REGLAMENT DE JOC DEL PÀDEL FEDERACIÓ INTERNACIONAL DE PÀDEL FEDERACIÓ ESPANYOLA DE PÀDEL FEDERACIÓ CATALANA DE PÀDEL

Transcripción

1 REGLAMENT DE JOC DEL PÀDEL FEDERACIÓ INTERNACIONAL DE PÀDEL FEDERACIÓ ESPANYOLA DE PÀDEL FEDERACIÓ CATALANA DE PÀDEL Aprovació Assemblea General Ordinària 30/06/09

2 ÍNDEX Pàgina PRÒLEG... 4 LA PISTA... 5 DIMENSIONS... 5 XARXA... 6 TANCAMENTS... 7 FONS... 7 LATERALS... 8 VARIANT VARIANT TERRA ACCESSOS ZONA DE SEGURETAT I JOC EXTERIOR IL LUMINACIÓ LA PILOTA LA PALA REGLA 1. PUNTUACIÓ EN UN JOC PUNTUACIÓ EN UN JOC MÈTODE DE PUNTUACIÓ SENSE AVANTATGE (PUNT D OR) PUNTUACIÓ EN UN SET SETS A QUATRE O MINI SET: JOC DECISIU DEL PARTIT (7 PUNTS): JOC DECISIU DEL PARTIT (10 PUNTS): REGLA 2. ELS TEMPS REGLA 3. POSICIÓ DELS JUGADORS REGLA 4. ELECCIÓ DE CAMP I DEL SERVEI REGLA 5. CANVIS DE CAMP REGLA 6. EL SERVEI REGLA 7. FALTA DE SERVEI REGLA 8. LA RESTADA O TORNADA DE SERVEI REGLA 9. REPETICIÓ DEL SERVEI O LET DE SERVEI REGLA 10. REPETICIÓ D'UN PUNT O LET REGLA 11. INTERFERÈNCIA REGLA 12. PILOTA EN JOC REGLA 13. PUNT PERDUT de 38

3 REGLA 14. TORNADA CORRECTA REGLA 15. PUNT GUANYAT REGLA 16. JOC AUTORITZAT FORA DE LA PISTA REGLA 17. SUBSTITUCIÓ DE PILOTES NORMES D ETIQUETA I CONDUCTA CONDUCTA I DISCIPLINA de 38

4 PRÒLEG La Federació Internacional de Pàdel (en endavant, FIP) és l organisme rector del joc del pàdel i entre les seves obligacions i responsabilitats s inclou la determinació de les Regles del pàdel. El Comitè de les Regles del pàdel de la FIP observarà contínuament el joc i les seves regles i recomanarà, quan ho consideri necessari, els canvis a l Assemblea, autoritat responsable en última instància per efectuar qualsevol canvi de les Regles del pàdel atenent el que estableix l article 18 dels estatuts. Nota 1 : Excepte quan s estipuli d una altra manera, qualsevol referència a jugador en aquestes Regles del pàdel inclou ambdós sexes. Nota 2 : El present reglament entrarà en vigor en el moment de la seva aprovació per l'assemblea General Ordinària de la FCP, no produint efectes en relació amb les instal lacions construïdes amb anterioritat a l'esmentada data. 4 de 38

5 LA PISTA DIMENSIONS L àrea de joc és un rectangle de 10 metres d ample per 20 metres de llarg (mesures interiors) amb una tolerància de 0,5%. Aquest rectangle està dividit per la meitat per una xarxa. A ambdós costats, paral leles a la xarxa i a una distància de 6,95 m, hi ha les línies de servei. L àrea entre la xarxa i les línies de servei està dividida per la meitat per una línia perpendicular a aquestes línies anomenada línia central de servei, que divideix aquesta àrea en dues zones iguals. La línia central de servei es prolongarà 20 cm més enllà de la línia de servei. Les dues meitats del camp han de ser completament simètriques pel que fa a superfícies i traçat de línies. Totes les línies tenen una amplada de 5 cm. L altura mínima lliure serà de 6 metres en tota la superfície de la pista, sense que hi hagi cap element (ex.: focus) que envaeixi aquest espai. 5 de 38

6 XARXA La xarxa té una longitud de 10 metres i una altura de 0,88 metres al centre. Als extrems s eleva fins a un màxim de 0,92 metres (amb una tolerància màxima de 0,005 metres). Està suspesa per un cable metàl lic de diàmetre màxim de 0,01 metres, els extrems del qual estan units a dos pals laterals d una altura màxima d 1,05 metres o a l estructura que els subjecta i els tensa. El dispositiu de tensió del cable ha d estar concebut de manera que no es deixi anar inesperadament i no constitueixi un risc per als jugadors. Les cares exteriors dels pals de la xarxa coincideixen amb els límits laterals de la pista (obertura, porta o malla metàl lica). Poden ser de secció circular o quadrada, però amb les arestes arrodonides. La xarxa es remata amb una banda superior de fons blanc d una amplada d entre 5 i 6,3 cm. Un cop plegada, pel seu interior hi passa el cable de 6 de 38

7 subjecció de la xarxa. Podrà tenir publicitat sempre que sigui d un sol color. La xarxa ha de quedar totalment estesa de manera que ocupi completament tot l espai entre els pals i la superfície de la pista, sense deixar cap espai entre els extrems de la xarxa i els pals. No obstant això, no ha d'estar tensa. Els fils que la componen seran de fibres sintètiques i l ample de malla serà suficientment reduït per evitar que la pilota hi passi a través. TANCAMENTS La pista estarà tancada en la seva totalitat per fons de 10 metres de longitud interior i per laterals de 20 metres de longitud interior. En tots els tancaments es combinen zones construïdes amb materials que permeten un rebot regular de la pilota i zones de malla metàl lica en què el rebot és irregular de la manera següent: FONS Amb 4 metres d altura total del tancament, compost per tres metres de paret i un últim metre de malla metàl lica. 7 de 38

8 LATERALS Variant 1 Reglamentàriament s admeten dues variants en els tancaments laterals: Composta per zones esglaonades de paret als dos extrems, de 3 metres d altura per 2 metres de llarg el primer pany i de 2 metres d altura per 2 metres de llarg el segon pany. Les zones de malla metàl lica completen el tancament fins a 3 metres d altura en els 16 metres centrals i fins a 4 metres d altura en els 2 metres dels extrems. Variant 2 Composta per zones esglaonades de paret als dos extrems, de 3 metres d altura per 2 metres de llarg el primer pany i de 2 metres d altura per 2 metres de llarg el segon pany. Les zones de malla metàl lica completen fins a 4 metres l altura en tota la longitud del tancament. Les dimensions esmentades són des de l interior de la pista. 8 de 38

9 La malla metàl lica es col loca sempre alineada amb la cara interior de les parets. Les parets poden ser de qualsevol material transparent o opac (vidre, maó, etc.) sempre que ofereixin la consistència adequada i un rebot de la pilota regular i uniforme. Qualsevol material haurà de tenir un acabat superficial uniforme, dur i llis sense cap rugositat perquè permeti el contacte, fregament o lliscament de pilotes, mans i cossos. El color de les parets opaques ha de ser llis i no interferirà en la visió dels jugadors o les condicions de joc. Per a les pistes de vidre s hauran de complir les normes per a vidre temperat: - Unió Europea: UNE EN D altres països: consulteu les normatives pròpies. La malla metàl lica haurà de ser romboïdal o quadrada, de simple torsió o electrosoldada, sempre que la mida de la seva obertura (la mida de les seves diagonals) no sigui inferior a 5 cm ni superior a 7,08 cm. Es recomana que el gruix del diàmetre del fil d acer utilitzat sigui d entre 1,6 mm i 3 mm (s autoritza fins un màxim de 4 mm) i que tingui una tensió que hi permeti el rebot de la pilota a sobre. Si es fes servir malla electrosoldada tots els punts de soldadura han de quedar protegits tant a l interior de la pista com a l exterior perquè no puguin produir talls o rascades. Si la malla electrosoldada no està entrellaçada, el muntatge es farà de manera quadrada, no romboïdal, i els fils d acer paral lels al terra hauran de quedar a l interior de la pista i els verticals a l exterior. 9 de 38

10 Si la malla fos de simple torsió els tensors s hauran de col locar a l exterior de la pista, també convenientment protegits. Les unions o cosit entre els rotlles de malla no han de presentar elements punxants. Tant la malla electrosoldada com la de simple torsió hauran de formar una superfície plana i vertical i mantenir-se de manera que aquestes característiques no es perdin. Cas 2: Si es continués amb el mateix tipus de malla per sobre dels límits reglamentaris (vegeu variant 1 i 2) per evitar la sortida de la pilota fora de la pista, es recomana col locar, a partir dels 3 o 4 m segons correspongui, una placa de color blanc que permeti diferenciar amb claredat la part vàlida de joc de la que no ho és. La pilota que impacti a la placa es considera fora de joc. TERRA La superfície de la pista podrà ser de formigó porós, ciment, fusta, materials sintètics, gespa artificial o qualsevol altre que permeti el bot regular de la pilota i eviti l entollament. El color podrà ser verd, blau o marró terrós. El paviment ha de ser pla, amb unes diferències de nivell interiors inferiors a 3 mm mesurats amb un regle de 3 m (1/1000). En paviments no drenants, els pendents d evacuació màxima transversal seran de l 1% i sempre partint del centre cap a l exterior de la pista. Cas 3: En paviments no drenants serà vàlid un pendent del 0%. Els paviments sintètics i de gespa artificial compliran els requisits següents: - Unió Europea: conforme amb l Informe UNE IN Paviments esportius. - D altres països: consulteu les normatives pròpies. REQUISITS Absorció d impactes (reducció de la força) RF 20% Gespa artificial 10 de 38

11 Fricció 0,4 µ 0,8 Gespa artificial Bot vertical de la pilota 80% Ple de sorra SiO 2 96% CaO 3% Vores arrodonides Granulometria: 80% del pes 16mm - 1,25mm longitud visible de la fibra 2-3 mm Gespa artificial Sintètics Gespa artificial ACCESSOS Els accessos a la pista són simètrics respecte al centre i estan situats als laterals. Hi podrà haver 1 o 2 obertures a cada costat, amb porta o sense (vegeu regla 16 del joc). Les dimensions de les obertures han de ser les següents: 1) Amb un sol accés per lateral: el buit lliure ha de tenir un mínim d 1,05 x 2 metres i un màxim d 1,20 x 2,20 metres (vegeu figura). 2) Amb dos accessos per lateral: cada buit lliure ha de tenir un mínim de 0,72 x 2,00 metres i un màxim de 0,82 x 2,20 metres (vegeu figura). 11 de 38

12 Nota: Les instal lacions d ús públic han de complir la normativa d accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques per a persones amb mobilitat reduïda. La distància mínima entre la paret del fons i la cara més propera a l obertura serà de 9 metres. 12 de 38

13 En cas d haver-hi portes, les manetes han d estar col locades per l exterior de la pista sense que hi hagi elements que sobresurtin cap a l interior. ZONA DE SEGURETAT I JOC EXTERIOR Cada lateral de la pista haurà de tenir dos obertures d accés. No hi haurà d haver cap obstacle físic fora de la pista en un espai mínim de 2 metres d ample, 4 metres de llarg a cada costat i un mínim de 2 metres d altura (vegeu gràfic). IL LUMINACIÓ La il luminació artificial serà uniforme i de manera que no dificulti la visió dels jugadors, de l equip arbitral ni dels espectadors. Complirà la norma següent: - Unió Europea: UNE-EN Il luminació d instal lacions esportives, i comptarà amb els següents nivells mínims d il luminació: 13 de 38

14 NIVELLS MÍNIMS D IL LUMINACIÓ (exterior) Il luminació horitzontal E mit (lux) Uniformitat E mín/e mit Competicions internacionals i nacionals 500 0,7 Competicions locals, entrenament, ús 200 0,5 escolar i recreatiu NIVELLS MÍNIMS D IL LUMINACIÓ (interior) Il luminació horitzontal E mit (lux) Uniformitat E mín/e mit Competicions internacionals i nacionals 750 0,7 Competicions locals, entrenament, ús 300 0,5 escolar i recreatiu D altres països: consulteu les normatives pròpies. Les columnes d'il luminació estaran situades fora de la pista. Si estiguessin situades a la zona de seguretat, el joc extern no estarà permès. L altura mínima mesurada des del terra fins la part inferior dels projectors ha de ser de 6 metres. 14 de 38

15 Per a retransmissions de TV en color i gravació de pel lícules es requereix un nivell d il luminació vertical d almenys lux. No obstant això aquest valor pot augmentar amb la distància de la càmera a l objecte. Per a més informació heu de consultar la norma esmentada. ORIENTACIÓ Es recomana que l eix longitudinal del camp en instal lacions a l aire lliure sigui N-S. S admet una variació compresa entre N-NE i N-NO. 15 de 38

16 LA PILOTA La FIP aprovarà les pilotes que s utilitzin en les seves competicions oficials. La pilota haurà de ser una esfera de goma amb una superfície exterior uniforme de color blanc o groc. El diàmetre haurà de mesurar entre 6,35 i 6,77 cm i el pes estarà entre els 56 i els 59,4 g. Haurà de tenir un rebot comprès entre 135 i 145 cm en deixar-la caure sobre una superfície dura des de 2,54 m. La pilota haurà de tenir una pressió interna entre 4,6 kg i 5,2 kg per cada 2,54 cm 2. Quan es jugui a més de 500 m d altitud sobre el nivell del mar es pot utilitzar un altre tipus de pilotes, idèntiques al tipus que s ha descrit però amb un rebot de més de 121,92 cm i de menys de 135 cm. 16 de 38

17 LA PALA Es jugarà amb la pala reglamentària de pàdel segons homologació de la FIP. La pala està composta per dues parts: puny i cap. Puny: llarg màxim: 20 cm, ample màxim: 50 mm, gruix màxim: 50 mm. Cap: llarg: variable. El llarg del cap més el llarg del puny no pot excedir els 45,5 cm, ample màxim: 26 cm, gruix màxim: 38 mm. El llarg del total de la pala, puny més cap, no podrà excedir els 45,5 cm. En realitzar el control de les mesures de la pala es permetrà una tolerància en el seu gruix del 2,5%. La superfície destinada al cop estarà perforada per un nombre no limitat de forats cilíndrics de 9 a 13 mm de diàmetre cadascun a tota la zona central. Dins d aquesta mateixa superfície es podrà considerar una zona perifèrica de 4 cm mesurats des de la vora exterior de la pala, on els forats podran tenir una altra forma o mida sempre que no afectin l essència del joc. La superfície destinada al cop, igual als seus dos costats, podrà ser plana, llisa o rugosa. La pala estarà lliure d objectes adherits i d altres dispositius que no siguin els que s'utilitzen només i específicament per a limitar o prevenir deterioraments i vibracions i per a distribuir el pes. Qualsevol objecte o dispositiu ha de ser raonable en mesures i col locació per a tals propòsits. Haurà de tenir un cordó o una corretja no elàstica de subjecció al canell com a protecció contra accidents. El seu ús serà obligatori. Aquest cordó haurà de tenir una longitud màxima de 35 cm. La pala ha d estar lliure de qualsevol tipus de dispositiu que pugui comunicar, avisar o donar instruccions de qualsevol tipus al jugador, ja sigui de manera visible o audible, durant el transcurs d un partit. 17 de 38

18 Cas 1: Durant el transcurs del joc un jugador trenca la pala accidentalment. Pot seguir jugant un altre punt amb la pala en aquestes condicions? Decisió: Sí, excepte si es trenca el cordó de seguretat o si el trencament fa que la pala sigui un element perillós. Cas 2: Es permet que un jugador utilitzi més d una pala durant el joc? Decisió: Sí. No es permet durant el punt. Cas 3: Es pot incorporar a la pala una pila (bateria) que afecti les característiques de joc? Decisió: No. Una pila (bateria) està prohibida, ja que és una font d energia, com una cèl lula solar o d altres accessoris similars. 18 de 38

19 REGLA 1. PUNTUACIÓ EN UN JOC PUNTUACIÓ Quan una parella guanya el seu primer punt es dirà 15. En guanyar el segon punt es dirà 30. En guanyar el tercer punt es dirà 40 i amb el quart punt guanyat es dirà joc, excepte si ambdues parelles han guanyat tres punts, amb la qual cosa la puntuació rep el nom d iguals. El punt següent s anomena avantatge a favor del guanyador, i si el torna a guanyar s adjudica el joc. En cas de perdre l es tornaria a iguals. I així successivament fins que un dels participants hagi guanyat dos punts consecutius. La parella que guanyi 6 jocs primer, sempre amb un mínim de 2 d avantatge, s anotarà el set. En cas d empat a 5 jocs se n hauran de jugar dos més fins que es guanyi per 7-5, però si es produeix un empat a 6 jocs s aplicarà el joc decisiu o desempat. Els partits es jugaran al millor de tres sets (una parella necessita guanyar dos sets per guanyar el partit). En cas d empat a un set, i sempre que s hagi establert prèviament, es podrà jugar un tercer set sense aplicar el joc decisiu o desempat, és a dir, si es produeix empat a sis jocs guanyarà el que n aconsegueixi dos de diferència. JOC DECISIU O DESEMPAT Durant el joc decisiu es diuen els punts: 0, 1, 2, 3, etc. Guanya el joc decisiu el primer que arribi a 7 punts, sempre que ho faci amb 2 d avantatge, per tant la parella guanya el joc i el set. Si és necessari, el joc decisiu continuarà fins que s aconsegueixi aquest marge. El joc decisiu s iniciarà amb el servei del jugador que correspongui segons l ordre seguit al set i el farà des del costat dret de la seva pista. Es jugarà un sol punt. A continuació, i respectant sempre l ordre de servei esmentat anteriorment, es jugaran dos punts començant pel costat esquerre, i així successivament. El guanyador del joc decisiu s anotarà el set per 7-6. Al set següent començarà el servei el jugador de la parella que no hagi començat el servei al joc decisiu. Cas 1: Qui comença el servei del joc decisiu? Decisió: El jugador que ha començat el servei al principi del set, excepte si passa el que es recull a la regla 6, apartat j). 19 de 38

20 MÈTODES DE PUNTUACIÓ ALTERNATIUS PUNTUACIÓ EN UN JOC Mètode de puntuació sense avantatge (punt d or) Es pot utilitzar aquest mètode de puntuació alternatiu. Un joc es puntua de la manera següent amb la puntuació del jugador que fa el servei dit en primer lloc: Cap punt: res Primer punt: 15 Segon punt: 30 Tercer punt: 40 Quart punt: joc Si ambdós jugadors o parelles han guanyat tres punts cadascú es dirà la puntuació d iguals i es jugarà un punt decisiu anomenat punt d or. La parella que no realitza el servei triarà si vol rebre el servei del costat dret o l esquerra de la pista. Els components de la parella que no realitza el servei no poden canviar de posició per a rebre aquest punt decisiu. La parella que guanyi el punt decisiu guanyarà el joc. En mixtos, el jugador que sigui del mateix sexe que la persona que realitza el servei tornarà el punt decisiu, però els jugadors de la parella que rep el servei no poden canviar de posicions per a rebre el punt decisiu. PUNTUACIÓ EN UN SET SETS A QUATRE O MINI SET: La parella que guanyi quatre jocs guanyarà el set, sempre que tingui dos jocs d avantatge com a mínim respecte als contraris. Si ambdues parts assoleixen una puntuació de quatre jocs iguals es jugarà un joc decisiu de desempat. JOC DECISIU DEL PARTIT (7 PUNTS): Quan la puntuació d un partit arribi a un set iguals, es jugarà un joc decisiu per decidir el guanyador del partit. Aquest joc decisiu substitueix l últim set. 20 de 38

21 La parella que obtingui set punts guanyarà el joc decisiu i el partit, sempre que ho faci amb un marge mínim de 2 punts. JOC DECISIU DEL PARTIT (10 PUNTS): Quan la puntuació d un partit arribi a un set iguals, es jugarà un joc decisiu per decidir el guanyador del partit. Aquest joc decisiu substitueix l últim set. La parella que obtingui deu punts guanyarà el joc decisiu i el partit, sempre que ho faci amb un marge mínim de 2 punts. Nota 1: Quan s utilitzi el joc decisiu per substituir el set final: Continuarà l ordre de servei original, encara que es podrà canviar l ordre del que fa el servei i la posició del que el rep dins de la parella. Nota 2: No es canviaran les pilotes a l inici del joc decisiu del partit, encara que correspongués fer-ho. REGLA 2. ELS TEMPS El jutge àrbitre considerarà perdut el partit (incompareixença) a qualsevol parella els jugadors de la qual no estiguin a la pista preparats per a jugar 10 minuts després de l hora prevista d inici, excepte aquells casos que el jutge àrbitre consideri que són conseqüència de força major. Cas 1: En el cas de la programació d horaris per torns es considerarà com a hora prevista per a l inici del partit 5 minuts després de la finalització de l anterior. El piloteig de cortesia amb els contraris serà de 5 minuts i obligatori. Com a norma el joc hauria de ser continu des del moment en què s iniciï el partit (quan s efectua el primer servei) fins que s acabi. Per tant el partit mai se suspendrà o s endarrerirà amb el propòsit de permetre que un jugador recuperi forces o rebi instruccions o consells. Entre punts el temps màxim permès és de vint (20) segons. 21 de 38

22 Quan els jugadors canviïn de costat al final d un joc es concedirà un màxim de noranta (90) segons. Després del primer joc de cada set i durant un joc decisiu el joc serà continu i els jugadors canviaran de costat sense cap descans. Al final de cada set es concedirà un descans de cent vint (120) segons com a màxim. Els temps anteriors comencen en el moment en què acaba un punt i finalitzen quan s inicia el servei del punt següent. Si per circumstàncies alienes a la voluntat del jugador la roba, el calçat o l equip necessari es trenca o s ha de substituir, es concedirà un temps addicional raonable al jugador perquè resolgui el problema. Si s anuncia abans del partit, es podrà permetre un nombre limitat de descansos per anar al lavabo o canviar-se de roba. Es concediran 20 segons per als canvis de camp en el joc decisiu. Si un partit s ha de suspendre per raons alienes als jugadors (pluja, falta de llum, accident, etc.), quan es reiniciï el partit les parelles tindran dret a un piloteig de cortesia d acord als punts següents: Fins a 5 minuts de suspensió, no hi ha piloteig. b) De 6 a 20 minuts de suspensió, tres minuts de piloteig. c) Més de 21 minuts de suspensió, cinc minuts de piloteig. El partit haurà de començar exactament on i com va finalitzar quan es va suspendre, és a dir, amb el mateix joc i puntuació, el mateix jugador al servei, la mateixa ubicació als camps i la mateixa relació en l ordre de serveis i recepcions. Si la suspensió és per falta de llum, s haurà de parar el partit quan la suma de jocs sigui parell en el set que s estigui jugant perquè quan es reiniciï ambdues parelles quedin al mateix costat que quan es va produir la suspensió. En cas que un jugador es lesioni o estigui afectat per una condició mèdica tractable se li donaran 3 minuts perquè l atenguin o es recuperi. Pot tornar a rebre atenció o un moment de recuperació en els següents dos canvis de costat però dins del temps reglamentari. Si la suspensió es realitza durant un canvi de costat el jugador podrà rebre assistència mèdica dins d aquesta suspensió però serà de 3 minuts. Pot tornar a rebre n en els següents dos canvis de costat però dins del temps reglamentari per al canvi. Aquesta atenció només es podrà prestar una vegada per cada jugador i no es podrà cedir aquest dret al company. 22 de 38

23 En cas d un accident que no sigui conseqüència directa del joc i que afecti algun dels jugadors el jutge àrbitre, a criteri seu, podrà concedir un temps per atendre l que no excedeixi en cap cas els 15 minuts. Si un jugador té alguna ferida sagnant no podrà continuar el joc. Cas 1: Compta com a torn d atenció a un jugador l atenció en cas d accident que no sigui conseqüència directa del joc? Decisió: No, no compta. Cas 2: Quin temps de descans o interrupció hi pot haver entre el primer i el segon servei? Decisió: Cap, el joc ha de ser continu. REGLA 3. POSICIÓ DELS JUGADORS Cada parella de jugadors es col locarà a cada camp, situats a l un i l altre costat de la xarxa. El jugador que posi la pilota en joc és el que fa el servei i el que la torna és el que el rep. El jugador que rep el servei es pot col locar a qualsevol lloc del seu camp, igual que el seu company i el company del jugador que fa el servei. Cas 1: Hi pot haver algun jugador fora del terreny de joc mentre s efectua el servei? Decisió: No, no hi pot ser. Cas 2: Es permet que un component de la parella jugui sol contra els seus contraris? Decisió: Sí, si el company es queda al camp i fa el servei i el rep quan li correspongui. 23 de 38

24 REGLA 4. ELECCIÓ DE CAMP I DEL SERVEI L elecció de camp i el dret a ser qui fa el servei o qui el rep al primer joc es decidirà per sorteig. La parella que guanyi el sorteig podrà triar entre: a) Fer el servei o rebre l, cas en el qual l altra parella triarà el camp b) El camp, cas en el qual l altra parella triarà el dret a fer el servei o rebre l c) Sol licitar als contraris que triïn primer. Una vegada decidit l ordre de servei i camp, ambdues parelles comunicaran a l àrbitre qui serà el primer jugador a fer el servei i el primer a rebre l. Cas 1: Ambdues parelles tenen dret a una nova elecció si s atura l escalfament i els jugadors abandonen la pista? Decisió: Sí. El resultat del sorteig original es manté, però ambdues parelles poden fer noves eleccions. REGLA 5. CANVIS DE CAMP Les parelles canviaran de camp quan la suma dels jocs de cada set sigui nombre imparell. Al joc decisiu els jugadors canviaran de camp cada 6 punts. Si es comet un error i no es produeix el canvi de camp, els jugadors corregiran aquesta situació tan aviat com es descobreixi l error i seguiran l ordre correcte. Tots els punts comptats abans que s hagi vist l error són vàlids. En cas que en percebre l error ja s hagués realitzat un primer servei en falta, només es tindrà dret a un servei més. Cas 1: Al final d un set tenim un descans de 120 segons. Per iniciar el següent set hem de canviar de camp? Decisió: Si la suma del nombre de jocs del set finalitzat és imparell, sí. En cas que sigui parell, no. Cas 2: En finalitzar el primer joc de cada set hem de canviar de camp. Tenim dret a descans? 24 de 38

25 Decisió: No, no hi ha descans. REGLA 6. EL SERVEI Tots els punts s inicien amb el servei. Si el primer servei és fallit es disposarà d una segona oportunitat. El servei s ha de fer de la manera següent: a) En el moment de l inici del servei, qui l executi haurà d estar amb ambdós peus darrere de la línia de servei, entre la prolongació imaginària de la línia central de servei i la paret lateral (requadre de servei), i hauran de ser en aquest espai fins que la pilota es colpegi. b) El jugador que fa el servei botarà la pilota per realitzar el servei dins del requadre de servei en què es trobi. c) El jugador que fa el servei queda obligat a no tocar la línia de servei ni la línia imaginària continuació de la línia central amb els peus. d) En el moment de colpejar la pilota en el servei, haurà d estar a l altura o per sota de la cintura, i el jugador ha de tenir almenys un peu en contacte amb el terra. e) La pilota colpejada haurà de passar per sobre de la xarxa cap al requadre de recepció de servei situat a l altre camp, en línia diagonal, i ha de fer el primer bot en aquest requadre, que inclou les línies que el delimiten. En primer lloc realitzarà el servei sobre el requadre de recepció de servei que estigui situat a la seva esquerra i, acabat el punt, el següent servei es farà sobre el de la seva dreta, i a partir d aquest moment es procedirà alternativament. f) En fer el servei el jugador no podrà caminar, córrer o saltar. S estimarà que el jugador no ha canviat de posició encara que realitzi petits moviments amb els peus que no afectin la posició adoptada inicialment. g) En el moment d impactar la pilota o en un intent fallit amb intenció de colpejar-la, el servei es considerarà efectuat. h) Si un servei s executa sense advertir-lo des del requadre de servei no corresponent, l error de posició haurà de ser corregit tan aviat com es descobreixi. Tots els punts obtinguts en aquesta situació són vàlids, però si hi ha hagut una sola falta de servei abans de percebre s s ha de tenir en compte. 25 de 38

26 i) La parella que tingui el dret de fer el servei en el primer joc de cada set decidirà quin dels seus components començarà a fer el servei. Al seu torn, en acabar el primer joc la parella que ha rebut el servei passarà a fer-lo triant el jugador que ho farà, i així alternativament durant tots els jocs d un set. Un cop establert l ordre de servei, no es pot alterar fins l inici del següent set. j) Si un jugador fa el servei fora del seu torn, el que hagués hagut de fer-lo ho ha de fer quan es descobreix l error. Tots els punts comptats abans de veure l error són vàlids, però si hi ha hagut una sola falta de servei abans de percebre s no s ha de tenir en compte. En cas que abans de veure s l error s hagi acabat el joc, l ordre de servei es mantindrà com ha estat alterat fins la finalització del set. k) El jugador no farà el servei fins que el jugador que el rep no estigui preparat. No obstant això, el jugador que rep el servei s adaptarà al ritme raonable del jugador que el fa i estarà llest per a rebre l quan la persona que el fa ho estigui per a efectuar-lo. l) No es podrà al legar que no s estava llest per a rebre el servei si s ha intentat tornar-lo. Si es demostra que el jugador que rep el servei no estava preparat, tampoc es podrà dir falta. Cas 1: A quina altura màxima podrà colpejar la pilota un jugador que flexioni les cames en el moment del servei? Decisió: A la que en aquell moment tingui situada la cintura o per sota. REGLA 7. FALTA DE SERVEI El servei serà falta si: a) El jugador que el fa infringeix el que disposa la regla 6. El servei. Punts de l a) a l f). b) El jugador que el fa falla la pilota del tot en intentar colpejar-la. c) La pilota bota fora del requadre de recepció de servei, que inclou les línies que el delimiten (les línies són bones). d) La pilota colpeja el jugador que fa el servei, el seu company o qualsevol objecte que portin. e) La pilota bota en el requadre de recepció de servei contrari i toca la malla metàl lica que delimita el camp abans del segon bot. 26 de 38

27 f) La pilota bota en el requadre de recepció de servei contrari i surt directament per la porta cap a una pista sense zona de seguretat i joc exterior. Cas 1: En un servei la pilota, abans de botar per primer cop al terra, ha tocat alguna de les parets del meu camp, la malla metàl lica o un focus, però ha passat la xarxa i bota en el requadre de recepció de servei contrari. El servei és bo? Decisió: No, és falta. Cas 2: Faig un servei en globus i la pilota, després de botar en el requadre de recepció de servei contrari, surt directament de la pista per sobre de la malla. És falta? Decisió: No. REGLA 8. LA RESTADA O TORNADA DE SERVEI a) El jugador que torna el servei haurà d esperar que la pilota boti dins del seu requadre de recepció de servei i colpejar-la abans que boti al terra per segona vegada. b) La parella que rep el servei en el primer joc de cada set decidirà quin dels seus dos integrants començarà a rebre el servei, i aquest jugador continuarà rebent el primer servei de cada joc fins la finalització del set. Cada jugador rebrà el servei alternativament durant el joc, i una vegada s hagi decidit l ordre no es podrà alterar durant aquell set o joc decisiu però sí que es podrà alterar al principi d un nou set. Si durant un joc o joc decisiu la parella que torna el servei altera l ordre de tornada, s haurà de continuar d aquesta manera fins al final del joc o joc decisiu en què s ha produït l equivocació. En els jocs següents d aquest set la parella adoptarà la col locació escollida en iniciar-lo. c) Si la pilota colpeja el jugador que torna el servei o el seu company o la toquen amb la pala abans que hagi botat, es considerarà punt del jugador que fa el servei. Cas 1: En el cas de les antigues pistes, algunes de les quals tenen pics verticals a la unió de la paret i la malla, és a dir, la paret i la malla no són 27 de 38

28 clarament en el mateix pla, quan la pilota colpegi al "cantó" o "pic", el servei només es considerarà vàlid si, després de botar al terra i colpejar l esmentat "pic", surt obliquament en direcció al que torna el servei, i es posa com a límit el fet de superar la línia imaginària que va des del pic fins l altre pic (vegeu gràfic). Cas 2: Si la pilota botés dues vegades seguides dins del requadre de recepció de servei del jugador que el torna, encara que entre els dos bots toqués la paret, el servei es considerarà punt per al jugador que l ha efectuat. Cas 3: El jugador que rep no pot fer una volea en cap cas, fins i tot encara que es trobi fora del requadre de recepció de servei. REGLA 9. REPETICIÓ DEL SERVEI O LET DE SERVEI El servei es repetirà (let) si: a) La pilota toca la xarxa o els pals que la subjecten (si són dins l àrea de joc) i després cau a l àrea de servei del jugador que rep la pilota, sempre que no toqui la malla metàl lica abans del segon bot. b) La pilota, després de tocar la xarxa o els pals (si són dins l àrea de joc), colpeja qualsevol oponent o article que portin. 28 de 38

29 c) Es realitza quan el jugador que rep el servei no està preparat (regla 6, apartat k). Si el let es produís en el primer servei s hauria de repetir. Si es produís en el segon servei el jugador que fa el servei tindrà dret només a un servei més. Cas 1: Poso la pilota en joc, toca la xarxa i el primer bot el fa en el requadre de recepció que correspon, i el segon surt per la porta fora de pista. Es considera let o falta? falta. Decisió: Serà let si es pot jugar la pilota fora de la pista. En cas contrari, és REGLA 10. REPETICIÓ D'UN PUNT O LET Un punt en disputa és let si: a) La pilota es trenca durant el joc. b) Qualsevol element estrany al partit que s està jugant envaeix l espai de la pista. c) En general, qualsevol interrupció del joc deguda a situacions imprevistes i alienes als jugadors. El jugador que durant el joc consideri que s ha produït una de les situacions que el reglament qualifica com a let haurà de fer-ho saber immediatament al jutge àrbitre i no deixar que el punt en disputa continuï. Si ho permet perdrà el dret a fer-ho posteriorment. Efectuada la petició de let correspon a l àrbitre decidir si és procedent. Si no ho fos el que fa la petició perdria el punt. Cas 1: Si he comès una falta en el primer servei i he iniciat el punt amb el segon servei, què passa si durant aquell punt es diu let? Decisió: Es repeteix el punt amb dret a dos serveis. REGLA 11. INTERFERÈNCIA 29 de 38

30 Es considera interferència quan un jugador comet una acció, ja sigui deliberada o involuntària, que molesta el seu contrincant per a l execució d un cop. L àrbitre, en el primer cas, concedirà el punt al contrincant, i en el segon ordenarà la repetició del punt, let, quan el jugador que hagi molestat el contrincant l hagi guanyat. REGLA 12. PILOTA EN JOC Cada parella colpejarà la pilota alternativament. La pilota estarà en joc des del moment en què es realitzi un servei vàlid fins que es digui let o el punt quedi decidit. Si la pilota en joc colpeja qualsevol dels elements de la pista després d haver botat sobre el terra del camp que correspongui, continuarà en joc i s haurà de tornar abans que boti al terra per segona vegada. Es consideren elements de la pista les cares internes de les parets, la malla metàl lica que tanca la pista, el terra, la xarxa i els pals de la xarxa. El bastidor que emmarca les malles electrosoldades es considera a tots els efectes com a malla metàl lica. REGLA 13. PUNT PERDUT Una parella perdrà el punt en les ocasions següents: a) Si un jugador de la parella, la pala o qualsevol objecte que portin toca alguna part de la xarxa, inclosos els pals, o el terreny de la part del camp contrari, inclosa la malla metàl lica, mentre la pilota estigui en joc. 1. Joc autoritzat fora de la pista. A partir dels 0,92 metres i només en cas que estigui autoritzat el joc fora de la pista, el pal vertical mitger entre portes es considera zona neutral per als quatre jugadors, que el poden tocar o agafar-s hi. b) Si la pilota bota per segona vegada al seu camp abans de ser tornada. c) Quan la pilota, després de botar en el camp propi correctament, surt per sobre dels límits superiors (perímetre exterior) de la pista (fons i lateral) o per la porta. 30 de 38

31 1. Joc autoritzat fora de la pista. Quan la pilota, després de botar en el camp propi correctament, surt per sobre de la paret del fons de la pista. Si surt per sobre de la paret lateral o per la porta es perd el punt quan bota al terra per segona vegada o toca un element extern aliè a la pista. d) Si torna la pilota abans que hagi superat la xarxa. e) Si un jugador torna la pilota, directament o colpejant primer les parets del seu camp de manera que, sense botar prèviament, colpeja qualsevol de les parets del camp contrari, la malla metàl lica o algun objecte aliè a la pista que no estigui situat sobre el terra del camp contrari. f) Si un jugador torna la pilota, directament o colpejant primer les parets del seu camp de manera que toca la xarxa o els pals i, després, directament a qualsevol de les parets del camp contrari, la malla metàl lica o algun objecte aliè a la pista que no estigui situat sobre el terra del camp contrari. g) Si un jugador colpeja dues vegades seguides la pilota (doble toc). h) Si després de colpejar la pilota un dels membres de la parella la pilota toca el jugador, el company o qualsevol objecte que portin. i) Si la pilota toca qualsevol dels components de la parella o el seu equipament excepte la pala, després d haver estat colpejada per un dels jugadors contraris. j) Si un jugador colpeja la pilota i la pilota toca alguna de les malles metàl liques o terreny del seu propi camp o algun objecte aliè a la pista que estigui situat sobre el terra del camp propi. k) Si toca la pilota llançant-hi la pala. l) Si salta per sobre de la xarxa mentre el punt està en joc. m) En tornar la pilota només la podrà colpejar un jugador. Si ambdós jugadors de la parella, ja sigui simultàniament o consecutivament, colpegen la pilota perdran el punt. Nota: No es considera doble toc quan dos jugadors intenten colpejar la pilota simultàniament però només un la colpeja i l altre colpeja la pala del seu company. n) Si el jugador que colpeja la pilota dins la pista ho fa amb un o els dos peus fora del terreny de joc, excepte si està autoritzat el joc fora de pista. 31 de 38

32 o) El jugador comet falta en el seu segon servei. Cas 1: Què passa si la pilota, després de botar al meu camp correctament, no surt de la pista perquè colpeja la xarxa suplementària que es posa en algunes ocasions per sobre de la malla reglamentària? Decisió: Has perdut el punt. REGLA 14. TORNADA CORRECTA La tornada serà correcta: a) Si, després de colpejada, qualsevol dels jugadors de la parella contrària fa una volea a la pilota o la pilota els toca el cos, alguna part de la roba o la pala. b) Si la pilota, després de colpejada, bota directament al camp contrari o impacta primer en una de les parets del camp propi i a continuació bota directament al camp contrari. c) Si la pilota bota al camp contrari i després toca la malla metàl lica o alguna de les parets. d) Si, com a conseqüència de la direcció i la força del cop, la pilota bota al camp contrari i surt dels límits de la pista o colpeja el sostre, els focus d il luminació o qualsevol objecte aliè als elements de la pista. e) Si la pilota toca la xarxa o els pals i després bota al camp contrari. f) Si la pilota en joc colpeja algun objecte situat al terra del camp contrari i que sigui aliè al mateix joc (per exemple, una altra pilota). g) Si la pilota, després de botar en camp propi, retorna al camp que l ha llançada i es colpeja al camp contrari, sempre que el jugador, alguna part de la roba o la pala no hagi tocat la xarxa, els pals o el camp dels contraris i la pilota compleixi el que s indica als punts a) i f) anteriors. h) Si s acompanya o s empeny la pilota la tornada es considerarà correcta sempre que el jugador no l hagi colpejat dues vegades, l impacte s efectuï durant un mateix moviment i no variï substancialment la sortida natural de la pilota. 32 de 38

33 i) Si la pilota tornada bota en camp contrari a l angle (cantó) format per una de les parets i el terra. (La bola familiarment anomenada ou és bona). j) Joc autoritzat fora de la pista. Si la pilota es colpeja des de fora de la pista la tornada serà vàlida si es compleix el que s indica als punts anteriors d aquesta regla. Cas 1: Segons el punt f), si la pilota bota sobre un objecte que estigui sobre el terra del camp contrari la tornada és correcta. Però, he guanyat el punt? Decisió: No, el joc continua. REGLA 15. PUNT GUANYAT a) Si la pilota, després de botar al camp contrari, surt de la pista per algun buit o desperfecte de la xarxa metàl lica o bé s hi queda enganxada. b) Si la pilota, després de botar al camp contrari, es queda immòbil a la superfície horitzontal plana d un mur. REGLA 16. JOC AUTORITZAT FORA DE LA PISTA Els jugadors estan autoritzats a sortir de la pista i, des de fora, colpejar la pilota sempre que la pista compleixi les condicions establertes als apartats de la pista i zona de seguretat i joc exterior. REGLA 17. SUBSTITUCIÓ DE PILOTES Els organitzadors d una competició han d anunciar amb antelació el següent: a) La marca i el model de pilotes que s utilitzaran 33 de 38

34 b) El nombre de pilotes que s utilitzarà en el joc (2 o 3) c) El canvi de pilotes estipulat, si n hi hagués Els canvis de pilotes, si n hi hagués, es poden fer en alguna de les alternatives següents per a cada partit: 1. Després d un nombre determinat imparell de jocs. El piloteig de cortesia compta com a dos jocs i el joc decisiu com a un per al canvi de pilotes. No es farà un canvi de pilotes al principi d un joc decisiu. En aquest cas el canvi de pilotes s endarrerirà fins a l inici del segon joc del set següent. 2. Al principi d un set. En els casos en què les pilotes s hagin de canviar després d un nombre determinat de jocs i no ho siguin en la seqüència correcta, es corregirà l error quan hagi de tornar a fer el servei la parella que l hauria d haver fet amb les pilotes noves abans de produir-se l error. Després, les pilotes es canviaran de manera que el nombre de jocs entre els canvis de pilota sigui el previst originàriament. Quan una pilota es perdi, es trenqui o per qualsevol altra circumstància es deteriori suficientment per a diferenciar-se de les altres l àrbitre supervisarà que la que es posi com a substitució estigui en les mateixes condicions que les pilotes que estan en joc. Si no es així es canviarà el joc complet de pilotes. 34 de 38

35 NORMES D ETIQUETA I CONDUCTA PUNTUALITAT Els partits se succeiran sense demora en els horaris anunciats de joc. L horari dels partits s haurà de publicar amb el temps suficient i és obligació del jugador informar-se n. L ordre de joc no es podrà canviar sense l autorització del jutge àrbitre del torneig. INDUMENTÀRIA El jugador s haurà de presentar a jugar amb roba i calçat esportiu adequats. No es permeten samarretes de tirants ni vestits de bany. En cas de no complir-ho se l advertirà de la falta perquè l esmeni. Si no ho fa serà desqualificat. En les competicions per equips es recomana que els jugadors portin la mateixa vestimenta, encara que no és obligatori. Els jugadors poden utilitzar el calçat, la vestimenta i les pales que vulguin sempre que siguin reglamentàries. En els tornejos internacionals l equip arbitral haurà de portar una indumentària que en permeti la identificació. IDENTITAT Els participants hauran d acreditar, quan ho sol liciti el jutge àrbitre, la seva identitat, nacionalitat, edat i en general qualsevol altra circumstància directament relacionada amb la competició mitjançant la presentació dels documents oportuns. CONDUCTA I DISCIPLINA Qualsevol jugador s haurà de comportar de manera cortesa i educada durant tot el temps que sigui en l àmbit de qualsevol competició, encara que no hi participi, i respectar qualsevol persona que s hi trobi. Els tècnics, igual que els jugadors, s hauran de comportar adequadament tenint en compte que les sancions que els àrbitres els puguin aplicar durant el partit s acumularan a les que puguin rebre els jugadors. 35 de 38

36 ÀREA DE JOC El jugador o jugadors no podran deixar l àrea de joc durant un partit, inclòs el piloteig, sense l autorització de l àrbitre. L àrea de joc és la pista i els espais contigus que la delimiten. CONSELLS I INSTRUCCIONS Cada parella de jugadors podrà rebre consells i instruccions durant un partit d un tècnic degudament acreditat, tant en les competicions per parelles com en les que es realitzen per equips i sempre que es produeixin en els temps de descans. ENTREGA DE PREMIS Els jugadors o equips que disputin la final d un torneig hauran de participar a l entrega de premis que es realitzarà quan finalitzi la competició, excepte si no ho poden fer per lesió o indisposició comprovades o impossibilitat raonable. JOC CONTINU I/O DEMORA EN EL JOC Un cop iniciat el partit, el joc ha de ser continu i cap jugador el podrà demorar sense causa raonable més enllà dels temps permesos a la regla 2 del Reglament del joc. OBSCENITATS AUDIBLES I VISIBLES L obscenitat audible es defineix com l ús de paraules conegudes i enteses comunament com de mala educació o ofensives i el fet de ser dites clarament i amb intensitat suficient perquè el jutge àrbitre, els espectadors i els organitzadors del torneig les sentin. L obscenitat visible és la realització de signes o gestos amb les mans, pala o pilotes que tinguin un significat obscè comunament o ofenguin les persones raonables. ABÚS DE PILOTA En cap moment els jugadors no podran llançar una pilota fora de la pista violentament en qualsevol direcció o passar-la agressivament a l altre costat de la xarxa mentre no estigui en joc. ABÚS DE LA PALA O L EQUIP 36 de 38

37 En cap moment els jugadors no podran llançar ni colpejar intencionadament i de manera violenta amb la pala o de qualsevol altra manera el terra, la xarxa, la cadira de l àrbitre, les parets, la malla metàl lica o qualsevol altre element de les instal lacions. ABÚS VERBAL I ABÚS FÍSIC O AGRESSIÓ Els comportaments, les actituds i els gestos agressius i antiesportius dels jugadors que revesteixin una gravetat especial quan es dirigeixin al jutge àrbitre, l àrbitre, els oponents, el company, els espectadors o qualsevol persona relacionada amb el torneig. Es jutjarà com a abús verbal l insult, així com qualsevol expressió oral que, sense que sigui considerada com a insult, tingui intrínsec el menyspreu o jocositat notòria. MILLORS ESFORÇOS Tots els jugadors hauran de realitzar els seus millors esforços per guanyar el partit en què participi. CONDUCTA ANTIESPORTIVA En tot moment els jugadors s han de comportar d una manera esportivament correcta evitant qualsevol acció que vagi en contra de l esperit esportiu, de la competició o, en general, del respecte a les normes establertes o al joc net. PENALITZACIONS/TAULA DE PENALITZACIONS En el transcurs del partit el jutge àrbitre sancionarà la infracció de qualsevol dels aspectes esmentats d acord amb la taula de penalitzacions que s exposa a continuació. Amb independència d això el Comitè de Competició podrà imposar d altres possibles sancions pel mateix fet, resultat de l aplicació del Reglament de disciplina esportiva. Taula de penalitzacions: Primera infracció: Advertència Segona infracció: Advertència amb pèrdua de punt Tercera infracció: Advertència amb desqualificació Les infraccions dels dos components de la parella i fins i tot del seu tècnic acreditat són acumulables. DESQUALIFICACIÓ DIRECTA 37 de 38

38 En cas d infracció molt greu (agressió física o verbal molt greu) el jutge àrbitre podrà determinar la desqualificació immediata del jugador o tècnic que ha comès la falta. Si la desqualificació recau sobre un jugador que estigui jugant un partit, el jugador desqualificat perd el partit i ha d abandonar la competició. Si recau sobre un tècnic, capità o jugador acreditats o inscrits a la competició que s estigui realitzant, queden desqualificats i l han d abandonar. Barcelona, 30 de juny de 38