Pla de desenvolupament turístic de Menorca INFORME DE RESULTATS DEL FORMULARI EN LÍNIA

Transcripción

1 Pla de desenvolupament turístic de Menorca INFORME DE RESULTATS DEL FORMULARI EN LÍNIA

2 Pla de desenvolupament turístic de Menorca INFORME DE RESULTATS DEL FORMULARI ONLINE

3 INFORME DE RESULTATS DEL FORMULARI EN LÍNIA. ACCIÓ DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DEL PLA DE DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC DE MENORCA Crèdits Disseny formulari: Elena Costa, Marta Pérez i Rosario Otegui amb la col laboració d entitats i associacions socials i empresarials de Menorca Anàlisi estadística: Marta Pérez i Rosario Otegui Autora informe: Marta Pérez Revisió i correcció: Elena Costa i Rosario Otegui Correcció lingüística: Servei d Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca Consell Insular de Menorca Gener 2017

4 ÍNDEX INTRODUCCIÓ... 3 DADES TÈCNIQUES SOBRE EL FORMULARI... 4 PERFIL DELS ENQUESTATS... 5 Representació... 5 Rang d edat... 5 Relació laboral amb el turisme... 6 RESULTATS OPINIÓ SOBRE EL TURISME... 7 Importància del turisme per a l illa de Menorca... 7 Importància del turisme en diversos aspectes de l illa... 8 Disposa Menorca d un model turístic definit?... 9 Aspectes pels quals Menorca és coneguda a l exterior Tipus de turista més interessant segons el rang d edat Tipus de turista més interessant segons el grup amb què viatja Tipus de turista més interessant segons el lloc de procedència Valoració de l impost turístic En què s hauria d invertir l impost turístic Productes turístics que s han de promocionar de Menorca Accions més adequades a l hora de promocionar Menorca La informació que es genera de Menorca dirigida al turista correspon a la realitat del destí? Valoració del lloguer d habitatges per a ús turístic Puntuació de Menorca com a destí turístic Opinió sobre l arribada de turistes a l'estiu i a l'hivern Valoració de la convivència dels menorquins amb el turisme Valoració particular de l afectació del turisme Opinió sobre si el turista que visita Menorca és responsable amb l entorn Opinió sobre si el turista que visita Menorca consumeix productes locals Opinió sobre la gestió dels recursos naturals que es realitza a Menorca com a destí Efectes positius del turisme per a Menorca Efectes negatius del turisme per a Menorca Quin ha de ser el principal objectiu del Pla de desenvolupament turístic de Menorca

5 Aspectes que cal destacar de Menorca com a destí turístic CONCLUSIONS TAULES

6 INTRODUCCIÓ El Servei d Ordenació Turística del Consell Insular de Menorca va iniciar el mes de juny de 2016 la redacció del Pla de desenvolupament turístic de Menorca (PDT), que respon a l obligació legal requerida en l article 70 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, però també a la necessitat social de definir i planificar la futura gestió del turisme a l illa de Menorca. El PDT ha de servir per gestionar, des de la sostenibilitat, els factors generats pel turisme a Menorca i aquesta tasca no es pot dur endavant sense la societat menorquina. Tots hem d assegurar el consum responsable dels recursos sense renunciar a un desenvolupament econòmic que afavoreixi el benestar social de la població local. En aquest moment no entenem l elaboració d un pla de desenvolupament turístic dins l àmbit de Menorca sense la participació activa de la societat i és per aquest motiu que hem engegat un procés de participació ciutadana dins el PDT. És bàsic que un pla que aborda el futur estigui consensuat amb tots els sectors implicats, societat, partits polítics i Administració (Consell Insular i ajuntaments), perquè pugui servir de guia i tenir una raó de ser. Treballam en un PDT que vol tenir una vigència de deu anys, tot i que es revisarà cada dos, perquè s han de poder corregir les desviacions que es produeixin. Per tant, serà un document viu adaptat a les necessitats de cada moment. El document que teniu a les mans recull l opinió de més de persones sobre un tema tan integrat dins la societat menorquina com és el turisme. Aquestes persones n'han valorat diversos aspectes des d'un punt de vista personal com a ciutadans, empresaris o com a membres d alguna entitat o associació. Les opinions es van recollir mitjançant una enquesta en línia que no respon a un tipus de mostratge específic. El motiu de fer-ho així ha estat facilitar la participació sense posar limitacions. El document reflecteix com el resultat ha estat molt coincident amb la realitat sociològica menorquina. Gràcies a la resposta obtinguda per la societat menorquina serà més fàcil avançar i dur a terme un PDT en el qual tothom se senti representat. Esperam que l anàlisi de les dades recollides sigui del vostre interès. Susana Irene Mora Humbert Consellera Executiva d Ordenació Territorial i Turística del Consell Insular de Menorca 3

7 DADES TÈCNIQUES SOBRE EL FORMULARI El formulari es va crear mitjançant l'aplicació Google Forms (enllaç a formulari) i es va difondre en diversos canals: Xarxes socials dels diversos perfils del Consell Insular de Menorca (Facebook i Twitter). Pàgina web del Consell Insular de Menorca. Correus electrònics a associacions i entitats i col lectius relacionats amb el turisme. Bàners digitals a principals diaris de l illa (Diari Menorca i Menorca al Dia). Per al formulari no es va definir un tipus de mostratge específic, sinó que la intenció era arribar a la majoria de la societat menorquina i obtenir un elevat nombre de respostes. En el disseny del formulari es va realitzar un treball conjunt amb entitats i associacions socials i empresarials de Menorca. El Consell Insular de Menorca va presentar i enviar una primera proposta del formulari a les entitats i associacions, que van remetre els seus comentaris i suggeriments a l equip tècnic del Consell Insular de Menorca, el qual va redefinir el formulari sobre la base de les aportacions. El formulari tenia tres parts: Una primera pàgina de presentació del formulari. Una segona part amb preguntes de control (representació i rang d'edat). La part de les preguntes per a conèixer l opinió dels menorquins sobre el turisme, amb un total de 25 preguntes. Tipus de preguntes: De valoració d 1 a 5 De Sí/No Amb respostes tancades Amb respostes obertes Amb una darrera part per fer un comentari o suggeriment En total s han recollit respostes vàlides. El formulari va estar actiu per a rebre respostes del 30 de novembre al 18 de desembre de RESUM Tipus en línia Software GoogleForms Temps de recollida de dades de 30 novembre a 18 desembre de 2016 Total respostes vàlides Difusió xarxes socials i web CIM, bàner diaris digitals, correu electrònic 4

8 PERFIL DELS ENQUESTATS En aquest apartat es mostren les dades relatives al perfil de la persona que ha contestat el formulari (representació, edat i relació laboral amb el turisme). Representació La gran majoria dels enquestats (més del 85 %) han estat ciutadans, amb respostes d aquest sector. El 10,7 % han estat persones que representaven una empresa i el 2,2 % entitats o associacions. L'1,3 % han contestat com a altres i dins aquesta categoria s han trobat visitants, professionals liberals/autònoms, persones del món de l educació i de la política. Figura 1. Representació dels responents al formulari (%) Rang d edat Pel que fa al rang d edat, el gruix dels enquestats se situen entre 30 i 44 anys (38,3 %) i de 45 a 59 anys (35,2 %). Els majors de 60 anys han representat el 16,9 % dels enquestats i els menors de 30 anys el 9,4 %. S observa, per tant, que la mostra representa bastant fidelment l estructura segons grups d edat de la població menorquina actual. 5

9 Figura 2. Rang d edat dels responents al formulari (%) Relació laboral amb el turisme Sobre la relació laboral dels enquestats amb el turisme el 32,3 % han manifestat que no hi tenen cap relació directa i el 24 % hi tenen una relació indirecta. En canvi, el 22,7 % han dit que hi tenen una relació directa tot l any i el 17,9 % directa però temporal (només en temporada turística). La mostra s assembla bastant a l estructura del mercat laboral de l illa, en què el sector de serveis (estretament relacionat amb el turisme) concentra la major part dels treballadors. Figura 3. Relació laboral dels responents amb el turisme (%) 6

10 RESULTATS OPINIÓ SOBRE EL TURISME En aquest apartat de l informe es mostren els resultats de les preguntes destinades a conèixer l opinió dels menorquins pel que fa al turisme. Importància del turisme per a l illa de Menorca (valoració d 1 a 5; 1 poc important 5 molt important) Els resultats mostren com el turisme és considerat majoritàriament per la societat menorquina com a molt important per a l illa (mitjana de 4,56 sobre 5). El 63,5 % han manifestat que és molt important donant-hi un valor de 5 sobre 5 (màxima valoració) i el 28,7 % donant-hi un valor de 4 sobre 5. Els que consideren el turisme poc important no arriben a representar l'1 %. Figura 4. Valoració del turisme per a l illa de Menorca (d 1 a 5) Tots els rangs d edat manifesten de forma similar la importància que té el turisme per a l illa. I tant les persones que tenen una relació laboral amb el turisme com les que no també manifesten de forma semblant la importància del turisme per a Menorca, tot i que en els que hi tenen relació laboral directa la valoració és lleugerament superior. 7

11 Importància del turisme en diversos aspectes de l illa (valoració d 1 a 5; 1 poc important 5 molt important) A més de conèixer la importància del turisme en termes generals per a l illa, també era d interès saber la importància del turisme pel que fa a alguns aspectes clau, com el desenvolupament econòmic, la creació de llocs de feina, l intercanvi cultural i el consum de recursos naturals. La societat menorquina considera majoritariament que el turisme és molt important pel desenvolupament econòmic, la creació de llocs de feina i el consum de recursos naturals de l illa. En el cas de l intercanvi cultural, el turisme tot i estar ben valorat no es considera tan important com en els altres casos. Figura 5. Importància del turisme en diversos aspectes de l illa (freqüències) Totes les edats valoren el desenvolupament econòmic i la creació de llocs de feina com els aspectes més importants en què participa el turisme. Les persones que hi tenen una relació laboral també consideren aquests dos aspectes com els principals; en canvi, per a les persones que no hi tenen cap relació laboral el turisme té major importància en el consum de recursos naturals. 8

12 Figura 6. Mitjana de valoració de la importància del turisme en diversos aspectes de l illa (sobre 5) Disposa Menorca d un model turístic definit? La majoria dels enquestats consideren que Menorca no disposa d un model turístic definit (més del 85 %). En canvi, el 10,7 % manifesta que l illa sí que disposa d un model turístic definit. Figura 7. Opinió sobre si Menorca disposa d un model turístic definit (%) Els joves (menors de 30 anys) opinen en major participació que Menorca sí que disposa d un model turístic definit a diferència dels altres rangs d edat. 9

13 Aspectes pels quals Menorca és coneguda a l exterior Sobre els aspectes pels quals Menorca és coneguda a l exterior, d'acord amb les enquestes, el sol i platja és sens dubte l aspecte principal, seguit per la tranquil litat i l atmosfera familiar i els atributs naturals de la destinació (naturalesa, paisatge, medi ambient). Per contra, la gastronomia i el producte local i el patrimoni històric i les festes serien els aspectes pels quals Menorca és menys coneguda a l exterior. Figura 8. Aspectes pels quals Menorca és coneguda a l exterior (freqüències) Els majors de 60 anys han contestat en primer lloc que Menorca és més coneguda per la tranquil litat que no pas pel sol i platja. Les altres edats han expressat en primer lloc el sol i platja com el principal aspecte pel qual Menorca és coneguda a l exterior. Tipus de turista més interessant segons el rang d edat Al formulari s ha demanat que els enquestats diguessin quin era el tipus de turista que consideraven més interessant segons diversos aspectes. El primer ha estat segons el rang d edat i els resultats mostren com els turistes més interessants són gairebé per igual els turistes d entre 35 i 44 anys (38 %) i d entre 45 i 54 anys (37 %). Seguidament i amb menor proporció trobam els majors de 55 anys (14 %) i els de 25 a 34 anys (9 %). Els menys interessant de tots han estat els de 16 a 24 anys amb l 1% de les respostes. 10

14 Figura 9. Tipus de turista més interessant segons el rang d edat (freqüències) Tipus de turista més interessant segons el grup amb què viatja (valoració d 1 a 5; 1 poc interessant 5 molt interessant) Pel que fa als turistes més interessants segons el grup amb el qual viatgen, les famílies, les parelles i les persones que disposen d una segona residència a l illa són els grups més ben considerats. En canvi, els amics, les persones que viatgen soles i els grups organitzats (IMSERSO, clubs esportius, etc.) no es consideren tan interessants. Figura 10. Mitjana de valoració de l'interès del turista segons el grup amb què viatja (sobre 5) 11

15 Figura 11. Tipus de turista més interessant segons el grup amb què viatja (freqüències) Tipus de turista més interessant segons el lloc de procedència (valoració d 1 a 5; 1 poc interessant 5 molt interessant) Pel que fa al lloc de procedència els resultats del formulari mostren com els enquestats consideren el turisme nacional com el més interessant per a l illa. Seguidament trobam el turistes de països nòrdics, que també destaquen entre els altres. Els turistes de Regne Unit, Alemanya i França serien els següents més interessants i en darrer terme, els italians, els que provenen d altres continents i d altres països europeus. Figura 12. Mitjana de valoració de l'interès del turista segons el lloc de procedència (sobre 5) 12

16 Figura 13. Tipus de turista més interessant segons el lloc de procedència (freqüències) Valoració de l impost turístic (valoració d 1 a 5; 1 poc valorat 5 molt valorat) L impost turístic està en termes generals ben valorat entre la societat, amb un 3,6 sobre 5. El 39,2 % han donat la màxima puntuació a l impost, seguit d un 21,8 % que l han valorat amb un 3 sobre 5. Figura 14. Valoració de l impost turístic (d 1 a 5) 13

17 Els majors de 60 anys han valorat lleugerament millor l impost (valoració mitjana de 3,8) que la resta d edats. Les persones que no tenen cap relació laboral amb el turisme també han valorat més positivament el cobrament de l impost turístic (valoració mitjana de 4) que la resta. En què s hauria d invertir l impost turístic Pel que fa a la destinació dels doblers recaptats a través de l impost turístic, la resposta majoritària ha estat que s'haurien d'invertir en la conservació del medi ambient, seguida de la millora d infraestructures generals. La millora d infraestructures turístiques i la millora de serveis per als locals han obtingut més o menys la mateixa resposta i en darrer terme se situa la promoció turística. Alguns aspectes esmentats dins de la resposta "altres" (amb una proporció molt inferior de respostes - vegeu dades a taula 12) són: Conservació del patrimoni històric i cultural/millora de l oferta cultural Inversions en energia Inversions en aigua Ajudes a l agricultura i el producte local Millora de la xarxa de camins i el Camí de Cavalls Millores en la formació i educació Millora en el transport públic i els carrils bici Millora de la connectivitat aèria i en els preus dels vols Figura 15. Accions en les qual s hauria d invertir l impost turístic (freqüències) 14

18 Productes turístics que s han de promocionar de Menorca En relació amb els productes turístics que la societat menorquina creu que s han de promocionar destaca el turisme cultural. Seguidament trobam el turisme actiu, l històric i el gastronòmic. En darrer terme, trobam el sol i platja, el turisme nàutic i el turisme de congressos. Dins de la categoria "altres", els enquestats creuen que també s haurien de promocionar (tot i que el nombre de respostes és molt inferior vegeu dades a taula 13): Turisme natural/geològic/ornitològic Turisme de benestar/balneari/relaxació Turisme rural Golf Camí de Cavalls Turisme familiar Turisme accessible Figura 16. Productes turístics que s han de promocionar de Menorca (freqüències) Accions més adequades a l hora de promocionar Menorca Les accions que la societat menorquina considera més adequades a l hora de promocionar Menorca com a destinació són majoritàriament les xarxes socials i les campanyes especialitzades. Seguidament trobam el lloc web oficial del destí, la televisió, les publicacions i revistes i en darrer terme les fires. Dins de l opció "altres", els enquestats també han esmentat com a accions per a promocionar l illa (nombre de respostes molt inferior - vegeu dades a taula 14): 15

19 Que no fa falta cap acció de promoció Esdeveniments Boca a boca Publicitat Marca/imatge Famosos Bloguers/influenciadors Figura 17. Accions més adequades per a promocionar Menorca (freqüències) La informació que es genera de Menorca dirigida al turista correspon a la realitat del destí? Els enquestats consideren en un 43,7 % que la informació que es genera de Menorca dirigida al turista no correspon a la realitat del destí; per contra, el 38,9 % sí que consideren que es correspon a la realitat. Crida l atenció el 17,5 % de "no ho sap/no contesta" (el major de totes les preguntes). 16

20 Figura 18. Opinió sobre si la informació que es genera de Menorca dirigida al turista correspon a la realitat del destí (%) Els joves (menors de 30 anys) opinen en major proporció que la resta (prop del 50%) que la informació generada sí que corresponen a la realitat de la destinació. Valoració del lloguer d habitatges per a ús turístic Respecte al lloguer d habitatges per a ús turístic més del 65 % el valoren molt bé o bé. A un 10,5 % dels enquestats els és indiferent i el 18,9 % el valoren malament o molt malament. Figura 19. Valoració del lloguer d habitatges per a ús turístic (%) 17

21 Totes les edats aproximadament responen de forma similar i tampoc es detecten diferències notables entre les persones que tenen relació laboral amb el turisme i les que no en tenen. Puntuació de Menorca com a destí turístic (si els enquestats fossin turistes) La valoració que els enquestats fan de Menorca com a destinació turística (demanant que es posessin a la pell d un turista) és del 3,9 sobre 5. La puntuació que ha aconseguit més respostes és el 4 amb un 45 %, seguit del 3 i del 5, que han obtingut percentatges similars, del 25,1 % i del 25,7 %, respectivament. Figura 20. Puntuació de Menorca com a destí turístic (d 1 a 5) Els menors de 30 anys donen una major valoració a Menorca com a destí turístic (amb un 4,2 de mitjana). Opinió sobre l arribada de turistes a l'estiu i a l'hivern (estiu: maig a octubre; hivern: novembre a abril) Els enquestats consideren de forma majoritària que l arribada de turistes a l hivern és clarament insuficient. En canvi, pel que fa a l arribada de turistes a l estiu la majoria pensen que el nombre és excessiu i també suficient. 18

22 Figura 21. Opinió sobre l arribada de turistes a l'estiu i a l'hivern (freqüències) Els menors de 30 anys, d'una banda, i els que no tenen una relació laboral amb el turisme, d'altra banda, són els que tenen una major percepció que el nombre de turistes a l estiu és excessiu. Així mateix, els majors de 60 anys i les persones sense relació laboral amb el turisme són els que consideren en menor proporció que el nombre de turistes a l hivern és insuficient. Valoració de la convivència dels menorquins amb el turisme Més del 50 % dels enquestats consideren que la convivència dels menorquins amb el turisme és bona i un 11,5 % molt bona. El 18,6 % pensen que és indiferent i el 15,1 % que és dolenta. Només un 1,2 % la considera molt dolenta. Figura 22. Valoració de la convivència dels menorquins amb el turisme (freqüències) 19

23 Com s ha comentat, en general la valoració de la convivència amb el turisme és positiva i així també s observa segons rangs d edat i relació laboral amb el turisme. Així i tot, les persones d'entre 45 i 59 anys i els que no tenen cap relació laboral amb el turisme són els que en menor proporció manifesten que la convivència amb el turisme és dolenta o molt dolenta. Valoració particular de l afectació del turisme A la pregunta de com els afecta el turisme, el 56 % han manifestat que els afecta positivament, un 21,9 % que no els afecta i un 17 % que els afecta de forma negativa. Figura 23. Valoració particular de l afectació del turisme (freqüències) Els enquestats als quals sembla que no els afecta el turisme en major proporció són els majors de 60 anys i els que no tenen cap relació laboral amb el turisme. Als que sembla que els afecta en major proporció negativament són els menors de 30 anys i els que no tenen relació laboral amb el turisme. Finalment, sembla que el turisme afecta en major proporció de forma positiva a les persones d'entre 30 i 44 anys i a les que tenen una relació directa amb el turisme. Opinió sobre si el turista que visita Menorca és responsable amb l entorn El 45,4 % dels enquestats creuen que el turista que visita l illa és bastant responsable amb l entorn i el 39,1 % consideren que són poc responsables. El 6,6 % els consideren molt responsables i alhora un altre 6,6 % creu que no són gens responsables. 20

24 Figura 24. Opinió sobre si el turista que visita Menorca és responsable amb l entorn (freqüències) Els menors de 30 anys són els que tenen una visió més negativa respecte a l actitud del turista que ens visita envers l entorn de l illa. En canvi, els que tenen una relació directa amb el turisme són els que expressen una major satisfacció amb el comportament dels turistes amb l entorn. Opinió sobre si el turista que visita Menorca consumeix productes locals Més del 50% dels responents creuen que hi ha poc consum de productes locals per part dels turistes i un 40,2% creuen que hi ha bastant consum. Un 5,6% manifesten que el consum és molt i un 1,9% que no hi ha consum. Figura 25. Opinió sobre si el turista que visita Menorca consumeix productes locals (freqüències) 21

25 Els menors de 30 anys tenen la percepció que el turista consumeix més producte local, així com els que tenen una relació laboral directa amb el turisme. Opinió sobre la gestió dels recursos naturals que es realitza a Menorca com a destí Més del 50 % dels enquestats consideren que la gestió que es fa com a destí turístic dels recursos naturals de l illa és regular i un 24,3 % bona. El 15,8 % manifesten que és dolenta i un 4,9 % que és molt dolenta. Només un 1,7 % creuen que la gestió és molt bona. Figura 26. Opinió sobre la gestió dels recursos naturals que es realitza a Menorca com a destí (freqüències) Els menors de 30 anys valoren més positivament la gestió dels recursos naturals que els altres rangs d edat. Efectes positius del turisme per a Menorca Els efectes positius del turisme per a Menorca són diversos segons els enquestats, tot i que destaquen per sobre dels altres els efectes sobre l economia de l illa. També destaquen la creació de llocs de feina i la dinamització social i cultural i el reconeixement i promoció de la cultura. Altres aspectes també esmentats són el desenvolupament industrial, la innovació i el desenvolupament dels productes locals; el desenvolupament d infraestructures i la connectivitat. 22

26 Figura 27. Efectes positius del turisme per a Menorca (freqüències) Efectes negatius del turisme per a Menorca Pel que fa als efectes negatius destaca la sobreexplotació dels recursos naturals i la generació de brutícia i la saturació de les platges i carreteres. Altres efectes negatius són el canvi i l encariment del nivell de vida, les males condicions laborals que es generen en el sector turístic, la sensació que els beneficis van a parar fora del destí i l estacionalitat. Figura 28. Efectes negatius del turisme per a Menorca (freqüències) 23

27 Quin ha de ser el principal objectiu del Pla de desenvolupament turístic de Menorca En relació amb el principal objectiu del Pla de desenvolupament turístic de Menorca, la majoria d'enquestats creuen que, per una part, ha de minimitzar els impactes negatius dels turisme sobre els recursos naturals i, per altra part, ha de disminuir l estacionalitat turística. Altres objectius (per ordre de major a menor nombre de respostes) són: establir estratègies turístiques a llarg termini, crear llocs de feina, augmentar la competitivitat del destí, minimitzar els impactes negatius sobre el patrimoni històric i cultural, augmentar els ingressos derivats del turisme i incrementar el nombre de turistes. Altres objectius que s han esmentat dins l opció d altres són (nombre de respostes molt inferior - vegeu dades a taula 26): Disposar d un turisme de qualitat Aconseguir un destí sostenible, en concordança amb la figura reserva de biosfera Millorar la distribució dels ingressos entre la població Millorar el transport i l accessibilitat Disminuir el nombre de turistes Apostar per un turisme cultural Augmentar i millorar l oferta d oci Figura 29. Principal objectiu del pla de desenvolupament turístic de Menorca (freqüències) 24

28 Aspectes que cal destacar de Menorca com a destí turístic Els aspectes que la societat destaca de Menorca com a destinació turística són majoritàriament la bellesa natural, el paisatge i les platges. Seguidament, trobam el patrimoni històric i cultural i la tranquil litat i la seguretat que ofereix el destí. Finalment, la gastronomia i les festes, d'una banda, i el turisme actiu, els esports i el Camí de Cavalls, d'altra banda, són aspectes també destacats però menys esmentats. Figura 30. Aspectes que cal destacar de Menorca com a destí turístic (freqüències) 25

29 CONCLUSIONS Aquest formulari, creat per a conèixer de forma massiva l opinió de la societat menorquina, ha estat una experiència d èxit. El gran nombre i la qualitat de les respostes rebudes han permès conèixer de primera mà l opinió dels ciutadans sobre el turisme. Aquest exercici no ha estat una acció gratuïta, sinó un element fonamental per a elaborar un pla de desenvolupament turístic que tengui en compte l opinió dels ciutadans en la definició del model i de l estratègia turística per a l illa de Menorca. Totes les dades recollides seran de gran ajuda a l'hora de redactar el Pla de desenvolupament turístic i orientaran les estratègies, les tàctiques i les accions cap a un objectiu comú. S ha recopilat informació molt valuosa, però a grans trets algunes de les conclusions més destacades són les següents: El turisme és considerat un element molt important per a l illa de Menorca, especialment pel que fa al desenvolupament econòmic, la creació de llocs de feina i el consum de recursos naturals. Aquest és un fet incontestable i tots els enquestats (per edats i relació laboral amb el turisme) mostren la mateixa fermesa en les respostes. Menorca no disposa d un model turístic definit, fet que dóna encara més consistència a la necessitat de redactar un pla de desenvolupament turístic per a l illa. Tot i així, la població més jove de l illa té una major percepció (tot i que baixa) sobre l existència d un model turístic definit. El sol i platja és l aspecte pel qual Menorca és més coneguda a l exterior i, per tant, els esforços en promoció turística no s han d enfocar cap a aquest producte, sinó cap a altres, entre els quals destaca el turisme cultural, el turisme actiu, el turisme històric i el turisme gastronòmic. La importància que dóna la ciutadania a les xarxes socials com l acció preferida de promoció turística posa de manifest la necessitat de parar atenció en aquestes accions. Són accions que poden passar inadvertides, però que poden ser altament eficients. El turista ideal pels ciutadans és un turista de mitjana edat (entre 35 i 55 anys), nacional i que viatgi en família o en parella. La percepció que té la ciutadania sobre els turistes és que a l estiu en vénen massa i a l hivern molt pocs. Concretament, els menors de 30 anys i els que no tenen cap relació laboral amb l illa són els que expressen una major sensació d excés de turistes a l estiu. El turista no destaca per ser un turista gaire responsable amb l entorn de l illa i no consumeix gaire producte local. Especialment crítics amb el comportament dels turistes vers l entorn són els menors de 30 anys, però en canvi són els que consideren que el turista consumeix més productes locals. Menorca com a destí turístic està ben valorat pels ciutadans, encara que hi ha una certa sensació que la informació que es genera del destí cap al turista no correspon del tot amb la realitat de l illa. Els menors de 30 anys són els que mostren una millor valoració de Menorca com a destí, així com de la informació generada cap al turista. 26

30 La vocació turística de l illa no es tradueix en un malestar social, ja que la convivència dels menorquins amb el turisme és considera bona i la gent manifesta que l afectació particular del turisme és positiva per a la majoria. Els més crítics amb la convivència són els menors de 30 anys i els que no tenen cap relació laboral amb el turisme. El turisme té un impacte sobre els recursos naturals i la societat considera que la gestió com a destí turístic que es fa dels recursos naturals és regular. Alguns aspectes turístics que han estat molt comentats aquest estiu, com l impost turístic i el lloguer d habitatges per a ús turístic, han rebut una bona resposta. L impost està ben valorat i la ciutadania considera que principalment s hauria d invertir en la conservació del medi ambient i la millora d infraestructures. El lloguer turístic d habitatges està ben vist per més del 65 % de les persones que han contestat el formulari. Els menorquins consideren que Menorca destaca com a destí turístic principalment per la seva bellesa natural, el seu ric patrimoni històric i cultural i per la tranquil litat i la seguretat que ofereix l illa. Una activitat tan important com el turisme afecta molts aspectes de l illa, alguns de manera positiva i d altres de forma negativa. La percepció de la societat menorquina és que el turisme afecta positivament l economia i la dinamització social i cultural. Per contra, com a efectes negatius del turisme sobre l illa s'esmenta principalment la sobreexplotació dels recursos naturals, la generació de brutícia i la saturació d espais com platges i carreteres. La societat considera que el Pla de desenvolupament turístic ha de tenir com a principals objectius la minimització dels impactes negatius del turisme sobre els recursos naturals i la disminució de l estacionalitat turística. A tall de resum, el formulari posa de manifest la importància del turisme per a l illa de Menorca, la necessitat de treballar per a definir un model turístic així com per a reorientar algunes de les accions i polítiques turístiques i, en especial, destaca la preocupació existent per la convivència entre el turisme i els recursos naturals de l illa. 27

31 TAULES T.1. Representació f % Ciutadà ,8 Empresa ,7 Entitat o associació 37 2,2 Altres 21 1,2 NS/NC 2 0,1 Total T.2. Rang d edat f % Menys de 30 anys 161 9,4 De 30 a 44 anys ,3 De 45 a 59 anys ,2 Més de 60 anys ,9 NS/NC 4 0,2 Total T.3. Relació laboral amb el turisme f % Directa temporal (només en temporada turística) ,9 Directa tot l'any ,7 Indirecta ,0 No hi té cap relació ,3 NS/NC 53 3,1 Total

32 T.4. Importància del turisme per a l illa de Menorca (valoració d 1 a 5; 1 poc important 5 molt important) f % 1 1 0, , , , ,5 NS/NC 9 0,5 Total Mitjana 4,56/5 Desviació estàndard 0,657 T.5. Importància del turisme en diversos aspectes de l illa (valoració d 1 a 5; 1 poc important 5 molt important) f Desenvolupament econòmic Creació llocs de feina Intercanvi cultural Consum de recursos naturals NS/NC Total % Desenvolupament econòmic Creació llocs de feina Intercanvi cultural Consum de recursos naturals 1 1,1 1,1 7,6 3,2 2 9,3 9,9 18,2 11,0 3 10,9 11,8 25,4 12,6 4 25,0 25,1 19,8 21,6 5 52,4 51,0 27,3 49,6 NS/NC 1,3 1,1 1,7 2,0 Total Desenvolupament econòmic Creació llocs de feina Intercanvi cultural Consum de recursos naturals Mitjana 4,20 4,16 3,42 4,06 Desviació estàndard 1,04 1,05 1,28 1,17 29

33 T.6. Disposa Menorca d un model turístic definit? f % No ,2 Sí ,7 NS/NC 122 7,1 Total T.7. Aspectes pels quals Menorca és coneguda a l exterior f Sol i platja Naturalesa, paisatge, medi ambient 771 Tranquil litat, familiar 812 Patrimoni històric, festes 311 Gastronomia, producte local 406 Altres 18 NS/NC 224 T.8. Tipus de turista més interessant segons rang d edat (valoració d 1 a 5; 1 poc interessant 5 molt interessant) f De 16 a 24 anys 41 De 25 a 34 anys 303 De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys Més de 55 anys 469 NS/NC 17 T.9. Tipus de turista més interessant segons el grup amb què viatja (valoració d 1 a 5; 1 poc interessant 5 molt interessant) Persones que viatgen soles Amics Parelles Famílies f Persones amb 2a residència Grups organitzats NS/NC Total

34 Persones que viatgen soles % Amics Parelles Famílies Persones amb 2a residència Grups organitzats 1 11,3 4,1 0,7 1,1 5,2 10,2 2 19,4 14,6 4,2 3,7 10,5 20,3 3 28,7 30,0 14,9 15,5 24,2 28,6 4 19,4 28,0 33,6 25,1 21,6 23,5 5 21,1 23,4 46,5 54,6 38,5 17,3 Total Persones que viatgen soles Amics Parelles Famílies Persones amb 2a residència Grups organitzats Mitjana 3,20 3,52 4,21 4,28 3,78 3,17 Desviació estàndard 1,28 1,12 0,90 0,93 1,21 1,23 T.10. Tipus de turista més interessant segons lloc de procedència (valoració d 1 a 5; 1 poc interessant 5 molt interessant) Altres CA Regne Unit Itàlia Alemanya França f Països nòrdics Altres països europeus Països altres continents NS/NC Total Altres CA Regne Unit % Itàlia Alemanya França Països nòrdics Altres països europeus Països altres continents 1 2,4 5,8 6,7 3,9 2,4 2,8 4,2 7,7 2 5,7 11,7 13,4 9,4 8,4 7,0 12,7 13,5 3 17,4 26,7 30,5 24,0 21,7 16,7 30,5 26,9 4 26,8 22,8 29,3 31,5 33,3 29,2 30,7 26,5 5 47,7 33,0 20,0 31,3 34,2 44,3 21,9 25,3 Total

35 Altres CA Regne Unit Itàlia Alemanya França Països nòrdics Altres països europeus Països altres continents Mitjana 4,12 3,65 3,43 3,77 3,88 4,05 3,53 3,48 Desviació estàndard 1,04 1,21 1,15 1,11 1,05 1,07 1,09 1,22 T.11. Valoració de l impost turístic (valoració d 1 a 5; 1 poc valorat 5 molt valorat) f % , , , , ,2 NS/NC 23 1,3 Total Mitjana 3,59/5 Desviació estàndard 1,43 T.12. En què s hauria d invertir l impost turístic f Conservació del medi ambient Millora d'infraestructures turístiques 490 Millora d'infraestructures generals 715 Millora dels serveis públics per als locals 405 Major promoció turística 289 NS/NC 224 Altres f Conservació patrimoni històric i cultural/oferta cultural 38 Energia 10 Aigua 10 Xarxa camins i CC 8 Ajudes agricultura i producte local 8 Formació/educació 7 Transport públic/carrils bici 6 Preus vols/connectivitat 5 32

36 T.13. Productes turístics que s han de promocionar de Menorca f Sol i platja 658 Turisme cultural Turisme actiu 880 Turisme nàutic 541 Turisme de congressos 302 Turisme gastronòmic 764 Turisme històric 819 f Altres Natura/geològic/ornitològic 32 Benestar/balneari/relaxació 11 Rural 7 Golf 6 Camí de Cavalls 4 Accessible 3 Familiar 3 T.14. Accions més adequades a l hora de promocionar Menorca f Fires 351 Xarxes socials 930 Pàgina web oficial del destí 535 Publicacions i revistes 461 Campanyes especialitzades 744 Televisió 498 f Altres Cap 18 Esdeveniments 6 Boca a boca 6 Publicitat 4 Marca/imatge 3 Famosos 2 Bloguers/influenciadors 2 T.15. La informació que es genera de Menorca de cara al turista correspon a la realitat del destí? f % No ,7 Sí ,9 NS/NC ,5 Total

37 T.16. Valoració del lloguer d habitatges per a ús turístic f % Molt bé ,7 Bé ,9 Indiferent ,5 Malament ,8 Molt malament 122 7,1 NS/NC 53 3,1 Total T.17. Puntuació de Menorca com a destí turístic (si els enquestats fossin turistes) f % , , , , ,7 NS/NC 15 0,9 Total Mitjana 3,93/5 Desviació estàndard 0,822 T.18. Opinió sobre l arribada de turistes a l'estiu i a l'hivern (estiu: maig a octubre; hivern: novembre a abril) f fr Estiu Hivern Excessiu Suficient Acceptable Insuficient NS/NC

38 T.19. Valoració de la convivència dels menorquins amb el turisme f % Molt bona ,5 Bona ,2 Indiferent ,6 Dolenta ,1 Molt dolenta 20 1,2 NS/NC 10 0,6 Total T.20. Valoració particular de l afectació del turisme f % Positivament ,0 No m'afecta ,9 Negativament ,0 NS/NC 87 5,1 Total T.21. Opinió sobre si el turista que visita Menorca és responsable amb l entorn f % Molt 114 6,6 Bastant ,2 Poc ,1 Gens 114 6,6 NS/NC 42 2,4 Total T.22. Opinió sobre si el turista que visita Menorca consumeix productes locals f % Molts 96 5,6 Bastants ,2 Pocs ,4 Gens 33 1,9 NS/NC 15 0,9 Total

39 T.23. Opinió sobre la gestió dels recursos naturals que es realitza a Menorca com a destí f % Excel lent 29 1,7 Bona ,3 Regular ,4 Dolenta ,8 Molt dolenta 85 4,9 NS/NC 15 0,9 Total T.24. Efectes positius del turisme per a Menorca f Economia Llocs de feina 806 Desenvolupament industrial, innovació, producte local 269 Desenvolupament d'infraestructures, connectivitat 183 Dinamització social i cultural, obertura i enriquiment cultural, reconeixement i promoció 591 Altres 40 NS/NC 308 T.25. Efectes negatius del turisme per a Menorca f Saturació estiu platges, carreteres 760 Sobreexplotació recursos naturals, brutícia 939 Estacionalitat 203 Canvi i encariment de vida 382 Tot inclòs, males condicions laborals, beneficis a fora del destí 227 Altres 89 NS/NC

40 T.26. Quin ha de ser el principal objectiu del Pla de desenvolupament turístic de Menorca f Incrementar el nombre de turistes 71 Minimitzar els impactes negatius del turisme sobre els recursos naturals 962 Disminuir l'estacionalitat turística 952 Minimitzar els impactes negatius del turisme sobre el patrimoni històric i cultural 213 Crear llocs de feina 345 Augmentar els ingressos derivats del turisme 174 Augmentar la competitivitat del destí 261 Establir estratègies turístiques a llarg termini 693 NS/NC 24 f Altres Turisme qualitat 12 Destí sostenible/reserva de biosfera 10 Millor distribució dels ingressos entre la població 7 Millorar transport/accessibilitat 5 Disminuir nombre turistes 4 Turisme cultural 3 Augmentar i millorar oferta d'oci 2 T.27. Aspectes que cal destacar de Menorca com a destí turístic f Bellesa natural, paisatge i platges Tranquil litat i seguretat 581 Turisme actiu, esports i Camí de Cavalls 198 Patrimoni, història i cultura 635 Gastronomia i festes 355 Altres 40 NS/NC