PERSONES AMB RECONEIXEMENT LEGAL DE DISCAPACITAT A LA CIUTAT DE BARCELONA 2016
|
|
- Francisco José Hernández Gallego
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Àrea de Drets Socials Departament de Recerca i Coneixement C/València, 344 5a pl Barcelona PERSONES AMB RECONEIXEMENT LEGAL DE DISCAPACITAT A LA CIUTAT DE BARCELONA 2016 Característiques i distribució territorial Barcelona, Setembre
2 SÍNTESI Què és la discapacitat? Tipus de discapacitat Graus de situació de discapacitat Certificat de reconeixement de discapacitat Les xifres estan pujant La discapacitat en xifres a Catalunya La discapacitat en xifres a la ciutat de Barcelona Discapacitat i sexe Discapacitat i edat Tipus de discapacitat Discapacitat i grau de discapacitat Discapacitat i barem de dificultat de mobilitat Discapacitat i barem de necessitat de tercera persona La discapacitat en xifres a la ciutat de Barcelona: distribució territorial
3 SÍNTESI La discapacitat en xifres a la ciutat de Barcelona La població de Barcelona amb discapacitat reconeguda representa, a 31 de desembre de 2016, un 8,13% ( persones) respecte el total de la població de la ciutat ( persones), el que suposa un augment del nombre de persones amb discapacitat del 0,06% respecte l any 2015 (2.146 persones). Tipus de discapacitat Els tipus de discapacitats més freqüents a Barcelona l any 2016 són, per aquest ordre, les físiques motrius (35,52%), les físiques no motrius (23,05%) i els trastorns mentals (20,74%). Només aquests tres tipus de discapacitat representen el 79,31% del total (les discapacitats físiques constitueixen un 58,57%). La resta de les discapacitats la formen la discapacitat visual (7,01%), la intel lectual (7,27%) i l auditiva (5,50%). Discapacitat i sexe El percentatge d homes amb discapacitat (46,09%) és lleugerament inferior al de dones (53,91%). Cal recordar que, de la població total de Barcelona, el 47,31% dels habitants són homes i el 52,69% són dones. Pel que fa a la distribució de les discapacitats per sexe, tant en homes com en dones hi predomina la discapacitat física motriu, encara que afecta a una major proporció de dones (39,96%) que d homes (30,32%). En el cas de les dones el segon tipus de discapacitat més freqüent és la mental (21,11%) seguida de prop de la física no motriu (20,05%). En el cas dels homes el segon tipus de discapacitat amb més prevalença és la discapacitat física no motriu (26,56%), seguida a més distància de la discapacitat mental (20,30%). Discapacitat i edat El gruix de persones amb discapacitat a la ciutat es concentra en les edats més avançades. La majoria de les persones amb discapacitat tenen 65 anys o més (51,09%), i el 83,90% de les persones amb discapacitat té 45 anys o més. El nombre més gran de persones amb discapacitat es dóna en la franja d edat de 45 a 64 anys, on les discapacitats Física motriu i Física No Motriu afecten a més persones (un 18% del total de la població amb discapacitat). Els tipus de discapacitat que afecten a la població difereixen segons la franja d edat. Dels 0 als 4 anys el tipus de discapacitat amb més presència entre la població és la discapacitat Intel lectual. Aquesta disminueix a partir dels 45 anys fins a tornar-se residual en les franges d edat més avançades (a partir dels 65 anys), en favor de les discapacitats físiques, motrius i no motrius, i les de tipus auditiu i visual. Discapacitat i grau de discapacitat Poc més de la meitat de la població amb reconeixement de discapacitat presenta un grau de discapacitat menor del 65% (un 51,69%). El grau de discapacitat afecta a cada tipus de discapacitat de manera diferent. Així, entre les persones amb discapacitat física, Motriu i No motriu, discapacitat Intel lectual i discapacitat Auditiva, el grau de discapacitat majoritari és d entre el 33 i el 64%. Mentre que en els grups amb discapacitats Mentals el 47,78% presenta un grau de discapacitat d entre el 65 i el 74% i només un 31,27% el grau d afectació menor. D altra banda, dins el grup de persones amb discapacitats Visuals fins un 52,59% del grup es veu afectat pel major grau de discapacitat (75% o més). 3
4 Discapacitat i barem de dificultat de mobilitat A la ciutat de Barcelona l any 2016 hi ha persones amb barem de dificultat de mobilitat reconegut, el que suposa un 24,35% del total de persones amb discapacitat de la ciutat. La majoria de les persones amb discapacitat no tenen barem de dificultat de mobilitat (73,28%) Les persones amb discapacitat Física motriu representen el grup més afectat per les dificultats de mobilitat. Un 42,01% (19.433) d elles tenen barem de dificultat de mobilitat reconegut. El barem de dificultat de mobilitat es concentra en el col lectiu de persones amb major grau de discapacitat (75% o més) independentment de l edat i el tipus de discapacitat. Discapacitat i barem de necessitat de tercera persona El 15,07% de la població de Barcelona amb discapacitat reconeguda, té barem de necessitat de tercera persona ( persones) Un 53,95% de persones amb discapacitat reconeguda i amb barem de necessitat de terccera persona, tenen 75 anys o més. La discapacitat en xifres a la ciutat de Barcelona: distribució territorial El districte que presenta una major prevalença de discapacitat és Nou Barris (10,53%) i el que en presenta la menor és Sarrià-Sant Gervasi (5,40%). Hi ha 5 districtes que presenten una prevalença de discapacitat per sobre de la prevalença de ciutat: Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Els districtes de l Eixample, Sarrià- St. Gervasi, Gràcia i Les Corts, presenten un percentatge de discapacitat menor al 8% i inferior a la mitjana de ciutat (8,13%). Persones amb reconeixement legal de discapacitat als barris Pel que fa als barris també hi ha diferències significatives en quant a la prevalença de la discapacitat. 41 barris presenten una prevalença de discapacitat superior a la de ciutat (8,13%), mentre que 27 barris superen el 8,86% de prevalença, que és la prevalença mitjana dels barris. Els barris que presenten una prevalença més gran són: la Marina del Prat Vermell (19,98%), Can Peguera (15,72%), Baró de Viver (14,81%),Vallbona (14,65%), Torre Baró (14,27%). D altra banda, els cinc barris que presenten una menor prevalença menor són: la Vila Olímpica del Poble Nou (4,35%), les Tres Torres (4,63%), Vallvidrera (5,08%), Sant Gervasi-Galvany (5,37%) i Sant Gervasi-la Bonanova (5,62%) Cal destacar que d entre els deu barris amb major prevalença, set es troben al districte de Nou Barris, mentre que dels deu barris amb una prevalença menor, sis es troben al districte de Sarrià- St. Gervasi. Aproximadament la meitat de la població amb discapacitat de tots els districtes presenta el grau d afectació menor del 65%. En tots els districtes el grau de discapacitat de 75% o més es dóna sobretot en persones de més de 74 anys. 4
5 1. Què és la discapacitat? L any 1980, en la CIDDM 1, l OMS afirma que la discapacitat és tota restricció o absència (deguda a una deficiència) de la capacitat de realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a un ésser humà. El 2001, la OMS defineix en la nova CIF 2 un nou patró internacional de descripció i mesura de la salut i la discapacitat. Aquest nou patró estableix un nou model de comprensió de la discapacitat, la qual passa a ser considerada com un fet multifactorial en el que juguen un paper important no només els dèficits de l individu sinó la interacció amb la societat i l ambient. En aquest sentit, la OMS defineix la discapacitat com el resultat de la interacció entre la deficiència d una persona i les barreres de l entorn, que suposa una limitació en l activitat i la conseqüent restricció en la participació en igualtat de condicions que la resta de ciutadans 3. El concepte de persona amb discapacitat ha evolucionat, doncs, amb la consciència progressiva que els entorns restrictius incideixen negativament i limiten el desenvolupament personal. Avui la discapacitat s entén com una situació que, amb els suports oportuns, no ha d impedir el desenvolupament d una vida amb qualitat. A la Constitució espanyola de 1978 i a la legislació catalana s utilitza el terme disminuït; la Llei d integració social del minusvàlid, també anomenada LISMI (llei marc per excel lència), utilitza el mot minusvàlid. Avui dia s utilitza el terme discapacitat i altres conceptes tals com diversitat funcional. La Generalitat de Catalunya defineix la discapacitat com la impossibilitat o la dificultat de la persona que presenta un trastorn físic o mental per al desenvolupament normal de la seva activitat. 4 Les persones amb discapacitat poden tenir dificultats en la seva integració educativa, laboral o social com a conseqüència d'una deficiència previsiblement permanent, de caràcter congènit o no, en les seves capacitats físiques, psíquiques o sensorials. La responsabilitat pel que fa a la garantia del respecte dels drets de les persones amb discapacitat recau en els governs i les seves polítiques d'actuació. L Estat espanyol té transferides les competències per determinar el grau de discapacitat a les comunitats autònomes. 2. Tipus de discapacitat La discapacitat pot classificar-se en diferents tipus: 4 Discapacitat física Física Motriu: Discapacitat física que pateixen aquelles persones que tenen afectada la capacitat de moviment per diverses causes. Física no motriu: Discapacitat física que tenen aquelles persones que per causes orgàniques no poden desenvolupar una vida plena. Discapacitat sensorial Visual: Discapacitat que pateixen les persones que tenen una manca total o parcial de visió que els impedeix portar una vida plena (ceguesa total o parcial). 1 Font: OMS, Classificació internacional de deficiències, discapacitats i minusvalideses (CIDDM), Font: OMS, Classificació internacional del funcionament, de la discapacitat i de la Salut (CIF), Font: Termcat ( 4 Font: Generalitat de Catalunya. Departament de benestar social i família. 5
6 Auditiva: Discapacitat de les persones que tenen una manca total o parcial d'audició que els impedeix portar una vida plena i que, com a conseqüència d'aquesta mancança, els pot faltar també la parla. Discapacitat intel lectual Discapacitat que presenten les persones que, per causes tant congènites com adquirides, presenten discapacitat intel lectual. Aquest col lectiu es caracteritza per tenir una funció intel lectual inferior a la mitjana i una facilitat de comprensió i informació reduïda. Aquesta categoria no inclou les persones amb trastorn mental. Trastorn mental Discapacitat que pateixen les persones afectades per trastorns cognitius, d'afectivitat o de conducta. 3. Graus de situació de discapacitat La discapacitat pot classificar-se en tres graus: 4 Graus de discapacitat d'entre el 33% i el 64%: Inclou persones amb discapacitat que tenen un nivell d'autonomia personal prou important per inserir-se socialment i laboralment, si més no en un sistema de treball protegit. Graus de discapacitat d'entre el 65% i el 74%: Fa referència a persones que, en termes generals, presenten més dificultats per aconseguir una plena integració social i laboral. Graus de discapacitat iguals o superiors al 75%: Registra persones molt afectades que són susceptibles de requerir instruments altament especialitzats per a la seva integració social. 4. Certificat de reconeixement de discapacitat El certificat de reconeixement de discapacitat és un document acreditatiu de la condició de discapacitat. Indica el diagnòstic i el grau de discapacitat expressat en percentatge i l'expedeixen els equips de valoració i orientació (EVO) dels centres d'atenció a les persones amb discapacitat (CAD) de la Generalitat de Catalunya. En la resolució emesa per l EVO un cop vist el cas, s hi inclouen tres aspectes. el grau de discapacitat la superació o no del barem que determina la necessitat d assistència d una tercera persona 5 : aquest barem fa referència a la necessitat o no d'ajuda d'una altra persona, a causa de les limitacions de la pròpia discapacitat, per realitzar les activitats de la vida diària. En el cas que l ICASS emeti informe favorable del barem de necessitat de tercera persona s entendrà que és positiu. la superació o no del barem de mobilitat: aquest barem és l instrument per valorar l existència o no de dificultats de mobilitat per utilitzar transports col lectius. En el cas que l ICASS emeti informe favorable del barem de mobilitat reduïda s entendrà que aquest és positiu. Aquesta circumstància atorga a la persona determinats drets o ajuts de cara a facilitar-ne la seva mobilitat i deambulació (per exemple: targeta de permissivitat d aparcament per a vehicles que traslladin persones amb discapacitat). 5 nes_discapacitat/variables-utilitzades/ 6
7 En l avaluació de la situació de discapacitat es tenen en compte aspectes com: la situació familiar, els recursos econòmics, l edat, la situació laboral i professional, el nivell cultural i situacions socials de l entorn habitual de la persona. No totes les persones amb discapacitat tenen reconeguda la situació legal de discapacitat, no obstant, el reconeixement oficial de la situació de discapacitat en qualsevol dels graus establerts és un requisit indispensable per accedir a les prestacions econòmiques i les accions assistencials que la Llei de serveis socials reconeix per a les persones amb discapacitat. El reconeixement del grau de discapacitat es regula en el RD 1971/1999, de 23 de desembre, de procediment pel reconeixement, declaració i classificació del grau de discapacitat. Les persones amb un grau de discapacitat inferior al 33% no poden obtenir el certificat de reconeixement oficial de la situació de discapacitat. 5. Les xifres estan pujant L any 2011, l OMS, en l informe mundial sobre la discapacitat estima que l any 2010 hi ha al món milions d habitants i que més de milions viuen amb alguna discapacitat. S estima, per tant, que al voltant d un 15% de la població mundial presenta alguna discapacitat. 6 A nivell mundial, es nota un increment en el nombre de persones amb discapacitat. Segons la OMS 7, algunes de les causes d aquest increment són l envelliment de la població i l increment global dels problemes crònics de salut associats a la discapacitat (diabetis, malalties cardiovasculars, trastorns mentals, càncer i malalties respiratòries). Les mateixes causes ja es citaven en l estudi El perfil de la dependència en España: un anàlisi de la encuesta de discapacidades de La discapacitat en xifres a Catalunya El percentatge de persones amb discapacitat reconeguda a Catalunya s ha incrementat de manera més o menys sostinguda els últims 16 anys, fins a arribar al 7,03% l any 2016 (gràfic 1). Respecte a l any 2015, la xifra de discapacitats ha augmentat un 0,17%. Gràfic 1. Prevalença de discapacitat a Catalunya, ,00% 7,00% 6,00% 5,00% 4,00% 3,00% 2,00% 1,00% 0,00% Font: Idescat 7,16% 6,80% 6,86% 7,03% 6,47% 5,88% 6,03% 3,93% 4,21% 4,38% 4,60% 4,90% 5,10% 5,29% 5,34% 5,54% 5,53% Font: OMS, Informe mundial sobre la discapacitat, Font: OMS, Informe mundial sobre la discapacitat, Font: Revista española de salud pública, ISSN
8 7. La discapacitat en xifres a la ciutat de Barcelona Tal i com ocorre a Catalunya, a la ciutat de Barcelona la quantitat de persones amb reconeixement legal de discapacitat ha augmentat de forma més o menys sostinguda al llarg dels darrers anys. A 31 de desembre de 2016, la població de Barcelona amb discapacitat reconeguda representa un 8,13% ( persones) respecte el total de la població de la ciutat ( persones), el que suposa un augment del nombre de persones amb discapacitat del 0,06% respecte l any 2015 (2.146 persones). Taula 1. Persones amb discapacitat a la ciutat de Barcelona, Població total ciutat de Any Barcelona 1 Persones amb discapacitat2 Prevalença de la discapacitat a Barcelona ,47% ,95% ,18% ,39% ,87% ,16% ,52% ,63% ,89% ,69% ,92% ,30% ,94% ,35% ,47% ,07% ,13% Font: (1) Ajuntament de Barcelona. Pels anys 2002 i 2003: xifres oficials de població a 1 de gener. Per l any 2016 : Lectura del Padró 1 de gener de Per la resta d anys: Lectura del Padró Municipal d'habitants a 30 de juny. (2) Departament d Estadística. Ajuntament de Barcelona Gràfic 2. Prevalença de discapacitat de la població de Barcelona, ,00% 9,00% 8,00% 7,00% 6,00% 5,00% 4,00% 3,00% 2,00% 1,00% 0,00% 7,94% 8,35% 8,47% 8,07% 8,13% 5,87% 6,16% 6,52% 6,89% 6,63% 6,69% 6,92% 7,30% 4,95% 5,18% 5,39% 4,47% Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya, Idescat i Departament d estadística de l Ajuntament de Barcelona. 8
9 7.1. Discapacitat i sexe El percentatge d homes amb discapacitat (46,09%) és lleugerament inferior al de dones (53,91%) (veure gràfic 3). Cal recordar que, de la població total de Barcelona, el 47,31% dels habitants són homes i el 52,69% són dones. La prevalença de la discapacitat també és menor en els homes (7,92%) que en les dones (8,32%). Gràfic 3. Distribució de les persones amb discapacitat segons sexe. Barcelona, ,91% 46,09% Dones Homes 7.2. Discapacitat i edat El gruix de persones amb discapacitat a la ciutat es concentra en les edats més avançades. La majoria de les persones amb discapacitat tenen 65 anys o més (51,09%), i el 83,90% de les persones amb discapacitat té 45 anys o més. Gràfic 4. Població amb discapacitat segons edat. Barcelona, De 75 o més anys; 30,27% Fins a 4 anys; 0,24% De 5 a 15 anys; 2,23% De 16 a 44 anys; 13,63% De 65 a 74 anys; 20,82% De 45 a 64 anys; 32,81% 9
10 La prevalença de la discapacitat augmenta amb l edat (veure taula 2 i gràfic 5). Taula 2. Prevalença de la població amb discapacitat segons l edat. Barcelona, Franjes d'edat Persones amb discapacitat Població total de la ciutat Prevalença de la discapacitat Fins a 4 anys ,45% De 5 a 15 anys ,97% De 16 a 44 anys ,85% De 45 a 64 anys ,19% De 65 a 74 anys ,78% De 75 o més anys ,60% ,13% Població segons lectura del Padró Municipal d'habitants a Departament d'estadística. Ajuntament de Barcelona. Gràfic 5. Prevalença de la població amb discapacitat segons l edat. Barcelona, ,00% 21,60% 20,00% 16,78% 15,00% 10,00% 10,19% Prevalença de ciutat 8,13% 5,00% 0,00% 0,45% 1,97% 2,85% Fins a 4 anys De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys Població segons lectura del Padró Municipal d'habitants a Departament d'estadística. Ajuntament de Barcelona 7.3. Tipus de discapacitat Els tipus de discapacitats més freqüents a Barcelona l any 2016 són, per aquest ordre, les físiques motrius (35,52%), les físiques no motrius (23,05%) i els trastorns mentals (20,74%). Només aquests tres tipus de discapacitat representen el 79,31% del total (les discapacitats físiques constitueixen un 58,57%). La resta de les discapacitats la formen la discapacitat visual (7,01%), la intel lectual (7,27%) i l auditiva (5,50%), tal i com mostra el gràfic 6. 10
11 Gràfic 6. Població amb discapacitat segons tipus de discapacitat. Barcelona, Auditius; 5,50% No consta; 0,91% Psíquics; 7,27% Visuals; 7,01% Físics Motrius; 35,52% Mentals; 20,74% Físics No Motrius; 23,05% Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la distribució de les discapacitats per sexe, tant en homes com en dones hi predomina la discapacitat física motriu, encara que afecta a una major proporció de dones (39,96%) que d homes (30,32%). En el cas de les dones el segon tipus de discapacitat més freqüent és la mental (21,11%) seguida de prop de la física no motriu (20,05%). En el cas dels homes el segon tipus de discapacitat amb més prevalença és la discapacitat física no motriu (26,56%), seguida a més distància de la discapacitat mental (20,30%). Els altres tipus de discapacitat afecten a homes i dones de forma minoritària: les visuals, amb major prevalença entre dones (7,31%) que entre homes (6,67%); les intel lectuals, que afecten més a homes (9,56%) que a dones (5,32%); i les auditives, amb prevalença similar en els dos sexes (5,52% en dones i 5,48% en homes). 11
12 Gràfic 7. Distribució de la població amb discapacitat segons tipus de discapacitat i sexe. Barcelona, ,00% 40,00% 39,96% 35,00% 30,00% 30,32% 26,56% 25,00% 20,00% 15,00% 20,05% 21,11% 20,30% Dones Homes 10,00% 5,00% 7,31% 6,67% 9,56% 5,32% 5,52% 5,48% 0,73% 1,12% 0,00% Físics Motrius Físics No Motrius Mentals Visuals Psíquics Auditius No consta El nombre més gran de persones amb discapacitat es dóna en la franja d edat de 45 a 64 anys, on les discapacitats Física motriu i Física No Motriu afecten a més persones ( persones, que representen un 18% del total de la població amb discapacitat). (Veure taula 3). Taula 3. Població amb discapacitat segons tipus de discapacitat i franja d edat. Barcelona, Tipus de Discapacitat Fins a 4 anys De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys Físics Motrius Físics No Motrius Mentals Visuals Psíquics Auditius No consta Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya. Els tipus de discapacitat que afecten a la població difereixen segons la franja d edat. Dels 0 als 4 anys el tipus de discapacitat amb més presència entre la població és la discapacitat Intel lectual. Aquesta disminueix a partir dels 45 anys fins a tornar-se residual en les franges d edat més avançades (a partir dels 65 anys), en favor de les discapacitats físiques, motrius i no motrius, i les de tipus auditiu i visual (veure gràfic 8). 12
13 Gràfic 8. Tipus de discapacitat per franges d edat. Barcelona, % 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 8,31% 35,78% 5,11% 30,03% 20,77% 0,03% 1,18% 1,79% 0,55% 0,14% 5,26% 4,50% 4,98% 6,67% 5,70% 0,52% 1,43% 5,44% 7,32% 9,50% 5,71% 26,28% 13,05% 16,63% 61,24% 3,33% 9,13% 9,27% 11,74% 4,80% 30,76% 11,94% 20,53% Fins a 4 anys De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys Físics Motrius Físics No Motrius Mentals Visuals Psíquics Auditius No consta 27,21% 24,19% 30,68% 27,88% 39,51% 24,46% 46,63% 7.4. Discapacitat i grau de discapacitat Poc més de la meitat de la població amb reconeixement de discapacitat presenta un grau de discapacitat menor del 65% (un 51,69%). (Veure gràfic 9). Gràfic 9. Persones amb discapacitat segons el grau de d afectació de la discapacitat. Barcelona, Major o igual al 75%; 20,16% Entre el 33 i el 64%; 51,69% Entre el 65 i el 74%; 28,15% Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya. El grau de discapacitat augmenta conforme augmenta l edat (veure gràfic 10). Entre la població de 0 a 15 anys la gran majoria (entorn un 70%) presenta un grau de discapacitat menor del 65%, mentre que tan sols entorn al 30% presenta graus majors. Aquestes xifres tendeixen a invertir-se a 13
14 mesura que la població envelleix, de manera que per al grup de població de 75 anys o més, al voltant del 57,56% presenta un grau de discapacitat del 65% o més. Gràfic 10. Grau de discapacitat per franges edat. Barcelona, % 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 15,02% 13,92% 17,43% 13,24% 14,65% 33,19% 12,14% 12,76% 32,43% 26,47% 31,58% 24,37% 72,84% 73,32% 50,99% 54,33% 58,88% 42,45% Fins a 4 anys De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys El grau de discapacitat afecta a cada tipus de discapacitat de manera diferent. Així, entre les persones amb discapacitat física, Motriu i No motriu, discapacitat Intel lectual i discapacitat Auditiuva, el grau de discapacitat majoritari és d entre el 33 i el 64%. Mentre que en els grups amb discapacitats Mentals el 47,78% presenta un grau de discapacitat d entre el 65 i el 74% i només un 31,27% el grau d afectació menor. D altra banda, dins el grup de persones amb discapacitats Visuals fins un 52,59% del grup es veu afectat pel major grau de discapacitat (75% o més). (Veure gràfic 11 i taula 4). Taula 4. Població amb discapacitat segons tipus de discapacitat i grau de discapacitat. Barcelona, Tipus de Discapacitat general Físics Motrius Físics No Motrius Mentals Visuals Psíquics Auditius No consta general
15 Gràfic 11. Població amb discapacitat segons el tipus de discapacitat i el grau de discapacitat. Barcelona, % 3,94% 18,67% 13,95% 20,96% 28,17% 22,47% 80% 21,71% 27,11% 52,59% 60% 24,53% 47,78% 40% 17,77% 73,60% 59,62% 58,94% 20% 47,30% 31,27% 29,64% 0% Físics Motrius Físics No Motrius Mentals Visuals Psíquics Auditius 7.5. Discapacitat i barem de dificultat de mobilitat Obtenir el barem de dificultat de mobilitat està sotmès a determinats requisits o condicions. Es considerarà l existència de dificultats de mobilitat reduïda quan la persona es trobi en algunes de les següents situacions: Usuari confinat en cadira de rodes Depèn absolutament de dos bastons per a deambular Pot deambular però presenta conductes agressives o molestes de difícil control, a causa de greus deficiències intel lectuals que dificulten la utilització de mitjans normalitzats de transport O bé que obtingui una valoració de com a mínim 7 punts en les següents situacions: Deambular en un terreny pla Deambular en un terreny amb obstacles Pujar o baixar un tram d escales Sobrepassar un esglaó de 40 cm. Sostenir-se dret en una plataforma d un mitjà normalitzat de transport (Amb una puntuació de 0 a 3 en funció de si: No té dificultat, Limitació lleu, Limitació greu, Limitació molt greu (no pot)) A la ciutat de Barcelona l any 2016 hi ha persones amb barem de dificultat de mobilitat reconegut, el que suposa un 24,35% del total de persones amb discapacitat de la ciutat. La majoria de les persones amb discapacitat no tenen barem de dificultat de mobilitat (73,28%) (Veure gràfic 12). 15
16 Gràfic 12. Persones amb discapacitat segons disposin o no de barem de dificultat de mobilitat. Barcelona, No consta; 2,37% Amb barem de dificultat de mobilitat; 24,35% Sense barem de dificultat de mobilitat; 73,28% El grup de persones amb discapacitat més afectat per les dificultats de mobilitat són les persones amb discapacitat Física motriu, en el que un 42,01% ( persones) tenen barem de dificultat de mobilitat reconegut. En la resta de grups la dificultat de mobilitat afecta de manera minoritària, tot i que en conjunt sumen persones. Gràfic 13. Persones amb barem de dificultat de mobilitat segons tipus de discapacitat. Barcelona, ,00% 80,00% 60,00% 40,00% 20,00% 0,00% 42,01% 57,99% Físics Motrius 19,63% 80,37% Físics No Motrius 12,31% 87,69% 20,32% 79,68% 13,88% 86,12% 4,91% 95,09% 18,75% 81,25% Mentals Visuals Psíquics Auditius No consta Amb barem de dificultat de mobilitat Sense barem de dificultat de mobilitat La dificultat de mobilitat en les persones amb mobilitat reconeguda té major incidència en les franges d edat més tempranes i les més avançades. En el grup d edat d infants fins a 4 anys, la dificultat de mobilitat la presenten un 11,82% dels infants. En el grup d edat d entre 65 i 74 anys, la dificultat de mobilitat és del 20,14% i augmenta fins al 44,45% en les persones amb discapacitat de 75 anys o més. 16
17 Gràfic 14. Persones amb barem de dificultat de mobilitat segons franja d edat. Barcelona, % 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 2,61% 2,68% 2,96% 1,56% 1,69% 56,23% 53,87% 80,82% 84,49% 83,14% 78,30% 31,95% 44,45% 11,82% 16,56% 12,83% 13,89% 20,14% Fins a 4 anys De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys Amb barem de dificultat de mobilitat Sense barem de dificultat de mobilitat No consta El barem de dificultat de mobilitat es concentra en el col lectiu de persones amb major grau de discapacitat (75% o més) independentment de l edat i el tipus de discapacitat. Taula 5.Dificultat de mobilitat segons tipus de discapacitat i grau de discapacitat. Barcelona, Grau de discpacitat i franja d'edat Sense barem de dificultat de mobiliatat Amb barem de dificultat de mobilitat No consta Entre el 33 i el 64% 88,00% 8,26% 3,73% 100,00% De 16 a 44 anys 91,61% 4,04% 4,35% 100,00% De 45 a 64 anys 89,11% 6,13% 4,77% 100,00% De 5 a 15 anys 95,32% 2,27% 2,41% 100,00% De 65 a 74 anys 90,11% 7,79% 2,09% 100,00% De 75 o més anys 82,28% 14,78% 2,94% 100,00% Fins a 4 anys 35,96% 3,95% 60,09% 100,00% Entre el 65 i el 74% 74,47% 24,84% 0,69% 100,00% De 16 a 44 anys 92,00% 7,12% 0,88% 100,00% De 45 a 64 anys 85,99% 13,46% 0,55% 100,00% De 5 a 15 anys 66,76% 30,32% 2,93% 100,00% De 65 a 74 anys 73,41% 26,15% 0,44% 100,00% De 75 o més anys 48,89% 50,42% 0,70% 100,00% Fins a 4 anys 34,21% 21,05% 44,74% 100,00% Major o igual al 75% 33,88% 64,91% 1,20% 100,00% De 16 a 44 anys 50,05% 48,90% 1,05% 100,00% De 45 a 64 anys 51,72% 46,80% 1,48% 100,00% De 5 a 15 anys 17,32% 79,27% 3,41% 100,00% De 65 a 74 anys 39,67% 58,89% 1,44% 100,00% De 75 o més anys 21,18% 78,00% 0,82% 100,00% Fins a 4 anys 10,64% 42,55% 46,81% 100,00% 73,28% 24,35% 2,37% 100,00% 17
18 Taula 6. Persones amb discapacitat i amb barem de dificultat de mobilitat segons tipus de discapacitat, grau, sexe i edat. Barcelona, Tipus de discpacitat Grau de discapacitat Dones Homes Dones Homes Dones Homes general Físics Motrius Fins a 4 anys De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys Físics No Motrius Fins a 4 anys De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys Mentals De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys Visuals Fins a 4 anys De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys Psíquics Fins a 4 anys De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys Auditius De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys
19 No consta De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya 7.6. Discapacitat i barem de necessitat de tercera persona El 15,07% de la població de Barcelona amb discapacitat reconeguda, té barem de necessitat de tercera persona ( persones). D altra banda, persones no en tenen necessitat, un 52,72% del total de persones amb discapacitat (veure gràfic 15). Gràfic 15. Persones amb discapacitat segons disposin o no de barem de necessitat de tercera persona. Barcelona, No consta; 32,20% Persones amb discapacitat i sense barem de necessitat de tercera persona; 52,72% Persones amb discapacitat i amb barem de necessitat de tercera persona; 15,07% Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya Com en el cas del barem de dificultat de mobilitat, el grau de discapacitat és el factor més determinant en les persones amb discapacitat reconeguda per tal d obtenir el barem de necessitat de tercera persona, independentment d altres factors de risc abans mencionats com l edat o el tipus de discapacitat. (veure taula 7). 19
20 Taula 7. Grau de discapacitat, franja d edat i barem de necessitat de tercera persona. Barcelona, Sense Amb Sense Amb barem de barem de Grau de barem de barem de necessitat necessitat No consta discapacitat i franja necessitat necessitat No consta de 3ª de 3ª (%) (%) d'edat de 3ª de 3ª persona persona persona persona (%) (%) Entre el 33 i el 64% ,18% 0,26% 21,25% 51,69% Fins a 4 anys ,00% 0,00% 0,17% 0,17% De 5 a 15 anys ,09% 0,02% 1,52% 1,63% De 16 a 44 anys ,05% 0,04% 3,86% 6,95% De 45 a 64 anys ,90% 0,03% 8,90% 17,83% De 65 a 74 anys ,62% 0,04% 3,60% 12,26% De 75 o més anys ,52% 0,12% 3,20% 12,85% Entre el 65 i el 74% ,57% 0,96% 10,61% 28,15% Fins a 4 anys ,00% 0,00% 0,03% 0,03% De 5 a 15 anys ,01% 0,01% 0,26% 0,28% De 16 a 44 anys ,29% 0,19% 1,83% 4,30% De 45 a 64 anys ,57% 0,23% 3,83% 10,64% De 65 a 74 anys ,66% 0,15% 1,70% 5,51% De 75 o més anys ,04% 0,38% 2,96% 7,38% Major o igual al 75% ,98% 13,85% 0,34% 20,16% Fins a 4 anys ,00% 0,03% 0,00% 0,04% De 5 a 15 anys ,02% 0,25% 0,05% 0,31% De 16 a 44 anys ,57% 1,72% 0,09% 2,38% De 45 a 64 anys ,77% 2,52% 0,06% 4,34% De 65 a 74 anys ,29% 1,71% 0,05% 3,05% De 75 o més anys ,33% 7,62% 0,09% 10,05% ,72% 15,07% 32,20% 100,00% Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya El 91,94% de persones amb discapacitat reconeguda i amb barem de necessitat de 3ª persona tenen una grau de discapacitat major o igual al 75%. Un 53,95% de persones amb discapacitat reconeguda i amb barem de necessitat de 3ª persona, tenen 75 anys o més. 20
21 Taula 8. Tipus de discapacitat, Grau i barem de necessitat de tercera persona. Barcelona, Amb barem Sense Amb barem Sense barem de barem de de de No Grau i tipus de No necessitat necessitat necessitat necessitat consta discapacitat consta de 3ª de 3ª de 3ª de 3ª (%) persona persona persona persona (%) (%) % Entre el 33 i el 64% ,18% 0,26% 21,25% 51,69% Físics Motrius ,95% 0,13% 8,09% 21,18% Físics No Motrius ,37% 0,03% 5,19% 13,59% Mentals ,66% 0,04% 2,79% 6,48% Visuals ,41% 0,00% 0,67% 2,08% Psíquics ,30% 0,05% 2,08% 3,44% Auditius ,45% 0,00% 1,59% 4,05% No consta ,03% 0,00% 0,85% 0,88% Entre el 65 i el 74% ,57% 0,96% 10,61% 28,15% Físics Motrius ,82% 0,37% 3,52% 7,71% Físics No Motrius ,49% 0,09% 2,66% 6,25% Mentals ,67% 0,32% 2,91% 9,91% Visuals ,79% 0,02% 0,44% 1,25% Psíquics ,04% 0,14% 0,61% 1,78% Auditius ,75% 0,02% 0,46% 1,24% No consta ,01% 0,00% 0,00% 0,01% Major o igual al 75% ,98% 13,85% 0,34% 20,16% Físics Motrius ,27% 5,26% 0,11% 6,63% Físics No Motrius ,17% 1,97% 0,07% 3,22% Mentals ,67% 3,66% 0,01% 4,35% Visuals ,48% 1,12% 0,08% 3,69% Psíquics ,23% 1,76% 0,06% 2,05% Auditius ,14% 0,07% 0,00% 0,22% No consta ,01% 0,01% 0,00% 0,02% ,72% 15,07% 32,20% 100,00% Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya La següent taula (taula 9), ofereix un resum extens de les dades abans analitzades 21
22 Taula 9. Persones amb discapacitat i amb barem de necessitat de tercera persona segons tipus de discapacitat, grau, sexe i edat. Barcelona, Grau de discapacitat Tipus de discapacitat i franja d'edat general Dones Homes Dones Homes Dones Homes Físics Motrius Fins a 4 anys De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys Físics No Motrius Fins a 4 anys De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys Mentals De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys Visuals Fins a 4 anys De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys Psíquics Fins a 4 anys De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys Auditius De 5 a 15 anys De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys
23 No consta De 16 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 o més anys general Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya 8. La discapacitat en xifres a la ciutat de Barcelona: distribució territorial. La distribució de la discapacitat a la ciutat de Barcelona no es produeix de manera uniforme en el territori. Mapa 1. Persones amb reconeixement legal de discapacitat per km 2. Barcelona, Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya La prevalença de les persones amb discapacitat reconeguda en cada districte (percentatge de persones amb discapacitat reconeguda sobre el total d habitants del districte) mostra diferències importants (veure taula 10). El districte que presenta una major prevalença de discapacitat és Nou Barris (10,53%) i el que en presenta la menor és Sarrià-Sant Gervasi (5,40%) Hi ha 5 districtes que presenten una prevalença de discapacitat per sobre de la prevalença de ciutat: Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. 23
24 Taula 10. Població amb discapacitat segons districte. Barcelona, Persones amb Població Prevalença (%) discapacitat Distribució(%) de Discapacitats Districte Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Ciutat Vella ,39% 7,87% 8,12% 5,75% 6,90% 6,28% Eixample ,81% 6,82% 7,35% 15,68% 13,91% 14,86% Sants-Montjuïc ,28% 8,79% 9,04% 12,40% 12,57% 12,48% Les Corts ,75% 6,86% 7,33% 4,78% 4,31% 4,56% Sarrià-Sant Gervasi ,55% 5,22% 5,40% 6,32% 5,88% 6,12% Gràcia ,63% 7,22% 7,44% 7,06% 6,60% 6,85% Horta-Guinardó ,62% 8,33% 8,48% 10,85% 10,88% 10,86% Nou Barris ,34% 10,74% 10,53% 12,84% 13,82% 13,29% Sant Andreu ,97% 8,70% 8,84% 9,77% 10,01% 9,88% Sant Martí ,45% 8,11% 8,29% 14,54% 15,13% 14,81% ,32% 7,92% 8,13% 100,00% 100,00% 100,00% La distribució territorial de la prevalença de discapacitat en els districtes permet diferenciar clarament tres zones a la ciutat de Barcelona. La primera zona la formarien el districtes de l Eixample, Sarrià- St. Gervasi, Gràcia i Les Corts, tots ells amb un percentatge de discapacitat menor al 8%. La segona zona, la que agrupa més districtes, la formen aquells que tenen un percentatge de persones amb discapacitat reconeguda d entre el 8 i el 9 per cent, i s hi troben Horta-Guinardó, St. Martí, St. Andreu i Ciutat Vella. Finalment, la tercera zona la formen els districtes amb una prevalença de discapacitat major del 9%, on s hi troba els districtes de Sants-Montjuïc i Nou Barris (veure mapa 2). 24
25 Mapa 2. Prevalença de la discapacitat als districtes. Barcelona, Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya Mapa 3. Prevalença de la discapacitat femenina als districtes. Barcelona, 2016 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya 25
26 Mapa 4. Prevalença de la discapacitat masculina als districtes. Barcelona, 2015 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya Mapa 5. Persones amb reconexement legal de discapacitat segons Centre de Serveis Socials. Barcelona, 2016 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya 26
27 8.1. Persones amb reconeixement legal de discapacitat als barris Pel que fa als barris també hi ha diferències significatives en quant a la prevalença de la discapacitat (veure taules 9 a 18 i mapa 6). 41 barris presenten una prevalença de discapacitat superior a la de ciutat (8,13%), mentre que 27 barris superen el 8,86% de prevalença, que és la prevalença mitjana dels barris. Els barris que presenten una prevalença més gran són: la Marina del Prat Vermell (19,98%), Can Peguera (15,72%), Baró de Viver (14,81%),Vallbona (14,65%), Torre Baró (14,27%) i. D altra banda, Els cinc barris que presenten una menor prevalença menor són: la Vila Olímpica del Poble Nou (4,35%), les Tres Torres (4,63%), Vallvidrera (5,08%), Sant Gervasi-Galvany (5,37%) i Sant Gervasi-la Bonanova (5,62%) (veure taula 11 a 21). Cal destacar que d entre els deu barris amb major prevalença, set es troben al districte de Nou Barris, mentre que dels deu barris amb una prevalença menor, sis es troben al districte de Sarrià- St. Gervasi (veure taula 11). El mapa de la prevalença per barris mostra la variabilitat de la prevalença dins de cada districte i permet identificar amb major precisió aquelles zones de la ciutat amb una major prevalença de discapacitat (veure mapa 6). Taula 11. Barris amb major i menor prevalença de discapacitat. Barcelona, barris amb major prevalença 10 barris amb menor prevalença Posició Districte Nom Barri 1 Sants- Montjuïc la Marina del Prat Vermell Prevalença barri 2 Nou Barris Can Peguera 15,72% 3 Sant Andreu Baró de Viver 14,81% 4 Nou Barris Vallbona 14,65% 5 Nou Barris Torre Baró 14,27% 6 Nou Barris Canyelles 13,38% Districte Posició Nom Barri 19,98% Sant Martí 1 Sarrià-Sant Gervasi Sarrià-Sant Gervasi Sarrià-Sant Gervasi Sarrià-Sant Gervasi Sarrià-Sant Gervasi la Vila Olímpica del Poblenou Prevalença barri 4,35% 2 les Tres Torres 4,63% 3 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 5,08% 4 Sarrià 5,31% 5 Sant Gervasi - Galvany 5,37% 6 Sant Gervasi - la Bonanova 5,62% 7 Nou Barris la Trinitat Nova 11,83% Les Corts 7 Pedralbes 5,69% Sarrià-Sant 8 Nou Barris la Guineueta 11,80% 8 el Putxet i el Farró 5,82% Gervasi Sants- la Marina de Diagonal Mar i el Front 9 11,70% Sant Martí 9 5,93% Montjuïc Port Marítim del Poblenou Ciutat 10 Nou Barris 11,32% Eixample 10 el Fort Pienc 6,67% Meridiana Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya 27
28 Mapa 6. Prevalença de la discapacitat als barris. Barcelona, 2016 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya Mapa 7. Variació del nombre persones amb reconeixement legal de discapacitat per barri, Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya 28
29 A continuació s ofereixen les taules de prevalença de discapacitat per als barris de cada un dels districtes de la ciutat. En cada una d elles es presenta el nombre de discapacitats per districte, la població total del districte i la prevalença de la discapacitat en el territori seleccionat. Taula 12. Població amb discapacitat i prevalença per barri. Districte de Ciutat Vella, Persones amb Nom Barri Població Prevalença barri discapacitat el Raval ,08% el Barri Gòtic ,81% la Barceloneta ,67% Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera ,39% Ciutat Vella ,12% Taula 13. Població amb discapacitat i prevalença per barri. Districte de L Eixample,2016. Persones amb Nom Barri Població discapacitat Prevalença barri el Fort Pienc ,67% la Sagrada Família ,67% la Dreta de l'eixample ,69% l'antiga Esquerra de l'eixample ,86% la Nova Esquerra de l'eixample ,82% Sant Antoni ,07% L Eixample ,35% Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de benestar i família de la Generalitat de Catalunya Taula 14. Població amb discapacitat i prevalença per barri. Districte de Sants-Montjuïc, Persones amb Nom Barri Població Prevalença barri discapacitat el Poble Sec ,28% la Marina del Prat Vermell ,98% la Marina de Port ,70% la Font de la Guatlla ,96% Hostafrancs ,60% la Bordeta ,57% Sants - Badal ,14% Sants ,93% Sants-Montjuïc ,04% Taula 15. Població amb discapacitat i prevalença per barri. Districte de Les Corts, Persones amb Nom Barri Població discapacitat Prevalença barri les Corts ,32% la Maternitat i Sant Ramon ,19% Pedralbes ,69% Les Corts ,33% 29
30 Taula 16. Població amb discapacitat i prevalença per barri. Districte de Sarrià-Sant Gervasi,2016. Persones amb Nom Barri Població Prevalença barri discapacitat Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes ,08% Sarrià ,31% les Tres Torres ,63% Sant Gervasi - la Bonanova ,62% Sant Gervasi - Galvany ,37% el Putxet i el Farró ,82% Sarrià-Sant Gervasi ,40% Taula 17. Població amb discapacitat i prevalença per barri. Districte de Gràcia, Persones amb Nom Barri Població discapacitat Prevalença barri Vallcarca i els Penitents ,64% el Coll ,02% la Salut ,10% la Vila de Gràcia ,94% el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova ,51% Gràcia ,44% Taula 18. Població amb discapacitat i prevalença per barri. Districte d Horta-Guinardó, Persones amb Nom Barri Població Prevalença barri discapacitat el Baix Guinardó ,62% Can Baró ,49% el Guinardó ,62% la Font d'en Fargues ,59% el Carmel ,77% la Teixonera ,84% Sant Genís dels Agudells ,76% Montbau ,71% la Vall d'hebron ,94% la Clota ,87% Horta ,78% Horta-Guinardó ,48% 30
31 Taula 19. Població amb discapacitat i prevalença per barri. Districte de Nou Barris, Persones amb Nom Barri Població Prevalença barri discapacitat Vilapicina i la Torre Llobeta ,89% Porta ,95% el Turó de la Peira ,67% Can Peguera ,72% la Guineueta ,80% Canyelles ,38% les Roquetes ,89% Verdun ,81% la Prosperitat ,62% la Trinitat Nova ,83% Torre Baró ,27% Ciutat Meridiana ,32% Vallbona ,65% Nou Barris ,53% Taula 20. Població amb discapacitat i prevalença per barri. Districte de Sant Andreu, Persones amb Nom Barri Població Prevalença barri discapacitat la Trinitat Vella ,07% Baró de Viver ,81% el Bon Pastor ,59% Sant Andreu ,61% la Sagrera ,67% el Congrés i els Indians ,23% Navas ,19% Sant Andreu ,84% Taula 21. Població amb discapacitat i prevalença per barri. Districte de Sant Martí, Persones amb Nom Barri Població Prevalença barri discapacitat el Camp de l'arpa del Clot ,22% el Clot ,48% el Parc i la Llacuna del Poblenou ,70% la Vila Olímpica del Poblenou ,35% el Poblenou ,86% Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou ,93% el Besòs i el Maresme ,51% Provençals del Poblenou ,03% Sant Martí de Provençals ,70% la Verneda i la Pau ,95% Sant Martí ,29% 31
Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils
annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB
Más detalles4. EL ENTORNO DE BARCELONA
4. EL ENTORNO DE BARCELONA 4.1. Los distritos y los barrios de la actualidad Barcelona se encuentra dividida en 10 distritos. Los objetivos de los distritos son articular y reforzar los procesos de participación
Más detallesDISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE
DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE PER CÀPITA A BARCELONA (2012) Sumari Introducció metodològica Distribució territorial de la Renda Familiar per càpita a Barcelona (2012) En un entorn
Más detalles7. DESPLAZAMIENTOS EN METRO
Comparación de tiempos de trayectos Metro-A Pie-Bici en la zona urbana de Barcelona 7. DESPLAZAMIENTOS EN METRO Por último se ha analizado el Metro como representante del transporte público. Únicamente
Más detallesEls centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat
Más detallesRELACIÓN DE CENTROS DE SALUD MENTAL (CSM)
RELACIÓN DE CENTROS DE SALUD MENTAL (CSM) - Clasificación: CSM Infantiles (por ámbito de actuación) y CSM Adultos (por ámbito de actuación) CSM INFANTILES Y JUVENILES (CSMIJ) Territorios: Distrito Ciutat
Más detallesResumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).
Resumen En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). - Encuesta de satisfacción de los usuarios de las bibliotecas (CBB). ELS USUARIS DE LES BIBLIOTEQUES
Más detallesGUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR
GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació
Más detalleswww.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007
www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors
Más detallesLa salut a Barcelona 2010
La salut a Barcelona 2010 Informe de Salut Objectiu: Presentar l estat de salut de la població de Barcelona i els seus determinants l any 2010: Qui som: situació demogràfica i socioeconòmica Com vivim:
Más detalles3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA
1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament
Más detallesLa nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011
28 de novembre del 2012 La nupcialitat a Catalunya l any 2011 Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 L edat mitjana al primer matrimoni se
Más detallesObsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.
Informes OBSI Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear 2013. Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Ja és sabut que les Illes Balears és
Más detallesFORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo
FORMACIÓ BONIFICADA Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo Les empreses que cotitzen a la Seguretat Social per la contingència
Más detallesFinalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.
ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials
Más detallesRESUM DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA
RESUM DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA 1.- La Llei de la Promoció de l autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. L objecte de la llei és reconèixer un nou dret de la ciutadania a
Más detallesLa població estrangera a Barcelona. Gener 2014
Departament d Estadística. Gabinet Tècnic de Programació Gerència Adjunta de Projectes Estratègics Avinyó 32. 3a 08002 Barcelona Tel. 93 2565390 destadistica@bcn.cat www.bcn.cat/estadistica INFORMES ESTADÍSTICS
Más detallesINFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA
INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES
Más detallesPrograma Grumet Èxit Fitxes complementàries
MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.
Más detallesCAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS
El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la
Más detallesAvançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO
Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO 2016-2017 Març de 2016 Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO per
Más detallesEntitats i grups de suport en els àmbits social i de salut a la ciutat de Barcelona
Entitats i grups de suport en els àmbits social i de salut a la ciutat de Barcelona Tipus, origen, història, funcionament i beneficis Març 2011 Entitats i grups de suport en els àmbits social i de salut
Más detallesEstadística de la Població de Barcelona
Estadística de la Població de Barcelona Lectura del Padró Municipal d Habitants 01/01/2016 Resum de resultats » 01. PRESENTACIÓ El de l Ajuntament de Barcelona presenta les dades oficials i l anàlisi estadística
Más detallesConsulta la accesibilidad a los Centros Deportivos Municipales
1 Consulta la accesibilidad a los Centros Deportivos Municipales CIUTAT VELLA FRONTO COLOM La Rambla, 18 08002 93.302.32.95 frontocolom@lleuresport.cat La Rambla, 10 (1) Piscina - Vestuario adaptado independiente
Más detallesPROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ
PROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ Barcelona, 6 de Maig del 2015 Què és el TDAH? Característiques Trastorns
Más detalles- 2014 Informe Novembre, 2014 Presentat a: 1 Raval de Jesús, 36. 1ª planta 43201 Reus T. 977 773 615 F. 977 342 405 www.gabinetceres.com INTRODUCCIÓ I ASPECTES METODOLÒGICS 3 CARACTERÍSTIQUES DEL PARTICIPANT
Más detallesInfants i famílies a Barcelona
Infants i famílies a Barcelona Els infants i les seves mares: una visió sociodemogràfica Les famílies dels infants i adolescents. On viuen? Com són les seves famílies? Educació Salut i estils de vida Vulnerabilitat
Más detallesMissió de Biblioteques de Barcelona
Missió de Biblioteques de Barcelona Facilitar a tota la ciutadania -mitjançant els recursos materials, la col lecció i la programació de les biblioteques- l accés lliure a la informació, al coneixement
Más detallesINSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU
Aquesta carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l atenció sanitària ha estat aprovada amb caràcter de document programàtic a la sessió de govern del Consell Executiu de la Generalitat
Más detallesLa població vulnerable a Barcelona
La població vulnerable a Barcelona La població vulnerable a Barcelona Corporació Sanitària de Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona Coordinació: Carme Borrell Agència de Salut Pública de Barcelona
Más detallesTEORIA I QÜESTIONARIS
ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ
Más detallesLa ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016
Informe especial: La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Font principal: Butlletí d informació sobre l audiovisual a Catalunya (BIAC) Penetració (en % sobre el total de la població) 87,1 61,9 72,8 64,2
Más detallesSALUT I ATENCIÓ SANITÀRIA DE DONES I NENES. ESTAT DE SITUACIÓ 2014
SALUT I ATENCIÓ SANITÀRIA DE DONES I NENES. ESTAT DE SITUACIÓ 2014 Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya 28/05/2014 En l elaboració d aquest informe han participat: Secretaria de la Dona: M. Carme
Más detallesVeure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.
Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesPARLA3 El teu futur parla idiomes
PARLA3 El teu futur parla idiomes RODA DE PREMSA DE PRESENTACIÓ DEL NOU PROGRAMA DE TERCERES LLENGÜES Dimecres, 18 de febrer de 2015 MOTIVACIÓ En l enquesta que l AQU fa el 2014 als graduats universitaris
Más detallesSOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015
Dades d identificació de la persona sol licitant / Datos de identificación de la persona solicitante Nom / Nombre Primer cognom / Primer apellido Segon cognom / Segundo apellido Tipus identificador / Tipo
Más detallesCategoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA
DILIGÈNCIA DEL TRIBUNAL QUALIFICADOR DE LA CONVOCATÒRIA PER COBRIR PLACES VACANTS DE LA CATEGORIA PROFESSIONAL DE DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA. (Núm. de registre
Más detallesVicepresidencia y Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas. Vicepresidència i Conselleria d Igualtat i Polítiques Inclusives
Vicepresidència i Conselleria d Igualtat i Polítiques Inclusives DECRET 72/2016, de 10 de juny, del Consell, pel qual es regula la targeta d estacionament per a vehicles que transporten persones amb discapacitat
Más detallesSeguretat informàtica
Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada
Más detallesEL TRANSPORT DE MERCADERIES
EL TRANSPORT DE MERCADERIES En primer terme s ha d indicar que en tot el que segueix, ens referirem al transport per carretera o via pública, realitzat mitjançant vehicles de motor. El transport de mercaderies,
Más detallesDNV BUSINESS ASSURANCE CERTIFICADO DEL SISTEMA DE GESTIÓN
CERTIFICADO DEL SISTEMA DE GESTIÓN Certificado nº 116983-2012-AE-IBE-ENAC Se certifica que el sistema de gestión de la compañía Camí Antic de Barcelona a València B-210, Km. 1, 08850, Gavà, Barcelona es
Más detallesBeques Daniel Bravo. per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica. Bases convocatòria 2015
Beques Daniel Bravo per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica Bases convocatòria 2015 Objectiu Beneficiaris La Fundació Privada Daniel Bravo Andreu presenta la convocatòria 2015 de les
Más detallesL Obra Social "la Caixa" treballa per trencar el cercle de la pobresa hereditària mitjançant ajuts a més de infants
Nota de premsa El programa CaixaProinfància s adreça a llars amb menors de 16 anys, en risc d exclusió social L Obra Social "la Caixa" treballa per trencar el cercle de la pobresa hereditària mitjançant
Más detallesCuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.
Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Geografia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.
Más detallesRegistre del consum d alcohol a l e-cap
Registre del consum d alcohol a l e-cap Rosa Freixedas, Estela Díaz i Lídia Segura Subdirecció General de Drogodependències ASSOCIACIÓ D INFERMERI A FAMILIAR I COMUNITÀRI A DE CATALUN YA Índex Introducció
Más detallesCASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS
CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS 1.- L'empresa COMUNLLAMP, SL i CONFITADOS, SL contracten a Logroño (La Rioja) la realització d'un transport de 30 TM de fruita
Más detallesExposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2
Exposició Apunta t al canvi La qüestió del CO2 Apunta t al canvi és un recurs educatiu que proporciona eines pràctiques i modulars per relacionar la qüestió del CO2 i el canvi climàtic amb diversos àmbits
Más detallesRESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS
RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,
Más detallesCarreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012
Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa Departament d Economia i Empresa, novembre 2012 1. Justificació i objecte De fa anys PIMEC ve expressant opinió sobre temes que afecten no
Más detallesBarça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte
Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants
Más detallesCONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.
CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. Descripció: A partir de la fitxa de treball núm.1, comentar i diferenciar la dentició temporal de la permanent, així
Más detallesEL DRET A L HABITATGE: OBSTACLES I LÍMITS THE RIGHT TO HOUSING: OBSTACLES AND LIMIT
EL DRET A L HABITATGE: OBSTACLES I LÍMITS EL DERECHO A LA VIVIENDA: OBSTÁCULOS Y LÍMITES THE RIGHT TO HOUSING: OBSTACLES AND LIMIT INFORME EXTRAORDINARI Juliol 2007 SINDIC EL DEFENSOR DE LES PERSONES EL
Más detallesI. DISPOSICIONES GENERALES I. DISPOSICIONS GENERALS 1. PRESIDÈNCIA I CONSELLERIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA
1468 2001 01 23 DOGV - Núm. 3.923 I. DISPOSICIONS GENERALS 1. PRESIDÈNCIA I CONSELLERIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA Conselleria de Benestar Social ORDRE d 11 de gener de 2001, de la Conselleria de Benestar
Más detallesBARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]
2014 2012 DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] La Banca Ètica a l Estat continua creixent, l evolució de les seves xifres contrasta amb les del conjunt del sistema financer Les dinàmiques de les
Más detallesEl procés d envelliment de les persones Laura Coll i Planas 29 de maig del 2015
El procés d envelliment de les persones Laura Coll i Planas 29 de maig del 2015 Envelliment en l entorn laboral? http://whqlibdoc.who.int/hq/2002/who_nmh_nph_02.8.pdf Envelliment Actiu (OMS, 2002) Procés
Más detalles1. CONFIGURAR LA PÀGINA
1 1. CONFIGURAR LA PÀGINA El format de pàgina determina l aspecte global d un document i en modifica els elements de conjunt com són: els marges, la mida del paper, l orientació del document i l alineació
Más detallesIV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ
IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ Índex Índex Pàg. 2 Informació General Pàg. 3 Què és? Pàg. 3 Quan? Pàg. 3 Dirigit
Más detallesINFORMACIÓ SANITÀRIA. dels districtes de Ciutat Vella i Sant Martí edició IMAS Institut Municipal d Assistència Sanitària
INFORMACIÓ SANITÀRIA dels districtes de Ciutat Vella i Sant Martí edició 2005 C S B Consorci Sanitari de Barcelona IMAS Institut Municipal d Assistència Sanitària Amb la col laboració de: INFORMACIÓ SANITÀRIA
Más detallesPonència de sòl no urbanitzable
Ponència de sòl no urbanitzable Anàlisi estadística dels càmpings de Catalunya Octubre 212 A partir d una base de dades facilitada per la Direcció General de Turisme que conté 355 càmpings de Catalunya,
Más detallesÍndex. Presentació... 5
Índex Presentació.......................................... 5 BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP. (Col lecció lectura fàcil ; 2) ISBN 9788439385233 I. Catalunya. Departament d Acció Social i Ciutadania
Más detallesL exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales
L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales Fermín Ciaurriz Frederic Guerrero-Solé Mercè Oliva Reinald Besalú Observatori de la Producció Audiovisual INTRODUCCIÓ El 2007 va ser un any
Más detallesPolítica de privacidad en las Redes Sociales oficiales de SOLUCIONES ASORCAD, S.L.
Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de SOLUCIONES ASORCAD, S.L. 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de SOLUCIONES ASORCAD,
Más detallesEL RECURS ESPECIAL EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ: EVOLUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT JURÍDICA EN LES LICITACIONS I ADJUDICACIONS DELS CONTRACTES PÚBLICS
EL RECURS ESPECIAL EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ: EVOLUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT JURÍDICA EN LES LICITACIONS I ADJUDICACIONS DELS CONTRACTES PÚBLICS Carme Lucena Cayuela vocal del Tribunal Català de Contractes
Más detallesMAPA DE VULNERABILITAT
Pla d Inclusió del Gironès MAPA DE VULNERABILITAT Amb la col laboració i assessorament de: Montserrat Martínez Melo Girona, juny de 2012 EQUIP: Montserrat Martínez Melo Coordinació i execució Sociòloga
Más detallesBASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ
BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ Primera: Convocatòria La Regidoria de Comerç i Turisme de l'ajuntament convoca els Premis al Comerç 2015, amb l'objectiu de promoure
Más detallesFITXA DE DESCRIPCIÓ DE LES PRESTACIONS QUE OFEREIX EL PROCÉS DE TRAMITACIÓ DE BEQUES DE COL LABORACIÓ
Pàg.: 1 de 6 PRESTACIONS QUE OFEREIX EL PROCÉS DE TRAMITACIÓ DE BEQUES DE Pàg.: 2 de 6 FITXA DE DESCRIPCIÓ DE LA PRESTACIÓ DEFINICIÓ DE LA PRESTACIÓ Nom de la prestació Descripció Tramitació de beques
Más detallesEL CONVENIO DE EQUIPAMIENTOS EN MARCHA
DONANT PAS Hoja informativa núm. 54 del Instituto Municipal de Personas con Discapacidad octubre - diciembre 2007 EL CONVENIO DE EQUIPAMIENTOS EN MARCHA En el núm. 50 de DONANT PAS anunciamos la firma,
Más detallesDictamen. Tejido asociativo y cómo afrontar la crisis. Acción comunitaria y alimentación.
Dictamen 13 Tejido asociativo y cómo afrontar la crisis. Acción comunitaria y alimentación. ÍNDICE CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCC
Más detalles4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)
D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit
Más detallesPuede llamar por teléfono al 010 o al Encontrará las condiciones del servicio en la web (www.bcn.cat/ajuntament/atenciociutadana).
Institut Municipal d Hisenda www.bcn.cat/hisenda LIQUIDACIÓN DEL IMPUESTO SOBRE VEHÍCULOS DE TRACCIÓN MECÁNICA CR201429010059416 NT08004139T4140C0000010 FRANCESC X MELER FAIGET REI JAUME I 0004 03520 POLOP
Más detallesPolítica de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO
Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de EDICIONES DON BOSCO en la
Más detallesPolítica de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U.
Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U. 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de INSERT STAR, S.L.U. en la
Más detallesESCOLES TREBALLADES PER BARRIS
TREBALLADES PER CIUTAT VELLA EL RAVAL EL GÒTIC SANT PERE,SANTA CATERINA I LA RIBERA LA BARCELONETA CEIP CASTELLA CEIP COLLASO I GIL CEIP DRASSANES CEIP MILA I FONTANALS CEIP RUBEN DARIO IES MILA I FONTANALS
Más detallesEstudio elaborado por: Programa de Nous Usos Socials del Temps. Ajuntament de Barcelona
estudios tiempo estudios tiempo 2 Estudio elaborado por: Programa de Nous Usos Socials del Temps. Ajuntament de Barcelona Con la colaboración de: Institut Municipal d'educació. Ajuntament de Barcelona
Más detallese 2 esplais al quadrat
e 2 esplais al quadrat excel lents pel què fem i per com ho fem Un projecte per fer un pas endavant en la qualitat i responsabilitat, tant social com mediambiental en els centres d esplai. IV Jornada de
Más detallesLLEI 6/2008, de 2 de juny, de la Generalitat, d Assegurament Sanitari del Sistema Sanitari Públic de la Comunitat Valenciana.
Presidència de la Generalitat LLEI 6/2008, de 2 de juny, de la Generalitat, d Assegurament Sanitari del Sistema Sanitari Públic de la Comunitat Valenciana. [2008/6867] Presidencia de la Generalitat LEY
Más detallesLA POBLACIÓ DE CATALUNYA
LA POBLACIÓ DE CATALUNYA 1. Què és la població d un territori? 2. Què és el creixement natural? 3. Què és el creixement migratori? 4. Què són les migracions? 5. Com poden ser les migracions? 6. Quina diferència
Más detallesJornada de portes obertes del Batxillerat. Institut Celestí Bellera
Jornada de portes obertes del Batxillerat Institut Celestí Bellera maig de 2016 Estructura del sistema educatiu PRIMÀRIA (de 3 a 12 anys) E S O 1r, 2n, 3r, 4t curs (de 12 a 16 anys) BATXILLERAT LOMCE 1r
Más detallesPLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET
PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET NOU PACTE INTEGRAT D ALCALDES I ALCALDESSES PEL CLIMA I L ENERGIA (NEW INTEGRATED COVENANT OF MAYORS ON CLIMATE & ENERGY) 1.Reducció d
Más detallesPLAZAS A SOLICITAR / PLACES A SOL LICITAR REGISTRO DE ENTRADA / REGISTRE D ENTRADA
SOLICITUD DEL PROGRAMA DE VACACIONES PARA MAYORES CASTELLÓN SÉNIOR DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN. SOL LICITUD DEL PROGRAMA DE VACANCES PER A MAJORS CASTELLÓN SÉNIOR DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ. PLAZAS A
Más detallesCol legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA
Col legi de Fisioterapeutes de Catalunya RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Setembre 2004 Els fisioterapeutes critiquen el sistema de regularització de la Generalitat de les teràpies naturals
Más detallesPla d atenció integral a les persones amb trastorns de l espectre autista (TEA) Barcelona, 17 de juliol de 2013
Pla d atenció integral a les persones amb trastorns de l espectre autista (TEA) Barcelona, 17 de juliol de 2013 Dades Epidemiològiques El TEA es caracteritza per un desenvolupament marcadament anormal
Más detallesRÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014
RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS Pressupost per al 2014 1. Retribucions Els diputats tenen dret a una assignació fixa i poden percebre també assignacions variables amb el caràcter d indemnització per a l exercici
Más detallesBreu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades
Breu tutorial actualització de dades ATRI El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades El Departament informa al portal ATRI (i no directament a les persones afectades): El no
Más detallesGuia de recursos per a persones amb discapacitat de Sant Adrià de Besòs
Guia de recursos per a persones amb discapacitat de Sant Adrià de Besòs INDEX Presentació Recursos i serveis 1. Serveis socials generals: Centres de serveis socials bàsics Serveis d ajuda a domicili 2.
Más detallesUniversitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi
Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Símbol El símbol de la UAB va ser creat com un exercici d expressivitat gràfica de la relació entre el quadrat i la lletra A, i
Más detallesCONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:
CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE: 1. Dades personals persona o entitat SOL LICITANT /Datos Personales persona o entidad SOLICITANTE Entitat sol licitant/ Entidad solicitante: NIF Domicili/Domicilio:
Más detallesD5 DRETS I OBLIGACIONS DELS ALUMNES
Instruccions per a l alumnat dels cursos de formació professional per a l ocupació adreçats prioritàriament a treballadores es i treballadors desocupats (Reial decret 395/2007, de 23 de març, i Ordre TAS/718/2008,
Más detallesPoden obrir sense limitació d horari i tots els dies. Poden obrir sense limitació d horari (mínim: 18 h el dia) i tots els dies excepte els dies de tancament obligatori (1 de gener i 25 de desembre) i
Más detallesATENCIÓ SOCIAL I A LA DEPENDÈNCIA
ATENCIÓ SOCIAL I A LA DEPENDÈNCIA Rev. 08/01/2015 Pàg. 1 de 11 1. DADES DEL MEMBRE COL LEGIAT NOM COGNOMS NIF DATA NAIXEMENT ADREÇA POBLACIÓ PROVÍNCIA CODI POSTAL TELÈFON PARTICULAR TELÈFON MÒBIL CORREU
Más detalles