Programa BCN Interculturalitat. Accions per a la convivència intercultural i la cohesió social en una ciutat diversa BC N

Documentos relacionados
Raval Territori Socialment Responsable (TSR)

Missió de Biblioteques de Barcelona

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament ESCOLA DOCTOR TRUETA

DOCUMENT EXPLICATIU DE L ASSOCIA T A LA FESTA 2017 I ACLARIMENTS PREVIS A FER LA SOL LICITUD DE PARTICIPACIÓ

Programa BCN Interculturalidad. Acciones para la convivencia intercultural y la cohesión social en una ciudad diversa BC N

Bloc Escola inclusiva

e 2 esplais al quadrat

El Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Direcció General de Política Lingüística

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

Cursos de formació del professorat. La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-

Guia pràctica. d organització d actes públics per a les entitats APLICACIÓ DE L ORDENANÇA DE VIA PÚBLICA

Barcelona, 21 de juny a l'hospital de la Vall d Hebron de 8:45 a 15 hores

Inici curs escolar Barcelona

Anàlisi dels recursos per garantir el Dret a l alimentació a Barcelona

Què és? Som el que mengem

REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT

Barcelona, 21 de juny a l'hospital de la Vall d Hebron de 8:45 a 15 hores

El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents

Guia del Pla de Salut Comunitat Valenciana

Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

Document línies estratègiques PEC Girona

Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

VEÏNES x VEÏNES. Per donar suport a les dones que pateixen violència masclista. PROJECTE: XARXA DE VOLUNTÀRIES:

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...

El Banc de Llavors de la Garrotxa

Del PERI del Raval al Pla de Barris del

DOSSIER DE PRESENTACIÓ DE L ESPAI DE DEURES, UN PROJECTE DE REFORÇ ESCOLAR A SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats

PANGEA: Historial de projectes

D UN PAU. CURS DE PLANS D AUTOPROTECCIÓ Juny-juliol 2012

IV Sessió tècnica en Innovació de la Unió 10 de novembre de 2016

ASSIR Dreta CAP Roger de Flor Àmbit d Atenció Primària de Barcelona Obertura ASSIR CAP Roger de Flor

Arnau Compte i Joan Casellas ESCOLES VEDRUNA DE CATALUNYA

Pla d Empresa Social. Suport a la revisió i/o elaboració del pla de negoci. Consultoria i Estudis

Pla de Cultura de l Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Meridiana. Taula de Participació

Semipresencial o combinada

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Educació PRIMÀRIA MATERIALS PER DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES LECTORA I MATEMÀTICA

PROJECTE ZONA 11: ÀREA CREATIVA A LA DRETA DE L EIXAMPLE. Mesura de Govern

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

PIMES I MULTINACIONALS

RÀDIO PREMSA TELEVISIÓ INTERNET

EL PORTAL DE CONCILIACIONS

Lideratge per a l aprenentatge

La marca de la Diputació de Barcelona

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)

El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21

Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i els homes (2016)

PART I: SOBRE LA FINALITAT DE LA/ES BASE DE DADES DE L AJUNTAMENT

COACHING EDUCATIU: UNA NOVA EINA PER A LA MILLORA EDUCATIVA

ESTRATÈGIA PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE CATALUNYA

GICS (Grup de Gestió d Informació. Gestors de cites: Què són? Què fan? Què podem fer més?

EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que. envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

Pràctiques educatives basades en la neurociència a l institut Ramon Berenguer IV de Sta. Coloma de Gramenet. Enrique Jimeno

Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència

Monifesta t 2016: una trobada de 700 monitors i monitores d Esplais Catalans

Marta Zaragoza per. Espai LÀBORA Barcelona. Taller. Entrevista de selecció per competències. 8 de Juny Entitats promotores del Programa LÀBORA:

Graduï s. Ara en secundària

NOU SAIER Servei d Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats. NUEVO SAIER Servicio de Atención a Inmigrantes, Emigrantes y Refugiados

LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL

Eines d orientació acadèmica i professional a l INS Can Peixauet de Sta. Coloma de Gramenet 26 d octubre 2013 Neus Agut

FORMACIÓ PERMANENT DE LA UPC

Millorar la comunicació amb Coaching i PNL

DE BONES PRÀCTIQUES. 1 de febrer, 22 de febrer, 22 de març, 26 d'abril, 24 de maig i 28 de juny

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

Inici de curs

CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA -----

festa major de barcelona Festival de festivals

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Secretaria per a la Immigració. Pla de Ciutadania Immigració

Un projecte per a joves creat per joves

Programa pilot d implantació de sistemes de gestió ambiental en 11 centres educatius. Juny 2007

Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

GRAU D EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Primer curs 2015 /2016

Treballar amb ERPs en els nous CFS

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

EL MÓN DE LA FOTOGRAFIA COL LABORA AMB L ONG SONRISAS DE BOMBAY

Manual de l usuari. Servei de Pèrits judicials i tercers per l Administració

Disseny i elaboració de materials didàctics, que després s incorporaran a la plataforma Moodle de la seva entitat.

Qüestionari d avaluació

Premià de Mar ciutat experimental Sènior

ESTRATÈGIA DE LA BICICLETA PER BARCELONA

La governabilitat metropolitana a Europa i l Amèrica del Nord

ESPAIS PER A LA GENT GRAN MANRESA

SETZENA EDICIÓ DELS PREMIS AL MÈRIT ESPORTIU DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA DECIMOSEXTA EDICIÓN DE LOS PREMIOS AL MÉRITO DEPORTIVO DE LA CIUDAD DE VALENCIA

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

Transcripción:

Accions per a la convivència intercultural i la cohesió social en una ciutat diversa BC N

L aposta per la interculturalitat 5 El 7 Æ Estratègia BCN Antirumors 10 Æ Formació Intercultural 13 Æ Espai Avinyó - Llengua i Cultura 15 Æ Projectes Interculturals 17 3

Barcelona, capital de Catalunya, és actualment, en gran mesura, el resultat de les migracions d ahir. Històricament la ciutat ha estat un espai d encreuament cultural, que s ha accentuat les darreres dècades amb la globalització dels fluxos migratoris. 4 Aquesta diversitat cultural (que és també diversitat d orígens, llengües, costums, creences i, en definitiva, de cosmovisions) ofereix a la ciutat noves oportunitats que cal aprofitar, alhora que planteja noves complexitats per a la convivència i la cohesió social. El és la proposta d actuacions que, conjuntament amb la ciutat, impulsa l Ajuntament de Barcelona des de l any 2010 per encarar aquestes noves complexitats i aprofitar les noves oportunitats des d una perspectiva intercultural.

ELS PRECEDENTS L aposta per la interculturalitat UN MARC DE CONVIVÈNCIA CONSTRUÏT ENTRE TOTES I TOTS Avui compartim una ciutat que ha experimentat un augment notable de la diversitat sociocultural. És important tenir present que aquest augment de la diversitat no és un fet conjuntural, és una realitat consolidada que defineix i articula la vida als barris. L aposta de Barcelona és assumir aquestes complexitats i aprofitar les oportunitats des d una perspectiva intercultural. Una perspectiva que ens ha de permetre: 5 Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Transformar la Barcelona multicultural (diverses Barcelones coexistint) en la Barcelona intercultural (una Barcelona diversa que conviu i construeix ciutat de manera conjunta i col laborativa). Per aconseguir-ho, des de la visió intercultural cal: Construir una ciutat igualitària. En aquesta ciutat tothom, sigui quin sigui el seu origen cultural, ha de compartir drets, deures i oportunitats. Només així, els ciutadans i les ciutadanes voldran participar del projecte comú de ciutat.

Construir una ciutat que reconegui la seva diversitat. Igualtat no és sinònim d uniformitat. La ciutat intercultural no només accepta les diferents cultures i tradicions que la formen; la ciutat intercultural les posa en valor i les converteix en motor de creixement social. 6 Construir una ciutat que impulsi la interconnexió positiva de la seva diversitat. A la ciutat intercultural no coexisteixen diverses cultures; a la ciutat intercultural conviuen persones de diverses cultures, que es troben, dialoguen, es coneixen i treballen col laborativament en el projecte comú de ciutat. El camí cap a la interculturalitat Per tal d iniciar aquest camí comú, l Ajuntament de Barcelona va preguntar a la ciutat i, després d un procés participatiu que va involucrar múltiples àmbits de la societat civil barcelonina, va consensuar un pla d acció: el Pla BCN. El pla es pot consultar i descarregar en aquesta adreça: http://www.bcn.cat/interculturalitat

LA INTERCULTURALITAT EN MARXA El LÍNIES D ACCIÓ PER TREBALLAR A I AMB LA CIUTAT Amb el Pla BCN com a guia, i incorporant altres directrius del Pla de treball d immigració 2012-2015, l Ajuntament de Barcelona impulsa una sèrie d accions que s apleguen en el. Amb les seves línies d acció, el vol: Crear i impulsar espais per fomentar el diàleg i les relacions interculturals. 7 Sensibilitzar la ciutadania i treballar per fer desaparèixer els entrebancs que dificulten aquest diàleg i les relacions interculturals. Donar a conèixer la diversitat cultural present a la ciutat. Generar oportunitats per construir accions i projectes interculturals compartits.

Com ho fa? El genera accions i recursos per A LA CIUTAT, alhora que treballa AMB LA CIU- TAT sumant-se i donant suport a l activitat intercultural d entitats, serveis, programes, equipaments, centres educatius, mitjans de comunicació... 8 El entén que la llengua catalana té una funció cohesionadora. Per aquest motiu fomenta l ús i el coneixement del català com a llengua comuna, que conviu i s enriqueix amb la diversitat lingüística pròpia de la societat catalana actual. El diàleg és l altre aspecte clau del. Permet oferir i recollir propostes, comunicar i escoltar, transformar-se al ritme que es transforma la ciutat. Fruit d aquest diàleg permanent amb la ciutat, el Programa BCN es transforma, millora i creix. Actualment, s articula en quatre línies principals d acció: L Estratègia BCN Antirumors Formació Intercultural L Espai Avinyó - Llengua i Cultura Projectes Interculturals

Pla BCN Programa BCN Estratègia BCN Antirumors Formació Intercultural Espai Avinyó - Llengua i Cultura Projectes Interculturals

UNA DEMANDA DE LA CIUTADANIA Estratègia BCN Antirumors DESMUNTAR RUMORS I ESTEREOTIPS SOBRE DIVERSITAT CULTURAL 10 Durant el procés participatiu d elaboració del Pla BCN es va posar de manifest que un dels elements que dificulta més la convivència en la diversitat és el desconeixement de l altre. Aquest desconeixement es transforma sovint en por o recança i es verbalitza a través de rumors i estereotips falsos. L Estratègia BCN Antirumors és la línia d acció del Programa BCN que genera eines i discursos per desmuntar aquests rumors i estereotips per, d aquesta manera, avançar cap a una convivència intercultural cohesionada. Com ho fa? Treballant A LA CIUTAT: Organitza campanyes de sensibilització antirumors que es recolzen en diferents materials físics (còmics, xapes, gots, guies, manuals) i en accions als espais web i xarxes virtuals. Actua des d una perspectiva territorial, oferint a entitats, serveis, equipaments, centres educatius, etc. dels diferents barris i districtes de la ciutat activitats gratuïtes de sensibilització antirumors i reflexió intercultural (tallers, obres teatrals participatives, debats...).

Aquestes activitats s apleguen en un catàleg d activitats que des de 2012 es renova anualment. Ofereix també formacions gratuïtes que permeten compartir amb la ciutadania arguments i eines comunicatives antirumors. Les persones que fan aquestes formacions es converteixen en agents antirumors. Treballant AMB LA CIUTAT: LA XARXA BCN ANTIRUMORS El procés participatiu de 2009 va posar en contacte bona part del teixit associatiu de la ciutat. Moltes entitats, que ja treballaven el tema de la interculturalitat i fomentaven el coneixement de la diversitat cultural, van decidir unir esforços i recursos creant la Xarxa BCN Antirumors amb l impuls de l Ajuntament de Barcelona. 11 La Xarxa BCN Antirumors està formada actualment per prop de 500 membres, entre entitats i persones a títol individual. La llista més actualitzada es pot descarregar aquí: http://www.bcn.cat/antirumors Els membres de la Xarxa s interconnecten per treballar des dels seus territoris amb l objectiu de fer sensibilització antirumors. L Ajuntament de Barcelona forma part de la Xarxa BCN Antirumors i la considera una peça col laborativa clau en el desplegament de l Estratègia BCN Antirumors. Com a membre destacat de la Xarxa, l Ajuntament de Barcelona aporta suport tècnic, participa en els grups de treball de la Xarxa i posa a la seva disposició materials i recursos econòmics.

PREGUNTES FREQÜENTS QUÈ SÓN ELS I LES AGENTS ANTIRUMORS? QUÈ NO SÓN ELS I LES AGENTS ANTIRUMORS? 12 Són persones de perfils molt diversos que se senten compromeses amb els objectius de la convivència intercultural. Són persones que demanen eines rigoroses, dialogants i constructives per poder combatre els rumors i estereotips sobre diversitat cultural que senten al seu voltant. Són persones que, una vegada feta la formació antirumors, difonen els coneixements adquirits en el seu àmbit proper (família, feina, barri, entitat). No són persones que treballen per a l Ajuntament de Barcelona. Són persones que, després de formar-se, decideixen lliurement treballar per la interculturalitat a la ciutat, bé sigui de manera individual, bé sigui a través del teixit associatiu. No són policies antirumors patrullant els carrers. L agent antirumors proposa, no imposa. Les formacions antirumors posen especial èmfasi a fer la comunicació antirumors des d una actitud dialogant, mai des d una actitud coercitiva o sancionadora. QUÈ ÉS LA XARXA BCN ANTIRUMORS? És la manera com bona part del teixit associatiu, juntament amb altres agents civils i polítics de la ciutat, han decidit organitzar-se per combatre els rumors i estereotips sobre la diversitat cultural. QUÈ NO ÉS LA XARXA BCN ANTIRUMORS? No és una xarxa creada per l Ajuntament de Barcelona. La mateixa ciutat va decidir organitzar-se en xarxa, i l Ajuntament comparteix i impulsa els seus objectius. Per aquest motiu, en forma part i el fa partícip de la seva Estratègia BCN Antirumors.

EINES TRANSVERSALS Formació Intercultural COM S INCORPORA LA INTERCULTURALITAT AL NOSTRE DIA A DIA Formació Intercultural és la línia d acció del Programa BCN que permet acostar l enfocament intercultural a diferents àmbits professionals i socials de la ciutat: entitats, equipaments, gremis, associacions, grups polítics i sindicals, mitjans de comunicació, àmbit empresarial... L objectiu de la Formació Intercultural és donar eines perquè el treball des d una perspectiva intercultural vagi introduint-se a poc a poc als diferents àmbits i sectors. La Formació Intercultural vol, en general, donar resposta a la pregunta: Com ho faig perquè la interculturalitat s incorpori transversalment a la meva feina i quins beneficis en puc treure? 13 Com ho fa? Treballant A LA CIUTAT: Organitza cicles formatius gratuïts que s adeqüen a les necessitats específiques de cada àmbit o sector. Actualment, entre d altres, ofereix el curs Aplicació de l enfocament intercultural al disseny i desenvolupament de projectes, adreçat a les entitats de la ciutat.

Treballant AMB LA CIUTAT: Estableix canals de contacte permanent amb el màxim nombre d agents socials per tal de detectar els àmbits que reclamen o necessiten aquesta formació. Dissenya noves propostes formatives a partir d aquestes demandes i propostes. 14 Col labora i s insereix en el treball amb la ciutat que desenvolupen les altres línies d acció del Programa BCN.

LA CULTURA VIVA D UNA CIUTAT DIVERSA Espai Avinyó - Llengua i Cultura UNA PROGRAMACIÓ PER COMPARTIR LA INTERCULTURALITAT L Espai Avinyó és la línia d acció del que potencia els valors de la interculturalitat creant espais de reflexió i, alhora, visibilitzant i posant en valor la creació d artistes d orígens culturals diversos que, amb la seva obra, interactuen amb la ciutat. L Espai Avinyó - Llengua i Cultura programa activitats culturals de diferents formats (xerrades, projeccions, exposicions, concerts...) adreçades a tota la ciutadania. 15 Va iniciar la seva activitat el març de 2011 amb l impuls conjunt de la Direcció de Serveis d Immigració i de l Ajuntament de Barcelona i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Com ho fa? Treballant A LA CIUTAT: Organitza una programació trimestral d activitats gratuïtes i obertes a tots els públics. També ofereix activitats específiques per a l alumnat de català del CPNL de Barcelona amb la finalitat de fomentar l ús social de la llengua catalana, el coneixement històric i cultural de la ciutat i afavorir el diàleg i la interrelació entre les persones participants.

Aquestes activitats tenen habitualment el format de tallers o visites guiades caracteritzades pel seu component participatiu. Treballant AMB LA CIUTAT: Potencia el treball en xarxa per detectar interessos i necessitats i cercar sinergies amb nous circuits i espais de trobada. 16 L Espai Avinyó està ubicat al CPNL de Ciutat Vella, on desenvolupa la major part de les seves activitats culturals. Tot i això, com a projecte de ciutat, programa i desenvolupa algunes de les seves activitats en equipaments i institucions de la ciutat, alhora que participa, donant suport o oferint continguts, en altres programacions culturals de Barcelona.

TOTS I TOTES FEM INTERCULTURALITAT Projectes Interculturals IMPULS I SUPORT A L ACCIÓ INTERCULTURAL DE LA CIUTAT Barcelona és una ciutat on es desenvolupen una gran quantitat de projectes i activitats amb un vessant intercultural. Aquests projectes els generen: Els 10 districtes de la ciutat que, en el model descentralitzat de Barcelona, tenen capacitat de decisió i gestió econòmica dels seus equipaments i serveis. El fort teixit associatiu de la ciutat. 17 El mateix Ajuntament de Barcelona. Projectes Interculturals és la línia d acció del Programa BCN que ofereix suport al desenvolupament d aquests projectes impulsats per entitats, associacions, equipaments, l Ajuntament i els districtes de la ciutat. Com ho fa? udóna suport econòmic i tècnic als projectes interculturals dels districtes. És el cas, per exemple, del suport donat a: Servei d Escales de Veïns dels districtes de Nou Barris i Sant Martí. Programa XEIX, que treballa per a la inclusió dels co-

merciants d origen xinès i paquistanès a la xarxa associativa del districte de l Eixample i Sant Antoni. Do d Acords, orquestra infantil intercultural del districte de Sants-Montjuïc. La Cruïlla Comuna, activitats de sensibilització vers la diversitat cultural als instituts del districte de Sarrià- Sant Gervasi. 18 udóna suport econòmic i tècnic als projectes interculturals d entitats i associacions. A través d una línia anual de subvencions públiques. uimpulsa accions interculturals conjuntament amb entitats, serveis i equipaments dels barris, com ara: Accions amb els equipaments de proximitat, creant propostes amb centres cívics, centres culturals, casals de barri... Accions interculturals als barris: iniciatives interculturals construïdes amb els mateixos agents socials dels territoris (plans de desenvolupament comunitari, xarxa associativa...). Sons de la Barcelona intercultural: tallers elaborats amb centres cívics i la Fundació Phonos de la UPF, amb l objectiu de crear col lectivament el mapa sonor de la diversitat cultural de la ciutat. Imagina t Barcelona. Col lecció intercultural: vol sensibilitzar i reflexionar sobre la diversitat cultural als centres educatius de secundària.

Projecte Rossinyol: mitjançant la mentoria social com a eina educativa, es generen trobades improbables de confiança i amistat entre un noi/a divers (mentorat) i un estudiant universitari (mentor/a). Barcelona Coral Àsia i Aula de Teatre Fòrum: propostes de creació cultural on a partir de la diversitat d orígens dels participants s aconsegueixen resultats molt positius a partir d objectius comuns. 19

BCN Telèfon 010. Establiment: 0,373. Cost/min: 0,089. Tarifat per segons. IVA inclòs. bcn.cat/ interculturalitat