CONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL CURS 2011-2012 Informe de resultats Autora: Núria Obradors Rial
INTRODUCCIÓ A continuació es presenten alguns dels resultats de l estudi que es va portar a terme des de la Fundació Universitària del Bages, juntament amb l Agència de Salut Pública de Barcelona durant el curs 2011-2012, sobre el consum d alcohol i altres substàncies addictives entre els joves de la Catalunya Central (comarques de l Anoia, el Bages, el Berguedà, l Osona i el Solsonès). Hi van participar un total de 1.268 joves de 4t d ESO del territori. Les dades es van obtenir a partir d un qüestionari que es va distribuir a través dels centres educatius, entre els quals hi ha el seu. A continuació es presenten les característiques generals de la mostra analitzada. Característiques generals de la mostra. Alumnes de 4t d'eso de la Catalunya Central (curs 2011-2012) (n=1268) Nois (n=653) Noies (n=615) n % n % p Nivell acadèmic autorreferit 0,016 Alt 210 32,2 205 33,3 Mitjà 331 50,7 339 55,1 Baix 112 17,1 71 11,5 País de procedència de l'alumne/a i els seus pares 0,135 Autòctons 501 76,7 487 79,2 Immigrants de 1ª generació 107 16,4 81 13,2 Immigrants de 2ª generació 37 5,7 46 7,5 Family Affluence Scale (FAS) 0,417 Baix 50 7,7 36 5,9 Mitjà 212 32,5 198 32,2 Alt 391 59,9 381 62,0 Tipologia del centre educatiu 0,521 Públic 436 66,8 421 68,5 Concertat/Privat 217 33,2 194 31,5 Tipologia de municipi 0,290 Rural 315 48,2 321 52,2 Urbà 336 51,5 294 47,8 La majoria dels joves declaren tenir un nivell acadèmic autorreferit entre mitjà i alt, observant que les noies tenen nivells superiors que els nois (p>0,050). Només 2 de cada 10 alumnes participants a l estudi eren nascuts ells i/o els seus pares fora de territori espanyol. L escala FAS és un indicador de nivell socioeconòmic, observant-se que més del 90% de l alumnat del territori té un nivell socioeconòmic entre mitjà i alt. Per cada 7 alumnes participants a l estudi 1
que acudien a centres educatius públics, 3 acudien a centres concertats o privats. L alumnat estava distribuït en un 50% entre àmbit rural i àmbit urbà. 2
CONSUM DE SUBSTÀNCIES PER SEXE Consum de tabac per sexe Prevalences de consum de tabac. Alumnes de 4t d'eso de la Catalunya Central (curs 2011-2012) Nois (n=653) Noies (n=615) Total (n=1268) n % n % p n % Consum de tabac 0,553 No han fumat mai 280 42,9 259 42,1 539 42,5 Havien fumat però actualment no 192 29,4 170 27,6 362 28,5 Fumen ocasionalment 60 9,2 52 8,5 112 8,8 Fumen setmanalment o cada dia 121 18,5 133 21,6 254 20,0 No s observen diferències (p>0,005) pel que fa al consum de tabac entre nois i noies. On 6 de cada 10 joves han fumat alguna vegada. Concretament, el 20% dels joves fumen setmanalment o cada dia, el 8,8% ho fa ocasionalment i el 28,5% ho havien fet però ara ja no. Consum d alcohol per sexe Prevalences de consum d'alcohol. Alumnes de 4t d'eso de la Catalunya Central (curs 2011-2012) Nois (n=653) Noies (n=615) Total (n=1268) n % n % p n % Han provat l'alcohol 0,699 Si 539 82,5 511 83,1 1050 82,8 No 114 17,5 102 16,6 216 17,0 Lloc i freqüència de consum d'alcohol En discos i festes amb els amics 456 69,8 434 70,6 0,881 890 70,2 En celebracions familiars 253 38,7 261 42,4 0,225 514 40,5 Els caps de setmana 156 23,9 146 23,7 0,831 302 23,8 Els dies de cada dia 11 1,7 3 0,5 0,039 14 1,1 Borratxeres l'últim any 0,911 0 322 49,3 297 48,3 619 48,8 1-2 vegades 176 27,0 172 28,0 348 27,4 >2 vegades 153 23,4 144 23,4 297 23,4 5 copes en una ocasió (Binge drinking) 0,008 Si 242 37,1 178 28,9 420 33,1 No 364 55,7 382 62,1 746 58,8 No recorda 45 6,9 53 8,6 98 7,7 El 82,8% dels joves de 4t d ESO de la Catalunya Central havien provat l alcohol alguna vegada. S observa que els llocs on consumeixen més la substància és en discoteques i festes amb els amics, així com quan més consum se n fa és durant el cap de setmana. Quan s analitzen les 3
dades del consum durant els dies de cada dia si que s observen diferències per sexe (p<0,005), sent els nois els que fan major consum entre setmana. Uns indicadors de consum de risc són les borratxeres i el binge drinking (consum de 5 o més begudes en un interval aproximat de 4 hores). La meitat dels joves d aquesta edat s han emborratxat almenys una vegada en l últim any, i un 33% ha fet binge drinking. No hi ha diferències entre nois i noies pel que fa a borratxeres, però en canvi, en el binge drinking si, sent els nois els que practiquen més aquest tipus de consum. Els resultats són alarmants, ja que tan les borratxeres com el binge drinking són perillosos per la salut a curt i llarg termini. Consum de cànnabis per sexe Prevalences de consum de cànnabis. Alumnes de 4t d'eso de la Catalunya Central (curs 2011-2012) Nois (n=653) Noies (n=615) Total (n=1268) n % n % p N % 0,049 Mai han consumit 395 60,5 404 65,7 799 63,0 Ho han provat però ara no consumeixen 87 13,3 83 13,5 170 13,4 Han consumit durant l'últim any 66 10,1 38 6,2 104 8,2 Han consumit en l'últim mes 104 15,9 88 14,3 192 15,1 Consum problemàtic 0,347 No hi ha risc 576 88,2 541 88,0 1117 88,1 Risc baix o moderat 55 8,4 44 7,2 99 7,8 Alt risc 21 3,2 28 4,6 49 3,9 En termes generals els nois d aquesta edat consumeixen més cànnabis que les noies (p<0,005), incrementant-se les diferències per sexe en aquells consumidors que han fumat cànnabis durant l últim any i aquells que ho han fet en l últim mes. 6 de cada 10 nois i noies no ha provat mai la substància. Quan s analitza el consum de risc observem que prop del 8% de consumidors estan fent un tipus de consum que comporta un risc baix o moderat per la seva salut, i gairebé el 4% fa un consum que té un alt risc. 4
Consum d altres drogues per sexe Prevalences de consum d'altres drogues. Alumnes de 4t d'eso de la Catalunya Central (curs 2011-2012) Nois (n=653) Noies (n=615) Total (n=1268) n % n % p N % Han consumit altres drogues 0,061 Si 131 20,1 150 24,4 281 22,2 No 521 79,8 463 75,3 984 77,6 Consum detallat Tranquil litzants amb recepta mèdica 86 13,2 103 16,7 0,072 189 14,9 Tranquil litzants sense recepta mèdica 47 7,2 60 9,8 0,099 107 8,4 Cocaïna 25 3,8 15 2,4 0,159 40 3,2 Base 19 2,9 6 1,0 0,013 25 2,0 Speed 24 3,7 11 1,8 0,041 35 2,8 Èxtasis 12 1,8 9 1,5 0,605 21 1,7 GHB 11 1,7 6 1,0 0,274 17 1,3 Al lucinògens 27 4,1 9 1,5 0,004 36 2,8 Heroïna 10 1,5 3,5 0,066 13 1,0 Inhalables volàtils 18 2,8 9 1,5 0,112 27 2,1 2 de cada 10 joves han consumit altres drogues. Les més consumides són els tranquil litzants, la resta de substàncies són consumides per una minoria (menys del 3,5%), observant-se diferències de consum per sexes en la base, l speed i els al lucinògens, totes elles consumides en major mesura per part dels nois. Policonsum per sexe Prevalences de policonsum. Alumnes de 4t d'eso de la Catalunya Central (curs 2011-2012) Nois (n=653) Noies (n=615) Total (n=1268) n % n % p n % Alcohol i cànnabis en l'últim any 0,955 De 1 a 9 dies 145 22,2 132 21,5 277 21,8 10 dies 43 6,6 41 6,7 84 6,6 Alcohol i cocaïna en l'últim any 0,059 De 1 a 9 dies 30 4,6 47 7,6 77 6,1 10 dies 8 1,2 10 1,6 18 1,4 El policonsum succeeix quan es barreja més d una substància, fet que implica grans riscos per la salut. Prop del 30% dels joves han barrejat almenys una vegada en l últim any alcohol i cànnabis. Els que han consumit alcohol juntament amb cocaïna són prop del 8% del total dels joves. 5
CONSUM DE SUBSTÀNCIES PER ÀMBIT DE RESIDÈNCIA Un dels objectius posteriors de l estudi va ser observar si existien diferències de consum segons l àmbit on residien els joves, és a dir si vivien en àmbit rural (10.000 habitants o menys) o urbà (més de 10.000 habitants). A continuació es mostra una taula on es resumeixen els principals consums de substàncies segons l àmbit. Prevalences de consum de substàncies. Alumnes de 4º de ESO de la Cataluña Central (curso 2011-2012) Rural (n=636) Urbà (n=632) Total (n=1268) n % n % p valor N % Consum de tabac 0,008 No han fumat mai 254 40,0% 285 45,1% 539 42,5 Havien fumat però actualment no 170 26,8% 192 30,4% 362 28,6 Fumen ocasionalment 64 10,1% 48 7,6% 112 8,8 Fumen setmanalment o cada dia 147 23,1% 107 16,9% 254 20,0 Consum d'alcohol Han provat l'alcohol <0,001 No 79 12,5% 137 21,7% 216 17,1 Si 555 87,5% 495 78,3% 1050 82,9 Lloc i freqüència de consum d'alcohol En discos i festes amb els amics 485 76,5% 405 64,1% <0,001 890 70,3 En celebracions familiars 249 39,3% 265 41,9% 0,336 514 40,6 Els caps de setmana 151 23,8% 151 23,9% 0,975 302 23,9 Els dies de cada dia 4 0,63% 10 1,6% 0,106 14 1,1 Consum problemàtic Borratxeres l'últim any 0,001 0 281 44,5% 338 53,5% 619 49,0 1 o més 351 55,5% 294 46,5% 645 51,0 5 copes en una ocasió (Binge drinking) <0,001 No 392 62,0% 452 71,52% 844 66,80 Si 240 38,0% 180 28,5% 420 33,2 Consum de cànnabis 0,032 Mai han consumit 388 61,3% 411 65,0% 799 63,2 Ho han provat però ara no consumeixen 85 13,4% 85 13,4% 170 13,4 Han consumit durant l'últim any 46 7,3% 58 9,2% 104 8,2 Han consumit en l'últim mes 114 18,0% 78 12,3% 192 15,2 Consum experimental d'altres drogues Han consumit altres drogues 0,244 No 501 79,1% 483 76,4% 984 77,6 Si 132 20,9% 149 23,6% 281 22,2 Consum detallat Tranquil litzants con recepta mèdica 88 13,9% 101 16,0% 0,300 189 14,9 Tranquil litzants sense recepta mèdica 48 7,6% 59 9,3% 0,263 107 8,5 Cocaïna 11 1,7% 29 4,6% 0,004 40 3,2 Base 8 1,3% 17 2,7% 0,068 25 2,0 Speed 15 2,4% 20 3,2% 0,389 35 2,8 Èxtasis 9 1,4% 12 1,9% 0,507 21 1,7 GHB 7 1,1% 10 1,6% 0,462 17 1,3 Al lucinògens 14 2,2% 22 3,5% 0,175 36 2,8 Heroïna 6,9% 7 1,1% 0,778 13 1,0 Inhalables volàtils 12 1,9% 15 2,4% 0,557 27 2,1 Policonsum 6
Alcohol i cànnabis en l'últim any 0,109 0 dies 436 68,9% 468 904 74,1% 71,5% De 1 a 9 dies 149 23,5% 128 277 20,3% 21,9% 10 dies 48 7,6% 36 5,7% 84 6,6% Alcohol i cocaïna en l'últim any 0,437 0 dies 580 91,6% 590 93,4% 1170 92,5% De 1 a 9 dies 44 7,0% 33 5,2% 77 6,1% 10 dies 9 1,4% 9 1,4% 18 1,4% El consum de tabac és superior en àmbit rural, sobretot en els fumadors regulars, on el 23% de joves d aquest àmbit consumeixen diàriament, en canvi en àmbit urbà només ho fa el 16%. El consum d alcohol també és superior en àmbit rural, ja que gairebé 9 de cada 10 estudiants han provat l alcohol, mentre que són 8 de cada 10 els que han provat la substància en àmbit urbà. Un 12% més dels joves d àmbit rural consumeixen la substància en discoteques o festes amb amics en comparació amb els d àmbit urbà. No hi ha diferències d àmbit pel que fa al consum d alcohol en celebracions familiars, com tampoc en el consum entre setmana o al cap de setmana. Quan s avaluen els nivells de consum de risc d alcohol, s observen grans diferències entre àmbits, ja que un 55,5% dels joves d àmbit rural han tingut alguna borratxera, significant un 10% superior a les borratxeres dels joves d àmbit urbà. Repetint-se el mateix patró en el binge drinking, on gairebé 4 de cada 10 joves d àmbit rural han fet binge drinking en l últim any, en canvi dels joves d àmbit urbà que hagin experimentat el mateix han estat 3 de cada 10. El consum de cànnabis és també superior en joves d àmbit rural, observant-se un patró similar al del tabac, on les diferències més grans es veuen en el grup dels fumadors regulars, és a dir els que han fumat l últim més (18% àmbit rural vs. 12,3% àmbit urbà). En referència al consum experimental d altres drogues no s observen grans diferències entre els dos àmbits. Tot i que quan s observen els consums detallats de les substàncies, es veuen 7
diferències estadísticament significatives (p>0,005) en el consum de cocaïna, sent els joves, en aquest cas, d àmbit urbà els que en consumeixen més. Els resultats de les anàlisis fetes en relació al policonsum (barrejar alcohol amb cànnabis o alcohol amb cocaïna) no mostren diferències significatives entre els dos àmbits. 8
CONCLUSIONS En l estudi van participar 1.268 estudiants de 4t d ESO de la Catalunya Central, dels quals el 51,5% eren nois. Els nois van autodeclarar tenir menor nivell acadèmic (11,5%) que les noies (17,1%). Poc més del 20% dels joves eren immigrants. El nivell socioeconòmic del 90% dels adolescents era entre mitjà i alt. Hi havia 70% d alumnes d escoles públiques, i el 50% residien en àmbit rural (<10.000 habitants). La substància més consumida entre els joves de la Catalunya Central és l alcohol (més del 80%), seguit pel tabac (prop del 60%), el cànnabis (prop del 40%) i la resta de substàncies. Cal destacar l alt nivell de consum de risc d alcohol, on el 50% dels joves, tot i ser menors d edat ja han tingut almenys una borratxera en l últim any, i més del 30% han fet binge drinking (consum de 5 o més begudes en un interval aproximat de 4 hores). No hi ha diferències entre nois i noies en relació al consum de tabac (prop del 60% han fumat alguna vegada), ni en relació al consum d alcohol experimental (82,8%). Ara bé, si que els nois superen a les noies quan es tracta de binge drinking (37,1% vs. 28,9%), consum de cànnabis (39,3% vs. 34%), base (2,9% vs. 1%), speed (3,7% vs. 1,8%) i al lucinògens (4,1% vs. 1,5%). Quan les anàlisis són fetes per veure diferències entre consums d àmbit rural i àmbit urbà, s observa que en la majoria de substàncies, els joves d àmbit rural fan consums molt superiors. Concretament, el consum de tabac és un 5% superior entre els joves d àmbit rural en comparació als joves d àmbit urbà (60% vs. 54,9%). El consum experimental d alcohol és gairebé un 10% superior entre els joves d àmbit rural (87,5% vs. 78,3%), així com el consum de risc d aquesta substància, tan les borratxeres (55,5% vs. 46,5%) com el binge drinking (38% vs. 28,5%). En el cas del consum de cànnabis, hi ha una diferència entre àmbits de gairebé el 4%, sent també els joves d àmbit rural els que més en consumeixen (38,7% vs. 34,9%). La cocaïna és la única substància que els joves d àmbit urbà consumeixen més que els d àmbit rural (4,6% vs. 1,7%). Per la resta de substàncies analitzades no hi ha diferències de consum entre àmbits. 9