dels textos: els respectius autors Dipòsit legal: B Impressió: El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS)

Transcripción

1

2 dels textos: els respectius autors Dipòsit legal: B Impressió: El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS)

3 Benvolgudes i benvolguts, Coincidint amb el primer centenari de la creació de la xarxa de biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya, el 2015 ha estat declarat l Any de les Biblioteques. Es tracta d un dels projectes més emblemàtics de la Mancomunitat, que expressa, alhora, un dels signes d identitat de Catalunya: la consideració de la cultura com un element clau per al desenvolupament del país. Fidels a l esperit que va impulsar Eugeni d Ors a crear aquest ambiciós projecte, un any més em plau adreçar-me a tots vosaltres amb motiu d una nova edició dels Jocs Florals Escolars del Districte de Gràcia. Un certamen que cada any ens permet apropar-nos a l alumnat del nostre districte a través de les seves narracions i poesies, despertar-los d aquesta manera l interès per la literatura i difondre a la vegada la nostra llengua i cultura. I és que l educació i la cultura són dos pilars bàsics de tota societat, amb els quals estem profundament compromesos. Aspirem a fer de Barcelona i els seus barris una capital de la cultura, la creativitat, el coneixement, la innovació i el benestar. Un objectiu que volem assolir al costat de la comunitat educativa, dels pares i mares i dels centres docents encarregats de l ensenyament dels nostres infants i joves, un dels actius més importants de què disposem. Us convido a gaudir plegats dels textos que trobareu a continuació, i a seguir treballant per continuar fent d aquests Jocs Florals un lloc de trobada i de referència on seguir potenciant el vessant més creatiu dels més joves.. Maite Fandos i Payà Tinenta d alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Regidora del Districte de Gràcia 3

4 JOCS FLORALS ESCOLARS 2014 CENTRES PARTICIPANTS Escola Baldiri Reixach Escola Farigola de Vallcarca Escola Josep M. de Sagarra Escola Josep Maria Jujol Escola Montseny Escola Pare Poveda Escola Pau Casals Escola Reina Violant Escola Rius i Taulet Escola Sagrada Família Escola La Sedeta Escola Turó del Cargol Institut La Sedeta Institut Secretari Coloma Institut Vila de Gràcia Claret Gravi Jesuïtes Gràcia-Col legi Kostka La Salle Gràcia Patufet Reina Elisenda Sadako St. Josep Carmelites St. Josep Teresianes Vedruna Vida Montserrat 4

5 JOCS FLORALS ESCOLARS. CERTAMEN LITERARI. CERTAMEN LITERARI GRÀCIA 2014 Acta del jurat A la Seu del Districte de Gràcia, a les 19 hores del dia 12 de maig de 2014, es reuneix el jurat per valorar i atorgar els premis dels Jocs Florals escolars. El jurat està format per les següents persones: Sra. Aina Pla Sapes. Docent, Escola Mare de Déu del Coll Sr. Pau Joan Hernàndez. Escriptor Sra. Alegría Julià. Docent, Escola Pau Casals Sra. Antònia Serra. Assessora LIC del SE de Gràcia Sra. Maria Elisa Fondevila. Docent, Escola Sagrada Família Sr. Oriol Vergés. Escriptor Sr. Xavier Pijoan. Docent, Escola Patufet Sra. Teresa Duran, Escriptora/il lustradora Sra. Elena Aguado. Docent, Col legi St. Josep-Teresianes Sr. Joaquim Carbó. Escriptor Sra. Dolors Albós. Docent, Escola Sadako Sr. Pep Albanell. Escriptor El jurat ha deliberat sobre els 161 treballs presentats pels 26 centres docents participants i, d acord amb allò que disposen les bases d aquest concurs, acorden atorgar els premis següents: 5

6 PREMIS DE POESIA POESIA Categoria A Alumnes de primer cicle d educació primària Primer Premi La flor negra Ona Ciscar Garzón Reina Elisenda Segon Premi Paris Carla Garcia Burgos Escola Baldiri Reixac Tercer Premi L amor Tànit Delgado Martí Escola Turó del Cargol POESIA Categoria B Alumnes de segon cicle d educació primària Primer Premi La memòria Alba Matkovic Camaño Escola Reina Violant Segon Premi Quin silenci Irene Fatjó Albertí Sadako Tercer Premi M agrada imaginar Judit Baldoví Miralles Jesuïtes Gràcia.- Kostka POESIA Categoria C Alumnes de tercer cicle d educació primària Primer Premi Cel de nit Maria Pallàs Barrios Escola Sagrada Família Segon Premi No vull ser Irene Arribas Àlvarez Escola Josep M. Jujol Tercer Premi El temps Jan Aiguadé Fernández Escola La Farigola de Vallcarca POESIA Categoria D Alumnes de primer cicle d ESO Primer Premi Aigua de pluja Ana Flores Mas Patufet Segon Premi Des de sempre Mireia Miquel Roca Institut Vila de Gràcia Tercer Premi La meva platja Marina Boullosa Gonzàlez Institut Secretari Coloma 6

7 POESIA Categoria E Alumnes de segon cicle d ESO Primer premi En un altre univers Mar Olivé Nieto Institut La Sedeta Segon premi Les repeticions repetides Sergi Wakefield Mora Gravi Tercer premi L escola Marta Nin Loscos Sant Josep Carmelites POESIA Categoria F Alumnes de cicles formatius i batxillerat Primer premi Ara no se n recorda Alejandro Sanz Álvarez La Salle Gràcia Segon premi Estiu del segle XXI Pau Salvadó Escuer Institut Secretari Coloma Tercer premi El Bus Salvador Aparicio Institut Vila de Gràcia 7

8 PREMIS DE PROSA PROSA Categoria A Alumnes de primer cicle d educació primària Primer premi La carrera del cavall i la tortuga Sara Ámbel Càceres Gravi Segon premi Els ocells de cristall Manel Nacenta Gutierrez Patufet Tercer premi Aventura llegendària Arnau Gil Gassol Escola Rius i Taulet PROSA Categoria B Alumnes de segon cicle d educació primària Primer premi Text Oriol Nebot Vallés Escola La Farigola de Vallcarca Segon premi El caganer Anna Gascón Solá Escola Turó del Cargol Tercer premi El país de les lletres Laia Rovira Lloret Escola Pau Casals - Gràcia PROSA Categoria C Alumnes de tercer cicle d educació primària Primer premi Els vaixells de l Omoh Rita Canals Ros Gravi Segon premi Sóc especial Mabel Lago Darriba Escola Baldiri Reixac Tercer premi El pinzell màgic Maria Cano Solanich Josep M. de Sagarra PROSA Categoria D Alumnes de primer cicle d ESO Primer premi Gràcia, avui i sempre Arnau De la Cruz Coronas Gravi Segon premi La justícia Miquel Sierra Altarriba Institut La Sedeta Tercer premi Cada 30 segons neix una estrella Raquel Malgrat Gonzàlez Institut Secretari Coloma 8

9 PROSA Categoria E Alumnes de segon cicle d ESO Primer premi Dia Zero Laia Brossa Bescós Claret Segon premi Calendarium Xavier Longás Bosch Jesuïtes Gràcia - Kostka Tercer premi El món al revés Elena Vàzquez Roca Vida Montserrat PROSA Categoria F Alumnes de cicles formatius i batxillerat Primer premi Com la llet, semi Clara Roche Martínez Institut La Sedeta Segon premi En lluita Salvador Portillo Prats La Salle Gràcia Tercer premi Entre el mar i les estrelles Salvador Aparicio Institut Vila de Gràcia 9

10

11 POESIA

12

13 LA FLOR NEGRA La flor negra dorm. Però les altres flors no són com ella. La flor fa moltes entremaliadures de nit. Però les altres s arreglen, estan acolorides i estan alegres. La flor negra és feliç mentre no s adoni que és negra. Ona Ciscar Garzón Reina Elisenda 7 anys POESIA A 1r premi 13

14 PARÍS El meu país preferit és París. No hi he anat mai però me l imagino així. M agrada el cel, també la Torre Eiffel. M agradaria pujar-hi i el paisatge admirar. M agraden els seus carrers, tant si són amples com si són estrets. París és el meu país preferit. No hi he anat mai però me l imagino així. Carla Garcia Burgos Escola Baldiri Reixac 7 anys POESIA A 2n premi 14

15 L AMOR L amor és aquí i em sento feliç com un anís. L amor és net com un avet i faig un petonet. Quan sento amor ho noto al cor i no para de fer toc, toc. Tànit Delgado Martí Escola Turó del Cargol 7 anys POESIA A 3r premi 15

16 LA MEMÒRIA Simpàtica i treballadora és la memòria. No sé si guarda els pensaments o els recorda. Però jo sé que guarda cada poema que escolto o que faig, dins del meu cervell. De vegades m embolico amb les paraules que enfonsades han quedat amb el pas del temps. Però la meva memòria fa tot el que pot per recordar els anys que passen, les paraules que entren, I les lletres que es barregen. Alba Matkovic Camaño Escola Reina Violant 9 anys POESIA B 1r premi 16

17 QUIN SILENCI Quin silenci hi ha al meu carrer, jo sóc a casa ben calentó descansant per ser matiner, doncs demà a l escola hi ha excursió. Els grills de la font canten baixet, les fulles dels arbres fan sorollet. Els gats del terrat canten contents i els gossos a casa ben calents. La llum de la lluna ben resplendent ja que avui és quart creixent. Quin silenci hi ha al meu carrer, tothom dorm menys el forner. Irene Fatjó Albertí Sadako 9 anys POESIA B 2n premi 17

18 M AGRADA IMAGINAR Imaginar és el que vull, perquè quan tanco els ulls, sóc capaç de moltes coses que són meravelloses. Puc parlar amb animals i curar tots els mals, puc volar com un ocell pel cel lluminós i bell, puc donar la volta al món en tan sols un segon, puc fer moltes coses més que potser les dic després. M agrada imaginar però he de vigilar, perquè sempre m ha encantat fugir de la realitat. Judit Baldoví Miralles Jesuïtes Gràcia - Kotska 9 anys POESIA B 3r premi 18

19 CEL DE NIT M agradaria seure a les pedres tot mirant al mar de dalt com s encenen llumenetes com peixos petits i brillants Aquella esfera platejada, com un globus gegantí que alguns anomenen lluna, i d altres monstre marí: va aixecant-se amunt al cel, com un llum mig apagat; és freda i distant com el gel, i ho deixa tot mig amagat. Núvols negres i molt foscos que tot ho van tapant. els llops criden a la lluna; en la nit van udolant. Al fons, rere les muntanyes, el primer raig ho va aclarint, i una llum bella i intensa ho il lumina amb un cling,cling Maria Pallàs Barrios Escola Sagrada Família 10 anys POESIA C 1r premi 19

20 NO VULL SER No vull ser un cavaller que es baralla amb una espasa i es juga la vida en qualsevol moment, prefereixo una vida calma. No vull ser una princesa, amb vestit de seda llarg, que amb roba d aquesta mena no es pot jugar com cal. I no vull ser tampoc un drac, amagat dins una cova, perseguit per tot arreu fins que Sant Jordi el troba. Tampoc vull ser una rosa la més bonica del roser perquè quan arriba la primavera un cavaller la sol tallar. El que vull ser és un llibre d aventures o poemes amb mil històries a dintre i que tregui del cap les penes. Irene Arribas Àlvarez Escola Josep M. Jujol 10 anys POESIA C 2n premi 20

21 EL TEMPS El temps és desobedient quan en volem molt, passa ràpid i quan en volem poc, passa lent. De vegades el voldria aturar però sempre s escapa. Que bo seria tenir-ne una mica i guardar-me l a la butxaca! Un segon, un minut, una hora, de vegades passa que no te n adones. Una hora, un minut, un segon, pot canviar tot el teu món. Tic-tac tic-tac el rellotge no deixa de cantar, tic-tac tic-tac i si s espatlla el temps no l esperarà. Jan Aiguadé Fernández Escola La Farigola de Vallcarca 11 anys POESIA C 3r premi 21

22 AIGUA DE PLUJA El carrer és fosc, una sola carícia, per arribar al record, d una mirada humida. Una pluja forta, un vent misteriós, una persona oculta entre milers de flors, que la pluja rega, gota a gota i poc a poc. Fa fred mentre plou, hi ha tro junt a un llamp, pintat de colors, i amb soroll de sants. S acaba la tempesta, ja ha marxat l hivern, la pluja es torna rajos de Sol, i els núvols es tornen final d hivern. Ana Flores Mas Patufet 12 anys POESIA D 1r premi 22

23 DES DE SEMPRE Jo, des de sempre, he volgut aventures i intensitat. A vegades, moltes vegades em pregunto com seré d aquí a vint anys, de què treballaré i com seré. També em pregunto si em recordaran pel que he fet, pel que sóc o pel que faré. Faré coses bones o coses dolentes... Mireia Miquel Roca Insitut Vila de Gràcia 13 anys POESIA D 2n premi 23

24 LA MEVA PLATJA Els vostres blancs cossos de ciutat s estiraven a la sorra. La platja, abans només meva, era ara vostra. Jo us mirava amb enveja. Parlàveu de la vostra vida a la ciutat. Despatxos, oficines, horaris. Tot d una, jo hi volia ser. El poble em semblava ara petit i avorrit. Més tard, em penediria. Massa tard... Marina Boullosa Gonzàlez Institut Secretari Coloma 13 anys POESIA D 3r premi 24

25 EN UN ALTRE UNIVERS Jo sé que hi ha un altre món Un univers on es viu en contes. Es canta la llum, s escriuen els relleus i es ballen els colors On es fotografien les olors i s ensumen les pintures. Es pinta la música es dibuixa el circ i l amor es pot tocar. On la literatura es pot olorar, les lletres saben calcular I els nombres parlar. On es poden escoltar els núvols, quan brillen les cançons. És l univers de l art on s aprecien i s estimen tots els espectacles abstractes! Mar Olivé Nieto Insitut La Sedeta 15 anys POESIA E 1r premi 25

26 REPETICIONS REPETIDES Un món... Un món... No! Un lloc... Un lloc... Estrany! Boig! Misteriós! Pum! Si et cau una cosa al cap, si et cau una cosa al cap... No! Si ensopegues, si ensopegues, et repeteixes, et repeteixes. El meu amic, el meu amic, va caure, va caure, i des de Ilavors, des de Ilavors, es repeteix, es repeteix. És un problema... És un problema... No! És un gran problema... És un gran problema... Estrany! Boig! Misteriós! Pum! Si caus dos cops, dos cops, dos cops, les repeticions, repeticions, repeticions, es multipliquen, multipliquen, multipliquen. Una situació... Una situació... Estranya! Boja! Misteriosa! Pum! Error! Error! Error! Error! Sergi Wakefield Mora Gravi 14 anys POESIA E 2n premi 26

27 L ESCOLA Aquí ens trobem cada dia, aquest lloc ens uneix, entrem dient molt bon dia, sortim dient fins després. Entre llibretes i llibres, entre treballs compartits, hi ha sempre molts riures i moments divertits. És on ens formem pel món d estudiants, és on aprenem a créixer i ser grans. Però uns anys després, al moment de marxar, s ha de fer un pas més i volar més enllà. Lloc d aprenentatge, valors, coneixement. Guarda ls al prestatge però no els esborris de la ment. Marta Nin Loscos Sant Josep Carmelites 16 anys POESIA E 3r premi 27

28 ARA NO SE N RECORDA Asseguda a la seva cadira, Sempre està esperant. Ara ja no sap el que espera ara, ja no se n recorda. Si alguna cosa va tenir, si alguna cosa va perdre. Ara, ja res no li importa, ara, ja res no recorda. Potser ha esta bona, potser ha estat dolenta. Si ha tingut amics, ara, ja no els recorda. Tant que li agradava llegir, tant que li agradaven les històries. On ha guardat els llibres? Ara, ja no se n recorda. És tard, però no té pressa, està fosc, però no importa. Si ha de fer alguna cosa, ara, ara no se n recorda. Alejandro Sanz Álvarez La Salle Gràcia 16 anys POESIA E 1r premi 28

29 ESTIU DEL SEGLE XXI Cau el sol com un mantell sobre la suor de la ciutat. Les factures de la llum s inflen: totes les cases tenen aire condicionat. És estiu, què esperàveu? Una oreneta agonitza sobre el braser d una teulada. La gavina se la mira. La seva treva durava una setmana. L únic que viu és la cuca, immune als insecticides i a tot allò que la pugui matar; és estiu i els refranys no enganyen. El mar demana a crits un permís d allunyament; fart de rebre la merda de la gent. Els gelats es desfan a la sorra. Un peix s empassa un cigarret. La sirena s emborratxa, ja no hi ha cap mariner que s escolti les seves cançons: ara hi ha hardcore i reggeton. Els infants miren porno al canal 27, mentre els pares s adormen amb un xumet als llavis. Pau Salvador Escuer Insitut Secretari Coloma 18 anys POESIA E 2n premi 29

30 EL BUS Ràpid! Corre! Que no s espera! Ja estic gran per córrer d aquesta manera! Ja és a la parada! Avança t tu, que estic cansada! Un moment, senyor conductor, que ara arriba. Doncs va! Que no tinc tot el dia! Quan val, el bitllet? Dos euros amb vint-i-set. Tant? Quina barbaritat! No és culpa meva, el preu em ve dictat. Ràpid, sol licita la parada! Massa tard, ja ens l hem passada... I què fem, ara? Baixar a la següent i fer una bona caminada. Quina putada! No siguis tan mal parlada! Per fi hem arribat, estic baldada! Ho arribo a saber, i em quedo a casa! Doncs espera, que encara queda la tornada! Salvador Aparicio Insitut Vila de Gràcia 17 anys POESIA E 3r premi 30

31 PROSA

32 LA CARRERA DEL CAVALL I LA TORTUGA Hi havia una vegada una tortuga que no era llesta, però que corria molt, i un cavall que era llest i simpàtic, però que es cansava molt. Un dia mentre anaven passejant pel bosc es va trobar la tortuga i li va dir: No has fet ni dues passes i ja estàs cansat! i es va posar a riure. El cavall es va enfadar i li va contestar: Si vols fem una carrera i et demostraré que corro més que tu. La tortuga va riure encara més fort i va acceptar el tracte. El gran dia va arribar i el gos Pau i el cangur Guillem van anar a veure la seva amiga tortuga. També hi va anar el seu germà Marcel. El gat Bernat i la papallona Mariona van anar a animar el cavall i també hi era la seva cosina Fina. Tot estava a punt per començar la carrera. Va sonar el tret de sortida i la tortuga va arrencar a córrer, però el cavall es va quedar adormit, perquè estava molt cansat! La tortuga va guanyar i es va posar molt contenta i es va apropar al cavall i li va dir: Veus com no corres més que jo! El cavall es va posar molt trist i li va dir: Podem fer una altra carrera a veure si et puc guanyar! La tortuga li va dir que sí. El cavall es va entrenar molt i molt, dia i nit, fins que va arribar el gran dia. La cursa va començar i quan estaven corrent, de sobte, la tortuga va ensopegar amb una pedra i va caure de morros. 32

33 El cavall, que anava guanyant, es va aturar per ajudar-la i li va dir: Ara em podria riure de tu, però no ho faré, perquè a mi no m agrada quan tu ho fas. La tortuga, avergonyida, li va demanar perdó i van arribar junts a la meta. I conte contat, aquest conte ja s ha acabat. Sara Ámbel Càceres Gravi 8 anys PROSA A 1r premi 33

34 ELS OCELLS DE CRISTALL Fa molt de temps, a l època en què es formaven els continents, hi havia uns ocells de cristall molt bonics que tenien les potes d or. Vivien en una cova darrere la cascada del món dels ocells. Els ocells de cristall tenien un greu problema, quan volaven quedaven atrapats entre els trossos de terra que s unien formant els continents i per això estaven en perill d extinció. Cada dia se n morien mil. Dos ocells de cristall, molt bons amics i germans, van pensar d anar a demanar ajuda al seu amic Àguila d Or, l ocell més savi de tots. El savi els va proposar que s ajuntessin i amb la força dels cristalls aconseguirie aturar la terra. I així va ser. Quan la terra es va aturar van quedar formats els continents com avui dia els coneixem. Des d aleshores els ocells de cristall viuen en pau. Manel Nacenta Gutiérrez Patufet 7 anys PROSA A 2n premi 34

35 AVENTURA LLEGENDÀRIA Hi havia una vegada quatre amics que es deien Arnau, Derek, Xabier i Fabricio. L Arnau era el més petit, el segon més petit és el Derek, el segon més gran és el Fabricio i el més gran és el Xabier. Un dia que anaven passejant es van trobar amb la Sasha i es van barallar amb poders i armes. Al final van empatar, però l Arnau i la Sasha es van aixecar i es van fer tots amics. Van fer moltes aventures però un dia que van sortir de casa van sortir dos nois de negre que estaven enfilats a la casa i van apropar una daga al coll de la Sasha i un d ells va dir: Un pas més i la matem! I se n van anar ràpidament. L Arnau va dir: Hem d anar-la a buscar. I els altres van respondre: Sí Però el Derek diu: No sabem on és la seva ubicació. I l Arnau digué: Li he ficat un perseguidor a un dels nois, anem a rescatar-la d una vegada! Hi van anar i quan van arribar, van obrir les seves llanternes i van sentir crits. Ja els he trobat! Els van rescatar, van ser un equip i van resoldre el misteri. FI Arnau Gil Gassol Escola Rius i Taulet 7 anys PROSA A 3r premi 35

36 TEXT Un dia a la tarda vaig pensar: avui explicaré com es fa un conte. Així que em vaig posar mans a l obra. Jo, mentre anava escrivint que per fer un conte necessites problemes, unes solucions, un desenllaç i un aprenentatge, em vaig adonar que la tinta del boli se m estava acabant. No hi havia ningú a casa. De sobte, vaig sentir una veu. No sabia de qui era. Aleshores vaig intentar buscar-la. La veu seguia: Aquí! Aquí! El paper estava parlant i deia: Vés a comprar un bolígraf... Jo li vaig dir: La casa es quedarà sola... I ell va respondre: Tranquil, jo la vigilo. D acord, confio en tu, vaig dir. Quan vaig tornar tot estava igual, però el conte no hi era. On s havia amagat? El vaig trobar sota l aixeta!!! Paaraaa! Que et mullaràs, vaig dir quants problemes que em dones!!! A veure, aquí estàvem, perquè els contes tenen un element màgic, oi? No et faig cas, no et faig cas... Pots callar d una vegada, tap de bassa? Si vols fer tonteries ves-te n fora... però on vas? No te n vagis!!! No m havies dit que si volia fer tonteries marxés fora?? Ets un cas com un cabàs... Crec que no podrem continuar el conte... Com que no, en Trankitronko no ho permetrà i el meu ajudant, en Plumamedioesfèrica tampoc, oi Plumamedioesfèrica? La veritat és que a mi no m importa va dir en Plumamedioesfèrica. Com que no? vaig dir. No deixaré que la injustícia regni en el món va dir Plumamedioesfèrica. Quina injustícia?, només és un conte que no puc acabar! vaig dir. 36

37 Tinc una idea va dir el paper. Quina? vaig dir jo. Acabar-lo! va dir el paper. Com vols que l acabi? Vaig preguntar. Amb FI. Ja és hora de sopar, ara vindran els meus pares i us n haureu d anar. Adéu! van dir tots. Després vaig sopar i vaig anar a dormir. Així va ser com va acabar el dia. Us he de dir que he escrit aquest conte perquè fer contes em fa feliç i vull que tothom gaudeixi d aquest moment. Oriol Nebot Vallés Escola La Farigola de Vallcarca 9 anys PROSA B 1r premi 37

38 EL CAGANER Hi havia una vegada un pare, una mare i dos germans, un nen i una nena, que per Nadal van muntar un pessebre, i a mi em van col locar amagat darrere un arbre. De sobte, em van agafar ganes de cagar. Sí, així és, sóc una figura del pessebre, el caganer! I sabeu per què em diuen així? Doncs ara us ho explicaré: Jo anava amb els meus pares i se m va menjar un bou. Els meus pares em van començar a cridar: Raül, on ets? Sí, jo en realitat em dic Raül. Jo els vaig respondre: A la panxa del bou, on no hi neva ni hi plou. Ai que despistat! Estic explicant la història del meu bon amic en Patufet. Bé, doncs, la meva és: Havíem d anar a veure Jesús i portar-li menjar. Em van agafar unes ganes tremendes d anar a cagar i li vaig dir a la meva mare, que em va dir que m aguantés. Però a mig camí no podia més i me n vaig anar a darrera d un arbre. De sobte, van tallar l arbre per fer llenya per a Jesús. Aaaaagggg! No entenc per què a ell li porten tantes coses i a mi no em van donar res de res. Bé, seguim amb la història. Tothom em va veure el pompis, o sigui, el cul. I per això em diuen el caganer. Vaig passar molta vergonya, però al menys sóc més important que el tal Jesús, fins i tot tinc una cançó que parla de mi. Sí, ja sé que ell en té moltes, però la meva és molt bonica. Que la sabeu? Anna Gascón Solá Escola Turó del Cargol 9 anys PROSA B 2n premi 38

39 EL PAÍS DE LLETRES Hi havia una vegada un país on vivien totes les lletres. Hi havia lletres que estaven molt contentes, com la A, perquè sortia a moltes paraules, com a casa, ala, català, patata, manta... La Ç no és que estigués gaire entusiasmada, però estava il lusionada. Sortia a poques paraules, ni fu ni fa... Sortia a caçador, plaça, cançó, forçut, feliç..., però estava contenta i orgullosa perquè sortia a Barça o això la feia feliç. La Q estava encantada amb la U, la seva millor amiga, perquè anaven juntetes sempre, perquè sense la U no podia sonar. Hi havia una lletra que estava molt trista. Sabeu quina? Doncs, la H. Perquè no sonava i la gent s oblidava sempre d escriure-la. Com a herba, home, helicòpter, habitació, tothom...totes les lletres li deixen que no passava res. Un dia va haver-hi un incendi en aquell país, i totes les lletres corrien amunt i avall. S estava cremant la casa de la F i cada cop s anava fent més gran. Llavors la H va anar corrents a buscar aigua al riu i va apagar el for. I la F va dir: Oh! Sort que només se m ha cremat el hall! Com el hall? va dir la H. Ah, no! És que feia anglès i encara em surten paraules. Ah! Molt bé! I com s escriu? Mmmm... H A L L. Ho he sentit bé? HALL? Sí, què passa? Que s escriu amb H i sona! 39

40 Sí, com també a house, hello, horse, he, how,... Ueeee! En un altre idioma sono! Faré una festa! La H estava molt contenta i va fer una festa amb totes les lletres. Vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte ja s ha acabat. Laia Rovira Lloret Escola Pau Casals 9 anys PROSA B 3r premi 40

41 ELS VAIXELLS DE L OMOH Ens trobàvem enmig d un mar d aigua cristal lina. L home de la pastera reclamava diners cridant en el seu idioma estrany. El pare i l oncle Agbatan es miren amb cara de preocupats mentre donen les últimes monedes que els queden a les butxaques, ara totalment buides. Llavors l home arrenca la pastera i segueix el viatge cap a Catalunya. El pare ha sentit a dir a un amic seu que Barcelona és un lloc de somni, on hi ha feina i diners. Ara estem al mig del mar, rumb cap a la ciutat dels nostres somnis. Portem tres dies navegant, ja que des del lloc on venim, un poblet d Etiòpia, hi ha molts dies de viatge fins a Catalunya. El pare m explica que haurem d anar amb molt de compte perquè no ens vegi la policia, ja que no tenim papers i això ens podria costar la vida. El meu cosí Yembé, que escolta atentament, fa cara d espant, ja que ell està acostumat a quedar amb el grupet d amics i anar sols pel poble, a Etiòpia. El meu oncle contempla un banc de peixos platejats que neden lliures pel mar i, que de tant en tant, algun d ells fa un saltironet per sortir a contemplar el paisatge de fora. L amo de la pastera parla amb el meu pare i ell ens tradueix el que diu: Nois escolteu-me! Aquest home diu que falta menys d un quart d hora per arribar al port. Visca! He pensat. Tinc moltes ganes d arribar i aquesta notícia m ha alegrat la cara. Llavors, he notat com el meu cosí Yembé m ha agafat la mà i me l ha premuda amb molta força de tan emocionat com està. L home de la pastera ha tret un aparell i ha pitjat un botó. Tot seguit ha començat a parlar amb uns senyors que ens feien senyals amb un far, ja que aquesta nit hi ha lluna nova. Hem arribat i els senyors ens han indicat que havíem de baixar i quedar-nos amagats en alguna barraca del port. El pare i l oncle han escollit una antiga caseta de vigilància abandonada. Tot seguit ha tret una vella i esparracada manta de la motxilla i hem dormit com a socs. Estàvem tots molt cansats després del viatge. 41

42 Ens ha despertat un raig de sol lluent que entrava per una escletxa de la porta de fusta. El pare i l oncle s han llevat i s han vestit. Tot seguit han tret un tros de pa sec de la bossa i han preparat l esmorzar. Hem menjat pa i aigua, que és l únic que tenim per alimentar-nos, de moment. Després l oncle i el pare s han assegut amb nosaltres i ens han explicat un parell de coses perquè la policia no ens enxampi mentre ells són fora: Nois! Ei Omoh, escolta m! diu el pare. I tu també Yembé! afegeix tot seguit. Durant el dia, tu i l Omoh us quedareu aquí amagats i en silenci, mentre l oncle i jo anem a cercar feina. Yembé afegeix l oncle Agbatan. et deixem d encarregat de l Omoh. Ja saps que només té sis anys, és petit, encarrega t d ell mentre som fora! D acord, pare!. D acord, tiet! diu en Yembé. Durant el dia, en Yembé i jo ens expliquem històries o juguem a un joc que s ha inventat en Yembé per distreure m. Un dia, al vespre, apareixen el pare i l oncle esbufegant. La policia! xiuxiueja el pare. Hi havia la policia a la plaça. Quedem-nos aquí amagats! diu l oncle. Nois!, diu el pare esbufegant, hem trobat feina! Durant la nit treballarem en un bar, ja que quan és fosc no hi ha tanta policia vigilant la ciutat. Durant els dies següents, cada nit, quan els pares marxen a treballar, en Yembé i jo sortim a contemplar els estels. Avui, en Yembé no ha sortit de casa perquè està molt cansat, però jo sí que he sortit una estona. Llavors, de sobte, sento veus i passes i m amago darrera d una roca. Són el pare i l oncle, que tornen amb un carro ple de ferralla. Sento que es queixen que no hi ha feina i que per això han de viure recollint runa de les deixalles. Aprofito un moment en què els dos estan despistats per entrar a la vella barraca, on dorm plàcidament el meu cosí. Estic tota la nit 42

43 despert, reflexionant sobre les mentides que ens havien dit el pare i l oncle Agbatan. Decideixo que no ho explicaré a en Yembé, per por que es preocupi. Després d una llarga estona pensant, m enyoro. Trobo a faltar la mare, la meva germaneta Edée, la tieta Amy i la germana d en Yembé, la cosina Shanna. Necessito escriure ls una carta per explicar-los-ho tot: el que havia vist la nit passada, la pobresa en què ens trobàvem... Llavors se m esborra la idea del cap, perquè penso: Sóc estúpid! D on trauré els diners per enviar les cartes? Si amb prou feines podem menjar! Pensant en tot això m adormo. L endemà no vaig esmorzar. La preocupació i la necessitat de saber sobre la mare i tota la família m havia fet perdre la gana. Esperaria que es fes fosc i llavors escriuria una carta. Només em faltava trobar la manera d enviar-la. Estimada mare i estimada germaneta Edée,..., deia la carta que aquell vell pescador s havia trobat en un vaixell de paper que surava per l aigua blava del mar. Sóc l Omoh. Si reps aquesta carta vull que sàpigues que no vivim gaire bé. Quasi no ens queden diners, perquè vam donar-los tots a l home de la pastera, que ens amenaçava de deixar-nos tirats al mar. El pare i l oncle Agbatan van dir-nos que treballaven en un bar de nit, però en veritat recullen ferralla de la brossa per vendre-la i poder-nos alimentar. Van dir-nos un munt de mentides perquè no ens preocupéssim. Vivim en una barraca abandonada i petita al costat del port de Barcelona. Dormim al terra i només mengem pa sec i aigua. Tinc gana i durant el dia no puc sortir de casa, perquè ens pot enxampar la policia. No jugo, no tinc amics i, de nit, només surto a contemplar els estels per distreure m una mica. Sàpigues que tinc un munt de ganes de tornar-te a veure, a tu, l Edée, la tieta Amy i la cosina Shanna. Espero venir cap aquí aviat. Si aquest vaixell de paper arriba al seu destí, vull que sàpigues que, sigui on sigui el teu fill, t estima molt. Dóna records a la família, Omoh Rita Canals Ros Gravi 12 anys PROSA C 1r premi 43

44 SÓC ESPECIAL Sóc especial. Bé, això crec jo. A mi em passa una cosa, que crec que no li passa a tothom. Jo, quan llegeixo un llibre, és com si viatgés a un altre món. Veig com passa la història davant dels meus ulls i sento la por, la inquietud, l alegria i la preocupació que senten els personatges. Quan un personatge es banya, jo, sento la humitat en el meu cos, si a la història fa molt fred i bufa un vent glaçat, noto el fred i el vent que m empeny cap enrere. Fins i tot, un dia, en una història, va haver-hi un terratrèmol i jo, vaig notar la sacsejada. Jo, quan algú em diu que no li agrada llegir, no ho puc entendre. Com que no li pot agradar a algú, una cosa tan emocionant, bonica, i especial? No ho entenc. Bé, ara deixeu-me continuar la meva lectura. Sóc en un bosc. Bufa un vent molt fort, però a mi m agrada, és un aire amable. Veig una silueta negra entre els arbres. És la protagonista. Se sent perduda, i jo noto la seva por. Voldria ajudar-la, però no puc. Voldria dir-li que el bosc l està protegint del perill, que no ha de tenir por. Deixa de llegir i posa t la jaqueta, què és hora d anar a l escola! És la mare. Aixeco els ulls del llibre. Em poso la jaqueta i surto al carrer. La mare ja està a fora esperant-me. Camino en silenci pensant en el conte. Penso en aquell bosc que em sembla tan acollidor. Creuo el semàfor, giro la cantonada, vaig fins a la Plaça Verda, creuo la plaça fins on està l escola i m espero que obrin la porta. Com sempre, he arribat mitja hora abans i em poso a llegir. La protagonista intenta sortir del bosc. Intento dir-li que no ho faci, que si surt del bosc correrà perill. Però no m escolta. Tanco el llibre: ja és l hora. Acaben d obrir la porta. Entro al pati de l escola i pujo a la classe. No hi ha ningú. Em quedo una estona asseguda en la meva taula. En silenci. A poc a poc va arribant la gent. Comença la classe. La professora diu que avui hi ha examen sorpresa. Oh, no! Ens 44

45 reparteix els exàmens. Llegeixo les preguntes. No entenc res. Aixeco el cap del full. Veig la protagonista de la història que m estic llegint, està al fons de la classe. Em diu que vagi amb ella... Sóc en el bosc del conte. Corro darrere la protagonista. Vull impedir que se n vagi d aquest lloc. De sobte, els arbres s inclinen sobre meu i em pregunten amb una veu estrident: Ja has acabat l examen? Se m escapa la veu. Ja no puc parlar. Faig un esforç i dic amb un fil de veu: Ara no importa l examen! He d ajudar la protagonista! Els arbres, amb les branques com si fossin braços, se les posen en la cintura i em diuen amb la mateixa veu d abans: Com que no té importància? Ni se t acudeixi aixecar-me la veu! Una mica de respecte! Sóc a classe. Tinc el llibre a les mans. Veig que la professora m està mirant molt enfadada. Intentant no cridar més l atenció, em poso a fer l examen. Quan acabo, li demano a la professora d anar al lavabo. Com sempre, em dóna permís i em dirigeixo cap allà. Em rento les mans. De sobte, sento una veu. Miro cap a la pica i veig que a l aigua es veuen unes imatges. És la protagonista de la història que m estic llegint. Sembla que estigui perduda i mira d un costat a l altre. Sento les seves ànsies d anarse n del bosc. De sobte, mira cap a dalt i em veu. Em mira i em saluda. Em quedo petrificada. Mai havia imaginat que el personatge d un conte em pogués veure. La protagonista segueix mirant-me i a la fi diu: Em pots ajudar a escapar? Vull sortir d aquí. Jo me la miro seriosament. Després li hi dic: No. No penso fer-ho. Per què? Em pregunta ella. 45

46 Perquè aquí estàs protegida. Si surts del bosc correràs perill li responc. La protagonista em mira sorpresa. Després, es posa a plorar i diu: Per què m ha tocat a mi tenir una vida perillosa? Jo vull viure tranquil la. Mai perdonaré la persona que m ha escrit aquesta vida. Jo la miro. Sento la por que li pugui passar alguna cosa perillosa i la seva ràbia per no haver pogut tenir una vida normal. Vols que escrigui una història nova per a tu? li pregunto. Em mira i en la seva cara comença a dibuixar-se un somriure. Després, afirma amb el cap... Realment, quan algú em diu que no li agrada llegir, no ho puc entendre. Com no li pot agradar a algú una cosa tan emocionant, bonica i especial? No ho entenc. A mi, m agrada ficar-me en una història i viure-la juntament amb els protagonistes. Un dia, vaig poder parlar amb un personatge d una història i, fins i tot, li vaig prometre una cosa. Mabel Lago Darriba Escola Baldiri Reixac 11 anys PROSA C 2n premi 46

47 EL PINZELL MÀGIC Hi havia una vegada una nena de sis anys, que es deia Maria i era de Barcelona, que des de ben petita havia volgut ser una gran artista d art. Un dia la Maria va anar amb els seus pares al MACBA (museu d art contemporani de Barcelona) i només entrar es va quedar bocabadada, era tan gran i tan blanc. Quan va acabar de recórrer tot el MACBA, la Maria es va adonar que volia ser una gran artista d art. En arribar a casa, va agafar un llenç en blanc i va començar a pintar, i quan va acabar el quadre el va mirar i es va posar a plorar, va dir que ella encara no estava preparada per ser una gran artista d art: el quadre no li agradava ni gens ni mica. Va agafar un altre llenç i en agafar-lo va caure una caixa al terra on hi deia ART. L endemà al matí va obrir la caixa i es va trobar un pinzell, el va agafar i a l etiqueta hi deia PINZELL MÀGIC. Llavors hi va començar a pintar el quadre, li va quedar superbé i li va ensenyar a la seva mare i al seu pare. Els pares la van felicitar perquè ho havia fet molt bé. Però tot era mentida, no era ella, realment era el pinzell, encara que la Maria es pensava que pintava ella. L endemà va ensenyar el quadre a les seves amigues que es van quedar bocabadades, no és creien que l havia fet ella. Llavors, la Maria, en escoltar les seves amigues es va posar a pensar i va imaginar que potser el pinzell era especial, però no... seguia pensant que era ella, no ho volia admetre. En arribar a casa va explicar-ho a la seva mare i la mare li va dir una frase que li va quedar gravada: l art pot o no tenir sentit, però està ple d emocions i sentiments. Així que va agafar un altre llenç i s hi va posar a pintar amb el pinzell. En aquell moment el seu pare va baixar a veure com pintava, i quan va entrar es va quedar parat en veure el pinzell màgic; ràpidament va dir a la Maria que el tornés a guardar a la caixa, que al dia següent el llençaria 47

48 a les escombraries. Ella es va posar a plorar desconsoladament, va agafar el pinzell, el va ficar a la caixa i la va amagar perquè el pare no la trobés. Quan va ser de nit el pare es va aixecar i va començar a buscar la caixa sense parar fins que la va trobar, va agafar el pinzell i el va canviar per un de normal. La Maria, al matí va anar a buscar la caixa que seguia al lloc on l havia amagat, va agafar el pinzell i es va posar a pintar, i li va quedar genial; és clar que ella no sabia res del canvi de pinzell, es va posar molt contenta i va cridar els seus pares perquè ho veiessin. Quan van arriabar es van quedar bocabadats: era una gran obra d art, increïble. La Maria va començar a creure que realment el pinzell era màgic, i durant tot el dia va continuar fent quadres per ensenyar-los als seus pares i amigues. L endemà el seu pare la va cridar per dir-li la veritat. Li va dir que el pinzell no era màgic, que era ella qui ho feia molt bé.llavors li va explicar el canvi de pinzell i la història del pinzell màgic, que havia sigut un regal de Joan Miró al seu avi i que el seu pare quan era petit el va anomenar el pinzell màgic. La Maria no s ho podia creure, era el seu artista preferit des de molt petita. Quan van passar uns anys, la Maria ja en tenia 11 i continuava tenint el mateix somni, volia ser una gran artista d art, i seguia recordant la frase de la seva mare: l art pot o no tenir sentit, però esta ple de emocions i sentiment. I encara sent molt jove tenia molt clares aquestes paraules i la seva primera visita al MACBA quan tenia 6 anys, allà és on es va adonar del que volia ser de gran. Maria Cano Solanich Escola Josep M. dee Sagarra 11 anys PROSA C 3r premi 48

49 GRÀCIA, AVUI I SEMPRE Passo els dies assegut en un banc. El banc nou de la plaça del Diamant de Gràcia. Gràcia és el meu barri des que sóc petit i fins ara, que tinc 80 anys. Tot i la meva edat encara tinc forces per baixar del meu càlid pis fins a la plaça més estimada per mi. Les coses estan canviant molt. Tinc molt a prop el quiosc i és un espectacle veure cada dia les noves col leccions que hi venen. Ara ja no només existeixen els cromos de futbol com els d abans, ara tot és ple de cartes de monstres, brillants i resplendents, que omplen els llibrets de plàstics de colors que porten tots els joves sota el braç. A la plaça sempre hi ha hagut nens i nenes jugant a futbol o amb el io-io. Ara les pilotes fetes de roba, com les meves, nomes són per als col leccionistes de professió. Ara són blanques amb marques de colors molt vius. Les porteries que a la meva època fèiem amb dues espardenyes, ara es fan amb cons petits de plàstic de colors fosforescents, que es veuen a molts metres de distància. Els divendres a la tarda veig com les mares i els pares que van a les botigues de menjar del barri o al mercat de la Llibertat traginen la compra de la setmana. Abans ho portàvem tot amb bosses de roba o sacs, però ha canviat i ara ho transporten amb carretons amb rodes. A la nostra època ja ens hagués anat bé això! Cada migdia, els adolescents que van a dinar a casa, caminen amb els cascos de música i amb el telèfon mòbil, amb el qual van enviant missatges als amics a tort i a dret. Els telèfons d avui en dia són molt lleugers, amb pocs botons i tàctils! Tenen fins i tot connexió a Internet. Aquest és un dels avenços que més difícil se m fan d entendre, tot el dia pendents d aquell minúscul aparell sense veure ni gaudir del que tenen davant... Ara cadascú escolta la música per a ell sol i escull quina vol. Quan jo 49

50 era jove als bars del carrer Verdi cada vespre es feien concerts, un dia hi havia un guitarrista i un altre una banda tocava mentre tots ballàvem; era tan divertit escoltar música amb veïns i amics i després poder-ne parlar... A la tarda, jo i els meus amics anàvem a prendre un cafè amb un carquinyoli a la granja de sempre; ara surten de nit i van a sopar a restaurants orientals on mengen peix cru i fideus amb soja i verdures o fins i tot uns entrepans àrabs molt estranys anomenats alguna cosa semblant a queva...no és comparable amb les mongetes amb botifarra dels diumenges a Ca l Amadeu, però s ha de dir que també està força bo i té la seva gràcia això de provar menges exòtiques. Sí, tot ha canviat, coses per a bé i coses a pitjor, però és el cicle de la vida. Els meus néts ben segur que també tindran la seva història per explicar. Arnau de la Cruz Coronas Gravi 12 anys PROSA D 1r premi 50

51 LA JUSTÍCIA Tinc 13 anys, sóc un noi alt, prim i amb el cabell negre bastant llarg. Estudio 2n d ESO a l Institut la Sedeta i visc molt a prop de la Sagrada Família. Tinc un germà petit de 10 anys. Trec molt bones notes però no tinc gaires amics. Això segurament és perquè sóc una mica estrany. Des de petit m han passat coses molt rares: a vegades somio el futur, les coses al meu voltant es mouen o cauen i, quan m enfado molt, oblido tot el que passa durant aquesta estona. Mentre era a casa un diumenge a la tarda, amb el típic nerviosisme de saber que l endemà ja és dilluns i toca infern una altra vegada, vaig començar a escriure coses rares en un paper, i de sobte la casa es va moure. Al cap de dos minuts ho vaig oblidar. Vaig tenir molta sort de recordar-ho perquè vaig veure el paper amb les lletres estranyes. El dilluns, o més ben dit infern, va passar amb normalitat: vaig fer les classes que tocaven sense que passés res, fins que va arribar l hora d educació física. Mentre m estava canviant, un grup de nois, el més guais, o més ben dit, els més idiotes, van començar a ficar-se amb mi: Nen, saps que no tens amics va dir un i tots els altres van començar a riure. Tu calla, imbècil, que almenys jo no suspenc cada examen que faig vaig dir jo, però l únic que va passar va ser que riguessin més. Ui, quina por, el fideu es rebel la! va dir un altre, i la resta van insultar-me dient-me marginat. A partir d aquest punt vaig començar a enfadar-me, però d aquells casos en què et poses vermell i fas unes cares que sembla que t estiguin torturant. Vaig sentir la cara calenta, com les dents feien pressió i com les mans es tancaven molt fortament. De sobte, vaig aixecar el braç i vaig fer com si empenyés l aire i la paret de darrere del grup de nois que s estaven ficant amb mi es va esquerdar amb un soroll eixordador. Silenci absolut. 51

52 Van sortir tots corrents. En menys de deu segons hi havia tota la classe a la porta del vestidor, incloses les noies, que des del seu vestidor també devien haver sentit el soroll. L Esther, la professora, va arribar en menys d un minut i va preguntar què havia passat. Jo seguia al mig del vestidor. Es va apropar a mi i em va preguntar què era l esquerda de la paret. Jo li vaig dir que m havia enfadat molt i l esquerda havia aparegut acompanyada d un soroll estrident. En menys de mitja hora, tot l institut era al carrer, esperant que els bombers i la policia arribessin. Com que van trigar molt, van suspendre les classes i ens van enviar a tots cap a casa. L endemà, vaig assabentar-me que hi havia hagut un terratrèmol a tot l institut, i que per aquest motiu l havien evacuat, davant la incertesa que pogués esfondrar-se. Els bombers i la policia van determinar que els fonaments de l institut eren molt febles, i que si passava un vehicle molt pesant, podia sacsejar-lo i s havia d arreglar per evitar un esfondrament de l edifici sencer. Gràcies al terratrèmol, vaig tenir una setmana i mitja de festa. Durant aquests dies, com que estava sol, vaig decidir buscar a Internet informació sobre totes les coses rares que em passaven. Em va sortir una pàgina que donava una adreça: carrer de Venus 13. Vaig decidir anar-hi el dijous, que el meu germà feia bàsquet i els meus pares treballaven fins tard. El carrer de Venus és a Gràcia, així que estava relativament a prop d on vivia. Vaig caminar durant una bona estona i finalment vaig arribar a l adreça. Era una casa molt estranya, tenia tres finestres amb vidres foscos, la porta era totalment negra i les parets estaven destrossades. Vaig trucar a la porta. Es va obrir sola. L interior era pitjor. Només hi havia un passadís amb una porta al final. El terra era de rajoles negres i blanques, les parets estaven descolorides i amb bonys per tot arreu i hi havia multitud de cables i teranyines penjant per tot el passadís. Vaig avançar cap a la porta. La vaig obrir. Vaig veure una habitació. Estava plena de prestatges amb figures de gats i mussols de tots colors. Al centre hi havia una figura. Es va girar. Era un home. Tenia els ulls grisos i el cabell bastant llarg, de color negre. No tenia edat aparent, semblava molt vell, però a la vegada molt jove. Va dir: 52

53 Ah, per fi has arribat i jo em vaig quedar amb cara de no entendre res. Em va dir que li ensenyés el que podia fer i em vaig concentrar molt. Vaig tancar els ulls. Vaig pensar que tots els gats i mussols queien. De sobte, vaig sentir un soroll de trencadissa. Vaig obrir els ulls. Vaig veure tots els gats i els mussols al terra trencats. L home em va dir que ho havia fet molt bé. Em va dir que l acompanyés a la porta. Va obrir la porta. El que abans era un passadís, ara era una espècie de remolí blavós. Em va dir que hi passés. Vaig pensar que si feia un sol pas el remolí em xuclaria, però li vaig fer cas i vaig avançar. Quan vaig posar un peu, es va veure com el seu voltant es tornava borrós, com si hagués creat una espècie de suport transparent. Vaig passar per dins del remolí i vaig sortir en unes ruïnes d un bosc. Hi havia quatre persones que se m van quedar mirant. Jo seguia flipant. L home d abans va aparèixer al meu costat i em va dir: Mai t has preguntat com és que treus tan bones notes? em va preguntar. Perquè sóc intel ligent, suposo vaig dir jo. Sí, però ets més que intel ligent. La teva ment està més desenvolupada que la de qualsevol mortal. Tens una ment tan potent que pots distorsionar la realitat aquestes paraules van ressonar dins el meu cap. Ara només estàs començant, però quan aprenguis a dominar-ho seràs deu o vint vegades més poderós que ara. Tu et dius Justícia, i la teva missió és premiar als bons i castigar als dolents. Jo sóc el teu pare, el Temps, i la teva mare és la Vida. Tenim més fills, que són l Ordre, la Sort i el Treball. Però no som els únics, també existeixen la Mort i el Buit, que tenen fills com la Injustícia, la Mala Sort i la Ganduleria. Tot i que semblin dolents (i és que ho són), són necessaris per mantenir l equilibri. El nostre pare és l Espai, però fa segles que ningú el veu. Tots som aquí per controlar i vigilar la humanitat. Jo i la teva mare no podem marxar gaire estona d aquí, però vosaltres, els nostres fills, sí que podeu. Vosaltres sou els únics que podeu actuar directament al món dels mortals. Aquesta és la vostra feina. Ara que has arribat, pots anar a la teva habitació. Jo vaig pensar que com era possible que tingués una habitació allà al mig de les ruïnes? De 53

54 sobte, entre dos arbres va aparèixer una porta marró fosc, vaig apropar-m hi i la vaig obrir. A dins hi havia una sala de marbre blanc, com si fos grega, i tenia diversos pòsters de la Lady Gaga (la meva cantant preferida). També hi havia una prestatgeria blau fosc amb molts llibres. Al costat hi havia una taula blava també, amb un ordinador i un equip de música a sobre. El llit estava al mig, i era, seguint el patró, blau. Quan t hi estiraves es podien observar les estrelles i els planetes. Ben bé era l habitació dels meus somnis. Vaig posar-me a dormir. Em va despertar una dona, tenia una expressió alegre, uns llavis vermells, els ulls blaus i els cabells rinxolats, i cada vegada que els miraves eren de colors diferents. Devia ser la vida, la meva mare. Em va dir que havia d anar a treballar. Li vaig preguntar per què no havia passat els meus tretze anys amb ells. Es va girar i va marxar. Vaig pensar que seria millor no insistir. Estava al davant de la casa 13 del carrer Venus, i em disposava a començar a treballar. Vaig veure passar un home, i immediatament vaig saber que era ric i només volia els diners per a ell. Vaig pensar que li robaven tots els diners. En dos segons, el seu mòbil va sonar i vaig sentir com algú l avisava que els seus diners havien desaparegut completament. Vaig veure passar una dona, i com que cada mes donava diners a una ONG, vaig pensar que seria reconeguda mundialment pels seus llibres. Vaig continuar treballant fins al final del dia. Va ser el millor dia de feina de la meva vida. Miquel Sierra Altarriba Institut La Sedeta 13 anys PROSA D 2n premi 54

55 CADA 30 SEGONS NEIX UNA ESTRELLA Avui es l aniversari de la Nyathera! Que contenta que està Li he dit que avui no treballarem, que faríem el que ella volgués. Ella, després de pensar, m ha dit tota decidida: Vull que anem per camins desconeguts molt i molt llunyans, cantant cançons alegres, fins a arribar a un lloc, on passarem la resta del dia jugant! Caminem, caminem i arribem fins a un gran arbre, ens estirem a sota i descansem de la llarga caminada. El Kimathi i la Nyathera es posen a jugar. Es fa molt fosc, i jo no els veig per enlloc, els crido: Nyathera, Kimathi veniu aquí! La Nyathera ve corrents i diu: Mami, m ha picat un mosquit! Jo no faig gaire cas al comentari i li dic: Vine i seu, que vull mirar les estrelles que avui brillen més que mai. Observem el cel tots junts. La Nyathera m assenyala una estrella i em diu que és preciosa, i que aquesta nit vol que li canti una cançó de les estrelles. La canto i ella em diu: És molt bonica, qui te la va ensenyar? Aquesta me la va ensenyar el vostre pare, ja fa molt de temps, és un cançó kenyana que On és? Em talla la Nyathera decidida On és el pare? Ell va morir quan eres molt petita, però et puc assegurar que t estimava moltíssim. Es queda pensativa i llavors em diu: 55