Distribucions bivariants, independencia, covariància, correlació

Documentos relacionados
UPF, Curs Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Examen Primer Trimestre, Probabilitat

Valor esperat, variància

UPF, Curs Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Groups 1 a 4. Examen Final

Lliçons 15: Suma de moltes variables independents: Llei dels Grans Nombres, Teorema del Limit Central; Aproximem distribucions

UPF, Curs Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Examen Primer Trimestre, Probabilitat

Llei dels Grans Nombres, Teorema Central del Límit, distribucions asimptòtiques

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques

Resumen de Probabilidad

1- Preguntes breus (resposta correcta del apartat són 0.5 punts. Total de punts, 5 sobre 10).

Tema 4: Variables aleatorias multidimensionales

c) C = (c ij ) de tres files i tres columnes per a) u r = (1, 2, 3, 4), c) u r = (1, 1, 1), v r = (2, 4, 8) i w r = (3, 9, 27)

UIB 2 + f (x) + f(x) ց ց ր ր Per tant, el punt ( 3. Una altra forma de veure-ho és calcular la derivada segona i mirar el signe en x = 3: 2 f (x) =

TEMA 5 Variables aleatòries: Generalitats

Proves d accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2013

Polinomis i fraccions algèbriques

( 2 3, utilitzeu la matriu inversa B 1 ( 1 4 ( 2 1. Matrius i determinants Sèrie 3 - Qüestió 4. Donada la matriu B =

TEMA 3.- VECTORES ALEATORIOS.- CURSO

SI ÉS CONVEXA HA DE SER SIMPLE FME, UPC, 3/5/2017. Andreu Mas-Colell, UPF i Barcelona GSE

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012

TEMA 4 : Matrius i Determinants

Prova d accés a la Universitat (2013) Matemàtiques II Model 1. (b) Suposant que a = 1, trobau totes les matrius X que satisfan AX + Id = A, on Id

Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Abril 2017

Tema 4. El model de regressió múltiple: Inferència. Joan Llull. Materials:

Districte Universitari de Catalunya

Àlgebra lineal i equacions diferencials. Curs 2001/02 Exemple de diagonalització.

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.

Llista 1. Probabilitat. (Amb solució)

Variables aleatòries

Examen Final 17 de gener de 2013

Variables aleatòries

Proporcionalitat i percentatges

(1,2) (1,2) (1,3) (3,0) (0,3) (2,1) (3,0) (1,3) (1,3) (2,3) (3,1) (3,0) (0,3) (1,2) (1,3) (4,0) (3,1) (3,1) (1,2) (1,3)

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot

MATEMÀTIQUES Versió impresa ESTADÍSTICA

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

Tema 4: Variables aleatorias multidimensionales

TEMA 5 : Resolució de sistemes d equacions

Anells i cossos. Definició i exemples. Donat un conjunt A i dues operacions binàries que denotarem per + i, direm que (A, +, ) és un anell si

Nom i Cognoms: Grup: Data:

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

PROBLEMES de PROBABILITAT CONDICIONADA

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2009 QÜESTIONS

1. Què tenen en comú aquestes dues rectes? Com són entre elles? 2. En què es diferencien aquestes dues rectes?

TEMA 6. POLINOMIS II. a n a 2 a 1 a Teorema del residu. 4. Polinomis irreductibles. 6. Fraccions algebraiques

Matemàtiques 1 - FIB

Variables Aleatorias y Distribución de Probabilidades

Momentos de Funciones de Vectores Aleatorios

Capítulo 2. Medidas Estadísticas Básicas Medidas estadísticas poblacionales

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

Examen FINAL M2 FIB-UPC 12 de juny de 2015

Propietats de les desigualtats.

TEMA 4 : Programació lineal

.../... Atenció l'examen continua a l'altra pàgina

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.

Districte Universitari de Catalunya

Una funció és una relació entre dues variables, de tal manera que al variar el valor d'una d'elles va variant el valor de l'altra.

Introducció a la probabilitat. Curs

Tema 2: GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA

x + 2 y = 3 2 x y = 1 4 x + 3 y = k a) Afegiu-hi una equació lineal de manera que el sistema resultant sigui incompatible.

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

Vectores Aleatorios. Vectores Aleatorios. Vectores Discretos. Vectores Aleatorios Continuos

Estadístics descriptius utilitzant els menús Menú de Gretl: Ver/Estadísticos principales...

2 desembre 2015 Límits i número exercicis. 2.1 Límits i número

Equacions i sistemes de segon grau

Rang, r(a), d una matrix A (n x p), és el número de files (o de columnes) de A que són linialment independents. Propietats: r(ab) min(r(a), r(b))

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

Gràficament: una funció és contínua en un punt si en aquest punt el seu gràfica no es trenca

Matemàtiques 1 - FIB

Probabilitat, probabilitat condicionada, independència

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

Examen Final, PART II PROBLEMES

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

1.- Sabem que el vector (2, 1, 1) és una solució del sistema ax + by + cz = a + c bx y + bz = a b c. . cx by +2z = b

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

corresponent de la primera pàgina de l examen.

Unitat 4. Fraccions algèbriques

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2010

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2014 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Un breu resum de teoria

INTRODUCCIÓ ALS MODELS NO EXPONENCIALS I XARXES DE CUES

La creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11

En muchos estudios no estamos interesados en saber cual evento ocurrió, sino en

h.itkur MD- Grafs 0-1/6

INTEGRACIÓ: resolució exercicis bàsics ex res I.1

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta

Funcions de variables aleatòries

Resolucions de l autoavaluació del llibre de text

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2008 QÜESTIONS

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

Transcripción:

Distribucions bivariants, independencia, covariància, correlació Albert Satorra UPF Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 1 / 29

Continguts 1 Variables aleatòries bivariants (discretes) Distribucions conjuntes, marginals, condicionades, esperança condicional Independencia entre variables 2 Associació entre variables: Covariància i correlació Desigualtat de Cauchy-Schwarz, acotació de ρ XY 3 Exemples Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 2 / 29

Introducció Interessa la variació conjunte de dues o més variables aleatòries lligades al mateix espai mostral Ω. Primer ens centrarem en dues variables X i Y discretes. Motivem el tema amb un exemple. Exemple: Tenim una caixa amb boles 1 2 3 de la que fem dues extraccions. Sigui X la bola de la primera extracció i Y la bola de la segona extracció. Considerem dos casos: i) extraccions sense restitució, i ii) extraccions amb restitució. En i), la distribució de probabilitat conjunta P XY (x, y) (les probabilitats p(x, y) de les diferents combinacions dels valors de les variables ) és P XY 1 2 3 P Y (y) 1 0 1/6 1/6 1/3 2 1/6 0 1/6 1/3 3 1/6 1/6 0 1/3 P X (x) 1/3 1/3 1/3 1 Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 3 / 29

En ii), la distribució de probabilitat conjunta P XY (x, y) és P XY 1 2 3 P Y (y) 1 1/9 1/9 1/9 1/3 2 1/9 1/9 1/9 1/3 3 1/9 1/9 1/9 1/3 P X (x) 1/3 1/3 1/3 1 Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 4 / 29

Distribució bivariant discreta Z = (X,Y) a valors un conjunt finit o infinit numerable Ω lligats a un experiment aleatori. Distribució de Probabilitat Conjunta: P XY (x i, y j ) = P([X = x i ] [Y = y j ]) (probabilitats dels diferents valors de la variable). Tenim que P XY (x i, y j ) 0 x,y P XY (x i, y j ) = 1 De la conjunta obtenim les Distribucions Marginals: P X (x) = y P XY (x, y), marginal de X P Y (y) = x p(x, y), marginal de Y NOTA: de les marginals no podem obtenir la distribució conjunta, llevat el cas en que X i Y són independents (ho veurem d aquí un moment). Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 5 / 29

Distribució condicionada (condicional), Y X = x, X Y = y Si sabem s ha produit X = x, modifica aquesta informació la P(Y )? Parlarem de la variable Y condicionada a X = x, Y X = x. Parlem de la distribució de probabilitat condicional P Y X P Y X (y) = P XY (x, y) P X (x) o, simplement, P X Y Noteu que hi ha una distribució condicional diferent per cada valor de la variable X. Podem considerar també l esperança condicionada E[Y X ] E(Y X = x) = j y j P[y j x] que és una funció de x. A vegades, E(Y X = x) és linial en x, és a dir E(Y X ) = a + bx. Penseu que X pot ser la renda, Y el consum. Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 6 / 29

Independencia entre X i Y : Quan Y X = x és igual a Y, o de forma equivalent, quan P Y X = P Y, parlem de independència entre X i Y. Hi ha independència entre X i Y si (i només si) P XY (x, y) = P X (x)p Y (y) és a dir, distribució de probabilitat conjunta és el producte de les marginals. És una propietat simètrica, independència entre X i Y implica (Y X = x) = Y i (X Y = y) = X Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 7 / 29

Esperança d una funció g(x, Y ) E(g(X, Y )) = x Ara podem demostrar E(X + Y ) = EX + EY : g(x, y)p(x, y) y E(X + Y ) = x (x + y)p(x, y) = y x xp(x, y) + y x yp(x, y) y = x x( y P(x, y)) + y y( x P(x, y)) = x x(p X (x)) + y y(p Y (y)) = E(X ) + E(Y ) Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 8 / 29

Exemple: E(XY ) E(XY ) = x xyp(x, y) Es verifica que E(XY ) = E(X )E(Y )?? Considereu dues variables X i Y i la variança de la variable (univariant) suma X + Y V (X + Y ) = E((X + Y ) 2 ) (E(X + Y )) 2 (E(X + Y )) 2 = (EX ) 2 + (EY ) 2 + 2(EX )(EY ) E(X + Y ) 2 = E(X 2 + Y 2 + 2XY ) = E(X 2 ) + E(Y 2 ) + 2E(XY ) De manera que V (X +Y ) = (E(X 2 ) (EX ) 2 )+(E(Y 2 ) (EY ) 2 )+2(E(XY ) (EX )(EY )) = V (X ) + V (Y ) + 2 {E(XY ) (EX )(EY )} y Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 9 / 29

Associació entre variables: Covariància, C(X, Y ), σ XY La σ XY entre dues variables aleatòries X i Y és σ XY = E(X µ X )(Y µ Y ) = E(XY ) E(X )E(Y ) Mesura associació (variació conjunta) entre les dues variables X i Y. NOTEU: C(X,Y)= 0 no implica independència entre X i Y. Per un exemple, considerem X: -1 0 1 amb distribució uniforme (P[X=x] = 1/3), aleshores la va Y = X 2 no és independent de X i, en canvi, C(X, Y ) = 0 Ara podem enunciar una nova propietat de la variància. Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 10 / 29

Propietats de la variància de la suma i esperança del producte el cas de independència Independència entre X i Y implica EXY = EXEY ( Cov(X, Y ) = 0) Demostració: EXY = xyp XY (x, y) = xyp X (x)p Y (y) x y x y ( ) = xp X (x) yp Y (y) = E(X )E(Y ) x y V (X + Y ) = VX + VY (Noteu que V (X Y ) = VX + VY ) malgrat la indepenència, en general, V (X.Y ) V (X )V (Y ) Independencia entre més de dues variables aleatòries X 1,..., X K : P X1 X 2...X K (x 1,..., x K ) = P X1 (x 1 )... P XK (x K ) En aquest cas: E(X 1 X 2... X K ) = E(X 1 )E(X 2 )... E(X K ). Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 11 / 29

Propietat fonamental: V (X + Y ) = V (X ) + V (Y ) + 2Cov(X, Y ) Demostració V(X +Y) = V(X) + V(Y) + 2Cov(X,Y) V (X + Y ) = E[(X + Y ) 2 ] [E(X + Y )] 2 = EX 2 + EY 2 + 2EXY ((EX ) 2 + (EY ) 2 + 2(EX )(EY )) = (EX 2 (EX ) 2 ) + (EY 2 (EY ) 2 ) + 2(EXY (EX )(EY )) V (X ) + V (Y ) + 2C(X, Y ) Si X 1, X 2,... X n són (mutuament) independents: V (X 1 + X 2 + + X n ) = V (X 1 ) + V (X 2 ) + + V (X n ) E(X 1 X 2 X n ) = E(X 1 ) E(X 2 ) E(X n ) Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 12 / 29

Propietats del operador covariància. Cov(X,Y) = Cov(Y,X) Cov(k,Z) = 0 (aquí k denota una variable aleatoria constant) V(X) = Cov(X,X) Cov(kX,Y) = kcov(x,y) (noteu que k pot esser negatiu, de manera que Cov(-2X,Y) = -2Cov(X,Y) Cov(X+k,Y) = Cov(X,Y) Cov(X+Y,Z) = Cov(X,Z) + Cov(Y,Z) Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 13 / 29

Exemple Tenim una caixa amb les boles 1 2 3 i efectuem dues extraccions. Considerem dos casos: (i) amb restitució; (ii) sense restitució. X és el número de la primera extracció i Y al número corresponent a la segona extracció. Cal calcular Cov(X,Y) en els dos casos. En ambdos casos (i) i (ii), tenim En el cas (ii): EX = EY = (3 + 1)/2 = 2 V (X ) = V (Y ) = (2 4)/12 = 2/3 σ X = σ Y = 2/3 EXY = 1 2 1/6+1 3 1/6+2 1 1/6+2 3 1/6+3 1 1/6+3 2 1/6 = (2 + 3 + 2 + 6 + 3 + 6)/6 = 22/6 = 11/3 Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 14 / 29

Exemple (cont.) De manera que C(X, Y ) = 11/3 4 = 11/3 12/3 = 1/3 ρ(x, Y ) = 1/3 2/3 = 0.5 P Y X =1 (1) = 0; P Y X =1 (2) = 1/2; P Y X =1 (3) = 1/2 E(Y X = 1) = (2 + 3)/2 = 2.5 P Y X =2 (1) = 1/2; P Y X =2 (2) = 0; P Y X =2 (3) = 1/2 E(Y X = 2) = (1 + 3)/2 = 2 P Y X =3 (1) = 1/2; P Y X =3 (2) = 1/2; P Y X =3 (3) = 0 E(Y X = 3) = (1 + 2)/2 = 1.5 Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 15 / 29

Independència implica σ XY = ρ XY = 0 Si les variables X i Y són independents, aleshores E(XY ) = E(X )E(Y ) de manera que σ XY = 0 i ρ XY = σ XY σ X σ Y = 0. També es pot veure que en el cas de independència, E(Y X ) = E(Y ), idem E(X Y ) = E(X ); és a dir, les esperances condicionades són les mateixes que sense condicionar. Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 16 / 29

compte! σ XY = ρ XY = 0 NO implica Independència P XY 0 1 P X (x) 1 0 1/3 1/3 0 1/3 0 1/3 1 0 1/3 1/3 P Y (y) 1/3 2/3 1 En aquest cas, Y = X 2 ; és a dir, no són independents. Tot i això, podem veure que σ 12 = ρ 12 = 0. És a dir, que covariància zero no guaranteix independència. Solament en el cas (o veurem) de distribució conjunta normal bivariant. Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 17 / 29

Exemple d esperança condicional Noteu que E(Y X = x) és una funció de x, que podem representar en el gràfic de regressió següent: Figure : La funció de regressió E(Y X ) regressio Y X E(Y X) 0.0 0.5 1.0 1.5 2.0 2.5 3.0 1 2 3 X Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 18 / 29

Exemple (cont.) En el cas (i) (amb restitució), tenim: EXY = 1 2 (1/9)+1 3 (1/9)+2 1 (1/9)+2 3 (1/9)+3 1 (1/9)+3 De manera que (2 + 3 + 2 + 6 + 3 + 6 + 1 + 4 + 9)/9 = 36/9 = 4 C(X, Y ) = 4 4 = 0 En aquest cas (i), P Y X =x (y) = P Y (y) = 1/3, de manera que E(Y X = x) = E(Y ) = 2 per qualsevol valor de x, de manera que la funció de regressió E(Y X = x) és constant en x Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 19 / 29

Exemple (cont.): Esperança condicional, E(Y X ) E(Y X = x) és constant en x Figure : La regressió E(Y X ) regressio E(Y X), cas (i) amb restitucio E(Y X) 0.0 0.5 1.0 1.5 2.0 2.5 3.0 1 2 3 X Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 20 / 29

Correlació entre les variables X i Y, ρ(x, Y ), ρ XY, r XY ρ XY = C(X, Y ) V (X )V (Y ) = σ XY σ X σ Y Noteu també que σ XY = ρ XY σ X σ Y, de manera que podem obtenir la covariància a partir de la correlació i les desviacions estàndards. De fet, ρ XY coincideix amb la covariància si les X i Y són variables estandarditzades (tipificades, amb esperança zero, i variància 1). Veurem que 1 ρ XY 1 amb igualtat (a 1 o 1) solament si hi ha relació lineal exacta entre elles, si hi ha a, b, c tal que ax + by = c. Independència implica correlació zero, però correlació zero no implica independència. Noteu que hi ha correlació zero si i solament si la covariància és zero. Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 21 / 29

Desigualtat de Cauchy-Schwarz i acotació de ρ XY Si X i Y són dues variables aleatòries lligades al mateix Ω i am valor esperat finit, aleshores: (EXY ) 2 EX 2 EY 2 Demostració: Si Z = kx + Y, aleshores Z 2 = k 2 X 2 + Y 2 + 2kXY. Tenim que 0 E(Z 2 ) = k 2 EX 2 + 2kEXY + EY 2, d on obtenim... (recordeu ax 2 + bx + c = 0, el discriminant de l equació = b 2 4ac 0... Si = 0 aleshores hi ha un k amb Z = kx + Y = 0, és a dir, Y = kx ). Apliqueu la desigualtat anterior a les variables centrades X µ X i Y µ Y, i obteniu (Cov(X, Y )) 2 V (X )V (Y ) De manera que (Cov(X, Y )) 2 V (X )V (Y ) [ ] Cov(X, Y ) 2 = = ρ 2 XY σ X σ 1 y Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 22 / 29

... acotació 1 ρ XY +1 amb igualtat si i solament si hi ha una dependencia linial exacta entre X i Y, si hi han a i b tals que Y = a + bx. Noteu que obtenim igualtat (es a dir correlació +1 o 1) en el cas solament que hi hagi un valor de k pel que Y µ Y = k(x µ X ), és a dir, quan Y = (µ Y kµ X ) + kx = a + bx. Donades les variables X 1 i X 2 la matriu ( σ 2 Σ = 1 σ12 σ12 σ2 2 ) S anomena matriu de var. -covar. del vector aleatoria (X 1, X 2 ). Per la desigualtat de Cauchy-Schwarz, el determinant d aquest matriu σ12 2 σ2 1 σ2 2 0. Direm que Σ és una matriu semi-definida positiva. Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 23 / 29

Exemple: Tenim una caixa amb boles 1 2 3 4 de la que fem dues extraccions. Sigui X la bola de la primera extracció i Y la bola de la segona extracció. Considerem dos casos a) extraccions sense restitució i b) extraccions amb restitució. Considerarem primer el cas a). En aquest cas la distribució de probabilitat conjunta serà P XY 1 2 3 4 1 0 1/12 1/12 1/12 2 1/12 0 1/12 1/12 3 1/12 1/12 0 1/12 4 1/12 1/12 1/12 0 Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 24 / 29

Exemple: Cal considerar les distribucions de probabilitat marginals que, en aquest exemple, seran distribucions uniformes de 1 a 4. En aquest cas a) les variables X i Y no són independents. També podem considerar les corresponents distribucions de probabilitat condicionals. Y X o X Y. Tenim que la distribució condicionada Y X = 3 serà: Y X = 3 : 1 2 3 4 P Y X =3 : 1/3 1/3 0 1/3 Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 25 / 29

exemple (cont.) Tenim que E(Y X = 3) = 7/3. De fet, X : 1 2 3 4 E(Y X ) 9/3 8/3 7/3 6/3 (fer una representació gràfica de E(Y X = x) que és linial en x Noteu que Cov(X, Y ) = EXY EXEY = 35/6 (2.5)(2.5) = 0.4166. La variancia de les marginals és: V (X ) = EXX EXEX = 30/4 (2.5)(2.5) = 1.25 = 1.109 2 Per tant, la correlació serà: ρ = 0.4166 1.25 1.25 = 0.333 Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 26 / 29

exemple (cont.) Podem ara considerar el cas ii) d extraccions amb restitució. En aquest cas és fàcil veure que hi ha independència entre X i Y, que les distribucions marginals són iguals, que les esperances condicionades són iguals constants, que la covariancia i la correlació són zero, etc. Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 27 / 29

Exemples: Tenim dos valors de borsa X i Y cada un amb guany esperat 100 amb variància 10. Tenim l opció de i) comprar-ne 2 valors de X o ii) comprar-ne un de X i un de Y. Quina de les dues inversions té més risc?. Comenteu els tres casos: Cov(X,Y) = 0, Cov(X,Y) positiva, Cov(X,Y) negativa. Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 28 / 29

1 Considerem els valors X i Y amb distribució de probabilitat conjunta P XY 1 2 3 1 0.2 0.1 0.1 2 0.4 0.1 0.1 Trobeu les distribucions de probabilitat condicionades, marginals, la covariància, esperança condicional, etc. 2 Si invertim 100 euros, que té més variància (risc), comprar deu bons de 10 en el mateix actiu X, o comprar deu bonos de 10 en deu actius diferents X 1,..., X 10 independents. Suposeu que el valor esperat i la variància són iguals en tots els actius. Hi ha diferència entre valors esperats de les dues opcions? Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 29 / 29