El Baròmetre RACC del Ciclista Urbà a Barcelona estudia els hàbits i l opinió de les persones que es desplacen en bicicleta

Documentos relacionados
BARÒMETRE DEL CICLISTA URBÀ A BARCELONA. Juliol 2018

El tramvia de Barcelona transporta més de 200 milions de viatgers en 10 anys de servei

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona

ESTRATÈGIA DE LA BICICLETA PER BARCELONA

El Barómetro RACC del Ciclista Urbano en Barcelona estudia los hábitos y la opinión de las personas que se desplazan en bicicleta

La mobilitat urbana, anàlisi i valoració al barri del Clot

AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ. Juliol 2017

LLEIDA. MOVILIDAD Y CIUDAD SOSTENIBLE. Esther Fanlo Grasa Coordinadora de Medi Ambient i Horta Lleida, 6 de junio de 2013

El transport públic guanya quota al cotxe privat

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona PMU PROCÉS PARTICIPATIU

Al Treball en Transport Públic

Més de persones utilitzen la bicicleta cada dia a Catalunya

Actuacions previstes. Actuacions previstes PLA DIRECTOR DE LA BICICLETA DE SABADELL. BARCELONA 8 de febrer de 2018

Espais de convivència de l autobús i

ÀMBITS DE SUPERILLES A TOT EL TERRITORI

Ciutat de Palma de Mallorca

El 55% dels desplaçaments dels residents (2,6 milions diaris) es fan amb vehicle privat

Integració del Carril Bus-VAO a l av. Meridiana per facilitar la millora de la mobilitat urbana

ESTUDI D AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA (EAMG) DE LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA. Barcelona, Febrer 15 de 2008

ESTUDI D AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA (EAMG) DE LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA. Barcelona, Febrer 15 de 2008

AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona.

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Estudis previs PLA DIRECTOR DE LA BICICLETA DE SABADELL

El risc de patir un accident greu o mortal ha baixat un 1,2% a les carreteres catalanes en l últim trienni

XIV Resultats de l estudi EuroRAP

Els morts en accidents de trànsit es redueixen un 4,39% respecte al 2011 a les carreteres catalanes

El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat

DISTRICTE EIXAMPLE IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

Tema 8: Les forces i les màquines

Pacte per la Mobilitat Grups de Seguretat Viària i de Moto

DISTRICTE LES CORTS IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

Pla de Desplaçament d Empresa de la Diputació de Barcelona. Àrea de Presidència

El desenvolupament d aquest sector suposa la creació d un nou generador de mobilitat, conseqüència de:

Resultats de l estudi EuroRAP

Pla de seguretat viària per a motos

Nova tarifa metropolitana d una zona a la metròpolis de Barcelona

PLA D ACCIÓ B+S. Gremi de Garatges

Repartiment comercial en bicicleta 8ª jornada AMTU. Martorell 14 març 2012

DISTRICTE SARRIÀ SANT GERVASI IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

PLA DE DESPLAÇAMENTS DE LA GENERALITAT A GIRONA

Pacificació del trànsit al barri de Bonavista

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

#MobilitatSostenible. Mobilitat urbana Bicicleta elèctrica compartida

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

la cohesió social va per barris

Pacificació del trànsit

PLA DE MILLORA DE LA QUALITAT DE L AIRE A SANTA COLOMA DE GRAMENET (PAMQA)

TRAMVIA - CIUTAT El nou model de ciutat a Barcelona Bus, metro i xarxa ciclista

NOVA XARXA BUS EXPRÉS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012

Tema 2: L economia europea

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Acords del Consell d Administració

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

DISTRICTE GRÀCIA IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

Àrea d aparcament regulat de Figueres àrea verda

Renovació de la xarxa d autobús en dies festius i nou intercanviador de TPU

Balanç de la prova pilot per regular l accés al Parc Natural Reserva de la Biosfera del Montseny en vehicle privat

Back to the Bike L estratègia Urbana de la Bici de Sant Boi de Llobregat

Reordenacióde la circulació a la ZUAP de Terrassa. 24 de gener de 2017

BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT

La T-10/120 entre la Costa Brava i Barcelona s implanta demà

INTRODUCCIÓ. Ser un vianant autònom

Pla de seguretat viària per a motos

AVINGUDA PRÍNCEP D ASTÚRIES

DISTRICTE HORTA - GUINARDÓ IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

INTRODUCCIÓ. La seva utilitat i importància

Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de Pacte per la Mobilitat

Viabilitat de transformar el carrer Dalia de zona de desbordament en zona regulada.

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

La nova xarxa de bus exprés.cat reduirà el temps de trajecte entre les ciutats amb més mobilitat de Catalunya

El tramvia arriba a Badalona

També s ha organitzat un taller d inspecció tècnica de bicicletes per als participants de la cursa que han competit en bicicleta.

HÀBITS DE MOBILITAT DE LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA DE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS FEBRER Campus UIB. Octubre 2017

Sectorial de Mobilitat al Districte de Nou Barris

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Integració de Xarxes de Transport Públic

Ajuntament de Pollença C/ Calvari, Pollença

Perllongament de la C-32 Tordera - Blanes - Lloret de Mar. Lloret de Mar, 6 de març de 2015

Enquesta als usuaris dels centres cívics de Barcelona

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Estudi de Seguretat Viària Local de Roda de Ter

EXEMPLES D EXPERIÈNCIES EN LA GESTIÓ I IMPLANTACIÓ D APARCAMENTS EN ZONES COMERCIALS MANUEL PINEDA RUIZ

Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns%

DECRET PROVISIONAL VEHICLES DE MOBILITAT PERSONAL

Ocupació per sectors d'activitat I

gasolina amb la UE-15 Març 2014

L ENTRENAMENT ESPORTIU

Evolució positiva de la demanda de transport públic

Hàbits de Consum de la gent gran

4. L explotació del tren tram entre Igualada i Martorell

L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007

Introducció els hàbits dels celíacs i celíaques de Catalunya, els seus costums, inquietuds i necessitats...

Pla de Mobilitat Urbana de Sitges. 20 d abril de 2016

1705 PV camí escolar Projecte de camins escolars per Parets del Vallès ESCOLA ACESCO

EL TRAMVIA ÉS FUTUR. Jornades Tramvia-Ciutat UPC Campus Nord. Ricard Riol Jurado President de PTP

INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT

Transcripción:

El Baròmetre RACC del Ciclista Urbà a Barcelona estudia els hàbits i l opinió de les persones que es desplacen en bicicleta El 12% dels ciclistes ha patit un accident alguna vegada i el 45% ha tingut un ensurt l'últim any Des del 2010 el nombre de viatges en bici ha crescut un 56% a Barcelona i els accidents amb bicicletes implicades un 110%. Cada dia, 63.000 persones es desplacen en bicicleta pels carrers de la ciutat. El 83% la utilitza per als desplaçaments quotidians, com anar a la feina i fer gestions. El principal fre per a l expansió de la mobilitat ciclista és la falta d aparcaments segurs. El 83% dels propis ciclistes creu que s ha de sancionar a les persones que incompleixen la normativa quan van en bicicleta. L ús dels carrils bici és desigual segons la zona: per exemple, al de l Av. Diagonal circulen 382 bicicletes per hora i al del carrer Ganduxer, 13. Barcelona, 4 de juliol de 2018 El RACC, per tal de millorar la mobilitat de totes les persones que es desplacen per la ciutat, ha presentat el Baròmetre RACC del Ciclista Urbà a Barcelona, un estudi que analitza en profunditat els hàbits i l opinió de les persones que es mouen en bicicleta per la ciutat. En els darrers 10 anys, l ús de la bicicleta ha crescut amb força a Barcelona i s ha consolidat com l opció preferida per als desplaçaments quotidians de milers de ciutadans. La posada en marxa del Bicing, fa 10 anys, ha fet que moltes persones descobrissin aquest mitjà de transport, afavorit per l expansió de la xarxa de carrils bici, el clima suau de la ciutat i la creixent voluntat de moure s d una manera sana i respectuosa amb el medi ambient. Aquest increment de l ús de la bicicleta coincideix també amb l augment dels desplaçaments a peu i amb la irrupció d altres aparells de mobilitat personal. Ara bé, també hi ha reptes que s han d afrontar. Per això, el RACC ha estudiat la situació de la bici des del punt de vista de l usuari, amb l objectiu d identificar els aspectes a millorar, afavorir la convivència entre els diferents modes de transport i garantir la seguretat de tots. 1

1. ENQUESTA ALS USUARIS DE LA BICICLETA A BARCELONA NOTA DE PREMSA El RACC ha realitzat una enquesta a ciclistes dels 10 districtes de la ciutat per conèixer els seus hàbits i opinió sobre l ús de la bicicleta a Barcelona. Perfil i hàbits de les persones que van en bicicleta Diàriament 63.000 persones es mouen en bicicleta per la ciutat de Barcelona. El 50% fa menys de 2 anys que la utilitza com a mitjà de transport habitual. Les persones que fa menys d un any que es desplacen en bici prefereixen el Bicing abans que la bicicleta privada. A partir del segon any d ús, predominen els que opten per la bicicleta pròpia. Els usuaris del Bicing fan trajectes més curts que les persones que utilitzen una bicicleta privada. El 89% dels ciclistes que utilitzen el Bicing recorren menys de 5km per trajecte, enfront del 69% dels que tenen bicicleta pròpia-. El 18% dels ciclistes abans utilitzaven un vehicle motoritzat per als desplaçaments que ara fan en bicicleta. Aquest és el canvi modal més interessant perquè millora la congestió i la qualitat de l aire. D altra banda, el 64% utilitzava el transport públic i el 15% anava a peu. El 3% restant declara que utilitzava altres mitjans de transport. En total, el 83% dels ciclistes fan servir la bicicleta per als desplaçaments quotidians de feina i estudis. El 57% afirmen que només la utilitzen per anar a la feina o al centre d estudis, i un 26%, a més de fer-la servir per anar a treballar o a estudiar, també la utilitzen per oci, gestions, compres i altres motius.. El 9% dels ciclistes declara que es desplaça exclusivament en bicicleta o a peu. El 70% complementa l ús de la bici amb el transport públic; l 11% amb transport públic i vehicle privat; i el 10% només amb vehicle privat.. El 83% dels ciclistes afirma que guarda la bici a casa durant la nit. Opinió sobre l experiència d ús de la bicicleta El principal motiu per desplaçar-se en bici, segons els ciclistes, és la comoditat, seguit del desig de contaminar menys i de la rapidesa que ofereix aquest mitjà de transport. De totes les qüestions valorades pels ciclistes, l única que suspèn és la seguretat dels aparcaments al carrer en forma de U (4,3 punts sobre 10). La continuïtat de la xarxa és el segon aspecte pitjor valorat, tot i que supera l aprovat (5,7 punts). Els aspectes amb millor puntuació són l amplada dels carrils bici i els carrils bici bidireccionals. 2

Els enquestats també han puntuat algunes mesures que es podrien implantar a la ciutat per millorar la mobilitat ciclista. La proposta que rep una millor valoració, amb 6,8 punts sobre 10, seria rebaixar el límit de velocitat a 30km/h a tota la ciutat i per a tots els vehicles. La possibilitat de fer el casc obligatori més enllà dels 16 anys és la segona proposta més ben valorada, amb 6,5 punts. Entre els ciutadans que NO utilitzen la bicicleta, el 15% estaria disposat a fer-la servir com a mode de transport per als seus desplaçaments quotidians. El principal fre que troben per fer el canvi és la inseguretat a l hora d aparcar la bici al carrer. De fet, al 7% dels ciclistes li han robat la bici o algun dels seus elements (11%) en els últims 5 anys, un fet que actua com a element dissuasiu en l ús d aquest mode de transport. Comportament i seguretat Quan no hi ha carril bici, el 45% dels ciclistes opten per circular per la calçada: o El 45% afirma que baixa a la calçada, compartint espai amb els cotxes i amb la resta de vehicles motoritzats o El 29% va per voreres amples compartint l espai del vianant o Un 15% baixa de la bici per fer el tram a peu o Un 6% fa més volta en el seu recorregut per poder anar per un carril bici o Tan sols el 5% reconeix que circula per voreres estretes Un de cada tres ciclistes se sent vulnerable quan circula per Barcelona. El 12% declara que ha tingut un accident anant en bicicleta alguna vegada a la vida, i el 45% ha tingut un ensurt en l últim any. Dels que han tingut accidents amb danys personals, en gairebé la meitat dels casos no s hi va veure implicat cap altre usuari de la via. El 83% dels propis ciclistes estan a favor de sancionar els ciclistes que incompleixin la normativa, tal com es fa amb la resta de vehicles a la ciutat. No obstant, el 46% dels ciclistes admet que no coneix la normativa de circulació de la bicicleta a Barcelona. Alguns ciclistes no utilitzen els elements de seguretat obligatoris per circular en zona urbana: un 6% afirma que no porta timbre, un 9% no porta llum vermell al darrere i un 13% no porta el llum blanc davanter. El casc -que no és obligatori- tan sols el fan servir el 35% dels ciclistes enquestats. I el 70% dels ciclistes no utilitza elements reflectants a la nit. El 24% reconeix que porta auriculars mentre circula. El 10% admet que utilitza el telèfon mòbil mentre circula. 3

2. EL VOLUM DE CICLISTES ALS CARRILS BICI ÉS DESIGUAL SEGONS LA ZONA El RACC també ha fet un test sobre l ús real dels carrils bici en 8 punts de diferents districtes. Cavallers entre Av. Pedralbes i G. Tablas Trams de carril bici analitzats Ganduxer entre Santa Fe de Nou Mèxic i Diagonal Pau Casals entre Tenor Viñas i Diagonal Rio de Janeiro entre Meridiana i C/ P.Alsamora Paris entre Av. Tarradellas i Diagonal Diagonal entre Pg. S.Joan i Pg.Gràcia Gran Via entre P.Espanya i Aribau Marina entre Meridiana i Gran Via Vehicles observats Cavallers* Diagonal (carril muntanya) Ganduxer Gran Via Pau Rio Esplugues Marina* París (carril mar) Casals Janeiro BCN Bicicletes 25 2.289 77 896 1.171 269 325 197 Altres (patinets, rodes...) 6 233 72 29 130 35 22 10 Total vehicles observats en 6 hores (bicicletes, patinets, rodes...) 31 2.522 149 925 1.301 304 347 207 600 (24h) Mitjana de bicicletes per hora (només bicicletes) 4 382 13 149 195 45 54 33 25 Font: elaboració pròpia. Observacions realitzades en hora punta en dies laborables (de 7h a 10h i de 17h a 20h). *Carril bici amb 2 sentits. Els resultats posen de manifest que l ús de la infraestructura és desigual. Alguns carrils bici tenen molts usuaris, mentre que per altres hi circulen molt pocs ciclistes: Carrils bici amb alta ocupació: destaca el carril bici del costat muntanya de l Av. Diagonal entre Passeig de Sant Joan i Passeig de Gràcia, on cada hora circulen una mitjana de 382 bicicletes, i el carril bici del carrer Marina en el tram entre l Av. Meridiana i la Gran Via, per on passen 195 bicicletes l hora. Carrils amb baixa ocupació: en canvi, en altres carrils com el del carrer Ganduxer tan sols es compten 13 bicicletes l hora, i al carrer París 45. Destaca la forta presència de vehicles alternatius a la bicicleta en alguns carrils bici (patinets, rodes elèctriques, monopatins, etc.). Al carrer Ganduxer representen gairebé la meitat dels que circulen pel carril bici i a les vies més cèntriques de la ciutat són entre el 5 i el 10% del total. 4

3. ELS DESPLAÇAMENTS EN BICICLETA HAN CRESCUT UN 56% DES DE 2010 Tot i que encara només representa el 3% dels desplaçaments, la bicicleta creix molt més que la resta de mitjans de transport. A Barcelona, els viatges en bici van augmentar un 56% entre el 2010 i el 2016. La part negativa és que en el mateix període, els accidents amb bicicletes implicades van créixer el doble, un 110% (passant de 387 l any 2010, a 812 l any 2016). Evolució dels viatges interns a Barcelona (2010-2016) 160% 150% 156,1% 140% 130% 120% 110% 100% 90% 80% 97,9% 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 107,3% 101,4% 100,8% Bici Vianant TP Moto Cotxe El 2016, es van fer 165.499 desplaçaments en bicicleta cada dia a Barcelona, dels quals el 92,9% (153.802) van ser interns, és a dir, amb origen i destí a dins la ciutat. En els darrers 10 anys (2008-2017) han mort 8 ciclistes circulant per Barcelona, el que representa el 2,7% de les víctimes mortals en accidents de trànsit dins la ciutat. A Barcelona hi ha 1.207 km de vials per a la circulació en bicicleta, dels quals 166km són carrils bici i la resta són Carrer 30, Zona 30 o vies de plataforma única (*). La ciutat compta amb 27.361 places d aparcament per a bicicletes, de les quals la gran majoria (26.158) són a l espai públic i només 1.203 són aparcaments segurs situats en pàrquings i en estacions de transport públic. (*) Carrer 30: carrer on la bicicleta té prioritat sobre la resta de vehicles i la velocitat de circulació està limitada a 30km/h. Zona 30: àrea formada per diversos carrers on la bicicleta té prioritat sobre la resta de vehicles i la velocitat de circulació màxima és de 30km/h. Plataforma única: carrers on la vorera i la calçada estan al mateix nivell, les bicicletes tenen prioritat sobre la resta de vehicles però no sobre els vianants, i el límit de velocitat és de 10 o 20km/h. 5

4. RECOMANACIONS RACC Desplegament de la xarxa ciclista Cal centrar-se en consolidar els carrils bici existents i resoldre les problemàtiques puntuals que s han creat, abans que prioritzar l extensió de la xarxa, amb l objectiu d evitar la generació d un sentiment advers cap a la mobilitat ciclista. En alguns punts, la manera com s ha implantat el carril bici ha generat més congestió i, en conseqüència, més emissions contaminants i soroll. En altres zones s ha reduït l espai d aparcament i de càrrega i descàrrega, el que provoca que alguns vehicles s aturin sobre el carril bici. Seguretat viària i personal Establir un sistema de responsabilitat civil obligatòria, en línia amb el que es fa en altres països europeus. Prioritzar els carrils de sentit únic abans que els bidireccionals, i instal lar semaforització pròpia per als ciclistes a tots els carrils bici. Protegir els carrils bici per evitar lesions amb el mobiliari en cas de caiguda. Promoure l ús del casc i altres bones pràctiques de seguretat (elements reflectants, etc). Fer campanyes informatives sobre la normativa ciclista i campanyes de convivència per a tots els modes de transport. Seguretat de les bicicletes Millorar la seguretat dels estacionaments al carrer per evitar el robatori de bicicletes (places subterrànies, Bicibox, etc.). Crear estacionaments específics massius i vigilats en hubs de mobilitat (Sants, Plaça Catalunya, etc.). Impulsar el registre de bicicletes per minimitzar el risc de robatoris i poder recuperar les bicis robades. Promoció de l ús de la bicicleta Augmentar l horari de tarifa plana del Bicing de 30 minuts a 45 min. Connectar la xarxa de carrils bici amb les escoles. Establir incentius fiscals municipals per promoure l ús de la bici per anar a la feina. Modificar la normativa per a que hi hagi un espai mínim d aparcaments de bicicletes en vivendes de nova construcció. Sobre el RACC El RACC és una entitat que ofereix cobertura i serveis d alta qualitat per atendre les necessitats de més de 10 milions de persones a qualsevol lloc del món. És especialista en la prestació d assistència personal, familiar, mecànica, sanitària urgent i a la llar i té la xarxa d autoescoles més gran de l Estat. Per cobrir les seves necessitats, l entitat realitza 900.000 assistències a l any i gestiona més de 600.000 pòlisses d assegurances de diferents rams. El RACC promou una nova cultura de la mobilitat més segura i respectuosa amb el medi ambient, tenint una gran capacitat de divulgació i influència en aspectes relacionats amb la millora de la Seguretat Viària, la reducció dels accidents i les infraestructures. 6