2.1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya les grans unitats de relleu les xarxes hidrogràfiques Pirineu axial Sistema Pirinenc Prepirineu Serralada Prelitoral Sistema Mediterrani Serralada Litoral Depressió Prelitoral i Plana Litoral Serralada Transversal Depressió Central pirinenca pirinenca-mediterrània climes vegetació mediterrània domini boreoalpí domini eurosiberià domini mediterrani les regions fisiogràfiques Catalunya seca Catalunya humida 1
2.1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya 2.1.1. El relleu i les aigües Catalunya presenta un territori molt accidentat muntanyes abundants i poques planes les grans unitats de relleu Sistema Pirinenc ocupa una tercera part del territori català s estén d oest a est i s estreny fins arribar al mar està format per unes serralades interiors Pirineu axial unes serralades exteriors format per roques antigues (esquits, granits) té cims de més de 3.000 m. presenta la fesomia pròpia dels paisatges alpins Prepirineu compost per roques més modernes (calcàries) presenta cims que superen els 2.000 m. Sistema Mediterrani fesomia més mediterrània amb plegaments s estén paral lel a la costa, des del Cap de Creus fins al delta de l Ebre està format per Serralada Prelitoral formada per un seguit de massissos (Guilleries, Montseny, Montserrat, Montsant, els Ports) té cims de més de 1.500 m. composta per roques de diverses edats i naturalesa (esquits, conglomerats, calcàries) Serralada Litoral composta per serres i massissos antics (Garraf, Collserola, Marina, Montnegre) té cims al voltant dels 500 m. composta per roques de diverses edats i naturalesa (esquits, granits, calcàries) Depressió Prelitoral (entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral) fossa allargassada d aspecte ondulat per ella passen els principals eixos viaris de Catalunya Plana Litoral (entre la Serralada Litoral) i el mar franja molt estreta de terra concentra la major part de la població i de les activitats econòmiques de Catalunya 2
2.1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya les grans unitats de relleu Serralada Transversal connecta el Pirineu amb el Sistema Mediterrani formada per diverses serres (Finestres, Cabrera) i allotja la fossa volcànica d Olot Depressió Central és un territori enfonsat comprès entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani és una plataforma inclinada lleugerament cap a l Ebre en ella es troben conques d erosió (plana de Vic, pla de Bages, conca d Òdena, conca de Barberà) altiplans (Moianès, Lluçanès) planes (pla d Urgell, Segrià) és una important àrea agrícola les xarxes hidrogràfiques existeixen tres xarxes: la pirinenca, la pirinenca-mediterrània i la mediterrània rius de la xarxa pirinenca la Noguera Ribagorçana, la Noguera Pallaresa i el Segre desemboquen a l Ebre són els més llargs i els més cabalosos de Catalunya intens aprofitament hidràulic el seu règim hidrogràfic és nivopluvial rius de la xarxa pirinenca-mediterrània la Muga, el Fluvià, el Ter, el Llobregat desemboquen al mar tenen un recorregut mitjà o llarg importants en el procés d industrialització el seu règim hidrogràfic és pluvial rius de la xarxa mediterrània el Francolí, el Gaia, el Foix, el Besòs, la Tordera (neixen a la Serralada Prelitoral) desemboquen al mar són rius curts i de poc cabal hi ha rieres i torrents sense cabal continu (neixen a la Serralada Litoral el seu règim hidrogràfic és torrencial 3
2.1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya 2.1.2. El clima i els dominis climàtics la varietat geogràfica de Catalunya es reflecteix en una gran complexitat meteorològica Catalunya és una àrea de contacte de masses d aire fredes i càlides la influència de la Mediterrània es manifesta en gran part del territori predominen els hiverns suaus i secs i els estius calorosos les precipitacions més intenses són a la primavera i a la tardor però les muntanyes frenen aquesta influència a les planes de l interior el clima és de tendència continental més amplitud tèrmica i menys precipitacions a la Vall d Aran el clima és d influència atlàntica temperatures més fredes i pluges més abundants el relleu accidentat afavoreix l existència de contrastos climàtics i meteorològics temperatures extremes entre 43º (Lleida, Igualada) i -32º (Estany Gento) les precipitacions mitjanes oscil len entre 350 l/m 2 (Segrià) i 1.200 l/m 2 (alta Garrotxa) el règim dels vents el vent de ponent és el dominant a Catalunya al nord i al sud predominen vents de component nord (tramuntana, mestral) també es donen llevantades, marinades i fogonys a Catalunya existeixen tres grans dominis climàtics l alpí i subalpí temperatures baixes i innivació i pluviositat altes (alt Pirineu) l atlàntic o oceànic plujós i fresc (Vall d Aran) el mediterrani el mediterrani de muntanya període sec curt, temperatures suaus i poques precipitacions el mediterrani prelitoral i d influència continental humit pluviositat baixa, innivació escassa el mediterrani d influència continental sec oscil lació tèrmica gran el mediterrani litoral pluviositat irregular i estius calorosos 4
2.1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya 2.1.3. La vegetació l existència de la cobertura vegetal contribueix a la conservació del sòl, a l escorrentia de les aigües i al manteniment de la biodiversitat proporciona recursos a la societat com els tipus de sòls i climes són variats les associacions vegetals i els dominis de vegetació són diversos a Catalunya hi ha representats els dominis de les tres grans regions biogeogràfiques europees el domini boreoalpí es localitza per damunt dels 1.600 m. al Prepirineu i al Pirineu axial presenta dos estatges vegetals estatge subalpí (1.600-2.300 m.) boscos de pi negre i d avets i arbusts (neret, ginebró) van patir nombroses tales, però s estan recuperant estatge alpí (+2.300 m.) domini dels prats naturals, líquens i molses el domini eurosiberià es localitza a les zones de la muntanya mitjana els boscos propis són les fagedes i les rouredes, amb espècies arbustives que es desenvolupen a l hivern també hi ha boscos de ribera (salzedes, omedes), boscos de pi roig i freixedes el bosc eurosiberià ha estat esclarissat, ha desaparegut o ha estat substituït per espècies al lòctones el domini mediterrani es localitza per sota dels 800 m., a les planes i a les muntanyes baixes el bosc característic és l alzinar les espècies són majoritàriament escleròfil les amb un sotabosc ric (arboç, galzeran) i plantes enfiladisses en molts casos, les alzines han estat substituïdes per pinedes de pi blanc 5
2.1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya 2.1.4. Les regions fisiogràfiques la combinació de les formes de relleu amb les condicions climàtiques i la vegetació dues regions fisiogràfiques de Catalunya la Catalunya seca i la Catalunya humida la Catalunya seca escassetat de pluges (- 700 mm. de precipitació anual) estius secs i calorosos i hiverns secs i temperats l aridesa augmenta de nord a sud i de la costa cap a l interior la vegetació és mediterrània, perennifòlia i adaptada a la sequedat (alzina) la regió de la tramuntana comprèn la regió nord de Catalunya, de l Albera fins a les Gavarres, amb dues grans planes litorals (Rosselló i Empordà) el tret climàtic més característic és la tramuntana la vegetació és típicament mediterrània amb boscos de pi blanc i d alzina surera els nuclis de població formen una xarxa regular a les dues planes i a la costa la regió litoral comprèn les serralades i les depressions del Sistema Mediterrani (de les Gavarres al riu de la Sènia) dominen la regió les muntanyes mitjanes (400-800 m.) i els rius de curt recorregut la vegetació és típicament mediterrània amb boscos de pi blanc i d alzina els nuclis de població i les indústries es concentren a les depressions i a les petites planes litorals l altiplà central comprèn el sector de la depressió central, entre la Serralada Prelitoral i el Prepirineu (altitud entre 400-1000 m.) el paisatge està dominat pel relleu de formes tabulars i les costes el clima presenta més oscil lació tèrmica i menys precipitació que al litoral la vegetació característica (pi blanc i matollar) mostra menys força que al litoral els nuclis de població importants es localitzen a les vores dels rius 6
2.1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya el Prepirineu comprèn el conjunt de serres al sud del Pirineu axial (dues alineacions muntanyoses i una depressió interna) el paisatge està dominat per les altes muntanyes (1.700-2.700 m.) i les valls encaixades el clima està caracteritzat per temperatures fredes a l hivern i molt elevades a l estiu hi ha certa diferència en la vegetació dels vessants suds (pi blanc, roure, alzina) i la dels vessants nords (faig, roure, pi negre) els nuclis de població es localitzen a les ribes i als fons de les valls la regió continental comprèn les terres més interiors i més planeres de Catalunya (200-400 m.) el clima és extremat, amb estius molt xafogosos i hiverns freds amb escasses pluges presenta una vegetació estepària els nuclis de població es localitzen a les vores dels rius i a les terrasses fluvials la Catalunya humida pluges freqüents (+ 700 mm. de precipitació anual) concentra les principals reserves d aigua del país la vegetació és caducifòlia i de coníferes de muntanya la regió oriental comprèn les terres de la Serralada Transversal (400-1.700 mm.) és coneguda com la dorsal pluviomètrica de Catalunya (800-1.800 mm.) el clima és mediterrani d alta muntanya és la regió forestal més important de Catalunya, amb boscos densos i extensos (alzina, roure, faig, castanyer) l Alt Pirineu comprèn els massissos més elevats del Pirineu (2.000-3.000 m.) presenta un paisatge alpí o subalpí amb altes muntanyes i valls encaixades i ombrívoles el clima és fred i humit amb precipitacions abundants (1.000-2.000 mm.) la vegetació alterna els boscos caducifolis, els perennifolis i els prats és una regió molt poc poblada 7
2.2. El relleu, el clima i la vegetació d Espanya 2.2.1. L estructura geomorfològica el relleu peninsular l altitud mitjana de la Península Ibèrica és de 660 m. està constituït bàsicament per la Meseta un gran altiplà central format per antics blocs geològics aplanats està envoltada per un seguit de sistemes muntanyosos Serralada Cantàbrica (Picos de Europa, 2.600 m) dividida entre el Massís Asturià (part occidental) i la Muntanya Cantàbrica (part oriental) pocs passos i de difícil accés Sistema Ibèric (Moncayo, 2.316 m) separa la Meseta de la depressió de l Ebre Massís Galaicolleonès (Teleno, 2.188 m) és el relleu més antic de la Península de formes suaus per l erosió Sierra Morena (Bañuelo, 1.324 m) separa la Meseta de la depressió del Guadalquivir un únic pas la uneix amb la Meseta: Despeñaperros a l interior de la Meseta hi ha dos sistemes muntanyosos Sistema Central (Almanzor, 2.592 m) divideix la Meseta en dues meitats Muntanyes de Toledo (Pico Villuercas, 1.603 m) divideixen en dues meitats la Submeseta Sud fa la divisòria d aigües entre el Tajo i el Guadiana a l exterior de la Meseta hi ha cinc unitats de relleu Pirineus (Aneto, 3.404 m.) s estén al llarg de l istme peninsular Serralades Litorals Catalanes (Turó de l Home, 1.705 m.) Serralades Bètiques (Mulhacén, 3.482 m.) formades per la Serralada Penibètica i la Subbètica Depressions de l Ebre i del Guadalquivir 8 zones molt fèrtils
2.2. El relleu, el clima i la vegetació d Espanya les costes atlàntiques la costa cantàbrica predominen les formes altes i rectilínies litoral de penya-segats poques platges i planes litorals les ries són curtes i estretes la costa gallega tret més característic ries valls de rius antics, envaïdes pel mar la costa atlàntica andalusa costes baixes i sorrenques, on el vent forma dunes els corrents marins poden acumular sorra fletxes o cordons litorals les costes mediterrànies el litoral català no és una costa uniforme deltes planes litorals costes abruptes Ebre Costa Daurada Costa Brava el golf de València és una plana costanera d uns 400 km de longitud s alternen platges, aiguamolls i albuferes i tómbols la costa mediterrània andalusa i Múrcia és una costa tallada, determinada pel relleu de les Serralades Bètiques es formen algunes albuferes 9
2.2. El relleu, el clima i la vegetació d Espanya L arxipèlag balear Mallorca, Eivissa i Formentera fragments de la Serralada Subbètica Mallorca té una gran depressió central, tancada per muntanyes Serra de Tramuntana (1500 m) a l oest Serra de Llevant ((560 m) a l est Eivissa i Formentera Menorca combinen un relleu muntanyós amb una zona plana restes de la Serralada Litoral catalana al nord materials calcaris d origen marí al sud L arxipèlag canari relleu volcànic (Gran Dorsal Atlàntica) molt complex encara està en procés de formació Teide (3718 m) és un volcà actiu relleus amb gran diversitat de formes cons volcànics, calderes, penya-segats,... illes més properes a Àfrica són planes (Fuerteventura i Lanzarote) Illes occidentals (Gran Canària, Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro) són molt muntanyoses 10
2.2. El relleu, el clima i la vegetació d Espanya 2.2.2. Les xarxes hidrogràfiques existeixen tres grans xarxes la xarxa atlàntica, la xarxa mediterrània i la xarxa cantàbrica cadascuna constituïda per les conques dels seus rius la xarxa atlàntica és la més extensa i la que té els rius més llargs els rius desguassen a l Atlàntic per la inclinació de la Meseta cap a l oest formen part les conques del Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir també desguassen els rius gallecs com el Miño la xarxa mediterrània tenen un règim nivopluvial (Ebre), pluvial i torrencial comprèn la conca de l Ebre és el riu més cabalós de la Península Ibèrica, i recull les aigües del Sistema Ibèric i del Pirineu forma un gran delta en la seva desembocadura comprèn les conques del Fluvià, Ter i Llobregat reben aigües del Pirineu oriental comprèn les conques del Millars, Túria, Xúquer i Segura la xarxa cantàbrica són rius curts tenen un règim nivopluvial i pluvial, amb cabals regulars a la desembocadura solen formar ries i estuaris els rius principals són Eo, Navia, Narcea, Nalón, Seva, Della, Nerbion i Bidasoa 11
2.2. El relleu, el clima i la vegetació d Espanya 2.2.3. El clima i els dominis climàtics factors que influeixen en el clima circulació atmosfèrica en altitud corrent en jet ( jet stream ) com es forma el clima circulació de l aire en superfície es desplaça d oest a est a més velocitat que la rotació de la Terra origina remolins d aire descendent si se situen a la dreta del corrent en jet, provoquen altes pressions si se situen a l esquerra del corrent en jet, provoquen baixes pressions s organitza en zones d altes pressions (anticiclons) i en zones de baixes pressions (depressions) la isòbara és la línia que uneix els punts que tenen la mateixa pressió atmosfèrica anticiclons o altes pressions fluxos d aire de 500 km/h a 12000 m d alçada el moviment de translació de la Terra desplaça el corrent a l estiu permet que pugin les altes pressions subtropicals a l hivern deixa pas a les baixes pressions valors superiors a 1015 hectopascals (hpa) l aire es mou en el sentit de les agulles del rellotge l aire tendeix a baixar i a escalfar-se en contacte amb la Terra l aire calent absorbeix la humitat cel sense núvols i intensa insolació temps estable depressions o baixes pressions valors inferiors a 1015 hectopascals (hpa) l aire es mou en sentit contrari al de les agulles del rellotge l aire tendeix a pujar i a refredar-se la humitat es condensa es formen núvols que originen pluges temps inestable 12
2.2. El relleu, el clima i la vegetació d Espanya factors que influeixen en els climes d Espanya els anticiclons tropicals: l anticicló de les Açores és el principal centre d acció meteorològica d Espanya és una massa d aire tropical marítima a l estiu és càlid i sec les depressions atlàntiques vénen impulsades pel vent de l oest originen pluges i temperatures suaus els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i latituds tropicals la Península es veu afectada pels intercanvis entre les masses d aire polar i les tropicals massa d aire polar marítim procedent de l Oceà Glacial Àrtic massa d aire polar continental o siberià, que s origina al centre i nord de Sibèria a l estiu, l aigua es rescalfa masses d aire sec i molt fred el comportament semiautònom de la Mediterrània Occidental descens ràpid de les temperatures i precipitacions (neu o calamarsa) abundant evaporització a la tardor, entren masses d aire més fred la forma i el relleu de la Península l interior queda allunyat de la influència del mar la diferència provoca baixes pressions pluges torrencials molt fed a l hivern i molta calor a l estiu en ambdós casos, clima molt sec 13
2.2. El relleu, el clima i la vegetació d Espanya clima de predomini oceànic o atlàntic reben la influència de l oceà humitat molt alta tot l any clima pròpiament oceànic cornisa nord d Espanya presència freqüent de depressions atlàntiques precipitacions abundants (1000-2500 mm) temperatures suaus amb poca oscil lació tèrmica vents dominants de ponent, en general moderats, però poden derivar en galernes rius abundants, molt cabalosos i regulars curts, excepte el Miño permeten gran aprofitament energètic vegetació bosc temperat caducifoli (roure, faig) substituït per pins i eucaliptus quan el bosc es degrada landa (vegetació densa de matollar) extenses zones de prats naturals conreus que necessiten humitat (patates, blat de moro, pomeres) varietats del clima oceànic o atlàntic varietat de muntanya oceànica zones de muntanya des del Massís Galaic fins als Pirineus varietat oceànica de transició l altitud implica temperatures baixes i nevades a l hivern volum de precipitacions menor i més oscil lació tèrmica terres baixes d Ourense i nord de Castella-Lleó, Àlaba, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya 14
15
2.2. El relleu, el clima i la vegetació d Espanya clima mediterrani clima pròpiament mediterrani zona mediterrània, Andalusia i bona part d Extremadura pluges no gaire abundants, però poden ser torrencials (400-700 mm) estius calorosos i secs i hiverns suaus vents humits de llevant i secs de ponent rius experimenten un estiatge intens i prolongat augment de cabal amb les pluges torrencials vegetació bosc perennifoli (alzina) substituït per pinedes quan el bosc es degrada màquia, garriga, estepa conreus típics: blat, vinya i olivera (horta de regadiu) varietats del clima mediterrani varietat mediterrània d influència atlàntica varietat de muntanya mediterrània varietat seca depressió del Guadalquivir i Extremadura relleus muntanyosos costaners sud d Alacant, Múrcia i Almeria precipitacions abundants en l època freda estius calorosos a la costa i abrusadors a l interior pluja procedent de la mediterrània hiverns frescos i estius suaus 16 índex d aridesa alt (-150 mm)
17
2.2. El relleu, el clima i la vegetació d Espanya clima continental o d interior d influència mediterrània clima pròpiament continental o d interior Meseta sud pluges escasses (325-550 mm) hiverns molt freds i estius molt calorosos gran oscil lació tèrmica rius experimenten un estiatge intens i prolongat augment de cabal amb les pluges torrencials vegetació bosc perennifoli (alzina, pineda) a la muntanya arbustos a les planes conreu de cereal de secà i cria de bestiar de llana varietats del clima interior varietat d hiverns llargs i freds i estius curts i secs Meseta nord varietat de muntanya interior Sistema Ibèric, Sistema Central i Muntanyes de Toledo varietat de les zones de precipitació escassa i domini del cerç depressió de l Ebre precipitacions escasses (325-600 mm) hiverns llargs i freds i estius curts, frescos i molt secs precipitacions més abundants (400-1000 mm) vent del nord-est, sempre sec fred intens a l hivern refresca a l estiu 18
19
2.2. El relleu, el clima i la vegetació d Espanya el clima de les Canàries temperatures càlides tot l any i precipitacions escasses però hi ha varietats de clima a causa de la situació illes occidentals, sota la influència dels vents alisis i de l Atlàntic illes orientals, sota la influència de l aire sec saharià l altitud i l orientació del relleu les illes més altes tenen un clima més humit els vents alisis del nord-oest es condensa a les muntanyes mar de núvols el corrent marí fred inversió tèrmica les aigües superficials es refreden l estabilitat de l aire augmenta varietats climàtiques varietat de costa (0-600 m) clima subdesèrtic i estepari temperatures suaus i precipitacions escasses (-350 mm) varietat de muntanyes mitjanes (600-1500 m) només es dóna a les illes afectades pel mar de núvols pluges relativament abundants (500-1000 mm), temperatures fresques i poca insolació varietat de cims (1500-3700 m) glaçades a l hivern i forta insolació 20
2.2. El relleu, el clima i la vegetació d Espanya 2.2.4. Les regions biogeogràfiques existeixen tres tres grans regions l eurosiberiana, la mediterrània i la macaronèsica la diversitat s explica pel relleu i per la situació de la península ibèrica la regió mediterrània és la més extensa (ocupa les Balears i el 80% del territori peninsular) la formació vegetal és el bosc perennifoli (pins, alzines i sureres) i el matollar mediterrani màquia: vegetació arbustiva espessa de dos metres d alçada garriga: vegetació esclarissada amb arbustos de poca altura estepa: vegetació d arbustos espinosos o herbàcia la regió eurosiberiana s esten pel nord i el nord-est de la Península les formacions vegetals són el bosc caducifoli (roures i faigs), la landa (matolls densos) i els prats la regió macaronèsica es dóna a les illes Canàries la vegetació és d origen mediterrani, però també africana i de l Atlàntic sud la vegetació comprèn des de comunitats subdesèrtiques fins a boscos perennifolis (llorer) i pinedes 21
2.3. La gestió del patrimoni natural 2.3.1. El patrimoni natural és vulnerable està format pel conjunt de béns naturals que una societat ha rebut com a herència comuna és el resultat d una llarguíssima evolució dels components biofísics de la Terra la conservació en bon estat del patrimoni natural és essencial per a la vida està associat a la supervivència física alimentació, energia,... el desenvolupament humà ciència, cultura, educació,... el desenvolupament econòmic agricultura, turisme,... el patrimoni natural són espais protegits, monuments naturals, espècies valuoses, paisatges de gran bellesa i recursos naturals que fan possible la vida i el benestar de les persones el patrimoni natural és vulnerable es pot alterar i degradar a causa de l acció humana per això, el manteniment de l equilibri ecològic és un dels reptes actuals 22
2.3. La gestió del patrimoni natural 2.3.2. Els impactes mediambientals de la societat el creixement urbà descontrolat pels moviments migratoris, la manca de planificació o l especulació urbanística causa una ocupació abusiva del sòl, unes condicions deficients d habitabilitat i impactes ambientals pèrdua d espais naturals propi de països subdesenvolupats contaminació d aigües i sòls el creixement urbà dispers generació de residus extensions urbanes de baixa densitat, com ciutats jardí o suburbis formació de continus urbans l habitabilitat és confortable, però generen impactes ambientals indirectes ocupació de sòl agrari increment del consum energètic per la mobilitat obligada la generació de residus urbans augment de contaminació domèstics i no domèstics: restes de menjar, embalatges, residus de construcció,... sovint, s aboquen sense control i poden ocasionar problemes de contaminació el seu transport i el seu tractament comporten despeses importants la generació de residus industrials associada a la utilització de primeres matèries i als processos productius sovint, han de ser tractats com a residus especials a causa de la seva perillositat per al medi ambient la generació de residus agraris els productes fitosanitaris dels residus agraris poden tenir un gran impacte en el medi i en la salut humana pel que fa als residus ramaders, els purins tenen un gran impacte contaminant els hàbits consumistes comporten una demanda massiva de béns i serveis de tota mena significa posar al límit la sostenibilitat dels ecosistemes desforestació de boscos tropicals pèrdua de fertilitat dels sòls la mobilitat i l accés al lleure esgotament de les pesqueres permeten accedir al patrimoni natural, però han comportat nous impactes sobre el medi natural 23
2.3. La gestió del patrimoni natural 2.3.3. La gestió del medi ambient l expansió urbana qualsevol expansió urbana comporta una certa transformació del medi natural perquè es basa en el consum del sòl i en l abastament de recursos naturals els recursos no es poden trobar sempre en l hàbitat urbà quan l'empremta ecològica del creixement urbà supera la taxa de creixement demogràfic insostenible la UE promou l Estratègia temàtica per al medi ambient urbà frenar l expansió urbana minimitzar els impactes ambientals l aigua dolça harmonitzar les diverses legislacions en matèria urbanística és un recurs indispensable per a les persones i la societat a Catalunya aquest recurs és escàs i té una importància estratègica però diversos impactes alteren la qualitat de l aigua dolça i la seva disponibilitat la contaminació de les aigües superficials plantes potabilitzadores la modificació del règim hidrogràfic natural la sobreexplotació i la contaminació dels aqüífers un cop utilitzada, l aigua ha de ser sanejada abans de retornar al medi natural el sanejament hidràulic es fa en les estacions depuradores d aigües residuals (EDAR) recullen l aigua, la traslladen a les plantes, les depuren i les retornen al medi gestionat per l Agència Catalana de l Aigua (ACA) els residus l Agència de Residus de Catalunya (ARC) és qui gestiona els residus que es produeixen a Catalunya residus industrials residus especials promoure la minimització de residus fomentar la recollida selectiva residus inerts valoritzar els residus residus no especials recuperar els espais degradats residus urbans ordinaris residus urbans no ordinaris contenidors, deixalleries, plantes de triatge i plantes de tractament 24
2.3. La gestió del patrimoni natural 2.3.4. Els espais naturals protegits els països promouen la protecció dels espais naturals pels seus valors parc nacional, parc natural, reserva natural, etc. Catalunya Pla d Espais d Interès Natural (PEIN, 1985) 30% del territori està protegit (2006) 2 objectius protegir els espais naturals fer compatible la protecció amb les activitats humanes estableix el tipus de protecció i de gestió UE xarxa Natura 2000 (1992) zones d especial protecció per a les aus (ZEPA) zones especials de conservació (ZEC) UNESCO dins el programa MAB (Home i Biosfera) va crear les reserves de la biosfera promoure el desenvolupament sostenible Montseny (1978) 25
2.4. El paisatge i la seva diversitat 2.4.1. El paisatge és dinàmic el paisatge és la fesomia que ofereix una determinada porció del territori a un observador està format per components naturals i, sovint, per components humans entre aquests components es produeix un seguit d interaccions que condicionen l aspecte del paisatge quan el paisatge és dinàmic perquè experimenta canvis i es modifica al llarg del temps periòdics o evolutius 2.4.2. Els canvis en el paisatge de Catalunya al llarg del temps, el paisatge de Catalunya ha experimentat canvis que han alterat l aspecte durant segles, l agricultura i la ramaderia han estat els principals agents dels canvis creen un paisatge agroforestal allà on només hi havia boscos abancalament del terreny, drenatge de les terres aigualoses, construcció d obres hidràuliques però a partir del segle XIX, la indústria fou l agent de transformació crea un paisatge industrial explotació de primeres matèries, infraestructures per al transport d energia, instal lacions productives al llarg del segle XX, la urbanització ha estat el factor dels canvis paisatgístics crea un paisatge urbà unes zones es despoblen i altres es densifiquen i s estenen a Catalunya hi ha un mosaic paisatgístic ple de contrastos la permanència de la matriu agroforestal el domini dels components urbans la presència dels sectors d activitats econòmiques l existència de grans infraestructures 26
2.4. El paisatge i la seva diversitat 2.4.3. Les unitats de paisatge de Catalunya és un sector del territori amb una combinació singular de components naturals i humans que es percep unitàriament i humans i que es percep unitàriament a Catalunya hi ha 135 unitats de paisatge a vegades, l acció humana és poc respectuosa amb el medi ambient degradació dels components paisatgístics simplificació del mosaic agroforestal dispersió de les construccions uniformització de les formes de vida banalització del paisatge com a reacció a la banalització del paisatge empobriment de la diversitat paisatgística ha augmentat l interès social pel coneixement i la conservació dels paisatges Observatori del paisatge de Catalunya s han promogut lleis que afavoreixen la conservació, la protecció i la gestió dels paisatges 2.4.4. La gestió dels paisatges a Catalunya les ràpides transformacions dels últims 50 anys posen en perill la diversitat paisatgística el paisatge ha esdevingut un bé que cal protegir manté la qualitat de vida de les persones manté la identitat de les poblacions per frenar la pèrdua de la identitat paisatgística el Consell Europeu aprovà el Conveni Europeu del Paisatge Llei del Paisatge de Catalunya (2005) impulsa la protecció, la gestió i l ordenació del paisatge crea els catàlegs del paisatge caracteritzen el paisatge de Catalunya i el seu estat delimiten les unitats de paisatge es pretén fomentar 10 característiques estableixen els objectius de la qualitat paisatgística paisatges ben conservats, gestionats i ordenats paisatges vius i dinàmics paisatges heterogenis paisatges endreçats i harmònics paisatges singulars paisatges que mantinguin els seus valors paisatges respectuosos amb el llegat del passat paisatges que transmetin tranquil litat paisatges dels quals poder gaudir paisatges que atenguin la diversitat social 27