Revisió de la designació de zones vulnerables a Catalunya

Transcripción

1 Revisió de la designació de zones vulnerables a Catalunya Revisió d acord amb els requeriments de la Directiva 91/676/CEE Memòria tècnica Abril de 214

2

3 Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F ÍNDEX 1. Introducció Marc legislatiu Justificació de la revisió de les zones vulnerables Xarxes de control i zones vulnerables actuals Estat actual de les aigües subterrànies Proposta de revisió de la designació de les zones vulnerables Zones vulnerables actuals Proposta de desclassificació de zones vulnerables Proposta de classificació de noves zones vulnerables Resum de la revisió de les zones vulnerables

4

5 Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F 1. Introducció 1.1. Marc Legislatiu La gestió de la contaminació per nitrats està regulada majoritàriament per la Directiva 91/676/CEE, del Consell de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües superficials i subterrànies contra la contaminació produïda pels nitrats d origen agrari (més coneguda com a Directiva Nitrats). Aquesta normativa té per objectiu reduir la contaminació causada o provocada pels nitrats d origen agrari que s apliquen com a fertilitzants als camps de conreu i l activitat agrària en general, i pretén actuar preventivament contra noves contaminacions d aquesta mena, tot fomentant l aplicació de bones pràctiques agràries. Les aportacions de nitrogen (N) d origen urbà, per la seva part, estan subjectes a la regulació i compliment de la Directiva 91/271/CEE del Consell de 21 de maig, sobre el tractament d aigües residuals urbanes. La Directiva europea 91/676/CEE, va ser transposada a l ordenament jurídic estatal a través del Reial decret 261/1996, de 16 de febrer que preveu, entre altres: La identificació de les aigües afectades per la contaminació o en risc d estar-hi (Art. 3). Aquesta tasca es realitza a partir dels resultats obtinguts de les diferents xarxes de control que té establertes l Agencia Catalana de l Aigua (ACA). La designació de Zones vulnerables (ZV) són les que s identifiquen com afectades i les superfícies conegudes on l aigua s escola cap a les aigües abans esmentades (Art. 3). Aquesta designació la realitza el Govern a partir d una proposta consensuada entre les administracions competents en matèria de medi ambient, agricultura i ramaderia, i salut pública. La Directiva exigeix que aquestes tasques es realitzin cada quatre anys, freqüència amb la qual també s ha de remetre a Europa un informe de situació. L elaboració d un codi de bones pràctiques agràries (elaboració i foment) (Art. 4). Aquest codi és realitzat i fomentat per l administració competent en agricultura i ramaderia. L adopció del Programa d acció que cal aplicar a les zones vulnerades designades, per a reduir i prevenir contaminacions d origen agrari (Art. 5). Aquest programa és aprovat pel Govern a proposta de l administració competent en agricultura i ramaderia. L establiment d un programa de mostreig i seguiment de la qualitat de les aigües, per a analitzar i modificar, si s escau, la relació de zones vulnerables designades, i per a comprovar l eficàcia dels programes d acció (Art. 6). Els programes de control els realitza l ACA, d on s extreuen i treballen els resultats de les concentracions de nitrats a les aigües. 3

6 Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F La presentació d un Informe de situació, per períodes quadriennals (anomenats reports quadriennals) (Art. 1). Aquest Informe és elaborat pel Ministerio de Agricultura Alimentación y Medio Ambiente a partir de les dades de totes les comunitats autònomes i Organismes de conca competents i reportat a la Comissió Europea Justificació de la revisió de els zones vulnerables El punt 4 de l article 3 de la Directiva de nitrats estableix que es durà a terme una modificació o ampliació de les zones vulnerables, un cop aquestes hagin estat examinades, com a mínim cada 4 anys. En compliment d aquesta disposició es va efectuar la primera designació de zones vulnerables l any 1998 i posteriorment dues revisions, (veure figura 1), sent la darrera l efectuada per Acord GOV/128/29, de 28 de juliol. Per tant, correspon enguany dur a terme una nova revisió de les zones vulnerables a Catalunya. A la figura 1 es mostra l evolució de la designació de les zones vulnerables a Catalunya i l any de la seva designació. Al 1998 es van definir les primeres zones vulnerables a través del Decret 283/1998, de 21 d octubre que posteriorment van ser ampliades per successives revisions al 24, a través del Decret 476/24, de 28 de desembre, i al 29 a través de l Acord de Govern GOV/128/29, de 28 de juliol, en detectar nous àmbits contaminats per nitrats o amb tendència a l alça. En l actualitat, un 33,6% de la superfície total de Catalunya està declarada com a zona vulnerable a la contaminació per nitrats d origen agrari d acord amb el Reial decret 261/1996, implicant un total de 421 municipis (un 44,5% dels municipis de Catalunya). Figura 1: Delimitació de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d origen agrari. Es diferencien els diferents períodes en que s han realitzat les revisions i noves designacions 4

7 Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F 1.3. Xarxes de control i zones vulnerables actuals El seguiment de l estat de les meses d aigua es realitza mitjançant l execució dels Programes de Seguiment i Control que el Govern de la Generalitat va aprovar a través dels Acords GOV/128/28, de 3 de juny, per al període , i GOV/139/213, de 15 d octubre, per al període Les xarxes de control que s hi preveuen permeten a l Agència Catalana de l Aigua valorar quin és l estat quantitatiu i químic de les masses d aigua subterrània, i la qualitat fisicoquímica de les masses d aigua superficials, i en cas de detectar-ne afeccions, determinar quines són les possibles causes d aquest mal estat a través de l anàlisi de l activitat humana. Aquests punts de control, pel que fa al seguiment de l afecció per nitrats d origen agrari, estan distribuïts principalment en les zones vulnerables delimitades segons el Decret 283/1998, de 21 d octubre, el Decret 476/24 de 28 de desembre, i l Acord de Govern GOV/128/29, de 28 de juliol (figura 1), tot i que hi ha altres punts de control fora d aquestes zones ubicats on també hi poden haver possibles afeccions. La xarxa unificada per al seguiment de les zones vulnerables està formada per la xarxa operativa de nitrats de les masses d aigua subterrànies, més la xarxa de control de la zona protegida zones vulnerables (figura 2). Figura 2. Situació dels punts de control de la xarxa de nitrats. En la figura 2 s observen els punts que estan inclosos dintre de cada una de les zones vulnerables i els que queden fora d aquestes, que pertanyen al control de nitrats, i que 5

8 Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F permeten veure quina és la diferència en la concentració de nitrats tant dintre de les ZV com a fora, i a la vegada avaluar l estat de les masses d aigua. 2. Estat actual de les aigües subterrànies De la valoració actual de l estat de les masses d aigua subterrànies a Catalunya es desprèn que, de les 53 masses d aigua definides, el 53% es troben en bon estat químic (28 masses d aigua), i un 47% en mal estat (25 masses d aigua). Pel que fa les masses en mal estat, un 76% d aquestes està en mal estat degut a l excés de nitrats al medi (per sobre de mg/l) (figura 3). L avaluació final de l estat de les masses d aigua subterrànies es realitza a nivell de massa d aigua, a partir del conjunt de paràmetres de les diferents xarxes de control, i mitjançant la comparació d'aquestes dades amb els objectius de qualitat definits. La valoració concreta de l estat químic s expressa en bo o dolent, depenent de si la composició química de la massa d aigua presenta o no concentracions de contaminants superiors a les fixades en les diferents normes de qualitat. Aquestes concentracions s avaluen a partir d indicadors que, en el cas dels nitrats s estableix en mg/l. Aquest valor ve definit a l annex I del Reial decret 1514/29, de 2 d octubre, pel qual es regula la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i deteriorament que constitueix la transposició de la Directiva 26/118/CE, del Parlament Europeu i del Consell de 12 de desembre relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament: Figura 3: Masses d aigua en mal estat (vermell) degut a la presència de nitrats a les aigües subterrànies. En verd es representen les masses d aigua en bon estat pel que fa la norma de qualitat establerta pels nitrats (valors inferiors a mg/l). 6

9 Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F Altres paràmetres que també són responsables del mal estat químic de les masses d aigua són la presència de clorurs (en un 43% de les masses en mal estat), de sulfats (en un 3% de les masses en mal estat), valors elevats de conductivitat elèctrica (en un 26% de les masses en mal estat), la presència d amoni (en un 13% de les masses en mal estat), i la presència de dissolvents orgànics com el percloroetilè (en un 22% de les masses en mal estat) i el tricloroetilè (en un 13% de les masses en mal estat). D aquests percentatges, doncs, es desprèn que la principal causa de mal estat de les masses d aigua subterrània a Catalunya és deguda a l excés de nitrats. Les valoracions fetes per massa d aigua, a l igual que les fetes per zona vulnerable, no mostren, en termes generals, una clara tendència a la millora pel que fa a la reducció en les concentracions de nitrats a les aigües subterrànies, tot i que a nivell local, en determinats pous o surgències, es detecten increments i/o decreixements destacables en les concentracions de nitrats mesurats. La valoració integrada dels pous i surgències mesurats dins de les zones declarades vulnerables es manté més o menys estable en el temps. 3. Proposta de revisió de la designació de les zones vulnerables D acord amb l Art 3 del Reial decret 261/1996 de revisió de zones vulnerables, es realitza una anàlisi actual i identificació de les aigües afectades per la contaminació de nitrats d origen agrari, i s elabora, en aquest document, una proposta de revisió de les zones vulnerables. En aquest sentit, la proposta de revisió de les zones vulnerables a Catalunya analitza els següents aspectes: 3.1. Zones vulnerables actuals Dels resultats obtinguts de les xarxes de control de seguiment de les actuals zones vulnerables, s observa que no existeix una clara tendència a la millora en l evolució de les concentracions de nitrats que aconselli reduir el nivell de vigilància i actuació realitzats. Per la qual cosa, es considera oportú mantenir l actual designació de les zones vulnerables tret de la zona analitzada al punt 3.2 del present document. Com a resum dels resultats obtinguts des de l any 2, a la taula 1 es presenten els valors percentuals dels diferents períodes de mostreig realitzats, agrupats per zones vulnerables i en funció de l any de designació d aquesta. 7

10 Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F Taula 1: Percentatge de valors obtinguts en les diferents zones vulnerables ZONES VULNERABLES (segons Decret) ZV1998 ZV24 ZV29 Període 2-23 (RP3) (RP4) (RP5) (RP4) (RP5) (RP5) Punts per sobre mg/l en valors màxims NO 3 6,9% 68,4% 65,9% 42,%,% 42,9% en valors promig NO 3 45,9% 55,7% 51,1% 3,2% 31,4% 39,3% Punts per sobre 4 mg/l en valors màxims NO 3 67,4% 74,5% 74,2% 51,4% 61,4%,9% en valors promig NO 3 55;9% 64,5% 57,2% 38,4% 41,4% 44,2% Com a principals conclusions, el que s observa és que les zones vulnerables més crítiques continuen sent les que van ser declarades al 1998, tot i que també són les úniques on en el darrer període es manifesta una certa millora en els seus valors promig. De totes maneres, aquestes zones continuen mostrant concentracions de nitrats molt elevades. Si s analitzen els resultats més en detall, i per zones vulnerables (figura 4), s observa que en general els continguts en nitrats a les aigües subterrànies no han variat significativament en l última dècada (els valors es mantenen dins del mateix rang amb petites fluctuacions en el temps). No s observa una millora en la qualitat de l aigua subterrània en termes generals en les diferents zones vulnerables, ni cap tendència significativa de les concentracions de nitrats. En la zona vulnerable 1 sembla que els valors màxims disminueixen, tot i que la resta de valors es mantenen igual en el temps. En les zones vulnerables 2,, 4, 5, 6, 7, i 9 no hi ha cap tendència significativa, igual a que la zona vulnerable 3 tot i que en aquesta última les concentracions en l últim mostreig han baixat. Pel que fa a la zona vulnerable 8 la tendència sembla que va en augment A la figura 4 es mostren els gràfics d evolució de nitrats de les zones vulnerables de les quals es tenen prou dades històriques que permeten valorar la seva evolució. Cal tenir present el fet que la mediana (percentil color verd als gràfics) en algunes de les zones vulnerables supera la norma de qualitat establerta ( mg/l), això indica que més del % de les mostres analitzades es troben per sobre d aquest nivell de concentració. També s indica el % de les mostres de cada un dels mostrejos que superen ell mg/l. 8

11 Concentració NO3 (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l Concentració NO3 (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l Concentració NO3 (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l Concentració NO3 (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l Concentració NO3 (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l Concentració NO3 (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l Concentració NO3 (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l Concentració NO3 (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F 9 8 Zona vulnerable Zona vulnerable Percentils 25 (mg/l) Percentils 75 (mg/l) Any de mostreig Percentils (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l Percentils 25 (mg/l) Percentils 75 (mg/l) Any de mostreig Percentils (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l 3 3 Zona vulnerable Zona vulnerable Percentils 25 (mg/l) Percentils 75 (mg/l) Any de mostreig Percentils (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l Percentils 25 (mg/l) Percentils 75 (mg/l) Any de mostreig Percentils (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l 9 Zona vulnerable Zona vulnerable Percentils 25 (mg/l) Percentils 75 (mg/l) Any de mostreig Percentils (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l Percentils 25 (mg/l) Percentils 75 (mg/l) Any de mostreig Percentils (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l 9 Zona vulnerable Zona vulnerable Percentils 25 (mg/l) Percentils 75 (mg/l) Any de mostreig Percentils (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l Percentils 25 (mg/l) Percentils 75 (mg/l) Any de mostreig Percentils (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l 9

12 Concentració NO3 (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F 9 Zona vulnerable Percentils 25 (mg/l) Percentils 75 (mg/l) Any de mostreig Percentils (mg/l) % mostres [NO3]> mg/l Figura 4: Evolució de nitrats en les zones vulnerables període Valors corresponents als percentils 25, i 75 mg/l dels resultats promig per cada punt de mostreig en cada zona vulnerable. També s indica el % de les mostres que superen els mg/l en cada un dels mostrejos. L anàlisi específic de la situació dins del període (darrer informe enviat a la Comissió Europea), reflecteix que globalment, dins les zones vulnerables, els punts de control que en promig superen els mg/l (límit d ús de l aigua per al consum humà) representen el 43 % dels punts analitzats. Però si comparem els resultats analítics obtinguts dins de les zones vulnerables amb els que s obtenen fora d aquestes (taula 2), s observa com la situació és molt diferent. Les concentracions són molt més elevades dins de les zones vulnerables que no pas fora d elles, el que valida l actual designació de zones vulnerables i suggereix el seu manteniment en la present revisió. Taula 2: Resultats obtinguts dins i fora de zona vulnerable, i per tot Catalunya Percentatge de punts: DINS ZV FORA ZV TOT CAT que superen els mg/l en valors màxims de NO 3 56,2% 15,7% 44,9% en valors promig de NO 3 43,1% 1,5% 34,% que superen els 4mg/L en valors màxims de NO 3 65,4% 18,1% 52,2% en valors promig de NO 3 49,7% 13,8% 39,7% 3.2. Proposta de desclassificació de zones vulnerables Tal i com s ha exposat en el punt anterior, es proposa el manteniment de l actual delimitació de les zones declarades vulnerables, tot i que en determinades localitats i municipis les concentracions actuals de nitrats (registrades en els darrers anys) poden 1

13 Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F donar peu a proposar una desclassificació local de la zona vulnerable. Els criteris emprats per a la selecció i proposta de desclassificació de la zona vulnerable són: Àrea o municipi que mostri concentracions baixes de nitrats de manera generalitzada, sostinguda en el temps, i no s observi cap tendència a l alça d aquests valors. Àrea o municipi situat en el marge perimetral de les actuals zones declarades vulnerables, o que per si soles, aquestes àrees, proporcionin una superfície significativa i coherent que denoti la manca de contaminació per nitrats d origen agrari Àrea o municipi que no estigui situat en una zona de drenatge que les possibles activitats agràries afectin a una zona actualment declarada sensible o amb elevades concentracions de nitrats D acord amb els criteris establerts, i un cop analitzades les diferents àrees i municipis, es proposa com a possible desclassificació de zona vulnerable els municipis de Sant Pere Pescador, Castelló d Empúries i l Escala (Alt Empordà), que van ser incorporats a la zona vulnerable 1 d acord amb el Decret 476/24. La designació d aquests municipis com a zones vulnerables al 24 es va definir seguint uns criteris d aplicació a tot Catalunya i que tenien com a principal punt de referència els aspectes hidrogeològics. Concretament, en la metodologia emprada per la designació, es van tenir en compte: (1) la definició dels aqüífers amb contaminació per nitrats o bé tendència a augmentar el seu contingut, (2) la significació de l aqüífer a protegir, (3) la delimitació territorials de les superfícies associades als aqüífers a protegir, i (4) l avaluació de l existència d activitats agràries. Seguint aquests criteris, la inclusió d aquests municipi va ser motivada principalment per completar la protecció dels aqüífers fluviodeltaics del Fluvià-Muga i Baix Ter. Dins de les tasques de seguiment de la qualitat de les aigües subterrànies, a l àmbit dels tres municipis consten 6 estacions de control (taula 3). S han valorat els resultats de la xarxa de les zones vulnerables integrada únicament per punts de control representatius de l àmbit agrari. Als municipis de Castelló d Empúries i Sant Pere Pescador, els pous més profunds, sense dades sobre la situació de la zona d admissió d aigua, s han assignat tant a l aqüífer superficial com al profund. La taula 3 mostra el resum de les dades analítiques pel període Les medianes presenten valors baixos que no superen els 15 mg/l. Els màxims se situen al pou profund de Castelló d Empúries ( ), amb un valor que supera el mg/l, i al pou superficial de l Escala (1762-6). La tendència del contaminant en aquest punts es representa a les figures 5 i 6. Els gràfics mostren una evolució dels continguts en nitrats molt similar que en cap cas descriuen un tendència positiva. Generalment, els 11

14 Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F valors fluctuen poc i únicament el pou somer del municipi de l Escala (1762-6) dibuixa una evolució del contaminant en serra. Figura 5: Concentració de nitrats als tres municipis proposats per a desclassificar i als seus municipis veïns. 12

15 Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F Figura 6: Concentració de nitrats als tres municipis proposats per a desclassificar i als seus municipis veïns. Taula 3. Resum dels resultats de Nitrats (mg/l) a la xarxa de control de zones vulnerables. Codi BDH Núm. Prof Mínim Mediana Màxim Primera Última mostres (m) (mg/l) (mg/l) (mg/l) data data <5, <5, 12,9 4/6/22 2/6/ <5, <5, 8,3 11/1/25 26/1/ <5, 9,8 83, 4/6/22 26/1/ <5, 15, 42, 4/1/26 2/2/ <5, 3,8 5, 26/1/212 23/5/ ,5 11,7 11,9 8/7/21 11/7/211 Durant els anys 26 i 28, l ACA va dirigir diversos estudis finançats pel Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, per determinar la casualitat de la contaminació de nitrats en abastament públics de les zones vulnerables. Concretament, es van realitzar 19 estudis a 128 municipis situats dins de les zones vulnerables. Els municipis de Castelló d Empúries, Sant Pere Pescador i l Escala s inclouen en tres d aquests estudis; concretament al número 2 (l Escala), número 3 (Sant Pere Pescador) i número 4 (Castelló d Empúries). A cadascun dels tres treballs es realitza una descripció detallada de les característiques geològiques i hidrogeològiques i de la presència de nitrats, també s analitza la vulnerabilitat hidrogeològica i les pressions i impactes potencials, per 13

16 Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F finalment poder analitzar la relació causa-efecte i establir mesures de prevenció i correcció. Taula 4. Resum del resultats de nitrats de les campanyes de mostreig Estudi Període Núm. Núm. pous Mediana Màxim Núm. mostres mostres d abastament (mg/l) (mg/l) > mg/l Sec Humit Sec Humit Sec Humit Als estudis del Ministeri es van realitzar dos campanyes de mostreig, la primera en període sec, a finals de primavera i estiu del 27, i la segona en període humit a l hivern del 28 (Taula 4). Comparant els valors centrals dels continguts en nitrats de la xarxa de control de l ACA, i dels estudis de del Ministeri, s observa que les concentracions són molt similars, normalment per sota dels 15 mg/l. Els valors màxims entre els dos paquets de dades sí que difereixen, de manera que en els estudis del Ministeri només es detecten valors elevats al sector de l Escala. Figura 7: Concentració de nitrats als tres municipis proposats per a desclassificar i als seus municipis veïns. 14

17 Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F A la figura 7 es representa els valors de nitrats de la primera campanya, la més nombrosa, dels municipis que és volen desclassificar i dels municipis contigus. En els àmbits de Sant Pere Pescador i de l Escala, encara que el municipi presenti concentracions de nitrats majoritàriament per sota de 25 mg/l, als municipis contigus s observen valors que en general se situen per sobre de mg/l. Així doncs, tot i que les concentracions de nitrats als punts de la xarxa de control d aigües subterrànies en aquest àmbit mostren algun incompliment puntual, en general, les concentracions detectades són baixes, i a més no s observen tendències a l augment del contaminant en cap dels tres municipis Proposta de classificació de noves zones vulnerables En les anàlisis obtingudes de l Agència de Salut Pública de Catalunya (Departament de Salut), i dades addicionals obtingudes per l Agència Catalana de l Aigua, s han detectat alguns municipis situats en zones perimetrals a les actuals zones declarades vulnerables en les quals es detecten concentracions elevades de nitrats en la xarxa d abastament d aigua potable, que han condicionat el tancament d alguns pous i/o la inversió en nous sondejos i pous, connexions a xarxes d abastament i/o tractaments de les aigües per evitar l abastament d aigua potable amb concentracions superiors a mg/l de nitrats. Aquestes zones contenen una activitat agrària significativa i nuclis urbans de petita entitat, per la qual cosa es pot preveure un possible origen agrari de l excés de nitrats en les aigües. Les concentracions de nitrats han estat corroborades allà on l Agència Catalana de l Aigua té operativa una xarxa de control. Una d aquestes zones proposada per a ser valorada com a ampliació de la zona vulnerable, es situa al sud-est de la zona vulnerable 6 (nord-est de la comarca de Conca de Barberà i nord-oest de l Anoia). En aquesta franja de municipis adjacents a la zona vulnerable 6, existeixen pous d abastament que actualment mostren valors per sobre del valor llindar de mg/l en la concentració de nitrats, amb afecció d origen agrari de caràcter difós, tot i que alguns pous també estan situats al voltant de zones urbanitzades. Es considera que la presència de nitrats que es detecta a l aigua subterrània té una elevada probabilitat que sigui originada per la infiltració al subsòl dels adobs emprats per l agricultura, atenent a l elevada activitat agrícola i ramadera desenvolupada a la zona. Des de l ACA es van realitzar campanyes de camp a la majoria de pous d abastament afectats en aquesta zona, on es va determinar que la incidència de l activitat agrària sobre aquests pous és la que més pot influir en la qualitat de l aigua i, per tant, s entén que és aquesta activitat, en gran mesura, la responsable de la presència de nitrats a l aigua subterrània. 15

18 Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F A l hora de proposar els municipis per a ser classificats com a zona vulnerable, es té en consideració part de la informació aportada pel DARPAM on es caracteritza la intensitat agrícola i ramadera a la zona, aquest estudi ajuda a seleccionar o descartar alguns dels municipis en aquesta zona. També es té en consideració la informació de les anàlisis obtingudes que ha aportat l Agència de Salut Pública de Catalunya (Departament de Salut) dels pous d abastament d aquesta zona. Amb tot això, es proposa ampliar la zona vulnerable 6 amb 5 municipis que tenen incompliments per excés de nitrats (valors > mg/l) en els seus pous d abastament. Aquests municipis són els d Argençola (Anoia) i Santa Coloma de Queralt, les Piles, Conesa i Forès (Conca de Barberà).(Veure figura 8) Figura 8: Situació dels punts de control tant de l ACA com del Departament de Salut dels quals es tenen resultats de nitrats. Municipis (5) (en gris) proposats per a ser inclosos dins de la zona vulnerable 6. El color rosa es destaquen els municipis inclosos com a zona vulnerable al 1998, i en blau els municipis inclosos en la revisió realitzada al 24. A la figura 8 s observa una afecció difosa al sud est de la ZV 6, on al llarg de tota aquesta franja es detecten incompliments tant dels controls que realitza el Departament de Salut als punts d abastament com d alguns punts mostrejats per l ACA. Aquesta figura indica que no es tracta d una contaminació puntual en l aigua subterrània, sinó que es tracta d una situació generalitzada en tota aquesta zona. Tots els punts marcats al mapa 16

19 Provença, Barcelona Tel Fax NIF Q 8131 F de color groc i els que tenen un anell vermell superen en algunes de les seves mostres els mg/l de nitrats. 4. Resum de la proposta de revisió de les zones vulnerables A partir dels resultats obtinguts tant de les xarxes de control de l ACA, com les del Departament de Salut, i de l anàlisi de les dades aportades pel Departament d Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, es proposa: Mantenir el cos principal de zones vulnerables actualment designades (amb les ampliacions de 24 i 29), ja que no existeix una clara tendència a la millora en l evolució de les concentracions de nitrats en aquestes zones que aconselli reduir el nivell de vigilància i protecció. Desclassificar tres municipis situats a la zona vulnerable 1 (Sant Pere Pescador, Castelló d Empúries i l Escala), que van ser designats a la revisió realitzada al 24 (Decret 476/24). En aquesta zona no s han detectat concentracions elevades de nitrats en els darrers anys. Ampliar (classificar) 5 nous municipis situats al sud-est zona vulnerable 6 (nord-est de la comarca de Conca de Barberà i nord-oest de l Anoia) (veure mapa Figura 8). En aquesta franja de municipis existeixen pous d abastament que actualment mostren valors per sobre del valor llindar de mg/l de nitrats, que se ls hi atribueix un origen agrari. Els municipis proposats són: Argençola (Anoia), Santa Coloma de Queralt, les Piles, Conesa i Forès (Conca de Barberà). En l'àmbit d'aquests municipis els aqüífers corresponents són els associats als dipòsits de l aqüífer lacustre oligocè de la Segarra o Conca de Barberà i els dipòsits detrítics al luvials. 17

20