TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT I TEIXIT MUSCULAR ESQUELÈTIC; CARACTERÍSTIQUES

Transcripción

1 TEMA 4 TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT I TEIXIT MUSCULAR ESQUELÈTIC; CARACTERÍSTIQUES Els músculs són els elements dinàmics de l ésser humà Dins de la musculatura podem diferenciar dos tipus: Musculatura voluntària o Musculatura estriada. És la pròpia de l aparell locomotor o Musculatura cardíaca. Per la seva textura és voluntària perquè és estriada Musculatura involuntària o Musculatura cardíaca. Per la seva funcionalitat és involuntària perquè no la podem moure o parar quan nosaltres vulguem o Musculatura llisa. La trobem als diferents òrgans digestius i vísceres MUSCULATURA ESTRIADA Classificació Es pot classificar: Segons la forma del múscul. Segons l origen. Segons la forma dels tendons. Segons els ventres musculars. Segons la seva biomecànica 1) Segons la forma del múscul Llargs.- Longitudinalment són més grans que transversalment. Exemple. El bíceps. Amples.- Transversalment són més grans que longitudinalment. Exemple. L abdominal. Curts.- Exemple. Els músculs dels dits. 2) Segons l origen Monocefàlics.- 1 sol cap d origen. Exemple. Sartori Bicefàlics.- 2 caps d origen. Exemple. Bíceps Tricefàlics.- 3 caps d origen. Exemple. Tríceps Tetracefàlics.- 4 caps d origen. Exemple. Quadríceps 3) Segons la forma dels tendons Peniforme.- Terminació del tendó en forma de fulla. Semipeniforme.- Terminació del tendó en forma de mitja fulla. pàg. 20

2 4) Segons els ventres musculars Monogàstrics.- Un sol ventre muscular. Ex.: Bíceps Digàstrics.- Dos ventres muscular (un darrera de l altre). Ex.: Omoideo del coll Poligàstrics.- Consta de diversos ventres musculars. Ex.: Recte abdominal 5) Segons la seva biomecànica Protagonistes.- Són els músculs que fan l acció i el cansament dels quals implicarà que no podrem seguir realitzant el moviment. Si el múscul protagonista es fatiga s acaba el moviment. Agonistes.- Són músculs que realitzen una determinada acció però que la seva fatiga implicarà pèrdua d efectivitat però no implica acabar l acció. Si el múscul agonista es fatiga es perd efectivitat. Antagonistes.- Són els músculs que s oposen a l acció del múscul protagonista. Fixadors.- Són els músculs que actuen sobre les articulacions que volem estabilitzar durant l acció. Bloquejadors.- Són els músculs que actuen anul lant l acció de determinades fibres d un múscul que no volem que intervingui en l acció. ÒRGANS AUXILIARS DELS MÚSCULS Són aquells que faciliten les funcions dels músculs. Trobem Aponeurosis Musculars És una capa de teixit conjuntiu que envolta el múscul Bosses Seroses Són una mena de coixí de teixit greixos que facilita el Lliscament dels tendons musculars quan passen per la superfície rugosa d un os. Corredors Osteofibrosos Són túnels que faciliten el Lliscament dels tendons musculars a nivell de canell i turmell. Vaines Sinovials Envolten els tendons musculars al seu pas pels corredors osteofibrosos pàg. 21

3 CARACTERÍSTIQUES DEL TEIXIT MUSCULAR Els músculs estan recobert d una capa que els envolta denominada Aponeurosis Muscular. Si fem un tall transversal d un múscul observem: pàg. 22

4 Resum MÚSCUL: Format per FIBRES MUSCULARS (recobertes per ) i dividides en MIOFIBRILLES (recobertes de ) dividides en MIOFILAMENTS d actina i miosina pàg. 23

5 PRINCIPALS GRUPS MUSCULARS DE LES GRANS REGIONS ANATÒMIQUES (extremitat superior) CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL DELS MÚSCULS DE L ESPATLLA ARTICULACIÓ FUNCIÓ NOM DEL MÚSCUL Esternomastoideo Ascendents Trapezi Acromi-clavicular i Angular de l omòplat Esternocostoclavicular Pectoral menor MÚSCULS Descendents Romboide DE Subclavi L ESPATLLA Escàpulo-humeral Anteversors Retroversors Abductors Adductors Rotadors inversos Rotadors Pectoral major Serrat lateral Dorsal ample Sobrescapular Rodó major Deltoides (els retroversors) (retroversors + abductors) Supraespinal Infraespinal Rodó menor Podem considerar d aquest grup de músculs com a més importants per al seu estudi: Trapezi Pectorals (major i menor) Serrat Deltoides Dorsal pàg. 24

6 Trapezi S origina a la línia de l os occipital, a les vèrtebres cervicals i a les vèrtebres dorsals. Es dirigeix cap als costats per insertarse a la part superior de la clavícula, espina de l escàpola i acromion. L acció si pren com a punt fix l origen és l elevació de l espatlla (típic exercici d elevacions al gimnàs). L acció si pren com a punt fix la inserció és inclinació del cap al costat de contracció i/o provocar rotació contralateral. També és elevador del tronc. És un múscul molt important a les accions trepadores. Pectoral Major MÚSCULO PECTORAL MENOR Té tres porcions d origen: clavícula (a la part més propera a l estèrnum) a les costelles i lligaments costals (7 primeres) i abdominal (part superior del recte de l abdominal). Les tres parts d origen es dirigeixen cap al braç per insertar-se a l húmer. L acció principal agafant com a punt fix l origen és l anteversió dels braços, és a dir, portar-los endavant. Secundàriament ajuda a l adducció (ajunta el cos al braç) i a la rotació interna del braç, si prenem com a punt fix la inserció. Terciàriament és un múscul que contribueix a la respiració. Pectoral Menor S origina a la cara externa de les costelles 3, 4 i 5 i s inserta a l omòplat (apófisis coracoides; que és l os que sobresurt si ens toquem amb la mà pe sobre de la clavícula) L acció més important, agafant com a punt fix l origen és la de descens de l espatlla. Secundàriament és respiratori. APÒFISIS CORACOIDES pàg

7 Serrat lateral El seu origen el tenim a les 9 primeres costelles i els seus cartílags costals. Abraça la parrilla costal i es dirigeix cap enrera per insertar-se a l omòplat. L acció d aquest múscul és complementària del pectoral major, és a dir, també és un múscul anteversor. També és un múscul respiratori que contribueix a la elevació de la parrilla costal. Deltoides És un múscul que té el seu origen a l espina de l omòplat (escàpola), a l acòmion (punt més sobresortint de l espina) i part distal de la clavícula. A partir d aquests tres punt d origen va a insertar-se a l húmer, just per sota de la diàfisis superior, a la V deltoidea. El Deltoides és un múscul que té una important acció d abducció prenent com a punt fix l origen. Es diu que és un abductor pur. Dorsal Ample Presenta 4 porcions d origen: vertebral (de 7ª a 12ª dorsal + 5 lumbars + sacre), ilíaca (cresta ilíaca del maluc). Aquestes dues porcions formen el lligament lumbodorsal o lumbosacro. La 3ª porció és la costal 3 o 4 darreres costelles i la 4ª és la porció de la part inferior de l omòplat. Totes aquestes porcions van a insertar-se al braç (canal bicipital). L acció principal és la de retroversió (portar el braç cap enrera) i cap al costat (abductor forçat). Secundàriament és rotador. Si agafem com a punt fix la inserció és capaç d elevar la columna i girar-la. pàg. 26

8 ACROMION CLAVÍCULA DORSAL ANCHO MÚSCULO PECTORAL MENOR OMBLIGO CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL DELS MÚSCULS DEL BRAÇ ARTICULACIÓ CLASSIFICACIÓ NOM DEL MÚSCUL Colze Ventrals (per devant) Dorsals (per darrera) Braquial Anterior Bíceps Braquial Tríceps Braquial Anconeo Braquial Anterior S origina a la part central de la diàfisis humeral i es dirigeix a insertar-se a l apòfisis coracoides del cúbit. L acció fonamental és la de flexió de braç. És un flexor pur. És el flexor més potent. És un múscul que queda cobert parcialment pel múscul bíceps. pàg. 27

9 Bíceps Braquial Té dos caps d origen; per un costat trobem el cap llarg i per altre el cap curt. El cap llarg s origina a la cavitat glenoidea (sota la punta de l espina de l omòplat) i el cap curt s origina a la punta de l espina de l omòplat (apòfisis coracoides) El bíceps s inserta a l húmer (a la tuberositat bicipital). El tendó d aquest múscul envia una prolongació que és perceptible si fem flexió de l avantbraç sobre el braç i que rep el nom de Lagarto Fibroso (Lacartus Fibrosus) Té 2 accions importants; per una banda és flexor de l avantbraç sobre el braç i per altra és supinador. Tríceps Braquial Té 3 caps d origen: bast extern, bast intern i porció llarga del tríceps. El bast extern s origina a la cara posterior de l húmer, el bast intern s origina a la cara interna de l húmer i la porció llarga s origina sota la cavitat glenoidea de l omòplat. Els 3 caps s inserten a al tendó del tríceps. L acció del tríceps és la extensió de l avantbraç. Anconeo És un múscul molt petit que s origina a la cara posterior de l húmer i s inserta al cúbit. L acció és extensió del braç però fonamentalment és un múscul tensor de la càpsula de l articulació del colze i evita que sigui pessigada a les accions de flexió extensió del braç. pàg. 28

10 CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL DELS MÚSCULS DE LA CAMA ARTICULACIÓ FUNCIÓ NOM DEL MÚSCUL Anteversors Rotador Abductor Psoas-Ilíac Pectini Gluti Menor Gluti Mitjà Gluti Major Maluc Retroversors Tensor de la Fàscia Lata Adductors Rotadors Externs Add. Mitjà Add. Menor Add. Major Recte Intern Obturador Extern Obturador Intern Quadrat Crural Psoas-Ilíac Té dues porcions; la porció del múscul psoas que s origina a la columna vertebral lumbar i s inserta al fèmur (trocànter menor del fèmur) i la porció del múscul ilíac que s origina a la cara interna del còccixs i s inserta al tendó del múscul psoas. L acció principal és la d anteversió de la cuixa i per això és un múscul fonamental a la marxa, cursa i salts. Gluti Menor S origina a prop de la línia semicircular anterior del còccixs i es dirigeix cap al fèmur per insertar-se a la part superior del trocànter major. És un múscul profund que està cobert pel Gluti mitjà. La seva acció és la rotació interna i secundàriament és abductor. pàg. 29

11 Gluti Mitjà S origina entre les línies semicirculars anteriors i posteriors del còccixs, cresta ilíaca i espina ilíaca i s inserta a la porció lateral del trocànter major del fèmur. Està cobert totalment pel Gluti major. L acció agafant com a punt fix el còccixs és l abducció de l articulació coxofemoral i secundàriament rotador. Si prenem com a punt fix el fèmur fixa la pelvis i intervé en el moviment de la marxa de l ésser humà. Gluti Major S origina a la cresta ilíaca, al lligament sacrociàtic major i sacre i passa fent un gir per davant la cama per insertarse al fèmur (cresta intertrocanterea). Cobreix a Gluti mitjà i menor i contribueix a donar forma a la natja. Les accions que realitza si prenem com a punt fix l origen és retroversor de la coxofemoral i si prenem com a punt fix la inserció contribueix a l efecte basculant de la cama al moviment de marxa. Tensor de la Fàscia Lata No té cap classificació de múscul específic. S origina a la part superior de la cresta ilíaca i forma un cos muscular petit que està cobert per una aponeurosis que continua cap al fèmur per insertar-se amb les aponeurosis de Gluti mitjà i major formant la CINTILLA ILIOTIBIAL DE MAISSIAT. La seva acció és fixador. pàg. 30

12 Adductor Major S origina a l isquion i es dirigeix a insertar-se a la diàfisis del fèmur. La seva funció principal és la d adducció és a dir, ajuntar. Abductor Major pàg. 31

13 MÚSCULS DE LA CUIXA FUNCIÓ Extensors Flexor NOM DEL MÚSCUL Quadríceps Sartori Popliti Isquiotibial Quadríceps Es tracta d un dels músculs més potents del cos humà i el més important pel que es refereix a la marxa, cursa i salt. Està format per 4 caps d origen que s inserten a un tendó comú (el tendó del Quadríceps). Aquest tendó s inserta a la base de la ròtula però les fibres superficials es desplacen per davant de la ròtula per insertar-se a la tíbia (lligament rotulià). Els 4 caps tenen el seu propi nom: Crural, bast intern, bast extern i recte anterior del Quadríceps. Crural.- Està recobert dels altres tres i s origina a la diàfisis del fèmur (part mitja superior) i s inserta al tendó del Quadríceps. Recte anterior.- És biarticular, és a dir, que passa per 2 articulacions (maluc i genoll). S origina a la espina ilíaca antero-inferior i s inserta al tendó del Quadríceps Bast Extern.- S origina a la part exterior del fèmur (epífisis) i s inserta al tendó del Quadríceps. Bast Intern.- S origina a la part interior del fèmur (epífisis) i s inserta al tendó del Quadríceps. L acció del conjunt del Quadríceps és la extensió de la cama però el recte anterior és flexor del maluc. pàg. 32

14 Sartori S origina a l espina ilíaca anterosuperior i es dirigeix per insertar-se a la tíbia. Al igual que el recte anterior, es tracta d un múscul biarticular. Té una trajectòria sinosoidal (en forma de S ). L acció del Sartori, si prenem com a punt fix l origen és un extensor i si prenem com a punt fix la inserció és flexor del maluc. Popliti És un múscul poc important i que fa de reforç a la càpsula de l articulació del genoll. S origina al còndil extern del fèmur i s inserta a la part de darrera del genoll, a la tíbia. L acció fonamental és la de flexió de la cama, tal i com ens mostra la il lustració. Isquiotibial Es tracta dels músculs posterior de la cama: semimembranós, semitendinós i bíceps femoral. Semimembranós.- S origina a l isquión, deixa anar una primera porció membranosa i després altra porció muscular que acaba insertant-se amb una ramificació triple (2 d elles a la tíbia part interna i part externa- i altra al còndil del fèmur). L acció més important és la de flexió de la cama però secundàriament també és rotador intern. pàg. 33

15 Semitendinós.- Meitat múscul i meitat tendó. S origina a l isquió i s inserta a la tuberositat tibial interna. Con acció principal és flexor de la cama i també és un rotador intern, secundàriament. Bíceps Femoral.- Té dos cap d origen. Un dels caps s origina a l isquió i l altre a la línia aspra del fèmur (diàfisis). Ambdós caps s ajunten per insertar-se al peroné. És el múscul més potent de la part posterior de la cama i és un flexor que secundàriament també fa la funció de rotador extern de la cama. pàg. 34