Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Sant Adrià de Besòs

Transcripción

1 Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Sant Adrià de Besòs Redacció: Direcció: 2016

2 Índex 1. Introducció 2. Procés metodològic i cronograma 3. Anàlisi dels desplaçaments 4. Diagnosi de la mobilitat 5. Propostes d actuació

3 1. Introducció

4 1. Introducció: el PMUS, una peça clau en la gestió municipal Normativa Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat Estableix els principis i els objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies dirigida a la sostenibilitat i la seguretat, i determinar els instruments necessaris perquè la societat catalana assoleixi aquests objectius i per garantir a tots els ciutadans una accessibilitat amb mitjans sostenibles. Els PMUS són el document bàsic per a configurar les estratègies de mobilitat sostenible dels municipis de Catalunya. L'àmbit territorial dels plans de mobilitat urbana és el municipi. El contingut dels plans de mobilitat urbana s'ha d'adequar als criteris i les orientacions establerts pels plans directors de mobilitat de llur àmbit: Pla Director de Mobilitat (PdM ) de la Regió Metropolitana de Barcelona Pla Director d Infraestructures (PDI ) La iniciativa per a elaborar i aprovar els plans de mobilitat urbana correspon als Ajuntaments. PdM RMB PDI

5 1. Introducció: el PMUS, una peça clau en la gestió municipal El PMUS articula un servei a la ciutadania i una gestió de la mobilitat municipal Marcs de referència: La Llei 9/2003, de la Mobilitat Directrius Nacionals de Mobilitat PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Model de ciutat a assolir 1 2 Grans objectius estructurants 1.1 Línies estratègiques Millorar la mobilitat amb l entorn immediat de Millorar la mobilitat amb l entorn immediat de Sant Joan Despí (Sant Feliu de Ll., Sant Just Desvern, Sant Adrià Esplugues de de Besòs Ll., Cornellà (Barcelona, de Ll., Sant Badalona Boi de Ll. i Santa i Coloma de Cervelló Santa Coloma de Gramenet) Propostes d actuació 1.2 Millorar la mobilitat interna de la ciutat Millorar la mobilitat interna de Sant Adrià de Besòs Principis del Pla: A. Sostenibilitat B. Accessibilitat C. Seguretat D. Eficiència E. Garantia de la qualitat de vida F. Garantia del dinamisme econòmic G. Integració de tots els col lectius i Administracions

6 1. Introducció: el PMUS, una peça clau en la gestió municipal El PMUS articula un servei a la ciutadania i proposa un sistema de gestió de la mobilitat urbana Medi Ambient Entorn Vianants Bicicletes Mercaderies Transport Públic Transport Privat Aparcaments Etc. Modes de desplaçaments Situació actual Recordem La planificació i gestió de la mobilitat inclou tots els modes de transport: vianants, bicicletes, transport públic, vehicle privat, etc. i tots aquells elements externs que també en formen part: medi ambient, seguretat viària, etc.

7 2. Metodologia i cronograma

8 2. Metodologia i cronograma 0. Recopilació d estudis previs I. Recollida d informació vinculada al PMUS. Execució dels treballs de camp II. Anàlisi de l oferta existent III. Anàlisi de la demanda IV. Caracterització del sistema de mobilitat PREDIAGNOSI PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA V. Diagnosi de la situació actual i futura VI. Definició d objectius VII. Propostes d actuació i programa i indicadors finals VIII. Tràmits i modificacions IX. Aprovació definitiva PMUS (Ple Ajuntament) DIAGNOSI i PROPOSTES PARTICIPADES PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE SANT ADRIÀ DE BESÒS

9 3. Anàlisi dels desplaçaments

10 3. Anàlisi dels desplaçaments Mobilitat dels residents EMQ 2011: Enquesta de mobilitat en dia feiner dels municipis de l àrea d influència directa de Barcelona Sant Adrià de Besòs: mostra de 790 enquestes a residents de 4 anys i més. Distribució: De connexió: (48,1%) 67,7% Barcelona 14,7% Badalona 3,6% Santa Coloma de G. 14,0% Altres Interns: (47,5%) Externs: (4,4%) Motiu dels desplaçaments Modes de transport

11 4. Diagnosi de la mobilitat actual

12 4. Diagnosi de la mobilitat VIANANTS Treball de camp: Caracterització de la xarxa principal de vianants (amplades i pendent longitudinal de les voreres, estat dels guals, etc.). Aforaments de vianants en 10 punts de la xarxa. Característiques generals de la xarxa de vianants: Sant Adrià presenta unes característiques favorables pels desplaçaments a peu. Els eixos amb una major intensitat de vianants es troben als barris de Sant Adrià Nord i Sant Joan Baptista, on hi ha els principals equipaments i zones comercials (Av. Catalunya i Av. Pi i Maragall). Pocs vianants travessen a peu el riu Besòs. Jerarquització de la xarxa de vianants (principal i secundària)

13 4. Diagnosi de la mobilitat VIANANTS Punts forts Accessibilitat: La xarxa principal de vianants té un 73% dels metres lineals de voreres amb amplades de pas superiors a 1,80 metres i un 11% de trams exclusius per a vianants. Un 94% dels guals de vianants de la xarxa principal compleix amb la normativa d accessibilitat vigent. Els guals de vianants no accessibles es concentren al polígon industrial Monsolís. El 98% dels metres lineals de la xarxa principal de vianants té un pendent baix, inferior al 6%. Pacificació: Al barri de Sant Adrià Nord es concentren la majoria de carrers pacificats del municipi (zona 30, illa de vianants, etc.). En els darrers anys, l Ajuntament ha prioritzat la introducció d elements físics de reducció de la velocitat dels vehicles (passos elevats de vianants, etc). Seguretat: S han realitzat actuacions per a millorar la seguretat dels vianants a l entorn d altres centres atractors / generadors de mobilitat, com és el cas dels centres escolars. En els darrers anys, l Ajuntament ha estat treballant amb recursos interns la implantació de camins escolars. Sant Adrià disposa d una senyalització específica per a vianants, tot i que no cobreix tot el territori del municipi.

14 4. Diagnosi de la mobilitat VIANANTS Punts febles L efecte barrera que suposen les dues autovies (C-31 i Ronda Litoral/B-10) i la línia ferroviària que travessen el municipi suposen importants dèficits de connectivitat i discontinuïtats. El passeig Marítim de la Mar Bella de Barcelona i el passeig Marítim de Sant Adrià no estan connectats. La zona del Port Fòrum és un obstacle per a la seva continuïtat. S han detectat els següents dèficits al Parc Fluvial del Besòs pel que fa a la mobilitat de vianants: Inexistència d'una senyalització informativa i d'orientació per vianants i ciclistes Encaix de la trama urbana amb els viaductes que permeten creuar el riu Accessibilitat dels itineraris de vianants

15 4. Diagnosi de la mobilitat BICICLETES Treball de camp: caracterització de la xarxa ciclista (amplades, estat, etc.). Aforaments de bicicletes en 10 punts de la xarxa. A nivell intern i extern la xarxa presenta discontinuïtats. La xarxa ciclista té una longitud total de més de 21 km i està formada per: carril bici, via pacificada i camí verd. Els eixos més utilitzats pels ciclistes són: av. Eduard Maristany -c. Ramon Llull; Parc Fluvial del Besòs; Classificació de la xarxa de vies ciclistes Altres eixos ciclistes principals: av. Catalunya,; c. Olímpic, eix c. Cristòfol de Moura c. Torrassa; av. Pi i Maragall;

16 4. Diagnosi de la mobilitat BICICLETES Punts forts La longitud total de la xarxa ciclista és de més de 21 km. La tipologia de via ciclista més habitual és el carril bici (8 km de longitud dels trams de carril bici del Parc Fluvial del Besòs, que signifiquen un 45% de la longitud total de la xarxa), seguit de la via pacificada (5 km i un 30% de la longitud total de la xarxa). La resta està formada per camins verds. Pràcticament tota la xarxa de vies ciclistes presenta pendents baixos o inexistents. Es pot creuar el riu Besòs per tres punts diferents: el viaducte a la Ronda del Barcelonès; el carrer Torrassa; i l Av. Eduard Maristany. Una part significativa dels carrers de zona 30 disposen d elements reductors de la velocitat. Una part de l itinerari de la Ronda Verda del Barcelonès discorre pel terme municipal de Sant Adrià de Besòs. Existeixen dues senyalitzacions específiques per als ciclistes al municipi: la de la Ronda Verda del Barcelonès; i la pròpia de l àmbit territorial del Consorci del Besòs.

17 4. Diagnosi de la mobilitat BICICLETES El riu Besòs i les infraestructures viàries i ferroviàries existents generen un efecte barrera i fan difícil algunes connexions entre barris. Falta de senyalització en alguns punts de la xarxa de vies ciclistes. No cobertura del sistema de bicicletes públiques de Barcelona ( Bicing ) al municipi. La majoria dels itineraris urbans i interurbans no tenen continuïtat. Algunes de les connexions pendents a desenvolupar són: Barcelona - Sant Adrià de Besòs Badalona - Sant Adrià de Besòs La xarxa presenta també uns dèficits específics: Les dues cruïlles del carrer Carmen Amaya sota el pont de la Ronda Litoral són perilloses i no disposen de senyalització de pas específica pels ciclistes. A l avinguda de les Corts Catalanes, entre el carrer Olímpic i l avinguda Catalunya, hi ha un carril bici pintat sobre la vorera del costat mar que actualment està en desús. Al Passeig de la Rambleta els vehicles circulen sobre el carril bici. El carril bici del carrer de la Pau, es troba habitualment ocupat per taxis. Punts febles

18 4. Diagnosi de la mobilitat TRANSPORT PÚBLIC Xarxa ferroviària: 1 línia del servei de rodalies de Barcelona (R1: Molins de Rei - Maçanet-Massanes) 1 línia del servei de rodalies de Girona (RG1: L'Hospitalet de Llobregat - Figueres) 3 línies del servei de tramvia del Trambesòs (T4, T5 i T6) 1 línia del servei de metro de l AMB (L2: Badalona Pompeu Fabra - Barcelona Paral lel). Modes viaris: Xarxa d autobusos: 12 línies metropolitanes diürnes, 2 línies interurbanes diürnes i 3 línies nocturnes Taxi: servei de taxi integrat a l Institut Metropolità del Taxi (IMET)

19 4. Diagnosi de la mobilitat TRANSPORT PÚBLIC Punts forts Xarxa d autobusos: Hi ha una bona connectivitat entre els barris i els principals punts d atracció metropolitans. Sant Adrià de Besòs disposa d una bona cobertura territorial dels serveis d autobusos metropolitans a pràcticament totes les zones urbanes del municipi. El 90% de les parades d autobús no tenen problemes d accessibilitat. El 100% de la flota d autobusos és accessible i adaptada a PMR i l edat mitjana dels vehicles no supera els cinc anys d antiguitat. A Sant Adrià de Besòs també hi presten servei dues línies interurbanes. Xarxa ferroviària: Sant Adrià de Besòs disposa d un elevat nombre de serveis de la xarxa de Rodalia de Barcelona. Tres línies de la xarxa de tramvia del Trambesòs. Intercanviadors modals: L intercanviador estació de Rodalies - estació de Trambesòs es troba en un àmbit en transformació urbana dins el municipi. També són intercanviadors importants per al municipi les estacions de metro d Artigues - Sant Adrià (L2) i Besòs, La Pau, Besòs Mar i el Maresme - Fòrum (L4), tot i que estan ubicades fora del terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

20 4. Diagnosi de la mobilitat TRANSPORT PÚBLIC Xarxa d autobusos: No hi ha un corredor amb una oferta potent al marge dret del riu Besòs. A més, la xarxa té una estructura marcadament radial i no hi ha cap línia d'autobús que permeti la connexió directa entre els barris de La Mina, El Besòs i La Verneda. La línia 143 realitza una itinerari que se solapa amb una línia metropolitana preexistent: la línia B23. Xarxa ferroviària: L oferta d expedicions del servei de Trambesòs és força desigual al seu pas per Sant Adrià de Besòs en funció dels trams on coincideixen més d una línia. Intercanviadors modals: Per la seva localització, l estació de metro de Verneda (L2) no es pot considerar un intercanviador, ja que els seus accessos estan situats força lluny del principal eix viari i de transport públic de la seva zona, la rambla Guipúscoa. Pel que fa l intercanviador estació de Rodalies - estació de Trambesòs: Està ubicat en un àmbit amb barreres físiques importants. A més, la ubicació de les parades d autobusos en relació a les entrades a l estació és millorable, igual com la senyalització. Punts febles

21 4. Diagnosi de la mobilitat VEHICLE PRIVAT Xarxa viària: El terme municipal està travessat per dues infraestructures viàries d alta capacitat: l autopista C-31 i la Ronda Litoral (B-10). Queda pendent consolidar la xarxa viària d alguns barris (La Catalana) i millorar la connexió viària entre alguns barris (Port Fòrum La Catalana i Besòs Verneda, per exemple). S està treballant en la pacificació del trànsit (zones 30, illa de vianants, etc.). Jerarquització viària: Jerarquització de la xarxa viària

22 4. Diagnosi de la mobilitat VEHICLE PRIVAT Punts forts Carrer Girona Carrer de les Monges El terme municipal de Sant Adrià de Besòs resta al bell mig de l'encreuament de les autovies C-31 i Ronda Litoral (B-10). De fet, aquestes dues infraestructures viàries d alta capacitat són les principals vies de connexió del municipi, ja que permeten la connexió amb Barcelona, amb la resta de municipis de l AMB i la comarca del Maresme. La permeabilitat i accessibilitat entre les dues ribes del riu Besòs és molt alta. Alguns carrers de la xarxa secundària veïnal presenten mesures de pacificació del trànsit: carrers residencials i carrers amb velocitat limitada a 30 km/h, principalment. Existeix una senyalització d orientació del trànsit a la xarxa primària que informa els conductors dels principals itineraris per accedir als principals pols d atracció del municipi (barris, serveis administratius, culturals i educatius, etc.). Actualment s està redactant un nou Pla Local de Seguretat Viària (PLSV).

23 4. Diagnosi de la mobilitat VEHICLE PRIVAT Punts febles Les principals disfuncionalitats de les vies interurbanes que discorren pel municipi són: La Ronda Litoral no disposa de calçades laterals al seu pas per Sant Adrià de Besòs. L accessibilitat de la C-31 a Sant Adrià de Besòs és baixa, ja que l accés 210. Sant Adrià B. Badalona sud se situa dins el terme municipal de Badalona. Hi ha conductors que fan dreceres dins el viari intern del municipi per tal d evitar alguns trams de la Ronda Litoral que estan fortament congestionats en algunes franges horàries els dies feiners. Caldrà avaluar l impacte de la mobilitat generada en els nous desenvolupaments urbanístics pendents, com per exemple: reconversió del Front Litoral, Port, Campus Universitari, La Mina Nova, Ronda Litoral, Via Trajana - Sant Ramon de Penyafort i zona industrial de Monsolís. Ronda Litoral Campus Diagonal Besòs Impacte dels esdeveniments massius puntuals: BCN Beach festival, etc. El Pla Director de Senyalització no s ha executat. La campanya d aforaments realitzada ha permès constatar que en alguns punts de la xarxa viària del municipi els conductors no respecten els límits de velocitat vigents. St. Ramon de Penyafort - Via Trajana

24 APARCAMENT 4. Diagnosi de la mobilitat APARCAMENT S ha realitzat la caracterització de l aparcament tant a la via pública com fora de la via pública. Les dades d oferta i demanda d aparcament han permès calcular el balanç de l aparcament a tots els barris de la ciutat. A LA VIA PÚBLICA FORA DE LA VIA PÚBLICA Lliure o no regulat Regulat Ús privat Ús públic Fila / semi bateria / bateria Zones de C/D, blava, reserves estacionament, etc. Guals individuals / comunitaris Propietat pública / privada Soterrat / no soterrat Aparcament lliure Aparcament de motos Zona blava Zona preferent per a residents PMR Càrrega / descàrrega Aparcament en finca privada Bosses d aparcament

25 4. Diagnosi de la mobilitat APARCAMENT OFERTA D APARCAMENT: l oferta d aparcament nocturna és l oferta total d aparcament per als residents al municipi i és la suma de: a) Oferta a la via pública: oferta d aparcament lliure a la via pública oferta d aparcament preferent per a residents Oferta d aparcament lliure a la via pública oferta d aparcament regulada a la via pública que és d aparcament lliure a la nit b) Oferta fora de la via pública: oferta en finca privada (guals) bosses d aparcament en superfície aparcaments subterranis o fora de la calçada d ús privat

26 4. Diagnosi de la mobilitat APARCAMENT DEMANDA D APARCAMENT: la demanda d aparcament dels residents s ha obtingut a partir les dades recollides tant de l oferta com de la demanda d aparcament: Hi ha un superàvit d oferta d aparcament d un 24%. En els barris de Sant Joan Baptista, La Verneda i La Catalana s estima que hi ha superàvits importants. En els barris de La Mina i El Besòs, hi ha un dèficit d aparcament.

27 4. Diagnosi de la mobilitat APARCAMENT Punts forts Existeix una regulació de l aparcament en algunes zones de la ciutat: Àrea residents als barris de Sant Adrià Nord i La Verneda, Àrea blava a la rodalia del principal eix comercial (av. Catalunya), Hi ha bosses d aparcament regulades. Hi ha un elevat grau d indisciplina a l hora d aparcar als polígons industrials de Monsolís i El Sot (cotxes sobre la vorera, dobles files, etc). No obstant, aquestes indisciplines només provoquen problemes als vianants en alguns casos puntuals. Cal millorar la informació sobre l oferta de places d aparcament en superfície, especialment de les bosses d aparcament regulades existents. Un percentatge elevat dels vehicles de Sant Adrià de Besòs aparca al carrer. Hi ha una demanda important de vehicles park&ride que actualment no tenen un espai dedicat, fet que genera interferències amb la resta de demandes d aparcament. Hi ha una significativa indisciplina en l ús de les places les reservades per a persones amb mobilitat reduïda i les reservades per als veïns. Punts febles

28 4. Diagnosi de la mobilitat MERCADERIES Treball de camp: enquestes a 50 transportistes identificant els principals hàbits i recollint la seva percepció sobre el funcionament de les zones habilitades per a les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies. Itinerari de vehicles pesants: Els principals itineraris dels vehicles pesants a l interior del municipi de Sant Adrià de Besòs són:

29 4. Diagnosi de la mobilitat MERCADERIES Punts forts La circulació dels vehicles pesants per l interior del municipi està regulada mitjançant l ordenança municipal reguladora de la circulació de vianants i de vehicles. Actualment no existeix una senyalització específica per a vehicles pesants a la xarxa primària i secundària. S'ha detectat el pas de vehicles pesants per zones amb alta concentració de vivendes (especialment al carrer Torrassa) que accedeixen al P.I. El Sot. Fóra necessari definir itineraris de pas dels vehicles pesants al municipi. Hi ha una significativa indisciplina en l ús de les places de càrrega i descàrrega. És necessari definir uns criteris per a la ubicació de les places de càrrega i descàrrega. Punts febles

30 5. Propostes d actuació

31 5. Propostes d actuació Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Sant Adrià del Besòs Grans objectius estructurants Línies estratègiques Propostes d actuació Unimodals A peu Bicicleta Transport públic Transport privat Mercaderies Aparcament Multimodals Intermodalitat Seguretat Viària Contaminació atmosfèrica i acústica Avenços tecnològics Gestió de l espai públic Sensibilitzar la ciutadania

32 5. Propostes d actuació El PMUS articula un servei a la ciutadania i una gestió de la mobilitat municipal Objectius unimodals: Objectiu 1: Afavorir les condicions per a la mobilitat dels vianants. Objectiu 2: Augmentar la participació de la bicicleta en el conjunt de mitjans de transport d'ús habitual, tot creant les condicions d'infraestructures, de gestió del trànsit i d'educació viària necessàries per promoure'n la utilització. Objectiu 3: Promoure la utilització del transport públic davant del transport privat, i oferir un sistema de transport col lectiu de qualitat i competitiu respecte als desplaçaments en vehicle privat. Objectiu 4: Fomentar un ús racional del cotxe, bo i aplicant mesures que facilitin el traspàs de ciutadans a altres mitjans de transport més sostenibles i que promoguin la intermodalitat. Objectiu 5: Compatibilitzar l oferta d aparcament amb la demanda de rotació i de residents, el dinamisme econòmic de la ciutat i les bones condicions d accés i mobilitat per als mitjans més sostenibles. Objectiu 6: Garantir una distribució de mercaderies, de manera àgil, ordenada, amb el mínim impacte sobre el sistema de mobilitat de la ciutat i garant del ple desenvolupament de les activitats econòmiques de la ciutat.

33 5. Propostes d actuació El PMUS articula un servei a la ciutadania i una gestió de la mobilitat municipal Objectius multimodals: Objectiu 7: Fomentar la intermodalitat com a mesura per assolir un ús eficient dels diferents mitjans de transport en cada tram de la cadena de transport. Objectiu 8: Millorar la seguretat viària mitjançant la reducció de l accidentalitat i respectant l espai públic destinat a cada mitjà de transport. Objectiu 9: Controlar i disminuir els nivells de contaminació atmosfèrica i acústica provocats pel trànsit. Objectiu 10: Aprofitar els avenços tecnològics existents per millorar el sistema de mobilitat i el control del trànsit. Objectiu 11: Preveure en les futures actuacions una configuració de l espai públic que tingui en compte les necessitats del model de mobilitat. Objectiu 12: Sensibilitzar la ciutadania i conscienciar-la dels valors que contenen els principis i objectius establerts en aquest Pla.

34 5. Propostes d actuació VIANANTS Propostes: Accessibilitat: a) Eixamplament de voreres: per assolir 1,8 metres d amplada útil (ORDRE VIV/561/2010) b) Millora dels guals de vianants: construcció de guals inexistents (ORDRE VIV/561/2010) c) Execució del Pla d'accessibilitat Seguretat: d) Camins Escolars e) Implantació de semàfors amb comptadors de temps en algunes cruïlles Promoció: f) Tiramilles : mapa sinòptic de la ciutat que expressa les distàncies a peu entre els principals pols, així com el temps necessari per recórrer-les. Parc Fluvial: g) Millora de la mobilitat a peu a l'entorn del Parc Fluvial del Besòs h) Millora de la mobilitat al Parc Fluvial del Besòs: convivència vianants - ciclistes

35 5. Propostes d actuació BICICLETES Propostes: a) Directrius per al disseny de vies ciclistes en els nous desenvolupaments urbanístics: definició de criteris per la implantació de noves vies ciclistes en funció de la classificació funcional dels carrers als quals s implantin (bàsica, secundària o veïnal). Tipologia via ciclista: carril bici protegit, carrer zona 30, vorera bici, carrer de convivència, vorera de convivència. Dimensions dels carrils bici: Manual per al disseny de vies ciclistes de Catalunya b) Millora de la seguretat de la xarxa ciclista c) Creació d'una xarxa urbana i interurbana de vies ciclistes d) Garantir les infraestructures necessàries per a l accés en bicicleta (aparcaments segurs, etc.) als principals centres generadors i/o atractors de mobilitat del municipi: centres escolars, equipaments esportius, dependències municipals, estacions de transport públic, etc.

36 5. Propostes d actuació BICICLETES Propostes: e) Campanyes de promoció i difusió de la xarxa de vies ciclistes (tant a nivell urbà com interurbà) f) Dissenyar programes de formació sobre l ús urbà de la bicicleta i sobre la normativa vigent g) Impulsar la integració d un sistema de bicicleta pública en l àmbit metropolità h) Pla de manteniment de la xarxa de carrils bici del municipi

37 5. Propostes d actuació TRANSPORT PÚBLIC Propostes: Millores generals: a) Nova estació de Rodalies a la Via Trajana b) Millora dels punts negres de la xarxa de transport públic: fruit de l acord entre l Ajuntament, els operadors i l AMB. c) Instal lació de pantalles d informació dinàmica en alguns punts neuràlgics de la ciutat Xarxa de tramvia: d) Perllongament del servei T4 del Trambesòs cap al Maresme (Sant Adrià - Port de Badalona) e) Estudiar possibles canvis a les línies T5 i T6 del Trambesós al seu pas pel barri de la Mina

38 5. Propostes d actuació TRANSPORT PÚBLIC Propostes: Xarxa d autobusos: e) Millora de l accessibilitat de les parades Parada Nom parada Línies Tibidabo - Mare de Déu de Montserrat 42, 60, B25, N11, N2, H Av. de la Platja - Fermí Borràs B23, B26, N Av. Pi i Margall - Ricart B14, B25, B30, B31, N6, N Av. Eduard Maristany - Estació Rodalies B Via Trajana - Tibidabo B Ricart - Pl. De la Vila B20, B23, B Pg. de la Pollancreda - Nebot B14, B20, B30, B31, N2, N6 f) Plataforma reservada de bus pel marge esquerre del Besòs g) Proposta de millora estratègica de la xarxa d'autobusos al marge dret del riu Besòs Línia B23 Línia 143 Marge esquerre del Besòs

39 5. Propostes d actuació TRANSPORT PÚBLIC Propostes: Xarxa d autobusos: h) Millora dels passos elevats per a vianants: definició dels criteris de disseny a seguir per a la construcció i implantació de passos de vianants de ressalt sense comportar una molèstia als usuaris, principalment, autobusos i serveis públics. Es seguiran les recomanacions especificades al Manual de disseny de les vies urbanes per a la mobilitat sostenible elaborat per l AMB. Alçada (h) Amplada total (a) Amplada altiplà (c) Llargada rampes (b) Pendent rampes (p) 10 cm > 13 m 6,50 m > 2 m màxim 5% 15 cm > 15 m 6,50 m > 3 m màxim 5% P-20 S-13 P-15a R-301

40 5. Propostes d actuació VEHICLE PRIVAT Propostes: a) Proposta de nova jerarquia viària La jerarquització viària determina l organització i la gestió del trànsit al municipi. Integració amb la resta de xarxes de modes de transport (vianants, transport públic, bicicleta, etc.). Reducció de l accidentalitat. Reducció de la contaminació atmosfèrica. Pacificació del trànsit. b) Directrius per a la implantació de Zones 30 c) Estendre la xarxa de carrers de zona 30, carrers de prioritat invertida i carrers exclusius per a vianants Donar un major protagonisme als vianants (convivència). Evitar el trànsit de pas. Incrementar la seguretat viària. Reduir les emissions contaminants i el soroll. Reduir el consum de combustible i augmentar l eficiència energètica. Major intervenció social en la planificació i la gestió de l espai públic.

41 5. Propostes d actuació VEHICLE PRIVAT Propostes: d) Redacció d'un Pla Director de Senyalització e) Millora de la mobilitat a l entorn de la Zona Universitària f) Reordenació del trànsit a l'avinguda Pi i Margall g) Mesures per a evitar el trànsit de pas de vehicles per l'interior del barri de La Catalana h) Reordenació del trànsit al barri de La Mina i) Reordenació del trànsit al barri de Sant Adrià Nord j) Reordenació del trànsit al P.I. Monsolís k) Pla d'aforaments de vehicle privat l) Promocionar les iniciatives de mobilitat col laborativa com a alternativa a l ús i la propietat de vehicles privats m) Impuls de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en la gestió de la mobilitat

42 5. Propostes d actuació APARCAMENT Propostes: a) Reordenació de l'aparcament als P.I. Monsolís i El Sot b) Reordenació de l'aparcament al barri de Sant Adrià Nord

43 5. Propostes d actuació MERCADERIES Propostes: a) Xarxa integrada de vehicles pesants amb els municipis de la rodalia orientada a l'accés a Polígons i Zones Industrials b) Ubicació de noves zones de càrrega i descàrrega Anàlisi de la relació entre l oferta i la demanda de places per a càrrega i descàrrega. Detecció de punts de conflicte per inseguretat o falta de places de càrrega i descàrrega. Previsió de nous desenvolupaments industrials o comercials. Proposta de noves zones de càrrega i descàrrega. c) Millora als accessos als polígons industrials d) Unificar/coordinar la normativa de circulació dels vehicles pesants (així com la distribució urbana de mercaderies) a nivell supramunicipal. e) Millora integral del P.I. Monsolís Situació actual Carrer Balmes

44 5. Propostes d actuació MULTIMODALS Propostes per als objectius multimodals: a) Estudi sobre el futur de les bosses d aparcament un cop es consolidi el planejament vigent b) Millora de la seguretat als carrers i cruïlles amb una concentració d'accidents més elevada tenint en compte els resultats del Pla Local de Seguretat Viària c) Desenvolupar les propostes de suport al vehicle elèctric definides en el Pla Metropolità de Mobilitat Urbana d) Estudi d'implantació de noves tecnologies de la informació i la comunicació per a millorar la gestió de la mobilitat e) Redacció d'unes Ordenances de Mobilitat f) Definició dels procediments de comunicació i informació a la ciutadania en temes relacionats amb la mobilitat urbana sostenible g) Integrar tots els col lectius i agents socials de la ciutat en el model de mobilitat sostenible h) Millorar la visibilitat dels sistemes d informació existents sobre el sistema de mobilitat de la ciutat i creació de nous canals d informació que els complementin i) Definició dels estàndards que han de complir els Estudis de Mobilitat associats a activitats puntuals

45 Cloenda Gràcies per la vostra atenció Oficina principal Av. Pompeu Fabra, 12, baixos Barcelona Tel.: (+34) Fax: (+34) Delegació a les Illes Balears Pérez Galdós, 5, 5è A Palma de Mallorca Tel.: (+34) Fax: (+34)