Transparència, xarxes socials i govern obert a Catalunya

Documentos relacionados
Transparència, xarxes socials i govern obert a Catalunya

Mapa de Tendències 2012 TENDÈNCIES INTERNACIONALS

ÍNDEX 1. FINALITAT 2. ABAST DEL PROCÉS 3. REFERÈNCIES / NORMATIVES 4. DEFINICIONS 5. DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS 6. SEGUIMENT I MESURA 7.

Servei de dades obertes de la Generalitat de Catalunya. Novembre 2017

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

CLAUS PER A L IMPULS DE PROCESSOS PARTICIPATIUS

1. La pressupostació orientada a resultats: marc conceptual

BUTLLETÍ OFICIAL. VIII legislatura. Número 733. Vuitè període. Dilluns, 7 de juny de 2010

El repte de la formació professional i l ocupació a Catalunya: evidències i propostes de reforma

LES ESCOLES MAGNET. UNA APOSTA PER L EXCEL LÈNCIA I L EQUITAT

Metodologia de la intervenció social

Observatori de Govern Local

Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats

Pla de Desenvolupament Directiu (PDD) Diputació de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI

CLD Jornada sobre adaptació de SGA a les novetats de ISO i EMAS ISO 14001/EMAS Adaptació d un SGA a les noves versions.

Plataforma d acompanyament a projectes d emprenedoria social i economia social

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

IMPLANTACIÓ D OPENERP EN UNA EMPRESA

REPTES PER A LA COMPETITIVITAT DE LA CADENA DE VALOR DEL SECTOR DE FABRICANTS DE BENS D'EQUIP. 30 d Octubre 2014 Casa Convalescència de Vic

La identificació de competències a MC MUTUAL

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

TREBALL EN XARXA TREBALL EN XARXA

El valor de l'empresa social

Direcció d Empreses. Curs de. Escenaris d entorn de coneixements: Procés per a la formulació d indicadors. Línies generals

Logística d aprovisionament

ELS DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS DEL CICLE DE L AIGUA

L empresa com a sistema

En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS

Evolució històrica i models de think tanks a Catalunya. El cas de les fundacions dels partits polítics. Tesi Doctoral de Francesc Ponsa i Herrera

Planificació estratègica. Pla anual i memòria. Terrassa abril 2015

Oportunitats de negoci impulsades des de la demanda pública

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari

Compri reciclat. Compres Públiques Ambientalment Correctes

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

FITXA DE PROCÉS NUM.REVISIÓ DESCRIPCIÓ DATA APROVACIÓ. 00 Versió original 23/09/2013

Itinerari en Direcció de Recursos Humans i Desenvolupament del Talent a les organitzacions de salut

Observatoris socioeconòmics locals 20 anys fent Xarxa

El projecte lingüístic de centre i la seva contribució a la normalització lingüística de la llengua catalana d una escola pública.

Avançar cap a un model d atenció comunitària centrada en la persona des de la perspectiva institucional

Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans (EGiBDH) ONGD CAT. 25 i 27 Abril 4 i 5 Maig 2017

L avaluació PISA a Catalunya. 25 de març de 2011

LA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ

MITIC: Model d Innovació TIC

La tortuga Poruga. Un nou material didàctic de l Estany de Sils. 2ª Jornada de l Estany de Sils

#DialegsEticaFFHMacaya

L administració-e projecte de projectes: l experiència a la UAB. Antoni Borfo Bach. Novembre 2012

QUADERNS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN LA CREACIÓ I/O MILLORA DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

OBJECTIUS DE LA XAPSLL 2015

Informe elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017

Sistema de Gestió de la Qualitat

Família i Escola Junts X l educació

Competències transversals dels tècnics/ques d ocupació. Mercè Gómez Ubiergo

BIM Building Information Modelling

Projecte d anàlisi i millora de processos

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació.

PROCÉS PARTICIPATIU SOBRE LA FUSIÓ DE LA XCT I LA XVAC: NOM I MISSIÓ

Idees força. Formació de formadors per a l acompanyament al projecte 1x1. 12 al 15 de gener de EQUIP DE FORMADORS DEL CETEI

INFORME FINAL D AVALUACIÓ DEL DISSENY DEL SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE QUALITAT

Els serveis públics i l acció comunitària

Perspectives del sector de la comunicació a Catalunya Outlook Blanquerna: perspectives del sector de la comunicació a Catalunya 2018

EL CAMÍ CAP A L ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA

Participació ciutadana en salut i sanitat

Pla de Recursos Humans per al mandat d abril de 2016

Empresa i iniciativa emprenedora

PROJECTE PILOT IoT&Big Data Tourism Management

ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014

TIPOLOGIA. Cooperatives. Mutualitats. Fundacions SIMILITUTS I DIFERENCIES. Llocs de treball pels socis. Serveis pels socis

Mesura de govern Ateneu de Fabricació de Gràcia

octubre La sostenibilitat com a instrument de competitivitat empresarial Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya

Seminari d actualització. Governança i gestió del sistema públic local de serveis socials

REINDUSTRIALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT. HORITZONS PER A UN NOU DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Conclusions del cicle

Els protocols d avaluacid. avaluació d AQU Catalunya. Taller de formació d'estudiants en l'assegurament de la qualitat a la universitat

Didàctica de l Educació Infantil. Programació d aula PROGRAMACIÓ D AULA

Pla de Promoció (PPR-EEBE)

Jornada de Planificació i Coordinació de març de 2014

PLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA

Tiana, M. Luisa Triviño Herrero

Sessió de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Reptes i tendències de les organitzacions sanitàries: Els hospitals 9 Octubre 2013

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA EN LA GESTIÓ DE PERSONES

Continguts d'aprenentatge de l EpD en l`àmbit escolar DRETS HUMANS, CIUTADANIA I GOVERNANÇA

Segregació urbana, innovació social i capacitat cívica

Per una nova escola pública: el projecte educatiu en el centre del sistema

Habilitats comunicatives i relacionals en la prestació de serveis. Atenció telefònica i comunicació. Mapes de coneixement

El sistema d indicadors culturals de l Ajuntament de Barcelona Un sistema de sistemes

Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

L autonomia pedagògica i el Projecte Educatiu de Centre Subdirecció General d Ordenació Curricular i Serveis Educatius

Estudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària.

Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum.

AJUNTAMENTS, CONSELLS COMARCALS, DIPUTACIONS, ENTITATS METROPOLITANES, MANCOMUNITATS DE MUNICIPIS, CONSORCIS LOCALS, ENS DE GESTIÓ,

Noves eines i recursos per un treball en xarxa més eficient

LA CAMBRA LIDERA EL PROJECTE EUROPEU INTERREG-POCTEFA CCI PIRINEUS MED

Aula virtual. Treball

Model català d atenció integrada social i sanitària

Tècniques de venda i negociació

Empresa i iniciativa emprenedora

apip Associació per a la Promoció i la Inserció Professional

A ROQUETES FEM SALUT: Programa de Salut comunitària

COLEGIO OFICIAL. Jornada d orientació professional Facultat de Física. Universitat de Barcelona Abril 2007

Transcripción:

Transparència, xarxes socials i govern obert a Catalunya Dra. Mila Gascó Institut de Governança i Direcció Pública II Jornada sobre Govern Obert Taula rodona Noves formes de participació: reptes i oportunitats Terrassa, 16 d octubre de 2014 1

INTRODUCCIÓ 2

EL PROJECTE (1) Projecte finançat pel programa d Innovació i Qualitat Democràtica del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya Objectiu general: Comprendre l ús que les administracions públiques fan de les TIC i, en particular, de les xarxes socials, amb l objectiu d incrementar la seva obertura en termes de transparència i, per tant, de rendició de comptes i legitimitat Preguntes de recerca (1): Quines són les relacions entre els conceptes de transparència, rendició de comptes i legitimitat a les administracions públiques catalanes? 3

EL PROJECTE (2) Preguntes de recerca (2): Quina és l estratègia tecnològica que es fa servir per aconseguir una més gran obertura en termes de transparència? Quin paper juguen, i com s utilitzen, les xarxes socials en aquesta estratègia? Com es valora l impacte que té la utilització de les xarxes socials en el grau d obertura de les administracions públiques catalanes? Quins són els factors crítics d èxit de les iniciatives de transparència mitjançant xarxes socials? Metodologia: Aproximació qualitativa: Anàlisi de documentació, entrevistes en profunditat i organització d un grup focal Aproximació quantitativa: Qüestionari 4

QUÈ ÉS EL GOVERN OBERT (1) Un govern obert és un govern transparent, un govern col laboratiu i un govern participatiu, que aconsegueix els seus objectius a partir d una utilització intensiva de les TIC i de dues eines clau: l open data i l open action La idea de govern obert no és nova Dues corrents que emmarquen el concepte: L evolució de la incorporació de les TIC a l àmbit públic La innovació oberta 5

QUÈ ÉS EL GOVERN OBERT (2) La transparència La importància de la transparència La transparència contribueix a la rendició de comptes Un govern més responsable és un govern més legítim La legitimitat reforça la confiança del públic en el govern Transparència activa versus transparència passiva Mesurem la transparència... Les lleis de transparència i accés a la informació Els portals de dades obertes 6

QUÈ ÉS EL GOVERN OBERT (3) La col laboració La col laboració implica un treball conjunt i transversal entre diferents tipus d actors, dins i fora de l administració. Té a veure amb té a veure amb el disseny, provisió i avaluació de serveis públics que generen valor públic Tres conjunts d actuacions: interoperabilitat, innovació social, coproducció 7

QUÈ ÉS EL GOVERN OBERT (4) La participació Està relacionada amb la implicació en els processos polítics i, com a conseqüència, amb actuacions de consulta i deliberació amb els ciutadans i de participació en la presa de decisions i en l elaboració de polítiques públiques Vincles entre transparència i participació Panorama de participació molt heterogeni tant pel que fa a tipus d iniciatives com a resultats (canals de participació i nivell de participació) Les xarxes socials com a oportunitat 8

L ESTUDI EXPLORATORI (1) Acord superficial sobre el concepte de govern obert però èmfasi en diferents idees: L obertura com a transparència versus l obertura com a participació El govern obert com a tècnica de gestió versus el govern obert com a canvi de paradigma El govern obert com a fi versus el govern obert com a mitjà El govern obert com a part del concepte d smart cities 9

L ESTUDI EXPLORATORI (2) Govern obert i tecnologia: Govern obert sistèmic versus govern obert tecnològic Govern obert, rendició de comptes, legitimitat: Relacions inexplorades empíricament Diferents perspectives pel que fa a la rendició de comptes Diferents perspectives pel que fa a la relació causa-efecte entre transparència i legitimitat La relació entre bon govern i govern obert no és bidireccional 10

L ESTUDI EXPLORATORI (3) L actuació clau per fer un govern més obert: els portals d obertura de dades: Sobrecàrrega d informació Dificultats d interpretació Informació poc rellevant Desorganització interna Manca de reutilització 11

L ESTUDI EXPLORATORI (4) L ús de xarxes socials: Manca d estratègia clara Ús prioritari com a canals de comunicació alternatius è Predominança de la unidireccionalitat Dependència de community managers amb diferents perfils è No sempre reflecteixen la cultura de l organització Confusió entre comptes personals i comptes institucionals Dissociació entre la cultura interna i les característiques de les xarxes socials Millors resultats quan hi ha una resposta emocional 12

L ESTUDI EXPLORATORI (5) Dificultats en mesurar els resultats del govern obert: Manca d operacionalització dels conceptes Outputs versus outcomes Indicadors de transparència Malgrat tot, encara estem lluny d aconseguir un govern obert Algunes iniciatives en les que emmirallar-se: A nivell internacional: Estats Units, Canadà, Xile, Equador, Regne Unit A nivell de l Estat espanyol: Euskadi, Castella i Lleó, Aragó, Saragossa, Gijón, Alcobendas A Catalunya: Generalitat de Catalunya, Terrassa, Mataró, Sabadell, Lleida 13

L ESTUDI EXPLORATORI (6) Factors crítics d èxit: Lideratge polític i directiu Definició de l estratègia Gestió i organització Gestió del canvi Avaluació Acompanyament legal Adequació del llenguatge utilitzat I... ciutadania corresponsable 14

CONCLUSIONS (PROVISIONALS) No existeix claredat/consens pel que fa al concepte de govern obert. Tampoc en relació al rol que les TIC hi poden jugar Tot just existeix evidència empírica de les relacions entre transparència, rendició de comptes, legitimitat, participació i bon govern La presència de l administració pública a les xarxes socials no ha seguit normalment un procés estratègic de planificació Cal seguir insistint en la necessitat de fer més recerca al voltant d aquests conceptes 15

MOLTES GRÀCIES!!!!!! Dra. Mila Gascó E-mail: mila.gasco@esade.edu Twitter: @MilaGasco Pàgina web IGDP: http://www.esade.edu/research-webs/cat/igdp Pàgina web projecte: http://www.esade.edu/research-webs/cat/igdp/investigacion/proyectos/ proyecto-calidad-democratica 16