen o es poden veure afectats de manera directa o indirecta per la nostra activitat, així com als col lectius que poden exercir influència al CSG, ja sigui present o futura, és un aspecte clau per assolir amb èxit els objectius de l entitat, ja que la nostra estratègia està orientada a crear valor pels diferents grups d interès del CSG. Per conèixer quines són les inquietuds i necessitats dels nostres grups d interès, hem establert canals de comunicació i diàleg permanents i bidireccionals amb tots ells. El portal de transparència garanteix l accés a la informació del CSG. Al CSG assumim un compromís clar de transparència i de comunicació amb la ciutadania, i garantim l accés a la informació pública i de bon govern de l organització. Complim amb les lleis espanyola i catalana de transparència (llei 19/2013, de 9 de desembre, elaborada pel govern espanyol, i llei 19/2014, de 29 de desembre, elaborada pel govern català). Hem creat un portal de transparència a la nostra pàgina web per incloure tota la informació relativa a les citades lleis, així com altra informació pública que pugui ser d interès general. També hem posat a disposició un correu electrònic perquè la ciutadania pugui sol licitar altra informació que no aparegui en el portal. 22 Memòria anual 2015 Memòria anual

13 Per aquells casos en què en l exercici de l activitat es presenten dilemes ètics, disposem d una Comissió d Ètica Assistencial (CEA), formada per un equip multidisciplinar, al qual es poden dirigir tant els usuaris com els professionals. Les principals funcions de la CEA són l anàlisi i assessorament ètic en casos clínics i sanitaris, l elaboració de recomanacions, guies i protocols en aquest àmbit i la formació en matèria de bioètica. El CEA garanteix una correcte actuació professional davant de dilemes ètics Ètica L ètica és un element especialment rellevant de la nostra activitat, i la garantim mitjançant el codi ètic i la Comissió d Ètica Assistencial. Ferm compromís amb la transparència, l ètica i la integritat El codi ètic del CSG estableix els principis ètics que han de regir l actuació de tots els professionals que treballen per l organització. Es basa en el respecte envers els pacients, els professionals i la comunitat, així com en la qualitat del tracte i l assistència. El codi ètic del CSG garanteix: Un tracte igualitari per a tothom. L autonomia dels usuaris en la presa de decisions en relació a la seva salut i assistència, així com la intimitat personal i la confidencialitat en relació a la seva salut. L accés a informació precisa. El bon govern. La continuïtat assistencial al llarg de diferents condicions evolutives dels processos assistencials. 24 Memòria anual 2015 Memòria anual

14 4 ACTIVITAT ASSISTENCIAL ACTIVITAT GLOBAL Altes hospitalització (convencional) Altes CMA Estades Totals (Aguts) Estada mitjana convencional 5,2 5,20 5,20 % ocupació 82,2% 88,60 88,70 Mortalitat 1,70 2,05 Urgències Hospital Sant Antoni Abat Urgències per dia Hospital Residència Sant Camil Urgències per dia % Urgències ingressades 12,6 12,60 12,50 Pressió Urgències 52,9 53,30 54,20 Promig de temps d'espera (en minuts) 35,5 38,60 43,90 Trasllats (derivacions a altres centres) Unitat de Cures intensives (ingressos) Estada Mitjana (en dies) (general) 5,2 4,80 4,40 Consultes Externes Primeres visites Visites successives Taxa de reiteració 2 2,09 2,12 Activitat quirúrgica Programada amb ingrés Urgents amb ingrés Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) Cirurgia Menor Ambulatòria (CmA) Parts Parts Normals Cesàries % Cesàries 22,5 20,3 16,5 Hospital de dia d'aguts Tractaments Hospital de Dia Onco-Hematològic Hospital de Dia Crònics Memòria anual

15 ACTIVITAT PER ÀREES Àrea quirúrgica Intervencions per especialitat (2015) CMA Ingressades Resta sense ingrés TOTALS Anestèsia Cardiologia Cirurgia general Cirurgia vascular Cirurgia Maxil lofacial Cirurgia Plàstica Cirurgia Pediàtrica Urologia Oftalmologia Otorinolaringologia Traumatologia Ginecologia /Obstetrícia Dermatologia Altres TOTALS Hospitalització Hospitalització per serveis (2015) Altes convencionals Estades convencionals + CMA Estada mitjana Altes CMA Total Cardiologia , Cirurgia general , Cirurgia vascular 0 0 0, Ginecologia /Obstetrícia , Maxil lofacial 1 0 0, Medicina Interna , Neurologia , Oftalmologia 9 0 0, Otorinolaringologia , Pediatria , Pneumologia , Traumatologia , UCI , Urologia , TOTALS , Consultes externes per servei (2015) Primeres visites Visites successives TOTAL Àrea Mèdica Cardiologia Dermatologia Digestologia Endocrinologia Hematologia Medicina interna Nefrologia Pneumologia Neurologia Oncologia Pediatria Reumatologia Cures Pal liatives Rehabilitació Àrea quirúrgica Anestesiologia Cirurgia General Cirurgia Maxil lofacial Cirurgia Vascular Cirurgia Plàstica Cirurgia pediàtrica clínica dolor ginecologia obstetrícia oftalmologia Otorrinolaringologia Cirurgia ortopèdica i traumatològica Urologia TOTALS Memòria anual 2015 Memòria anual

16 Diagnòstic per la imatge Radiografies Densitometries Ortopalntografies Mamografies Ecografies TAC RMN TOTALS Farmàcia Preparacions Fórmules Magistrals Nutricions parenterals Cistostàtics Barreges endovenoses Altres Satisfacció de pacients ambulatoris ,85 (sobre 5) Núm. de dispensacions a pacients ambulatoris Nefrologia Pacients atesos Sessions Mortalitat (%) * * 8,6% * No es disposa de dades ja que el servei de nefrologia és gestionat pel CSG des de l any Altres proves diagnòstiques Cardiologia Ecocardiograma Prova d'esforç Cirurgia General Rectoscòpies Ecografia endorectal Digestiu Endoscòpia digestiva Endoscòpia Intervencionista Ginecologia/Obstetricia Ecografies ginecològiques Ecografies obstètriques Neurologia Electroencefalograma Electromiograma Oftalmologia Biometries Campimetries Otorrinolaringologia Audiometrias Pneumologia Broncoscòpies Espironetries Polisomnografies Urologia Fluxometries Urodinàmies Cistoscòpia Biòpsia de pròstata Altres Proves d'al lèrgia Unitat d odontologia i implantologia Usuaris Odontologia general Ortodòncia Implantologia Actes mèdics realitzats Implants col locats Unitat de medicina esportiva (CSG+CSAP) Revisions i visites Ecografies musculoesquelètiques Consultes de podologia Valoracions funcionals Prescripció d exercici Memòria anual 2015 Memòria anual

17 Unitat de dany corporal Visites d accidents de trànsit i laborals GRUPS RELACIONATS AMB EL DIAGNÒSTIC (GRD) Unitat de suport vital Serveis realitzats Atesos Nuls Mitjana diària 5,8 6,5 7,10 Atesos 4,19 4,65 5,18 Nuls 1,61 1,58 1,92 Temps de resposta Inferior a 2 minuts Inferior a 2 minuts 99% inferior a 2 minuts 10 GRD més freqüents d hospitalització (2015) GRD Etiqueta GRD Tipus Pes GRD Nº de Casos % del Total EM 541 Pneumònia i altres trastorns respiratoris, excepte bronquitis, M 2, ,52% 7,17 asma amb complicacions majors 373 Part vaginal sense diagnòstics de complicació M 0, ,03% 2, Insuficiència cardíaca congestiva i arítmia amb complicacions M 3, ,58% 7,34 majors 372 Part vaginal amb diagnòstics de complicació M 0, ,41% 2, Substitució de l articulació major excepte maluc i reimplantació Q 2, ,74% 6,62 de membre inferior excepte per complicacions 588 Bronquitis i asma. Edat major de 17 anys amb complicacions M 1, ,57% 6,88 majors 569 Trastorns de ronyó i tracte urinari excepte insuficiència M 1, ,52% 5,32 renal amb complicacions majors 14 Ictus amb infart M 1, ,25% 8, Altres trastorns del sistema nerviós excepte AIT, convulsions M 4, ,22% 8,02 i cefalea amb complicacions majors 243 Problemes mèdics d'esquena M 0, ,20% 6,27 10 GRD més freqüents de cirurgia major ambulatòria (CMA) (2015) GRD Etiqueta GRD Tipus Pes GRD Nº de Casos % del Total EM 39 Procediments sobre cristal lí amb o sense vitrectomia Q 1, ,43% 0 63 Altres procediments quirúrgics sobre orella, nas, boca Q 1, ,01% 0 i coll 40 Procediments extraoculars excepte òrbita. Edat major Q 1, ,29% 0 de 17 anys 867 Excisió local i extracció de dispositiu de fixació interna Q 1, ,75% 0 excepte maluc i fèmur sense complicacions 119 Lligadura i esquinçament de venes Q 1, ,31% Procediment sobre mà o canell excepte procediments Q 0, ,12% 0 majors articulars sense complicacions 359 Procediment sobre úter i annexos per càncer in situ o Q 1, ,83% 0 per procés no maligne sense complicacions 270 Altres procediments sobre pell, teixit subcutani i mama Q 0, ,67% 0 sense complicacions 6 Alliberament canal carpià Q 0, ,45% Dilatació i curetatge, conització excepte per neoplàsia maligne Q 0, ,23% 0 32 Memòria anual 2015 Memòria anual

18 ACTIVITAT SOCIOSANITÀRIA HSAA HRSC HSAA HRSC HSAA HRSC Llarga estada geriàtrica Altes Ingressos Estades Estada mitjana (dies) 164,3 128,3 147,5 171,1 154,3 330,6 Llarga estada de psicogeriatria Altes Ingressos Estades Estada mitjana (dies) 277,1 210,6 189 Mitjana estada (convalescència geriàtrica) Altes Ingressos Estades Estada mitjana (dies) 42,5 39,7 34 Mitjana estada (convalescència psicogeriatria) Altes Ingressos Estades Estada mitjana (dies) 42,2 63,5 53,2 Subaguts Altes Ingressos Estades Estada mitjana (dies) 9, ,4 13,2 8,4 14,44 Unitat de cures pal liatives Altes Ingressos Estades Estada mitjana (dies) 9,4 10 9,8 UFISS pal liatives Altes Ingressos UFISS geriatria Pacients atesos Altes PADES Altes Ingressos Hospital de dia sociosanitari Sessions geriàtriques Sessions demències Unitat d'avaluació geriàtrica integral Primeres visites de geriatria Processos de demència Processos de geriatria ACTIVITAT DE REHABILITACIÓ Activitat centre de rehabilitació (2015) Processos Sessions Mitjana Ambulatòria ,3 Logopèdia ,9 Domiciliària Garraf, Cunit i Alt Penedès ,6 Hospitalització HRSC i HSAA ,4 TOTAL Activitat de mútues i privats (2015) HSAA HRSC HSAA HRSC HSAA HRSC Processos Sessions Mitjana Fisioteràpia d accidents ,5 de trànsit Mútues sanitàries ,5 Mútues esportives ,2 Mútues laborals ,0 Activitat privada ,6 TOTAL Memòria anual 2015 Memòria anual

19 5 Disposem d una política de qualitat i seguretat que es basa en els principis de seguretat del pacient i millora contínua en l atenció, així com també fa explícit el compromís del CSG vers el desenvolupament sostenible de l organització. D entre les accions que hem portat a terme aquest 2015 per millorar de manera continuada la qualitat dels nostres serveis, destaquem: La seguretat dels pacients, la satisfacció dels usuaris i la millora contínua en l atenció són tres pilars fonamentals de la nostra activitat QUALITAT Aplicació de la metodologia Lean Healthcare en els processos administratius en diagnòstic per la imatge, farmàcia i passi de visita mèdic en hospitalització, per tal d integrar tota la informació clínica necessària i fer-la accessible a peu de llit. Lean Healthcare és una metodologia per millorar la productivitat aconseguint processos fluids eliminant el malbaratament i portant a terme únicament allò que aporta valor des del punt de vista de l usuari. Implantació i certificació de la ISO 9001:2015 de gestió de la qualitat en el Departament de Farmàcia. Durant l any 2015 el servei de Farmàcia del CSG ha obtingut la certificació d acord amb la norma ISO 9001:2008 de gestió de la qualitat. Aquesta certificació és fruit de la implicació i l esforç de tots els professionals del servei, que durant mesos han treballat juntament amb l equip de qualitat per implantar un sistema de millora contínua al servei de Farmàcia. Aquestes accions ens ha permès assolir alguns dels objectius que ens havíem proposat pel Hem assolit els objectius de complicacions postquirúrguiques <86 per cada contactes i infecció nosocomial postquirúrgica per sota de la mitjana de Catalunya. No hem assolit els objectius d identificació activa de pacients en el 90% de pacients en els procediments de risc i la taxa de caigudes amb lesió <0,1 en aguts i 0,2 en sociosanitari. En el cas de percepció de confiança dels usuaris ens havíem fixat un valor de >95% i estem al 90%, i pel que fa a la disminució de cues a programació d admissions, tot i que hem implantat la programació back office de pacients visitats a traumatologia, no hem aconseguit la disminució esperada. Informació Objectius de qualitat per a l any Percepció de confiança dels usuaris >95% respecte a les línies assistencials 2. Gestionar i desplegar el Pla de Seguretat de Pacients Identificació activa de pacients en el 90% dels pacients en els procediments de risc Complicacions postquirúrgiques <86 per cada contactes Infecció nosocomial postquirúrgica per sota de la mitjana de Catalunya Taxa de caigudes amb lesió <0,1 en aguts i 0,2 en sociosanitari Integrar informació clínica i informació a peu de llit 3. Disminuir les cues a programació d admissions 4. Obtenir la certificació ISO 9001:2015 a la Unitat de Diàlisi Memòria anual

20 EFICIÈNCIA I EFECTIVITAT DEL SERVEI L esforç i implicació de l equip professional en la millora de l eficiència i l eficàcia dels serveis del CSG ha permès, un any més, que els resultats obtinguts en nombrosos indicadors siguin millors que els valors de referència publicats per CatSalut. Els valors de referència publicats ens permeten comparar els resultats de la nostra activitat en relació a altres centres de Catalunya. Indicadors d eficiència i efectivitat del servei Valor de referència Catalunya / Estàndard Anul lació d intervencions quirúrgiques 1 0,88% 0,85% 0,74% <0,80% Estada mitjana de l atenció hospitalària 10 5,4 5,3 5,7 6,1 Raó de funcionament estàndard 11 0,93 0,97 0,98 1 Reingressos a 30 dies 2 Per complicacions de la diabetis Per insuficiència cardíaca Per malaltia pulmonar obstructiva crònica 7,60% 12,50% 13,50% 8,70% 12,40% 10,00% 12,2% 16,25% 7,56% 5,70% 14,00% 16,00% Pressió d urgències 3 67,40% 66,80% 67,6% 60% Reingressos a urgències < 72h 4 3,80% 4,10% 3,9% <6% Complicacions durant l assistència hospitalària Mortalitat en patologies seleccionades 6 7,50% 6,58% 8,1% 12,60% Cesàries 7 22,60% 20,26% 15,1% 23,50% Índex de substitució de CMA 8 53,60% 67,10% 60,4% 58,37% Cost per UME assistencial (sense MHDA) , , , ,48 En relació a l eficiència, el lleuger increment de l estada mitjana ha impactat en la raó de funcionament estàndard, que ha passat del 0,97 al 0,98 durant el L índex d anul lacions d intervencions quirúrgiques ha millorat gràcies a canvis organitzatius, amb el disseny de processos més ordenats. Així mateix, també han millorat les dades de complicacions durant l assistència i índex de cesàries, tant en relació als darrers anys com a la mitjana de Catalunya. En el servei d urgències, els reingressos es mantenen molt per sota del valor de referència malgrat que la pressió d urgències és superior a l estàndard. La implantació de la Guia Clínica de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica ha contribuït a la millora dels resultats dels reingressos a 30 dies per aquesta malaltia. Pel que fa a l increment dels reingressos a 30 dies per complicacions de la diabetis i per insuficiència cardíaca, posarem en marxa accions de millora a través de les infermeres gestores de casos. 1 Núm. Anul lacions d intervenció quirúrgica per causes organitzatives / Total intervencions quirúrgiques x Núm. Pacients reingressats a hospitalització abans de 30 dies de l alta / Núm. Pacients donats d alta a hospitalització x Núm. pacients ingressats per urgències / Total altes x Núm. Pacients reingressats a urgències en un interval de 72 hores / Núm. pacients atesos a urgències x Núm. Anual de complicacions enregistrades en les hospitalitzacions / Total hospitalitzacions x contactes 6 Núm. Morts hospitalàries o als 30 dies de l ingrés (encara que s hagin produït fora de hospital) dels contactes amb diagnòstic principal de les patologies / Tots els contactes de IAMEST, ICC, AVC, HGI, fractura de coll de fèmur o pneumònia 7 Núm. Parts per cesària / Total parts x Núm. GRD susceptibles de CMA realitzats de manera ambulatòria / Total d intervencions quirúrgiques realitzades x Cost UME 10 Mitjana estades de pacients ingressats 11 Estada mitjana depurada de les altes de l hospital / Estada mitjana de l hospital, calculada amb l estàndard per a cada GRD x Memòria anual 2015 Memòria anual

21 SEGURETAT I SALUT DELS USUARIS Hem dissenyat el nou pla de qualitat i seguretat des de la identificació i avaluació dels punts del pacient , i al finalitzar el 2015 hem crítics de seguretat del pacient, fins al desenvolupament de protocols específics, la formació assolit un 65% dels objectius proposats. continuada als nostres professionals, la participació en estudis i aliances orientats a millorar La seguretat clínica és un dels principals components de la qualitat assistencial i té per objectiu la seguretat del pacient o l establiment d indicadors, entre altres. Una sèrie d iniciatives que es minimitzar i/o eliminar els efectes adversos produïts per l assistència sanitària. Gestionar la van implantant any rere any. qualitat i la seguretat clínica és una de les línies estratègiques del CSG, i es concreta en un pla Destaquem la constitució del nucli de seguretat de qualitat que incorpora nombroses iniciatives com a unitat funcional responsable de la seguretat del pacient, una comissió que forma part de encaminades a millorar la seguretat del pacient. Les línies d actuació definides en el pla van la Junta Assistencial del Consorci. Indicadors de seguretat clínica Tipus d atenció Valor de referència Catalunya / Estàndard Prevalença d ús global d antibiòtics 1 40,50% 39,69% 40,58% 46,05% Profilaxi antibiòtica quirúrgica correcta 2 82,30% 80,90% 83,34% Úlceres per pressió nosocomials 3 AH 0,89% 0,45% 0,65% 0,65% AS 2,55% 1,68% 1,31% Taxa de caigudes 4 AH 0,42 1,1 1,7 2,5% AS 3,35 3,29 2,64 3% Grau de cobertura de la identificació AH 96,61% 95,72% 95,44% inequívoca dels pacients 5 AS 97,57% 95,16% 94,93% Taxa adherència ús correcte catèters AH 93,21% 93,86% 92,5% perifèrics 6 AS 92,64% 91,88% 94,33% Flebitis 7 AH 3,20% 1,30% 0,49% 2,3% Prevalença Infecció nosocomial 8 AH 6,03% 4,58% 5,8% 8,4% AS 9,35% 7,70% 5,5% 11,58% Infecció de localització quirúrgica d òrgan- AH 4,30% 7,10% 5% 7,20% espai en la cirurgia electiva de colon 9 Prevalença bacterièmia catèter venós 10 AH 0,10% 0,25% 0,05% 0,19% Taxa de SARM 11 AH 10,10% 18,60% 29,6% 23,11% Notificació esdeveniments adversos Prevalença de pacients amb dolor 13 AH No dades 11,30% 12,2% AS No dades 7,35% 10,6% Objectius Pla de qualitat i seguretat del pacient 14 89,00% 93,80% 65% AH: Atenció Hospitalària AS: Atenció Sociosanitària 1 Núm. Pacients amb antibioticoteràpia / Total pacients ingressats durant el període x Núm. IQ amb prescripció antibiòtica adequada x 100 / Núm. IQ tributàries de rebre profilaxi antibiòtica 3 Núm. total pacients amb una o més UPP nosocomials de Grau I, II, III o IV x 100 / Núm. total pacients avaluats amb més de dos dies d ingrés 4 Nombre de caigudes registrades x 1000 / total d estades 5 Núm. total pacients correctament identificats x 100 / núm. total pacients avaluats 6 Núm. observacions correctes/ Núm. observacions realitzades x Núm. Vies ev amb flebitis / Total observacions realitzades x Núm. Pacients amb infecció nosocomial / Total pacients ingressats durant el període x Núm. Pacients amb infecció de localització quirúrgica òrgan/espai en cirurgia de colon / Total pacients intervinguts de cirurgia de colon durant el període x Núm. Pacients amb bacterièmia per catèter venós / Total pacients portadors de catèter venós ingressats durant el període x Núm. Pacients amb infecció per SARM / Total pacients ingressats durant el període x Núm. Esdeveniments adversos notificats durant el període 13 Núm. Pacients que tenen dolor en el moment de l avaluació / Total pacients ingressats durant el període x Núm. objectius assolits / Total objectius planificats x 100 Gestionar la qualitat i la seguretat clínica és una de les línies estratègiques del CSG 40 Memòria anual 2015 Memòria anual

22 En relació als indicadors de vigilància i prevenció de la infecció, durant el 2015 observem una millora en la prevalença de la infecció nosocomial, tant en hospital com en sociosanitari, i una millora important en l indicador d infecció de localització quirúrgica en la cirurgia electiva de colon. Ambdós resultats indiquen una correcta aplicació dels protocols establerts per l organització. Cal continuar treballant en la prevenció de la infecció en relació a l Staphylococcus aureus resistent a la meticil lina (SARM), la profilaxi antibiòtica i la prevalença d ús global d antibiòtic, uns objectius designats a la Comissió d infeccions. En relació a la utilització de catèters venosos, tot i que s ha mantingut la taxa d adherència a l ús correcte en l atenció hospitalària, hi ha hagut un descens en la prevalença de bacterièmia per catèter venós i flebitis. Pel que fa a la taxa de caigudes i l aparició d úlceres per pressió ens mantenim per sota del valor de referència, gràcies a la correcta implantació dels procediments establerts. Projecte hospital sense dolor Estudis recents d hospitals espanyols mostren que entre un 11 i un 20% dels pacients ingressats experimenten dolor sever. Aquest dolor no alleujat redueix la mobilitat del pacient i incrementa l aparició de complicacions. El CS ens orientem cap a un model de cap pacient amb dolor Per fer front a aquest aspecte, l any 2014 vam dissenyar i iniciar el projecte Millora de l avaluació i tractament del dolor en pacients ingressats, orientat a un model de cap pacient amb dolor. Les accions realitzades durant l any 2015 per donar continuïtat en aquest projecte han estat: 1. Disseny i implantació del protocol d avaluació i maneig del dolor. Presentació del protocol i formació a 237 professionals del CSG. 2. Campanya Hospital segur: Stop dolor, dirigida a tots els professionals. Inclou: Imatge corporativa del projecte Escales de valoració per a l ús dels professionals Guia de Control del dolor per a pacients i familiar Pòsters per unitats amb continguts dels principals aspectes a tenir en compte i els resultats obtinguts a les avaluacions realitzades per cada unitat Intranet, banner i fons de pantalla recordatori del projecte Article dels avenços del projecte publicat a la revista interna En Xarxa Identificació d accions innovadores en el maneig del dolor del pacient ingressat A continuació mostrem els resultats obtinguts: Valoració del dolor a l ingrés - 76,5% 91,1% 89,5% Registre i avaluació periòdica 31,0% 67,7% 85,8% 67,7% Revaloració del dolor després de l analgesia 38,0% 86,2% 95,7% 42,0% Efectivitat del tractament farmacològic 50,3% 56,6% 68,9% 68,8% Grau d instauració analgèsica 97,0% 99,6% 99,6% 98,9% Informació i educació al pacient 1,4% 62,7% 77,7% 74,4% Prevalença actual 18,2% 14,2% 11,0% 9,2% Prevalença durant 24 hores 43,7% 38,3% 28,9% 30,2% Març 2014 Març 2015 Desembre 2015 Benchmark 42 Memòria anual 2015 Memòria anual

23 Satisfacció de les persones usuàries (2015) Número d enquestes Aguts Satisfacció global (sobre 10) Hospitalització 573 8,4 Urgències 600 7,8 Consultes externes 360 7,7 Diagnòstic imatge 77 8,3 Rehabilitació Ambulatòria 480 8,0 Domiciliària 474 9,1 SATISFACCIÓ La nostra prioritat són les persones, i assolir la plena satisfacció dels usuaris és un objectiu clar del Les prop de enquestes que hem realitzat aquest any demostren un elevat grau de satisfacció per part dels usuaris del CSG Tenim per objectiu que un 80% o més de les persones enquestades manifestin estar satisfetes o molt satisfetes en relació als diferents aspectes que valorem. Hem Sociosanitari Hospitalització 123 8,2 PADES 8 8,5 CSG. Mantenir un diàleg obert i permanent amb els pacients ens permet entendre i donar una resposta adequada a les seves expectatives i necessitats. assolit aquest objectiu en tots els casos excepte pel que fa a l accessibilitat, un tema que Residència Hospital de dia 86 8,4 El marc de relació i comunicació que establim treballarem en el marc del nou pla estratègic Residència 7 7,0 amb els usuaris ve regulat per la política d atenció al client, que defineix com actuar, com tractar i com comunicar-nos amb els pacients en cada moment per generar confiança i proporcionar la informació adequada que permeti fer-lo partícip disposar d informació homogènia i comparable entre els diferents dispositius assistencials. Aquesta política es complementa amb les Evolució de la satisfacció global HRSC Evolució de la satisfacció global HSAA Evolució de la satisfacció global CR de les decisions relacionades amb la seva salut. La comunicació que establim garanteix la confidencialitat i la intimitat de la informació. Enquestes de satisfacció Disposem d una política d enquestes dirigida a sistematitzar la determinació dels nivells de sa- enquestes que realitza cada any el CatSalut, que durant el 2015 s han centrat en l atenció hospitalària aguda. La informació obtinguda de les enquestes s analitza com a mínim trimestralment per la responsable de qualitat i les persones responsables de cada àrea per analitzar els resultats i impulsar les accions de millora necessàries. El ,4 8,2 7, ,5 8,6 8, ,9 8,0 7, ,9 8, ,5 7, ,9 7, , , ,0 tisfacció dels nostres usuaris en relació al servei prestat. Els objectius són: conèixer el nivell de satisfacció, identificar oportunitats de millora i coneixement, comprensió i comunicació a tota l organització d aquesta informació facilita una millor orientació i atenció al client. Atenció urgent Atenció hospitalària Atenció ambulatòria Atenció urgent Atenció sociosanitària Atenció rehabilitació 44 Memòria anual 2015 Memòria anual

24 Percentatge de persones que han manifestat estar satisfetes o molt satisfetes Accessibilitat Comunicació Hoteleria / recursos 85,5% 86,7% 74,5% 95,0% 89,5% 84,9% 94,3% 94,7% 91,8% Respecte / tracte Confidencialitat / intimitat Confiança 96,3% 96,5% 91,3% 94,3% 97,7% 89,4% 97,6% 98,2% 90% Reclamacions i agraïments Les reclamacions i agraïments són un element més que ens permet conèixer la percepció dels usuaris en relació als serveis del CSG. Hem adequat diversos canals de comunicació per afavorir aquest tipus d aportacions, com són les bústies ubicades als diferents centres, un correu electrònic o un telèfon de contacte. El 2015 hem rebut 311 reclamacions (+8,7% respecte al 2014) i 23 agraïments (-43,9% respecte al 2014), gràcies a les quals hem impulsat 24 accions de millora en relació a la prestació del servei (+60% respecte al 2014). Evolució del número d agraïments rebuts Confiança i fidelitat Generem confiança i gaudim d un elevat grau de fidelització, ja que la major part dels usuaris del CSG afirmen que tornarien a utilitzar els nostres serveis. En tots els serveis estem valorats per sobre de la mitjana de Catalunya. Usuaris que tornarien a utilitzar els nostres serveis (2015) HRSC HSAA CR Mitjana de Catalunya Atenció Urgent 97,20% 93,30% 83% Atenció Hospitalària 90,20% 89,90% Atenció Sociosanitària 83% 81,40% Atenció Rehabilitació 100% 86,10% Atenció Ambulatòria 96,70% 82,90% Els principals motius de les reclamacions fan referència a temes d organització i tràmits. Per donar-hi resposta, el 2015 hem continuat treballant en la recuperació d espais d agenda amb l enviament d SMS recordatori de visites. Aquest any hem recuperat espais, reduint d aquesta manera el nombre de pacients que no acudeixen a la cita. Evolució del número de reclamacions segons procedència i motius Procedència Atenció Urgent Atenció Hospitalària Atenció Sociosanitària Atenció Ambulatòria Motius Assistencial Tracte Organització i tràmits Hoteleria i confort Altres TOTAL Entenem les reclamacions com una oportunitat per avançar i millorar. El 2015 hem implantat 24 accions de millora derivades de les aportacions dels nostres usuaris 46 Memòria anual 2015 Memòria anual

25 6 LABORAL GESITÓ LABORAL Els professionals del CSG estan cobertes pel conveni vigent a l organització: Primer conveni col lectiu de treball dels hospitals d aguts, centres d atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el servei català de la salut (SISCAT), que estableix que no existeixen diferències salarials per raó de gènere a la nostra organització. Les persones que formen part de l equip del CSG són el valor essencial que ens permet assolir amb èxit la nostra missió, i és per això que la selecció de les persones més idònies per cada lloc de treball esdevé un element clau de l activitat. En aquest sentit, disposem d una política de selecció de personal que té per objectiu incorporar les persones més qualificades per a cada lloc de treball, sota els principis d igualtat, mèrit i capacitat. afavorir un major compromís i motivació, reforçar el vincle amb el CSG i transmetre informació específica sobre les funcions a desenvolupar. Com a suport a tot aquest procés, disposem d una guia d acollida que s entrega al personal de nova incorporació. També posem a disposició dels nostres treballadors el Servei de Prevenció de Riscos Laborals que promou la vigilància de la salut, a través de revisions mediques a càrrec del Consorci. Per altra banda, al CSG vetllem perquè existeixi una relació directe i sistematitzada entre els treballadors i la direcció. Com a element de desenvolupament i millora professional, prioritzem la promoció interna per cobrir qualsevol vacant. El personal intern susceptible de mobilitat s identifica ja sigui per pròpia petició, per processos interns de convocatòria o bé per proposta del seu responsable directe. Fomentem la promoció interna intra i intercentres, i tant pel personal indefinit com per aquell que presta serveis a través d un contracte temporal i vol optar a una lloc de treball. Disposem d una política d acollida que té per objectiu afavorir una ràpida i total integració de les noves incorporacions, així com un àgil i ple coneixement de les noves responsabilitats per aquelles persones que canvien de lloc de treball. Durant el procés d acollida s aporten els coneixements i eines essencials per augmentar el coneixement del professional sobre l organització, aconseguir la seva plena integració, L àrea de recursos humans gestiona de manera centralitzada tots els aspectes laborals, sempre en un marc d igualtat d oportunitats Memòria anual

26 Representació col lectiva dels treballadors del CSG Cada centre té un comitè d empresa. Hospital Residència Sant Camil format per: Comissions Obreres (CCOO) Federació d Associacions Professionals de Catalunya (FAPIC) i Sindicat de Metges de Catalunya (SMC) Confederació General de Treball a Catalunya (CGT) i Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) Confederació General de Treball a Catalunya (CGT) Unió General de Treballadors (UGT) Sindicat Sanitaris de Catalunya (SSC) Hospital Sant Antoni Abat format per: Unió General de Treballadors (UGT) Centre de Rehabilitació format per: Comissions Obreres (CCOO) Unió General de Treballadors (UGT) També: 6 seccions sindicals Delegats de prevenció, tal com estableix la Llei de Prevenció de Riscos Laborals PERFIL DE LA PLANTILLA Evolució de la plantilla Gènere En el marc de contenció econòmica actual, la plantilla mitjana equivalent ha incrementat lleugerament. La major part de la plantilla del CSG, un 75%, són dones. Aquest percentatge s ha mantingut estable els darrers anys Memòria anual 2015 Memòria anual

27 Tipus de contracte La major part de persones que treballen al CSG, un 85%, disposa de contracte indefinit. Aquest percentatge s ha mantingut estable en els darrers tres anys. Un 85% de la plantilla té contracte indefinit Noves contractacions segons grup d edat < 30 anys anys > 50 anys Noves contractacions segons gènere Homes Dones Durant aquests anys s ha produït un procés intern per tal de consolidar com a indefinits part dels professionals que, fins a aquesta data, tenien contracte temporal. DIVERSITAT I IGUALTAT D OPORTUNITATS Procés de consolidació de professionals com a indefinits Serveis Generals D. Infermeria Transformació contracte temporal en indefinit Ampliació de jornada de temps parcial a temps complet Ampliació de jornada a temps parcial amb increment de jornada Millora contracte indefinit (canvi de torn, categoria) amb mateix contracte i jornada Total TOTAL Al CSG fomentem la igualtat d oportunitats i vetllem per un entorn laboral lliure de conductes discriminatòries. L any 2010 vam dissenyar i implantar un pla d igualtat d oportunitats, hem elaborat protocols contra l assetjament sexual i la violència en el lloc de treball, i hem implantat mecanismes per evitar el mobbing dins de l organització. Així mateix disposem d una guia de llenguatge no sexista i hem difós cartells de sensibilització en matèria d igualtat d oportunitats en els nostres centres. Les polítiques de recursos humans garanteixen una efectiva igualtat d oportunitats i la no discriminació per raó de sexe, estat civil, edat, raça condició social, idees religioses o polítiques, etc. Procurem la uniformitat i coherència entre els membres d un mateix grup professional i nivell formatiu, per assegurar que no existeixin diferències salarials bàsiques; la individualització, per assegurar que es consideren els resultats assolits pel professional; l equitat interna, per assegurar que la remuneració és equivalent per nivells de contribució similars; i la comunicació de les polítiques retributives, per donar transparència al sistema. Plantilla segons tipus de contracte i gènere Contracte Homes indefinit Dones Contracte Homes temporal Dones Plantilla segons tipus de jornada i gènere Jornada Homes completa Dones Jornada Homes parcial Dones Tres quartes parts de la plantilla, un 79% en el cas dels homes i un 70% en el cas de les dones, realitzen jornada completa. Aquest tipus de jornada ha incrementat el darrer any un 5,7% i un 7,5% en homes i dones respectivament. No hi ha diferències significatives entre gènere, ja que en el cas dels homes el percentatge de contractació indefinida és tan sols un 4% superior al de les dones. Fem extensiu el compromís d igualtat a persones usuàries i col laboradores. En aquest sentit, el codi ètic estableix el compromís de tractar tots els usuaris amb equitat, posant especial cura en l atenció de les persones amb discapacitats o problemes de comunicació. Quant als col laboradors, al CSG garantim el respecte mutu, la sinceritat, la imparcialitat i el sentiment de justícia, i ens posicionem contra qualsevol tipus d assetjament o abús. Plantilla segons gènere i categoria laboral Homes Dones Homes Dones Homes Dones Assistencial Caps de servei / unitat Supervisors Comandaments Resta de la plantilla No assistencial Directius Càrrecs intermitjos Resta de la plantilla Nota: Les dades dels anys 2013 i 2014 relatives a homes supervisors (assistencial) i homes resta plantilla (no assistencial) han estat modificades respecte les presentades a l anterior memòria. Les dades estan presentades en plantilla mitjana equivalent. 52 Memòria anual 2015 Memòria anual

28 La major part dels nostres professionals es troben en la franja d edat compresa entre els 30 i 50 anys Plantilla segons gènere i grup d edat (a 31 de desembre) CAPACITACIÓ I FORMACIÓ Durant el 2015 un 88% de la plantilla ha rebut formació, amb una mitjana de 18,7 hores anuals per professional Plantilla amb alguna discapacitat ,43% 3,39% 3,59% < 30 anys anys > 50 anys Personal amb discapacitat La llei LISMI estableix un 2% de contractació de personal amb discapacitat. El nostre compromís amb la societat i les persones ens ha portat a superar àmpliament aquest percentatge des de fa anys. La política de desenvolupament i formació és una línia estratègica de la gestió de les persones del CSG, que té per objectiu incrementar el valor intel lectual i humà de l entitat, desenvolupar competències, consolidar els nostres valors i afavorir la transferència de coneixement i experiència per tota l organització. Tenim implantats plans i programes de desenvolupament de persones i gestió del talent que estan orientats a l excel lència en la prestació dels serveis i al creixement personal i professional de la plantilla. Plans i programes de desenvolupament de persones i gestió del talent Taxes de retenció després de baixes de maternitat o paternitat Nombre d homes que s han acollit al permís de paternitat durant l any Nombre d homes que han tornat a ocupar el mateix lloc de treball després del permís de paternitat Nombre d homes que continuen al seu lloc de treball després de 12 mesos de la reincorporació Homes Dones Homes Dones Homes Dones Taxa de reincorporació 88,89% 72,73% 100% 47,37% 100% 47,83% Taxa de retenció 88,89% 72,73% 90% 47,37% 90% 47,83% Nota: La dada de 2013 corresponent a la taxa de retenció dels homes i les dades de 2013 i 2014 corresponent a la taxa de retenció de les dones han estat modificades respecte les presentades a l anterior memòria. Curt termini Formació continuada Sessions informatives, magistrals i clíniques Estades en altres centres per reciclatge i actualització en noves tècniques Tallers teòric-pràctics per actualització o recerca de nous procediments, circuits o dinàmiques de treball Jornades de coordinació entre nivells assistencials Direcció per objectius Programes de millora dissenyats a mida per les necessitats d un col lectiu concret Mig termini Programes de desenvolupament directiu, per desenvolupar habilitats de gestió, conducció de persones i equips de treball Programa de desenvolupament de recursos humans, per detectar i desenvolupar el talent professional vinculat a plans de successió o relleu Llarg termini Mentoring. Formació individual i assessorament que pretén ajudar quan una persona canvia de lloc de treball o bé necessita assessorament Coaching, per prendre consciència dels propis valors i potencials Sistema d incentivació i desenvolupament professional 54 Memòria anual 2015 Memòria anual

29 Desenvolupament professional Al CSG donem una gran importància al creixement personal i professional de totes les persones que integren la nostra organització, i per això tenim implantat un sistema d incentivació, promoció i desenvolupament professional que reconeix la trajectòria individual de cada persona, i valora principalment l expertesa, la implicació i el compromís amb el CSG. En el pla de carrera del CSG s assoleix un primer canvi de nivell professional després del primer any de permanència a l organització. Als 6, 7 i 9 anys de permanència es poden demanar noves avaluacions a través d una comissió per assolir nous nivells que aniran vinculats a la retribució. Entre altres habilitats, caldrà demostrar la realització d activitat científica, de recerca i docència. Número d acreditacions HRSC HSAA CR HRSC HSAA CR Facultatius Diplomats TOTAL Pla de formació Cada any elaborem un pla de formació, basat en l anàlisi de necessitats de la nostra organització, que recull les accions formatives organitzades internament per millorar la capacitació tècnica i les habilitats dels professionals, així com per enriquir la seva trajectòria. També afavorim la participació en cursos d especialització externs i congressos, i facilitem l accés a màsters i postgraus a tots els professionals que ho necessitin. En general, l any 2015 hem incrementat l assistència a accions formatives, tant internes com externes. Accions formatives Internes 161 Externes (188 alumnes) Cursos presencials Cursos online Sessions magistrals, clíniques, informatives... (algunes sessions amb vàries convocatòries) 79 Internes Externes (315 alumnes) Sol licituds de profesionals ateses Jornades, cursos i congressos professionals A més, l any 2015 també s ha acreditat tot el personal subrogat del Centre de Diàlisi a l HSAA. De les accions realitzades, destaquem: Formació per a l obtenció de la ISO 9001:2015 a farmàcia Implantació de l itinerari d infermeria amb 9 cursos Formació per a la implantació del portal de l empleat Nous cursos en el projecte de Benestar i Salut: mindfulness per l eficàcia personal, pilates i cuidar al que cuida Accions orientades a millorar l atenció a les persones en el seu aspecte relacional: comunicació i acompanyament davant les males notícies, i ètica assistencial Programa de formació en pediatria impartit pels nostres professionals i dirigit al personal d urgències, infermeria de l àrea pediàtrica, metges MIR i professionals de l atenció primària Nou curs en l àrea de prevenció: contenció psicològica i física a l àmbit sanitari Implantació del projecte e-pract: el control del dolor, un dret del pacient, amb la formació de 178 professionals assistencials Per mitjà del pla de carrera l any 2015 hem acreditat 20 facultatius i 31 diplomats, a més de tot el personal subrogat del Centre de Diàlisi A més, cal destacar el pla d acollida i integració del personal del Centre de Diàlisi, subrogat el CSG el 2015, amb formació tècnic-organitzativa per tots els professionals. Durant el 2015 hem donat facilitats per realitzar 3 màsters, postgraus i certificacions a professionals dels nostres centres. També hem donat continuïtat a les estades a centres hospitalaris amb els que hem signat acords de col laboració. D altra banda, hem organitzat les IV Jornades sobre el Dol, amb la participació de 137 professionals del sector a Catalunya, i hem col laborat en l organització de la XXI Jornada de Prevenció de Riscos Laborals en l àmbit sanitari, celebrades a l HRSC. 56 Memòria anual 2015 Memòria anual

30 Recursos de formació Al CSG destinem un pressupost anual a la formació, garantint un repartiment equitatiu dels recursos entre les diferents unitats. El pressupost del 2015 ha estat un 8% inferior que el de l any passat, però tot i això s ha format a un major número de persones. Pel que fa a recursos, també posem a disposició sales per realitzar la formació, que aquest 2015 han estat renovades, i biblioteques als diferents centres. La intranet corporativa també té un apartat específic per temes de formació. Indicadors de formació Inversió total en , , ,88 formació* Número de persones que han rebut formació Número d hores destinades a formació Promig d hores de 18,7 formació** 19,9 18,3 * La inversió en formació correspon tant als costos directes com a l assignació d hores de lleure, és a dir, hores formatives fetes fora de la jornada laboral que es retornen al treballador o bé dies que es proporcionen en cas que la formació es realitzi dins de la jornada laboral i requereixi suplència. ** Aquest indicador s ha calculat amb la següent fórmula: Hores totals anuals de formació / Plantilla mitjana equivalent Promig d hores de formació per empleat segons categoria professional (2015)* Assistencial Caps de servei / unitat 46,9 Homes 51,4 Dones 42,8 Supervisors 27,4 Homes 26,5 Dones 27,6 Comandaments 49,8 Homes 96,0 Dones 34,3 Resta de la plantilla 19,8 Homes 18,4 Dones 20,2 No assistencial Directius 88,7 Homes 73,3 Dones 134,8 Càrrecs intermitjos 14,6 Homes 11,9 Dones 17,8 Resta de la plantilla 34,4 Homes 1,7 Dones 9,3 * Calculat en base el total d hores de formació segons gènere i categoria laboral i el nombre de persones segons gènere i categoria laboral SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL Al CSG assumim una política de prevenció que integra totes les activitats de l entitat i està orientada a la millora de les condicions dels diferents Indicadors de seguretat i salut en el treball llocs de treball, al compliment de la normativa Nombre d accidents sense baixa laboral aplicable, a la formació continuada del personal i Homes al foment de la participació i consulta dels treballadors Dones en aquesta matèria. El sistema de preven- Nombre d accidents amb baixa laboral ció de riscos laborals que hem implantat també Homes aposta per la promoció de la salut i la qualitat de Dones vida, com a valors que són intrínsecs del CSG. Nombre d accidents amb baixa laboral in itinere Homes Per fer efectiva aquesta política disposem d un Dones comitè de seguretat i salut, i hem adoptat la Nombre de jornades perdudes Homes modalitat preventiva de Servei de Prevenció Dones Mancomunat. Com a entitat associada a l Associació Mancomunitat Sanitària de Prevenció Índex de freqüència 75,46 54,3 60,35 Índex d incidència 103,76 79,04 86,99 (amsp), mantenim un sistema de gestió de la Índex de gravetat 0,52 0,16 0,38 seguretat i salut laboral d acord amb els requisits Taxa d absentisme 4,44% 4,64% 4,27% de la OHSAS El Pla de Prevenció és el document que defineix la política i l organització de l entitat en matèria preventiva, permet una integració efectiva de la prevenció en el conjunt de l organització i serveix de referència preventiva permanent al CSG. El CSG celebra la XXI Jornada de Prevenció de Riscos Laborals Aquest any 2015, el Servei de Prevenció del CSG ha estat l encarregat d organitzar la XXI Jornada de Prevenció de Riscos Laborals. L objectiu d aquest esdeveniment era consensuar les estratègies entre els diferents serveis de prevenció de tot el sector sanitari català, per tal de poder establir programes de reincorporació al treball i plans de prevenció per aconseguir llocs de treball saludables. 58 Memòria anual 2015 Memòria anual

31 7 SOCIETAT ACCIÓ SOCIAL I PROMOCIÓ DE LA SALUT Organitzem campanyes, jornades i activitats que tenen per objectiu promoure actituds positives que millorin la qualitat de vida de les persones de la nostra àrea d influència, i també, establim vincles i col laborem amb organitzacions de caire social que treballen en aquest mateix sentit. Al CSG ens esforcem per fomentar la salut, mitjançant actuacions voluntàries que promouen actituds positives i contribueixen a millorar la qualitat de vida de la població. Objectius d acció social i promoció de la salut per l any 2016 Realitzar 3 accions de promoció de la salut dirigides a la població de referència Donar a conèixer l activitat social de l EspaiCaixa a la població de referència Dissenyar un pla d acció en matèria de societat Maratons de donació de sang Jornades Durant l any 2015 hem organitzat dues maratons de donació de sang a l HRSC. Aquestes campanyes extraordinàries les celebrem cada any en moments crítics per a les donacions, el Nadal i l estiu, ja que segons el Banc de Sang i Teixits són els períodes en què disminueix més notablement el nombre de donants a causa de les vacances. Més de 120 persones van participar com a donants en aquestes maratons organitzades pel CSG durant el Cada dia es necessiten donacions a Catalunya, i és per aquest motiu que des del CSG recordem de manera habitual a través dels nostres canals de comunicació la importància de ser constant en la donació de sang. Un any més, l Equip d Atenció Psicosocial (EAPS) del CSG ha organitzat la Jornada S acosta un Nadal diferent. Aquesta trobada reuneix famílies que es troben en procés de dol, i que passaran el primer Nadal sense un ésser estimat. Un centenar de persones es van aplegar en aquesta jornada, on es van intercanviar experiències i es va parlar sobre com fer front a aquest període nadalenc després de perdre un familiar o un amic. Memòria anual

32 EspaiCaixa d atenció integral L Obra Social la Caixa desenvolupa un Programa per a l Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades, que té per objectiu millorar la qualitat de vida d aquests pacients i els seus familiars, proporcionant una atenció integral que tingui en compte el suport emocional, social i espiritual, així com l atenció al dol. Des de l any 2011 al CSG formem part d aquest projecte, sent el primer EspaiCaixa d Atenció Integral de l estat. Disposem d un espai ludicoterpèutic que, a banda de proporcionar l atenció terapèutica especialitzada, és un punt de trobada entre pacients i familiars. Des de l EspaiCaixa, aquest any s han organitzat diverses activitats per contribuir a millora de la qualitat de les persones amb malaltia de llarga durada i residents del CSG. Relació amb organitzacions socials Aldees infantils SOS Creu Roja Amics de la gent gran Asociación española contra el cáncer Acción contra el hambre Fundació Josep Carreres El CSG cedim un espai dins dels nostres hospitals per tal que aquestes entitats puguin realitzar campanyes de sensibilització dirigides a la població. Apostem pels hospitals sense fum El 31 de maig és el dia mundial sense tabac, i per aquest motiu el CSG instal lem un dispositiu d atenció ciutadana des d on fem proves de capacitat pulmonar i lliurem material per sensibilitzar la població sobre els efectes nocius del tabac. Més de 30 persones participen anualment en aquesta activitat. L objectiu de la celebració del dia mundial sense tabac és seguir conscienciant a la població sobre els perills que suposa el consum de tabac, que actualment és la principal causa de mort evitable, i donar recursos a aquelles persones que vulguin deixar de fumar. Reiki: hem posat en marxa un programa a través del qual s ofereixen teràpies de reiki a pacients amb malalties de llarga durada i residents. Aquesta activitat la imparteixen els voluntaris de l HRSC que han estat formats per experts en aquesta tècnica. L objectiu del programa és que aquests pacients, sotmesos a un gran desgast corporal i mental, se sentin més relaxats i amb millor estat anímic. Musicoteràpia: per segon any consecutiu, el CSG hem ofert un programa de musicoteràpia, com a servei complementari a l atenció psicosocial que es realitza als malalts de la Unitat de Cures Pal liatives de l Hospital Sant Camil. Aquest projecte ha obtingut grans resultats. Professionals del CSG han realitzat un estudi que demostra que el 93% dels pacients que han participat en musicoteràpia durant el 2015, han millorat el seu estat anímic. 62 Memòria anual 2015 Memòria anual

33 DOCÈNCIA I RECERCA Alta del CSG com a centre que pot enviar les accions formatives per ser acreditades pel nou sistema ACREDITA del Consell Català de la Formació Continuada de les Professions Sanitàries, i acreditació de les tres accions presentades. Sol licitud de resposta ministerial a la demanda d Acreditació de Centre Docent per a professions sanitàries MIR i EIR, feta el 2013, i preparació de la sol licitud d acreditació en formació de metges traumatòlegs, ginecòlegs i infermeres de geriatria. Disseny de noves accions formatives pels residents de Medicina Familiar Comunitària. Revisió del catàleg de convenis amb universitats i centres formatius de professions sanitàries en medicina, infermeria, farmàcia, psicologia i fisioteràpia. Objectius de docència i recerca per l any 2016 Vetllar per a la resolució positiva d Acreditació Docent per part del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad Millorar les contraprestacions als tutors assistencials que es responsabilitzen dels alumnes en pràctiques Implementar l IAR de la Facultat de medicina de la Universitat de Buenos Aires Revisar la capacitat docent i els continguts de les estades en empresa d alumnes de batxillerat Predisposar els serveis i departaments assistencials a l acreditació de les sessions clíniques Revisar en quines especialitat podem ser docents via MIR-EIR i preparar la documentació necessària Volem ser referents a la comarca del Garraf en docència hospitalària, i tenir una presència rellevant a la resta del territori català. És per això que proporcionem els recursos necessaris per a una docència responsable i de qualitat, que respecti la voluntat de les persones i la professionalitat, amb una compromís clar amb la societat en l àmbit de l atenció de la salut. Promovem el treball en xarxa, obert i innovador. Gestionem el coneixement dels professionals i futurs professionals per a una millor atenció a les persones, transferint amb qualitat allò que sabem fer. Dins de la línia estratègica d Impulsar la docència i recerca, innovar i gestionar el coneixement,el 2015 ens hem marcat els objectius de treballar per incrementar la capacitat docent de formació postgrau de Metges Interns Residents (MIR) i d Infermeria (EIR), així com millorar el potencial docent pregrau i postgrau de les diferents disciplines sanitàries. D entre les accions que hem portat a terme, destaquem: Primer acord marc entre dues institucions hospitalàries, el CSG i el Consorci Sanitari de l Anoia, per a la realització de pràctiques formatives intercentres. Acord amb la Universitat de Budapest per a la realització de pràctiques d infermeres llevadores als nostres centres. Gestions per ser acreditats per la facultat de medicina de la Universitat de Buenos Aires per al desenvolupament de l Internal Anual Rotatori (IAR) per a estudiants de medicina d últim any de carrera. Aquesta acreditació amplia la nostra capacitat docent pregrau en medicina, que actualment ja portem a terme en conveni amb l Associació d Estudiants de Medicina de Catalunya. Metges interns residents i estudiants en pràctiques Al CSG acollim futurs professionals als nostres centres per tal que puguin posar a la pràctica les tècniques i habilitats de la seva formació i adquirir, d aquesta manera, les competències bàsiques per exercir la professió una vegada finalitzin els estudis. Afavorim un entorn professional d alt nivell, limitant un nombre màxim de persones en pràctiques que poden coincidir en el temps en un espai concret, i vetllant pel correcte recorregut dels MIR i alumnes en pràctiques amb la designació de tutors assistencials. En aquest sentit, en l avaluació d unitats docents MIR realitzada per la Generalitat aquest 2015 hem assolit alts nivells de qualitat docent. Els metges residents en formació participen periòdicament en sessions de formació juntament amb la resta de l equip professional Els últims residents de geriatria que han finalitzat la seva formació 12 especialitzada, s han incorporat al sistema sanitari a jornada completa a l Hospital General de la Palma del Servicio Canario de Salud (SCS) i al servei de Medicina Interna de l Hospital de Barcelona. Geriatria Medicina de família Medicina esportiva Odontologia Memòria anual 2015 Memòria anual

34 Estudiants en pràctiques Estudiants de cicles formatius de grau mitjà Certificats professionals 10 Estudiants de cicle formatiu de grau superior Estudiants de grau Estudiants de postgrau - màster 9 14 Estudiants de postgrau - infermeria interna resident 2 Estada formativa 5 Estada voluntària 4 TOTAL Investigació La Unitat d Investigació, Desenvolupament i Innovació Clínica (UIDiC) del CSG facilita el clima científic necessari per fer realitat que el fet investigador sigui consubstancial a l activitat assistencial i docent de tots els professionals de la salut, i sempre dirigida a la millora de l atenció de les persones. La Unitat d Investigació, Desenvolupament i Innovació Clínica (UIDiC) facilita el clima científic dins el CSG Estudis relacionats amb fàrmacs Estudi epidemiològic observacional per avaluar la retenció en el tractament dels pacients amb psoriasis de moderada a greu en la pràctica clínica. Estudi SAHARA. Aplicació de la ventilació mecànica no invasiva en pacients amb insuficiència respiratòria aguda en urgències extrahospitalàries. Estudi NIVEMS. Registres de pacients amb esclerosi múltiple tractats amb Natalizumab a Espanya. Estudi ACA-NAT Validació del gangli sentinella secundari com a predictor de l estat ganglionar axilar en càncer de mama. Estudi Ganglio Centinela. Estudi epidemiològic, observacional, prospectiu, per avaluar la relació entre el síndrome de Burnout dels metges i l alleugeriment del dolor crònic dels pacients. Estudi PAIN-BO. Estudi ASCORE sobre l experiència a llarg termini amb Abatacept s.c a la pràctica clínica habitual. Estudi ASCORE. Estudi del cost del brot de l esclerosi múltiple a Catalunya. Estudi COSTEBROTE. Presència familiar en processos invasius clínics, i la necessitat d un instrument adequat d estudi de la visió dels professionals. Estudi PFPI. Impacte del dolor irruptiu en la pràctica clínica. Avaluació clínica i econòmica. Estudi IMDI. Reanimació cardiopulmonar presenciada per familiars en l àmbit extrahospitalari. Estudi RCPFAM. Anàlisi de les propietats psicomètriques del qüestionari d avaluació de les necessitats psicosocials del malalt al final de la vida que rep cures pal liatives. Estudi ENP-E. Assaig clínic aleatoritzat sobre la prevenció de la progressió radiològica amb àcid zoledrònic en pacients amb artritis reumatoide d inici i baixa activitat de la malaltia. Estudi CGV222. Assaig clínic fase III obert, multicentre, aleatoritzat, d avaluació de l eficàcia de la intervenció dels equips d atenció psicosocial del programa per a l atenció integral de persones amb malalties avançades de l Obra Social LaCaixa en persones amb malaltia avançada i malestar emocional moderat o sever. Estudi ECA/eficaciaEAPS. Determinació de signes físics en ancians espanyols per l estudi de caigudes i els seus factors associats. Estudi CEC Memòria anual 2015 Memòria anual

35 Disseny de projectes el 2015 Valoració de la presència de calci a l aorta abdominal: mètode UDETMA. Estudi METRICA. Modificació de dosis en la teràpia amb biològics pel tractament de la psoriasis moderada greu: anàlisi retrospectiva d una sèrie de pacients tractats a Catalunya. Estudi BIOPSORCAT. Aproximació a la complexitat en l atenció domiciliària al final de la vida: estudi multicentre prospectiu dels PADES de Catalunya. Estudi Hexagon PADES. Avaluació de les pautes de titulació d opioides en el tractament del dolor irruptiu en pacients oncològics, en la pràctica clínica. Estudi TITULAR. Anàlisi de les propietats psicomètriques del qüestionari de soledat existencial del pacients amb malaltia avançada. Projecte EDSOL. Estudi de prevalença de la malaltia de Fabry en pacients en diàlisi. Estudi PREFINE. Contribució de la llevadora en l atenció al part normal. Estudi prospectiu a hospitals públics de Catalunya. Estudi MIDCONBIRTH. Estudi de les característiques dels pacients amb immunodeficiències primàries que reben immunoglobulines inespecífiques. Projecte Gammacat. Monitorització de la mobilitat de malalts de Parkinson amb finalitats terapèutiques. Estudi MoMoPa-3. Programa d intervenció educativa en salut pel pacient amb insuficiència renal crònica. Estudi Benestar. Estudi nacional de vigilància d infecció nosocomial en UCI. Estudi ENVIN-HELICS. Ús d acupuntura i moxibustió a la maduració cervical. Estudi acupuntura. Cuidant al malalt renal crònic avançat i millorant l accessibilitat en salut. Estudi CERCA. Suport social actiu avançat amb robòtica TIC per ancians. Projecte ASPIRE. Participació en xarxes Projectes competitius nacionals i europeus al 2015 Xarxa de Centre de Melanoma Data Shearing Platform. Registre de la Xarxa d Urticària Catalana i Balear. Xarxa d Innovació en Salut de Catalunya. Hisparob, Plataforma Tecnólogica Española de Robótica Health Tech Cluster Monitorització de la mobilitat en malalts de Parkinson amb finalitats terapèutiques. Projecte MoMoPa-2. Centre d informació europeu per al desenvolupament obert de la robòtica Plus Plus. Projecte ECHORD Memòria anual 2015 Memòria anual

36 8 MEDI AMBIENT Al CSG apostem fermament pel desenvolupament sostenible de la nostra activitat. La prevenció i minimització dels impactes ambientals que generem és un dels principals compromisos subscrits a la política ambiental, i el pla de gestió ambiental és la guia que ens ajuda a fer-ho efectiu per avançar en el camí de la sostenibilitat. Estem convençuts que la implantació d alternatives tecnològiques més eficients, juntament amb la implicació de tot el personal en l aplicació de bones pràctiques ambientals, són dos elements clau que afavoreixen el comportament cada vegada més sostenible del CSG. Per tal de fer-ne un seguiment objectiu, el responsable de medi ambient elabora anualment una memòria ambiental en la que analitza els diferents indicadors ambientals, el grau d assoliment dels objectius i l eficàcia de les millores implantades. També planifica la projecció futura per seguir avançant en la millora. El 2015, un 10% de la inversió del CSG ha tingut incidència directa en la millora ambiental. A més, hem donat continuïtat a les pràctiques de formació i informació sobre temes ambientals per tal de fomentar la conscienciació de totes les persones que treballen a l organització. Entre altres, hem donat continuïtat al programa una mica + de comunicacions internes periòdiques de temàtica ambiental, i també, hem presentat els nous protocols de residus al personal o hem realitzat formació sobre riscos biològics i gestió de residus al servei de neteja, entre altres. L impacte del CSG sobre el medi ambient es concreta en els aspectes ambientals que tenim identificats, però en aquesta memòria únicament desenvolupem els que són més rellevants. Un 10% de la inversió del CSG el 2015 ha tingut un impacte directe sobre la millora ambiental. Objectius ambientals per l any 2016 Realitzar una auditoria d eficiència energètica al CSG Instal lar comptadors sectorials d aigua a l HRSC Instal lar termòstat a les habitacions de l HSAA Consum d energia Consum d aigua Residus Mobilitat Soroll Consum d altres recursos naturals Emissió de gasos Memòria anual

37 ENERGIA Les principals font d energia del CSG són l electricitat i el gas natural (aquest últim només en hospitals), i el percentatge d ús és d un 49% i 51% respectivament. També consumim gasoil per a la locomoció i disposem de dos grups electrògens que garanteixen el subministrament d energia en cas de talls elèctrics. El maig de 2015, en compliment al Real Decret 235/2013, hem obtingut la certificació energètica en l edifici B-Hospitalització de l HRSC, obtenint la qualificació C, amb uns valors de 76 Kg CO 2 /m 2 i any. El 100% d electricitat consumida és d origen renovable. Intensitat energètica Tenint en compte l activitat ponderada, el consum energètic dins de l organització incrementa globalment prop d un 3% aquest darrer any, malgrat la millora que observem a l HRSC. Pensem que és per una major utilització d equipaments de tractaments. Consum d energia per activitat ponderada* (kwh/act.) Electricitat 65,63 65,14 67,07 +2,96% HRSC 30,43 31,14 30,97-0,55% HSAA 31,60 31,50 33,3 +5,71% CR 2,60 2,50 2,8 +12,00% Gas natural 65,48 56,54 58,22 +2,97% HRSC 41,08 38,74 36,42-5,99% HSAA 24,40 17,80 21,80 +22,47% TOTAL 130,11 121,68 125,29 +2,97% Consum d energia * Activitat ponderada = activitat real x coeficient de regularització Enguany la demanda total d energia del CSG decreix un -1,52%. L HRSC estalvia en global un -3,42%, però incrementa un 6,78% el consum energètic de l HSAA i un +11,07% el del CR. És important la reducció de l HRSC, atès que aquest representa un 80% del consum total. Pel que fa a l electricitat, el consum s ha mantingut estable en el global del CSG. El consum de gas natural ha disminuït en conjunt, principalment per climatologia. El 2015 ha estat càlid a tot Catalunya, sent un dels 4 anys més calorosos que s han registrat mai. Consum d energia dins de l organització (GJ) Electricitat ,1% HRSC ,4% HSAA ,0% CR ,1% Gas natural ,0% HRSC ,8% HSAA ,0% TOTAL ,5% Principals millores implantades Substitució de lluminàries per Led més eficients (en quiròfans, aparcament, etc.) Millores en climatització a la nova UCI i farmàcia i canvis de tubs de climatització 72 Memòria anual 2015 Memòria anual

38 AIGUA El 98,56% de l aigua que consumim a l HRSC prové de pous propis i l 1,44% prové de xarxa. A l HSAA i al CR tota l aigua prové de xarxa. En cap cas realitzem procediments interns de reciclatge i reutilització. En les analítiques i inspeccions higienico-sanitàries que hem realitzat aquest any, no hem detectat cap anomalia. L aigua s utilitza per neteja, hoteleria, bugaderia, sanitaris, higiene, rec i calefacció. Consum d aigua (m 3 ) HRSC ,33% HSAA ,05% CR ,89% TOTAL ,45% Generació de residus (tn) HRSC HSAA CR** TOTAL 2013 No especials Grup I i II * 407, , ,6 Banals, Grup I 24,3 0,1 24,3 Paper confidencial 6,6 2,2 0,4 9,2 Cartró 32,9 11,5 44,4 Especials Sanitaris Grup III 6,6 1,0 7,6 Sanitaris Grup IV 2,9 0 2, No especials Grup I i II * 408, , ,2 Banals, Grup I 7,0 7,0 Paper confidencial 6,7 2,3 0,3 9,4 Cartró 58,4 12,8 71,2 Especials Sanitaris Grup III 8,8 1,1 9,8 Sanitaris Grup IV ,3 0,3 2,3 Variació L elevat increment de banals Grup I s atribueix bàsicament a les obres realitzades a la UCI de l HRSC, i l increment de residus sanitaris grup III i grup IV són deguts a la incorporació de la gestió del servei de diàlisi a l HSAA el març de La generació de cartró es redueix un -30%, recuperant valors similars a l any 2013; val a dir que l any passat havia augmentat considerablement per la destrucció d arxius. No especials Consum d aigua per activitat ponderada (m 3 /act.) HRSC 0,27 0,32 0,40 +25,00% HSAA 0,64 0,58 0,58 +0,17% CR 0,0138 0,0142 0,014-1,41% Desconeixem els motius de l elevat increment del consum d aigua a l HRSC, ja que no disposem de mitjans sectorials pel seu anàlisi. Per tal de millorar-ne el control hem previst la instal lació de comptadors sectorials d aigua l any Grup I i II * 411, , ,7 +0,1% Banals, Grup I 27,1 27,1 +286,3% Paper confidencial 7,7 2,6 0,3 10,6 +12,9% Cartró 38,01 11,2 49,2-30,9% Especials Sanitaris Grup III 9,0 5,7 14,7 +49,9% Sanitaris Grup IV 2,7 0,1 2,8 +20,1% * Grup I i II: en el cas de l HSAA les dades són dades estimades i es presenten en Litres en comptes de Tn. ** No disposem de dades de segregació de residus pel CR a l assimilar-se directament a través de contenidors municipals. RESIDUS Aigües residuals Al CSG tenim el compromís de prevenir i minimitzar la generació de residus i assegurar-ne una correcta gestió. Per això recollim separadament la major part dels residus i cada un té el seu propi circuit de tractament i recuperació. A més, hem difós bones pràctiques ambientals entre el personal per garantir una bona gestió d aquest aspecte. Aquest any el volum total de residus perillosos generats a l HRSC ha superat les 10 Tn, i és per això que hem presentat per segona vegada la Declaració Anual de Residus Industrials (DARI). Les aigües residuals abocades provenen de neteja, bugaderia, sanitaris, banys i pluvials. Es tracta d aigües assimilables a domèstiques i s aboquen a la xarxa de clavegueram municipal. Fem una neteja preventiva trimestral de les arquetes de clavegueram. Els resultats de l analítica anual d aquest any es troben dins els paràmetres legals admesos. 74 Memòria anual 2015 Memòria anual

39 9 ECONOMIA GESTIÓ ECONÒMICA Un any més al CSG hem treballat per mantenir l equilibri pressupostari i del compte d explotació, tot preservant les condicions de la plantilla i el clima laboral, i garantint l activitat i la qualitat assistencial. Es tracta d un repte important, donada la situació econòmica actual de racionalització i contenció del sector públic de la salut, el nostre principal client, que aporta un 93% dels ingressos de l activitat sanitària i sociosanitària de l entitat. Així i tot els 70,2 milers d euros ingressats el 2015, un 6% superiors a l any passat, no han estat suficients per cobrir el volum d activitat realitzat. El valor econòmic creat ha incrementat un 6% respecte l any anterior. L activitat econòmica del CSG es regeix pels pressupostos que aprova cada exercici el Consell Rector i que han permès, durant el 2015, fer efectives inversions com la renovació integral de la UCI, la millora de l àrea d urgències, l adquisició de dos ecògrafs pels serveis d urologia i ginecologia, l adquisició d una unitat de litàlisi percutàica i la renovació de les làmpades quirúrgiques, entre altres. L objectiu de la política d inversions del CSG és posar a l abast la millor tecnologia, equipaments i infraestructures per dur a terme l activitat. En relació als objectius que ens vam plantejar per l any 2015, que feien referència internalització del servei de diàlisi i a la renovació de l àrea d urgències, podem dir els hem assolit tots dos satisfactòriament. Les auditories externes i el control financer anual avalen el compliment de la legislació i la normativa vigent en els aspectes econòmics, comptables i de contractació pública al CSG. Estat del valor afegit (en milers d euros) Valor econòmic creat Activitat sanitària Pública Privada Activitat sociosanitària Pública Privada Altres ingressos Ingressos financers 4 3 Valor econòmic distribuït Aprovisionaments i serveis contractats Despeses de personal Despeses financeres Valor econòmic retingut* Subvencions Amortitzacions Resultat * Valor econòmic retingut = Resultat - Subvencions - Amortitzacions Memòria anual

40 Valor econòmic distribuït 1,33% Despeses financeres 37,67% Aprovisionaments i serveis contractats 61,01% Despeses de personal El CSG, motor de l economia local RELACIÓ AMB ELS PROVEÏDORS L any 2015 hem comptat amb 653 empreses proveïdores que ens han ofert productes i serveis per donar suport a la nostra activitat diària. Aquestes empreses es divideixen en dos grans grups: les que proveeixen de productes i serveis vinculats amb la prestació del servei i les que són necessàries per mantenir l estructura del CSG. El volum més important de compres s ha fet als proveïdors de fàrmacs (33,49%), seguit dels proveïdors de material sanitari (17,12%). Les entitats del sector, és a dir, altres empreses relacionades amb el sector de la salut, com hospitals, laboratoris, etc. també són un gruix important de la despesa en proveïdors del CSG. El CSG som l entitat més gran de la comarca del Garraf, i la nostra aposta pel desenvolupament del territori i de la seva gent ens ha portat a dissenyar polítiques de contractació que prioritzen tant els professionals com les empreses de l entorn, fomentant així l economia local. En aquest sentit, enguany hem destinat 1,7 milions d euros a l adquisició de productes i serveis a proveïdors locals. També, les prop de persones que treballen a l entitat resideixen, majoritàriament, a la comarca del Garraf. Les activitats de docència, recerca i formació que duem a terme contribueixen a la seva capacitació i desenvolupament. Objectius econòmics per l any ,49% Farmàcia 16,19% Entitats del sector 7,03% Hosteleria 3,05% Equipament i manteniment assistencial 17,12% Material sanitari 14,54% Serveis i material no sanitari 5,25% Manteniment instal lacions i materials de recanvis de serveis general 1,75% Serveis professionals Ampliar l àrea d endoscòpia pel cribatge de colon Millorar la classificació del catàleg de productes Cercar elements de cooperació i sinèrgia amb el CSAP en àmbits logístics 1,51% Altres 0,02% Formació Sempre que és possible prioritzem la contractació d empreses locals (comarca del Garraf), si bé l elevat grau d especialització de molts dels productes i serveis que adquirim, dificulten l aplicació d aquest criteri. 78 Memòria anual 2015 Memòria anual

41 Distribució de les compres per territori Nombre de proveïdors Comarca del Garraf 12% 13% Resta de Catalunya 63% 62% Estat Espanyol 25% 25% Volum de facturació Comarca del Garraf 7% 8% Resta de Catalunya 49% 49% Estat Espanyol 44% 43% % Catalunya 24% Estat Espanol 50% 44% 6% 13% Comarca del Garraf Els nostres processos de contractació poden ser directes o bé mitjançant licitacions, ja siguin pròpies o gestionades pel Consorci de Salut Social de Catalunya (CSSC), en funció del volum econòmic de cada contracte. La relació amb els nostres proveïdors ve regulada per la Llei de contractes del sector públic, que garanteix, entre altres, la transparència d aquest procés. Fem extensiu el nostre compromís amb la responsabilitat social a la cadena de proveïdors, i és per això que els plecs de clàusules de les licitacions incorporen requeriments relacionats amb la responsabilitat social, la protecció del medi ambient i la prevenció dels riscos laborals. Així mateix disposem d una guia funcional que defineix els criteris generals a nivell ambiental i de qualitat que ha de complir tota empresa que proveeixi de productes o serveis al CSG. En aquest sentit, sol licitem a les empreses que treballen amb nosaltres: El compliment de la legislació vigent aplicable, així com la disposició de les homologacions i acreditacions necessàries per desenvolupar la feina encarregada. L aplicació de pràctiques respectuoses amb el medi ambient, així com la minimització i correcta gestió dels residus generats. El compromís amb la qualitat i la millora contínua. L acompliment, sempre que és el cas, dels requisits de la norma SA8000 i els principis del Pacte Mundial de les Nacions Unides, així com el compromís de treballar per a la igualtat efectiva entre homes i dones. Objectius pel 2016 Elaborar un protocol per a l avaluació dels proveïdors Revisar i ordenar el catàleg: agrupacions per família i subfamília Com un exemple de la nostra voluntat de treballar amb proveïdors compromesos amb la responsabilitat social, l any 2015 hem adjudicat la gestió de la roba plana de les habitacions a una empresa que té per objectiu donar segones oportunitats a persones privades de llibertat, a través de la formació en oficis i treball productiu. És una empresa que capacita interns de centres penitenciaris i de justícia juvenil, contribuint així a la reinserció d un col lectiu en risc d exclusió social. 80 Memòria anual 2015 Memòria anual

42 10 INFORMACIÓ DE LA MEMÒRIA I MATERIALITAT Aquesta memòria de sostenibilitat del CSG ha estat elaborada seguint les directius de la Guia G4 del Global Reporting Initiative (GRI), segons l opció de conformitat essencial, i té per objectiu informar als nostres grups d interès sobre els aspectes de sostenibilitat econòmica, social i ambiental més rellevants de l organització pel període comprès entre l 1 de gener i el 31 de desembre del És la segona memòria de sostenibilitat que publiquem i, aquest any, ho fem de manera integrada amb la memòria d activitat de l organització. ANÀLISI DE MATERIALITAT Per determinar els continguts d aqueta memòria hem utilitzat l anàlisi de materialitat que vam fer l any passat, considerant que no hi ha hagut canvis rellevants que puguin afectar significativament als resultats que vam obtenir. Per a l anàlisi de materialitat es van seguir les fases descrites a la Guia per a l elaboració de memòries de sostenibilitat G4 de GRI. A continuació expliquem el procés que vam portar a terme per determinar els aspectes materials. 1. Identificació Posem a disposició el correu electrònic inforsc@csg.cat per canalitzar qualsevol dubte o qüestió que pugui sorgir en relació als temes que es tracten a la memòria La identificació dels aspectes i assumptes potencialment rellevants l hem fet tenint en compte l impacte de les accions del CSG en els nostres grups d interès, tenint en compte totes les activitats que desenvolupem. Les fonts d informació utilitzades han estat: Guia per a l elaboració de memòries de sostenibilitat G4 de GRI Sustainability Topics for Sectors Memòries de sostenibilitat d altres hospitals de referència Aspectes identificats a través de reclamacions i enquestes de satisfacció Per cada aspecte i assumpte identificat hem tingut en compte en quin punt de la cadena de valor aplica, ja sigui intern o extern. Memòria anual

43 2. Priorització Aspectes rellevants a nivell intern Per determinar els aspectes materials del CSG, que són els que configuraran els continguts de la memòria, hem portat a terme una priorització interna i una d externa dels aspectes potencialment rellevants. Priorització interna: s ha fet mitjançant una sessió de treball amb els diferents membres del Comitè de direcció. Se ls hi ha demanat que atorguin una puntuació consensuada a cada aspecte identificat, en funció de la seva importància (1 poc important, 2 important i 3 molt important) i tenint en compte si: Es tracta d un aspecte estratègic o és part de la política del CSG Forma part de les tendències o prioritats del sector Està legislat o és un requisit subscrit voluntàriament Hi ha hagut incidències o reclamacions els últims anys La seva gestió és imprescindible per evitar riscos Acompliment econòmic Comunitats locals Organització/Tràmits Abocaments i residus Anticorrupció Accés a tractaments mèdics de qualitat Compliment normatiu Accés i qualitat dels tractaments Assaigs clínics Ocupació Aliances estratègiques amb institucions Control de propagació de malalties Relacions empresa / treballadors Programes i projectes socials Eficàcia i efectivitat dels serveis sanitaris/mèdics Salut i seguretat en la feina Salut i seguretat del client Gestió dels medicaments Formació i educació Informació de productes i serveis Activitats de docència, recerca i innovació Atenció de qualitat Privacitat del client Accessibilitat Priorització externa: s ha fet mitjançant un grup focal amb representants dels treballadors i un grup focal amb representats dels grups d interès: pacients, associacions i administració pública. En tots dos casos s ha treballat en dinàmiques de petit grup arribant a un consens sobre la puntuació de cada aspecte en funció de la importància considerada (1 poc important, 2 important, 3 molt important). Aspectes rellevants a nivell extern (treballadors) Impactes econòmics indirectes Ocupació Formació i educació No discriminació Privacitat del client / protecció de dades Aliances estratègiques amb institucions Gestió dels medicaments Seguretat de pacients Activitats de docència, recerca i innovació Aspectes rellevants a nivell extern (altres grups d interès) Impactes econòmics indirectes Atenció de qualitat Seguretat de pacients Abocaments i residus Igualtat de retribució entre homes i dones Anticorrupció Privacitat del client / protecció de dades Avaluació ambiental dels proveïdors Eficiència i efectivitat del servei Ocupació Formació i educació Aliances estratègiques amb institucions Control de propagació de malalties Programes i projectes socials Gestió dels medicaments Els resultats de la validació interna i externa s han creuat en una matriu per determinar quins aspectes es consideren materials. Hem considerat rellevants els que tenen importància mitja o alta en els dos grups. 84 Memòria anual 2015 Memòria anual

44 Matriu de materialitat Aspectes i assumptes materials Impactes econòmics indirectes Ocupació Formació i educació 3. Validació Alta Aliances estratègiques amb instituacions Seguretat dels pacients Privacitat dels pacients Gestió dels medicaments* Abocaments i residus Atenció de qualitat* Anticorrupció Programes i projectes socials El Comitè de direcció ha considerat que els resultats de la matriu de materialitat són coherents i presenten de manera equilibrada el comportament de l organització en matèria de sostenibilitat. S aprova el llistat d aspectes materials sense afegir-ne cap de nou. Eficiència i efectivitat del servei* Rellevància pels grups d interès Mitja Presència en el mercat Pràctiques de contractació Avaluació ambiental dels proveïdors Mecanismes de queixes de pràctiques socials Energia Aigua Diversitat i igualtat d oportunitats Igualtat de retribució entre homes i dones No discriminació Control de propagació de malalties* Activitats de docència, recerca i innovació* Acompliment econòmic Relacions empresa / treballador Salut i seguretat en la feina Satisfacció dels pacients Llibertat d associació i convenis col lectius Mecanismes de quaixa d impactes en la societat Govern corporatiu Qualitat del menjar* Emissions Responsabilitat política* Baixa Avaluació de pràctiques laborals dels proveïdors Mecanismes de queixa sobre drets humans Avaluació de drets humans dels proveïdors Inversions i despeses ambientals Pràctiques de seguretat Eficàcia del servei de salut públic* Avaluació d impactes en la societat de proveïdors Materials Política pública Cumpliment normatiu Productes i serveis Mecanismes de queixes ambientals Baixa Mitja Alta Rellevància per als òrgans directius del Consorci Sanitari del Garraf Econòmics Socials Ambientals * Assumptes específics (no GRI) 86 Memòria anual 2015 Memòria anual

45 11 Aquesta memòria ha estat elaborada seguint els criteris de la Guia G4 del Global Reporting Initiative per a l elaboració de memòries de sostenibilitat, amb una opció De conformitat - essencial. G4 indica la quarta generació de guies GRI, EC indica la categoria d Economia, EN indica la categoria de Medi Ambient, LA indica la subcategoria de Pràctiques laborals i treball digne, HR indica la subcategoria de Drets humans, SO indica la subcategoria de Societat, PR indica la subcategoria de Responsabilitat sobre productes i 21 indica el número de l indicador en la categoria o subcategoria. ÍNDEX DE Continguts bàsics generals Indicadors Descripció Pàgina Omissions 1. Estratègia i anàlisi Verificació CONTINGUTS G4-1 Declaració del màxim responsable de l organització. 5 DE GRI 2. Perfil de l organització G4-3 Nom de l organització. 11 G4-4 Principals marques, productes i serveis. 11, 14 G4-5 Localització de la seu central de l organització. G4-6 Número de països on opera l organització. G4-7 Naturalesa del règim de propietat i la seva forma jurídica. La seu central del CSG és l Hospital Residència Sant Camil, que es troba situat a la Ronda Sant Camil, s/n de Sant Pere de Ribes (08810). El CSG opera únicament dins el territori espanyol, concretament a la comarca catalana del Garraf. El CSG és una entitat jurídica pública, de caràcter associatiu, dotada de personalitat jurídica plena i independent de la dels seus membres, amb tota la capacitat jurídica de dret públic i privat que requereix la realització dels seus objectius. G4-8 Mercats servits. Donem cobertura a totes les persones que viuen a les diferents poblacions de la comarca del Garraf. Població de referència Població Registre Central d Assegurats (2015) Població Núm. habitants Sitges Vilanova Garraf rural (Sant Pere de Ribes, Olivella, Canyelles) Cubelles Cunit Total Els nostres clients són tots els usuaris o potencials usuaris dels serveis que oferim, i provenen de l atenció primària, de domicili o d altres centres. A nivell d ingressos, la major part són del sector públic, però també tenim una part d activitat privada. Memòria anual

46 Indicadors Descripció Pàgina Omissions Verificació Indicadors Descripció Pàgina Omissions Verificació G4-9 Dimensions de l organització. G4-10 Número total d empleats. G4-11 Percentatge d empleats coberts per convenis col lectius. G4-12 Cadena de subministrament de l organització. G4-13 Canvis significatius durant el període objecte de la memòria. G4-14 Implementació del principi de precaució. G4-15 Suport a iniciatives externes. G4-16 Associacions i organitzacions a les que pertany l organització. 7, El 100% de la plantilla està coberta pel I Conveni col lectiu de la SISCAT La despesa del CSG per pagaments a proveïdors (aprovisionaments i serveis contractats) ha estat de milers d euros el Durant el període que abasta la memòria no s han produït canvis significatius ni pel que fa a la forma jurídica del CSG, organització, tamany, operacions, instal lacions o cadena de subministrament Identificació dels aspectes materials i abast G4-17 Entitats que figuren a la memòria. G4-18 Definició del contingut de la memòria i cobertura de cada aspecte. G4-19 Aspectes materials. 86 Actualment no es dóna suport a cap iniciativa externa en matèria de sostenibilitat. 62, 69 La memòria de sostenibilitat cobreix el 100% de l activitat del Consorci Sanitari del Garraf G4-20 Cobertura de cada aspecte material dins de l organització. Cobertura i límit Assistencial Interna No assistencial Economia Acompliment econòmic Conseqüències econòmiques indirectes Medi ambient Energia Aigua Abocaments i residus Social pràctiques laborals i treball digne Ocupació Relacions entre els treballadors i la direcció Salut i seguretat en el treball Capacitació i educació Diversitat i igualtat d oportunitats Igualtat de retribució entre dones i homes Social - drets humans No discriminació Llibertat d associació i negociació col lectiva Social - societat Comunitats locals Lluita contra la corrupció Mecanismes de reclamació per impacte social Social - responsabilitat de producte Salut i seguretat dels pacients Satisfacció dels pacients Privacitat dels pacients Assumptes específics Atenció de qualitat Gestió dels medicaments Aliances estratègiques amb altres institucions Eficiència i efectivitat del servei Control de la propagació de malalties Activitats de docència, investigació i innovació Treballadors Pacients Externa Associacions Administració pública G4-21 Límit de cada aspecte material fora de l organització. 90 Memòria anual 2015 Memòria anual

47 Indicadors Descripció Pàgina Omissions Verificació Indicadors Descripció Pàgina Omissions Verificació G4-22 Reformulació de la informació de memòries anteriors i les seves causes. Les correccions respecte dades publicades en memòries anteriors s indiquen i justifiquen en els apartats de la memòria on correspon (pàgines 53 i 54). 5. Perfil de la memòria G4-28 Període objecte de la memòria. 83 G4-23 Canvi significatiu de l abast i la cobertura de cada aspecte respecte memòries anteriors. 4. Implicació dels grups d interès G4-24 Grups d interès vinculats a l organització. No hi ha canvis significatius en l abast i cobertura dels aspectes respecte la memòria de sostenibilitat de G4-29 Data de la última memòria. G4-30 Cicle de presentació de memòries. G4-31 Punt de contacte per dubtes sobre el contingut de la memòria. Any 2014 Anual 83 G4-25 Base per a la identificació dels grups d interès. El CSG ha identificat els grups d interès en base a criteris com la dependència (quins depenen de les activitats, els productes o serveis o de quins depèn el CSG per continuar les seves activitats), la responsabilitat (ja sigui de tipus comercial, legal, operativa, social, etc.), la proximitat (quins es troben a l entorn més local) i la influència (poden generar un impacte en l estratègia o en el negoci). G4-32 Opció «de conformitat» amb la Guia que ha escollit l organització i el seu índex de GRI. G4-33 Política i les pràctiques respecte la verificació externa de la memòria. 83 La memòria no ha estat verificada externament. G4-26 Participació dels grups d interès. G4-27 Qüestions i problemes clau que han sorgit arrel de la participació dels grups d interès, i resposta per part de l organització Grup d interès CatSalut/ SISPAP Departament de Salut / Departament de Benestar Social i Família Usuaris jornades, missatges de mòbil Canals de comunicació i diàleg Web, correu electrònic, reunions presencials, normativa bàsica Web, correu electrònic, notes de premsa, reunions presencials, normativa bàsica Fulletons i tríptics, taulells informatius, web, xarxes socials, 6. Govern G4-34 Estructura de govern de l organització. 7. Ètica i integritat G4-56 Valors, principis i codis de conducta i altres de l organització El codi ètic del CSG, disponible en català, es va elaborar i aprovar l any 2009 per part del Comitè de Direcció. Professionals Revista interna, taulells informatius, fulletons, reunions presencials i sessions, fons de pantalla dels ordinadors, intranet, correu electrònic, web, xarxes socials, jornades Continguts bàsics específics Empreses subcontractades Societat Sindicats Altres empreses del sector Àmbit acadèmic científic Mitjans de comunicació Administracions públiques Web, correu electrònic, reunions presencials Fulletons i tríptics, web, xarxes socials, jornades Revista interna, taulells informatius, fulletons, reunions presencials i sessions, fons de pantalla dels ordinadors, intranet, correu electrònic, web, xarxes socials, jornades Web, correu electrònic, reunions presencials Web, correu electrònic, reunions presencials, jornades Fulletons, notes de premsa, correu electrònic, xarxes socials, jornades Web, correu electrònic, reunions presencials, normativa bàsica Apartat d informació de la memòria i materialitat. Aspectes materials Economia Verificació Compliment econòmic Informació sobre l enfocament de gestió i indicadors Descripció Pàgina Omissions EDG G4-EC1 G4-EC4 Enfocament de gestió. Valor econòmic directe generat i distribuït. Ajudes financeres significatives rebudes dels governs Memòria anual 2015 Memòria anual

48 Aspectes materials Informació sobre l enfocament de gestió i indicadors Descripció Pàgina Omissions Verificació Aspectes materials Informació sobre l enfocament de gestió i indicadors Descripció Pàgina Omissions Verificació Conseqüències econòmiques indirectes Medi ambient EDG G4-EC8 Enfocament de gestió. Impactes econòmics indirectes significatius, incloent el seu abast G4-LA1 Total d empleats, desglossats per grup d edat, sexe i regió. 53 No es desglossa per regió, atès que tots els centres i el personal del CSG es troben dins el mateix territori. No indiquem el número i taxa de rotació dels empleats perquè no disposem d aquesta informació. Ens fixem l objectiu de reportar aquesta dada en la publicació de la següent memòria. Energia EDG Enfocament de gestió. G4-EN3 Energia consumida dins de l organització G4-LA3 Nivells de reincorporació al treball i de retenció després de la baixa per maternitat o paternitat. 54 G4-EN5 Intensitat energètica. Aigua EDG Enfocament de gestió. Efluents i residus G4-EN8 G4-EN10 EDG Consum total d aigua segons font. Percentatge i volum total d aigua reciclada i reutilitzada. Enfocament de gestió , Relacions entre els treballadors i la direcció Salut i seguretat en el treball EDG G4-LA4 EDG Enfocament de gestió. Període(s) mínim(s) de preavís relatiu(s) a canvis organitzatius. Enfocament de gestió El període mínim de preavís de canvis organitzatius als treballadors és de 2 setmanes, tal com especifica el conveni col lectiu. 59 G4-EN22 Abocaments totals d aigües residuals. 75 No indiquem el volum, únicament la qualitat de les aigües abocades. G4-EN23 Residus generats. 75 No facilitem informació del mètode de tractament de cada residu. G4-LA5 Treballadors que estan representats en comitès de seguretat i salut. El comitè de seguretat i salut del CSG està format per representants dels treballadors i de la direcció. Opera principalment en la planificació de l activitat preventiva, la planificació de la vigilància de la salut i la gestió dels temes d higiene, seguretat, ergonomia i psicosocial. Per al desenvolupament de les seves funcions porta a terme reunions bimensuals. El 100% dels empleats estan representats en el comitè de seguretat i salut. Societat Pràctiques laborals i treball digne Ocupació EDG Enfocament de gestió. 49, G4-LA6 Taxes d absentisme, malalties professionals, dies perduts i número de víctimes mortals relacionats amb el treball Memòria anual 2015 Memòria anual

49 Aspectes materials Informació sobre l enfocament de gestió i indicadors Descripció Pàgina Omissions Verificació Aspectes materials Informació sobre l enfocament de gestió i indicadors Descripció Pàgina Omissions Verificació Capacitació i educació Diversitat i igualtat d oportunitats EDG G4-LA9 G4-LA10 EDG G4-LA12 Enfocament de gestió. Promig d hores de formació a l any per empleat. Programes de gestió d habilitats i de formació contínua que fomenten l ocupabilitat dels treballadors. Enfocament de gestió. Composició dels òrgans de govern corporatiu i plantilla No reportem l indicador d hores promig de formació per col lectiu perquè no disposem d aquesta dada. Ens fixem l objectiu de publicar-ho en la següent memòria Membres Dr. Josep Lluís Ibáñez Pardos Dr. Jaume Prat i Arabia Càrrec Grup d edat Gerent >50 Direcció mèdica >50 Igualtat de retribució entre dones i homes Drets humans No discriminació Llibertat d associació i negociació col lectiva EDG G4-LA13 EDG G4-HR3 EDG G4-HR4 Enfocament de gestió. Relació entre el salari base i la remuneració de dones i homes. Enfocament de gestió. Incidents de discriminació i mesures correctives adoptades. Enfocament de gestió. Operacions i proveïdors en els que existeix un risc de que exercir el dret a llibertat d associació i d acollir-se a convenis col lectius pugui ser violat. 53 No hi ha diferències entre el sou base dels homes respecte el de les dones. 53 En el període cobert per la memòria no s ha produït cap incident relacionat amb casos de discriminació per qualsevol motiu, ni a grups d interès interns ni externs. 49, Els centres del CSG i els seus proveïdors respecten el dret de la llibertat d associació i a acollir-se a convenis col lectius. Sra. Margarita Chárlez Trallero Direcció d infermeria >50 Societat Sra. Rosa Simón Pérez Dr. Antoni Yuste Marco Sr. Ricard Crespo Baquero Sr. Gerard Delmás Camacho Direcció de qualitat i atenció al client Direcció de docència, recerca i investigació Direcció econòmica - financera Direcció de sistemes de informació >50 > Comunitats locals EDG G4-SO1 Enfocament de gestió. Programes de desenvolupament i avaluacions d impactes amb participació de la comunitat local Sr. Xavier Magrans Grau Direcció de recursos humans Lluita contra la corrupció EDG Enfocament de gestió G4-SO5 Incidents confirmats de corrupció i mesures preses. No hi ha hagut cap incident per corrupció en el període que comprèn la memòria. 96 Memòria anual 2015 Memòria anual

50 Aspectes materials Informació sobre l enfocament de gestió i indicadors Descripció Pàgina Omissions Verificació Mecanismes de reclamació per impacte social EDG Enfocament de gestió. 47 G4-SO11 Queixes sobre impactes en la societat. 47 Responsabilitat de producte Salut i seguretat dels clients EDG Enfocament de gestió G4-PR1 Productes i serveis pels quals els impactes en la salut i seguretat dels clients són avaluats Etiquetat de productes i serveis EDG Enfocament de gestió G4-PR5 Resultats de les enquestes de satisfacció del client Privacitat dels clients EDG Enfocament de gestió. Realitzem auditories de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD). També avaluem aquest aspecte en les enquestes de satisfacció que fem als usuaris, on s inclou una pregunta que fa referència al respecte a la intimitat i a la confidencialitat envers la persona i la seva malaltia. Un 89,4% dels usuaris enquestats el 2015 manifesten estar satisfets o molt satisfets en relació a aquest tema. G4-PR8 Reclamacions relacionades amb la privacitat i la fuga de dades personals de clients. Durant el 2015 no hi ha hagut cap reclamació en relació a la privacitat i la fuga de dades dels usuaris. Disseny i realització: Lavola 98 Memòria anual 2015

51 Volem fer un agraïment especial a totes aquelles entitats i persones que fan possible el funcionament dels nostres centres.