1.Règim urbanístic del sòl. Curs Arquitectes municipals de petits i mitjans municipis (2012)

Transcripción

1 1.Règim urbanístic del sòl Curs Arquitectes municipals de petits i mitjans municipis (2012) Sònia SòniaBofarull Bofarull--Jordi JordiDomènech Francesc Huertas Huertas

2 1.1 El sòl urbà 1.2 El sòl no urbanitzable 1.3 El sòl urbanitzable 1.4 Sistemes urbanístics i qualificació del sòl Sistemes generals i locals Les zones i les qualificacions urbanístiques La compatibilitat entre sistemes públics i la qualificació de l aprofitament privat. 1.5 L aprofitament urbanístic 1.6 Drets i deures dels propietaris En sòl urbà En sòl urbanitzable En sòl no urbanitzable 1.7 Règim d ús provisional del sòl Definició règim urbanístic del sòl: Resultat d aplicar unes condicions i instruments urbanístics del planejament sobre el sòl d una parcel la en un moment determinat, i que depèn de la gestió i l execució en què es trobi la parcel la. Regula dos aspectes: Aspecte Morfològic i funcional: mesures, limitacions i drets a edificar i a usar el sòl resultant d una morfologia del territori. Aspecte Jurídic i econòmic: Condicions amb la determinació d un valor econòmic del sòl. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 1

3 Instruments bàsics (art. 24 del TRLLU): La Classificació del sòl La Qualificació del Sòl (Sistemes i Zones). La inclusió del sòl en un sector de planejament derivat o en un polígon d actuació urbanística. Sòl urbà Sòl urbanitzable Consolidat (SUC) No Consolidat (SUNC) Delimitat (SUD) No Delimitat (SUND) Sòl no urbanitzable (SNU) CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 2

4 1.1 El sòl urbà El sòl urbà (art. 26 del TRLLU): Tenen els serveis urbanístics bàsics: La xarxa viària que tingui un nivell de consolidació suficient per a permetre la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal. Les xarxes d abastament d aigua i de sanejament. El subministrament d energia elèctrica Són compresos en àrees consolidades per l edificació d almenys dues terceres parts de llur superfície edificable. Solar (Art.29 TRLLU): Terrenys classificats com a sòl urbà que siguin aptes per a l edificació, segons llur qualificació urbanística, i que compleixin els requisits següents: Que estiguin urbanitzats o en tot cas, que disposin dels serveis urbanístics bàsics i afrontin amb una via que compti amb enllumenat públic i estigui íntegrament pavimentada. Que tinguin assenyalades alineacions i rasants, si el planejament urbanístic les defineix. Que siguin susceptibles de llicència immediata perquè no han estat inclosos en un PMU o PAU pendents de desenvolupar. Que, per a edificar-los, no s hagin de cedir terrenys per a destinar-los a carrers o a vies amb vista a regularitzar alineacions o a completar la xarxa viària. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 3

5 1.1 El sòl Urbà Constitueixen el sòl urbà consolidat (Art.30 TRLLU): - Els terrenys que tenen la condició de solar. - Els terrenys als quals només manca, per a assolir la condició de solar, assenyalar les alineacions o les rasants, o bé completar o acabar la urbanització, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en un PAU o en sector subjecte a un PMU, com si no hi han estat inclosos. - Terrenys inclosos en un PMU amb objecte de regular la composició volumètrica i de façanes. Constitueixen el sòl urbà no consolidat (Art. 31 TRLLU). - Terrenys inclosos en sectors subjectes a un Pla de millora urbana pendent d ordenació urbanística detallada amb cessions de sòl públic. - Terrenys inclosos en un Polígon d actuació urbanística amb ordenació urbanística detallada, que contingui cessions de sòl públic. - Parcel les o conjunts de parcel les afectades parcialment per un vial, no incloses en un àmbit de gestió de forma expressa, però que han de cedir gratuïtament el sòl afectat de vial, prèviament a la llicència urbanística d edificació. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 4

6 1.1 El sòl urbà El sòl urbà consolidat esdevé no consolidat quan el planejament urbanístic general (art 31.2 TRLLU): - El sotmet a actuacions de transformació urbanística Incorporant-lo en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en polígons d actuació urbanística. o quan - Com a conseqüència de la nova ordenació, deixa de tenir assenyalades les alineacions i rasants, o bé que per edificar-los s hagin de cedir terrenys per a destinarlos a carrers o a vies amb vista a regularitzar alineacions o completar la xarxa viària. Per la transformació urbanística d un sector de SUNC subjecte a PMU: - Cal la formulació, tramitació i aprovació definitiva d un Pla de millora urbana, excepte el cas de les Àrees residencials estratègiques i dels sectors d interès supramunicipal, l ordenació detallada dels quals l estableix el PDU corresponent. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 5

7 1.2 El sòl no urbanitzable - Els terrenys que el pla d ordenació urbanística municipal ha de classificar com a no urbanitzables per raó de (Art.32.a TRLLU): 1. Un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial. 2. Les determinacions dels plans directors. 3. La subjecció dels terrenys a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic. - Els terrenys que el pla d ordenació urbanística municipal considera necessari classificar com a sòl no urbanitzable per raó de (Art 32.b): 1. La concurrència dels valors considerats per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions. 2. L objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible. 3. El valor agrícola dels terrenys inclosos en indicacions geogràfiques protegides o denominacions d origen. - Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable (Art 32.c). CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 6

8 1.3 El sòl urbanitzable Concepte Sòl Urbanitzable (Art.33 TRLLU) - Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que el pla d ordenació urbanística municipal corresponent consideri necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població i de l activitat econòmica, d acord amb el desenvolupament urbanístic sostenible (art. 3 LLU) i els terrenys que els plans directors delimitin com a àrees residencials estratègiques o com a sectors d interès supramunicipal - El sòl urbanitzable ha d ésser quantitativament proporcionat a les previsions de creixement de cada municipi i ha de permetre, com a part del sistema urbà o metropolità en què s integra, el desplegament de programes de sòl i d habitatge. - Els Plans d ordenació urbanística municipal poden distingir entre urbanitzable delimitat (desenvolupament amb pla parcial) i no delimitat (desenvolupament amb pla parcial urbanístic de delimitació). CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 7

9 1.4 Sistemes urbanístics generals i locals i les qualificacions d aprofitament privat Classificació del sòl Qualificacions del sòl Sòl urbà Sòl Urbanitzable Sòl no urbanitzable Zones Residencial Industrial Terciari Agrícola Forestal Agrícola de Protecció Especial Protecció Sistemes Comunicacions Equipaments comunitaris Espais lliures públics Habitatges dotacionals públics CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 8

10 1.4 Sistemes urbanístics generals i locals i les qualificacions d aprofitament privat 1. Els Sistemes Urbanístics: a) Sistemes urbanístics generals. b) Sistemes Urbanístics locals c) Tipus de Sistemes. d) Mecanismes d obtenció de Sistemes. 2. Les Zones o qualificacions d aprofitament privat: a) Paràmetres urbanístics bàsics. b) Tipus d ordenació. c) Tipus de zones. d) Concepte d aprofitament urbanístic. 3. La compatibilitat entre sistemes urbanístics públics i qualificacions d aprofitament privat. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 9

11 1.4.1 Sistemes urbanístics generals i locals Sistemes urbanístics generals (Art TRLLU): Els terrenys que el planejament urbanístic reserva per a les comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures públics, si llur nivell de servei és d abast municipal o superior. Els sistemes urbanístics generals configuren l estructura general del territori i determinen el desenvolupament urbà. Sistemes urbanístics locals (Art TRLLU): Els terrenys que el planejament urbanístic reserva per a les comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures públics, si llur nivell de servei és un àmbit d actuació de sòl urbà o de sòl urbanitzable o el conjunt de sòl urbà d un municipi, d acord amb el que estableixin, en aquest darrer cas, el pla d ordenació urbanística municipal o el programa d actuació urbanística municipal. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 10

12 1.4.1 Sistemes urbanístics generals i locals Espais Oberts: Espais lliures/zones Verdes (V): Parcs, places, parcs esportius, parcs supra-municipals, espais de jocs infantils, jardins urbans. Costaner (C): Platges i altres similars dins de la delimitació marítimoterrestre Hidrogràfic (H): Espais lliures que conformen les làmines i els cursos naturals de l aigua: rius, rieres, torrents, llacs, estanys. Sistema de protecció (S): espais lliures al llarg de vies de comunicació, no edificables, amb servituds de protecció de les vies. Equipaments comunitaris (E): Docent (E1) / Sanitari assistencial (E2) / Administratiu proveïment (E3) /Cultural - Social - Religiós (E4) /Esportiu (E5) / Funerari - Cementiri (E6) / Transport (E8) /Seguretat i defensa (E9). Serveis Tècnics (T) Habitatge dotacional públic: Comprèn les actuacions públiques d habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col lectius de persones amb necessitats d assistència o d emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. Requereixen sempre la titularitat pública del sòl. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 11

13 1.4.1 Sistemes urbanístics generals i locals Titularitat i mecanismes d obtenció de sistemes: Els sistemes poden ésser de titularitat pública o privada. Adquisició de sistemes de titularitat pública: Cessió obligatòria i gratuïta: Són compresos en un àmbit d actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel lació Expropiació: Si no estan inclosos en un àmbit d actuació urbanística sotmès a reparcel lació. Ocupació directa: Si cal avançar la titularitat pública CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 12

14 1.4.1 Sistemes urbanístics generals i locals Reserves de sistemes: POUM (amb caràcter general): Sistemes generals espais lliures: 20m2 st/m2s Excepció: en municipis inferior a 3000 habitants i d escassa complexitat es pot eximir del compliment de la reserva dels 20 m²/100 m² sostre per a ús residencial no inclòs en cap sector. Sòl urbà: Ha de fixar els sistemes generals i locals amb proporció adequada a les necessitats de la població. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 13

15 1.4.1 Sistemes urbanístics generals i locals Reserves de sistemes inclosos en sectors de sòl urbanitzable: Ús residencial: Espais lliures: 20m2st/m2s (mínim 10% superfície de l'àmbit) Equipaments de titularitat pública: El valor inferior resultant de les proporcions següents: 20 m 2 de sòl per cada 100 m 2 de sostre o 20 m 2 de sòl per cada habitatge; amb un mínim, en tots els casos, del 5% de la superfície de l àmbit d actuació urbanística, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si escau. El planejament urbanístic general, en el cas que prevegi el sistema urbanístic d habitatges dotacionals públics, pot determinar que la reserva per a equipaments de titularitat pública es destini, en sectors determinats, totalment o parcialment, al sistema urbanístic d habitatges dotacionals públics, d acord amb el que estableix l article 58.1.g." CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 14

16 1.4.1 Sistemes urbanístics generals i locals Reserves de sistemes inclosos en sectors de sòl urbanitzable: Ús no residencial: Espais lliures: 10% superfície de l'àmbit Equipaments: 5% superfície de l'àmbit Serveis tècnics, si escau. Usos mixtes: Els estàndards es computen independentment en funció dels diferents usos. Si no es distingeix la zonificació: s'apliquen els mateixos que per a l'ús residencial. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 15

17 1.4.1 Sistemes urbanístics generals i locals Modificació de zones verdes i equipaments esportius : Es subjecten a una especial tramitació (art. 98 TRLU): Informe favorable de la Comissió Territorial d Urbanisme competent Informe favorable de la Comissió de Política Territorial i d Urbanisme de Catalunya. Aprovació definitiva per part del conseller de TES Si 1/3 de membres de la CPTU ho sol licita: S ha de sotmetre a dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. L aprova definitivament el Govern de la Generalitat (l anterior dictamen ha de ser favorable) CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 16

18 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques A més a més dels sistemes, les Zones són les qualificacions urbanístiques que concreten l ordenació del sòl. Són generalment terrenys destinats a aprofitament privat. S agrupen per: La Classificació de sòl per a la qual s emplacen. Per raó de l ús predominant. Pel teixit que generen. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 17

19 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques Paràmetres urbanístics (relatius a la forma de l espai públic): Alineacions: Alineació de carrer: Línia en planta, que estableix, el límit entre el sistema viari i les parcel les Alineació de façana: Línia que assenyala on es situa el pla de façana de l edificació. Amplada de carrer: És la mesura perpendicular entre les dues alineacions confrontades d un carrer. Eix del carrer: Línia que uneix els punts mitjans del carrer entre alineacions de carrer oposades. Rasant: Perfil longitudinal de l eix de la via. Altura reguladora màxima: Mesura vertical, en el pla exterior de la façana fins al pla horitzontal que serveix de referència a la línia d arrencada de la coberta. alineació de vial: L alçada de l edificació s amidarà en el centre de la façana principal. edificació aïllada: L alçada reguladora màxima es determina en cada punt de la cota de pis de la planta que segons el relleu del terreny tingui consideració de planta baixa. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 18

20 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques Paràmetres urbanístics (relatius a la forma de l espai públic): Façanes: Són els fronts construïts de l edificació que limiten amb l espai públic o l espai lliure privat. Mitgeres: El mur lateral, partió de dues edificacions o parcel les que s eleva des dels fonaments a la coberta, encara que la seva continuïtat s interrompi per celoberts o patis de ventilació de caràcter mancomunat. Cossos sortints: Són aquells cossos que sobrepassen de la línia de façana, de l alineació interior o espai lliure a l interior d illa. Cossos sortints oberts (balcons) i Cossos sortints tancats (tribunes). Elements sortints: Són elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobrepassen la línia de façana o la línia de profunditat màxima edificable o d alineació de l edificació. (Sòcols, gàrgoles, ràfecs, marquesines, para-sols..) Tanques: Són els elements que delimiten els espais no edificats corresponents a parcel les contigües o la separació entre aquestes i els espais públics.(pot variar el seu tractament i les seves alçades). Reculades: Són les distàncies mínimes que haurà de guardar qualsevol edificació en totes les seves plantes respecte al carrer, als límits de la parcel la (front, fons i laterals). CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 19

21 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques Paràmetres urbanístics (relatius a la forma i ocupació del sòl): Parcel la: Porció de sòl urbà edificable, que compleixi amb les condicions previstes pel planejament, delimitada amb la finalitat de facilitar l execució de la urbanització i l edificació. Parcel la mínima: Unitat de sòl de dimensions mínimes que pot resultar apta per a l edificació. Les parcel les mínimes són indivisibles. Solar: Parcel la apte per a ser edificada. Illa: Superfície de sòl delimitada per les alineacions de carrer (o alineacions de referència) contigües, encara que pugui contenir més d una qualificació urbanística. Fondària edificable: A les illes ordenades per alineació a carrer, la distància normal a la línia de façana que limita l alçada reguladora de l edificació per la part posterior. Ocupació màxima: Percentatge de la superfície de la parcel la que pot ser ocupat per la projecció horitzontal de l edificació o pels soterranis. Espai lliure interior d illa: L espai lliure de l edificació que resulti de l aplicació de la profunditat edificable. Espai lliure de parcel la: Espai lliure d edificació conseqüència d aplicar les regles corresponents a les reculades mínimes i l ocupació màxima. (generalment espais enjardinats al servei de l edificació). CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 20

22 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques Paràmetres urbanístics (relatius a l edificació): Nombre de plantes. Planta soterrani. Planta baixa. Planta pis. Sotacobert. Alçada de les plantes. Construccions auxiliars. Patis de llum i ventilació. Tipus d ordenació: Alineació a vial: Les construccions es disposen alineades a carrer i entre mitgeres. Es regeix fonamentalment per una alçada reguladora, una fondària edificable i un front mínim de parcel la. Edificació aïllada: Les construccions es disposen dins les seves parcel les, respectant unes distàncies establertes a partions. Es regeix fonamentalment per un índex d edificabilitat, una alçada màxima i un percentatge màxim d ocupació. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 21

23 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques c) Tipus de zones (residencials): Nucli antic: Trames urbanes i ordenacions antigues corresponents als nuclis fundacionals i històrics de les poblacions, de les quals convé mantenir l estructura urbana d edificació. Recinte murat (centre històric i nucli fundacional) Nucli compacte (Ordenacions antigues de cases entre mitgeres i en alineació de vial que conformen el recinte del nucli antic) Nucli obert (conforma el nucli antic combinant edificació més o menys mallada, amb espai lliure privat sovint confrontant el vial). Habitatge protegit en nucli antic. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 22

24 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques c) Tipus de zones (residencials): Eixample: Teixits antics d eixample tradicional generalment amb edificacions entre mitgeres i en alineació de vial o creixements aïllats del nucli fundacional d estructura anterior als anys 60, normalment situats a l entorn del nucli fundacional, al llarg d una carretera o un pol d activitat econòmica.. Eixample entre mitgeres. Eixample semiaïllat. Raval i colònies. Eixample de baixa densitat. Habitatge protegit en eixample. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 23

25 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques c) Tipus de zones (residencials): Illa tancada : Eixample modern amb ordenacions en illa tancada, normalment amb edificació en alineació de vial. Correspon als creixements en eixample regular. Es pot fixar en subzones, de més menys densitat. Illa densitat alta ( densitat superior a 140 habitatges/ha PB+6PP o més). Illa densitat mitjana. Illa densitat baixa (densitat inferior a 40 habitatges/ha). Habitatge protegit en illa tancada. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 24

26 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques c) Tipus de zones (residencials): Illa oberta: Eixample modern de creixements en edificació aïllada o semiaïllada ordenant la parcel la i els espais lliures privats en funció de l ús predominant. Correspon als blocs o torres familiars, normalment amb jardí comunitari. Blocs de densitat alta. Blocs de densitat mitjana Volumetria consolidada Habitatge protegit en illa oberta CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 25

27 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques c) Tipus de zones (residencials): Cases Agrupades: Agrupacions de cases en filera unifamiliars o bifamiliars, en alineació de vial o retirades en alineació que conformen volums importants Alineades a vial Configuració flexible Habitatge protegit en cases agrupades. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 26

28 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques c) Tipus de zones (residencials): Cases Aïllades : Ordenacions extensives de baixa densitat de cases unifamiliars (o bifamiliars adossades) aïllades en una parcel la amb jardí Parcel la inferior a 400 m2 Parcel la de 401 m2 a 800 m2 Parcel la superior a 800 m2 CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 27

29 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques c) Tipus de zones (Activitat econòmica): Industrial: Àrees d activitat econòmica destinades predominantment a l ús industrial, o de tallers. Industrial històric: (indústria tradicional integrada a la trama urbana, indústries històriques, zones de tallers en un volum edificat que incorporen diversos establiments de petita dimensió). Industrial entre mitgeres o semiaïllada: (amb una densitat d establiments mitjana alta, ordenada amb tipologies alineades a vial que conformen un únic volum edificat amb diversos establiments industrials de petita dimensió). Indústria aïllada: (àrees d indústria aïllada en parcel la, on independentment de la seva mida, hi poden haver diversos o un establiment per parcel la). CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 28

30 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques c) Tipus de zones (Activitat econòmica): Serveis: Àrees d activitat econòmica diferents de la industrial o logística, amb predomini d un ús concret com pot ser usos terciaris, comercials, centres de recerca d activitats, les relacionades amb el turisme i lúdiques, així com les de dotació pública. Residencial temporal: (Hotel i/o altres modalitats d allotjament col lectiu. Habitatge assistit o de temporers de titularitat privada). Terciari / comercial: (àrees de terciari, comercials i d exposició) Dotacions socioculturals: (àrees diferents dels equipaments, fundació privada, centre espiritual privat...). Investigació i recerca. Lúdic / recreatiu. (restauració, pista de bitlles, centres ludico-esportius, balnearis,...) CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 29

31 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques c) Tipus de zones (Activitat econòmica): Logística: Àrees d activitat de logística, manufactura i comercialització a l engròs de productes. Tipologies específiques integrades en estructures urbanes, en general adaptades al trànsit prioritari de vehicles de transport de mercaderies i/o camionatge pesant. Centres d intercanvi modal: (emmagatzematge i manufactura associades a les infraestructures de transport de llarg recorregut). Àrea de magatzems: (àrees de terciari, comercials i d exposició) Agrupació d activitats econòmiques: (àrees d activitat econòmica molt diversificada amb predomini de la logística, la manufactura i comercialització). CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 30

32 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques c)tipus de zones (Altres usos o teixits): Transformació: Teixits en desús o amb activitat, que tenen una expectativa de transformació de l estructura urbana a llarg o mitjà termini. Remodelació integral. Transformació d ús. Transformació de teixit. Conservació: Àrees, teixits urbans, parcel les i/o edificacions que, per les seves peculiaritats tipològiques i d ús o pel seu valor històric i cultural, demanen un especial tractament i conservació. Conservació integral. Conservació parcial. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 31

33 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques c)tipus de zones (Altres usos o teixits): Mixt amb predomini residencial: Àrees urbanes amb trama i tipologies que admeten usos diversos i compatibles amb predomini de la tipologia residencial d habitatge en general. (amb major o menor densitat d habitatges). Mixt amb predomini d activitat econòmica: Zones de tolerància industrial (casa + taller) i/o usos mixtos on ha de predominar l activitat econòmica sobre l ús d habitatge permanent. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 32

34 1.4.2 Les Zones o qualificacions urbanístiques CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 33

35 1.4.3 La compatibilitat entre sistemes urbanístics públics i qualificacions d aprofitament privat Compatibilitat de sistemes i aprofitament privat: Condicions: Han de ser compatibles amb la funcionalitat del sistema. Només pot comportar una qualificació urbanística d aprofitament privat en subsòl si el planejament urbanístic ordena nous sistemes urbanístics, no previstos en el planejament urbanístic anterior, que no són exigibles en compliment dels estàndards mínims establerts per la legislació urbanística o pel planejament urbanístic general. En el cas del sistema viari, només es pot admetre si l esmentat sistema no és part de la xarxa que estructura el teixit urbà o la trama urbana. El planejament urbanístic pot qualificar com a sistema de titularitat pública part de les edificacions per equipaments comunitaris, o per a facilitar l accés dels vianants als sistemes viari i d espais lliures. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 34

36 1.5 L aprofitament urbanístic Paràmetres urbanístics bàsics: - Índex d edificabilitat brut: Factor que fixa la relació entre la superfície de sostre edificable d un sector i la superfície dels terrenys del sector. S expressa en metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl (m2st/m2s). - Índex d edificabilitat net: Factor que fixa la relació entre la superfície de sostre edificable d una zona i la superfície de sòl d aprofitament privat que es defineix per cada zona. S expressa en metres quadrats de sostre per metrequadrat de sòl (m2st/m2s). - Densitat màxima d habitatges: Coeficient que fixa el nombre màxim d habitatges d un sector (bruta) o parcel la (neta) en relació a tota la seva superfície. S expressa en nombre d habitatges per hectàrea de sòl (Hab/ha). Concepte: La resultant de ponderar l edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos que assigni al sòl el planejament urbanístic; també integra l aprofitament urbanístic la densitat de l ús residencial, expressada en nombre d habitatges per hectàrea. El planejament general assigna l aprofitament urbanístic i, a més, el distribueix entre les diferents zones en el sòl urbà consolidat. El planejament urbanístic derivat distribueix l aprofitament urbanístic entre les diverses zones del sector. Als efectes del que estableix l apartat 1 pel que fa a la determinació de l aprofitament urbanístic, no s han de ponderar l edificabilitat i els usos dels equipaments públics. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 35

37 1.5 L aprofitament urbanístic Regles de ponderació: - Si l àmbit d actuació urbanística comprèn diverses zones, s ha d establir el valor relatiu homogeneïtzat de cadascuna. - Els valors homogeneïtzats han d expressar la intensitat dels usos, la rigidesa a la demanda de cadascun dels usos, llur localització i la repercussió admissible del valor de la urbanització o, si s escau, la reurbanització. Mètode: S estableixen coeficients d homogeneïtzació, que, justificadament, expressin les diferències de valor de l ús i de la intensitat de l ús de cada zona en relació amb el valor dels usos i les intensitats de la resta. Els coeficients seran iguals o menors que la unitat. En cada zona, el producte del coeficient que li correspongui pel coeficient d edificabilitat i per la superfície de la zona en determina l aprofitament urbanístic, que s expressa en unitats de valor o d aprofitament. En el cas de zones o sistemes de titularitat privada destinats a usos en els quals l edificabilitat, pel seu caràcter accessori, no constitueix un element rellevant de l aprofitament urbanístic, com els usos esportius a l aire lliure o altres anàlegs, l aprofitament es determina pel producte del coeficient d homogeneïtzació, que ha de ponderar adequadament aquesta circumstància, i de la superfície de la zona o sistema. L aprofitament urbanístic de l àmbit d actuació és el sumatori dels aprofitaments urbanístics de les zones que s hi inclouen. L aprofitament urbanístic mitjà de l àmbit d actuació quedarà determinat pel resultat de dividir l aprofitament urbanístic de l àmbit d actuació per la superfície total d aquest CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 36

38 1.5 L aprofitament urbanístic Superfície de l àmbit (m2s) Índex edificabilitat bruta: m2st/m2s Densitat bruta màxima: Nº habitages / ha Índex d edificabilitat neta: m2st/m2s Sostre màxim total: Sup. àmbit (m2s) x I.e. bruta (m2st/m2s) Nombre màxim d habitatges: Dens. bruta(nº hab/ha) x Sup. àmbit (ha) Superfície de cada zona Z2,Z5,Z6 (m2) Sostre màx. cada zona: Sup. Z (m2) x I.e.neta (m2st/m2s) Coeficients homogeneització per cada Zona inferiors a la unitat. Aprofitament urbanístic zona: m2 Z x Coef.Z x m2st = U.A.Zona Aprofitament àmbit: Σ U.A. Zones CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 37

39 1.6.1 Drets i deures de les persones propietàries 1. En sòl urbà: a) Drets del propietaris en sòl urbà consolidat. b) Deures dels propietaris en sòl urbà consolidat. c) Drets dels propietaris en sòl urbà no consolidat. d) Deures dels propietaris en sòl urbà no consolidat. 2. En sòl urbanitzable: a) Drets dels propietaris en sòl urbanitzable. b) Deures dels propietaris en sòl urbanitzable. 3. En sòl no urbanitzable CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 38

40 1.6.1 Drets i deures de les persones propietàries Els propietaris o propietàries el sòl estan obligats a destinar-lo a l ús previst per l ordenació urbanística, havent complert les càrregues que aquesta imposa. Règim urbanístic del subsòl: - El regula el planejament urbanístic i està sotmès a les servituds necessàries per la prestació de serveis públics o interès públic (si són compatibles amb l ús de l immoble privat servent), si no, s ha d expropiar. - L ús de l aprofitament urbanístic i implantació d infraestructures en el subsòl queda condicionat a preservació riscs, restes arqueològiques... CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 39

41 1.6.1 Drets i deures de les persones propietàries En sòl urbà Dret d edificació en sòl urbà: El sòl urbà pot ésser edificat, d acord amb les determinacions del planejament urbanístic, i mitjançant l atorgament de la llicència d edificació corresponent si s assoleix la condició de solar. (s admet simultaneïtat de l urbanització prèvia garantia). Si per a l edificació del sòl urbà es necessària la reparcel lació del sòl, aquesta ha d haver estat aprovada per acord que hagi guanyat fermesa en via administrativa Drets i deures propietaris/es de sòl urbà i deures en sòl urbà consolidat: Executar o acabar les obres perquè els terrenys siguin solar i a edificar segons Llei i planejament. I Complir normes de rehabilitació urbana segons POUM. En SU consolidat: acabar o completar a llur càrrec la urbanització perquè els terrenys siguin solar (sota el principi de repartiment equitatiu de beneficis i càrregues), i edificar solars en terminis fixats pel planejament. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 40

42 1.6.1 Drets i deures de les persones propietàries En sòl urbà Limitacions del dret d aprofitament urbanístic o deures de cessió Els propietaris o propietàries del sòl urbà no consolidat, en els supòsits que estiguin inclosos en un sector de millora urbana o polígon d actuació, que suposin operacions urbanístiques que comportin el desenvolupament urbanístic d un àmbit o bé la seva reconversió, quant a l estructura fonamental, edificació existent o usos principals, tenen el dret al 90% de l aprofitament urbanístic del sector o polígon, referit a llurs finques. Excepte: - ARE s (85%) - Modificació planejament per actuació de transformació de dotació (un 90% o 85% de l increment de sostre). - Modificació que incrementi sostre d un sector o un polígon (85% de l increment) CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 41

43 1.6.1 Drets i deures de les persones propietàries En sòl urbà Deures dels propietaris o propietàries en Sòl Urbà No Consolidat: Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic. Cedir a l ajuntament, obligatòria i gratuïta, el sòl reservat pel planejament per als sistemes urbanístics locals inclosos en el PAU o PMU (que poden ésser discontinus). Cedir a l ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l execució dels sistemes urbanístics generals de titularitat pública, compresos en l àmbit d actuació o adscrits per a la obtenció de sòl. Costejar i, si s escau, executar i cedir les obres d urbanització previstes a l àmbit, com també les infraestructures de connexió amb les xarxes generals de serveis, o ampliació i reforçament de les existents fora de l actuació. Edificar els solars en el termini fixat pel planejament i també la construcció d HPP en termini si els correspon. Conservar les obres d urbanització, com a junta de compensació, si s ha assumit voluntàriament l obligació o ho imposi el planejament per manca de consolidació o insuficiència de la urbanització. Si no estan inclosos en cap àmbit d actuació, en SUNC els propietaris estan obligats a cedir únicament els terrenys destinats a sistema viari o ampliacions d aquest necessaris per aconseguir condició de solar. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 42

44 1.6.1 Drets i deures de les persones propietàries En sòl urbà (operacions dotació) Requisits per a les modificacions que suposin increment de sostre, densitat de l ús residencial, intensitat d usos transformació d usos: Identitat de les persones propietàries durant els 5 anys anteriors. Previsió en l agenda o programa d actuació de l execució immediata. Avaluació econòmica de la rendibilitat de l operació. Sol licitud informe a la CTU, si el POUM té vigència inferior a 5 anys. L incompliment dels terminis per iniciar o acabar les obres pot comportar que l administració adopti les mesures necessàries perquè s executi o per retornar a l ordenació anterior. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 43

45 1.6.1 Drets i deures de les persones propietàries En sòl urbà (operacions dotació) Reserves per a operacions de dotació amb increment de sostre (art. 100 TRLU) Sòl urbanitzable: -Increment proporcional dels espais lliures i equipaments (article 65.3 i 4) Sòl urbà: -Zones verdes: 20 m2sòl per cada 100 m2 de sostre residencial 5 m2sòl per cada 100 m2 d altres usos -Equipaments públics: quantia adequada % de l increment de l aprofitament urbanístic -(Excepte: que l increment de sostre sigui per equipaments públics o per habitatge dotacional). CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 44

46 1.6.1 Drets i deures de les persones propietàries En sòl urbà (operacions dotació) Reserves per a operacions de dotació amb increment de densitat de l ús residencial o intensitat de l ús industrial (art. 100 TRLU) Espais lliures i equipaments: 10 m2 x habitatge Excepció: que es destinin a habitatge protegit i no s ultrapassi el nombre d habitatges que resulta d aplicar el mòdul de 70 m2 de sostre % de l increment de l aprofitament urbanístic CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 45

47 1.6.1 Drets i deures de les persones propietàries En sòl urbà (operacions dotació) Reserves per a operacions de dotació amb transformació global dels usos (art. 100 TRLU): Zones verdes i equipaments: 22,5 m2 x 100 m2 de sostre residencial. Zones verdes i equipaments: 7,5 m2 x 100 m2 d altres usos % de l increment de l aprofitament urbanístic - **En tots els casos les cessions per a zones verdes, equipaments i cessió d aprofitament es poden substituir pel seu equivalent en dinerari). CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 46

48 1.6.2 Drets i deures de les persones propietàries En sòl urbanitzable Drets dels propietaris o propietàries en Sòl Urbanitzable: Els propietaris/es de sòl urbanitzable poden promoure n la transformació, mitjançant un pla parcial o un pla parcial de delimitació i amb subjecció als criteris de graduació temporal i espacial que estableixin, si s escau, els plans territorials parcials, els plans directors territorials o el planejament urbanístic general. Els propietaris o propietàries de sòl urbanitzable, mentre no es procedeixi a la seva transformació, tenen dret a utilitzar, gaudir i disposar de llurs terrenys d acord amb el règim establert per la Llei d urbanisme per al sòl no urbanitzable. Tanmateix, en el sòl urbanitzable delimitat no és possible d autoritzar els usos i les obres regulats per l article 47 de la Llei d urbanisme per al Sòl no urbanitzable. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 47

49 1.6.2 Drets i deures de les persones propietàries En sòl urbanitzable Deures dels propietaris o propietàries en Sòl Urbanitzable: Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic. Cedir a l ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals de titularitat pública Cedir a l ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l execució dels sistemes urbanístics generals de titularitat pública, compresos en l àmbit d actuació o adscrits per a la obtenció de sòl. Costejar i, si s escau, executar i cedir les obres d urbanització previstes a l àmbit, com també les infraestructures de connexió amb les xarxes generals de serveis, o ampliació i reforçament de les existents fora de l actuació. Edificar els solars en el termini fixat pel planejament i també la construcció d HPP en termini si els correspon. Conservar les obres d urbanització, com a junta de compensació, si s ha assumit voluntàriament l obligació o ho imposi el planejament per manca de consolidació o insuficiència de la urbanització. Cedir a l administració actuant, gratuïtament, dins el sector de sòl urbanitzable en què siguin compresos els terrenys, el sòl necessari per a edificar el sostre corresponent al 15% de l aprofitament urbanístic del sector CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 48

50 1.6.3 Drets i deures de les persones propietàries En sòl no urbanitzable Planejament territorial. Sistema espais oberts: Sòl de protecció preventiva: Sòl de protecció especial Espais naturals protegits Sòl de protecció territorial. Interès agrari i/o paisatgístic: activitats agràries de significació territorial i aporten paisatges significatius. Potencial interès estratègic: futur estratègic en termes estructuració territorial, activitat econòmica, equipament o infraestructura. Preservació de corredors d infraestructures: no dificultar propostes de millora de la mobilitat o infraestructures. Edificacions i instal lacions en funció dels seus efectes: - A: Aporten qualitat al medi natural, agrari o paisatgístic (agricultura, ramaderia, turisme rural...) - B: No aproten qualitat al medi natural i paisatgístic no prohibides per la legislació urbanística (edificacions assimilables a l ús industrial, com activitats agràries intensives, càmpings). - C: infraestructures i equipaments d interès públic que s han de situar en el medi rural. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 49

51 1.6.3 Drets i deures de les persones propietàries En sòl no urbanitzable Tipus de procediments: 1. Competència municipal 2. Article 48 TRLUC - 57 RLUC 3. Article 50 TRLUC 58 RLUC 4. Plans especials urbanístics CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 50

52 1.6.3 Drets i deures de les persones propietàries En sòl no urbanitzable 1. Competència municipal: - Construccions pròpies d una activitat agrícola, ramadera o forestal que no superin llindars. - Obres de conservació, adequació i millora de les construccions existents destinades a usos admesos per la llei. - Projectes vinculats a l execució de les obres públiques. Excepció: que afecti restes arqueològiques, aqüífers classificats,zones vulnerables o sensibles, jaciments paleontològics o punts geològics d'interès CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 51

53 1.6.3 Drets i deures de les persones propietàries En sòl no urbanitzable 2. Article 48 TRLUC - 57 RLUC : Actuacions específiques d interès públic. Projectes d activitats i de construccions directament vinculades a l explotació de recursos naturals. Noves construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament depersones treballadores temporeres. Obertura o la recuperació de vies d'accés, camins i dreceres, en el cas que la recuperació no estigui integrada en un projecte sotmès a legislació sectorial. Estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres serveis de la xarxa viària. Construccions auxiliars de turisme rural. Actuacions que afectin restes arqueològiques, aqüífers classificats, zones vulnerables o sensibles, jaciments paleontològics o punts geològics d'interès. Implantació d usos i obres de rehabilitació en construccions preexistents CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 52

54 1.6.3 Drets i deures de les persones propietàries En sòl no urbanitzable Tramitació per l article 48 TRLUC/ 57 RLUC: Presentació del projecte davant l'ajuntament corresponent. L Ajuntament l'ha de sotmetre a informació pública pel termini d'un mes i ha de demanar els informes corresponents. L'ajuntament ha de resoldre sobre l'aprovació prèvia del projecte en el termini de dos mesos des del finiment del termini d'informació pública. Després, l'ajuntament ha de trametre l'expedient complet a la comissió territorial d'urbanisme corresponent en el termini de deu dies, la qual ha de resoldre sobre l'aprovació definitiva en el termini de tres mesos. * Quan sigui preceptiva l'avaluació d'impacte ambiental del projecte, aquest ha de contenir la documentació que exigeix la legislació sectorial específica, i l'avaluació d'impacte ambiental se subjecta al procediment que estableix aquesta legislació. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 53

55 1.6.3 Drets i deures de les persones propietàries En sòl no urbanitzable Documentació per a la tramitació de l article 48 TRLUC/ 57 RLUC: Una justificació específica de la finalitat del projecte i compatibilitat de l'actuació amb el planejament territorial, urbanístic i sectorial. L'avantprojecte de l'actuació, activitat o construcció. Un estudi d'impacte i integració paisatgística *. Aquest estudi ha de ser informat preceptivament per l'òrgan competent en matèria de paisatge. Els informes dels Departaments de Cultura. d Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural, de l Agència Catalana de l Aigua, de l Institut Geològic de Catalunya i els que exigeixi la legislació sectorial. Un informe de l'òrgan ambiental en el cas de les actuacions específiques d'interès públic. *Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d impacte i integració paisatgística. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 54

56 1.6.3 Drets i deures de les persones propietàries En sòl no urbanitzable 3. Article 50 TRLUC - 58 RLUC : Rehabilitació de masies i cases rurals incloses en Catàleg. (L'Ajuntament hade sol licitar un informe al Departament competent en matèria d'agricultura i Ramaderia si potcomportar un pertorbament en el normal funcionament de les instal lacions agràries de l'entorn.) Les edificacions i les activitats existents en sòl no urbanitzable, degudament autoritzades, es poden ampliar sempre que el planejament urbanístic vigent, aprovat definitivament abans de l entrada en vigor de la Llei 2/2002, ho prevegi expressament. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 55

57 1.6.3 Drets i deures de les persones propietàries En sòl no urbanitzable Tramitació per l article 50 TRLUC/ 58 RLUC: Presentació del projecte davant l'ajuntament corresponent. L Ajuntament l'ha de sotmetre a informació pública pel termini de 20 dies. Simultàniament l'ajuntament ha de demanar informe a la comissió territorial d'urbanisme corresponent, que l ha d emetre en el termini de dos mesos. L Ajuntament ha de resoldre la llicència en el termini de dos mesos des de l emissió de l informe de la comissió. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 56

58 1.6.3 Drets i deures de les persones propietàries En sòl no urbanitzable Activitats ramaderes : Informació pública (20 dies) Informe del Departament Ramaderia sobre compliment de distàncies. Informe de la Comissió Territorial d'urbanisme si són noves implantacions o ampliacions que superin els llindars (no cal si és per adaptar-se a la normativa de Benestar animal i no s'incrementen els caps de bestiar) Construccions rústiques: No cal informació pública. Informe de la Comissió Territorial d'urbanisme si supera els llindars. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 57

59 1.6.3 Drets i deures de les persones propietàries En sòl no urbanitzable 4. Plans especials urbanístics Obligatori: - Implantació de càmpings. - Aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda. - Supòsits en què el planejament del municipi concret ho indica. - Quan es tracti de la implantació d un sistema urbanístic general no previst pel planejament general. - Edificacions industrials: Obres d ampliació si són necessàries per a la continuïtat de l activitat o per a adequar-la a la normativa aplicable en matèria de prevenció i control ambiental de les activitats, sempre que es justifiqui suficientment l interès social de l activitat en termes econòmics i de llocs de treball. Opcional: els altres casos CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 58

60 1.7 Usos i obres provisionals Es poden autoritzar usos i obres de caràcter provisional que no siguin prohibits per la legislació i el planejament sectorials o pel planejament territorial o urbanístic, mentre no s hi hagi iniciat el procediment de reparcel lació, d ocupació directa o d expropiació corresponent per a l execució de l actuació urbanística que els afecta: En els terrenys compresos en sectors de planejament urbanístic derivat o en polígons d actuació urbanística i, fora d aquests àmbits, en els terrenys destinats a sistemes. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 59

61 1.7 Usos i obres provisionals Només poden ésser admesos com a usos provisionals: - L emmagatzematge o el dipòsit de mercaderies o altres béns mobles. - La prestació de serveis particulars als ciutadans com l aparcament de vehicles, els circuits de pràctiques de conducció, el rentat d automòbils, els centres de jardineria, o altres usos anàlegs que no requereixin la implantació de construccions. - Les activitats del sector primari i les activitats comercials relacionades amb aquest sector. - Les activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals. - L'exhibició d'anuncis publicitaris mitjançant panells. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 60

62 1.7 Usos i obres provisionals També poden ésser admesos com a usos provisionals: Les obres vinculades als usos provisionals a què fa referència l art i les vinculades a activitats econòmiques preexistents. Aquestes obres han d ésser les mínimes necessàries per a desenvolupar l ús sense ometre cap de les normes de seguretat i higiene establertes per la legislació sectorial, i han d ésser fàcilment desmuntables i traslladables. En les construccions i les instal lacions preexistents en sòl urbà, es poden admetre els usos de la zona urbanística en què estiguin inclosos els terrenys que ocupen. ** No es pot autoritzar en cap cas com a ús provisional el residencial ni, en sòl no urbanitzable, els usos disconformes amb aquest règim de sòl. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 61

63 1.7 Usos i obres provisionals Tramitació d'usos/obres provisionals: Documentació: Memòria justificativa. Acceptació dels propietaris / gestors de cessar els usos o enderrocar / desmuntar les obres quan ho acordi l'administració actuant, sense dret a indemnització. Compromís de reposar la situació originària. L'Ajuntament sotmet aquesta documentació a informació pública (20 dies) i sol licita informe a la Comissió que l'ha d'emetre en el termini de dos mesos. CURS ARQUITECTES MUNICIPALS PETITS I MITJANS MUNICIPIS 62