INTRODUCCIÓ: Què entenem per Alimentació Quèn entenem per Nutrició Aliments i Nutrients Importancia de realizar una bona alimentació

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "INTRODUCCIÓ: Què entenem per Alimentació Quèn entenem per Nutrició Aliments i Nutrients Importancia de realizar una bona alimentació"

Veronica Luna Ramírez
hace 7 años
Vistas:

2 INTRODUCCIÓ: Què entenem per Alimentació Quèn entenem per Nutrició Aliments i Nutrients Importancia de realizar una bona alimentació ALIMENTS: Classificació (HC, Prot., Lip.,- lactics, hortalizes ) Funció METABOLISME BÀSIC ( molt bàsic) Hidrats de Carboni ProteÏnes Lípids PLANIFICACIÓ MENÚ EQUILIBRAT Horaris Numero de preses Planificació quantitativa Planificació qualitativa ( grups alimentaris) SUPERCOMPENSACIÓ HIDRATS DE CARBONI Què és i per a què serveix? En què consisteix? COMPLEMENTACIÓ NUTRICIONAL Diferencia entre complement i suplement Amb quina finalitat ho ha de prendre l esportista Tipus de complements i funció ( principalment per a esports aerobics)

Alimentació: acció en que l home voluntariament i conscientment escolleix els aliments que desitja ingerir en funció de les seves preferències gustatives o factors geogràfics ( clima, economia, país,

3 Alimentació: acció en que l home voluntariament i conscientment escolleix els aliments que desitja ingerir en funció de les seves preferències gustatives o factors geogràfics ( clima, economia, país, cultura, societat ). Nutrició: acció que realitza el nostre organisme, de forma involuntaria, transformant els NUTRIENTS dels aliments ( Prot., HC, Lip., Vit., minerals) en ENERGIA, components estructurals i components reguladors necessaris per a la vida. Aliments: Són productes d origen animal ( carn, peix, llet, ous..) o vegetal ( verdures, hortalisses, olis, cereals ) que contenen les substancies indispensables, també anomenats NUTRIENTS, perquè l ésser humà pugui créixer i desenvolupar-se, regenerar-se i reproduir-se. Nutrients: Són les substancies que composen els aliments i que seran les que s ocuparan de realitzar una funció concreta dins l organisme.

4 Nutrient Aliment Funció Hidrats de carboni Arròs, Pasta, Pa, Patata, Llegums, Cereals Donar ENERGIA Proteïna Carn, Peix, Llet i derivats, Llegums CONSTRUCCIÓ dels músculs, òrgans i teixits Lípids Olis, Mantegues i margarines Donen ENERGIA i alhora l EMMAGATZEMEN Vitamines i minerals Aigua, Fruita, Verdura REGULEN reaccions Aquesta classificació es fa tenint en compte quin és el nutrient més abundant en l aliment ( Hidrats, Proteïna o Greixos). Però casi TOTS els aliments contenen de TOTS els nutrient. Per exemple: ARRÒS, format per*: PEIX, format per*: 78% d hidrats de carboni 2% hidrats de carboni 8% proteïna 20% proteïna 1% greixos 0.5-1% greixos 1% vitamines i minerals 1% vitamines i minerals *aquests valors estan donats per cada 100 grams de producte. El percentatge restant és d aigua.

5 Verdures i hortalizes ( enciam, tomàquet, pastanaga, patata, coliflor,..) Fruites ( plàtan, taronja, kiwi, poma, mandarina, pera..) Cereals ( blat de moro, arròs, blat, avena..) Lleguminoses ( cigrons, llenties, mongeta seca, soja..) Làctics ( llet, iogurt, formatge, mató,..) Proteïcs ( carn, peix, ou, a vegades el formatge també es pot considerar d aquest grup) Greixos (oli vegetal, greix animal- mantegues-, pastisseria )

6 Post-pandrial ( després dels àpats) múscul Hc glucosa fetge cervell Proteïnes aminoàcids múscul Lípids acids grassos Teixit adipós Durant exercici físic Glucogen glucosa en sang energia RÀPIDA ( primers 30 ) Acids grassos teixit adipós ac. Grassos múscul energia LENTA ( insulina o lactat ho inhibeix)

7 Horaris És molt important respectar el ritme gastrointestinal de l organisme. Hem d aprendre a respectar uns horaris estables per a les preses de menjar. Sempre tenint en compte els horaris laborals i d entrenament. - Esmorzar: 7:30 8:00 - Mig matí: 10:30-11:00 - Dinar: 14:00 - Berenar: 17:30-18:00 - Sopar: 21:30-22:00 Numero de preses Poden ser tantes com les necessitats de l esporitsta requereixi. Cada 2-3 hores es pot fer una ingesta.el mínim haurien de ser 5 i es pot donar casos d esports deficitaris* que s arribin a les 8 preses diraries. Planificació Qualitativa Alhora de preparar un menú hem de tenir en compte d aportar a l organisme de tots els nutrients que necessita. Per això haurem de mirar quina quantitat d aliment hem de menjar de cada grup. Planificació Quantitativa Aquesta part s ha de planificar a partir de diferents paràmetres: pes, activitat diària ( feina), sexe, hores entrenament. A partir de varies fórmules es pot arribar a saber quin es el gast calòric total d un dia d una persona i d aquesta manera poder quantificar ( en grams o mililitres) el menjar.

8 Grup 1- FARINACIS: 4 a 6 racions diaries Grup 2 - FRUITA I VERDURA: 2 racions diaries de cada un Grup 3 LÀCTICS : 2 racions diàries Grup 4 CARN/PEIX: 2 racions diaries Grup 5 - OLIS: 60g diaris ( aprox.) Grup 6 GRIXOS I SUPERFLOS: ocasionalment

9 Menú kcal aprox. 200 ml llet semidesnatada 60g cereals 200 ml suc taronja natural 8-10 g sucre 40g pa 125g pa 5g oli oliva 40g pernil cuit 150g fruita 80g pa 15g melmelada 150g fruita 5g mantega 200g verdura 150g patata 125g Peix 125g iogurt 20g oli oliva 70g arròs 100g Carn Magre ( conill, pavo, pollastre,..) 100g tomàquet ( o 50g amanida ) 125g iogurt 20g oli d oliva

10 El múscul té la capacitat de fer de magatzem de glucosa en forma de glucogen per utilitzar-lo com energia en situacions d activitat física. Normalment pot arribar a emmagatzemar 20g de glu ( per 100m). Aquest sistema de supercompensació el que ens permet és augmentar la capacitat d emmagatzament del glucogen doblant la quantitat de reserva fins a 40g glu. Consisteix en: 1. Reduïr una setmana abans de la competició la ingesta d HC a un 50% 2. 3dies abans de la competició augmentar a un 70% la ingesta d HC. 3. Paral lelment anar reduint progressivament el volum d entrenament. Dia Entrenament 70% volum max. Hc g x kg/dia Competició

Complement: és un nutrient natural o artificial que serveix per a reforçar l alimentació normal d una persona quan es troba en condicions nutricionals desfavorables: esport, malaltia.

11 Complement: és un nutrient natural o artificial que serveix per a reforçar l alimentació normal d una persona quan es troba en condicions nutricionals desfavorables: esport, malaltia. Poden ser administrats per via enteral, parenteral o endovenosa. Mai cap d aquests productes s ha de prendre per a suplir un àpat. Finalitat del complement a l esportista: 1. Arribar a les necessitats energètiques i nutricionals diaries que necessita l organisme. 2. Ajudar a millorar la recuperació post-entrenament. 3. Millorar el rendiment durant la competició i entrenament. Complementació bàsica per a esports aerobics: - Isotònics i sals minerals - Proteïnes ( aa ramificats) - HC ( hidrolitzats) en forma de batut o papilla - Antioxidants ( Vitamines) - Gels i Barretes energètiques

Documentos relacionados

ALIMENTACIÓ ESPORTIVA EN EL JUDO. Barcelona, 17 de març de 2012

ALIMENTACIÓ ESPORTIVA EN EL JUDO Barcelona, 17 de març de 2012 Alimentació i Nutrició Humana Nutrients Aliments Proteïnes Carbohidrats Greixos Vitamines Minerals Aigua Làctics Aliments proteics Fruits