I. L ECONOMIA DE LA TERRA ALTA

Transcripción

1

2 ÍNDEX I. L ECONOMIA DE LA TERRA ALTA II. LA INCIDÈNCIA DEL PROJECTE EÒLIC III. ESCENARIS A LLARG TERMINI IV. CONCLUSIONS ANNEXOS 1. Informes municipals 2. Relació d empreses 3. Actuacions que poden crear valor 4. Resultats complets del model I. L ECONOMIA DE LA TERRA ALTA EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA POBLACIÓ A LA TERRA ALTA Habitants 1962: Inici immigració sud Espanya : Guerra Civil 1960: Pla estabilització economia espanyola 1977: Arribada democràcia : Construció Nuclear Ascó 1983: Posada en marxa Ascó 1986: Entrada UE Implantació Leader i programa regadiu Acceleració ritme d edificació S accelera la replantació de vinyes Ribera d Ebre D.O. Terra Alta Terra Alta Priorat Font: Elaboració pròpia 2005: La segona recuperació demogràfica en 85 anys

3 PIRÀMIDE COMARCA DE POBLACIÓ DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ OCUPADA A LA COMARCA La immigració ha aturat l envelliment, però ha fet augmentar la taxa de masculinitat (1,21 homes per cada dona en edat de matrimoni) L ocupació s ha recuperat gràcies al terciari i la construcció MOBILITAT LABORAL A LA TERRA ALTA CREIXEMENT ANUAL DEL PIB A LA TERRA ALTA La Terra Alta continua experimentant una balança de mobilitat diària fortament negativa Després de dos anys de fort creixement, a partir de 2002 el PIB de la comarca mostra una tendència descendent amb fortes fluctuacions provocades per l agricultura

4 ESTRUCTURA EMPRESARIAL DE LA TERRA ALTA (a partir de 10 treballadors) VITICULTURA (dades 2005) Un ritme de transformació interessant però massa lent Una base empresarial diversificada però amb un creixent protagonisme dels contractistes d obres L EXECUCIÓ DEL PLA DE REGADIUS PRINCIPALS MAGNITUDS AGRÍCOLES L expansió del rec de suport millorarà les rendes agrícoles Malgrat els esforços per renovar l agricultura el PIB agrari mostra una gran ciclicitat i una tendència descendent

5 L OFERTA TURÍSTICA DE LA TERRA ALTA ELS PRINCIPALS PROGRAMES D INVERSIÓ EN MARXA A LA TERRA ALTA Una demanda important de turisme verd Una oferta amb capacitat de donar servei a més visitants Els diferents programes d ajuts comunitaris han impulsat els diferents sectors de l economia de la Terra Alta en els darrers 5 anys II. LA INCIDÈNCIA DEL PROJECTE EÒLIC INVERSIÓ PREVISTA I LA SEVA DISTRIBUCIÓ HABITATGES INICIATS A LA COMARCA La construcció ha estat el motor del creixement del PIB en els 3 darrers anys La febre constructiva ha arribat a la Terra Alta en la fase final del cicle d expansió immobiliària Una inversió de 480 milions d euros (dos vegades el PIB de la comarca) Una part de la realització dels 50 milions que puja l obra civil està a l abast de les empreses locals Una bona programació de les inversions podria afavorir l activitat local

6 ELS FLUXOS FINANCERS QUE GENERARÀ EL FUNCIONAMENT DEL PROJECTE EÒLIC ( ) L AFECTACIÓ SOBRE EL TERRITORI Al voltant de Ha afectades El programa eòlic gestionarà al voltant de 400 milions d euros en despesa directa els propers 25 anys Ocupació entre un 3,5/5% de la superfície total afectada Ingressos anuals pels propietaris: euros/ha. /any Valor estimat del terreny: euros/ha. (valor de prats i pastures) Una gestió proactiva pot arribar a retenir a la Terra Alta un 60% del total amb una àmplia incidència territorial i sectorial. Rendibilitat addicional: 19% anual Beneficis indirectes: - millora accessibilitat a les finques - major protecció contra incendis EFECTES MACRO-ECONÒMICS A LA ZONA Els anàlisi d impacte distingeixen diferents efectes sobre l economia local que es poden mesurar amb diferents metodologies PES DEL CÀNON EÒLIC ALS INGRESSOS MUNICIPALS DE TERRA ALTA Les aportacions directes poden incrementar en un 30% els ingressos corrents municipals. Es tracta d ingressos nets no tributaris que no afecten la pressió fiscal local. A més, es generaran en el futur ingressos addicionals derivats de l augment de la renda. Efectes directes i indirectes Efectes induïts Efectes potencials INCIDÈNCIA DEL FUNCIONAMENT DEL PROJECTE EÒLIC SEGONS EL TIPUS D ESCENARI Increment llocs de treball Induïts Directes + indirectes Increment del PIB (milions euros anuals valor 2005) Induïts Directes + indirectes 3 9 Són els derivats de la construcció dels parcs i del seu funcionament. També inclou els efectes multiplicadors sobre activitats complementàries Ocasionats per l augment de l activitat econòmica a la zona, generada per l augment de renda de les persones o entitats vinculades al projecte Inclou aquelles noves activitats que es poden generar a partir de l existència del parc 19 Un escenari proactiu podria generar a mig termini fins 260 llocs de treball i un PIB anual equivalent al 7% del PIB actual de la Terra Alta FÀCIL COMPROMÈS PROACTIU FÀCIL COMPROMÈS PROACTIU 0,8% 3,2% 6,9% % sobre els llocs de treball de la comarca 1,0% 3,4% 7,1% % sobre el PIB de la comarca

7 DISTRIBUCIÓ DE LA DESPESA INDUÏDA CREIXEMENT ANUAL DE LA RENDA PER CÀPITA A LA TERRA ALTA L increment de renda que genera el funcionament del parc es trasllada a d altres sectors a través del consum i la inversió locals El projecte eòlic hauria de permetre mantenir el creixement del PIB dels darrers anys i un augment notable de la renda per càpita III. ESCENARIS A LLARG TERMINI ESCENARIS PER LA TERRA ALTA A L HORITZÓ 2030 Tres escenaris Tendencial, sense projecte eòlic Fàcil, projecte eòlic amb poca implicació local Proactiu, projecte eòlic amb molta implicació local PROJECCIONS DE CANVI EN L ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA A L HORITZÓ 2030 eòlic-proactiu PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES I LABORALS A L HORITZÓ 2030 Es tracta de consolidar la recuperació demogràfica frenant la sortida de joves, especialment noies, en base a crear llocs de treball de qualitat Població Edat Mitjana , Tendencial , Eòlic-fàcil , Eòlic-proactiu ,00 El projecte eòlic combina el creixement demogràfic i la creació de llocs de treball de qualitat

8 EVOLUCIÓ DE L EMIGRACIÓ DE LA TERRA ALTA (mitjana anual de cada període) FORMACIÓ PROFESSIONAL DEL JOVENT DE LA ZONA Ritme d execució: En execució Grau de dificultat: Una actuació win-win La creació de noves oportunitats reduiria l emigració creixent que pateix la Terra Alta de persones joves formades Lideratge: El lideratge i el finançament correspon totalment AERTA i l IES de Gandesa ha de ser l executor tècnic. En el procés d elaboració de l estudi es va constatar la importància de disposar de personal format de la zona Com a primera actuació, el passat estiu es va convocar el primer concurs per a la concessió de 10 beques ACTUACIONS QUE PODEN CREAR VALOR Possible iniciatives 1. Beques per a la formació professional del jovent de la zona Grau d implantació En execució Lideratge AERTA 2. Millora camins rurals Immediat Una actuació win-win Empreses AERTA 3. Participació local en la seva construcció i manteniment de les infraestructures 4. Utilitzar la línia d'evacuació per reforçar el subministrament elèctric a la zona Immediat A curt termini Dificultat Una actuació win-win Baixa Baixa Iniciativa local Distribuïdores elèctriques 5. Millora de les telecomunicacions A curt termini Baixa Localred Un objectiu seria que el nombre de beques es repartís de manera equilibrada entre nois i noies que acaben el batxillerat CREACIÓ D UN CENTRE D INTERPRETACIÓ D ENERGIES RENOVABLES Ritme d execució: Grau de dificultat: Lideratge: A curt termini Mitjà (representa una elevada inversió) Molt repartit. Consell Comarcal, empresaris turístics, ICAEN, els promotors dels parcs, programa europeu Alterner. Centre de visites del Parc eòlic de les Colladetes Localització: El Perelló Visitants: anuals 6. Integració dels promotors del parc en les institucions 7. Crear un centre d'interpretació d'energies renovables A curt termini A curt termini Una actuació win-win Mitjana Empreses AERTA i institucions locals ICAEN City of Lake Benton Localització: Minnesota 8. Creació d'un clúster d'energies renovables Progressiu Relativament fàcil Empreses AERTA i institucions locals 9. Impulsar allotjaments turístics amb energies renovables A llarg termini Mitjana Iniciativa local 10. Muntar empreses de serveis industrials Progressiu Difícil Iniciativa local El centre de Norfolk atrau gairebé el mateix nombre que el conjunt de rutes turístiques de la Terra Alta (60.000/85.000)

9 CREACIÓ D UN CLÚSTER D ENERGIES RENOVABLES ELS PRINCIPALS PROGRAMES D INVERSIÓ EN MARXA A LA TERRA ALTA Ritme d execució: Progressiu Grau de dificultat: Relativament fàcil Lideratge: Els promotors i les institucions locals Projectes solars a les comarques de l Ebre Eòlic a la Terra Alta Fotovoltaic a Flix Termosolar a Pinell de Brai en projecte- L energia eòlica i la solar presenten grans complementarietats: mateixa línia d evacuació, promotors i personal de gestió similars El flux financer que aporta el projecte eòlic ajudarà a consolidar els projectes empresarials existents i ofereix un gran potencial de generar-ne de noves CONCLUSIONS L IMPACTE DEL PROJECTE EÒLIC A LA TERRA ALTA: DADES PROVISIONALS Principals magnituds Població 2005: hab. Municipis: 12 (9 amb projectes eòlics) Territori: 720 km 2 Potència instal lada: 493 MW Ingressos anuals a la zona Municipals: Propietaris dels terrenys: Incidències socio-econòmiques Més de 2 Milions d euros anuals. 30% del pressupost municipal 1,2 milions euros anuals Increment de la renda per càpita Diversificació de l activitat productiva Reducció del drenatge de joves emprenedors Manteniment de noies amb formació Consolidació de la recuperació demogràfica Suau fre a l increment de l edat mitjana de la població CONCLUSIONS L EFECTE ECONÒMIC EN LA FASE DE CONSTRUCCIÓ SE CENTRARÀ EN L OBRA CIVIL (no genera cap impacte social negatiu) LA SEVA IMPLANTACIÓ REPRESENTA UNS INGRESSOS DIRECTES PER L AJUNTAMENT, PELS PROPIETARIS DE LES TERRES, PELS ASSALARIATS I PELS DIFERENTS SECTORS INDUSTRIALS EN FUNCIÓ DE LA SEVA DINÀMICA (encara que la seva incidència és molt variable) TOT I TRACTAR-SE D UN IMPACTE FORÇAMENT DIFÓS, EN LA FASE FUNCIONAMENT ES DONEN UNA SÈRIE D OPORTUNITATS DE GRAN POTENCIAL DE PROGRÉS PER LA ZONA - Impulsar la formació i l ocupació de joves de la zona - Aturar la immigració del jovent més format i emprenedor i potenciar una cultura innovadora - Donar l oportunitat de millorar algunes infraestructures: energètiques, de telecomunicacions i el camins rurals - Oferir noves oportunitats en els sectors tradicionals i en els sectors moderns (incorporar l eòlic dins els itineraris turístics i impulsar el turisme verd a la comarca) - Situar la Terra Alta en rampa de llançament de les energies renovables

10 EL POTENCIAL ECONÒMIC DELS PRINCIPALS SECTORS PRODUCTIUS DE LA TERRA ALTA Participació Activitat en el PIB actual Tendència Efectes del projecte eòlic d Aerta Agricultura Indústria 13,0% Fins ara no ha trobat alternativa al tèxtil Construcció 34,5% És el motor actual, però està acabant el cicle expansiu Serveis públics 7,5% Creix per les polítiques de benestar Serveis empresarials 3,5% Hosteleria 4,0% Comerç i serveis personals 23,0% Tot i la seva modernització, el seu pes relatiu continua baixant Excepte els immobiliaris la resta està condicionat pel teixit empresarial local Creix l'oferta i el nombre de visitants Aportació de renda directa Oportunitat per crear noves activitats al voltant dels parcs eòlics Influència en el període de construcció del parc. Activitat de manteniment (arranjament camins, ) El projecte eòlic aporta importants recursos al pressupost municipal Es poden veure afavorits per la creació d activitats Augmenta el consum intern de restauració i obre un potencial per atraure turisme verd 15,0% Suau creixement Beneficiats per l'augment de renda de la comarca IMPACTE SOCIO-ECONOMIC D UN PARC EÒLIC EN COMPARACIÓ AMB UNA CENTRAL NUCLEAR Eòlic Nuclear Localització - Se situa de forma difusa al territori. - Es construeix en un indret concret generant una gran afectació Fase de construcció - Al tractar-se d una instal lació molt tecnificada l aportació local en la fase de construcció és modesta - Genera molta feina puntual a peu d obra en obra civil Fase de gestió - Necessita poc personal, però de nivell mig-alt, i pot arribar a reforçar la demanda de formació tecnològica dels joves. - Necessita una petita part de personal altament qualificat de fora de la comarca i molt personal complementari Impacte econòmic Impacte medi ambiental Acceptació social - Suau i difús i de fàcil integració en l economia local - Capacitat de generar sinergies - Tecnologia de futur - Una instal lació sens cap risc que al cap de 25 anys desapareix. - Impacte visual i sobre les aus, si bé corregible - Una tecnologia recolzada per la gran majoria de grups medi ambientalistes i que transmet modernitat - Molt important i concentrat - Es genera un circuit alternatiu a la base econòmica local - Una instal lació que no contamina però de risc i que deixa petjada (emmagatze-matge de residus) - Una tecnologia controvertida