Montserrat Masdeu i Font, Inypsa Mercè Rius i Serra, Paymacotas Humbert Salvadó i Cabré, UB

Documentos relacionados
Índex. 1.-Ubicació Caracteristíque físiques de l aigua Sòlids totals: Olors: efectes dels olors:...

Optimització i millores de les instal lacions de tractament d aigua residual i regenerada del Port de la Selva

ELIMINACIÓ BIOLÒGICA DE NUTRIENTS


INFORME ANALISIS RESUM

Sistemes de depuració natural amb aiguamolls artificials al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l Obac

INDICADORS BÀSICS I.C QUALITAT AIGUA DEPURADA (Fòsfor)

Dossier de premsa. Projecte TREVA: Tecnologies per a la recuperació i valorització de nutrients en el cicle de l aigua

El cicle del carboni

INFORME ANALISIS RESUM

TEMA 2 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES

INFORME ANALISIS RESUM

Enllaços intermoleculars

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B

Biosfera I. L autoregulació de les poblacions. Capacitat de sosteniment (K) Període d assentament. Fase de creixement exponencial

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL

La depuradora del segle XXI 1. INTRODUCCIÓ

Variació població. Població

Districte universitari de Catalunya

Estructura de població i desigualtats socials Grau de Treball Social Francesc Valls Fonayet. 3. Característiques de la població: el cas de Catalunya

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

Modelització de l Estació Depuradora d Aigües Residuals de Granollers

Disseny d una planta de tractament de purins amb producció de biogàs

Dos experiments quantitatius ràpids amb aigua oxigenada

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Famíles lògiques. Escala d integració. Conjunt de tots els components lògics fabricats amb la mateixa tecnologia. Nº de portes

emergents SHARON i ANAMMOX per al tractament d aigües amb una alta càrrega de nitrogen

Projecte SGHGEMS Emissions de sulfhídric i gasos d efecte hivernacle en col lectors mediterranis, Sulfide and GreenHouse Gas Emisions from

APRENENTATGE DE LA TÈCNICA DELS MOVIMENTS BÀSICS Joan Rius Sant

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

Introducció als elements químics. Sessió 1

MICROORGANISMOS DE PLANTAS DEPURADORAS

ANEXO III: CONTROL OPERACIONAL DE MICROTHRIX PARVICELLA

Què són les cèl lules?

Ocupació per sectors d'activitat I

1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS.

Modelització i simulació de la desnitrificació en aigua subterrània SUMARI DE L'ANNEX 1 SOLUCIONS ANALÍTIQUES DE L'ESTAT ESTACIONARI 3

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Qualitat Ambiental

POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs

Districte universitari de Catalunya

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

BIOQUÍMICA. Metabolisme

Perquè Teoria de Sistemes

Física o química 2 La cera i el gel

Creixement Econòmic: Fets importants

gasolina amb la UE-15 Març 2014

I JORNADES TÈCNIQUES DE GESTIÓ D ESTACIONS DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS

INDICADORS BÀSICS I.C QUALITAT AIGUA DEPURADA (DQO)

Dins d aquest apartat s estudia la composició dels purins i es resumeixen les tecnologies de tractament de residus ramaders que existeixen actualment.

La matèria: els estats físics

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

Podem fer bon compost? Com és i quant costa el compost que fem? Perquè considerem que fem bon compost? Perquè considerem que fem bon compost?

Oportunitats d estalvi energètic lligades al procés de tractament, la selecció d equipaments i les estratègies d explotació d EDAR

AVALUACIÓ DE LA DOCÈNCIA FCSB

ELS ELEMENTS QUÍMICS. IES Jaume Salvador i Pedrol Departament de Física i Química

FÍSICA DEL MEDI AMBIENT 2. La radioactivitat

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

ESTUDI DE LA INTERACCIÓ CEL.LULAR AMB LA MATRIU EXTRACEL.LULAR I LA SEVA REGULACIÓ EN LA FPI: POSSIBLES VIES PER A INHIBIR LA PROGRESSIÓ FIBROGÈNICA

INTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA

ELIMINACIÓN DE EPISODIOS DE DESARROLLO MASIVO DE FILAMENTOS EN LA EDAR DE PUENTE GENIL

Aparell per a demostrar l efecte hivernacle

Nou CTE HE1. Principals canvis. Manresa 18 d octubre

Aparell per a demostrar l efecte hivernacle

ANNEX F Torre de Refrigeració

Origen i evolució de la vida. Temes 2, 3 i 4

ELS ENZIMS. TEMA 1 - part 2

Ciència a l aula d E.I. 4 anys

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

Edició Ajuntament de Barcelona Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d Immigració i Interculturalitat

2 ESO - Física i Química

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

LA PRODUCCIÓ DE LLET. Míriam Grasa, veterinària ARCC Curs de Formació de Cabrum lleter

LA FORÇA. Beneficis de l entrenament de. Això és el bàsic. La Força i l aparell locomotor. Com millorar la Força. Força. Mètodes d entrenament

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Guia didàctica sobre la depuració de les aigües

LA GESTIÓ DE BIOSÒLIDS A L AGÈNCIA CATALANA DE L AIGUA

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

CaF 2 H 2 O. NaCl N 2. SiO 2. Substàncies iòniques. Substàncies covalents moleculars. Substàncies covalents atòmiques. substàncies metàl liques

Acústica dels instruments de corda

Estudio del control de Microthrix parvicella en las estaciones depuradoras de aguas residuales. artículostécnicos

PROTOCOL D ACTUACIÓ FARMACÈUTICA

ENZIMS. Variació de la velocitat de reacció segons la concentració de substrat

7. CAS PRÀCTIC: EDAR DE FIGUERES

Característiques. Els enzims. Classificació

Tot el que ens envolta és matèria, però...

Variació : +270 habitants (+1,14%)

IMPLANTACIÓ D OPENERP EN UNA EMPRESA

VIES DE GESTIÓ DELS FANGS D EDARs SITUACIÓ ACTUAL I PREVISIONS

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA

Procesos biológicos avanzados SBR-NO para tratamiento de lixiviados. w w w. a h i d r a. c o m

taxa (%) anys taxa (%) anys taxa (%) anys

Transcripción:

Montserrat Masdeu i Font, Inypsa Mercè Rius i Serra, Paymacotas Humbert Salvadó i Cabré, UB

Problemàtica Bulking Foaming aeració Foaming a digestió anaerobia Elevada incidència en procesos d eliminació de nutrients, especialment a l hivern.

Característiques morfològiques Bacteri filamentos inclòs en els Actinomicets Senseramificacions, corbada, semblant a cabells Presència de grànuls de reserva (Polifosfats i PHA) Gram positiu Neisser positiu (grànuls de polifosfat intracel.lulars) Superfície hidrofòbica

Característiques morfològiques Bacteri filamentos inclòs en els Actinomicets Senseramificacions, corbada, semblant a cabells Presència de grànuls de reserva (Polifosfats i PHA) Gram positiu Neisser positiu (grànuls de polifosfat intracel.lulars) Superfície hidrofòbica

Característiques morfològiques Bacteri filamentos inclòs en els Actinomicets Senseramificacions, corbada, semblant a cabells Presència de grànuls de reserva (Polifosfats i PHA) Gram positiu Neisser positiu (grànuls de polifosfat intracel.lulars) Superfície hidrofòbica

Característiques morfològiques Bacteri filamentos inclòs en els Actinomicets Senseramificacions, corbada, semblant a cabells Presència de grànuls de reserva (Polifosfats i PHA) Gram positiu Neisser positiu (grànuls de polifosfat intracel.lulars) Superfície hidrofòbica

Característiques cinètiques Màxim creixement a 22ºC tot i que a 7ºC encara creix de manera important Bacteri de creixement lent (µmàx 0,46-0,37 d -1 ) Competent a baixes concetracions de substracte (Ks 3,93-3,94 mg COD/l). EN FANGS ACTIUS Temperatura òptima < 15 ºC Càrregues màssiques < 0,1 Kg DBO 5 /Kg SSLM d

Característiques fisiològiques Font de carboni. Prefereix els àc. grassos C16-C18 (LCFA). Els absorbeixen tant en condicions òxiques, anòxiques i anaerobies. Font de nitrogen. Amoni Té exoenzims - lipases Té capacitat d emmagatzemar substàncies de reserva : polifosfats, PHA ( poli-ß-hidroxialkanoats )

Característiques fisiològiques Condicions òxiques CREIX Emmagatzematge de: polifosfats i PHA El creixement màxim no depèn de la concentració d oxigen El ph no fa variar la taxa de creixement en l interval 6,7 a 8,4

Característiques fisiològiques Condicions anòxiques NO CREIX Acumula PHA Desnitrifica només de NO 3- a NO 2-.

Característiques fisiològiques Condicions anaeròbiques NO CREIX Acumula PHA, amb disminució dels polifosfats (font d energia ) En el canvi de condicions anaeròbiquesaeròbiques té la capacitat de créixer al màxim de seguida que passa a condicions aeròbiques

Presència a les EDAR Creixement en EDARs amb afluents amb greixos Abundància estacional essent majoritària a l hivern Abundant en plantes d eliminació de nutrients on hi ha canvis de condicions òxiques, anòxiques i anaeròbiques (hipòtesi nitrificació parcial i / o hipòtesi desnitrificació incompleta)

Hipòtesi de la nitrificació parcial L amoni és l única font de nitrogen. La presènci d amoni pot comportar un increment Microthrix. ràpida NO 2- NO 3 - NH 4 + NH 4 + lenta NO 2- NO 3 - NH 4 + Explica la proliferació a baixes temperatures, quan la nitrificació es redueix.

Presència a les EDAR Creixement en EDARs amb afluents amb greixos Abundància estacional sent majoritària a l hivern Abundant en plantes d eliminació de nutrients on hi ha canvis de condicions òxiques, anòxiques i anaeròbiques (hipòtesi nitrificació parcial i / o hipòtesi desnitrificació incompleta)

Hipòtesi de la desnitrificació incompleta NO 3- NO 2 - NO N 2 O N 2 Desnitrificació completa Si a la transició d anòxia- òxia hi ha NO 3- o NO 2 - NO 3- NO 2 - NO N 2 O NO 3- NO 2 - Microthrix Afavoreix els bacteris que només desnitrifiquen fins a nitrits, com Microthrix.

Estratègies d eliminació i control Canvis en el procés Disminució de l edat del fang (< 5 dies) Airejar molt i en continu Increment de la càrrega màssica (> 0.2 kg BOD/ kg SSLM Evitar condicions anaeròbiques innecessàries Dosificació d alumini al fang activat Cloració del fang activat Microthrix és força resistent a l efecte del clor S han de dosificar quantitats altes > 7gCl 2 /KgSSLM d Es trenquen les xarxes de Microthrix Efectes a la microfauna

Cloració del fang activat

Disseny Estratègies d eliminació i control Resultats molt contradictoris d eliminació amb selectors Basses biològiques en fluxe pistó i amb predesnitrificació. La nitrificació i desnitrificació ha de ser ràpida i complerta Evitar el confinament i la reinoculació d escumes.