PLA ANUAL DE FISCALITZACIÓ PLENA POSTERIOR, CONTROL FINANCER I AUDITORIA DE L EXERCICI 2015 DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA, DELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS

Transcripción

1 PLA ANUAL DE FISCALITZACIÓ PLENA POSTERIOR, CONTROL FINANCER I AUDITORIA DE L EXERCICI 2015 DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA, DELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS I DE LES ENTITATS QUE EN DEPENEN

2 ÍNDEX Pàgina 1. Introducció i règim jurídic Àmbit d aplicació del pla anual Actuacions a realitzar referent a l exercici Actuacions a realitzar referents a exercicis anteriors Importància relativa i índex de materialitat Importància relativa quantitativa Importància relativa qualitativa Riscos Mètodes i extensió de selecció de mostres Mostreig estadístic Mostreig no estadístic Criteris de selecció Resultat del control Resultat dels treballs de fiscalització plena posterior i de control financer Resultat dels treballs d auditoria financera Resultat dels treballs de control financer de subvencions Resultat dels treballs de control financer de la gestió indirecta de serveis públics

3 1. INTRODUCCIÓ I RÈGIM JURÍDIC El control intern de les entitats locals es pot definir com el conjunt de mesures, mètodes i procediments establerts per l entitat amb la finalitat de salvaguardar els seus actius i recursos, assegurar la fiabilitat i integritat de la informació i el compliment de tota la normativa aplicable, així com garantir una gestió eficient i eficaç dels recursos. L article 213 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s aprova el Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals (TRLLRHL) estableix que, les funcions de control intern, s exerciran en les entitats locals amb l extensió i efectes que es determinen en els articles següents de la llei, respecte de la seva gestió econòmica, dels organismes autònoms i de les societats mercantils d elles dependents, en les seves modalitats de funció interventora i funció de control financer, inclosa l auditoria de comptes de les entitats locals que es determinin reglamentàriament. A més, caldrà tenir en compte el previst a la disposició addicional vintena del a Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que disposa que els consorcis han d estar subjectes al règim pressupostari, comptabilitat i control de l Administració pública a què estiguin adscrits, sense perjudici de la seva subjecció al que preveu la Llei orgànica 2/2012, de 27 d abril, d estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. La funció interventora té per objecte fiscalitzar tots els actes de les entitats locals i dels seus organismes autònoms que donin lloc al reconeixement i liquidació de drets i obligacions o despeses de contingut econòmic, els ingressos i pagaments que se n derivin, i la recaptació, inversió i aplicació, en general, dels caudals públics administrats, amb el fi que la gestió s ajusti a les disposicions aplicables en cada cas. Dins la funció interventora, la fiscalització plena posterior, es realitzarà sobre una mostra representativa dels actes, documents o expedients objecte de fiscalització, mitjançant la utilització de tècniques de mostreig o auditoria, amb el fi de verificar que s ajusten a les disposicions aplicables en cada cas i determinar el grau de compliment de la legalitat en la gestió del pressupost. El control financer té per objecte comprovar el funcionament en l aspecte econòmic financer dels serveis de les entitats locals, dels seus organismes autònoms i de les societats mercantils que en depenen. Aquest control tindrà per objecte informar sobre l adequada presentació de la informació financera i del compliment de les normes i directrius que siguin d aplicació, i es realitzarà per procediments d auditoria d acord amb les normes d auditoria del sector públic. La funció de control intern de la gestió econòmica financera i pressupostària de les entitats locals i dels seus organismes autònoms, així com dels consorcis considerats entitats locals, es troba regulada amb caràcter general, en l article 92 de la Llei 7/1985, de 2 d abril, reguladora de bases del règim local (LRBRL) i en els articles 213 i següents del TRLLRHL. Aquesta funció de control intern ha estat atribuïda a la Intervenció General segons l article 92.3 b) de la LRBRL i l article 4.1.i) del RD 1174/1987, de 18 de setembre, pel que es regula el règim jurídic dels funcionaris d administració local amb habilitació de caràcter nacional, en les seves dos vessants de control financer i auditoria. 2

4 En les auditories de les societats mercantils amb capital total o majoritàriament propietat de l entitat local caldrà tenir en compte el que s estableix en el Reial decret legislatiu 1/2011, d 1 de juliol, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d auditoria de comptes, i en el Reial decret 1636/1990, de 20 de desembre, pel que s aprova el reglament que desenvolupa la Llei 19/1988 d auditoria de comptes. L exercici d aquesta funció de control es regula de forma subsidiària en la Llei 47/2003, general pressupostària; en el Reial decret 2188/1995, de 28 de desembre, pel que es desenvolupa el règim de control intern exercit per l Administració de l Estat i, a la Circular 1/1999,de 26 de març, de la Intervenció General de l Estat (IGAE), sobre el control financer. La prestació de serveis, mitjançant la forma de la gestió indirecta de serveis públics, estarà subjecte a control financer i d eficàcia, que deriva directament de l aplicació de l article 220 del TRLLRHL. El control financer de subvencions s exercirà respecte de beneficiaris, i si s escau, entitats col laboradores per raó de les subvencions de la Diputació de Girona, organismes i entitats vinculades o depenents, atorgades amb càrrec als seus pressupostos o als fons de la Unió Europea, es regirà pel que s estableix als articles 44 i següents de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. Les normes d auditoria del Sector Públic, aprovades per resolució de la IGAE de l 1 de setembre de 1998 són d aplicació directa al sector públic local d acord amb el que estableix l article 220 del TRLLRHL; per això, també caldrà tenir en compte, entre d altres, la normativa següent: Normes d auditoria del Sector Públic, IGAE, d 1 de setembre de Instrucció de la IGAE d 11 de juny de 2002 sobre organització dels papers de treball en les auditories i actuacions de control financer. Norma tècnica d 11 d abril de 2007 de la IGAE sobre avaluació de la importància relativa en les auditories de comptes anuals. Norma tècnica de 25 de juny de 2002 sobre els informes addicionals al d auditoria de comptes. Circular 3/1996, de 30 d abril, pel que es dicten instruccions sobre funció interventora. També caldrà tenir en compte el que s estableixi a la Instrucció de control intern de la gestió econòmica de la Diputació de Girona, els seus organismes autònoms i de les entitats que en depenen (ICI), aprovada pel Ple de la Diputació de Girona el dia 20 de maig de 2014, que desenvolupa l exercici del control intern establert en els articles 213 i següents TRLLRHL. L article 21 de la ICI, estableix que la Intervenció General determinarà el pla anual i les seves possibles modificacions, donant-ne compte a la primera sessió que se celebri de la Comissió Informativa d Hisenda. La Intervenció General per a la formulació del pla de control financer anual tindrà en compte : a) El resultat dels controls financers dels exercicis anteriors. b) El risc que es puguin produir errades o irregularitats significatives. 3

5 c) El disseny dels procediments administratius i de la fiabilitat dels seus sistemes de control intern. d) La naturalesa de les activitats sotmeses a control. e) Les situacions especials que puguin influir en la fiscalització. f) La importància relativa de les operacions. 2. ÀMBIT D APLICACIÓ DEL PLA ANUAL 2.1. Actuacions a realitzar referents a l exercici 2015 Les actuacions a realitzar referents a l exercici 2015 respecte de les diferents entitats i subjectes inclosos en l àmbit d aplicació d aquest Pla són les següents: Tipus d ens i/o formes de prestació dels serveis Denominació ens i/o forma de prestació dels serveis Revisió compliment de la legalitat Revisió aspecte econòmic financer (2.a) (2.b) Ens local Diputació de Girona Organismes autònoms Consorcis Organisme autònom de Salut Pública Dipsalut Organisme autònom Xarxa Local de Municipis, XALOC Organisme autònom Conservatori de Música Isaac Albèniz Consorci Costa Brava Consorci de les Vies Verdes Consorci d'acció Social de Catalunya Funció interventora: fiscalització plena a posteriori Control financer: auditoria de regularitat comptable Consorci d Arts Escèniques Salt- Girona Associacions Consell d Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques Gironines, CILMA Societats mercantils dependents entitat local Fundacions SUMAR Patronat de Turisme Costa Brava- Girona Casa de Cultura Control financer: auditoria de compliment Auditoria financera o de comptes anuals Entitats públiques empresarials Gestió indirecta de serveis (2.c) SEMEGA Empresa mixta d aigües de la Costa Brava SA Abastament en alta Costa Brava empresa mixta Control financer: auditoria de compliment Control financer: Auditoria financera o de regularitat comptable Control financer: Revisió limitada del compte d'explotació, auditoria financera i/o auditoria operativa 2.a) Verificar que els actes, operacions i procediments de gestió s han desenvolupat de conformitat amb les normes legals, disposicions i directrius que els siguin d aplicació. 4

6 Aquest control vertebra la fiscalització a posteriori preceptiva segons l article 219 del TRLLRHL i es conforma com a complementària de la fiscalització limitada prèvia aplicable a la gestió pressupostària corporativa segons el previst a la ICI. 2.b) Obtenir una seguretat raonable sobre si la comptabilitat general, els comptes anuals i la resta d estats financers, tant de la Corporació com dels organismes autònoms com de la resta d ens que en depenen, expressen fidelment el resultat de la gestió i la seva adequada realitat patrimonial, d acord amb les normes i principis generalment acceptats. 2.c) Exercir el control intern de la gestió indirecta de serveis públics que pugui tenir la Diputació de Girona, organismes autònoms i ens depenents en la seva triple accepció de funció interventora, funció de control financer i funció de control d eficàcia i eficiència. Tal i com s estableix en l article 44 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, el control financer de subvencions té com a objecte verificar: L obtenció adequada i correcta de la subvenció per part del beneficiari. El compliment, per part de beneficiaris i entitats col laboradores, de les obligacions en la gestió i l aplicació de la subvenció. La justificació adequada i correcta de la subvenció per part de beneficiaris i les entitats col laboradores. La realitat i la regularitat de les operacions que, d acord amb la justificació presentada per beneficiaris i entitats col laboradores, han estat finançades amb la subvenció. El finançament adequat i correcte de les activitats subvencionades, en els termes que estableix l apartat 3 de l article 19 d aquesta Llei. L existència de fets, circumstàncies o situacions no declarats a l Administració per beneficiaris i entitats col laboradores i que puguin afectar el finançament de les activitats subvencionades, l obtenció, la utilització, el gaudi o la justificació adequats i correctes de la subvenció, així com a la realitat i la regularitat de les operacions que s hi financen. El control financer de subvencions s exercirà sobre els ens objecte d aquest pla que en concedeixin: Diputació de Girona Organisme autònom de Salut Pública Dipsalut Patronat de Turisme Costa Brava-Girona 2.2. Actuacions a realitzar referents a exercicis anteriors De l informe de control financer i de fiscalització a posterior de l exercici anterior se n deriven una sèrie de punts febles detectats en la gestió econòmica, financera i/o pressupostària dels ens que integren la Corporació. Aquests punts són la partida natural per l exercici de la fiscalització plena posterior i control financer de l exercici Els punts febles detectats en l exercici 2014 s hauran de tornar a valorar en l exercici de la fiscalització plena posterior i control financer de l any 2015 per a controlar-ne l evolució. 5

7 3. IMPORTÀNCIA RELATIVA I ÍNDEX DE MATERIALITAT 3.1. Importància relativa quantitativa La importància relativa en termes quantitatius o d auditoria financera, és la magnitud de l error i/o omissió en la informació que permet valorar el que és o no significatiu a efectes de l exercici del control. A partir d aquest concepte s estableixen uns índex de materialitat per tal d arribar a determinar el llindar a partir del qual un o diversos errors i/o omissions són significatius o no. Aquests conceptes són claus i s han de deixar clarament especificats per tal de determinar a priori el màxim error o omissió que s està disposat a acceptar sense que això impliqui l emissió d un informe de control financer amb salvetats, o que simplement es faci menció de l error o omissió en l informe sense que hi hagi més transcendència en les conclusions que s emetin. Les magnituds a considerar per a calcular els llindars de materialitat seran l actiu i les despeses, i en el cas d entitats amb pressupost limitatiu les obligacions reconegudes. El procediment a aplicar per a determinar els llindars de materialitat serà el següent 1 : Sobre la magnitud actiu dels comptes s aplicarà un percentatge del 0,45%. Sobre la magnitud despeses s aplicarà un percentatge del 0,55%. En el cas d entitats amb pressupost limitatiu la magnitud despeses serà substituïda per la magnitud obligacions reconegudes si aquesta última és inferior. Es sumen les xifres resultants dels càlculs anteriors, sent l import resultant el llindar de materialitat a aplicar a l entitat considerada. No obstant, si l import resultant dels càlculs anteriors, és superior al 0,75% de l actiu, o al 3% de les despeses, (en el cas d entitats amb pressupost limitatiu al 3% de les obligacions reconegudes), el llindar de materialitat serà l import inferior dels resultats dels càlculs indicats en els punts anteriors Importància relativa qualitativa En el cas de la valoració de la importància relativa en termes qualitatius, o sigui, quan es realitzi, la fiscalització plena posterior i l auditoria de compliment o de legalitat, s establirà una jerarquia per als incompliments que es detectin en el decurs dels treballs, que serà la següent: Error Que es dóna quan no es consideri un fet com a il legal. Una errada no serà rellevant excepte que sigui igual o superior a la quantia establerta per al component quantitatiu de la importància relativa. 1 Es segueix la Norma tècnica de la IGAE d 11 d abril de 2007 sobre avaluació de la importància relativa 6

8 Actes il lícits Engloben infraccions a l ordenament contràries a la legalitat. L acte il legal serà significatiu amb independència de la seva quantia. Els valors a considerar per al càlcul de la importància relativa qualitativa per a l exercici de la fiscalització plena posterior i l auditoria de legalitat i/o de compliment són: 4. RISCOS Tipus d infracció Importància relativa Errades >= IR (*) Q 2 Actes il legals En tot cas (*) IR Q = Importància relativa quantitativa Les tècniques d auditoria i mostreig, utilitzades per a l exercici de la fiscalització plena posterior i control financer, porten associat un risc d auditoria. Amb el risc d auditoria es vol reflexar la possibilitat que s emeti una opinió o s arribi a una conclusió errònia després de l execució de tots els procediments derivats de l exercici del control. Per tant, reflexa el risc que aquests procediments no reflexin errors materials. Un dels objectius en l exercici del control intern és el de reduir aquest risc al mínim. El risc d auditoria es pot desdoblar en 2 grups de risc: Risc de control: Que l objecte d auditoria contingui errors significatius i, per tant, materials. Risc de detecció: Que l auditor no els detecti. Alhora, cada un d aquests riscos es composa del següent: Risc de control: o Risc d entorn: Risc derivat de les característiques normals de l entitat i el seu entorn, tant internes com externes, que puguin conduir a incrementar la probabilitat d existència d errors que afectin a l auditoria. o Risc inherent a cada procediment: Risc derivat de la possibilitat que les transaccions contingudes en una àrea de revisió o el saldo representatiu de la mateixa, continguin errors significatius o comportin incompliments normatius, amb independència de l eficàcia dels controls interns. o Risc de control intern: 2 Llindar de materialitat per a l auditoria financera 7

9 Risc que els sistemes de control intern que operen en l entitat auditada puguin ser ineficaços per a la prevenció i/o identificació de qualsevol error material o incompliment significatiu. Risc de detecció: o Risc analític: Risc derivat de la possibilitat que un error material no sigui detectat mitjançant l evidència que proporciona l anàlisi de la informació auditada. o Risc de mostreig: Risc derivat d errors o incompliments significatius que no siguin identificats com a conseqüència de no ser revisades totes les operacions, també anomenat risc de proves substantives. L avaluació del risc de cadascuna de les àrees en què es divideix el treball del control financer i fiscalització de l exercici 2015 és alt. Tipus de risc Risc a cada àrea Risc d entorn Alt Risc inherent Alt Risc de control intern Alt Risc analític Alt Risc de mostreig Alt Valoració del risc 3 Partint d un factor de risc bàsic de 3, que correspon a l obtingut en les taules acumulades de Poisson per a un nivell de confiança del 95% i una precisió del 5% i 0 errades esperades, la valoració del risc per a cada àrea objecte de revisió serà el resultat d aplicar la taula de valoracions anterior als nivells de risc establerts en la mateixa taula. Les àrees/subàrees que seran objecte de revisió en l exercici del control intern, són les que s enumeren tot seguit: 1. Liquidació del pressupost 1.1. Pressupost inicial 1.2. Modificacions pressupostàries 1.3. Estat de liquidació del pressupost Liquidació del pressupost de despeses Capítol 1 Despeses de personal Capítol 2 Despeses corrents en béns i serveis Capítol 3 Despeses financeres Capítol 4 Transferències corrents Capítol 5 Fons de contingències i altres imprevists Capítol 6 Inversions reals Capítol 7 Transferències de capital Capítol 8 Actius financers 8

10 Capítol 9 Passius financers Liquidació del pressupost d ingressos Capítol 1 Impostos directes Capítol 2 Impostos indirectes Capítol 3 Taxes, preus públics i altres ingressos Capítol 4 Transferències corrents Capítol 5 Ingressos patrimonials Capítol 6 Alienació d inversions reals Capítol 7 Transferències de capital Capítol 8 Actius financers Capítol 9 Passius financers 1.4. Resultat pressupostari 1.5. Recursos d altres ens 1.6. Romanent de tresoreria 1.7. Exercicis tancats 1.8. Projectes de despesa i despeses amb finançament afectat 2. Balanç i compte de resultat economicopatrimonial 2.1. Actiu del balanç de situació Immobilitzat no financer Inversions financeres permanents Despeses a distribuir en diversos exercicis Existències Deutors Inversions financeres temporals Tresoreria Ajustos per periodificació Fons propis i provisions 2.2. Passiu del balanç de situació Fons propis i provisions Creditors a llarg termini Creditors a curt termini 2.3. Compte de resultat economicopatrimonial Vendes, tributs i preus públics Reintegraments i altres ingressos Despeses (compra béns i serveis, financeres i altres) Despeses de personal Despeses per transferències i subvencions Amortitzacions, provisions i resultats Modificacions de drets i obligacions 3. Conciliació del resultat pressupostari i l economicopatrimonial 5. MÈTODES I EXTENSIÓ DE SELECCIÓ DE MOSTRES Quan s hagi de realitzar un mostreig en les àrees en que no sigui possible efectuar una revisió completa, s utilitzaran els següents procediments: 9

11 5.1. Mostreig estadístic S utilitzarà per poblacions iguals o superiors a 200 elements. El mostreig es basarà en les Taules de probabilitat acumulada de Poisson pel mostreig per atributs (proves de compliment). Es fixarà, amb caràcter general, un nivell de confiança del 95% amb una precisió o percentatge d error tolerable sobre la població del 5%. Inicialment, s exigirà 0 errors a la prova, el que determina, segons les taules de Poisson un factor de risc bàsic o de confiança de 3. Això és que es tindrà la certesa que amb una probabilitat del 95%, en l univers no hi haurà més del 5% d errors, si no trobem cap error en la nostra mostra. El risc d auditoria obtingut, permetrà determinar el tamany de la mostra. El tamany de la mostra es basa en la proporció entre el factor de risc o de confiança i la precisió o factor de risc tolerable sobre la població. Per a un factor de risc o de confiança 3, el tamany de la mostra serà de: Tamany de la mostra = Factor de risc/precisió = 3,00/0,05 = 60 L extracció de la mostra es realitzarà seguint els criteris de selecció establerts a l apartat Mostreig no estadístic S utilitzarà per poblacions en les que no sigui possible aplicar el mostreig estadístic, és a dir, per a poblacions inferiors a 200 elements. El tamany de la mostra es determinarà per la proporció entre la mostra estadística i el tamany de l univers del mostreig estadístic. Tamany de la mostra = Tamany mostra mostreig estadístic/tamany univers mostreig no estadístic = 60/200 = 0,30 Així, el tamany de la mostra serà del 30% de la població. Determinat el tamany de la mostra, la selecció es realitzarà pels mètodes de selecció explicats en el punt 6.3 d aquest Pla Criteris de selecció Una vegada determinat el tamany de la mostra segons els apartats precedents, i fixat l univers, es procedirà a seleccionar la mostra segons algun dels criteris que es defineixen a continuació: a) Aleatori 10

12 S utilitzarà preferentment i es basarà en l obtenció de números aleatoris que indicaran les operacions a revisar, garantint que, qualsevol element de l univers té igual probabilitat d estar inclòs a la mostra. b) Sistemàtic S utilitzarà quan així ho determinin les proves i no sigui possible aplicar el criteri anterior i consistirà en la selecció de les operacions que indiquin les proves o les que responguin als intervals que sorgeixin de la forma següent: Interval = Nombre tota d operacions/tamany mostra La primera operació a revisar s obtindrà a l atzar. c) Per judici El revisor podrà escollir aquelles operacions que al seu criteri, hagin de ser comprovades, motivant-ne sempre l elecció. Sense ser exhaustives, les circumstàncies que poden donar lloc a aquestes situació, poden ser: - Import significatiu o atípic - Tercer inusual o d especial risc - Data inapropiada per a l operació - Operació inusual o d especial risc. 6. RESULTAT DEL CONTROL 6.1. Resultat dels treballs de fiscalització plena posterior i de control financer Com a resultat dels treballs de fiscalització plena a posteriori i de control financer es realitzarà un informe per a cada ens que integra el grup corporatiu, en els quals s ha d emetre una opinió derivada de l exercici dels treballs efectuats. Els informes de fiscalització plena a posteriori i de control financer s hauran d adaptar al contingut bàsic següent: a) Títol de l informe En aquest apartat s inclou el títol de l informe, les persones, les entitats o els òrgans controlats i a qui va adreçat l informe. b) Introducció En aquest apartat s ha d indicar l objecte de la fiscalització plena a posteriori i/o control financer. Així mateix s ha d indicar si està contingut el control en el PAACFFP o bé s ha requerit per l òrgan competent de l ens. En aquest apartat també s ha de fer referència a les característiques bàsiques de l entitat controlada, com la data de constitució, la forma jurídica, l activitat que desenvolupa, la seva estructura organitzativa, la normativa que li és d aplicació,... 11

13 c) Objectius i normes tècniques utilitzades S han de detallar els objectius que es pretenien aconseguir amb l execució de la fiscalització plena a posteriori i/o del control financer i fer una declaració expressa que el treball s ha realitzat d acord amb les normes tècniques d auditoria del sector públic en el desenvolupament del treball. d) Abast i limitacions S ha d especificar el període que s ha analitzat, les àrees i els procediments que s han revisat, així com les proves que s han realitzat per aconseguir els objectius del control financer. També s han d incloure les limitacions trobades, és a dir, aquelles proves que s havien previst en el programa de treball que no s han pogut realitzar. e) Resultats del treball S han d exposar els fets significatius que s han constatat com a conseqüència de les proves realitzades en relació als objectes del control i la informació suficient, rellevant i competent que faciliti la seva comprensió. En funció del tipus de control que s hagi realitzat, aquest apartat s ha de dividir en les parts que recullin els resultats obtinguts en cadascuna de les àrees/subàrees objecte de revisió que es concreten amb les següents: 1. Liquidació del pressupost 1.1. Pressupost inicial 1.2. Modificacions pressupostàries 1.3. Estat de liquidació del pressupost Liquidació del pressupost de despeses Capítol 1 Despeses de personal Capítol 2 Despeses corrents en béns i serveis Capítol 3 Despeses financeres Capítol 4 Transferències corrents Capítol 5 Fons de contingències i altres imprevists Capítol 6 Inversions reals Capítol 7 Transferències de capital Capítol 8 Actius financers Capítol 9 Passius financers Liquidació del pressupost d ingressos Capítol 1 Impostos directes Capítol 2 Impostos indirectes Capítol 3 Taxes, preus públics i altres ingressos Capítol 4 Transferències corrents Capítol 5 Ingressos patrimonials Capítol 6 Alienació d inversions reals Capítol 7 Transferències de capital Capítol 8 Actius financers 12

14 Capítol 9 Passius financers 1.4. Resultat pressupostari 1.5. Recursos d altres ens 1.6. Romanent de tresoreria 1.7. Exercicis tancats 1.8. Projectes de despesa i despeses amb finançament afectat 2. Balanç i compte de resultat economicopatrimonial 2.1. Actiu del balanç de situació Immobilitzat no financer Inversions financeres permanents Despeses a distribuir en diversos exercicis Existències Deutors Inversions financeres temporals Tresoreria Ajustos per periodificació Fons propis i provisions 2.2. Passiu del balanç de situació Fons propis i provisions Creditors a llarg termini Creditors a curt termini 2.3. Compte de resultat economicopatrimonial Vendes, tributs i preus públics Reintegraments i altres ingressos Despeses (compra béns i serveis, financeres i altres) Despeses de personal Despeses per transferències i subvencions Amortitzacions, provisions i resultats Modificacions de drets i obligacions 3. Conciliació del resultat pressupostari i l economicopatrimonial En cada una de les àrees/subàrees objecte de revisió s ha de fer referència al grau d aplicació de les recomanacions que s han formulat en els informes de fiscalització posterior i control financer anteriors. f) Conclusions S han d especificar els aspectes més significatius dels resultats del treball. S ha d incloure l opinió de l òrgan de control en relació als objectius del control financer. h) Al legacions i observacions a les al legacions S ha de fer esment de la data en què es va remetre l informe provisional, si s han rebut al legacions i, si s escau, que les al legacions no contradiuen les observacions, les conclusions i les recomanacions de l informe. S ha d incloure l escrit al legacions remès pel subjecte controlat. 13

15 Si en el termini establert no s haguessin rebut les al legacions, aquest apartat no ha de constar en l informe i en la introducció s ha de fer referència a aquest fet. S han d incorporar observacions a les al legacions a l informe definitiu si, a la vista de les al legacions rebudes, l òrgan de control estima convenient modificar l informe provisional o encara que no el modifiqui, considera oportú realitzar algun comentari a les mateixes. i) Annexos S ha de recollir tota la informació que es consideri convenient. En l informe s ha de fer referència a aquells aspectes que són objecte d ampliació en els annexos. j) La data d emissió de l informe i la signatura de l òrgan actuant quan s escaigui Resultat dels treballs d auditoria financera Com a resultat dels treballs d auditoria financera es realitzarà un informe per a cada ens que integra el grup corporatiu que siguin objecte de l auditoria financera. Els informes d auditoria financera s hauran d adaptar al contingut bàsic que s estableixen a les normes d auditoria Resultat dels treballs de control financer de subvencions Com a resultat dels treballs de control financer de subvencions es realitzarà un informe per a cada ens que integra el grup corporatiu que siguin objecte de control financer de subvencions. Els informes de control financer de subvencions s hauran d adaptar al que s estableix a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions Resultat dels treballs de control financer de la gestió indirecta de serveis públics Com a resultat dels treballs de control financer de la gestió indirecta de serveis públics es realitzarà un informe per a cada ens que sigui objecte del control. Els informes de control financer s hauran d adaptar al contingut bàsic que s estableixen a les normes d auditoria. Girona, 30 d abril de 2015 Núria Josa i Arbonès Interventora general 14