L AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES: Per què? Com? Neus Sanmartí Novembre 2011
La intel ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció d idees, de càlculs, de programes, de projectes. La segona i definitiva és l avaluadora. De res ens serveix que tinguem molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla. J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)
Què entenem per avaluar? Un procés que comporta: 1) Recollir informacions (amb instruments o no) 2) Analitzar la informació recollida i emetre un judici 3) Prendre decisions d acord amb el judici emès De tipus social: classificar, seleccionar, orientar QUALIFICACIÓ/ ACREDITACIÓ De tipus pedagògic: regular el procés d ensenyament i aprenentatge AVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORA
1. L avaluació com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem Comporta aprendre a regular: La percepció dels objectius d aprenentatge Com anticipem i planifiquem l acció La percepció dels criteris d avaluació
COMPARTIR OBJECTIUS a) Avaluar-regular la percepció sobre els objectius d aprenentatge
Què creieu que aprendrem sobre les plantes? (després d una conversa inicial) Què mengen? Com són per dins? El procés de naixement (3r CEIP Bellaterra) A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocarles fluixet
A vegades podem avaluar-regular si s han apropiat dels objectius una vegada feta l activitat: Què hem après avui? (L activitat tenia com a finalitat reconèixer de què depèn que una ombra sigui gran/petita, nítida/difuminada, i va ser realitzada a una aula on habitualment els nens i nenes aprenen psicomotricitat, 5 anys) Uns alumnes diuen que psicomotricitat - a moure s, fer gestos - D altres reconeixen l objectiu.
A partir d expressar les idees inicials, es comprova que hi ha diferents maneres de fer, pensar o valorar i sorgeix l objectiu: com és realment? COM ENS IMAGINEM EL SEU ESQUELET? http://blocs.xtec.cat/projectesdeciencies/ Neus Garriga 1r CEIP Turó del Cargol
La persona més lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense perseguir un punt fixe Frank Kafka (1883-1924)
ANTICIPAR I PLANIFICAR L ACCIÓ b) Avaluació-regulació de la anticipació i planificació de l acció
Anticipació i planificació de l acció 5 anys CEIP Baloo feta per un nen superdotat (traducció de l original en català) Com ho aprenen a fer els nens i nenes que no aprenen sols?
UN EXEMPLE DE PROCÉS: A PARTIR DE DIFERENTS ACTIVITATS REGULEM LES REPRESENTACIONS INICIALS Per què ho he dibuixat així? En què s assembla i es diferencia amb el nostre esquelet? Observem com és Què m aconselleu per millorar?
EN GRUP MILLOREM (regulem) EL DIBUIX DE L ESQUELET INICIAL
COMPAREM L ESQUELET REALITZAT PER CADA GRUP AMB UNA IMATGE DE L ESQUELET DEL CONILL I DEDUIM CRITERIS QUE CARACTERITZEN ELS ESQUELETS DELS MAMÍFERS Té columna vertebral que va del coll a la cua i serveix per aguantar tot el cos Tots els ossos estan enganxats uns als altres Per poder moure s s ajunten per mitjà d articulacions Les costelles estan unides a la columna vertebral (a la part del tòrax) i deixen un espai al mig perquè hi càpiga el cor i els pulmons) A aquest resum en diem Base d Orientació (B.O.)
Anticipació i planificació de l acció (text instructiu) Analitzant bons exemples, consensuem què hem de pensar i fer en escriure l Mercè Mas CEIP La Roureda, 5èP St. Esteve de Sesrovires
Què hem de fer per escriure un text instructiu? Pensar en: Aspectes formals Silueta del text Títol Presentació Continguts Organització del text Comprensió Ortografia Gramàtica Vocabulari Mercè Mas CEIP La Roureda, 5èP St. Esteve de Sesrovires
I per saber si està ben fet
Aquests resums (o Bases d orientació ), que han d elaborar els propis alumnes amb les seves paraules, s han de avaluarregular molt bé, perquè és el que ha de quedar ben emmagatzemat a la memòria. Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los, matisant afirmacions
Els mapes conceptuals, els resums, els esquemes..., també són eines per planificar en què pensar interrelacionant conceptes, organitzant-los i jerarquitzant-los I com tota activitat de síntesi, els alumnes les han d avaluar-regular perquè no hi hagi errors (Els errors només els pot corregir qui els ha comés)
Mercè Marimon 2n CEIP Baloo
L anticipació i de la planificació en la realització de qualsevol tasca és molt important, però... Per tenir èxit la planificació sola no és suficient. Una persona també ha de saber improvisar. Issac Asimov
COMPARTIR CRITERIS D AVALUACIÓ c) Avaluar-regular la percepció dels criteris d avaluació i si és capaç d aplicar-los per autoregular-se
Intueixen criteris d avaluació, però no sempre són els idonis Els nens i nenes plantegen les preguntes Activitat d avaluació M. Marimon C.P. Baloo, 2n
Han après a fer un text instructiu i ara ho apliquem a valorar un de nou que hem escrit (itinerari a Montserrat) Mercè Mas CEIP La Roureda, 5èP
Els alumnes l apliquen per coavaluar-se
I poden arribar a qualificar-se
Philippe Perrenoud L èxit dels aprenentatges es juga més en la correcció dels errors i en l (auto)regulació contínua que no pas en la genialitat del mètode
2. L avaluació per qualificar el grau de competència Com plantejar preguntes-activitats que avaluïn la competència? Com qualificar el grau de competència? Com compartir l avaluació amb les famílies Com atendre la diversitat que l avaluació posa de manifest? d aquest aspecte no en parlarem-
a) Un primer problema: Com plantejar activitats per avaluar la competència? (cal recordar que hi ha d haver molts tipus d activitats d avaluació, per tenir dades de totes les dimensions de les competències)
Característiques de les BONES PREGUNTES PRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA i en relació a ACTUACIONS Hem fet una sortida a Montserrat i com ens ha agradat, voldríem penjar en el nostre bloc l itinerari que hem seguit perquè altres escoles també hi puguin anar si volen. A partir del que hem après sobre com fer un text instructiu, com escriure l perquè no es perdin? DÓNA INDICIS EL DESTINATARI NO ÉS LA MESTRA
Com tenir en compte la diversitat? Les activitats d avaluació, tot i ser competencials, poden tenir diferents nivells de dificultat (però no es tracta de plantejar per a uns alumnes preguntes mecàniques o memorístiques i per a d altres competencials ). Cal plantejar activitats que possibilitin identificar el nivell mínim esperat i també el màxim.
Un dels millors instruments per avaluar aprenentatges competencials: La carpeta d aprenentatge o portafolis Inclou tot el procés d aprenentatge i metareflexions dels alumnes sobre el seu progrés i les seves dificultats (objectius, treballs que va fent, auto- i coavaluacions...). L alumne escull, entre les tasques realitzades, les que creu que millor reflecteixen els seus aprenentatges, perquè el professorat valori els seus resultats. Necessitat de revisar com fem els àlbums i els dossiers perquè siguin útils per aprendre. http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/wq_portfolio/index.htm http://blocs.xtec.cat/portfolioproject/
Un segon problema: b) Com qualificar el nivell de competència: A partir dels criteris d avaluació
Què hauríem de planificar per qualificar aprenentatges competencials? Hi ha força consens que les rúbriques és un bon instrument per avaluar el nivell de competència. Cada centre hauria de tenir unes rúbriques generals en relació a cada competència, consensuades entre el professorat, per compartir els criteris d avaluació. A partir d elles, per a cada cicle i per a cada tema concret que es treballi es poden elaborar rúbriques específiques.
Dimensions de la competència comunicativa lingüística: per cadascuna, una escola hauria de consensuar grans criteris Comprensió oral Comprensió escrita Expressió oral Expressió escrita Interacció en situacions comunicatives Plurilingüisme i interculturalitat
Exemple de procés de construcció de rúbriques (per a la dimensió expressió escrita ) Es parteix de dissenyar una rúbrica general per a tota l etapa (cal recordar que és d esperar que els nivells màxims s assoleixin al final d etapa, però allò que s ensenya al llarg dels cursos ha de ser coherent amb l objectiu final). Se n poden concretar d altres en funció de tipus de textos. I encara es poden concretar més per als diferents cicles. - Tot poc a poc, i a partir d un treball en equip-.
Rúbrica d etapa
Cada competència l avaluem en diferents cursos i en el marc d activitats diferents Competència i dimensió:. Aspectes (realització) avaluats Activitats on recollim dades i valoració segons la rúbrica Valoració final Valoració global de la dimensió:
c) Un tercer problema: Com compartir amb les famílies els resultats del seus fills?
Aniria bé que els aspectes coincideixin amb els de la rúbrica Informes per a les famílies:. Cada nen/a s autoavalua. Aquesta autoavaluació es dóna a les famílies junt amb un full amb comentaris fet per la mestra Continua amb d altres competències 2n primària CEIP Montserrat Solà
Exemple d autoavaluació d un nen
Comentari de la mestra L autoavaluació s acompaya d un escrit de la mestra, que anima als familiars a analitzar-la (i dóna idees sobre com fer-ho) i, al mateix temps, indica el seu grau d acord amb l autoavaluació.
La funció de l avaluació és molt més que posar notes. Que l avaluació serveixi per aprendre comporta revisar moltes concepcions i pràctiques. No és estrany que molts pensin: No em toquis la meva avaluació! Perrenoud, 1993
Bibliografia básica BELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación y Enseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora. JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicació i facilitar l aprenentatge. Bellaterra: ICE UAB SANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó SANMARTÍ, N. (2010). L avaluació per millorar els aprenentatges de l alumnat. Departament d Educació. Xarxa de Cb. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=not%edci es&func=display&sid=126 OCDE-PISA (2000, 2003, 2009). Marc Conceptual per a l avaluació PISA. Consell Superior d Avaluació. http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm.