Planificació Territorial i Administrativa

Transcripción

1 Informe sobre l Objectiu 2 de l Agenda 21 de Girona Planificació Territorial i Administrativa Joan Vicente Rufí Departament de Geografia Universitat de Girona Girona, 10 de novembre de 2003

2 Informe sobre l Objectiu 2 de l Agenda 21 de Girona Planificació Territorial i Administrativa 1. Fixació del tema de l Informe El que es demanava en l encàrrec d aquest informe era una anàlisi crítica de les dades que des de l oficina de l Agenda 21 Local en forma de Memòria Descriptiva - s han ofert sobre l Objectiu 2 de l Agenda que es refereix a la Planificació territorial i administrativa, així com una diagnosi del tema. Així es fa, si bé en el text s hi afegeixen unes consideracions prèvies sobre el paper territorial de Girona -el passat, el present i el previsible- per tal de poder valorar fins a quin punt la planificació territorial i l organització administrativa existents s hi corresponen. D altra banda, com a cloenda, es proposen tot un seguit de criteris i objectius que ajudin a superar algunes de les febleses i aprofitar els punts forts de la ciutat en relació al territori del seu entorn, i viceversa, tenint sempre com a guia els principis de la sostenibilitat. No és aquesta de la relació entre territori, planificació i institucions de gestió una qüestió banal, com no ho és cap dels objectius de l Agenda 21 de Girona. És ben evident, com la mateixa Memòria apunta, que des de fa molt de temps les realitats funcionals en termes socials, econòmics, ambientals- van més enllà dels límits municipals i, en general, no s ajusten a les estructures administratives. Això implica un desencaix entre molts dels usos i les necessitats de la vida quotidiana dels ciutadans i les possibilitats d organitzarlos i gestionar-los amb eficiència. I els efectes de tot plegat són de gran rellevància en relació a la sostenibilitat; dit amb més contundència, són a la base de la insostenibilitat. 2. Consideracions generals sobre el paper de Girona en el territori. De capital a centre, de municipi a sistema urbà Hi ha dues consideracions fonamentals a fer sobre el paper de Girona en el territori. Són fonamentals perquè en bona mesura trenquen amb tendències històriques o amb interpretacions molts consolidades. La primera d aquestes consideracions rau en la capitalitat de la ciutat: ha canviat i s ha consolidat. Que ha canviat és demostrable des de molts punts de vista, el que era una simple capitalitat administrativa sense quasi transcendència en termes econòmics, educacionals o culturals, des de fa encara no vint 2

3 anys s ha convertit en una inqüestionable centralitat en relació al conjunt de les comarques gironines. Una centralitat que implica ser un punt de referència per a moltes activitats, diversificat. Ara Girona és un mercat laboral interessant i qualificat per a molts ciutadans de les comarques; és un centre cultural, de comerç i d oci per a un entorn molt ampli; és un punt clau per a la formació i és, també, un referent com a model de gestió. Tot això, és clar, sense haver perdut la capitalitat administrativa i tot el que comporta, malgrat l evident pèrdua de pes d estaments que l havien definit històricament. Per tant, el paper de Girona en el territori s ha consolidat. S ha reforçat i s ha diversificat aquest paper, sent la ciutat més necessària i per a més coses per al conjunt de les comarques i ciutats del seu entorn. D altra banda, la segona consideració bàsica a tenir en compte sosté que també s ha transformat el territori que Girona centralitza, trencant-se interpretacions tòpiques de l estructura de les comarques gironines. Efectivament, les comarques gironines s han definit tradicionalment com un territori policèntric i equilibrat, construït a l entorn d un bon nombre de centres cadascun amb una conca comarcal, ben estructurat i quasi sense una jerarquia entre ells des de Figueres i Olot, fins a Blanes, passant per Sant Feliu, Palamós, Palafrugell, la Bisbal, Banyoles, Santa Coloma, Ripoll,...-. En aquest context Girona sobresortia però no excessivament, en tot cas d una manera molt diferent de com ho podien, i poden, fer Lleida o Tarragona-Reus amb les seves respectives comarques. Hi ha però arguments que permeten afirmar que aquesta lectura en certa mesura ja no serveix per interpretar el present de la regió de Girona. Atenent al que es deia en la primera consideració, Girona ciutat ha assolit un rol territorial més gran en els darrers vint anys. Més territori gira al seu entorn, amb relacions més fortes i per més motius. L interessant però, és que el salt jeràrquic de Girona, el seu major pes, no ha anat, de moment, en detriment del sistema de ciutats amb petites àrees urbanes, que continua existint i exercint una funció territorial molt important. 3

4 En definitiva, les comarques de Girona, si més no una bona part d elles, funcionen com un sistema urbà, policèntric però amb una àrea urbana central important i ben situada en relació al conjunt del país i, esperem, d una l euroregió. Però si aquest canvi s ha de considerar com a positiu, el que no ho és gens és que el nou model territorial s està desenvolupant sense respondre a un projecte explícit i sense govern; és resultat del mercat, de l atzar i d iniciatives parcials. Això comporta d una una creixent ineficiència del sistema que té com a expressions més clares, no sent les úniques, les infrastructures i el medi natural. I d altra banda, la virtut de policentrisme amb jerarquia no agressiva se substenta ara com ara en un fràgil equilibri amb clars riscos d enfonsar-se. 3. Valoració de la Memòria Descriptiva de l Objectiu 2 Fetes aquestes consideracions inicials, que estaran en la base de la conclusió de l Informe, a continuació es fa una valoració de les dades que l equip tècnic ha aportat, tal i com es demana en l encàrrec. Aquesta Memòria Descriptiva és més que correcta, tant en relació a les informacions que aporta com a les valoracions que en fa. S estructura en quatre parts, una primera d introducció que en realitat és més que això-, una segona sobre el planejament territorial existent, una tercera sobre òrgans de gestió supramunicipal i una darrera sobre participació. La introducció és important perquè presenta el que la Declaració d Objectius definia com a aspectes clau en relació a la planificació territorial i administrativa. Són uns aspectes que inevitablement hauran de formar part de les conclusions del present informe: definir un àmbit de planejament supramunicipal per a l àrea urbana, promoure un model d infrastructures i mobilitat comú, mantenir i afavorir el policentrisme i crear instruments de gestió mancomunada. Amb tot això, si s aconseguís, una bona part dels problemes referits a la sostenibilitat i a l eficiència del territori quedarien molt matisats, si més no a nivell d àrea urbana. Aquí rau una de les febleses del document, no plantejar-se el territori més enllà de l àrea urbana, que ara ja és simplement ciutat. 4

5 La part dedicada a la planificació territorial existent és molt completa, en alguns casos fins i tot amb una exhaustivitat excessiva. El problema amb aquest planejament, pot ser poc recalcat en el Document, és la seva manca d efectivitat, començant pel Pla Territorial General que està dormint el somni dels justos pràcticament des de la seva aprovaciófins al Pla d Espais d Interès Natural, amb deu anys de recorregut i amb la majoria de plans especials i de gestió per desenvolupar. De totes maneres, el Pla Territorial General (PTG) no s ha d obviar perquè, com apunta el document, dissenya un model territorial interessant. Apunta un paper per a Girona, com a àrea urbana de primer nivell juntament amb Lleida i Tarragona-Reus- i com a alternativa al sistema metropolità barceloní que es titlla de saturat. D altra banda, el PTG dibuixa el sistema urbà gironí que gira a l entorn de la capital, totes les comarques llevat del Ripollès i part de la Selva que també es vincula amb el sistema metropolità barceloní. Quant al Pla Territorial Parcial de la regió de Girona, que hauria de ser el principal instrument de planificació i hauria de concretar les propostes del PTG, com diu el document resta en un interrogant quant als seus continguts i calendaris, si bé se sap que una bona part dels estudis previs d anàlisi ja estan realitzats. D altres plans, dels anomenats sectorials, com l energètic o el de transport de viatgers són molt recents com per avaluar-ne la seva efectivitat. Per tant, les consideracions que se n poden fer són a l entorn relació a les seves intencions, en general acceptables si bé amb grans buits com per exemple en relació a l estalvi energètic o a l aposta per transport públic alternatiu al trànsit per carretera. El darrer punt destacable d aquest apartat, és el que fa referència al planejament a l àrea urbana. De fet, però, l únic que es pot dir és constatar que no existeix aquest planejament, i que tan sols el referent a les Normes Subsidiàries de 1981 i a acords o converses entre ajuntaments marquen algun model i pauta d actuació conjunta en això que s ha de considerar ja com a ciutat real. Quant a l apartat dedicat als òrgans de gestió supramunicipal, el document se centra en els existents per a l àrea urbana, si bé no hi ha cap referència al paper del Consell Comarcal, una institució que teòricament hauria de coordinar una part important dels 5

6 serveis per a aquesta àrea. Entre els existents si no m equivoca en part resultat del període d annexió de Salt i Sarrià-, cal reconèixer, com ho fa la Memòria, que els d aigua i residus són importants i donen possibilitats de millorar la gestió per a la sostenibilitat a una escala adequada. Finalment, hi ha un breu apartat sobre la participació ciutadana en relació a la planificació territorial i administrativa. La brevetat es correspon a les poques experiències que hi ha i a la relativa poca transcendència de les mateixes. Pot ser caldria destacar el Pla de Ciutat com a experiència singular i que, tot i patir dels defectes del planejament estratègic, fa definir, o reforçar, un model de ciutat i fins i tot d àrea urbana encara vàlid. Com s ha afirmat a l inici, el document és complet i dóna una bona perspectiva sobre la temàtica que es pretén analitzar. Atenent però a les consideracions prèvies que es feien, hi ha alguns aspectes que potser caldria reforçar de cara al coneixement adequat del territori i a la definició de propostes. El punt fonamental a reforçar és l anàlisi de la dimensió territorial i les característiques del sistema urbà gironí, que és més que l estricta àrea urbana. És a dir, fer una millor aproximació al territori real que quotidianament gira a l entorn de la ciutat central. Per fer aquesta anàlisi la informació disponible ja és molta, en la majoria de casos partint de l estudi de la mobilitat laboral, i de fàcil accés. Per destacar-ne uns quants es poden esmentar els fets per la UdG o el de l equip de Josep Oliver per a l Ajuntament, institució que pel seu compte també ho ha estudiat. De fet, la UMAT de l Ajuntament de Girona en va fer una anàlisi excel.lent, i molt ben cartografiada, dins dels estudis complementaris de la revisió del pla general de la ciutat vegi s l Annex-. Un altre aspecte que caldria argumentar més, i en part degut al que s acaba de dir, és el paper per presència o absència- d institucions que teòricament tenen competències en el planejament o la gestió de temes territorials tant d escala comarcal com regional. Finalment, seria interessant disposar d una base de dades que a més d argumentar la dimensió, o dimensions, de l àrea i el sistema urbà, ajudessin a interpretar-ne el 6

7 funcionament com a condició per definir polítiques de gestió. Al document es fa referència a la classificació del sòl, però informació sobre el mercat de l habitatge, l evolució i estructura demogràfica i econòmica,... seria fonamental. Rànquing dels 15 primers municipis emissors de població a Girona Rànquing Municipi procedència Total 1 Salt Barcelona Figueres Sarrià de Ter Olot Sant Feliu de Guíxols Banyoles Quart Escala (l') Castell-Platja d'aro Cassà de la Selva Celrà Palamós Santa Coloma de Farners Palafrugell Font: UMAT, Rànquing dels 15 primers municipis receptors de població de Girona Rànquing Municipi destí Total 1 Salt Sarrià de Ter Barcelona Quart Vilablareix Sant Gregori Fornells de la Selva Caldes de Malavella Bescanó Sant Julià de Ramis Celrà Banyoles Cassà de la Selva Aiguaviva Olot Font: UMAT,

8 Evolució de la població a l àrea urbana MUNICIPI INCREMENT INCREMENT (%) Aiguaviva ,88 Bescanó ,38 Bordils ,59 Canet d Adri ,49 Celrà ,97 Cervià de Ter ,83 Colomers ,60 Flaçà ,20 Fornells de la Selva ,46 Garrigoles ,55 Girona ,34 Juià ,83 Llambilles ,84 Madremanya ,42 Osor ,83 Quart ,62 Riudellots de la Selva ,16 Salt ,66 Sant Gregori ,50 Sant Joan de Mollet ,43 Sant Jordi Desvalls ,83 Sant Julià de Ramis ,54 Sant Martí de Llémena ,14 Sant Martí Vell ,00 Sarrià de Ter ,90 Vilablareix ,16 Vilaür ,50 Total àrea Font: UMAT 2000, a partir de la web de l Institut d Estadística de Catalunya 4. L àmbit, la planificació territorial i administrativa i la sostenibilitat De tot el que s ha dit, s ha d entendre que la definició de quin és l àmbit que directament hauria de participar d un model de territori més sostenible, com s ha de planificar i què i com s ha de gestionar hauria de ser un aspecte clau de l Agenda 21 de Girona, de qualsevol Agenda 21. Definir l àmbit és fonamental per a l organització de la mobilitat, dels espais lliures, del mercat de l habitatge, de les polítiques socials i de la distribució de les activitats econòmiques. I en el cas de Girona l àmbit ha de ser regional. Per a què Girona funcioni, 8

9 el seu territori ha de funcionar, i això implica tant la potenciació i l ordenació de l àrea urbana central com el manteniment de la personalitat del sistema urbà de l entorn. En el cas de Girona el reconeixement de l àmbit i de les seves característiques és especialment important, en la mesura si bé la ciutat té bastant definit el seu model i aquest té una correspondència amb el planejament i una cobertura institucional- i que les transformacions territorials són moltes i accelerades però, reiterant una frase ja dita, sense projecte i sense govern. És una dinàmica de mercat i marcada pel free riding 1 més que no pas per la cooperació i el consens. Així doncs, caldria aportar informació sobre diferents possibilitats d àmbit territorial per al sistema urbà gironí. Com s ha dit, son bastants els estudis que es poden trobar amb propostes de delimitació. Són estudis que es mouen a dues escales, una es podria anomenar d àrea urbana que sí que és esmentada al Document i se n presenten dades per exemple a la Taula 1 sobre l estat del planejament- i una altra de sistema urbà. Quant a l àrea urbana, la definició clàssica de Girona, Salt i Sarrià ha estat absolutament superada per la realitat. Ja les Normes Subsidiàries de 1981, un document malauradament encara de referència doncs no ha tingut cap mena d actualització, proposava un àmbit de vuit municipis que actualment ja es poden considerar no només com una única àrea urbana sinó quasi com un continu urbà. El Pla de Ciutat de 1994 també definia una àrea com a àmbit d estudi en aquest cas de 14 municipis, si bé en l objectiu 1.1. Organitzar l àrea urbana - se centrava en 10, els veïns. En d altres estudis es parla de fins a 17, 23 o 24. A aquesta escala d àrea urbana la situació és bastant complexa, doncs és on els processos d urbanització i de creació d infrastructures són més contundents. Si bé, com es pot veure a la Taula 1 del document, el planejament és bastant recent, en general, la coordinació entre cadascun dels plans és mínima el Document n esmenta els casos-. A més, és aquest àmbit on previsiblement operacions com l arribada de l Alta Velocitat o el 1 Free riding, cavalcar/muntar gratuïtament, és un terme anglès que s usa per designar el comportament d alguns municipis que participen del beneficis de pertànyer a una àrea urbana sense participar en els seus costos. 9

10 desenvolupament de l aeroport i el seu entorn poden implicar transformacions territorials, i sòcio-econòmiques, més rellevants. Evolució de la urbanització. Àrea urbana de Girona Font: Elaboració pròpia a partir de Departament de Medi Ambient. També és fàcilment constatable que es tracta d un espai en expansió, que cada vegada integra més municipis. Un dels instruments clàssics per mesurar-ho és la mobilitat laboral intermunicipal. Amb aquest paràmetre, segons l estudi de 1998 de Josep Oliver on diferenciava entre ciutat real, d àrea urbana, d àrea metropolitana -que acaba agrupant mig centenar de municipis-, els fluxos entre els tres àmbits havia evolucionat de la manera que expressa el següent gràfic. Gràfic 1. Desplaçaments per motiu laboral entre els principals territoris de l àrea metropolitana de Girona Persones que és desplacen

11 Àrea metropolitana Àrea metropolitana Àrea Urbana Àrea Urbana Girona ciutat Girona ciutat Viatges interns Viatges interns Viatges interns Viatges interns Viatges interns Viatges interns Font: Oliver, Un exemple és el que es pot observar a la Taula següent, es tracta d una proposta d àrea urbana feta a partir de la mobilitat laboral diària segons el model anomenat de Cohesió. La Taula també dóna idea de la magnitud d aquesta mobilitat diària entre els municipis implicats, amb els notables increments que es van donar entre 1986 i 1996 el darrer del que ara com ara es disposa de dades-. Unes xifres que ben segur que per al 2001, les properes dades que hi haurà, s incrementaran en unes proporcions tant o més importants. Àrea de cohesió (15%). Saldos de mobilitat respecte Girona (15%) Municipi - Girona - Saldo Municipi - Girona - Saldo Municipis Girona Municipi Girona Municipi Aiguaviva Bescanó Bordils Canet d'adri Celrà Flaçà Fornells de la Selva Garrigoles Juià Llambilles Madremanya Osor Quart Riudellots Riumors Salt Sant Gregori Sant Joan de Mollet

12 Sant Jordi Desvalls Sant Julià de Ramis Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell Sarrià de Ter Susqueda Vilablareix Vilobí donyar Total Font: UMAT a partir de la Unitat de Geografia. Universitat de Girona. No és agosarat afirmar que, especialment en l àmbit sud de l àrea urbana, s està definint un model d urbanització difusa, en el és progressiva la indiferenciació entre paisatge agrari i paisatge rural i on l estructura tradicional de nuclis i xarxes està quedant anul.lada per una ocupació sense referències territorials ni històriques. Com demostren infinitat d estudis, aquest model és especialment insostenible pel que significa d ocupació de sòl, d encariment dels serveis i de risc d alienació social. Quant al sistema urbà, que en el gràfic anterior coincidiria en part amb el cercle metropolità, cada vegada s està convertint en un àmbit més determinant per a la ciutat. El sistema urbà integraria diverses àrees urbanes a més de la de Girona: les de Cassà de la Selva, Santa Coloma, Anglès, Banyoles i la Bisbal, amb una forta tendència d algunes àrees centrals de la Costa Brava a integrar-s hi progressivament. Tot plegat, allò que anteriorment s anomenava l estructura policèntrica de la regió. Aquesta escala implica un salt qualitatiu i quantitatiu molt important del sistema territorial gironí. Aquest sistema urbà que tindria tres reptes. El primer, aconseguir que aquest sistema i la seva funcionalitat integrada no derivi en una àrea metropolitana convencional, marcada per lògiques d aglomeració i no de xarxa. El segon, que aquesta funcionalitat en xarxa sigui fluïda, sinèrgica, de manera que tota en conjunt permeti una eficiència superior a la de cada una de les parts i comparable a la d altres sistemes més grans. I la tercera, que aquest sistema no sigui contradictori amb el model molt esquemàticament representat més avall- de funcionalitat dels espais oberts i els sistemes naturals. D aquesta manera, aquests espais i sistemes aconseguirien esdevenir allò que han de ser, peces fonamentals de la qualitat i de la competitivitat i no, tal i com s interpreten encara, frens a aquests objectius. La sostenibilitat en bona part seria això. Font: Elaboració pròpia. 12

13 5. Punts forts, punts febles. Conclusions i propostes De tot el que s ha dit fins ara, se n desprenen tot un seguit de conclusions que es poden estructurar sota la consideració de punts forts i punts febles, que ajudaran a fer-ne una lectura sintètica i ordenada, base per a un debat. 5.1.Punts forts Una ciutat central, Girona, amb un model definit i en execució Existència de serveis i organismes de gestió conjunta per a una sèrie de funcions bàsiques Un sistema urbà sòlid, encara amb identitat i relacionat sinèrgicament amb la ciutat central Un sistema urbà amb unes perspectives de qualitat i de competitivitat necessàriament relacionades- molt alts Uns sistemes naturals, tant a l àrea urbana com al sistema urbà, encara amb forta presència Cultura de planejament encara prou consolidada Existència d entitats cíviques involucrades amb el medi i la sostenbilitat Nous instruments de la Llei Municipal que afavoreixen els acords entre municipis 5.2. Punts febles Procés d urbanització a l àrea urbana amb un model i velocitat contraris a la sostenibilitat Problemàtiques de desigualtat social i deseconomies d àmbit metropolità i regional sense instruments ni institucions per afrontar-les a l escala adequada Manca de projecte i d instruments de gestió compartits entre els municipis de l àrea urbana Manca de capital social fix pensat amb lògica supramunicipal Creixent tendència al col.lapse o la ineficiència infrastructural, especialment de mobilitat Incompliment de la redacció o en l execució de bona part del planejament supramunicipal pla territorial parcial, PEIN,...- Desconfiança entre institucions i desconfiança en institucions Manca d instruments per a una política fiscal supramunicipal que faci possible el repartiment de costos i beneficis 13

14 5.3. Conclusions i propostes De la lectura dels punts forts i dels punts febles se n extreu una primera conclusió fins a cert punt preocupant: els primers són, en general, deguts a resultat de coses o situacions que encara es tenen més que no pas a decisions actives d institucions. És a dir, no són els efectes desitjats de models definits llevat del cas de Girona, ja insuficient-, de planejament o de consensos sinó reminiscències de situacions passades. Això implica, com és ben evident que la tendència és cap un empitjorament de les oportunitats de d apropament a la sostenibilitat. Ens trobem davant d un territori en profunda transformació, no només física, sense instruments per ordenar-la i gestionar-la, condicions ambdues per a la sostenibilitat. Això vol dir que malgrat esforços evidents i més o menys reeixits de polítiques per a la sostenibilitat, sempre s estan produint a una escala, la municipal, ineficient, doncs les dinàmiques són cada vegada més metropolitanes i regionals. Els problemes es concreten d una manera ben evident en la mobilitat tendent al col.lapse, sense alternativa pública i amb un model infrastructural ineficient- i en la protecció i millora dels espais naturals i agraris. Però més enllà d aquests aspectes previsibles, n hi ha un altre menys evident però igualment determinant: s està destruint un model territorial singular, el d una regió policèntrica però amb una àrea central ben definida. S està tendint a un mar d urbanització que anul.la diferències, identitats, espacials i socials, com una teranyina que homogenitza i banalitza el territori. I la perspectiva és que, si no es prenen decisions, aquesta sopa territorial no faci més que espesseir-se; per exemple si algun dia arriba l alta velocitat i no se n saben aprofitar les oportunitats d un transport públic eficient i només resulta un pretext per a la urbanització i l encariment de les condicions de vida de l habitatge, dels serveis,...-. Això implica que els problemes de sostenibilitat de Girona en bona part vénen, i sobretot vindran, d aquestes escales metropolitana i regional: malgrat que Girona resolgués el seu trànsit, el col.lapse es mantindria als accessos i més encara amb el projecte TAV al centre-; que malgrat que millorés la política de residus la seva gestió dependria del que passa fora; que tot i que protegís definitivament els seus espais oberts, els rius i les Gavarres són molt més amplis,... 14

15 Les propostes, d aquest Informe però també del conjunt de l Agenda, hauran d anar en la línia de reivindicar el planejament necessari el pla territorial parcial i un pla director per a l àrea urbana- i crear o reforçar els instruments de gestió dels mateixos. Quins criteris hauria de tenir aquest planejament? Doncs primerament ha de reforçar el policentrisme, evitant la urbanització difusa. En segon lloc ha de plantejar-se l àrea urbana com a ciutat real, amb criteris d usos del sòl comunes i polítiques socials coordinades. En tercer lloc, ha de prioritzar la consolidació i la creació de capital social fix ambientalment progressista ; és a dir, que fomenti una mobilitat social i ecològicament eficient, que protegeixi i garanteixi la diversitat paisatgística. Un planejament obert, continu, participat i basat en un millor coneixement del territori, per que seria interessant la creació d una Agència Regional d informació, anàlisi i ordenació del territori. 15

16 Annex. Diferents propostes de delimitació de l àrea urbana i del sistema urbà de Girona segons el recull realitzat en els estudis complementaris per a la revisió del Pla General de Girona (2001) Mètodes de definició de l àrea urbana de Girona Criteri 1: Continu urbà Mètode: definició del continu urbà a partir del criteri d espai sense franges intermèdies no urbanitzades inferiors a 200 metres. Autor: UMAT. Ajuntament de Girona. Municipis: Bescanó, Fornells de la Selva, Girona, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Vilablareix. Criteri 2: Ciutat real Mètode: criteri històric-funcional. Municipis: Girona, Salt i Sarrià de Ter. Criteri 3: Normes Subsidiàries de 1981 Mètode: criteri d ordenació territorial basat en el relligat de teixits de creixement urbà sobre els eixos radials de comunicació que conflueixen a Girona. Autor: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Municipis: Fornells de la Selva, Girona, Quart, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Vilablareix. Criteri 4: Pla Territorial General de Catalunya Mètode: criteri d estructura territorial basat en les relacions per mobilitat laboral obligada de l àrea. Autor: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Municipis: Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Vilablareix, Vilobí d Onyar. Criteri 5: Àrea urbana segons Joan Vicente 2 Mètode: Ponderació de diversos mètodes amb predomini de criteris d interdependència laboral a partir de població ocupada resident (origen) i llocs de treball localitzats (destí). Autor: Joan Vicente 2 Tesi doctoral

17 Municipis: Aiguaviva, Bescanó, Bordils, Canet d Adri, Celrà, Cervià de Ter, Flaçà, Fornells de la Selva, Girona, Juià, Madremanya, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis, Sant Martí de Llémena, Sarrià de Ter, Vilablareix, Vilobí d Onyar, Vilopriu. Criteri 6: Àrea de cohesió de 15% el 1996 Mètode: càlcul d àrea de cohesió a partir del llindar del 15% de fluxos de mobilitat laboral sense adscripcions múltiples. Autor: Unitat de Geografia de la Universitat de Girona. Municipis: Aiguaviva, Bescanó, Bordils, Canet d Adri, Celrà, Cervià de Ter, Colomers, Flaçà, Fornells de la Selva, Garrigoles, Girona, Juià, Llambilles, Madremanya, Osor, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis, Sant Martí de Llémena, Sant Martí Vell, Sarrià de Ter, Vilablareix, Vilaür. Criteri 7: Àrea urbana segons Josep Oliver 3 Mètode: segons la fórmula de delimitació de les MSAs (Metropolitan Statistical Areas), que parteix d una ciutat central i hi incorpora els municipis que hi envien almenys el 15% de la seva població ocupada. Autor: Josep Oliver Municipis: Aiguaviva, Bescanó, Bordils, Canet d Adri, Celrà, Cervià de Ter, Colomers, Flaçà, Fornells de la Selva, Garrigoles, Girona, Juià, Llambilles, Madremanya, Palol de Revardit, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis, Sant Martí de Llémena, Sant Martí Vell, Sarrià de Ter, Vilablareix. Criteri 8: Àrea Metropolitana el 1996 Mètode: càlcul d àrea de cohesió a partir del llindar del 15% de fluxos de mobilitat laboral amb adscripcions múltiples. Autor: Unitat de Geografia de la Universitat de Girona. Municipis: Aiguaviva, Amer, Anglès, Bescanó, Bordils, Brunyola, Caldes de Malavella, Campllong, Canet d Adri, Cassà de la Selva, Celrà, Cervià de Ter, Colomers, Flaçà, Foixà, Fornells de la Selva, Garrigoles, Girona, Juià, La Cellera de Ter, Les Planes d Hostoles, Llagostera, Llambilles, Maçanet de la Selva, Madremanya, Osor, Palau Sator, Parlavà, Quart, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Rupià, Salt, Sant Andreu Salou, Sant Aniol de Finestres, Sant Gregori, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Sant Julià de Ramis, Sant Martí de Llémena, Sant Martí Vell, Santa Coloma de Farners, Sarrià de Ter, Sils, Susqueda, Vidreres, Vilablareix, Viladasens, Vilademuls, Vilaür, Vilobí d Onyar, Vilopriu. 3 Oliver, J. (2000) De la Gran Gerona a l`àrea Urbana de Girona, editat per Ajuntament de Girona i Caixa Catalunya, Girona. 17