Políedres Ricard Peiró i Estruch. Políedres

Documentos relacionados
Políedres regulars Cossos de revolució

RECONÈIXER ELS PRISMES I PIRÀMIDES PRINCIPALS. CALCULAR-NE LES ÀREES

TEMA 10: Cossos geomètrics

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

Poliedres. Elements d'un poliedre. Poliedres regulars. Prismes i piràmides.àrees i volums. Cossos de revolució.àrees i volums.

ORIFLÈXIA. El paper de la geometria. Jaume Coll

QUADERN Núm. 9 NOM: DATA: / /

Problemes de Geometria per a l ESO 208

Cossos geomètrics. Objectius. Abans de començar. 1. Poliedres...pàg. 138 Definició Elements d un poliedre

TRIANGLES. TEOREMA DE PITÀGORES.

EXERCICIS PROPOSATS. Observa la figura i digues quin element geomètric determinen la recta i el pla.

1. Poliedros regulares. 2. Fórmula de Euler. 3. Poliedros semiregulares. 4. Poliedros de Catalán. 5. Prismas y antiprismas. 6. Dualidad de poliedros

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 3 ÀREES I VOLUMS. Unitat 3 ÀREES I VOLUMS

Semblança. Teorema de Tales

UN POLÍGON és una superficie plana

Unitat didàctica 7. Desenvolupament i superfície del cossos geomètrics

Problemes de Geometria per a l ESO 101

Problemes de Geometria per a l ESO 183

Abans de començar. 1.Àrea dels prismes...pàg.164 Àrea dels prismes

La porció limitada per una línia poligonal tancada és un

UNITAT 8. FIGURES PLANES

Problemes de Geometria per a l ESO 134. Aplicant la potència del punt A respecte de la circumferència menuda:

Problemes de Geometria per a l ESO 206

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

CLASIFICACION SUPERFICIES

POLÍGONS, CIRCUMFERÈNCIA I CERCLE

Problemes de Geometria per a l ESO Calculeu l àrea d un cercle tal que té un hexàgon inscrit de costats consecutius 1, 1, 1, 2, 2, 2.

Sector circular i Segment circular.

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

= 1+ β, essent α i β paràmetres reals. a la recta r 2. i el pla Π d equació

Problemes de Geometria per a l ESO 171

Problemes geomètrics. Objectius. Abans de començar

XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA

TÍTOL: POLÍEDRES AMB LÀMINES DE PLÀSTIC TRANSPARENT I CINTA ADHESIVA.

SOLUCIONS ABRIL Autor: Ricard Peiró i Estruch PLM : Abril 1

FITXA 1: Polígons. Conceptes

Resolucions de l autoavaluació del llibre de text

EXERCICIS PROPOSATS. 3 cm

Dotze problemes d optimització

Problemes de Geometria per a l ESO 178

Tema 2: GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Districte Universitari de Catalunya

MMF 10 / 1. Mecànica 5. Dinàmica del sòlid rígid: tensor d inèrcia S. Xambó

Geometria. Àrees i volums de cossos geomètrics

Ara Matemàtiques Saber-ne més per ensenyar-les millor

Els catets d un triangle rectangle mesuren 5 i 13 centímetres. Calcula n el valor de la hipotenusa.

Deduce razonadamente en que casos los planos π 1 y π 2 son o no paralelos:

j Unitat 6. Rectes en el pla

RECULL DE PROBLEMES DE VECTORS QUE HAN SORTIR A LES PAU DE MATEMÀTIQUES B =,

Cossos geomètrics. Objectius. Abans de començar. 1.Poliedres regulars... pàg. 126 Definicions Desenvolupaments Poliedres duals

SÈRIE 3 PAU. Curs DIBUIX TÈCNIC

FITXA 1: Angles consecutius i adjacents

Grup Cúbic. 1ª Jornada de didàctica de les matemàtiques. Mostra de l activitat del mosaic de Puig Adam i generalització a Pattern Blocks

3r B d'eso Capítol 9: Geometria a l espai. Globus terraqüi

Trigonometria Resolució de triangles.

El volum dels cossos geomètrics

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

ACTIVITATS FINALS. Segments proporcionals. Teorema de Tales. a) AB = 2 cm i CD = 5 cm. b) AB = 7,5 cm i CD = 15 cm. c) AB = 1 m i CD = 30 dm.

DIBUIX TÈCNIC 1. CUBS COL LEGI ST. JOSEP SANT SADURNÍ D ANOIA - AULA DE DIBUIX TÈCNIC - CARMINA FONT

UNITAT 3: TRIGONOMETRIA

Proves d accés a la universitat Convocatòria 2016 Dibuix tècnic Sèrie 3 Indiqueu les opcions triades:

S È R IE 3 C urs D IBU IX TÈCNIC

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SÈRIE 4 PAU. Curs DIBUIX TÈCNIC

TEMA 6 : Geometria en l espai. Activitats

Unitat 9. Els cossos en l espai

unidad 10 Cuerpos geométricos

Districte Universitari de Catalunya

MATEMÀTIQUES RECURSOS PER A L ESPAI I LA FORMA

SOLUCIONARI Unitat 5

Càlcul d'àrees i volums.

Districte Universitari de Catalunya

Exercicis de rectes en el pla

ESTRUCTURES CARACTERÍSTIQUES

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D AMPLIACIÓ

Vector unitari Els vectors unitaris tenen de mòdul la unitat. Calculem el vector unitari del vector següent manera: ( ) ( )

SOLUCIONES MINIMOS 2º ESO TEMA 8 CUERPOS GEOMÉTRICOS

x x 1 x 11= 7) y = 6 3x-2 12) y = e 5x (3x 2-6)

TEMA 4 : Matrius i Determinants

REGULARES.

Tema 1: TRIGONOMETRIA

Proves d accés a la universitat Dibuix tècnic Sèrie 1 Indiqueu les opcions triades: Convocatòria 2017

2.Igualtat. 3.Gir. 4.Simetria. 6.Semblança. 7.Escales

quaderns de matemàtiques

Mòdul. Camins hamiltonians. Edat mínima recomanada. A partir de 2n cicle d ESO. Descripció del material

QUADERN Núm. 8 NOM DATA: / / Cossos geomètrics

Districte Universitari de Catalunya

Cuerpos geométricos. Cuerpos redondos Cuerpos de revolución. Poliedros (más importantes)

MATEMÀTIQUES ÀREES I VOLUMS

VECTORS EN L ESPAI. Pàgina 130. Pàgina 131. Problema 1. Troba l àrea d aquest paral lelogram en funció de l angle α: Área = 8 5 sen α = 40 sen α cm 2

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR Convocatòria maig de 2005 DIBUIX TÈCNIC

GEOMETRIA Optativa 1r d ESO

MATEMÁTICAS 2º DE ESO LOE

Unitat 8. Figures a l espai

MSC J. Fco. Jafet Pérez L. Conceptos Geométricos Objetos Básicos

TETRAEDRALITZACIONS A L ESPAI

Transcripción:

Políedres Teorema d Euler Políedres regulars Políedres arquimedians Sòlids de Catalan Políedres duals Prismes i antiprismes Dipiràmides i deltàedres Simetries del cub Simetries de l octàedre Empaquetaments de políedres Mesures dels políedres regulars i arquimedians La bresca de mel.

Teorema d Euler sobre políedres En tot políedre convex el nombre de cares més el nombre de vèrtexs és igual al nombre d arestes més dos unitats. C + V = A + Demostració de Cauchy: Considerem una superfície poliedral convexa i oberta i acabada en una línia trencada (plana o no) aleshores es satisfà la propietat: C + V = A + 1 Demostrem-ho per inducció. En efecte, la fórmula s acompleix en el cas d una única cara. Suposem certa l expressió per a m cares. Modifiquem la línia trencada que limita la superfície polièdrica afegint una cara que tinga m costats i m vèrtexs. Suposem que aquesta nova cara deixe obert el políedre, el seu contorn no podrà coincidir completament amb el de la línia que limitava a la superfície poliedral i si suposem que té p arestes comuns amb ella, tindrà p + 1 vèrtexs comuns. Designem per C, A, V el nombre de cares, arestes i vèrtexs de la nova superfície poliedral tenim que: C ' = C + 1, A' = A + m p, V ' = V + m (p + 1) Aquests valors satisfan també la relació: C ' + V' = A' + 1. Considerem un políedre convex del qual eliminem una cara qualsevol, el nombre d arestes i vèrtexs no s alteren i són sempre A i V, però el nombre de cares és C 1. Aquest no políedre és obert i compleix la fórmula anterior: C 1+ V = A + 1 Aleshores, C + V = A +. 3

Políedres regulars o platònics Políedres regulars o platònics són els políedres convexes tal que les seues cares són polígons regulars i cadascun dels vèrtexs el formen el mateix nombre de cares (ordre del vèrtex). Hi ha només 5 políedres regulars: Tetràedre Cub Octàedre Dodecàedre Icosàedre Políedres regulars o platònics (Desenvolupament). Tetràedre Cub Octàedre Dodecàedre icosàedre Políedres arquimedians Tetràedre truncat Cuboctàedre Cub truncat Octàedre truncat Rombicuboctàedre Gran rombicuboctàedre Cub simus Cub simus* Icosidodecàedre Dodecàedre truncat Icosàedre truncat Rombicosidodecàedre Gran rombicosidodecàedre Dodecàedre simus Dodecàedre simus* 4

Políedres arquimedians (desenvolupaments). Tetràedre truncat Cuboctàedre Cub truncat Octàedre truncat Rombicuboctàedre Gran rombicuboctàedre Cub simus Cub simus* Icosidodecàedre Dodecàedre truncat Icosàedre truncat Rombicosidodecàedre Gran rombicosidodecàedre Dodecàedre simus Dodecàedre simus* 5

Poliedres arquimedians Tetràedre truncat Cuboctàedre Procedència dels políedres arquimedians Procedència Truncament per 3 1 de l aresta d un tetràedre 1. Truncament per 1 de l aresta d un cub. Truncament per 1 de l aresta d un octàedre Políedres Cub truncat Octàedre truncat Rombicuboctàedre Gran rombicuboctàedre Cub simus o cub aplatat Icosidodecàedre Truncament per de l aresta d un cub Truncament per 3 1 de l aresta d un octàedre Truncament per 1 de l aresta d un cuboctàedre Truncament per 3 1 de l aresta d un cuboctàedre Truncament i bisellat d un cub. Com no té plànols de simetria, pot aparéixer amb dues formes simètriques. 1. Truncament per 1 de l aresta d un dodecàedre. Truncament per 1 de l aresta d un icosàedre Dodecàedre truncat Icosàedre truncat Rombicosidodecàedre Gran rombicosidodecàedre Dodecàedre simus o aplatat Truncament per 5 5 10 de l aresta d un dodecàedre Truncament per 3 1 de l aresta d un icosàedre Truncament per 1 de l aresta d un icosidodecàedre Truncament per 3 1 de l aresta d un icosidodecàedre Truncament i bisellat d un icosàedre. Com no té plànols de simetria, pot aparéixer amb dues formes simètriques. 6

tetràedre Procedència dels políedres tetràedre truncat cub cub truncat cubooctàedre octàedre truncat octàedre Per truncament d arestes gran rombicuboctàedre Per truncament d arestes rombicuboctàedre 7

icosàedre icosàedre truncat icosidodecàedre dodecàedre truncat dodecàedre gran rombicosidodecàedre Per truncament d arestes Per truncament d arestes rombicosidodecàedre º Cub Pas intermedi Cub simus Icosàedre Pas intermedi Dodecàedre simus 8

Sòlids de Catalan Tetràedre Triakis Docecàedre ròmbic Octàedre Triakis Hexàedre tetrakis Icositetràedre trapezoidal Dodecàedre pentakis Icositetràedre pentagonal Icositetràedre pentagonal* Dodecàedre pentakis Icosàedre triakis Triacontàedre ròmbic Hexacontàedre trapezoïdal Icosàedre hexàkis Hexacontàedre pentagonal Hexacontàedre pentagonal* Políedres de Catalan (desenvolupaments) Tetràedre Triakis Docecàedre ròmbic Octàedre Triakis Hexàedre tetrakis Icositetràedre trapezoidal Dodecàedre pentakis Icositetràedre pentagonal Icositetràedre pentagonal* Dodecàedre pentakis Icosàedre triakis 9

Triacontàedre ròmbic Hexacontàedre trapezoïdal Icosàedre hexakis Hexacontàedre pentagonal Hexacontàedre pentagonal* Cares, vèrtexs i arestes dels sòlids de Catalan Cares vèrtexs Arestes Polígon de la cara Tetràedre triakis 1 8 18 Dodecàedre ròmbic 1 14 4 AB = BC = CD = AD = BD = 3 Octàedre triakis 4 14 36 Hexàedre tetrakis 4 14 36 Icositetràedre trapezoidal 4 6 48 AB = AD = 1 4 BC = CD = AC = 3 Dodecàedre pentakis 48 6 7 AC = BC = 6( 5 1) AB = 19( 5 1) 10

Icositetràedre 4 38 60 pentagonal Dodecàedre pentakis 60 3 90 AC = BC = 6( 5 1) AB = 19( 5 1) Icosàedre triakis 60 3 90 Triacontàedre ròmbic 30 3 60 AC = BC = 5(7 + AB = 11(5 + 5) AB = AD = BC = CD = 1 5) Hexacontàedre trapezoïdal 60 6 10 Icosàedre hexakis 10 6 180 Hexacontàedre pentagonal 60 9 150 500 AC = 1/ 4 (1 + 5 ) 10 AB = 175 465 5 BC = 3 57 39 + 5 1 AC = 11 1 5 1+ 5 11

Políedres duals Si en un políedre unim entre si els centres de les cares, obtenim un altre políedre el nombre de cares del qual coincideix amb el nombre de vèrtexs del primer i viceversa. A aquests políedres s anomenen duals. Políedres duals dels sòlids platònics. Tetràedre-Tetràedre Cub-Octàedre Dodecàedre-Icosàedre. 1

Els políedres duals dels políedres arquimedians són els sòlids o políedres de Catalan. Políedres arquimedians i els duals de Catalan: Políedres Arquimedians Políedres de Catalan Gran rombicuboctàedre Dodecàedre pentakis Rombicuboctàedre Icositetràedre trapezoidal Octàedre truncat Hexàedre tetrakis Cub truncat Octàedre Triakis Cubooctàedre Dodecàedre ròmbic Tetràedre truncat Tetràedre Triakis 13

Rombicosidodecàedre Hexacontàedre trapezoïdal Icosidodecàedre Triacontàedre ròmbic Dodecàedre truncat Icosàedre triakis Icosàedre truncat Dodecàedre pentakis Cub Simus* Icositetràedre pentagonal* Cub Simus Icositetràedre pentagonal 14

Dodecàedre simus* Hexacontàedre pentagonal* Dodecàedre simus Hexacontàedre pentagonal Gran rombicosidodecàedre Icosàedre hexakis 15

Prismes i antiprismes Els prismes són políedres formats per dues cares poligonals iguals (anomenades bases), paral leles i disposades en la mateixa orientació (costas homòlegs paral lels), de forma que al unir els vèrtexs homòlegs d ambdues cares resulten rectangles o paral lelograms. En aquest estudi només considerarem les que formen cares laterals quadrats i bases polígons regulars. Els antiprismes són políedres formats per dues cares poligonals iguals i disposades lleugerament girades una respecte de l altra (costats homòlegs no paral lels), unint cada vèrtex amb l altre no homòleg més pròxim s obtenen cares laterals triangulars iguals alternades en orientacions. En aquest estudi només considerarem les cares laterals formades per triangles equilàters i bases polígons regulars. Exemples de prismes i els seus desenvolupaments: Prisma triangular Prisma pentagonal Prisma hexagonal Prisma octogonal Prisma decagonal Exemples d antiprismes i els seus desenvolupaments: Antiprisma quadrangular Prisma pentagonal Antiprisma hexagonal Antiprisma octogonal Antiprisma decagonal 16

Dipiràmides i deltàedres. Les dipiràmides són els políedres duals dels prismes. Els deltàedres són els políedres duals dels antiprismes. Exemples de dipiràmides (duals dels prismes) i els seus desenvolupaments: Dipiràmide triangular Dipiràmide pentagonal Dipiràmide hexagonal Dipiràmide octogonal Dipiràmide decagonal Exemples de deltàedres (duals dels antipismes) i els seus desenvolupaments: Deltàedres quadrangular Deltàedres pentagonal Deltàedres hexagonal Deltàedres octogonal Deltàedres decagonal 17

Simetries del cub Eix de simetria o de rotació és la recta que travessa el políedre i que, si el políedre gira al voltant d ella, torna a coincidir el políedre abans de donar una volta completa. L ordre és el nombre de vegades que coincideix el políedre fins a donar una volta completa. 3 eixos de simetria d ordre 4 4 eixos de simetria d ordre 3 18

6 eixos de simetria d ordre 6 plànols de simetria perpendiculars als eixos d ordre que passen pel centre del políedre. 19

3 plànols de simetria perpendiculars als eixos d ordre 4 que passen pel centre del políedre. 3 eixos de simetria d ordre 4 recta que passa pels vèrtexs opostats Simetries de l octàedre 4 eixos de simetria d ordre 3 Recta que passa pel centre de les cares oposades 0

6 eixos de simetria d ordre recta que passa pel centre de les arestes oposades 3 plànols de simetria perpendiculars als eixos d ordre 4 que passen pel centre del políedre 1

6 plànols de simetria perpendiculars als eixos d ordre que passen pel centre del políedre.

Angles dièdrics. Angle dièdric és el que formen dues cares que es tallen en una aresta d un políedre. Angles dièdrics dels políedres regulars. Políedre regular Angle dièdric Tetràedre 1 arccos 70º 31' 43.61" 3 Cub 90º Octàedre 1 arccos 109º 8' 16.39" 3 Dodecàedre 1 arccos 5 116º 33' 54.1" 5 Icosàedre 1 arccos 5 138º 11'.8" 3 Políedres Empaquetaments Anomenem empaquetaments de políedres a l agrupació de políedres que s uneixen formant combinacions amb les quals no queden espais lliures entre ells. S ha de complir: Les cares dels políedres en connexió han de ser del mateix tipus i amb la mateixa longitud del costat. La suma dels angles dièdrics que convergeixen en la mateixa cara ha de ser 360º. Empaquetament 1 Políedre que el forma: Cub. Angle dièdric entre les cares: Quadrat-Quadrat 90º. Convergeixen 4 cubs per aresta, essent la suma dels quatre angles 360º. 3

Empaquetament Políedre que el forma: octàedre truncat. Angles dièdrics entre les cares: 1 Hexàgon-Hèxagon arccos 109º 8' 16.4" 3 3 Hèxagon-Quadrat 180º arccos 15º 15' 51.8" 3 Convergeixen 3 octàedres truncats per aresta, essent la suma dels quatre angles 360º. Políedres Empaquetament 3 Políedres que el formen: tetràedre, octàedre. Angles dièdrics entre les cares: Tetràedre: 1 Triangle-triangle arccos 70º 31' 43.61" 3 Octàedre: 1 Triangle-Triangle arccos 109º 8' 16.39" 3 Convergeixen políedres de forma alternada ( tetràedres i octàedres) convergent en una mateixa aresta, essent la suma dels quatre angles 360º. 4

Empaquetament 4 Políedres que el formen: tetràedre, tetràedre truncat. Angles dièdrics entre les cares: Tetràedre: 1 Triangle-triangle arccos 70º 31' 43.61" 3 tetràedre truncat: 1 Hexàgon-Hexàgon arccos 109º 8' 16.39" 3 Convergeixen políedres de forma alternada ( tetràedres i tetràedres truncats) convergent en una mateixa aresta, essent la suma dels quatre angles 360º. Empaquetament 5 Políedres que el formen: octàedre, Cubooctàedre. Angles dièdrics entre les cares: octàedre: 1 Triangle-Triangle arccos 109º 8' 16.39" 3 cubooctàedre: 3 Triangle-Quadrat arccos 15º 15' 51.8" 3 Convergeixen 1 octàedre i cubooctàedres en una mateixa aresta, essent la suma dels quatre angles 360º. 5

Empaquetament 6 Políedres que el formen: octàedre, cub truncat. Angles dièdrics entre les cares: Octàedre: 1 Triangle-Triangle arccos 109º 8' 16.39" 3 Cub truncat: Octògon-Octògon 90º 3 Triangle-Octògon arccos 15º 15' 51.8" 3 Es donen casos de connexió: 1. convergeixen un octàedre i dos cubs truncats.. convergeixen quatre cubs truncats. 6

Empaquetament 7 Políedres que el formen: tetràedre, cub, rombicuboctàedre. Angles dièdrics entre les cares: Tetràedre: 1 Triangle-triangle arccos 70º 31' 43.61" 3 Cub: 90º Rombicuboctàedre: Triangle-Quadrat arctg 144º 44' 8." Quadrat-Quadrat 135º Es donen casos de connexió: 1. Convergeixen un cub i dos rombicuboctàedres per aresta.. Convergeixen un tetràedre i dos rombicuboctàedres per aresta. 7

Empaquetament 8 Políedres que el formen: cub, cubooctàedre, rombicuboctàedre. Angles dièdrics entre les cares: Cub: 90º Cubooctàedre: Triangle-Quadrat 3 arccos 15º 15' 51.8" 3 Rombicuboctàedre: Triangle-Quadrat arctg 144º 44' 8." Quadrat-Quadrat 135º Es donen casos de connexió: 1. Convergeixen un cub i dos rombicuboctàedres per aresta.. Convergeixen un tetràedre un cubooctàedre, i un rombicuboctàedre per aresta. 8

Empaquetament 9 Políedres que el formen: cub, octàedre truncat, gran rombicuboctàedre. Angles dièdrics entre les cares: Cub: 90º Octàedre truncat: 1 Hexàgon-Hèxagon arccos 109º 8' 16.4" 3 3 Hèxagon-Quadrat arccos 15º 15' 51.8" 3 Gran rombicuboctàedre: 3 Hexàgon-Octògon arccos 15º 15' 51.8" 3 Hexàgon-Quadrat arctg 144º 44' 8." Quadrat-Octògon 135º Es donen 3 casos de connexió: 1. Convergeixen un cub i dos grans rombicuboctàedres per aresta.. Convergeixen un cub un octàedre truncat i un gran rombicuboctàedre per aresta. 3. Convergeixen un octàedre truncat i dos grans rombicuboctàedres per aresta. 9

Empaquetament 10 Políedres que el formen: tetràedre truncat, cub truncat, gran rombicuboctàedre. Angles dièdrics entre les cares: Tetràedre truncat: 1 Triangle-Hexàgon arccos 109º 8' 16.39" 3 1 Hexàgon-Hexàgon arccos 70º 31' 43.61" 3 Cub truncat: Octògon-Octògon 90º 3 Triangle-Octògon arccos 15º 15' 51.8" 3 Gran rombicuboctàedre: 3 Hexàgon-Octògon arccos 15º 15' 51.8" 3 Hexàgon-Quadrat arctg 144º 44' 8." Quadrat-Octògon 135º Es donen 3 casos de connexió: 1. Convergeixen un tetràedre truncat i dos grans rombicuboctàedres per aresta.. Convergeixen un tetràedre truncat un cub truncat i un gran rombicuboctàedre per aresta. 3. Convergeixen un cub truncat i dos grans rombicuboctàedres per aresta. 30

Empaquetament 11 Políedres que el formen: tetràedre truncat, octàedre truncat, cubooctàedre. Angles dièdrics entre les cares: Tetràedre truncat: 1 Triangle-Hexàgon arccos 109º 8' 16.39" 3 1 Hexàgon-Hexàgon arccos 70º 31' 43.61" 3 Octàedre truncat: 1 Hexàgon-Hèxagon arccos 109º 8' 16.4" 3 3 Hèxagon-Quadrat arccos 15º 15' 51.8" 3 Cubooctàedre: 3 Triangle-Quadrat arccos 15º 15' 51.8" 3 Convergeixen un tetràedre truncat, un octàedre truncat i un cubooctàedre per aresta. Políedres 31

Empaquetament 1 Políedre que el forma: dodecàedre ròmbic (sòlid de Catalan). Angles dièdrics entre les cares: Rombe-Rombe 10º Convergeixen 3 dodecàedres ròmbics per aresta. Empaquetament 13 Políedre que el forma: triacontàedre ròmbic (sòlid de Catalan). Angles dièdrics entre les cares: Rombe-Rombe 10º Convergeixen 3 dodecàedres ròmbics per aresta. 3

regulars o platònics: Políedres Nom Orde del vèrtex Cares Vèrtexs Arestes Àrea Volum R radi esfera Circumscrita Tetràedre 3 4 T 4 6 A = a 3 3 a V = 1 Cub 3 6 Q 8 1 3 A = 6a V = a Octàedre 4 8 T 6 1 A = a 3 Dodecàedre 3 1 P 0 30 Icosàedre 5 0 T 1 30 A 5a 3 a V = 3 A = 3 3a 5 + 10 5 a ( ) V 15 + 7 5 4 = 3 5a ( ) V 3 + 5 3 a 6 R = 4 a 3 R = a R = a = R ( 15 + 3 ) a = R 10 + 5 1 4 4 r radi esfera tangent arestes a ρ = 4 a ρ = a ρ = = a ( 3 + 5 ) = a ( 1 + 5 ) r radi esfera Inscrita a 6 r = 1 a r = a 6 r = 6 a 5 + 11 5 10 ρ = r = 4 a r = ( 3 3 + 15) ρ = 1 4 Angle díedre 70º31 44 90º 109º8 16 116º33 54 138º11 3 Propietat dels radis de les esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes del políedre. R r = ρ T triangles equilàters. Q quadrats P pentàgons regulars a aresta 33

arquimedians Políedres Nom Cares Vèrtexs Arestes Àrea Volum R radi esfera Circumscrita Tetràedre truncat 8=4T + 4H 1 18 1 143 7106 a R = 4 Cubooctàedre 14=8T+6Q 1 4 9 4641 3570 R = a Cub truncat 14=8T + 6 O 4 36 3 4346 13 5996 Octàedre truncat 14=8H + 6Q 4 36 6 7846 11 3137 Rombicuboctàedre 6=8T + 18Q 4 48 1 4641 8 7140 Gran Rombicuboctàedre 6=1Q+8H+6 O 48 7 61 7551 41 7990 Cub simus 38=3T+6Q 4 60 19 8564 7 8895 a 7 + 4 R = a R = 10 a 5 + R = a 13 + 6 R = Icosidodecàedre 3=0T + 1P 30 60 9 3060 13 8355 a1 ( + 5) Dodecàedre truncat 3=0T + 1 D 60 90 100 9907 85 0396 Icosàedre truncat 3=1P + 0H 60 90 7 607 55 877 Rombicosidodecàedre 6=0T+1P+30Q 60 10 59 3060 41 6153 Gran Rombicosidodecàedre 6=30Q+0H+1 O 10 180 174 90 06 8034 Dodecàedre simus 9=80T + 1P 60 150 55 867 37 6166 R = a 74+ 30 5 R = 4 a 58+ 18 5 R = 4 a 11+ 4 5 R = a 31+ 1 5 R = r radi esfera tangent arestes 3a ρ = 4 a 3 ρ = r radi esfera Inscrita 9a r = 44 3a r = 4 ( ) ρ = a + a( 5 + ) 3a ρ = 4 = a + r = 9a 10 r = 0 a( 6 + ) ρ r = 1 6 = a + 7 + 4 17 5 + 17 3a( 14 + ) ρ r = a 5 + 5 ρ = a 5 r = ( + 3 5 ) 8 13 + 6 97 ( 5 3 5) ρ = a + 5a17 ( + 3 10) 4 r = a( 1 5 ) ρ = 3 + 9a( 1+ 5) 4 10 4 5 = a + r = a15 ( + 5 ) ρ r = a105 ( + 6 5) ρ r = 31 1 5 = a + Propietat dels radis de les esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes del políedre: R r = ρ T triangles equilàters. Q quadrats. P pentàgons regulars. H hexàgons regulars. O octògons regulars. D decàgons regulars Nota: Les superfícies i els volums són aproximats, l aresta és 1. 488 37 + 15 58 + 18 5 87 11+ 4 5 41 31+ 1 5 41 5 34

La bresca de mel La bresca de mel està formada per un prisma hexagonal i un dodecàedre ròmbic. Mòdul per construir la cara lateral i un rombe de la base: Desenvolupament: 35