Los elementos. Postgate, John (2008). Las fronteras de la vida.crítica: Barcelona
|
|
- Ana Isabel Ávila García
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Los elementos Durante milenios, los filósofos se han preguntado acerca de la naturaleza de la materia, acerca de qué están hechos los sólidos, líquidos y gases que nos componen y nos rodean. Aristóteles afirmaba que las sustancias materiales estaban compuestas de aire, tierra, fuego y agua en proporciones distintas, y esta opinión, al menos en principio, dominó hasta finales del siglo XVII, época en la que Robert Boyle inició la interpretación moderna de la naturaleza real de los elementos químicos. A principios del siglo XIX, John Dalton, una figura importante de la teoría química moderna, propuso que los elementos estaban compuestos por átomos únicos, idénticos, un avance en la interpretación que dio al tema un tremendo impulso. Pero casi un siglo más tarde los químicos supieron que ello no era estrictamente cierto: el elemento nitrógeno, por ejemplo, está constituido principalmente por un tipo de átomo, pero siempre hay presentes una minoría de átomos ligeramente más pesados, tanto en el elemento nativo como en sus compuestos químicos. Los átomos pesados tienen propiedades químicas casi tan iguales a las de los más ligeros que ambos tipos de átomos, llamados isótopos, no se separan durante las transformaciones químicas. Y el lector se preguntará: así pues, cómo se sabe que existen? La respuesta es que pueden distinguirse por medios físicos; por ejemplo, haciendo que los isótopos, o un compuesto que los contenga, sedimente en un campo gravitatorio potente, en el que el más pesado se hunde con mayor rapidez. La mayoría de los elementos son mezclas de isótopos; el nitrógeno solo tiene dos, pero algunos tienen varios. En la actualidad los isótopos pueden separarse de manera rutinaria (como lo prueba la bomba atómica, que está hecha a base de un isótopo escaso del metal uranio que ha sido separado de la mezcla natural), y hoy en día pueden adquirirse productos químicos enriquecidos con determinados isótopos, o incluso que contienen exclusivamente un isótopo, para su uso en investigación y medicina. De hecho, por lo que se refiere a la vida diaria, nos encontramos de manera regular sólo con unos treinta elementos químicos, y por lo general se hallan en combinación entre sí. Raramente vemos elementos libres. Considérese los pocos ejemplos que vemos. El carbono elemental es bastante común, en forma de carbón y hollín; también aparece, más raramente, como diamante. El azufre elemental aparece en manantiales sulfurosos, a veces forma una telilla blancuzca sobre el agua de estanques contaminados, y puede extraerse de minas. Se encuentra oro, muy raramente, en colinas de oro nativo; lo mismo ocurre, con menor frecuencia todavía, con algunos metales preciosos tales como el platino y el paladio. Por lo que se refiere a los elementos no combinados visibles en las partes habitables de este planeta, esto es casi todo, aunque parezca haber muchísimo hierro elemental en el núcleo de la Tierra, quizá con otros elementos libres en él o a su alrededor. El numero de electos visibles en la superficie de la tierra queda por detrás de los nueve invisibles: los que en condiciones ordinarias son gases. El oxigeno y el nitrógeno, los principales componentes de la de la atmosfera, son elementos no combinados, al igual que los gases raros (Helio, neón, argón) que forman una pequeña proporción del aire. Y siempre un poco de hidrogeno elemental en la atmosfera. Postgate, John (2008). Las fronteras de la vida.crítica: Barcelona 1
2 Activitat: Gestió de la informació continguda en un text científic. Objectius: a) Lectura d un text científic b) Extracció d informació d un text científic c) Relacionar la informació continguda en el text amb les idees prèvies desenvolupades a classe. d) Buscar el sentit del que fem Repàs d idees prèvies A classe fins ara hem estudiat el següent: Definició de fenomen físic i fenomen químic Definició de magnituds. Què és mesurar? Sistemes d unitats de les diferents magnituds. Factors de conversió d unitats Treball amb xifres significatives. Notació científica Caràcter aproximat de les mesures. Les propietats dels sòlids, dels líquids i dels gasos. Variació del volum d un gas amb la pressió. (Llei de Boyle i Mariotte) Variació del volum i de la pressió d un gas amb la temperatura (Llei de Charles i Gay-Lussac) Escala absoluta de temperatures. Repàs del concepte de densitat. Els canvis d estat Fusió-solidificació Vaporització Sublimació Estudi de la taula periòdica. Definició l element químic. Creació d hipòtesis: Entre tots anem a contestar aquestes preguntes: a) Creus que tots els elements es troben en la mateixa proporció a la natura? b) Quants creus que son els elements més abundants en la vida ordinària. c) A quants elements creus que farà referència el text? d) Quins creus que seran els elements més abundants en el nucli de la terra? e) Els símbols dels elements sempre es corresponen amb les primeres lletres del mon del element f) Perquè creus que la taula on estan representats els elements s anomena taula periòdica. 2
3 Els elements Durant mil lennis, els filòsofs s'han preguntat sobre la naturalesa de la matèria, sobre què estan fets els sòlids, líquids i gasos que ens componen i ens envolten. Aristòtil afirmava que les substàncies materials estaven compostes d'aire, terra, foc i aigua en diferent proporcions. Aquesta opinió va dominar fins a finals del segle XVII, època en la qual Robert Boyle va iniciar la interpretació moderna de la naturalesa real dels elements químics. A principis del segle XIX, John Dalton va proposar que els elements estaven composts per àtoms, idèntics. Gairebé un segle més tard els químics van saber que això no era estrictament cert: l'element nitrogen, per exemple, està constituït principalment per un tipus d'àtom, però sempre hi ha presents una minoria d'àtoms lleugerament més pesats, tant en l'element nadiu com en els seus compostos químics. Els àtoms pesats tenen propietats químiques gairebé tan iguals a les dels més lleugers. Els dos tipus d'àtoms, s anomenen isòtops, no se separen durant les transformacions químiques. Com se sap que existeixen els isòtops? La resposta és que poden distingir-se per mitjans físics; per exemple, fent que els isòtops, o un compost que els contingui, sedimenti en un camp gravitatori potent, en el qual el més pesat s'enfonsa amb major rapidesa. La majoria dels elements són barreges d'isòtops; el nitrogen solament té dos, però alguns tenen varis. En l'actualitat els isòtops poden separar-se de manera rutinària (com ho prova la bomba atòmica, que està feta a força d'un isòtop escàs del metall urani que ha estat separat de la barreja natural), i avui dia poden adquirir-me productes químics enriquits amb determinats isòtops, o fins i tot que contenen exclusivament un isòtop, per al seu ús en investigació i medicina. De fet, pel que es refereix a la vida diària, ens trobem només amb uns trenta elements químics, i en general es troben en combinació entre si. Rarament veiem elements lliures. Exemples: a) El carboni elemental és bastant comú, en forma de carbó i sutge; també apareix, més rarament, com diamant. b) El sofre elemental apareix en deus sulfurosos, a vegades forma una tel blanosa sobre l'aigua d'estanys contaminats, i pot extraure ns de mines. c) El or, molt rarament, en palletes. El mateix ocorre, amb menor freqüència, amb alguns metalls preciosos tals com el platí i el pal ladi. Pel que es refereix als elements no combinats visibles en les parts habitables d'aquest planeta, això és gairebé tot, encara que sembli haver moltíssim ferro elemental en el nucli de la Terra, potser amb altres elements lliures en ell o al seu al voltant. 3
4 El numero d'elements visibles en la superfície de la terra es completa en alguns invisibles: els quals en condicions ordinàries són gasos. Exemple d elements invisibles son:l'oxigeno i el nitrogen, els principals components de la de la atmosfera, són elements no combinats. Estudi de vocabulari: Postgate, John (2008). Las fronteras de la vida.crítica: Barcelona mil lennis filòsofs matèria, sòlids líquids gasos aire terra foc aigua elements químics. àtoms químics 4
5 element nitrogen element nadiu compostos químics. isòtops, transformacions químiques. sedimenti camp gravitatori potent barreges carboni sutge diamant sofre deus sulfurosos or palletes d'or nadiu platí 5
6 pal ladi. Significat d algunes paraules Deu: Aflorament d aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d una capa aqüífera amb aquesta superfície. (deus és el plural de deu (no confondre amb déu: Nom genèric amb què hom designa l anomenat ésser suprem )) Palleta: partícula d or que es troba a la sorra d alguns rius. Sutge: Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. Seqüencial: Successió ordenada d esdeveniments, fets, pensaments,... Etimologia de les paraules: (Diccionari de la llengua catalana. Enciclopèdia Catalana)) Isòtops Paraula composada de ISO: Igual ; TOPS: lloc. Vol dir que a la taula periòdica ocupa el mateix lloc. Aqüífera Activitat I El text l hem dividit en paràgrafs. Numera aquestes paràgrafs i fes-ne un resum de cadascun d ells. Quina és l idea que expressa? Nivell inicial d anàlisi: 1.- Què s han preguntat durant mil lennis els filòsofs? 2.- Què afirmava Aristòtil? 3.- Què va proposar Dalton? 4.- Un segle més tard de principis del segle XIX quan és? 5.- Com està constituït el element nitrogen? 6.- Com es poden separar els isòtops? 7.- Com està feta la bomba atòmica? 8.- En quans elements ens troben en la vida ordinària? 6
7 9.- De quina forma es troba el carboni elemental? 10.- Digues el nom d algun element que es trobi nadiu? 11.- Quin element sembla que es troba al nucli de la terra? 12.- En condicions ordinàries com es troben els elements invisibles? Activitat II Tipus de text: És un text descriptiu seqüencial, per tant podrem fer-ne una descripció del mateix contestant a les preguntes: QUAN? En quin moment es pensava d una forma determinada. QUI? Quins grups de persones ( o una persona determinada) creien en determinada teoria. QUÈ ES CREIA? Quina era la teoria o el que és pensava en aquell moment Partint d aquestes idees, a la pisarà, anem entre tots a fer un esquema del text en que respondrem, de forma seqüencial, les tres preguntes anteriors. Activitat III Interpretació a) Quins son els elements químics als que fa referència el text. Quins son els seus símbols. b) Quin segle es un segle més tard de l any 1812? c)digues un any que sigui de principis del segle XX? d) La matèria està formada per elements i el text diu que hi ha elements invisibles. Podem concloure que la matèria pot ser invisible? Fes un comentari d això. e)es ben conegut que els àtoms pesem molt poc. Que vol dir que hi ha àtoms pesats? Activitat IV 1.- Extrau dos idees del text. 7
8 2.- El text fa referència a un científic anomenat. Robert Boyle. Durant aquest curs hem fet referència a ell en un altre lloc. Quin i quan? 3.- Els text fa referència a una sèrie d elements químics. Quins son aquests i quin és el seu símbol? 4.- Que vol dir isòtop 5.- Quina va ser la principal aportació a la química de John Dalton 6.- Quin se suposa que és l element més abundant en el nucli de la Terra. 7.- Com es poden separar els isòtops entre si. 8.- Què opines del treball científic? 9.- T agradaria treballar de científic? Activitat V Fes un resum del text. 8
9 Los elementos Durante milenios, los filósofos se han preguntado acerca de la naturaleza de la materia, acerca de qué están hechos los sólidos, líquidos y gases que nos componen y nos rodean. Aristóteles afirmaba que las sustancias materiales estaban compuestas de aire, tierra, fuego y agua en proporciones distintas, y esta opinión, al menos en principio, dominó hasta finales del siglo XVII, época en la que Robert Boyle inició la interpretación moderna de la naturaleza real de los elementos químicos. A principios del siglo XIX, John Dalton, una figura importante de la teoría química moderna, propuso que los elementos estaban compuestos por átomos únicos, idénticos, un avance en la interpretación que dio al tema un tremendo impulso. Pero casi un siglo más tarde los químicos supieron que ello no era estrictamente cierto: el elemento nitrógeno, por ejemplo, está constituido principalmente por un tipo de átomo, pero siempre hay presentes una minoría de átomos ligeramente más pesados, tanto en el elemento nativo como en sus compuestos químicos. Los átomos pesados tienen propiedades químicas casi tan iguales a las de los más ligeros que ambos tipos de átomos, llamados isótopos, no se separan durante las transformaciones químicas. Y el lector se preguntará: así pues, cómo se sabe que existen? La respuesta es que pueden distinguirse por medios físicos; por ejemplo, haciendo que los isótopos, o un compuesto que los contenga, sedimente en un campo gravitatorio potente, en el que el más pesado se hunde con mayor rapidez. La mayoría de los elementos son mezclas de isótopos; el nitrógeno solo tiene dos, pero algunos tienen varios. En la actualidad los isótopos pueden separarse de manera rutinaria (como lo prueba la bomba atómica, que está hecha a base de un isótopo escaso del metal uranio que ha sido separado de la mezcla natural), y hoy en día pueden adquirirse productos químicos enriquecidos con determinados isótopos, o incluso que contienen exclusivamente un isótopo, para su uso en investigación y medicina. De hecho, por lo que se refiere a la vida diaria, nos encontramos de manera regular sólo con unos treinta elementos químicos, y por lo general se hallan en combinación entre sí. Raramente vemos elementos libres. Considérese los pocos ejemplos que vemos. El carbono elemental es bastante común, en forma de carbón y hollín; también aparece, más raramente, como diamante. El azufre elemental aparece en manantiales sulfurosos, a veces forma una telilla blancuzca sobre el agua de estanques contaminados, y puede extraerse de minas. Se encuentra oro, muy raramente, en colinas de oro nativo; lo mismo ocurre, con menor frecuencia todavía, con algunos metales preciosos tales como el platino y el paladio. Por lo que se refiere a los elementos no combinados visibles en las partes habitables de este planeta, esto es casi todo, aunque parezca haber muchísimo hierro elemental en el núcleo de la Tierra, quizá con otros elementos libres en él o a su alrededor. El numero de electos visibles en la superficie de la tierra queda por detrás de los nueve invisibles: los que en condiciones ordinarias son gases. El oxigeno y el nitrógeno, los principales componentes de la de la atmosfera, son elementos no combinados, al igual que los gases raros (Helio, neón, argón) que forman una pequeña proporción del aire. Y siempre un poco de hidrogeno elemental en la atmosfera. Postgate, John (2008). Las fronteras de la vida.crítica: Barcelona 1
10 Activitat: Gestió de la informació continguda en un text científic. Objectius: a) Lectura d un text científic b) Extracció d informació d un text científic c) Relacionar la informació continguda en el text amb les idees prèvies desenvolupades a classe. d) Buscar el sentit del que fem Repàs d idees prèvies A classe fins ara hem estudiat el següent: Definició de fenomen físic i fenomen químic Definició de magnituds. Què és mesurar? Sistemes d unitats de les diferents magnituds. Factors de conversió d unitats Treball amb xifres significatives. Notació científica Caràcter aproximat de les mesures. Les propietats dels sòlids, dels líquids i dels gasos. Variació del volum d un gas amb la pressió. (Llei de Boyle i Mariotte) Variació del volum i de la pressió d un gas amb la temperatura (Llei de Charles i Gay-Lussac) Escala absoluta de temperatures. Repàs del concepte de densitat. Els canvis d estat Fusió-solidificació Vaporització Sublimació Estudi de la taula periòdica. Definició l element químic. Creació d hipòtesis: Entre tots anem a contestar aquestes preguntes: a) Creus que tots els elements es troben en la mateixa proporció a la natura? b) Quants creus que son els elements més abundants en la vida ordinària. c) A quants elements creus que farà referència el text? d) Quins creus que seran els elements més abundants en el nucli de la terra? e) Els símbols dels elements sempre es corresponen amb les primeres lletres del mon del element f) Perquè creus que la taula on estan representats els elements s anomena taula periòdica. 2
11 Els elements Durant mil lennis, els filòsofs s'han preguntat sobre la naturalesa de la matèria, sobre què estan fets els sòlids, líquids i gasos que ens componen i ens envolten. Aristòtil afirmava que les substàncies materials estaven compostes d'aire, terra, foc i aigua en diferent proporcions. Aquesta opinió va dominar fins a finals del segle XVII, època en la qual Robert Boyle va iniciar la interpretació moderna de la naturalesa real dels elements químics. A principis del segle XIX, John Dalton va proposar que els elements estaven composts per àtoms, idèntics. Gairebé un segle més tard els químics van saber que això no era estrictament cert: l'element nitrogen, per exemple, està constituït principalment per un tipus d'àtom, però sempre hi ha presents una minoria d'àtoms lleugerament més pesats, tant en l'element nadiu com en els seus compostos químics. Els àtoms pesats tenen propietats químiques gairebé tan iguals a les dels més lleugers. Els dos tipus d'àtoms, s anomenen isòtops, no se separen durant les transformacions químiques. Com se sap que existeixen els isòtops? La resposta és que poden distingir-se per mitjans físics; per exemple, fent que els isòtops, o un compost que els contingui, sedimenti en un camp gravitatori potent, en el qual el més pesat s'enfonsa amb major rapidesa. La majoria dels elements són barreges d'isòtops; el nitrogen solament té dos, però alguns tenen varis. En l'actualitat els isòtops poden separar-se de manera rutinària (com ho prova la bomba atòmica, que està feta a força d'un isòtop escàs del metall urani que ha estat separat de la barreja natural), i avui dia poden adquirir-me productes químics enriquits amb determinats isòtops, o fins i tot que contenen exclusivament un isòtop, per al seu ús en investigació i medicina. De fet, pel que es refereix a la vida diària, ens trobem només amb uns trenta elements químics, i en general es troben en combinació entre si. Rarament veiem elements lliures. Exemples: a) El carboni elemental és bastant comú, en forma de carbó i sutge; també apareix, més rarament, com diamant. b) El sofre elemental apareix en deus sulfurosos, a vegades forma una tel blanosa sobre l'aigua d'estanys contaminats, i pot extraure ns de mines. c) El or, molt rarament, en palletes. El mateix ocorre, amb menor freqüència, amb alguns metalls preciosos tals com el platí i el pal ladi. Pel que es refereix als elements no combinats visibles en les parts habitables d'aquest planeta, això és gairebé tot, encara que sembli haver moltíssim ferro elemental en el nucli de la Terra, potser amb altres elements lliures en ell o al seu al voltant. 3
12 El numero d'elements visibles en la superfície de la terra es completa en alguns invisibles: els quals en condicions ordinàries són gasos. Exemple d elements invisibles son:l'oxigeno i el nitrogen, els principals components de la de la atmosfera, són elements no combinats. Estudi de vocabulari: Postgate, John (2008). Las fronteras de la vida.crítica: Barcelona mil lennis filòsofs matèria, sòlids líquids gasos aire terra foc aigua elements químics. àtoms químics 4
13 element nitrogen element nadiu compostos químics. isòtops, transformacions químiques. sedimenti camp gravitatori potent barreges carboni sutge diamant sofre deus sulfurosos or palletes d'or nadiu platí 5
14 pal ladi. Significat d algunes paraules Deu: Aflorament d aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d una capa aqüífera amb aquesta superfície. (deus és el plural de deu (no confondre amb déu: Nom genèric amb què hom designa l anomenat ésser suprem )) Palleta: partícula d or que es troba a la sorra d alguns rius. Sutge: Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. Seqüencial: Successió ordenada d esdeveniments, fets, pensaments,... Etimologia de les paraules: (Diccionari de la llengua catalana. Enciclopèdia Catalana)) Isòtops Paraula composada de ISO: Igual ; TOPS: lloc. Vol dir que a la taula periòdica ocupa el mateix lloc. Aqüífera Activitat I El text l hem dividit en paràgrafs. Numera aquestes paràgrafs i fes-ne un resum de cadascun d ells. Quina és l idea que expressa? Nivell inicial d anàlisi: 1.- Què s han preguntat durant mil lennis els filòsofs? 2.- Què afirmava Aristòtil? 3.- Què va proposar Dalton? 4.- Un segle més tard de principis del segle XIX quan és? 5.- Com està constituït el element nitrogen? 6.- Com es poden separar els isòtops? 7.- Com està feta la bomba atòmica? 8.- En quans elements ens troben en la vida ordinària? 6
15 9.- De quina forma es troba el carboni elemental? 10.- Digues el nom d algun element que es trobi nadiu? 11.- Quin element sembla que es troba al nucli de la terra? 12.- En condicions ordinàries com es troben els elements invisibles? Activitat II Tipus de text: És un text descriptiu seqüencial, per tant podrem fer-ne una descripció del mateix contestant a les preguntes: QUAN? En quin moment es pensava d una forma determinada. QUI? Quins grups de persones ( o una persona determinada) creien en determinada teoria. QUÈ ES CREIA? Quina era la teoria o el que és pensava en aquell moment Partint d aquestes idees, a la pisarà, anem entre tots a fer un esquema del text en que respondrem, de forma seqüencial, les tres preguntes anteriors. Activitat III Interpretació a) Quins son els elements químics als que fa referència el text. Quins son els seus símbols. b) Quin segle es un segle més tard de l any 1812? c)digues un any que sigui de principis del segle XX? d) La matèria està formada per elements i el text diu que hi ha elements invisibles. Podem concloure que la matèria pot ser invisible? Fes un comentari d això. e)es ben conegut que els àtoms pesem molt poc. Que vol dir que hi ha àtoms pesats? Activitat IV 1.- Extrau dos idees del text. 7
16 2.- El text fa referència a un científic anomenat. Robert Boyle. Durant aquest curs hem fet referència a ell en un altre lloc. Quin i quan? 3.- Els text fa referència a una sèrie d elements químics. Quins son aquests i quin és el seu símbol? 4.- Que vol dir isòtop 5.- Quina va ser la principal aportació a la química de John Dalton 6.- Quin se suposa que és l element més abundant en el nucli de la Terra. 7.- Com es poden separar els isòtops entre si. 8.- Què opines del treball científic? 9.- T agradaria treballar de científic? Activitat V Fes un resum del text. 8
17 Àtoms i molècules Alumne/a 1.- Què és un àtom? 2.- Entre quins valors varia la mida dels àtoms (expressa el resultat en pm)? 3.-Parts en les que podem dividir un àtom. 4.- Què hi ha dins d un àtom? 5.- Completa la següent taula: Massa Protó Neutró Electró Càrrega elèctrica En quin lloc de l àtom es troba Comentari: - La carrega elèctrica del electró rep el nom d unitat de carrega elèctrica natural - La paraula electró ve del grec i vol dir Àmbar 6.- Què és el CERN? (Per contestar aquesta pregunta utilitza Internet) 7.- Què és el nombre atòmic d un àtom? 8.-Què és un element químic? 9.- Com estan els elements ordenats en la taula periòdica? 10.- Mirant la taula periòdica anomena els elements del període que comença pel K i els elements del grup que conté al K Anomena els dos elements més abundants en l escorça terrestre. 12.-Anomena els dos elements molt abundants en l atmosfera terrestre Què son els isòtops? (La paraula isòtop ve del grec. És una paraula composta per igual i lloc i vol dir elements que es col loquen en el mateix lloc en la taula periòdica) Què és la radioactivitat? 15.- Quins són els perills de les radiacions? 16.- Concepte de massa d un àtom i el de massa atòmica relativa Massa atòmica relativa d un element Què és un ió? 19.- Definició de catió i anió Que vol dir: Sr 2+ ; Br - ; Fe 3+ ; Ni 2+
18 21.- Què és una molècula d un element? 22.-Què és una molècula d un compost químic? 23.- Què és la massa molecular relativa? RESPOSTES:
19 Alumne/a Liti Rubidi Estronci Circoni Crom Plati Zinc Estany Arsenic Bismut S Cl Sb Pb O N Na Fe Ca Sr
20 Alumne/a 1.- Què és un àtom? 2.- Entre quins valors varia la mida dels àtoms (expressa el resultat en pm)? 3.-Parts en les que podem dividir un àtom. 4.- Què hi ha dins d un àtom? 5.- Completa la següent taula: Massa Protó Neutró Electró Càrrega elèctrica En quin lloc de l àtom es troba 6.- Què és el nombre atòmic d un àtom? 7.- Com estan els elements ordenats en la taula periòdica?
21 8.- Què son els isòtops? 9.- Massa atòmica relativa d un element Que vol dir: Sr 2+ ; Br - ; Fe 3+ ; Ni 2+
Introducció als elements químics. Sessió 1
Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides
Más detallesLleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular
Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular U1 Lleis químiques Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust Teoria atòmica
Más detallesTema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
46 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Digues quatre substàncies de la naturalesa que van ser proposades pels grecs com a constituents de la matèria. L aigua, l aire, la terra i el foc.
Más detallesSón les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques.
UNITAT 1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR LLEIS PONDERALS Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques. i. Llei de Lavoissier o de Conservació de la massa
Más detallesQUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només
Más detallesTEMA 3 : LA MATÈRIA PER DINS 1. Com està constituïda la matèria? 2. Classificació de les substàncies 3. Elements i compostos químics 4. L'interior dels àtoms 5. La Taula Periòdica ---------------------------------------------------------------------------------------------------
Más detallesLa matèria: els estats físics
2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La
Más detallesLA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS
LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics
Más detallesU.1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR
1.- LLEIS PONDERALS : FORMACIÓ DE COMPOSTOS A les reaccions químiques, els àtoms s uneixen mitjançant certs tipus d enllaços formant molècules o cristalls. Aquestes reaccions (combinacions d àtoms) compleixen
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detallesFísica o química 2 La cera i el gel
Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència
Más detallesEnllaços intermoleculars
D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de
Más detallesTema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES
Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES 6.1. El mol 6.1.1. Mols i nombre de partícules: el nombre d Avogadro 6.1.2. Mols i massa: massa molar 6.2. Càlculs amb mols 6.3. Canvis físics i canvis químics 6.4. Reaccions
Más detallesFÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS
FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS 1.* Indiqueu quants electrons tenen a l última capa cada un d aquests elements. a) C f) O k) K b) F g) P l) S c) Ne h) H m) He d) Br i) I n) Cl
Más detallesEstructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria
Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms
Más detallesÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6
LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...
Más detallesLa tecnociència de l'ictíneo
Què pesa més? Un quilogram de palla o un quilogram de plom? En alguna ocasió t'hauran plantejat aquesta pregunta, que no deixa de ser un parany, en què es comparen dos materials de densitat diferent, però
Más detallesRevisant la taula periòdica
Revisant la taula periòdica Nivell a qui s adreça Temes Fonament Aquesta activitat està pensada per a alumnes entre els 14 i els 16 anys, que ja hagin estudiat la taula periòdica. També pot ser útil com
Más detallesUnitat 10. La Taula Periòdica (Llibre de text Unitat 8, pàg )
Unitat 10 La Taula Periòdica (Llibre de text Unitat 8, pàg. 267-284) Index D1 10.1. Taula Periòdica actual 10.2. Descripció de la Taula Periòdica actual 10.3. L estructura electrònica i la Taula Periòdica
Más detallesVariació periòdica de les propietats dels elements
Variació periòdica de les propietats dels elements PROPIETATS PERIÒDIQUES Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d una manera regular al llarg d un grup i d un període
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesQUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?
QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,
Más detallesNATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D
NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D S han de copiar els enunciats i resoldre les activitats en un full apart. El dia de la recuperació s entregarà el dossier al professor/a. TEMA 12 1.a) Què és
Más detalles2. Quins aspectes del model atòmic de Dalton es mantenen vigents i quins aspectes s ha demostrat que són incorrectes?
Unitat 8. de Dalton, Thomson i Rutherford 1. Activitat inicial Per comprovar quins són els teus coneixements previs sobre l estructura atòmica, fes un dibuix que representi com penses que és un àtom. Sobre
Más detallesLes mescles. Definició: és un sistema material format per diversos components.
Les mescles Definició: és un sistema material format per diversos components. Les mescles Els components que formen una mescla s'anomenen substàncies pures. Segons el seu aspecte (també aspecte microscòpic)
Más detallesTema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )
Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència
Más detallesPrograma Grumet Èxit Fitxes complementàries
MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.
Más detallesRECULL D'EXÀMENS i EXERCICIS BÀSICS. Física i Química de 2n ESO a l'ies Vinyet. Curs
RECULL D'EXÀMENS i EXERCICIS BÀSICS Física i Química de 2n ESO a l'ies Vinyet Curs 2010-2011 1r Trimestre 2n Trimestre 3r Trimestre Tema 1: La mesura Tema 2: Les propietats de la matèria Tema 3: La matèria
Más detallesUNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA
UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA 1. La Geologia 2. L estructura interna de la Terra 3. L estructura dinàmica de la Terra 4. La química de la Terra 5. Mètodes d estudi 1. LA GEOLOGIA 2. L ESTRUCTURA INTERNA
Más detallesTEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC
TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC REVISIÓ: CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA Els electrons d un àtom es troben a l escorça, girant al voltant del nucli en determinades òrbites. El nombre d electrons i protons
Más detallesPRIMERA PART DEL TEMA: Inicis de la teoria atòmica. Lleis químiques deduïdes experimentalment.
3 PRIMERA PART DEL TEMA: Inicis de la teoria atòmica. Lleis químiques deduïdes experimentalment. 3.1. Inicis de la teoria atòmica 3.2. Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust 3.3. Teoria
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesLleisfonamentalsde la matèria -Química 1r Batxillerat-
Lleisfonamentalsde la matèria -Química 1r Batxillerat- Lleisponderalsde les reaccions químiques Lleis de les reaccions químiques deduïdes experimentalment mitjançant la determinació de masses. Són: -Lleide
Más detallesTema 5: Els ecosistemes
En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests
Más detalles8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició
8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament
Más detallesVECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D
VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.
Más detallesTema 3 La geosfera. Minerals i roques. 1r d ESO, Biologia i Geologia Santillana, Sèrie Observa
Què és la geosfera? Tema 3 La geosfera. Minerals i roques 1r d ESO, Biologia i Geologia Santillana, Sèrie Observa Quina estructura presenta? Què és l escorça? Quines característiques té? Quins tipus d
Más detallesS O L U C I O N A R I Unitat 8
S O L U C I O N A R I Unitat 8 Unitat 8. Propietats periòdiques dels elements Qüestions inicials Per què Dimitri Mendeleiev va ordenar els elements segons la massa atòmica i no segons el nombre atòmic?
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Más detallesLa matèria: les propietats elèctriques i l àtom
4 La matèria: les propietats elèctriques i l àtom PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa La matèria: les propietats elèctriques i l àtom Àtoms Fenòmens elèctrics de la matèria
Más detallesHi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.
EXPERIÈNCIES AMB IMANTS Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. Els imants naturals, anomenats pedres imant o calamites, es coneixen des de fa uns 2500 anys i es troben
Más detalles2. Quins aspectes del model atòmic de Dalton es mantenen vigents i quins aspectes s ha demostrat que són incorrectes?
Unitat 8. de Dalton, Thomson i Rutherford 1. Activitat inicial Per comprovar quins són els teus coneixements previs sobre l estructura atòmica, fes un dibuix que representi com penses que és un àtom. Sobre
Más detallesLa Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
Más detallesLA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR. 1. La Terra, un punt a l Univers
1.- Què és una galàxia? LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR 1. La Terra, un punt a l Univers 2.- De quina galàxia forma part el planeta Terra?... 3.- Defineix: ESTEL ( estrella ) : PLANETA: 4.- Què és
Más detallesDIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Más detallesQUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA La velocitat de les reaccions La VELOCITAT d una reacció es mesura per la quantitat d un dels reactants que es transforma per unitat de temps. Equació de
Más detallesPolinomis i fraccions algèbriques
Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a
Más detallesActivitats de repàs DIVISIBILITAT
Autor: Enric Seguró i Capa 1 CRITERIS DE DIVISIBILITAT Un nombre és divisible per 2 si acaba en 0 o parell (2,4,6,8). Ex: 10, 24, 62, 5.256, 90.070,... Un nombre és divisible per 3 si la suma de les seves
Más detallesTema 0.- Magnituds Físiques i Unitats
Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats Anomenem magnituds físiques totes aquelles propietats dels cossos de l Univers que es poden mesurar, és a dir, aquelles a les quals podem atorgar un nombre o valor;
Más detallesCOM ÉS DE GRAN EL SOL?
COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies
Más detallesPART I: QUÍMICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 1.
PART I: QUÍMICA Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 1. UNITAT 1: MESURAR PER INVESTIGAR Saps què és la matèria 1- Completa la taula que hi ha a continuació:
Más detallesUnidad 3. Átomos y moléculas
Unidad 3. Átomos y moléculas Índice de contenido 1. Elementos y compuestos...2 1.1. Teoría atómica de Dalton...2 2.-El átomo...3 3.-Número atómico y número másico...4 4.-Isótopos, unidad de masa atómica
Más detallesEquacions amb paraules
Equacions amb paraules Nivell a qui s adreça Temes Aquests materials han estat dissenyats per utilitzar-los amb alumnes de 11-14 anys als quals se ls hagi ensenyat a utilitzar les equacions amb paraules.
Más detalles2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ
2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ Es construeix una pila amb els elèctrodes següents: un elèctrode de zinc en una solució de sulfat de zinc i un elèctrode de coure en una solució de sulfat de coure.
Más detallesSegon principi de la termodinàmica
Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica
Más detalles1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples.
Unitat 12. 1. Conceptes bàsics 1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples. 2. Algunes variables d estat termodinàmiques s anomenen funcions d estat. Quina és la principal
Más detallesLes dissolucions, de la mateixa manera que qualsevol mescla, poden ser sòlides, líquides o gasoses.
LES DISSOLUCIONS Definició: una dissolució és una mescla homogènia formada per un component majoritari, que s'anomena dissolvent, i una o diverses substàncies que es troben dissoltes, que s'anomenen soluts.
Más detallesACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:
INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament
Más detallesB.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET
FULL PROFESSORAT B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET OBJECTIUS - Conèixer i utilitzar alguns dels principals cercadors d Internet. - Planificar i delimitar l objectiu de la cerca. EXPLICACIÓ I DESENVOLUPAMENT
Más detallesQuímica 2n de Batxillerat. Gasos, Solucions i estequiometria
Gasos, Solucions i estequiometria Equació d Estat dels gasos ideals o perfectes Equació d Estat dels Gasos Ideals. p V = n R T p és la pressió del gas; es mesura habitualment en atmosferes o Pascals en
Más detalles1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?
1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 2.Quines són les propietats de la llum? 3.Què són els miralls i les lents? 4.Què és la llum blanca? 5.Què en sabem dels colors
Más detallesL ENTRENAMENT ESPORTIU
L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis
Más detallesUnitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser
Más detallesFÍSICA I QUÍMICA: EXERCICIS REPÀS 3r ESO
FÍSICA I QUÍMICA: EXERCICIS REPÀS 3r ESO Exercicis Temes 0 i 1: 1- A) Escriu els següents nombres utilitzant la notació científica: 0,0000345m 768900000g 0,001mm 1200kg 0,23478s 981023456N B) Canvia les
Más detallesEL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7
EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7 C O N T R O L Fa referència a 2 tipus de MESURES DE CONTROL. a) En l elaboració del propi pmk. Qualitativament i quantitativa. b) En l execució del pmk en cada
Más detallesCARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
Más detallesTEMA 2: Múltiples i Divisors
TEMA 2: Múltiples i Divisors 4tESO CB Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3
Más detallesLA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA Presentació: L any 1933 la Universitat de Barcelona va aconseguir un règim especial d estructura i funcionament que li va permetre una autonomia
Más detalles2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre
D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força
Más detallesTEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25
TEMA 2: Múltiples i Divisors Activitats Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per
Más detallesEXPRESSIONS QUANTITATIVES DE LA COMPOSICIÓ DE LES DISSOLUCIONS
1 EXPRESSIONS QUANTITATIVES DE LA COMPOSICIÓ DE LES DISSOLUCIONS La composició de les dissolucions es pot expressar en termes qualitatius o quantitatius. Les expressions quantitatives de la composició
Más detallesACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA
ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t
Más detallesGuia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal
Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal BARCELONA 2010 ÍNDEX 1 EXPLICACIÓ DE LES OPCIONS DE
Más detallesSubstàncies simples, compostos i mescles
ubstàncies simples, compostos i mescles ivell a qui s adreça Aquest material està adreçat principalment a la franja d edats entre els 11 i els 14 anys, però també pot servir com a material de repàs per
Más detallesTaller de creació de videojocs amb Scratch
Taller de creació de videojocs amb Scratch Frank Sabaté i Carlota Bujons Escola Projecte Av. Tibidabo, 16. 08022 Barcelona Telèfon: 93 417 03 21 franksabate@gmail.com carlota.bujons@gmail.com 1. Descripció
Más detallesINTRODUCCIÓ A L ASSAIG DE MATERIALS
1. L ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA INTRODUCCIÓ A L ASSAIG DE MATERIALS Tota la matèria i, per tant els materials, estan formats per àtoms. Un àtom és una partícula molt petita formada per dues parts: el nucli
Más detallesÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL
Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT
Más detallesLa Terra, el planeta on vivim
F I T X A 2 La Terra, el planeta on vivim El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000
Más detallesQuímica. Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012)
999999 Aferrau una etiqueta identificativa amb codi de barres Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012) Contestau les preguntes següents, incloeu en la resposta les explicacions
Más detallesL ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear
L ENERGIA L energia es presenta sota diferents formes: mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear, etc. Unes formes d energia es poden transformar en altres, i l home aprofita aquesta
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Más detallesavaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica
curs 0-04 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS El material que necessites per fer la prova és un bolígraf i un regle. Si t equivoques,
Más detallesTEMA 4:TEMPERATURA, CALORCANVI D ESTAT
TEMA 4:TEMPERATURA, CALORCANVI D ESTAT TEMPERATURA [K] [ºC] La temperatura és una propietat intensiva del sistema, relacionada amb l'energia cinètica mitja de las molècules que el formen. 5ºC 5ºC 6ºC 4ºC
Más detallesUNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS
UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor
Más detallesGCompris (conjunt de jocs educatius)
GCompris (conjunt de jocs educatius) GCompris forma part del programari educatiu que inclou la Linkat. És una col lecció d'aplicacions educatives per a nens i nenes d'educació infantil i cicle inicial
Más detallesACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat
Más detallesLa Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat
La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim
Más detallesTots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:
LA CÈLLULA Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció. L any 1665,
Más detallesEl llenguatge HTML (Descripció i etiquetes) L etiqueta <table> (Creació de taules) Exemple complet de codi HTML... 5
Manual Basic HTML Gestió webs municipals Pàg. 1/7 Index El llenguatge HTML (Descripció i etiquetes)... 2 L etiqueta (Creació de taules)... 3-4 Exemple complet de codi HTML... 5 Explicació linia
Más detalles1.a) Què és una magnitud? b) Indica set propietats que són magnituds, i les unitats corresponents en el SI.
Recuperació de Física i química 3ESO 1.Dossier d exercicis - Presentar un dossier amb els exercicis resolts en ordre i amb l enunciat copiat (en bolígraf tan la resolució com l enunciat ). Respostes raonades
Más detallesUnitat 8. Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg )
Unitat 8 Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg. 188-240) Index D1 8.1. Reacció química i energia 8.2. Velocitat de les reaccions químiques 8.3. Reaccions àcid-base 8.3.1.
Más detallesDIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Más detallesVeure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.
Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15
Más detallesb) La zona externa del átomo se llama CORTEZA. y ahí es donde se mueven los ELECTRONES
PREGUNTAS DE RESPUESTA BREVE 1. Completa las siguientes frases relativas a los átomos de los elementos: a) La parte del átomo en donde se puede considerar que se concentra toda su masa es el NÚCLEO y ahí
Más detallesFotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.
Una cosa curiosa és el que poden fer les altes temperatures, com per exemple, dilatar un material, el coure. En aquest experiment observem aquest fet i tot seguit l expliquem. Material necessari: Un fil
Más detalles