30 TABLEAU II DOCUMENTACIÓ DE L OBRA Títol: Tableau II. Autor: Piet Mondrian (1872 1944). Cronologia: 1921-1925. Estil: neoplasticisme. Tècnica: oli. Suport: tela. Dimensions: 103,5 cm 99,5 cm. Localització actual: Col lecció Max Bill, Zuric. «L art, en no ser sinó un artifici, en tant que hi ha una manca de bellesa en aquesta vida, desapareixerà un cop aquesta vida guanyi bellesa [ ] Avui dia, l art és d allò més important, perquè s han de demostrar plàsticament, és a dir, d una manera directa i alliberada de la nostra concepció individual, les lleis que fan sorgir la vida vertaderament humana.» Piet Mondrian
CONTEXT HISTÒRIC Durant el període immediatament posterior al 1918 es mantingué l atmosfera violenta dels anys de la guerra, cosa que feia presagiar els esdeveniments més pessimistes. Mentre els europeus patien les conseqüències de la guerra, els Estats Units es convertiren en la potència econòmica predominant al món. A Rússia, arran de la mort de Lenin (1924), Stalin pujà al poder després d un període d intrigues i sedicions. El nou dirigent impulsà una política econòmica basada en els plans quinquennals, que van conduir el país a un nivell industrial força alt. La Internacional Comunista o Komintern, fundada a Moscou el 1919, va ser l òrgan d expansió comunista mundial. La Gran Bretanya visqué una època de reconstrucció i necessitat econòmica, mentre se succeïen en el poder el partit laborista i el conservador. El 1921, després d una cruenta lluita, Irlanda assolí la independència, llevat de la zona septentrional on predominaven els protestants, que no va voler adherir-se a la nova República i formà Irlanda del Nord. D altra banda, la major part de les colònies van iniciar una política de revolta i independència. La Gran Bretanya va atorgar l autonomia a moltes de les seves antigues colònies, però les va reunir sota una associació lliure amb la metròpoli, que va rebre el nom de British Commonwealth of Nations. D aquesta manera perllongava el domini econòmic en aquells territoris. França, que va tenir problemes de reconstrucció i d independència semblants als dels britànics, va ajudar Espanya en la pacificació del Marroc. Itàlia, que havia col laborat activament en la derrota alemanya, es va sentir defraudada en el repartiment de territoris. L atur dominava el panorama polític i econòmic del país. En aquestes condicions, les classes mitjanes van promoure la pujada al poder de Benito Mussolini. A Alemanya, Adolf Hitler s havia revelat, des del 1920, líder del partit nacionalsocialista. La seva obra Mein Kampf ( La meva lluita ) es va estendre ràpidament entre la classe mitjana del país. Tot plegat anava posant els fonaments per a l esclat de la Segona Guerra Mundial.
ANÀLISI FORMAL Elements plàstics En l etapa en què s inscriu Tableau II, Mondrian fa servir una trama que ha guanyat simplicitat: ha reduït els elements plàstics a dues formes (quadrat i rectangle) i sis colors, tres dels quals són primaris (vermell, blau i groc) i tres són neutres (blanc, negre i gris). Utilitza el blanc per simbolitzar la llum. La retícula, en què la presència de l angle recte confirma la cerca de la relació d equilibri, és d un negre intens i d una amplada considerable. La seva funció consisteix a subratllar la separació entre plans de color, amb la finalitat d impedir que aquests s influeixin mútuament. Els colors, segons Mondrian, no poden establir relacions de força entre ells. S han de mostrar a l espectador en estat pur perquè la ment els pugui valorar. I aquesta valoració canviarà en funció de les dimensions de l àrea que cobreix el color. Per aconseguir l equilibri perfecte fa servir les diverses profunditats de la tonalitat. A partir d aquests elements plàstics, Mondrian planteja com a eix definidor de la seva estètica la creació de relacions elementals, entre línia i pla i entre color i no-color. Composició En la composició no hi ha cap centre d atenció, però destaca el dinamisme que emana de l obra: la tonalitat freda s allunya de l espectador, la càlida s hi acosta, i el blanc amb una distribució acuradament estudiada contribueix a establir una estructura helicoide que determina un moviment centrífug. Mondrian, notablement influït per les teories teosòfiques de M. H. J. Schoenmaekers, articulà un llenguatge basat en l oposició entre l element invariable o espiritual (línies verticals i horitzontals, i plans no acolorits), d una banda, i l element variable o natural (les proporcions entre plans i les relacions entre els tres colors purs i entre el color i el no-color), de l altra. Estil Mondrian és considerat l esperit rector del moviment neoplasticista, tant per la fidelitat que va mantenir envers aquesta nova forma d expressió al llarg de tota la seva vida, com per la repercussió del seu art sobre els pintors coetanis i sobre els moviments artístics posteriors. L art figuratiu mostra descripcions, mentre que la «plàstica nova» intenta transmetre valors universals, amb la qual cosa cal una nova gramàtica artística. Amb tots els artistes que, partint d una posició o d una altra, van arribar a l abstracció, l obra d art s alliberà de la seva dependència de la naturalesa, mentre l activitat creadora es dotà de normes autònomes.
Però Mondrian encara féu un pas més enllà i propugnà l emancipació de l obra, fins i tot, de la pròpia subjectivitat de l artista. Partint de la tradició platònica tan present al llarg de tota la història de l art, que vincula els conceptes de bellesa i veritat, pretén l eliminació del pathos (l element tràgic), que apareix en totes les formes d expressionisme. L esperit ordenat de Mondrian (educat en una família calvinista) és aliè als excessos emotius. L artista no ha d influir emocionalment en l espectador, ja que ha de respectar la seva missió ètica de reflectir l harmonia de l Univers. D aquí ve la importància concedida a l arquitectura com a síntesi de la unió de totes les arts. Aquests plantejaments no eren aliens al contacte de Mondrian amb l obra del filòsof holandès Baruch de Spinoza, segons el qual la percepció ha d anar seguida d un procés reflexiu que ens condueix fins a l essència immutable de les coses, que no és altra que l ordre geomètric. D aquesta manera, l abstracció anà adquirint en Mondrian un caràcter eminentment metafísic. INTERPRETACIÓ Contingut i significat El 1911, Mondrian descobrí les obres de Picasso i Braque, circumstància que l endinsà en el cubisme. Es traslladà a París i desenvolupà una visió personal del cubisme sintètic, tot mostrant ja una decidida tendència cap a l abstracció. Durant els anys de la Primera Guerra Mundial es va recloure a Holanda, fet que l ajudà a definir les bases de la seva obra de maduresa: primacia de l ortogonalitat; ús exclusiu dels tres colors primaris. En aquesta època conegué el qui fou el seu company artístic durant anys, Theo van Doesburg, que li oferí la possibilitat d utilitzar la revista De Stijl ( L Estil ) per donar a conèixer les seves idees. Aquesta publicació donà nom al grup d artistes que es reunia al seu voltant i recollí el primer treball teòric de Mondrian: El nou plasticisme. L obra de Mondrian fou reconeguda en la segona meitat de la dècada. L artista va ser convidat a participar en nombroses exposicions, com les dels grups Cercle et Carré i Abstraction et Création, dels quals va formar part. Arran de l esclat de la Segona Guerra Mundial es va traslladar als Estats Units. Amb el títol Tableau II, Mondrian transmet la seva satisfacció pel que, sens dubte, considerava una obra perfecta: al resultat del seu treball no li cal cap nom, perquè no té cap mena de referent en el món exterior. Només troba explicació en el seu racionalisme, que en alguns moments es percep com a element de lluita contra la irracionalitat destructora de la guerra. 4
Funció Mondrian se sentia dominat per un impuls ètic: el del creador que assumeix la seva part de responsabilitat en la transformació de l ordre social (estava convençut que el món es beneficiaria d ambients abstractes purs). Al seu parer, les obres d art han de contribuir a l enriquiment personal de l espectador i actuar com a «portes de la percepció». En els seus escrits, Mondrian repetia sovint que la funció de l artista és participar, amb les seves obres, en l esperit que modifica la societat, tot fabricant «les icones d una societat futura». ALTRES OBRES DE L AUTOR Paisatge amb arbres (1912). Composició amb vermell, blau i groc (1937-1942). Broadway boogie-woogie (1942-1943).