Montserrat Masdeu i Font, Inypsa Mercè Rius i Serra, Paymacotas Humbert Salvadó i Cabré, UB
|
|
|
- Lucía Medina Juárez
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 Montserrat Masdeu i Font, Inypsa Mercè Rius i Serra, Paymacotas Humbert Salvadó i Cabré, UB
2 Problemàtica Bulking Foaming aeració Foaming a digestió anaerobia Elevada incidència en procesos d eliminació de nutrients, especialment a l hivern.
3 Característiques morfològiques Bacteri filamentos inclòs en els Actinomicets Senseramificacions, corbada, semblant a cabells Presència de grànuls de reserva (Polifosfats i PHA) Gram positiu Neisser positiu (grànuls de polifosfat intracel.lulars) Superfície hidrofòbica
4
5
6
7
8 Característiques morfològiques Bacteri filamentos inclòs en els Actinomicets Senseramificacions, corbada, semblant a cabells Presència de grànuls de reserva (Polifosfats i PHA) Gram positiu Neisser positiu (grànuls de polifosfat intracel.lulars) Superfície hidrofòbica
9
10 Característiques morfològiques Bacteri filamentos inclòs en els Actinomicets Senseramificacions, corbada, semblant a cabells Presència de grànuls de reserva (Polifosfats i PHA) Gram positiu Neisser positiu (grànuls de polifosfat intracel.lulars) Superfície hidrofòbica
11
12 Característiques morfològiques Bacteri filamentos inclòs en els Actinomicets Senseramificacions, corbada, semblant a cabells Presència de grànuls de reserva (Polifosfats i PHA) Gram positiu Neisser positiu (grànuls de polifosfat intracel.lulars) Superfície hidrofòbica
13 Característiques cinètiques Màxim creixement a 22ºC tot i que a 7ºC encara creix de manera important Bacteri de creixement lent (µmàx 0,46-0,37 d -1 ) Competent a baixes concetracions de substracte (Ks 3,93-3,94 mg COD/l). EN FANGS ACTIUS Temperatura òptima < 15 ºC Càrregues màssiques < 0,1 Kg DBO 5 /Kg SSLM d
14 Característiques fisiològiques Font de carboni. Prefereix els àc. grassos C16-C18 (LCFA). Els absorbeixen tant en condicions òxiques, anòxiques i anaerobies. Font de nitrogen. Amoni Té exoenzims - lipases Té capacitat d emmagatzemar substàncies de reserva : polifosfats, PHA ( poli-ß-hidroxialkanoats )
15 Característiques fisiològiques Condicions òxiques CREIX Emmagatzematge de: polifosfats i PHA El creixement màxim no depèn de la concentració d oxigen El ph no fa variar la taxa de creixement en l interval 6,7 a 8,4
16 Característiques fisiològiques Condicions anòxiques NO CREIX Acumula PHA Desnitrifica només de NO 3- a NO 2-.
17 Característiques fisiològiques Condicions anaeròbiques NO CREIX Acumula PHA, amb disminució dels polifosfats (font d energia ) En el canvi de condicions anaeròbiquesaeròbiques té la capacitat de créixer al màxim de seguida que passa a condicions aeròbiques
18 Presència a les EDAR Creixement en EDARs amb afluents amb greixos Abundància estacional essent majoritària a l hivern Abundant en plantes d eliminació de nutrients on hi ha canvis de condicions òxiques, anòxiques i anaeròbiques (hipòtesi nitrificació parcial i / o hipòtesi desnitrificació incompleta)
19 Hipòtesi de la nitrificació parcial L amoni és l única font de nitrogen. La presènci d amoni pot comportar un increment Microthrix. ràpida NO 2- NO 3 - NH 4 + NH 4 + lenta NO 2- NO 3 - NH 4 + Explica la proliferació a baixes temperatures, quan la nitrificació es redueix.
20 Presència a les EDAR Creixement en EDARs amb afluents amb greixos Abundància estacional sent majoritària a l hivern Abundant en plantes d eliminació de nutrients on hi ha canvis de condicions òxiques, anòxiques i anaeròbiques (hipòtesi nitrificació parcial i / o hipòtesi desnitrificació incompleta)
21 Hipòtesi de la desnitrificació incompleta NO 3- NO 2 - NO N 2 O N 2 Desnitrificació completa Si a la transició d anòxia- òxia hi ha NO 3- o NO 2 - NO 3- NO 2 - NO N 2 O NO 3- NO 2 - Microthrix Afavoreix els bacteris que només desnitrifiquen fins a nitrits, com Microthrix.
22 Estratègies d eliminació i control Canvis en el procés Disminució de l edat del fang (< 5 dies) Airejar molt i en continu Increment de la càrrega màssica (> 0.2 kg BOD/ kg SSLM Evitar condicions anaeròbiques innecessàries Dosificació d alumini al fang activat Cloració del fang activat Microthrix és força resistent a l efecte del clor S han de dosificar quantitats altes > 7gCl 2 /KgSSLM d Es trenquen les xarxes de Microthrix Efectes a la microfauna
23 Cloració del fang activat
24 Disseny Estratègies d eliminació i control Resultats molt contradictoris d eliminació amb selectors Basses biològiques en fluxe pistó i amb predesnitrificació. La nitrificació i desnitrificació ha de ser ràpida i complerta Evitar el confinament i la reinoculació d escumes.
Índex. 1.-Ubicació Caracteristíque físiques de l aigua Sòlids totals: Olors: efectes dels olors:...
Índex 1.-Ubicació...1 2.-Caracteristíque físiques de l aigua...3 2.1.-Sòlids totals:...3 2.2.-Olors:...4 2.2.1.-efectes dels olors:...4 2.2.2.-detecció de olors:...5 2.2.3.-Caracterització i mesura de
Optimització i millores de les instal lacions de tractament d aigua residual i regenerada del Port de la Selva
Optimització i millores de les instal lacions de tractament d aigua residual i regenerada del Port de la Selva David Gràcia dgracia@aiguescb.com Empresa Mixta d Aigües de la Costa Brava, SA Jornada tècnica
ELIMINACIÓ BIOLÒGICA DE NUTRIENTS
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Departament d Enginyeria Química Escola Tècnica Superior d Enginyeria ELIMINACIÓ BIOLÒGICA DE NUTRIENTS J. A. Baeza, J. Carrera, C. Casas i J. Lafuente ELIMINACIÓ BIOLÒGICA
Sistemes costaners Moltes zones costaneres, a més de ser subjectes a factors intrínsecs que les fan ser sistemes molt fràgils (menor fondària, circulació d aigua limitada, aports de materials des de terra),
INFORME ANALISIS RESUM
(*)/Determinació no inclós a l'abast de l'acreditació 01/03/2016 AL 31/03/2016 Pasteral (Aigua Continental) - (Aigua destinada al Consum Humà) (Abans de Tractament)- (Després de Tractament) A) MICROBIOLÒGICS
Sistemes de depuració natural amb aiguamolls artificials al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l Obac
IX Trobada d'estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l Obac 21 i 22 de novembre Castellar del Vallès Sistemes de depuració natural amb aiguamolls artificials al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l
INDICADORS BÀSICS I.C QUALITAT AIGUA DEPURADA (Fòsfor)
I.C.4.3.3. QUALITAT DE L AIGUA DEPURADA. Fòsfor El nitrogen i el fòsfor són nutrients que es troben a l aigua depurada en quantitats a vegades importants. El marc legal limita els abocaments d aquests
Dossier de premsa. Projecte TREVA: Tecnologies per a la recuperació i valorització de nutrients en el cicle de l aigua
Dossier de premsa Projecte TREVA: Tecnologies per a la recuperació i valorització de nutrients en el cicle de l aigua Amb la col laboració de L'Empresa Mixta Aigües de la Costa Brava Catalan Water Partnership
El cicle del carboni
El cicle del carboni El cicle i el flux Us heu preguntat mai perquè no s acaba l aire que respirem? Respirem per agafar un gas: l oxigen (O 2 ), i expulsar-ne un altre: el diòxid de carboni (CO 2 ). I
INFORME ANALISIS RESUM
Pasteral (Aigua Continental) - (Aigua destinada al Consum Humà) (Abans de Tractament)- (Després de Tractament) A) MICROBIOLÒGICS Unitats Escherichia coli Enterococs Clostridium perfringens NMP/100ml 13.7
TEMA 2 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
TEMA 2 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES QUÈ ÉS LA NUTRICIÓ? QUINS TIPUS DE NUTRICIÓ HI HA QUINS SÓN ELS PROCESSOS IMPLICATS EN LA NUTRICIÓ 1. QUÈ ÉS LA NUTRICIÓ És el conjunt de processos mitjançant els quals
INFORME ANALISIS RESUM
Pasteral (Aigua Continental) - (Aigua destinada al Consum Humà) (Abans de Tractament)- (Després de Tractament) A) MICROBIOLÒGICS Unitats Escherichia coli Enterococs(*) Clostridium perfringens(*) NMP/100ml
Enllaços intermoleculars
D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents
FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B
FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n TRIMESTRE 6 1. Completa aquest esquema, que correspon al model atòmic de Rutherford: Model atòmic de Rutherford distingeix dues parts en l àtom Nucli
Biosfera I. L autoregulació de les poblacions. Capacitat de sosteniment (K) Període d assentament. Fase de creixement exponencial
Biosfera I L autoregulació de les poblacions Nombre d individus Capacitat de sosteniment (K) 3 4 2 1 2 3 Període d assentament Fase de creixement exponencial K limita el creixement i la població s estabilitza
LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL
LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL UNITAT 1. LES FUNCIONS DELS ÉSSERS VIUS. Tots els éssers vius realitzen 3 funcions vitals: NUTRICIÓ: Obtenció de l energia i la matèria necessària per viure. RELACIÓ:
La depuradora del segle XXI 1. INTRODUCCIÓ
1. INTRODUCCIÓ La depuradora del segle XXI 1. INTRODUCCIÓ L home sempre ha emprat el sòl i l aigua com a sistemes de dispersió i eliminació dels seus residus. La presència d episodis de contaminació i
Variació població. Població
. Demografia . Demografia Perfil de la Ciutat. Edició 3 Una visió global Indicadors Ciutat Variació població Mitjana Densitat deu anys edat Barberà del Vallès 3.436,6% 5.47 38,3,5% Girona 97.98 5,5% 7.39
Districte universitari de Catalunya
Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d Accés a la Universitat PAU Curs 2005-2006 Contesteu a les preguntes 1, 2 i 3, i a la 4 i la 5 d una de les dues
Estructura de població i desigualtats socials Grau de Treball Social Francesc Valls Fonayet. 3. Característiques de la població: el cas de Catalunya
Estructura de població i desigualtats socials Grau de Treball Social Francesc Valls Fonayet 3. Característiques de la població: el cas de Catalunya El cas de Catalunya s assimila força al dels països de
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents
Modelització de l Estació Depuradora d Aigües Residuals de Granollers
Modelització de l Estació Depuradora d Aigües Residuals de Granollers Guillermo Iriondo Frias Resum Aquest projecte s emmarca dins els sistemes de sanejament i forma part del projecte GEISTTAR finançat
Disseny d una planta de tractament de purins amb producció de biogàs
2. Les dejeccions ramaderes són els excrements i residus excretats pel bestiar, sols o barrejats amb jaç o restes d alimentació, encara que s hagin transformat. Normalment es distingeixen diferents tipus
Dos experiments quantitatius ràpids amb aigua oxigenada
Dos experiments quantitatius ràpids amb aigua oxigenada Lluís Nadal Balandras. IES Lluís de Requesens. Molins de Rei (Barcelona). CDECT. Barcelona. lnadal@xtec.cat Resum: Mitjançant la formació d escuma
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Famíles lògiques. Escala d integració. Conjunt de tots els components lògics fabricats amb la mateixa tecnologia. Nº de portes
Escala d integració Nº de portes S.S.I. - Integració a petita escala M.S.I. - Integració a mitja escala L.S.I. - Integració a gran escala.l.s.i. - Integració a molt gran escala U.L.S.I. - Integració a
emergents SHARON i ANAMMOX per al tractament d aigües amb una alta càrrega de nitrogen
Anàlisi comparativa dels processos emergents SHARON i ANAMMOX per al tractament d aigües amb una alta càrrega de nitrogen (1a part) AIGÜES.NET, Empresa de tractaments d aigües 1 1.1 INTRODUCCIÓ L aigua
Projecte SGHGEMS Emissions de sulfhídric i gasos d efecte hivernacle en col lectors mediterranis, Sulfide and GreenHouse Gas Emisions from
Projecte SGHGEMS Emissions de sulfhídric i gasos d efecte hivernacle en col lectors mediterranis, Sulfide and GreenHouse Gas Emisions from Mediterranean Sewers 2011-2015 Importància sistemes clavegueram
APRENENTATGE DE LA TÈCNICA DELS MOVIMENTS BÀSICS Joan Rius Sant
APRENENTATGE DE LA TÈCNICA DELS MOVIMENTS BÀSICS Joan Rius Sant Conèixer els rius de França es pot aprendre en qualsevol moment de la vida i saber-los no és significatiu. Llegir o sumar té un temps adient
Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria
Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms
Introducció als elements químics. Sessió 1
Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides
MICROORGANISMOS DE PLANTAS DEPURADORAS
Hydrolab Microbiologica MICROORGANISMOS DE PLANTAS DEPURADORAS Problemas y ejercicios Hydrolab Microbiologica C. Blanco, 38. 08028 Barcelona Tel. 93 411 09 40 Fax. 93 411 09 40 c.e: info@hydrolab.es Problemas
ANEXO III: CONTROL OPERACIONAL DE MICROTHRIX PARVICELLA
ANEXO III: CONTROL OPERACIONAL DE MICROTHRIX PARVICELLA ANEXO III: CONTROL OPERACIONAL DE MICROTHRIX PARVICELLA A continuación recogemos algunas notas sobre la fisiología y control operacional de este
Què són les cèl lules?
Què són les cèl lules? Per començar, cal que recordis: 1. Omple els buits amb la paraula que correspongui: hidrogen, carboni, inorgànica, orgànica, proteïnes i aigua. La matèria és la constituïda bàsicament
Ocupació per sectors d'activitat I
Ocupació per sectors d'activitat I Evolució de l'ocupació per sectors d'activitat (RG) 1 1000 800 600 Primari Secundari Construcció Serveis 0 06/08 09/08 12/08 03/09 06/09 09/09 12/09 03/10 06/10 09/10
1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS.
Estudi de l evolució del percentatge d aprovats dels alumnes de les Illes Balears a les àrees lingüístiques a les etapes d educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat en el període
Modelització i simulació de la desnitrificació en aigua subterrània SUMARI DE L'ANNEX 1 SOLUCIONS ANALÍTIQUES DE L'ESTAT ESTACIONARI 3
Pàg. 1 Sumari de l'annex SUMARI DE L'ANNEX 1 A. SOLUCIONS ANALÍTIQUES DE L'ESTAT ESTACIONARI 3 A.1. Resolucions de l'equació de Laplace... 3 A.1.1. A.1.. Resolució fixant la velocitat mitjana a l'entrada...
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Qualitat Ambiental
CRITERI PER A ESTABLIR VALORS LÍMITS D EMISSIÓ A FORNS CREMATORIS (Versió 4. març de 2010) 1. Forns crematoris per a humans Als efectes d aquest document, es poden diferenciar forns crematoris de baixa
POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs
Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.com Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval
Districte universitari de Catalunya
Districte universitari de Catalunya SÈIE 3 PAU. LOGSE. Curs 2001-2002 ELECTOTÈCNIA La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona consta de dues opcions,
8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició
8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament
BIOQUÍMICA. Metabolisme
Metabolisme Conjunt ordenat de totes les reaccions químiques que tenen lloc en la cèl lula i que permeten obtenir energia i poder reductor a partir del seu entorn i sintetitzar els seus components fonamentals.
Perquè Teoria de Sistemes
Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-
Física o química 2 La cera i el gel
Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència
Creixement Econòmic: Fets importants
Creixement Econòmic: Fets importants (1) Creixement Mundial de Llarg Plaç (2) Creixement Estable als EEUU? (3) Efecte de Llarg Plaç del Diferencial de Creixement (4) Creixement Econòmic d Espanya comparat
gasolina amb la UE-15 Març 2014
Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC
I JORNADES TÈCNIQUES DE GESTIÓ D ESTACIONS DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS
I JORNADES TÈCNIQUES DE GESTIÓ D ESTACIONS DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS OBSERVACIÓ MICROSCÒPICA COM A EINA DE DIAGNÒSTIC CASOS DE CONTROL D ESCUMES FILAMENTOSES Ponent: Pilar Icara TEMES A TRACTAR Observació
INDICADORS BÀSICS I.C QUALITAT AIGUA DEPURADA (DQO)
I.C.4.3.1. QUALITAT D L AIGUA DPURADA. Demanda Química d Oxigen (DQO) La Demanda Química d Oxigen (DQO) és un indicador de l estat o qualitat del recurs hídric. s tracta d una mesura de l oxigen requerit
Dins d aquest apartat s estudia la composició dels purins i es resumeixen les tecnologies de tractament de residus ramaders que existeixen actualment.
7. Dins d aquest apartat s estudia la composició dels purins i es resumeixen les tecnologies de tractament de residus ramaders que existeixen actualment. 7.1. Composició dels purins. CONCEPTE Matèria seca
La matèria: els estats físics
2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La
CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS
El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la
Podem fer bon compost? Com és i quant costa el compost que fem? Perquè considerem que fem bon compost? Perquè considerem que fem bon compost?
Com és i quant costa el compost que fem? Es plantegen unes preguntes que pot ser que no puguem respondre totalment, però, si les exposem segur que en parlarem, les discutirem i hi pensarem i pot ser...
Oportunitats d estalvi energètic lligades al procés de tractament, la selecció d equipaments i les estratègies d explotació d EDAR
Oportunitats d estalvi energètic lligades al procés de tractament, la selecció d equipaments i les estratègies d explotació d EDAR IV JORNADES TÈCNIQUES DE GESTIÓ DE SISTEMES DE SANEJAMENT D AIGÜES RESIDUALS:
AVALUACIÓ DE LA DOCÈNCIA FCSB
AVALUACIÓ DE LA DOCÈNCIA 2014-15 FCSB EVOLUCIÓ DE LA PARTICIPACIÓ GLOBAL DELS ESTUDIANTS EN LES ENQUESTES 80 70 Curs/Semestre Fisioteràpia Infermeria Nutrició Mitjana 3 tit. 200910, 34 27,09 32,76 31,28
ELS ELEMENTS QUÍMICS. IES Jaume Salvador i Pedrol Departament de Física i Química
ELS ELEMENTS QUÍMICS IES Jaume Salvador i Pedrol Departament de Física i Química Què és un àtom? Un àtom és la part més petita de matèria que pot existir. Àtom Parts d un àtom Protons Nucli Neutrons electrons
FÍSICA DEL MEDI AMBIENT 2. La radioactivitat
FÍSICA DEL MEDI AMBIENT 2 La radioactivitat 1 Sumari Les lleis de desintegració radioactiva Condicions Diagrames de desintegració Activitat La llei de Rutherdford i Soddy Cadenes de desintegració Radioactivitat
EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE
EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE Autores: Andrea Lopez i Laia Uyà Curs: 1r ESO 1. INTRODUCCIÓ... 3 2. MARC TEÒRIC... 4 LA FORÇA... 4 LA VELOCITAT... 4 3. HIPÒTESIS...
ESTUDI DE LA INTERACCIÓ CEL.LULAR AMB LA MATRIU EXTRACEL.LULAR I LA SEVA REGULACIÓ EN LA FPI: POSSIBLES VIES PER A INHIBIR LA PROGRESSIÓ FIBROGÈNICA
ESTUDI DE LA INTERACCIÓ CEL.LULAR AMB LA MATRIU EXTRACEL.LULAR I LA SEVA REGULACIÓ EN LA FPI: POSSIBLES VIES PER A INHIBIR LA PROGRESSIÓ FIBROGÈNICA Vanesa Vicens Zygmunt 1 Maria Molina Molina 1 Jordi
INTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA
INTRODUCCIÓ El llibre que utilitza el mestre per explicar el Tema 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA Si pitges als enllaços podràs llegir el llibre que utilitza el professor per donar el Tema 4: Una altra propietat
ELIMINACIÓN DE EPISODIOS DE DESARROLLO MASIVO DE FILAMENTOS EN LA EDAR DE PUENTE GENIL
ELIMINACIÓN DE EPISODIOS DE DESARROLLO MASIVO DE FILAMENTOS EN LA EDAR DE PUENTE GENIL INTRODUCCIÓN La EDAR de Puente Genil (Córdoba, España) (Foto 1) fue construida en el año 2001 y recibe los vertidos
Aparell per a demostrar l efecte hivernacle
Aparell per a demostrar l efecte hivernacle Lluís Nadal Balandras. Institut Lluís de Requesens. Molins de Rei. lnadal@xtec.cat Fonament Les ones electromagnètiques són un conjunt de radiacions formades
Nou CTE HE1. Principals canvis. Manresa 18 d octubre
Nou CTE HE1 Principals canvis Per què s ha reformat el DB HE? Per trasposar directives europees: Directiva 2010/31 (EPBD recast) Directiva 2009/28 I per tant... Conduir a solucions de cost òptim Integrar
Aparell per a demostrar l efecte hivernacle
Aparell per a demostrar l efecte hivernacle Lluís Nadal Balandras. IES Lluís de Requesens. Molins de Rei. lnadal@xtec.cat Fonament Les ones electromagnètiques són un conjunt de radiacions formades per
ANNEX F Torre de Refrigeració
Estudi de Sostenibilitat Comparatiu dels Processos Batch vs Continu en la Hidrogenació d Olis Pàg. ANNEX F Torre de Refrigeració Introducció Les torres de refrigeració són una part molt important de moltes
Origen i evolució de la vida. Temes 2, 3 i 4
Origen i evolució de la vida Temes 2, 3 i 4 De quina vida parlem? Humans i altres animals. Vegetals. Fongs. Protoctistes. Monera (bacteris). Provant d entendre què és la vida Els éssers vius estan formats
ELS ENZIMS. TEMA 1 - part 2
ELS ENZIMS TEMA 1 - part 2 2. El control del metabolisme Control bioquímic del metabolisme quines reaccions s han de donar i quines no BIOCATALITZADORS o ENZIMS Un catalitzador és una substància, generalment
Ciència a l aula d E.I. 4 anys
Ciència a l aula d E.I. 4 anys Competències bàsiques Identificar les necessitats bàsiques de la planta. Observar i explorar els canvis i transformacions a través de la experimentació, comprovant els resultats
Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona
Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte
FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,
Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat
Edició Ajuntament de Barcelona Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d Immigració i Interculturalitat
Edició Ajuntament de Barcelona Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d Immigració i Interculturalitat Amb la col laboració de Rafa Crespo i Maria Mateu Il lustracions Miguel
2 ESO - Física i Química
2 ESO - Física i Química Alfons Rovira Octubre 2016 Contents Prefaci 3 Unitat 1 4 1. Les ciències física i química................................. 4 2. La matèria i les seues propietats..............................
FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS
FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS 1.* Indiqueu quants electrons tenen a l última capa cada un d aquests elements. a) C f) O k) K b) F g) P l) S c) Ne h) H m) He d) Br i) I n) Cl
LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS
LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS Ernest Valls Ajuntament de Tortosa LLEI 3/1998 És la nova Llei d Intervenció Integral de l Administració Ambiental, transposició de la Directiva Europea IPPC,
LA PRODUCCIÓ DE LLET. Míriam Grasa, veterinària ARCC Curs de Formació de Cabrum lleter
LA PRODUCCIÓ DE LLET Míriam Grasa, veterinària ARCC Curs de Formació de Cabrum lleter La glàndula mamària Àmplia cisterna 6-9 conductes galactòfors La glàndula mamària Lactòcit: cèl lula que elabora la
LA FORÇA. Beneficis de l entrenament de. Això és el bàsic. La Força i l aparell locomotor. Com millorar la Força. Força. Mètodes d entrenament
La Força LA FORÇA Això és el bàsic La Força i l aparell locomotor Beneficis de l entrenament de Força Com millorar la Força Definició Tipus Criteris per al treball de Força Mètodes d entrenament Força
AVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència cientificotecnològica 2 Criteris de correcció dels ítems de resposta oberta 1. Consideracions generals Els ítems de la prova d avaluació són de
Guia didàctica sobre la depuració de les aigües
Guia didàctica sobre la depuració de les aigües Nom de l alumne: Guia didàctica sobre la depuració de les aigües residuals Edició: Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar Departament de Medi Ambient i
LA GESTIÓ DE BIOSÒLIDS A L AGÈNCIA CATALANA DE L AIGUA
Àrea d Inspecció i Control LA GESTIÓ DE BIOSÒLIDS A L AGÈNCIA CATALANA DE L AIGUA 1/21 Índex de la presentació 1. Objectiu 2. Producció de Biosòlids a les EDAR S del Pla de Sanejament de Catalunya 3. Grans
1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?
1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 2.Quines són les propietats de la llum? 3.Què són els miralls i les lents? 4.Què és la llum blanca? 5.Què en sabem dels colors
Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència
Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i les noves propostes de graus i de màsters, que han tingut una notable capacitat de captació
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici
2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º
2 m L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA 0,1 kg k = 75 N/m x 1 m 3,4 m 0,2 m 1,2 m 60º ÍNDEX 3.1. Concepte de treball 3.2. Tipus d energies 3.3. Energia mecànica. Principi de conservació de l energia mecànica
CaF 2 H 2 O. NaCl N 2. SiO 2. Substàncies iòniques. Substàncies covalents moleculars. Substàncies covalents atòmiques. substàncies metàl liques
L enllaç químic CaF 2 NaCl Substàncies iòniques 2 O Substàncies covalents moleculars N 2 SiO 2 Cu C Substàncies covalents atòmiques Ir substàncies metàl liques La matèria per dins (o a nivell microscòpic)
Acústica dels instruments de corda
Acústica dels instruments de corda Acustica i Organologia Departament de Sonologia Emilia Gómez, Enric Guaus Determinada per: Llargada (1) Diàmetre (2) Massa o densitat del material (3) Tensió o força
Estudio del control de Microthrix parvicella en las estaciones depuradoras de aguas residuales. artículostécnicos
Estudio del control de Microthrix parvicella en las estaciones depuradoras de aguas residuales Pilar Suárez Corteguera Departamento O&M de Acciona Agua Angelina García Álvarez Departamento O&M de Acciona
PROTOCOL D ACTUACIÓ FARMACÈUTICA
PROTOCOL D ACTUACIÓ FARMACÈUTICA 1. LA PERSONA VE A RECOLLIR LA PROVA (una persona pot venir a recollir les proves de diferents individus) EL FARMACÈUTIC HA DE: 1a.- Recordar a la persona que si s ha realitzat
ENZIMS. Variació de la velocitat de reacció segons la concentració de substrat
ENZIMS A Definició: Els enzims són proteïnes amb funció catalítica que intervenen en la major part de les reaccions metabòliques. B Composició: 1 Cadena polipeptídica 2 Heteroproteïna: part proteica (apoenzim)
7. CAS PRÀCTIC: EDAR DE FIGUERES
7. CAS PRÀCTIC: EDAR DE FIGUERES La depuradora del segle XXI 7. CAS PRÀCTIC: EDAR DE FIGUERES 7.1. INTRODUCCIÓ Després d haver fet la diagnosi dels punts febles que presenta la depuració d aigües actualment
Característiques. Els enzims. Classificació
Característiques Tema 1. Enzims 2. Es defineixen com a biocatalitzadors i són els responsables de les reaccions metabòliques. Els enzims 2. Fan que les reaccions químiques es realitzin a grans velocitats
Tot el que ens envolta és matèria, però...
Tot el que ens envolta és matèria, però... De què està feta la matèria? Amb les explicacions i les imatges d aquesta presentació aniràs trobant de mica en mica la resposta a la pregunta que es formula
Variació : +270 habitants (+1,14%)
Variació de la població 2017-2018 A 1 de gener de 2018, Castellar té 24.046 habitants 23.776 24.046 Variació 2017-2018: +270 habitants (+1,14%) Variació de la població 2017-2018 Relació creixement natural
IMPLANTACIÓ D OPENERP EN UNA EMPRESA
IMPLANTACIÓ D OPENERP EN UNA EMPRESA TFC: Implantació d OpenERP en una empresa Tutora: Humi Guill Fuster Alumne: Rainier Vendrell Rufete Curs: 2º quadrimestre curs 2012 2013 Rainier Vendrell Rufete 1 Descripció
VIES DE GESTIÓ DELS FANGS D EDARs SITUACIÓ ACTUAL I PREVISIONS
VIES DE GESTIÓ DELS FANGS D EDARs SITUACIÓ ACTUAL I PREVISIONS 2007 2012 III Jornadas Técnicas de Gestión de Sistemas de Saneamiento de Aguas Residuales Ramon Oliva Tarré Octubre de 2007 ÍNDEX Interaccions
QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA Introducció. Variables termodinàmiques TERMODINÀMICA QUÍMICA és la ciència que estudia els canvis d energia en les reaccions químiques. SISTEMA TERMODINÀMIC
Procesos biológicos avanzados SBR-NO para tratamiento de lixiviados. w w w. a h i d r a. c o m
Procesos biológicos avanzados SBR-NO 2 /SBR-NAS para tratamiento de lixiviados w w w. a h i d r a. c o m Contenido Presentación SBR-NO 2 /SBR-NAS para tratamiento de lixiviados 1. Principio de funcionamiento
taxa (%) anys taxa (%) anys taxa (%) anys
Llista d exercicis 1 Agregats macroeconòmics 1. PIB i deflactor del PIB. Per a cada període t, calcula: (i) el PIB nominal; (ii) el PIB real a preus constants del període t = 2; (iii) el deflactor del