Pla de Mobilitat Urbana Sostenible El Masnou

Transcripción

1 Pla de Mobilitat Urbana Sostenible El Masnou

2 OBJECTIU El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) representa una oportunitat per reflexionar sobre el model urbà, com un instrument de planificació de les polítiques ja empreses per l Ajuntament, amb l objectiu de definir estratègies de futur que estiguin en consonància amb el foment dels modes de desplaçaments més sostenibles (a peu, bicicleta i transport públic), la cohesió social i la defensa del medi ambient, garantint una millor qualitat de vida per a tots els que resideixen, treballen i desenvolupen les seves activitats al municipi. 2

3 JUSTIFICACIÓ (LEGISLACIÓ) Planejament territorial i urbanístic Mobilitat i accessibilitat Medi Ambient Decret 1/2005, text refós de la Llei d urbanisme Planejament territorial i urbanístic Llei 9/2003, de 10 de juny, de la mobilitat Decret 344/2006, dels estudis d avaluació de la mobilitat generada Decret 135/1995, Codi d Accessibilitat de Catalunya Llei 6/2009 d avaluació Ambiental de Plans i Programes Llei 16/2002 de contaminació acústica El PMUS és fruit d un treball tècnic i del consens ciutadà, mitjançant la participació ciutadana. El període de vigència del PMUS és de 6 anys. 3

4 ESTRUCTURA METODOLÓGICA 4

5 FASE 2-3 : Anàlisi - Diagnosi OFERTA DE MOBILITAT ANÀLISI DE LA DEMANDA El Territori La Ciutat Els desplaçaments Els Vianants Les Bicicletes El Transport Públic El vehicle privat i l aparcament Mercaderies en zona urbana Externalitats del Transport 5

6 LA CIUTAT: CONTEXT TERRITORIAL I SOCIAL La ciutat avui (2015) Alta qualitat ambiental, proximitat amb Barcelona i bona comunicació Població: residents, padró 2014 (creixement 0 2% anual, últims 4 anys). Densitat de població alta (mitjana 7.004,5 hab./km 2 ) Sector amb major volum poblacional Masnou alt- Pau casals, seguit per Masnou Centre habitatges. 85% són primera residència (2011) Motorització: Parc vehicles: vehicles (68% turismes). Taxa de motorització: 439,7 turismes/1.000 hab. (Cat. 443,8 - Maresme 446 ) Estructura Econòmica: 600 empreses: 82% pertanyen al sector serveis. Índex d autocontenció 31%; autosuficiència 54%. (Mataró 66%-74%) La ciutat demà (2021) Població: +2,4% població, respecte 2015, en un escenari de creixement alt Motorització: +5,6% del parc de vehicles, respecte

7 LA CIUTAT: CONTEXT TERRITORIAL I SOCIAL Sectors Població Motorització 7

8 ELS DESPLAÇAMENTS: COM ES MOU EL RESIDENT? El residents al municipi del Masnou realitzen desplaçaments diaris, dels que el 58,0% són interns, el 36,4% de connexió i el 5,6% externs. La mitjana és de 4,06 desplaçaments per persona i dia. 100% El Masnou, % RMB, % 80% 50% 60% 40% 25% 20% 0% interns connexió total A peu 65,2% 2,0% 40,4% Bicicleta 1,2% 0,0% 0,7% Transport públic 1,3% 23,3% 10,1% Transport privat 32,3% 74,7% 48,8% 0% Interurb Urbans ans A peu 64,5% 6,6% Bicicleta 1,6% 0,5% Transport públic 14,2% 27,0% Vehicle privat 19,7% 65,9% 2015 INTERN 2006 INTERN Transport privat 32,3% A peu 65,2% Transport privat 34,7% A peu 62,9% Transport públic 1,3% Bicicleta 1,2% Transport públic 2,4% Bicicleta 0,0% 8

9 ELS DESPLAÇAMENTS EN VEHICLE PRIVAT Els residents fan diàriament desplaçaments interns en VP desplaçaments de connexió en VP Resta Resta 9

10 El Territori El municipi Els desplaçaments Els Vianants Les Bicicletes El Transport Públic El vehicle privat Externalitats del Transport 10

11 LA MOBILITAT A PEU; xarxa bàsica de vianants Xarxa en forma de malla de 70,2 km, que connecta els principals centres atractors del nucli urbà Exclusiva per a vianants: 5,1 km ( 7,3%) Prioritat per a vianants: 3,1 km (4,3%) Pacificada amb voreres: 1,0 km (1,5%) Vies convencional: 54,3 km (77,6%) 11

12 LA MOBILITAT A PEU; intensitats de vianants Diàriament els residents fan desplaçaments interns a peu i 531 de connexió amb municipis propers Vorera al costat de la N-II: desplaçaments a peu al dia. Estació del Masnou: desp./dia Estació d Ocata i zona Ajuntament: i desp./dia Eix del carrer Roger de Flor: i desp./dia Zona centre Vies de connexió principals de la zona centre amb els barris 12

13 LA MOBILITAT A PEU; accessibilitat Accessibilitat xarxa principal vianants Platafor ma única; 4,3% All > 2,5 m; 8,2% Altres; 17,2% All 0,9m; 33,9% Passos Nombre % Correcte ,2% Elevat 41 3,4% Desplaçat 20 1,6% Inexistent ,8% Total ,0% 1,8 < All 2,5 m; 7,1% 0,9 < All 1,8m; 29,2% Pendents a la xarxa de vianants Pendent > 10%; 19% 47% 63% Pendent < 3%; 26% Pendent 6% - 10%; 28% Pendent 3% - 6%; 28% 13

14 LA MOBILITAT A PEU; Detecció de disfuncions PAM EL MASNOU Pla de millora de l accessibilitat a la via pública Crear espais preferents per a vianants a la zona centre de la vila Pacificar la plaça de Catalunya i entorn Pla de xoc de millora de voreres i calçades de carrers Reduir el nombre de carrers sense asfaltar Actuacions al Barri Antic Millorar el passeig i la platja del Masnou 14

15 El Territori El municipi Els desplaçaments Els Vianants Les Bicicletes El Transport Públic El vehicle privat Externalitats del Transport 15

16 MOBILITAT EN BICICLETA: Intensitats Diàriament els residents fan 485 desplaçaments interns en bicicleta (*valor enquesta, infravalorat) Utilització principal: oci i esport Aforaments: Passeig Marítim: carril bici específicament senyalitzat (en alguns trams) o espais compartits amb vianants, on poden accedir-hi bicicletes. Carretera BP-5002 Riera de Teià Volum important a la vorera de la N-II, on no està permès el pas de bicicletes Factors limitants: orografia accidentada i la manca d espais segregats 16

17 El Territori El municipi Els desplaçaments Els Vianants Les Bicicletes El Transport Públic El vehicle privat Externalitats del Transport 17

18 MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC, OFERTA Xarxa de Rodalies de Catalunya: 2 estacions (El Masnou i Ocata) Xarxa d autobusos urbans del Masnou, C rutes d autobús interurbà amb parada al municipi (2 nocturns) Cobertura bus urbà: 85% Cobertura bus interurbà: 97% Cobertura tren: 86% 18

19 MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC, DEMANDA Diàriament els residents fan desplaçaments de connexió en transport públic (el 88,2% en rodalies) i 530 interns Demanda de viatgers per parades, diari Cobertura bus urbà 19

20 MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC; Parades S han inventariat les 24 parades d autobús urbà 14 parades disposen de marquesina 20 amb pal localitzador 22 parades són accessibles, però 10 amb itineraris amb obstacles o voreres no accessibles 70% de les parades disposen informació 20

21 MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC; Disfuncions 21

22 El Territori El municipi Els desplaçaments Els Vianants Les Bicicletes El Transport Públic El vehicle privat Externalitats del Transport 22

23 MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT; JERARQUITZACIÓ La xarxa viària del Masnou té un total de 62,8 km Bidirecci onal; 33% Xarxa secundaria Unidirec cional; 67% Xarxa veïnal Bidirecci onal; 38% Unidirec cional; 62% 23

24 MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT; Intensitat de vehicles C-32: veh/dia (95% trànsit de pas) BP-5002: veh/dia (20% trànsit de pas) N-II: veh/dia (80% trànsit de pas) Vehicles/dia (suma 2 sentits) C. Guilleries Av. Joan XXIII Av. President JF Kennedy C. Rosa Sensat C. Tomas Vives Av. Cusí i Furtunet Av. Mare de Deu del Pilar C. Navarra

25 MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT; Intensitat de vehicles El viari del Masnou suporta un volum total de trànsit de vehicles: d'accés (72%) i (28%) intern-intern IMD D accés al municipi

26 MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT; Senyalització urbana S han inventariat un total de 100 senyals orientatius ubicats a la xarxa primària. Es detecta una manca de criteris i de localització de la senyalització, segurament per la instal lació gradual dels senyals, sense una planificació prèvia. També es detecta una falta general de senyalització orientativa de les zones d aparcament i sortida del municipi, i la presència de publicitat en els senyals. 26

27 MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT; Estacionament En el municipi del Masnou es comptabilitzen places d aparcament: a la via pública (76%) i fora de calçada (24%). Guals; 18% Públics; 6% Reserve s; 2% C/D; 1% Zona Port; 9% Zona Zona taronja; blava; 5% 2% Lliure i no regulat; 58% Demanda diürna Ocupació places legals, diürna Zona de residència dels que aparquen El Masnou Fora Bell Resguard inferior al 80% 38% 62% Masnou Centre superior al 90% 45% 55% Masnou Renfe superior al 90% 46% 54% Ocata superior al 95% 49% 51% 27

28 MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT; Estacionament Demanda d aparcament residencial (nocturna) Balanç d aparcament residencial (oferta-demanda) BARRI SECCIONS PARTIDES Oferta Demanda Balanç nocturn Setembre - Estació Masnou Masnou - Centre Masnou - Centre Masnou - Centre Ocata Ocata 2-4 oest Masnou alt - Pau Casals Masnou alt - Pau Casals Total

29 MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT; Estacionament PMUS EL MASNOU Hi ha un elevada oferta d aparcament en calçada a la via pública. Existeix un dèficit de places d aparcament al Masnou a la zona de Masnou Centre i Ocata. Paral lelament hi ha una ocupació diürna de places molt elevada, però més de la meitat dels vehicles provenen d altres municipis. Existeix una gran bossa d aparcament al Port del Masnou, infrautilitzada de park&ride, degut a l elevada oferta d aparcament lliure en carrers propers a les estacions de rodalies. ESTUDI D APARCAMENT DEL MASNOU, 2013 S han de gestionar l aparcament en les àrees identificades com a prioritàries (Ocata, Masnou Renfe i Masnou Centre) i paral lelament recuperar espai de la via pública per a altres usos. PAM EL MASNOU Guanyar places d estacionament convertint carrers amb doble sentit de circulació en vies de sentit únic. Crear zones d estacionament preferent per al veïnat en el teixit urbà. Implantar noves àrees taronges d aparcament als sectors de Llevant i de Ponent. Arranjar i senyalitzar els solars municipals en desús per destinar-los provisionalment a estacionament. Posar en marxa una aplicació per a dispositius mòbils que permeti a les persones usuàries pagar les zones d estacionament regulat. 29

30 El Territori El municipi Els desplaçaments Els Vianants Les Bicicletes El Transport Públic El vehicle privat Externalitats del Transport 30

31 EXTERNALITATS, Seguretat viària urbana Reducció d accidents amb víctimes, objectiu del Pla local de seguretat viària Urbà + Travessera N-II 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0 1,3 1,1 2,4 2,9 2,4 2,2 2,2 1,6 1,3 2,5 2,4 2,4 2,2 2,1 2,1 2,1 2,1 2,2 2,0 1,5 1,6 1,5 1,5 1,5 2,0 0,5 0, El Masnou Municipis hab. Catalunya 31

32 EXTERNALITATS, emissions i sorolls Energia final consumida en la mobilitat urbana i interurbana: tep any La mobilitat dins de la xarxa urbana al municipi és responsable del 12% del consum. Emissions de GEH derivades del transport: t CO 2 any v=30km/h v=60km/h v=120km/h 0 v=30km/h v=60km/h v=120km/h 32

33 FASES PMUS 33

34 ESTRUCTURA METODOLÓGICA El PMUS és fruit d un treball tècnic i del consens ciutadà, mitjançant la participació ciutadana. Treball de camp Anàlisi de dades Tallers Participació de la diagnosi Activitat Mou-te Formulari web DIAGNOSI PMUS PLA D ACCIÓ PMUS Participació del Pla d Acció Tallers Formulari web 34

35 OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PMUS Mobilitat equitativa: Garantir el dret a la mobilitat a totes les persones Millorar l accessibilitat de persones amb problemes de mobilitat reduïda. Garantir el dret a la mobilitat per a tots els col lectius. Garantir la cobertura territorial i horària del transport públic. Adequar l oferta de transport públic a les necessitats canviants de la mobilitat. Mobilitat sostenible i saludable: Reduir la dependència del vehicle privat Promoure els desplaçaments a peu i en bicicleta. Aconseguir un transport públic de qualitat i integrat. Reduir la contaminació atmosfèrica: reduir l emissió dels gasos causants de l efecte hivernacle. Disminuir la dependència de fonts d energia no renovables. Mobilitat Segura: Reduir l accidentalitat i augmentar la seguretat Reduir el nombre d accidents. Disminuir la velocitat de circulació. Protegir a vianants i ciclistes. Controlar el compliment de les sancions. Mobilitat eficient: Reduir els costos econòmics i de congestió del sistema de transport Aconseguir una distribució urbana de mercaderies àgil i ordenada. Augmentar el nombre de vehicles estacionats fora de calçada. Reduir el temps de desplaçament i la congestió Potenciar la qualitat dels mitjans de transport i la intermodalitat. Augmentar l ocupació dels vehicles de transport. 35

36 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL PMUS 1. Transvasament modal del vehicle privat als modes no motoritzats i transport públic 2. Reduir la mobilitat motoritzada (veh-km recorreguts en vehicle privat) 3. Minimitzar la distància dels desplaçaments 4. Augmentar la superfície i la qualitat de la xarxa de vianants 5. Fomentar l ús del transport col lectiu 6. Garantir l accessibilitat al sistema de mobilitat 7. Gestionar l oferta-demanda d estacionament per reduir el trànsit d agitació 8. Reduir les externalitats dels sistema de transport: Emissions GEH, contaminants atmosfèrics i reduir l accidentalitat Estratègies push&pull: grups d actuacions encaminats a variar els hàbits ciutadans sobre un determinat aspecte, que conformen una dualitat. PUSH: Enfocades a dissuadir d un determinat comportament que es considera que va en contra de l interès general, restringint o dificultant les possibilitats de dur-la a terme. PULL: Les que per contra pretenen incentivar un nou ús considerat més racional i/o eficient pel conjunt de la societat. 36

37 PROGRAMA D ACTUACIONS Millora de l accessibilitat i qualitat de l espai públic urbà. Promocionar els modes de transport més sostenibles: desplaçaments a peu en bicicleta i transpot public Plantejament estratègic de la mobilitat en vehicle privat Gestió integral de l aparcament 37

38 PLA D ACCIÓ DEL PMUS 60 actuacions en 13 àmbits Mobilitat a peu Mobilitat en bicicleta Mobilitat en transport públic col lectiu Mobilitat en vehicle privat motoritzat Aparcament Distribució urbana de mercaderies Seguretat viària Actuacions ambientals Accés a zones industrials i centres de treball Promoció, educació i sensibilització per l ús de modes sostenibles Creació i/o modificació de normatives existents Actuacions corresponents a altres administracions Mesures del PDM associades al PMUS 38

39 1. MOBILITAT A PEU Pla d acció del nucli antic i Ocata: Ampliar l'actual zona pacificada del centre urbà. Millora dels itineraris de xarxa bàsica a peu, entre els principals punts del municipi, i senyalització per a vianants. Millora i arranjament de l amplada i estat de les voreres Adequació i pintat de nous passos de vianants Permeabilitzar les travesseres urbanes per als vianants, i especialment del nucli urbà amb la zona de costa. Establir criteris per adequar i reubicar el mobiliari urbà segons els criteris d'accessibilitat. Establir convenis entre l'ajuntament de El Masnou i les entitats i associacions de persones amb discapacitat per coordinar actuacions que promoguin l'accessibilitat 39

40 1. MOBILITAT A PEU Pla d acció del nucli antic i Ocata: ZONA PACIFICADA c. Fontanils c. J. Maragall c. Navarra c. S. Miquel c. Tomàs Vives c. de Barcelona NII any +6 El 20% de la xarxa viària del Masnou estarà pacificada amb prioritat per als vianants any 12 40

41 1. MOBILITAT A PEU Pla d acció del nucli antic i Ocata: CARRER ROGER DE FLOR CARRER DR. AGELL Curt termini Mig termini 41

42 1. MOBILITAT A PEU Millora dels itineraris de la xarxa bàsica a peu Eixos N-S Joan XXIII - Pompeu Fabra Roger de Flor- Vallmora Dr. Agell Miquel Villà Josep Llimona Bassegoda -Roman Fabra Eixos E-O Passeig Marítim Camí Ral Luís Millet Jaume I, St. Miquel, Ciutat v. Jardí, Berguedà- Almería 42

43 1. MOBILITAT A PEU Millora de voreres i passos de vianants Ampliar les voreres de tots els eixos que formen part de la xarxa per a vianants i que actualment no tenen amplada suficient, amb l objectiu de millorar la mobilitat dels vianants i afavorir els desplaçaments a peu. Pintat i l adequació progressiva de passos de vianants de la xarxa principal i secundària 43

44 2. MOBILITAT EN BICICLETA Mobilitat de connexió intermunicipal en bicicleta: Millora de l itinerari ciclista pel passeig Marítim, dins del projecte de carril bici del Maresme, Departament de Territori i Sostenibilitat. Continuïtat Montgat port Premià de Mar Implantació del carril bici central a Badalona, entre Sant Adrià de Besòs i Montgat, projecte Bicivia, de l AMB. Connectivitat del passeig marítim a través de Montgat amb el Barcelonès nord. 44

45 2. MOBILITAT EN BICICLETA Mobilitat interna en bicicleta: Pacificar el nucli i creació de zones 30, convivència de la bicicleta Itineraris recomanats per a bicicletes Incrementar la dotació d'aparcaments. Aparcaments tancats en equipaments públics. Incrementar la flota municipal de bicicletes elèctriques. Torrent Vallmora Roger de Flor Sta Rosa St Felip Can Targa Joan Carles I CEIP Casa Marquès Puerto Rico Voramar I 45

46 3. MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC COL LECTIU Augmentar l oferta de bus urbà en diumenges i festius Estudiar la possibilitat d establir un bus llançadora entre la zona alta i l estació del Masnou. Actuacions per a la millora de la velocitat comercial del bus urbà Promoure l'ús de vehicles de transport públic urbà que funcionin amb energies alternatives Millora de la informació a l usuari del transport públic urbà i interurbà. Aplicació Moventis Realitzar el seguiment de la xarxa de transport públic interurbana per carretera per millorar les connexions amb municipis propers i zones generadores de mobilitat Millora de l accessibilitat i qualitat de les parades d autobús i Rodalies Estudiar la viabilitat de mancomunar el servei de taxi entre els municipis d Alella, Teià i el Masnou. Rehabilitació integral Baixador d Ocata 46

47 4. MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT MOTORITZAT Actualitzar la jerarquització viària, i establir el Pla de circulació en dues fases pel municipi, reordenant el trànsit Definir zones susceptibles a pacificar el trànsit i promoure'n el seu desenvolupament: pla d acció del nucli antic i Ocata, i protecció de zones pacificades, zones 30 Completar infraestructures viàries Pla de sentits únics de circulació (guanyar espai i seguretat) Millorar la senyalització d orientació. (Normativa) Mesures de pacificació per la Nacional II (Propostes de Rotondes, Pacificació velocitat permeabilizar amb passos) 47

48 4. MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT MOTORITZAT Pla de circulació: l estratègia de preservació del centre, que potenciarà la mobilitat a peu a la zona es complementa amb un esquema de mobilitat que no pivoti sobre els vials del centre. c. Guilleries c. Joan XXIII c. Montevideo Cusi i Fortunet c. C.V.. Jardí Kennedy M.Pilar c. Murcia c. Navarra c. S. Fàbregas c. S. Miquel c. Roger de flor c. J. Mirò c. Fontanils any +6 Xarxa primària al voltant del nucli pacificat Xarxa secundària dins del nucli pacificat 48

49 4. MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT MOTORITZAT Pla de circulació La zona pacificada del centre es consolida progressivament, protegint-se del trànsit de pas intern a la seva àrea. S amplia l anella de xarxa bàsica Desenvolupament de diversos sectors que preveu l obertura de vies estructurants c. Montevideo Voramar c. Del Mig M.Pilar c. Murcia c. Joan Mirò c. Fontanils c. Navarra any 12 49

50 4. MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT MOTORITZAT Zones de pacificació de trànsit: Pla d acció del nucli antic i Ocata i zones 30 Maricel Atmetllers Vallmora Santa Madrona Caramar Voramar Ocata Masnou Centre- Bell resguard 50

51 5. APARCAMENT Aplicar progressivament una gestió integral de l'aparcament, amb l ampliació de zones regulades, i senyalitzant tot l aparcament urbà. Augment de l estacionament fora de calçada. Gestió de l aparcament del port, d acord amb empresa concessionària, com a park&ride, també per a veïns de municipis propers. Senyalització dinàmica de l aparcament des de la xarxa d accessos Control de la indisciplina de l'aparcament a la via pública Mantenir el compliment del Codi d'accessibilitat de Catalunya per seguir garantint l'oferta d'aparcament en calçada adaptada per a persones de mobilitat reduïda Actual: 75% places en calçada 60% en calçada lliures 51

52 5. APARCAMENT Pla de gestió de l'aparcament Masnou -Alt Masnou -Centre Masnou -Mar Implantar zones d estacionament regulat als àmbits de Masnou Renfe, Masnou Centre i Ocata A les àrees del Pla de centre la gestió de les places ha de prioritzar l aparcament del veí i dissuadir de l aparcament de rotació Creació de nous aparcaments públics fora de la calçada i gestió de les places Ocupació: 95% dia - 90% nit 50-60% vehicles no empadronats 52

53 6. DISTRIBUCIÓ URBANA DE MERCADERIES Millorar la distribució urbana de mercaderies. 7. SEGURETAT VIÀRIA Millorar la seguretat a les cruïlles conflictives Millorar la seguretat en entorns sensibles: zones escolars, CAPS Definir criteris per la instal lació d'elements per al control de la velocitat Actualització del Pla local de Seguretat Viària 8. ACTUACIONS AMBIENTALS Promoció de vehicles eficients, baix consum energètic i reduïdes emissions de CO2 Promoció de combustibles alternatius per al transport Creació d'un punt de recàrrega de vehicles elèctrics Foment de la conducció eficient Millores sobre la contaminació acústica 53

54 9. ACCÉS A ZONES INDUSTRIALS I CENTRES DE TREBALL Promoure els plans de mobilitat a les empreses 10. PROMOCIÓ, EDUCACIÓ I SENSIBILITZACIÓ PER L ÚS DE MODES SOSTENIBLES Implantar actuacions de millora d'itineraris de camins escolars Moderació del trànsit i la velocitat dels vehicles a motor als entorns escolars Creació d'una comissió mixta de treball per a desenvolupar línies d'actuació en l'àmbit de mobilitat a les escoles Realitzar campanyes de sensibilització adreçades a la comunitat educativa per promoure un accés sostenible als centres Promoció de la mobilitat sostenible Promoció del cotxe compartit Consolidar la Setmana de la mobilitat Sostenible i Segura Millora de la Web de mobilitat i del transport del Masnou Promoure l'organització de cursos de conducció eficient i segura en bicicleta Difusió de l'oferta dels modes no motoritzats 54

55 11. CREACIÓ I/O MODIFICACIÓ DE NORMATIVES EXISTENTS Modificació de l Ordenança de circulació viària del Masnou 12. ACTUACIONS CORRESPONENTS A ALTRES ADMINISTRACIONS Actuacions corresponents al Pla Territorial General de Catalunya i el Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona (PTMB), Trasllat de la línia de rodalia Barcelona-Mataró a l interior Nou sistema de distribució dels trànsits interiors de la comarca en paral lel a l autopista C-32 entre Montgat i Pineda amb diferents opcions alternatives Millora dels traçats de la carretera d Alella a Vilanova del Vallès. Actuacions corresponents al Pla d infraestructures de transport de Catalunya (PITC) Crear una variant de l'actual línia ferroviària Barcelona-Mataró que permeti donar centralitat a les estacions i eliminar la barrera que actualment suposa el ferrocarril respecte a l'accés al mar. Creació de carrils específics per al bus als corredors d'entrada a Barcelona i a les entrades de les principals àrees urbanes, entre ells a la carretera C-31 un quilòmetre abans de la bifurcació amb la Pota Nord (B-20) fins a Mataró Trasllat de la N-II al corredor de la C-32. Propostes per al període de transició 2006/2016: introducció d'un peatge touala C-32 i la construcció de l'alternativa a l N-II. 55

56 13. MESURES DEL PDM ASSOCIADES AL PMUS Actuacions a la xarxa de carreteres Pla de seguretat viària Actuacions a la xarxa ferroviària Millora de l'accessibilitat a les Xarxes Ferroviàries. L estació d Ocata no es troba 100% adaptada. Actuacions a la xarxa d autobusos Seguiment anual de la demanda de les línies interurbanes segons tipologia: les línies d Alella i Teià (amb connexió amb les estacions Renfe del Masnou i Ocata) estan incloses en aquesta proposta. Actuacions de millora d accés als centres de treball Itinerari ciclable des de l estació de Renfe d Ocata fins al centre generador de mobilitat constituït pel polígon industrial del Camí del Mig. Actuacions a la xarxa de vies ciclistes. Es preveuen itineraris de xarxa bàsica per a bicicletes a: la carretera de Masnou a Granollers BP-5002, des de l estació Renfe del Masnou; la carretera d accés a Teià BV-5026, des de l estació Renfe d Ocata; l enllaç entre les estacions de Masnou i Ocata. Es preveu un aparcament tancat per a bicicletes a l estació d Ocata. 56

57 Gràcies per la vostra atenció 57