EXAMEN D'ECONOMETRIA II. LLICENCIATURA EN ECONOMIA. JUNY DE 2006 COGNOMS... NOM...

Documentos relacionados
INTRODUCCION AL ECONOMETRIC VIEWS. Aquí se introduce la frecuencia y las fechas de comienzo y final de los datos.

Índice General de Ventas en Grandes Almacenes y su logaritmo

SOLUCIÓN DEL EXAMEN PARCIAL DE ECONOMETRIA I

SOLUCIÄN DE LA PRIMERA PRÅCTICA CALIFICADA DE ECONOMETRIA II

ECONOMETRÍA II PRÁCTICAS DE ORDENADOR. Práctica 3

Las variables incluidas en el modelo se interpretan de la siguiente forma:

EXAMEN ECONOMETRÍA I GRUPO 53 - DADE 8 de septiembre de 2005 Prof. Rafael de Arce

Diseño de Ciudad. Planeación. Desarrollo. Ejecucion de la Politica

Errores de especificación. Series simuladas

UNIVERSIDAD NACIONAL DE TRUJILLO ESCUELA PROFESIONAL DE ECONOMÍA APUNTES DE CLASE ECUACIONES SIMULTÁNEAS: EJERCICIO 19.

Cointegración del Índice de Precios al Consumidor y Liquidez monetaria ( ). Venezuela.

Ejemplos de estudios de series de tiempo

ESTIMACIÓN DE LA FUNCIÓN DE EXPORTACIONES DE CATALUÑA A LOS PRINCIPALES PAÍSES EUROPEOS

Seminario Regional Proyecto: Fortaleciendo las Capacidades de Análisis de la Política Macroeconómica en Centroamérica y El Caribe

EJEMPLO DE APLICACIÓN DE MODELIZACIÓN ARIMA A LA SERIE DE COTIZACIONES DIARIAS DE TERRA - LYCOS NOVIEMBRE 1999 A JUNIO 2001

SOLUCIÓN DE LA PRIMERA PRÁCTICA CALIFICADA DE ECONOMETRIA I

QUINTA PRÁCTICA CALIFICADA DE ECONOMETRIA II. Dependent Variable: CREDITOSB Method: Least Squares Sample: 1992M M07 Included observations: 211

ECONOMETRÍA II PRÁCTICAS DE ORDENADOR. Práctica 2

ECONOMETRIA: PRÁCTICA OBLIGATORIA (En formato Manual de Uso)

TRABAJO FINAL ECONOMETRIA MODELO ECONOMETRICO MULTIVARIADO PASS TROUGH (PAIS DE BRASIL)

Tema 6.- Variables ficticias y contrastes de estabilidad

Proyecciones del PBI para el 2003.

SOLUCIÓN DEL EXAMEN PARCIAL DE ECONOMETRIA II

MÈTODES ESTADÍSTICS APLICATS A LA CIÈNCIA POLÍTICA

DETERMINAR LA VALIDEZ DEL MODELO FINALMENTE SELECCIONADO. Econometría I. 3º LADE Prof. Rafael de Arce Enero 2003

Introducción a la Econometría Capítulo 4

(5 x 3) ( 3 x 5) ( 5 x 1) b1 335, ,3-26, ,59 b2 = 0, , ,8 12,85 = 2,94 b3-26,79 13,8 2, ,31

Análisis del mercado hipotecario en Valladolid

EL DESARROLLO EN COLOMBIA: UN ENFOQUE DESDE EL IDH Y LA DISTRIBUCIÓN DEL INGRESO ( )

TEMA 4. Procediments de contrastació i selecció de models

CAPITULO 4. MODELO ECONOMETRICO. 4.1 Planteamiento del modelo.

Influencia de la política económica en los principales indicadores de la economía peruana Amer Ernesto Fernández Dávila Angulo

Modelos Econométricos Lección 4. Estimación de una sola ecuación entre variables cointegradas (con mecanismo de corrección del error)

Estructura económica y economía negra en la Argentina. Ernesto A. O Connor Universidad Católica Argentina

USO DEL FILTRO DE KALMAN PARA ESTIMAR LA TENDENCIA DE UNA SERIE

UNIVERSIDAD NACIONAL DE TRUJILLO ESCUELA PROFESIONAL DE ECONOMÍA APUNTES DE CLASE

Validación del Modelo Univariable de Inflación empleado en la Combinación de Pronósticos

Pruebas de diagnóstico, Cointegración, Modelos de corrección de errores, Test de cointegración de Johansen-Juselius y Pruebas de exogeneidad

4º CONGRESO DE ECONOMISTAS DE BOLIVIA DESARROLLO ECONÓMICO: UNA DISCUSIÓN ABIERTA LOS DETERMINANTES DEL PROCESO DE CRECIMIENTO

Inditex succes, Hennes and Maurtiz s shade and their strategic management.

Simulación mediante modelos

Cointegración El caso bivariado

Diferencia de la tasa de cambio

Modelo Econométrico del Turismo en España. Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales. Grado en Marketing e Investigación de Mercados

LA EFICIENCIA DÉBIL DEL MERCADO DE VALORES PERUANO : EL MODELO DE RANDOM WALK.

ECONOMETRÍA I. Licenciatura de admón. y Dcción de Empresas Grupos 3A1 y 3A2 Convocatoria de septiembre de 2002 Profesor Rafael de Arce NOMBRE GRUPO

UNIVERSIDAD NACIONAL DE TRUJILLO ESCUELA PROFESIONAL DE ECONOMÍA ECONOMETRÍA II MODELO DE ECUACIONES SIMULTÁNEAS EJERCICIO 20.14

ENUNCIADOS DE PROBLEMAS

Working Paper Series Economic Development. Econometrics. Faculty of Economics and Business. University of Santiago de Compostela No.

Regresión con heterocedasticidad y autocorrelación

ECONOMETRÍA II LA FALACIA DE LA CURVA DE PHILLIPS COLOMBIA ALEX MAURICIO RODRIGUEZ SUAREZ COD

ECONOMETRÍA II Curso: 2009/2010 Práctica 5

Planteamiento de una función de demanda turística para Bogotá y Pronóstico de turistas nacionales e internacionales pernoctados

Institut Obert de Catalunya

ECONOMETRÍA II PRÁCTICA Tome los datos de WAGE2.XLS para este ejercicio.

Algunas piezas en el puzzle del tipo de cambio real y el crecimiento económico en El Salvador

La relación entre la actividad y la inflación: estimación de una Curva de Phillips para Perú

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Modelos de proyección de demanda de combustibles

Modelo SARIMA para la llegada mensual de visitantes extranjeros por el Aeropuerto Internacional Jorge Chávez

Doctorado en Finanzas Cuantitativas Trabajo de investigación: MODELIZACIÓN DEL SPOT Y VALORACIÓN DE FUTUROS DEL GAS NATURAL

Nueva estimación sobre el volumen del PBI informal en base al método de la demanda de circulante. Joaquín Días y Carla Di Paula.

Evidencia de la Ley de Okun para Colombia, Chile y Argentina:

Educación y Crecimiento Económico

Predicción del resultado en la prueba SABER PRO para Economía a partir de la información disponible en el proceso de admisión

Revista Internacional del Mundo Económico y del Derecho Volumen II (2010) Págs. de 1-20 ESTUDIO SOBRE EL DESEMPLEO EN ESPAÑA

Price Volatility of the Mexican Export Crude Oil Blend

2. APLICAR A LAS SERIES PRUEBAS DE RAICES UNITARIAS 2 3. CALCULO DE VECTORES AUTOREGRESIVOS 6

Gráfico 21: Producción de Grasas Lubricantes

Introducción al tema de raíces unitarias en la modelación econométrica

LAS INDUSTRIAS DERIVADAS DE LA MADERA EN ESPAÑA ( ). COMPARACIÓN INTERNACIONAL, MODELOS ECONOMETRICOS Y ANÁLISIS DE CAUSALIDAD

CRITERIS DE CORRECCIÓ I PROVA CORREGIDA Matemàtiques AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Tema 4: Cuestiones importantes en el Modelo Lineal General (MLG) Universidad Complutense de Madrid Febrero de 2012

INDICADORES DE RENTABILIDAD CON EL USO DE RAZONES EN DATOS PANEL: CASO APLICADO A LA BANCA COMERCIAL MEXICANA

CAPITAL HUMANO Y RENDIMIENTOS EDUCACIÓN

Curso: Economía Ambiental del Turismo. Aplicación del Método Costo de Viaje

Crecimiento i y Desarrollo Humano: Perú en la década del 2000

El Modelo Klein I y los ciclos económicos. Abstract

Evolución de las importaciones totales

PRODUCCIÓN DE VEHÍCULOS AUTOMOTORES EN MÉXICO,

2.1. Interdependencia y modelos multiecuacionales

Documento de Trabajo. Debo inscribir más de 22 créditos?

INFLACIÓN E INCERTIDUMBRE INFLACIONARIA: EVIDENCIA PARA COSTA RICA

Cens específic de falciot negre (Apus apus) i ballester (Apus melba) a Barcelona 2015

Modelo Econométrico Empleo en México

2. La apertura exterior de la economía portuguesa en

10 12 CAPÍTULO 10. MODELOS DE VARIABLE DEPENDIENTE DISCRETA

Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres

ESTIMACIÓN DE LAS DEMANDAS DEL CAFÉ, YERBA MATE Y TÉ EN ARGENTINA. Agosto Categoría: Trabajo de investigación

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Metodología para la estimación del riesgo de mercado del portafolio de créditos del sistema financiero boliviano

INDUSTRIA, COMERCIO EXTERIOR Y TURISMO EN MERCOSUR,

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11

Guía del 1º Parcial. Econometría 4º curso. Licenciatura de Economía. USC ttp://

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

Economía de Frontera: Turismo Fronterizo

Modelos de Ecuaciones Simultáneas. donde R y Y son variables endógenas, y M es determinada exógenamente.

Transcripción:

EXAMEN D'ECONOMETRIA II. LLICENCIATURA EN ECONOMIA. JUNY DE 2006 COGNOMS... NOM... 1. A partir de dades individuals corresponents a 706 individus, s ha estimat per mínims quadrats ordinaris un model de regressió lineal múltiple on es pretén explicar el nombre d hores diàries que es dediquen a dormir (SLEEPD) en funció de les següents variables: el nombre d hores diàries que es dediquen a treballar (TOTWRKD), els anys d educació (EDUC), l edat (AGE), una variable fictícia que pren valor 1 en cas d home i 0 en cas de dona (MALE), una variable fictícia que pren valor 1 si tenen fills menors de 3 anys i 0 en cas contrari (YNGKID), i la interacció entre aquestes dues darreres variables (MALE*YNGKDS). Els resultats d aquesta estimació es mostren al quadre 1, mentre que els gràfics 1 i 2 mostren l histograma, alguns estadístics descriptius i els resultats del contrast de Jarque Bera per la variable endògena (gràfic 1) i els residus MQO de l estimació presentada al quadre 1 (gràfic 2). Quadre 1. Dependent Variable: SLEEPD Sample: 1 706 Included observations: 706 C 9.212658 0.302390 30.46611 0.0000 TOTWRKD -0.196223 0.020017-9.802871 0.0000 EDUC -0.040858 0.015527-2.631372 0.0087 AGE 0.006601 0.004018 1.642694 0.1009 MALE 0.189327 0.095711 1.978100 0.0483 YNGKID -0.245942 0.228279-1.077377 0.2817 MALE*YNGKID 0.270642 0.269543 1.004077 0.3157 R-squared 0.143524 Mean dependent var 8.054961 Adjusted R-squared 0.136172 S.D. dependent var 1.188207 S.E. of regression 1.104347 Akaike info criterion 3.046252 Sum squared resid 852.4887 Schwarz criterion 3.091460 Log likelihood -1068.327 F-statistic 19.52246 Durbin-Watson stat 1.977327 Prob(F-statistic) 0.000000 Gràfic 1. Gràfic 2. 160 140 120 100 80 60 40 Series: SLEEPD Sample 1 706 Observations 706 Mean 8.054961 Median 8.021429 Maximum 14.54762 Minimum 3.178571 Std. Dev. 1.188207 Skewness 0.277925 Kurtosis 5.771218 160 140 120 100 80 60 40 Series: Residuals Sample 1 706 Observations 706 Mean 1.20e-16 Median -0.032147 Maximum 5.473423 Minimum -4.591357 Std. Dev. 1.099638 Skewness 0.158555 Kurtosis 5.228965 20 0 4 6 8 10 12 14 Jarque-Bera 234.9986 Probability 0.000000 20 0-4 -2 0 2 4 Jarque-Bera 149.1085 Probability 0.000000 Amb la informació de que disposes, valora quin és el grau de compliment de les hipòtesis bàsiques del model de regressió lineal múltiple relacionades amb el terme de pertorbació. Quines serien les propietats dels estimadors MQO? (1 punt) 1

2. A partir d informació sobre 4596 vols realitzats entre 1997 i 2000, s ha estimat per mínims quadrats ordinaris un model de regressió lineal múltiple on es pretén explicar el logaritme del preu per trajecte (LFARE) en funció de les següents variables: el logaritme de la distància entre l origen i la destinació (LDIST) i el seu quadrat (LDISTSQ), el poder de mercat de les línies aèries mesurat com la quota de mercat de la línia aèria més important en cada trajecte (CONCEN), el logaritme dels passatgers (LPASSEN), i 3 variables fictícies que indiquen el moment del temps en que es va realitzar el vol (Y98, Y99, Y00). Els resultats de l estimació per MQO es mostren al quadre 2 mentre el quadre 3 recull els resultats d una regressió auxiliar relacionada amb el model esmentat. Quadre 2. Dependent Variable: LFARE Sample: 1 4596 Included observations: 4596 C 7.010353 0.454324 15.43031 0.0000 LDIST -0.972197 0.134475-7.229578 0.0000 LDISTSQ 0.106834 0.010006 10.67644 0.0000 CONCEN 0.309782 0.031235 9.917879 0.0000 LPASSEN -0.078682 0.005554-14.16673 0.0000 Y98 0.023020 0.013962 1.648783 0.0993 Y99 0.042329 0.014116 2.998568 0.0027 Y00 0.105916 0.014139 7.490892 0.0000 R-squared 0.430807 Mean dependent var 5.095601 Adjusted R-squared 0.429938 S.D. dependent var 0.436400 S.E. of regression 0.329493 Akaike info criterion 0.619213 Sum squared resid 498.0977 Schwarz criterion 0.630411 Log likelihood -1414.952 F-statistic 496.0761 Durbin-Watson stat 0.754964 Prob(F-statistic) 0.000000 2

Quadre 3. Dependent Variable: RESID^2 Sample: 1 4596 Included observations: 4596 C -34.64586 9.063317-3.822647 0.0001 LDIST 22.26935 5.837864 3.814641 0.0001 LDIST^2-5.132416 1.393343-3.683526 0.0002 LDIST*LDISTSQ 0.509414 0.145709 3.496103 0.0005 LDIST*CONCEN 0.067047 0.327540 0.204699 0.8378 LDIST*LPASSEN 0.111941 0.061426 1.822387 0.0685 LDIST*Y98 0.100665 0.140540 0.716274 0.4739 LDIST*Y99-0.031684 0.143975-0.220069 0.8258 LDIST*Y00-0.117033 0.153509-0.762386 0.4459 LDISTSQ^2-0.018585 0.005637-3.297178 0.0010 LDISTSQ*CONCEN 0.000410 0.024481 0.016746 0.9866 LDISTSQ*LPASSEN -0.006573 0.004571-1.438061 0.1505 LDISTSQ*Y98-0.007216 0.010370-0.695875 0.4865 LDISTSQ*Y99 0.003073 0.010636 0.288970 0.7726 LDISTSQ*Y00 0.009691 0.011327 0.855579 0.3923 CONCEN -0.840571 1.117136-0.752434 0.4518 CONCEN^2 0.385937 0.072129 5.350639 0.0000 CONCEN*LPASSEN 0.001458 0.014217 0.102579 0.9183 CONCEN*Y98-0.063080 0.036072-1.748710 0.0804 CONCEN*Y99-0.054387 0.035802-1.519124 0.1288 CONCEN*Y00-0.050089 0.035873-1.396258 0.1627 LPASSEN -0.381349 0.209856-1.817195 0.0693 LPASSEN^2-0.005213 0.001406-3.708261 0.0002 LPASSEN*Y98 0.003232 0.006454 0.500708 0.6166 LPASSEN*Y99 0.001395 0.006236 0.223695 0.8230 LPASSEN*Y00-0.000653 0.006367-0.102570 0.9183 Y98-0.352464 0.483407-0.729125 0.4660 Y99 0.079455 0.494228 0.160766 0.8723 Y00 0.360679 0.527421 0.683855 0.4941 R-squared 0.174180 Mean dependent var 0.108376 Adjusted R-squared 0.169117 S.D. dependent var 0.127132 S.E. of regression 0.115884 Akaike info criterion -1.466157 Sum squared resid 61.33113 Schwarz criterion -1.425567 Log likelihood 3398.230 F-statistic 34.40225 Durbin-Watson stat 1.475646 Prob(F-statistic) 0.000000 Tenint en compte els resultats dels quadres 2 i 3, contesta a les següents preguntes: 2.a) A quin contrast es correspon la regressió auxiliar del quadre 3? Quines són les hipòtesis d aquest contrast? Calcula l estadístic de prova del contrast i indica a quina conclusió arribaries? (1 punt) 3

2.b) Tenint en compte el resultat de l apartat anterior, com valoraries els resultats obtinguts al quadre 2? Quina seria la teva recomanació en quant al procediment d estimació més adequat? En cas que sigui necessari aplicar MQG, necessitaries d alguna informació addicional per a poder especificar de manera concreta la matriu de transformació? (1 punt) 3. La variable GHRWAGE és l increment anual del salari mig per hora als Estats Units i GOUTPHR és l increment anual de la producció per hora. Els quadres 4 i 5 recullen els resultats d estimar per MQO dos models diferents que relacionen l evolució dels increments salarials amb l evolució dels increments de la producció. A partir d aquests resultats, valora la possible existència d autocorrelació a tots dos models i quines serien les propietats dels estimadors per MQO i les conseqüències sobre la predicció (1 punt). Quadre 4. Dependent Variable: GHRWAGE Sample (adjusted): 1949 1987 Included observations: 39 after adjustments C -0.010425 0.004544-2.294304 0.0277 GOUTPHR 0.728364 0.167222 4.355665 0.0001 GOUTPHR(-1) 0.457635 0.165613 2.763286 0.0090 R-squared 0.493126 Mean dependent var 0.011670 Adjusted R-squared 0.464966 S.D. dependent var 0.021244 S.E. of regression 0.015539 Akaike info criterion -5.417127 Sum squared resid 0.008693 Schwarz criterion -5.289161 Log likelihood 108.6340 F-statistic 17.51177 Durbin-Watson stat 1.186574 Prob(F-statistic) 0.000005 DW 5%, 39 observacions, 2 variables: DL=1.382 DU=1.597 4

Quadre 5. Dependent Variable: GHRWAGE Sample (adjusted): 1949 1987 Included observations: 39 after adjustments C -0.008849 0.004536-1.950669 0.0591 GHRWAGE(-1) 0.249400 0.149954 1.663180 0.1052 GOUTPHR 0.667690 0.167291 3.991177 0.0003 GOUTPHR(-1) 0.275094 0.195425 1.407672 0.1680 R-squared 0.530252 Mean dependent var 0.011670 Adjusted R-squared 0.489987 S.D. dependent var 0.021244 S.E. of regression 0.015171 Akaike info criterion -5.441910 Sum squared resid 0.008056 Schwarz criterion -5.271289 Log likelihood 110.1173 F-statistic 13.16932 Durbin-Watson stat 1.502788 Prob(F-statistic) 0.000007 DW 5%, 39 observacions, 3 variables: DL=1.328 DU=1.597 5

4. Donat el model: Y t = β 1 + β 2 X 2t + U t Es vol contrastar si el model correcte és aquell en que U t segueixi un terme de pertorbació soroll blanc, o si, per contra, el model correcte seria aquell en que U t seguís un esquema AR(1). Es demana: 4.a) Que s expliqui en detall com s hauria de plantejar aquesta selecció entre els dos models alternatius, a partir del contrast dels Multiplicadors de Lagrange. (1 punt) 4.b) A quin contrast equival, d entre els estudiats enguany? (1 punt) 6

5. Donats els dos models següents, associats a la sèrie Y, original (quadre 6), i diferenciada (quadre 7), basada en 200 observacions anuals, Quadre 6. Dependent Variable: Y Date: 05/04/06 Time: 18:20 Sample(adjusted): 2 200 Included observations: 199 after adjusting endpoints Convergence achieved after 9 iterations Backcast: 1 C 185.5636 76.02092 2.440955 0.0155 AR(1) 0.988354 0.011331 87.22505 0.0000 MA(1) -0.782901 0.048492-16.14492 0.0000 R-squared 0.677004 Mean dependent var 133.0984 Adjusted R-squared 0.673708 S.D. dependent var 72.81768 S.E. of regression 41.59487 Akaike info criterion 10.30879 Sum squared resid 339106.1 Schwarz criterion 10.35844 Log likelihood -1022.725 F-statistic 205.4096 Durbin-Watson stat 1.982405 Prob(F-statistic) 0.000000 Inverted AR Roots.99 Inverted MA Roots.78 Quadre 7. Dependent Variable: D(Y) Date: 05/04/06 Time: 18:10 Sample(adjusted): 2 200 Included observations: 199 after adjusting endpoints Convergence achieved after 6 iterations Backcast: 1 C 0.613701 0.628997 0.975681 0.3304 MA(1) -0.791216 0.043591-18.15075 0.0000 R-squared 0.378203 Mean dependent var 0.779302 Adjusted R-squared 0.375047 S.D. dependent var 52.64489 S.E. of regression 41.61787 Akaike info criterion 10.30494 Sum squared resid 341213.3 Schwarz criterion 10.33803 Log likelihood -1023.341 F-statistic 119.8239 Durbin-Watson stat 1.976880 Prob(F-statistic) 0.000000 Inverted MA Roots.79 5.a) És alguna de les dues sèries Y (original) o D(Y) (diferenciada), estacionària? Per què? (1 punt) 7

5.b) Contrasta si el model especificat per D(Y) implica una sobrediferenciació de la variable original (Y). (0.5 punts) 6. Assenyala si el model X t = 0.5 X t-1 + ε t 0.8 ε t-1 + 0.4 ε t-2 és estacionari i invertible, sabent que X és una variable de periodicitat anual (1 punt) 7. Dibuixa els correlogrames teòrics del model ARIMA (0,2,2)(1,0,0) 12. (NOTA: Dibuixa els correlogrames de la sèrie ja diferenciada) (1.5 punts) 8