El procés respiratori es pot dividir en 4 parts: 1. Ventilació pulmonar 2. Intercanvi de gasos 3. Transport de gasos 4. Respiració a nivell cel.lular
1. Ventilació pulmonar Cada pulmó està envoltat de 2 sacs anomenats pleures, la pleura parietal adherida a la caixa toràcica i la pleura visceral, adherida a la sup del pulmó. Entre elles es troba el líquid pleural per a disminuir la fricció
Volumen basal quantitat d aire que entre al pulmó en una inspiració (en repòs) = 500 ml En una inspiració forçada s expulsen 1500 ml més Volumen de reserva Tot i així queden 1500 ml que no es poden expulsar Volumen residual
Frecuencia respiratoria normal por edad Recien nacidos: alrededor de 44 respiraciones por minuto Niño: 20 40 respiraciones por minuto Pre Adolescente: 20 30 respiraciones por minuto Adolescente: 16 25 respiraciones por minuto Adulto: 12 20 respiraciones por minuto Adultos a ejercicios moderados: 35 45 respiraciones por minuto Atletas: 60 70 respiraciones por minuto[1]
La respiració té un control nerviós i un control per CO2: El control nerviós situat al bulb raquidi, que rep els nervis sensitius procedents dels músculs costals i dels pulmons i d ells ixen fibres cap als músculs costals i el diafragma. No obstant podem controlar voluntariament el nostre ritme respiratori fins que intervé el control per CO2, quan aquest s acumula en excés accelera la seua pròpia expulsió.
2. Intercanvi de gasos Diferències entre l aire que entra (inspirat) i el que ix (espirat) INSPIRAT ESPIRAT Oxígen = 21 % Oxígen = 16 % Diòxid de carboni = 0% Diòxid de carboni = 5 % Nitrògen i altres = 79 % Nitrògen i altres = 79 % Per tant existeix un intercanvi de gasos: - Als alvèols: [ O2] alvèols > [O2] sang fluxe net de O2 cap a la [CO2] sang > [CO2] alvèols sang i de CO2 cap als alvèols - Als teixits: [O2] sang > [O2] cels fluxe net de CO2 cap a la sang i [CO2] sang < [CO2] cels de O2 cap les cels
3. Transport de gasos L O2 i el CO2 el transporta un pigment que hi ha dins dels glòbuls rojos anomenat hemoglobina (l Hb s unix a 4 molec d O2) L Hb té més afinitat pel CO que per l O2 per tant si al medi hi ha més CO serà aquest el que es transportat 4. Respiració a nivell cel.lular es la conversió de l Energia química de les moledc orgàniques en E utilitzable per al metabolisme de les cels
Bronquitis: inflamació de la mucosa dels bronquis per infecció
Enfisema: destrucció alveolar
Asma: els bronquis es fan més estrets
Refredat: infecció per un virus
Pneumònia: infecció aguda del teixit pulmonar (Streptococcus pneumoniae)
Tabaquisme
Altres aparells respiratoris
A l aigua la forma més simple de respiració és per difusió simple
L altra forma de respirar a l aigua és mitjançant brànquies que poden ser externes (alguns mol.lusc, larves d insectes i amfibis i crustacis inferiors ) i internes (molusos gasteòpodes marins, bivalves, los cefalòpodes, crustácis i peixos
En la respiració cutànea l intercanvi de gasos es produix a través de tota la superficie corporal del animal. Está present en els animals lligats a medis aquàtics o a ambients molt húmits.
Les tràquees són sistemes interns de tubs ramificats que s obrin a l exterior per orificis anomenats espiracles. L intercanvi de gasos es fa per difusió directa als teixits. Están presents als artròpodes terrestres.
Les aranyes, els escorpins i els mol.luscs gasteròpodes terrestres tenen un tipus especial de pulmons que s anomenen pulmons de difusió Són una serie de 15 a 20 làmines apilades molt vascularitzades que s obrin en la part anterior del abdomen L intercanvi es fa de forma passiva per difusió
Pulmons de ventilació: Amfibis soc sacs molt simples amb els plegs interns molt poc desenvolupats. Respiren amb la boca tancada agafant l aire pels orificis nasals i guardant-lo a la cavitat bucofaríngea. També cutànea Rèptils sacs amb tabicació interna més desenvolupada que als amfibis, que desnvoquen en ambdos bronquis Cal destacar que NO hi han bronquiols
Aus a través de la tràquea i els bronquis l aire arriba a unes estructures mot fines q omplen la massa pulmonar que s anomenen parabronquis on es produix l intercanvi de gasos. A més els pulmons estan conectats als sacs aeris i aquests a espais buits de l interior dels òssos aumenta l emmagatzement d aire facil.lita el vol