Curs d Immunodeficiències Primàries (SCP-SCI) Com funciona el sistema immunitari (?) Manel Juan i Otero Servei d'immunologia Centre de Diagnòstic Biomèdic -CDB- Hospital Clínic 20 de Abril de 2015; 16:40 17:30 1
Sistema Immunitari Què caracteritza el SI? Què tenen en comú la RI i la Tolerància? Què diferencia la Tolerància de la Immunodeficiència? i aquesta de la Immunosupressió? De què serveix el SI? Com funciona el SI? -> Què són les IDPs? Què són les Fenocòpies de les IDPs? 2
Sistema Immunitari El SI és un sistema orgànic / biològic: conjunt d'òrgans i estructures similars que treballen en conjunt per complir alguna funció fisiològica en un ésser viu. Funció del SI = Reconèixer i si és estrany atacar-ho!!! Característiques de la RI: Especificitat Memòria Clonalitat 3
SI: sistema organitzat en la DISPERSIÓ S.I. Moltes cèl lules distintes pel organisme. T
Exemples típics i tòpics per explicar el SI Exèrcit: Infanteria, FFAA, Orquesta Simfònica Internet
Funcions del SI Reconèixer i fer No-Resposta : Elements propis Elements no-perillosos Reconèixer i donar RESPOSTA : Contra el que estrany i el que és perillós: INFECCIONS Tumors Inflamació -> Reparació.
4.- Interrelació dels components cap a la construcció de la R.I. eficient. Tots aquests components estan regulats i controlats per a donar una resposta global dins de l organisme sencer Immunovigilància fisiològica Individu Sà Resposta Immunitària / Inflamatòria Infeccions Individu Malalt Al lèrgia Tumors Autoimmunitat Immunodeficiències 7
Resposta Immunitària (R.I.) a les infeccions Hoste Autosupervivència (definida durant l evolució) Microorganisme R. I. Natural R.I. Adaptativa Mecanismes d escapada Mecanismes de persistència Adaptabilitat, especificitat i heterogeneitat
R.I. natural i adaptativa R.I. natural 1ª i base de la R.I adaptativa (p.e.: presentació antigènica). R.I. adaptativa Eficàcia (p.e.: fagòcits x100-1000 postopsonització amb Igs) + Memòria.
El S.I. una construcció de molts pisos interrelacionats Anticossos (IgG, IgM, IgA, IgE, ) Paràsits Paràsits Citotoxicitat antiviral Limf B Limfòcits T CD4+ Limf T CD8+ Moléculas solubles Inflamació i protecció Paràsits intracel lular Cèl lules Fagocíticas 10
Etapes d una Infecció Aguda
R.I. 1ª i 2ª Primoinfecció Reinfecció > 10 dies > 5 dies
Memòria Immunològica Millora quantitativa. i qualitativa (millora de l afinitat, nivell de resposta, )
R.I. segons localització dels microorg. R.I. diferent segons la localització dels microorganismes: 1. Microorganismes Extracel lulars (, majoria dels protozoos, fongs, cucs ): Superfície d epitelis (cutani, oral, digestiu, ) Líquids intracorporals. Complement Fagòcits R.I Adaptativa -> Humoral (T H 2) Inflamació (T H 17) 2. Microorganismes Intracel lulars (irus i alguns bacteris i protozoos): Intracitoplàsmics ida intravesicular Limfòcits T citotòxics (CD8+) Activitat ADCC + NK Macròfags Activats R.I Adaptativa -> Cel lular (T H 1)
R.I. segons localització dels microorg. 15
RI en front a bacteris extracel lulars Mecanismes protectors de la R.I: 1. Barreres naturals (epitelis, bactericides, flora,...) 2. Imm. Natural (Complement + Fagòcits) 3. Imm. Adaptativa Anticossos
R.I. a les Infeccions íriques Innata A) IFN tipus I (IFN- a i IFN-b) B) Cèl lules NKs Adaptativa C) Limfòcits T citotòxics D) Anticossos Anticossos
R.I. a les Infeccions per bacteris intracel lulars Els bacteris intracel lulars (Mycobobacterium spp.) -> iuen dins dels fagòcits per mecanismes d inhibició de la funció bactericida Només l estimulació dels limfòcits T H 1 pot activar els macròfags per a l eliminació dels bacteris intracel lulars. Els Acs són poc eficaços Reacció tisular granulomatosa
Reacció granulomatosa
R.I. a les Infeccions per fongs Fongs -> Antígens potents (polímers d hexosa i hexosamina -> quitina de la paret). Micosis oportunistes: Candidiasi -> Controlat per limfòcits T (!!!) i Acs Aspergilosi -> pulmonar no invasiva no Immunodeficiència, Aspergiloma (Immunodeficiència) Micosis profundes: Histoplasmosi Criptococosi Coccidiomicosi Blastomicosi Micosis subcutànies: Mitja freqüència -> Normalment controlades.
Resposta Immunitària Barreres Fagòcits i Complement (MBL) Resposta T protectora (CD4+) 2 Th17
R.I a les diferents Malalties Infeccioses (Taula Resum) 22
L orquesta. en xarxa
Importància de les infeccions a la salut humana 2
Interacció hoste - patògen: malaltia infecciosa - Immunitat de l hoste + -Immunodeficiències Secundàries (IH, leucèmia/linfoma, asplenia funcional, fàrmacs, malnutrició) -Immunodeficiències Primàries Infeccions per gèrmens virulents - meningococ - estreptococ - estafilococ Infeccions per gèrmens oportunistes -Fongs (Aspergillus) -Paràsits (Pneumocistis) -Sapròfits Equilibri o no malaltia: No infectius Microbiota + irulència gèrmen -
Què són les Immunodeficiències Primàries (IDP)? Defecte en la funció d un element del SI: la principal manifestació és una major susceptibilitat a les infeccions. També: malalties autoimmunitàries, al lèrgiques i neoplàsies. Són defectes genètics i por això són malalties eminentment pediàtriques (90%), però no significa que només els lactants poden tenir una IDP. Pot tractar-se d un adolescent o fins i tot un adult. IDP són malalties rares Incidència: > 1 cada 2.000 nascuts vius Predomini masculí (a la infància 5/1).
IDP: Malfunció d algun component Anticossos (IgG, IgM, IgA, IgE, ) Paràsits Paràsits Citotoxicitat antiviral Limf B Limfòcits T CD4+ Limf T CD8+ Molécules solubles del SI (Complement) Inflamació i protecció Paràsits intracel lular Cèl lules Fagocítiques (Neutròfis, Macròfags, ) 27
IDP: Déficits d algun component Limf B Molécules solubles Anticossos (IgG, IgM, IgA, IgE, ) Inflamació i protecció Paràsits intracel lular Citotoxicitat antiviral Paràsits Paràsits Paràsits Paràsits Paràsits Paràsits Paràsits Limf T CD8+ Paràsits Cèl lules Fagocítiques 28
Distribució de les IDP En nens predominen entre els pacients amb IDP En adults les ID solen ser secundàries Distribució IDP: Innata Autoinflammació 1 % 2,06 % (n = 193) (n =398) Disregulacions 3,89 % (n =753) Sindròmiques 13,91% (n =2.693) Complement 4,89 % (n =946) Fagòcits 8,73 % (n =1.689) Combinades (Limf T) 7,47 % (n =1.445) 2014 No classificable 1,41 % (n = 272) Anticossos (Limf B) 56,66% (n =10.966)
Noves IDP 1-2 infeccions greus nen amb mala sort? Noves formes de IDP, amb un fenotip clínic / susceptibilitat infecciosa més reduït.
Genètica de les malalties infeccioses
IDP clàssiques Noves IDP Edat presentació infantesa infantesa Fenotip clínic Molts episodis infecciosos Molts gèrmens diferents Retràs pondoestatural Poques infeccions (fins i tot 1) Pocs gèrmens (fins i tot 1) Nen aparentment sà Pronòstic Empitjorament amb edat Milloria després de l adolescència Genètica Monogènica (AD, AR, XL) Monogènica (AD, AR, XL) Exemples Agammaglobulinèmia SCID Neutropènia Congènita CGD Defecte complement Defecte receptors Toll-like Defecte IFNα i IFNγ
Exemples de noves IDP HS-1 Encephalitis TLR3-dependant TLR3, UNC93B Reviewed in deficiency TRAF3 Zhang,2011
IDP: Malfunció d algun component Anticossos (IgG, IgM, IgA, IgE, ) Paràsits Paràsits Citotoxicitat antiviral Limf B Limfòcits T CD4+ Limf T CD8+ Moléculas solubles del SI (Complement) Inflamació i protecció Paràsits intracel lular Cèl lules Fagocíticas (Neutròfis, Macròfags, ) 34
IDP: Malfunció d algun component Anticossos (IgG, IgM, IgA, IgE, ) Paràsits Paràsits Citotoxicitat antiviral Limf B Limf T CD8+ Moléculas solubles Inflamació i protecció Paràsits intracel lular Cèl lules Fagocíticas 35
Reconèixer que (les IDPs) són una possibilitat és el primer pas per aconseguir arribar a un diagnòstic possible i a un tractament eficaç. Gràcies!!!! 36