PROJECTE DE LA GIRAFA

Documentos relacionados
LA GIRAFA. Projecte realitzat pels alumnes de cicle mitjà de l aula d acollida del CEIP MONTSENY de Barcelona

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

Tema 5: Els ecosistemes

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

Tema 3: Les plantes i els fongs

La Lluna, el nostre satèl lit

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

La major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins.

Les Guilleries: Sant Hilari Sacalm, capital de les Guilleries: un enorme massís de muntanyes velles i gastades, cobertes d espessa vegetació que li

TEORIA I QÜESTIONARIS

Novetats de la Grossa

PROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

TREBALL SOBRE LA PEL LÍCULA EL AMO DE LA CASA

Tema 5 Els climes. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A

La rateta que escombrava l escaleta

COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

Els contes s han triat també en funció del cicle que s hagi d explicar (document annex)

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

GCompris (conjunt de jocs educatius)

La matèria: els estats físics

EL PARC GÜELL Història del Parc Güell

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

S O L U C I O N A R I Unitat 8

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

L HORA DE LA GRAMÀTICA

El relleu peninsular. La Meseta Central

CONEGUEM EL MOSQUIT TIGRE Taller per al control del mosquit tigre Fitxa 1

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

4.- Expressa en forma de potència única indicant el signe resultant.

Tasca 2.- CLIMES I PAISATGES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Com funcionen les bicicletes?

PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16

DADES DEL FERROCARRIL AL CAMP DE TARRAGONA

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ

Fitxes de repàs UNITAT 4

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

Cicle Superior Petits textos de comprensió lectora

Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu

PROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l!

Preparació per a l'accés a la universitat per a majors de 25 anys-presencial

El grup de les plantes amb flors i llavors representa el grau evolutiu més alt dels vegetals i té les característiques següents:

LA PRUNA I EN GERD L HORT I LA PARADA FITXES DE PRODUCTES

avaluació educació primària

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

JEURE, TREURE, NÉIXER

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

1,94% de sucre 0,97% de glucosa

Els sistema solar 1r d ESO Fina Vert

Unitat 9. Els cossos en l espai

INSTRUMENTS DE CORDA POLSADA I PERCUDIDA

Introducció als elements químics. Sessió 1

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

DEFINICIÓ La Unió Europea és una unió política i econòmica del 28 Estats membres que es troben principalment a Europa. Té una superficie de

EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que. envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu

Dossier de reforç. Visitem la cotxera de metro

Transcripción:

PROJECTE DE LA GIRAFA ELENA ROS PADULLÉS ROGER VILALTA BARROSO MARC LORENTE MONISTROL ANNA QUERO PÉREZ CURS 2007-08 ESCOLA DE VILADA CEIP SERRA DE PICAMIL

INDEX 1-CARACTERISTIQUES FÍSIQUES. 2-ALIMENTACIÓ. 3-REPRODUCCIÓ. 4-HÀBITAT DE LA GIRAFA.

PROJECTE DE LA GIRAFA Projecte de LA GIRAFA. Medi Natural QUÈ EN SABEM DE LA GIRAFA? -No ataquen a les persones. -Té el cos molt llarg i prim. -Menjen acàssies. -Té pèl i taques. -Corre molt -Els depredadors de la girafa són els lleons i el guepards. -Cada girafa té les taques diferents. -Són mamífers. -Viuen a l Àfrica. -Són herbívors. QUÈ EN VOLEM APRENDRE DE LA GIRAFA? -Quina és la seva alimentació. -Quina alçada i quin pes poden arribar a tenir. -A quina velocitat poden córrer. -Com es comporten socialment. -Quantes espècies de girafa hi ha? -Com es distribueixen. -Quan dura l embaràs i quantes cries poden tenir. -Quants anys poden viure.

1-CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES quilos. Hi ha diferents espècies de girafa. L únic lloc on es troben girafes en estat salvatge és al continent africà. La girafa és un mamífer que pot arribar a fer 5 metres d alçada i ara es l animal més alt del món. El seu coll és tan llarg per poder aconseguir les fulles més altes i tendres dels arbres. Les girafes poden pesar fins a 900 Normalment les femelles són més petites i més baixes que els mascles. Tenen un pelatge ben original, que els permet camuflar-se i passar desapercebudes: pot ser de color taronja, marró, beix i groc. Poden correr entre 50 o 60 quilòmetres per hora. La girafa és un dels mamífers que poden arribar a viure més anys. La majoria d elles poden arribar als 30 anys. Les potes del davant són més llargues que les del darrere. Les del darrere, tot i ser més curtes, els serveixen per defensar-se dels atacs dels seus depredadors. El punt més alt del seu cos són les dues banyes que tenen a sobre del cap. Aquestes estan recobertes de pèl. Les girafes caminen com els óssos o els camells, per fer una passa aixequen les dues potes de l esquerra o de la dreta a la vegada. Aquesta manera de caminar es diu pas d embladura. La girafa no té ullals ni incisives a la mandíbula superior. La llengua de les girafes és molt llarga ja que medeix 50 centímetres de llargada i és molt dura i de color lila fosc tirant a negre. És molt important per les girafes, ja que arranquen les fulles i les punxes de les acàssies sense fer-se mal perquè tant la llengua com els llavis són insensibles.

2-ALIMENTACIÓ Són uns animals herbívors, això significa que únicament menjen herba i vegetals. De tots els tipus de vegetal que poden menjar, si poden triar, prefereixen menjar acàssies. Durant tot el dia gairebé mai paren de menjar i, d aquesta manera, menjen uns 65 quilos de vegetals en un sol dia. Com altres herbívors són remugants, és a dir, que tenen l estòmac dividit en quatre parts diferents. Quan les girafes menjen herba tendra no necessiten tanta aigua i poden passar dies sense beure n. En canvi, si el menjar és sec, han de recórrer grans distàncies per anar a beure als abeuradors. És quan van a beure que les girafes estan més desemparades i poden ser atacades pels depredadors.

3-LA REPRODUCCIÓ poden començar a córrer. L embaràs de les girafes dura entre 14 i 15 mesos. Les girafes quan néixen medeixen aproximadament 1 metre 80 cm. En el moment de néixer la girafa dóna a llum dreta. Quan neix la cria trenca el sac embrionari. La girafa protegeix molt a la seva cria per assegurar-ne la seva supervivència fins que és prou gran com per poder-se defensar ella sola dels deprededors. Després del part la girafa llepa a la cria per activar la circulació i netejar-la de les restes de la placenta. Normalment néixen amb les potes del davant primer. Els parts solen ser durant el matí i a la tarda ja caminen i Al cap d unes hores d haver nascut ja poden caminar i al tercer dia les banyes se li posen dretes. Durant el primer mes cada setmana creix 20 cm d alçada. La cria comença a mamar al cap d una hora i mama fins els 8 o 9 mesos. Serà a partir del setè dia que començarà a menjar fulles. També durant aquests primers set dies, els sons que produeix són com una cabreta, però després ja aprendrà el llenguatge dels adults. Quan la cria serà més gran i tindrà 14 o 16 mesos deixerà la mare per viure sola.

4-HÀBITAT DE LA GIRAFA Les girafes habitaven originalment a les sabanes de les regions meridionals i centrals d'àfrica, incloent la zona sahariana encara que la vida humana a anat fen recular els terrenys de la girafa. El paisatge de les sabanes on habiten les girafes està dominat per plantes herbàcies i, de tant en tant, hi trobem alguns arbres i arbusts. Les sabanes on viuen les girafes tenen només dues estacions durant l'any: estació seca i la estació humida. Durant l'estació seca la pluviometria és molt baixa o inexistent i durant l'estació humida la pluja és suficient perquè la vegetació pugui créixer. Algunes sabanes s'inunden durant algunes èpoques de l'any. Les temperatures a la sabana solen ser força altes sense variacions importants al llarg de l'any. Les variacions són més entre el dia i la nit, amb nits fredes. És habitual que al final de l'estació seca hi hagi incendis, la majoria, provocats perquè les cendres que quedaran sobre el terreny adobaran juntament amb la pluja les noves herbes que sortiran durant l'època de les pluges.