Reforma, reparació i aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a L EDIFICI DE LA FÀBRICA de Vacarisses

Transcripción

1 PROJECTE MODIFICAT Reforma, reparació i aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a L EDIFICI DE LA FÀBRICA de Vacarisses Municipi Vacarisses Data Desembre 2014

2 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses ÍNDEX

3 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses DOCUMENT NÚM. 1: MEMÒRIA I ANNEXOS MEMÒRIA 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 2. DECRIPCIÓ DE L EDIFICI 3. SINGULARITAT I IMPORTÀNCIA DE L EDIFICI 4. OBJECTIU DE LA MEMÒRIA 5. DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA 6. PRESSUPOSTOS PER CONTRACTES ANNEXOS ANNEX 1. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT ANNEX 2. CERTIFICACIÓ D'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE L'EDIFICI ANNEX 3. PROJECTE EXECUTIU D UNA XARXA DE CALOR AMB BIOMASSA PER A EDIFICIS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS DE VACARISSES ANNEX 4. FITXES CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES MATERIAL AÏLLAMENT ANNEX 5. VALORACIÓ INSTAL LACIÓ CLIMATITZACIÓ I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DOCUMENT NÚM. 2: PLÀNOLS 1. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT 2. PLÀNOL PLANTA PRIMERA 3. PLÀNOL PLANTA SEGONA 4. SECCIONS A i B 5. SECCIONS C, D i E 6. DETALLS TIPUS AÏLLAMENTS 7. PLANTA DETALL XARXA CLIMATITZACIÓ DOCUMENT NÚM. 3: PLEC DE CONDICIONS PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS DOCUMENT NÚM. 4: PRESSUPOST 1. ESTAT D AMIDAMENTS 2. PRESSUPOST PROJECTE

4 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Document núm. 1: MEMÒRIA I ANNEXOS

5 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses MEMÒRIA. 1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA Les primeres notícies que tenim de l edifici de la Fàbrica són de l any 1934, quan s inicia la construcció d una nau de superfície 24 x 17 m. amb la intenció d instal lar-hi una secció de telers. L obra s atura pel començament de la guerra civil, faltant tant sols per fer la teulada de la nau. A l any 1945 reprenen les obres de l edifici i al mateix temps s amplia, passant a tenir unes dimensions de 44x21 m. Es posa en funcionament per primera vegada el 28 de març de 1948 per Hilatures Pablo Brugues. A l any 1964 s amplia de nou l edifici, construint una nau enfront de la ja existent i que serà ampliada per última vegada a l any La Fàbrica finalitza definitivament la seva activitat al novembre de l any En la modificació puntual del Pla General en el Centre Urbà portada a terme a l any 1993, es qualifica l edifici de la Fàbrica d Equipaments (E), amb l objectiu de rehabilitar-la per situar equipaments col lectius tant de caràcter social com culturals. En conseqüència, a l any 2000 l Ajuntament va adquirir del Fons de Garantia Salarial l edifici de la Fàbrica. 2.- DESCRIPCIÓ DE L EDIFICI L Edifici està col locat en pendent i s ha resolt en naus col locades esglaonadament i constructivament desenvolupades en tres plantes: Planta superior. Formada per dues grans naus i un petit cos central amb una superfície construïda de 2.445,38m². Planta inferior. Està formada per una nau de 624,41m² i un passadís d accés a un pati interior de 189m². Al pati al final del passadís, hi ha una petita construcció que envolta l estació transformadora de la Fàbrica de 130,00m². A aquest nivell està situada l antiga oficina de la fàbrica, que queden a sota del laboratori amb una superfície de 130,00m². Està comunicat amb la planta superior per una escala. Planta soterrani. Planta de petites dimensions que feia les funcions de magatzem amb una superfície de 384,00m². 3.- SINGULARITAT I IMPORTÀNCIA DE L'EDIFICI. L'Ajuntament a l'any 2001, valorant el que representa l'edifici per al municipi, redacta una memòria valorada par a la rehabilitació de la Fàbrica Brujas, i convertir-la en el centre social i cultural de Vacarisses, amb la següent distribució i usos : Planta Superior: - Sala gran polivalent : Primera nau de la fàbrica construïda, destinada a actes socials i culturals del Municipi (festivals de l'escola de música, actes de Festa Major, Festa de Cap d'any, etc). - Sales polivalents per entitats: Nau enfront a la sala polivalent. En l'actualitat en aquesta nau a part dels locals per les entitats, l'ajuntament té l'escola de Música i les oficines del Serveis Socials i de Promoció Econòmica.

6 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Planta inferior: Planta destinada a magatzem i taller de la brigada municipal i també com aparcament dels vehicles municipals. Al fons del pati, s'aprofita la petita nau existent a costat de l'et, per situar un local destinat al jovent anomenat Punt de Vol. A les antigues oficines situades sota la nau gran, hi ha les oficines de Correus. Planta soterrani: Aquesta planta s'ha destinat a Llar de Dia pels avis del municipi. En l'actualitat tots els locals descrits anteriorment les obres de rehabilitació estant totalment finalitzades i a plena activitat. 4.- OBJECTIU DE LA MEMÒRIA Vist l'oportunitat que ens brinda la Direcció de Serveis de Concertació Local de la Diputació de Barcelona per a la concessió d ajuts corresponent a la línia de finançament de la reforma, rehabilitació i reparació d elements constitutius de patrimoni singular local, l'ajuntament ha decidit un cop valorat la seva importància social en el dia a dia del municipi que tenen els departaments emplaçats en les dues naus de la planta superior, procedir a fer unes actuacions per a millorar l'aïllament de la coberta de la nau gran i dels locals municipals i d'entitats, amb l'objectiu d'aconseguir un estalvi energètic significant. Tanmateix també dotar a la sala gran d'un sistema de calefacció per aire, aprofitant la instal lació imminent d'una caldera de biomassa que calefactarà com a aspecte innovador vàries dependencies municipals. Amb aquesta actuació es pretén anul lar el sistema actual per escalfar la sala gran a base de canons d'aire amb cremador de gas-oil, i així anul lar el perill que pugui representar l'emissió de gasos tòxics dels canons així com el risc potencial d'incendi que pugui tenir. 5.- DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA La coberta de les dues naus està formada per encavallades metàl liques i en part per teula ceràmica sobre rastells de fusta i part per plaques de fibrociment. Com a sostre dels locals, s'ha col locat un cel ras de panells acústics Heraklith. Segons es desprèn de la certificació d'eficiència energètica de l'edifici, emès pels Servei d'equipaments i Espai Públic Àrea de Territori i Sostenibilitat Diputació de Barcelona (ANNEX 2), les mesures proposades a aplicar per a una millor eficiència energètica son les següents: a) Instal lació de nova caldera de biomassa per a local social i sala polivalent. (ANNEX 3) b) Millora de l envoltant, Aïllament de coberta i terra en contacte amb aire exterior. c) Substitució de fusteries. d) Realització de forjats. Detall de les millores. Aquestes millores es realitzaran mitjançant la contractació de tres d industrial degut a la particularitat de les feines a realitzar, per tant es dividirà en quatre separates:

7 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses SEPARATA 01: Millora de la part massissa de l envoltant I - Increment de l aïllament en coberta. (ANNEX 4) Col locació d aïllament sobre cel ras en contacte amb espai sota coberta, amb feltre de llana de roca revestit per una cara amb paper Kraft com a barrera de vapor en cara calenta, amb un gruix de 16 cm, aconsellat per a zona climàtica de la població. Es contempla la col locació d aïllament en cel rasos en contacte amb l espai sota coberta als locals socials. Aquesta intervenció requereix la reducció, quan calgui, d obertures de ventilació de les cobertes que hauria de situar-se entre 50mm² i 1.500mm² de superfície de la coberta. Col locació d aïllament feltre de llana de roca revestit per una cara amb paper Kraft com a barrera de vapor en cara calenta, amb un gruix de 16 cm sobre cel ras nou de 12,5 STD + 60/27 en contacte amb forjat, aconsellat per a zona climàtica de la població. Es contempla la col locació d aïllament i cel rasos en contacte amb l espai de forjat a la franja dels servies i magatzem. - Increment de l aïllament en el terra. (ANNEX 4) Col locació de sostre continu 12,5 impreganada impregnada + 60/27 (cada 400) més feltre de llana de roca de densitat 20 a 25 kg/m3, de 80 mm de gruix, revestit a una cara amb paper Kraft com a barrera de vapor en cara calenta d aïllament tèrmic en forjats en contacte amb l aire exterior, situat en la cara exterior del forjat. Es contempla la col locació d aïllament i cel rasos en forjats en contacte amb l aire exterior, situat en la cara exterior del forjat al túnel de La Fàbrica. - Increment de l aïllament en sala gran. Tancaments de magatzem amb contacte amb la sala gran climatitzada amb envà i sostre de pladur de 15 STD+48(cada 400)+15STD. Tancaments de finestres amb pladur de 12,5 STD. SEPARATA 02: Millora de la part massissa de l envoltant II - Substitució de fusteria metàl lica. Substitució de fusteria metàl lica sense aïllament en zona de locals socials i escola de música, per una fusteria d alumini amb trencament de pont tèrmic i vidre laminat amb càmera d aire (3+3/12/6). SEPARATA 03: Millora de climatització - Instal lació de caldera de Biomassa i sistema de calefacció a la sala gran. Realització de la instal lació d'un sistema de calefacció permanent a la Sala gran del edifici de La Fàbrica, mitjançant l aportació de fluid tèrmic provinent de la xarxa de calor amb caldera de biomassa, d imminent realització, aprofitant que aquesta canonada de distribució passa just per la mateixa sala gran. La instal lació estarà formada per un climatitzador dotat de free-cooling, que incorporarà una bateria de fluid tèrmic, que escalfarà l'aire que serà conduit per un conducte, i distribuït mitjançant difusors en tota la sala gran.(annex 5)

8 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Aquesta nova instal lació de calefacció permanent, anul larà la pràctica actual d instal lar temporalment canons de calor amb cremadors de gasoil portàtils, ja que comporten un risc per les persones i una baixa eficiència energètica. SEPARATA 04: Millora d espais - Realització de forjats a forat d escala sense ús. Realització de dos forjats i enderroc d escala existent en espai adjacent a la sala gran.

9 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses 6.- PRESSUPOSTOS SEPARATA 01 Pressupost d execució material ,89 Despeses general (13%) 2.115,35 Benefici industrial (6%) 976,31 Seguretat i Salut (3%) 488,16 Pressupost d execució per contracte ,70 IVA 21% 4.168,86 Total Pessupost d execució per contracte ,56 SEPARATA 02 Pressupost d execució material 4.820,90 Despeses general (13%) 626,72 Benefici industrial (6%) 289,25 Seguretat i Salut (3%) 144,63 Pressupost d execució per contracte 5.881,50 IVA 21% 1.235,11 Total Pessupost d execució per contracte 7.116,61 SEPARATA 03 Pressupost d execució material ,35 Despeses general (13%) 4.404,71 Benefici industrial (6%) 2.032,94 Seguretat i Salut (3%) 1.016,47 Pressupost d execució per contracte ,47 IVA 21% 8.680,66 Total Pessupost d execució per contracte ,13

10 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses SEPARATA 04 Pressupost d execució material ,86 Despeses general (13%) 2.384,44 Benefici industrial (6%) 1.100,51 Seguretat i Salut (3%) 550,26 Pressupost d execució per contracte ,07 IVA 21% 4.699,18 Total Pessupost d execució per contracte ,26 TOTAL PRESSUPOST DEL PROJECTE ,55 Vacarisses, desembre de 2014 L Arquitecte Tècnic Municipal Josep Lluís Murcia i Torrecillas

11 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses ANNEX 1: ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

12 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses INDEX 1 DADES DE L'OBRA 2 DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT 3 COMPLIMENT DEL R.D. 1627/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ 4 PLEC CONDICIONS

13 1 DADES DE L'OBRA Emplaçament Carretera de la Bauma, 1 2 DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT 7.1 Topografia: L Edifici està a peu pla. 7.2 Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entorn: No existeixen edificis al seu entorn. 7.3 Instal lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades: Existeixen actualment xarxa de subministrament d aigua i xarxa elèctrica. 3 COMPLIMENT DEL R.D. 1627/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ 3.1 INTRODUCCIÓ 3.2 PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUCIÓ DE L'OBRA 3.3 IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS 3.4 MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ 3.5 PRIMERS AUXILIS 3.6 NORMATIVA APLICABLE

14 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses 3.1 INTRODUCCIÓ Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració. Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sotcontractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è). 3.2 PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUCIÓ DE L'OBRA L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats: a) El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja

15 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses b) L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars d) El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors e) La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses f) La recollida dels materials perillosos utilitzats g) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes h) L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball i) La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de l'obra. Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents: 1 L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals: a) Evitar riscos b) Avaluar els riscos que no es puguin evitar c) Combatre els riscos a l'origen d) Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut e) Tenir en compte l'evolució de la tècnica f) Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill g) Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball h) Adoptar mesures que posin per davant la protecció col?lectiva a la individual i) Donar les degudes instruccions als treballadors 2 L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines 3 L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic 4 L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures

16 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses 5 Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal. 3.3 IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...) MITJANS AUXILIARS I MAQUINARIA - Atropellaments, topades amb altres vehicles. - Volcada maquinaria. Atrapament. - Atrapament per o entre parts mòvils - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitjes, grues...) - Riscos derivats del funcionament de grues i plataformes elevadores de persones - Caiguda de la càrrega transportada - Caiguda de material per manipulació o despreniment - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques - Caigudes de persones en alçada - Sobreesforços - Accidents de trànsit en desplaçaments CAMIÓ GRUA - Atropellaments, topades. - Bolcada maquinaria. Atrapament. - Atrapament per o entre parts mòvils - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic - Caiguda de la càrrega transportada

17 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses - Trepitjades sobre objectes - Caiguda de material per manipulació o despreniment - Caigudes des de punts alts - Caigudes al mateix nivell - Electrocució - Soroll CAMIO CISTELLA - Atropellaments, xocs i topades amb altres vehicles. - Bolcada maquinaria. Atrapament. - Trepitjades sobre objectes - Atrapament per o entre parts mòvils o objectes - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic - Caiguda de material des de la cistella - Caiguda de material per manipulació o despreniment - Caigudes d alçada - Contactes eléctrics - Contactes tèrmics - Incendis - Soroll TREBALLS PREVIS - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de materials - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat) PETITS ENDERROCS I RASES - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Cops i atrapaments amb maquinaria - Riscos maquinaria de moviemnt de terres - Atropellaments - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Fallida de l'estructura

18 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses - Sobre esforços per postures incorrectes - Acumulació de runes MUNTATGE/RETIRADA DE SUPORTS, COLUMNES, BÀCULS, QUADRES, ETC... - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Generació excessiva de pols - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat) - Riscos derivats de la pujada i recepció dels materials - Caiguda de suports, columnes, bàculs per despreniment o manipulació RAM DE PALETA - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat) INSTAL LACIONS ELECTRIQUES I ENLLUMENAT PÜBLIC - Talls - Caiguda alçada - Caigudes mateix nivell - Cops i atrapaments - Riscos maquinaria elevació - Contactes elèctrics directes/indirectes - Projeccions - Atrapaments - Incendis - Sobreesforços - Soroll

19 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses - Contactes tèrmics - Caiguda objectes per manipulació INSTAL LACIONS EN GENERAL - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Emanacions de gasos en obertures de pous morts - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobresforços per postures incorrectes - Caigudes de pals i antenes RELACIÓ NO EXHAUSTIVA DELS TREBALLS QUE IMPLIQUEN RISCOS ESPECIALS (Annex II del R.D.1627/1997) 1 Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball 2 Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible 3 Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades 4 Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió 5 Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió 6 Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis 7 Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic 8 Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit 9 Treballs que impliquin l'ús d'explosius 10 Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats. 3.4 MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ Com a criteri general primaran les proteccions col lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).

20 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses MESURES DE PROTECCIÓ COL LECTIVA - Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra - Senyalització de les zones de perill - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors - Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal lacions existents - Els elements de les Instal lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants - Fonamentació correcta de la maquinària d'obra - Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes) - Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases - Utilització de paviments antilliscants. - Col locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col locació de xarxat en forats horitzontals - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) - Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal lades - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides - Col locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes MESURES DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules - Utilització de calçat de seguretat - Utilització de casc homologat - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria - Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades - Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos - Utilització de mandils

21 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire MESURES DE PROTECCIÓ A TERCERS - Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. - Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes) - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) 3.5 PRIMERS AUXILIS Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats. 3.6 NORMATIVA APLICABLE. RELACIÓ DE NORMES I REGLAMENTS APLICABLES - Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92) Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de construcción temporales o móviles - RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97) Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcción Transposició de la Directiva 92/57/CEE Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificació i obres públiques - Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95) Prevención de riesgos laborales Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions: - RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97) Reglamento de los Servicios de Prevención

22 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses - RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo - RD 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo En el capítol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971) - RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores - RD 488/97 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización - RD 664/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo - RD 665/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo - RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual - RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971) - O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción Modificacions: de 1953 (BOE: 22/12/53) O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956 O. de 10 de diciembre - O. de 31 de enero de Andamios: Cap. VII, art. 66º a 74º (BOE: 03/02/40) Reglamento general sobre Seguridad e Higiene

23 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses - O. de 28 de agosto de Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámica Correció d'errades: BOE: 17/10/70 - O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86) Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el estudio de Seguridad e Higiene Correcció d'errades: BOE: 31/10/86 - O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87) Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para su cumplimiento y tramitación - O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87) Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado - O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) Reglamento de aparatos elevadores para obras Modificació: O. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81) - O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) Intrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de elevación y Manutención referente a grúas-torre desmontables para obras Modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90) - O. de 31 de octubre de 1984 (BOE: 07/11/84) Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto - O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87) Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto - RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89) Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo - O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71) Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo Correcció d'errades: BOE: 06/04/71 Modificació: BOE: 02/11/89 Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997

24 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses - O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98) S'aprova el model de Llibre d'incidències en obres de construcció - Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos medios de protección personal de trabajadores - R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metálicos - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores Modificació: BOE: 24/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de electricidad Modificació: BOE: 25/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad contra riesgos mecánicos Modificació: BOE: 27/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de maniobras Modificació: BOE: 28/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección personal de vias respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales Modificació: BOE: 29/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros mecánicos Modificació: BOE: 30/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes Modificació: BOE: 31/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco Modificació: BOE: 01/11/75 - Normativa d'àmbit local (ordenances municipals) 4 PLEC DE CONDICIONS 4.1 DISPOSICIONS LEGALS D'APLICACIÓ És obligatori el compliment de les disposicions contingudes a: - Estatut dels Treballadors (Llei 8/80, de ) (BOE, de ). - Ordenança general de seguretat i higiene en el treball. (OM, de ), (BOE, de ). - Pla nacional de seguretat i higiene en el treball (OM, de ), (BOE, de l' ). - Ordenança del treball de la Indústria siderometal lúrgica (OM, de ), (BOE, de ).

25 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses - Homologació d'equips de protecció individual per a treballadors (OM, de ), (BOE, de ), (Successives normes MT., 1 a 29). - Reglament d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses (Decret 2441/61), (BOE, de ). Modificació del Reglament (Decret 3494/64) (BOE, de ). - Ordenança de treball de la indústria de la construcció, vidre i ceràmica (OM, de ), (BOE, de ). Rectificació de l'ordenança (BOE, de ). Modificació de l'ordenança de (BOE, de ). - Prohibició de la manipulació de sacs de més de 80 kg. (OM, de ), (BOE, de ). - Reglament electrotècnic per a baixa tensió i instruccions tècniques complementàries. (Decret 2413/ ), (BOE, de ). - Reglament de línies aèries d'alta tensió (OM, de ). - Normes per a senyalització d'obres a les carreteres. (OM, de ), ( BOE, de ). - Norma de carreteres 8.3-I.C. Senyalització d'obres. Normes per a senyalització, balisament, defensa, neteja i terminació d'obres. (OM de ). - Rètols a les obres (OM de ), (BOE de ). - Senyalització de seguretat als centres de treball. (RD de 1403/86), (BOE de ). - Llei de prevenció de riscos laborals (Llei 31/95 de ), (BOE de ). - Reglament dels serveis de prevenció. (RD 39/1997 de ), (BOE de ). - Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció (RD 1627/1997 de ), (BOE de ). - Conveni col lectiu provincial de la construcció. 4.2 PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT Quan s'esdevingui algun accident en que es necessiti assistència facultativa, encara que sigui lleu i l'assistència mèdica es redueixi a una primera cura, el cap d'obra de la contracta principal realitzarà una investigació tècnica de les causes de tipus humà i de condicions de treball que han possibilitat l'accident. A més dels tràmits establerts oficialment, l'empresa passarà un informe a la direcció facultativa de l'obra, on s'especificarà: - Nom de l'accidentat; categoria professional; empresa per a la qual treballa. - Hora, dia i lloc de l'accident; descripció de l'accident; causes de tipus personal. - Causes de tipus tècnic; mesures preventives per evitar que es repeteixi. - Dates límits de realització de les mesures preventives. Aquest informe es passarà a la direcció facultativa i al coordinador de seguretat en fase d execució el dia següent al de l'accident com a molt tard. La direcció facultativa i el coordinador de seguretat podran aprovar l'informe o exigir l'adopció de mesures complementàries no indicades a l'informe.

26 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Per a qualsevol modificació futura en el pla de seguretat i salut que fos necessari realitzar, caldrà aconseguir prèviament l'aprovació del coordinador de seguretat i de la direcció facultativa. El compliment de les prescripcions generals de seguretat no va en detriment de la subjecció a les ordenances i reglaments administratius de dret positiu i rang superior, ni eximeix de complir-les. El contractista controlarà els accessos a l'obra de manera que tant sols les persones autoritzades i amb les proteccions personals que són obligades puguin accedir a l'obra. L'accés estarà tancat, amb avisadors o timbre, o vigilat permanentment quan s'obri. El contratista serà responsable del manteniment en condicions reglamentàries i de l'eficàcia preventiva de les proteccions col lectives i dels resguards de les instal lacions provisionals, així com de les màquines i vehicles de treball. El contractista portarà el control d'entrega dels equips de protecció individual (EPI) de la totalitat del personal que intervé a l'obra. En els casos que no hi hagi norma d'homologació oficial, seran de qualitat adequada a les prestacions respectives. El contractista portarà el control de les revisions de manteniment preventiu i les de manteniment correctiu (avaries i reparacions) de la maquinària d'obra. Tot el personal, incloent-hi les visites, la direcció facultativa, etc., usarà per circular per l'obra el casc de seguretat. La maquinària de l'obra disposarà de les proteccions i dels resguards originals de fàbrica, o bé les adaptacions millorades amb l'aval d'un tècnic responsable que en garanteixi l'operativitat funcional preventiva. Tota la maquinària elèctrica que s'usi a l'obra tindrà connectades les carcasses dels motors i els xassís metàl lics a terra, per la qual cosa s'instal laran les piquetes de terra necessàries. Les connexions i les desconnexions elèctriques a màquines o instal lacions les farà sempre l'electricista de l'obra. Queda expressament prohibit efectuar el manteniment o el greixat de les màquines en funcionament. 4.3 CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ Tots els equips de protecció individual (EPI) i sistemes de protecció col lectiva (SPC) tindran fixat un període de vida útil. Quan, per circumstàncies de treball, es produeixi un deteriorament més ràpid d'una determinada peça o equip, aquesta es reposarà, independentment de la durada prevista o de la data de lliurament.

27 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més joc o toleràncies de les admeses pel fabricant, seran reposades immediatament. L'ús d'una peça o d'un equip de protecció mai no representarà un risc per si mateix. 4.4 EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) Es descriu, en aquest apartat, la indumentària per a protecció personal que es fa servir més i amb més freqüència en un centre de treball del ram de la construcció, en funció dels riscos més corrents a què estan exposats els treballadors d'aquest sector. CASC: El casc ha de ser d'ús personal i obligat en les obres de construcció. Ha d'estar homologat d'acord amb la norma tècnica reglamentària MT-1, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 312 de Les característiques principals són: - Classe N: es pot fer servir en treballs amb riscos elèctrics a tensions inferiors o iguals a V. - Pes: no ha d'ultrapassar els 450 g. Els que hagin sofert impactes violents o que tinguin més de quatre anys, encara que no hagin estat utilitzats han de ser substituïts per uns altres de nous. En casos extrems, els podran utilitzar diferents treballadors, sempre que se'n canviïn les peces interiors en contacte amb el cap. CALÇAT DE SEGURETAT: Atès que els treballadors del ram de la construcció estan sotmesos al risc d'accidents mecànics, i que hi ha la possibilitat de perforació de les soles per claus, és obligat l'ús de calçat de seguretat (botes) homologat d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-5, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 37 de Les característiques principals són: - Classe: calçat amb puntera (la plantilla serà opcional en funció del risc de punció plantar). - Pes: no ha d'ultrapassar els 800 g. Quan calgui treballar en terrenys humits o es puguin rebre esquitxades d'aigua o de morter, les botes han de ser de goma. Norma tècnica reglamentària MT-27, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 305 de , classe E. GUANTS:

28 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Per tal d'evitar agressions a les mans dels treballadors (dermatosis, talls, esgarrapades, picadures, etc.), cal fer servir guants. Poden ser de diferents materials, com ara: - cotó o punt: feines lleugeres - cuir: manipulació en general - làtex rugós: manipulació de peces que tallin - lona: manipulació de fustes Per a la protecció contra els agressius químics, han d'estar homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-11, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 158 de Per a feines en les quals pugui haver-hi el risc d'electrocució, cal fer servir guants homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-4, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 211 de CINTURONS DE SEGURETAT: Quan es treballa en un lloc alt i hi hagi perill de caigudes eventuals, és preceptiu l'ús de cinturons de seguretat homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-13, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 210 de Les característiques principals són: - Classe A: cinturó de subjecció. S'ha de fer servir quan el treballador no s'hagi de desplaçar o quan els seus desplaçaments siguin limitats. L'element amarrador ha d'estar sempre tibant per impedir la caiguda lliure. PROTECTORS AUDITIUS: Quan els treballadors estiguin en un lloc o àrea de treball amb un nivell de soroll superior als 80 db (A), és obligatori l'ús de protectors auditius, que sempre seran d'ús individual. Aquests protectors han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentaria MT-2, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 209 de PROTECTORS DE LA VISTA: Quan els treballadors estiguin exposats a projecció de partícules, pols o fum, esquitxades de líquids i radiacions perilloses o enlluernades, hauran de protegir-se la vista amb ulleres de seguretat i/o pantalles. Les ulleres i oculars de protecció antiimpactes han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-16, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 196 de , i MT-17, Resolució de la DG de Treball de , BOE de

29 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses ROBA DE TREBALL: Els treballadors de la construcció han de fer servir roba de treball, preferiblement del tipus granota, facilitada per l'empresa en les condicions fixades en el conveni col lectiu provincial. La roba ha de ser de teixit lleuger i flexible, ajustada al cos, sense elements addicionals (bocamànigues, gires, etc.) i fàcil de netejar. En el cas d'haver de treballar sota la pluja o en condicions d humitat similars, se'ls entregarà roba impermeable. 4.5 SISTEMES DE PROTECCIONS COL LECTIVES (SPC) Es descriu en aquest apartat les proteccions de caràcter col lectiu, que tenen com a funció principal fer de pantalla entre el focus de possible agressió i la persona o objecte a protegir. TANQUES AUTÒNOMES DE LIMITACIÓ I PROTECCIÓ: Tindran com a mínim 100 cm d'alçària, i seran construïdes a base de tubs metàl lics. La tanca ha de ser estable i no s'ha de poder moure ni tombar. BARANES: Les baranes envoltaran els forats verticals amb perill de caigudes de més de 2 metres. Hauran de tenir la resistència suficient (150 kg/ml) per garantir la retenció de persones o objectes, i una alçària mínima de protecció de 90 cm, llistó intermedi i entornpeu. CABLES DE SUBJECCIÓ DE CINTURÓ DE SEGURETAT (ANCORATGES): Tindran la resistència suficient per suportar els esforços a què puguin ser sotmesos d'acord amb la seva funció protectora. ESCALES DE MÀ: Hauran d'anar proveïdes de sabates antilliscants. No es faran servir simultàniament per dues persones. La longitud depassarà en 1 metre el punt superior de desembarcament. Tindran un ancoratge perfectament resistent a la seva part superior per tal d'evitar moviments. Tant la pujada com la baixada per l escala de mà es farà sempre de cara a l'escala. 4.6 SERVEIS DE PREVENCIÓ SERVEI TÈCNIC DE SEGURETAT I SALUT: El contractista principal disposarà d'assessorament tècnic en seguretat i salut, propi o extern.

30 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses SERVEI MÈDIC: Els contractistes d'aquesta obra disposaran d'un servei mèdic d'empresa, propi o mancomunat. Tot el personal de nou ingrés a la contracta, encara que sigui eventual o autònom, haurà de passar el reconeixement mèdic prelaboral obligat. Són també obligades les revisions mèdiques anuals dels treballadors ja contractats. 4.7 COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT Es constituirà el Comitè de Seguretat i Salut quan calgui, segons la legislació vigent i allò que disposa el conveni col lectiu provincial del sector. Es nomenarà per escrit socorrista el treballador voluntari que tingui capacitat i coneixements acreditats de primers auxilis, amb el vistiplau del servei mèdic. És interessant que participi en el Comitè de Seguretat i Salut. El socorrista revisarà mensualment la farmaciola, i reposarà immediatament el que s'hagi consumit. 4.8 INSTAL LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT Les instal lacions provisionals d'obra s'adaptaran, pel que fa a elements, dimensions i característiques, al que preveuen a l'especificat els articles 44 de l'ordenança general de seguretat i higiene, i 335,336 i 337 de l'ordenança laboral de la construcció, vidre i ceràmica. 4.9 CONDICIONS ECONÒMIQUES El control econòmic de les partides que integren el pressupost de l estudi bàsic de seguretat i salut que siguin abonables al contractista principal, serà idèntic al que s'apliqui a l'estat d'amidaments del projecte d'execució COORDINADOR DE SEGURETAT El promotor ha de designar un coordinador de seguretat en la fase d'execució de les obres per a que asumeixi les funcions que el RD 1627/1997, es defineixen PLA DE SEGURETAT I SALUT El contractista principal està obligat a redactar un pla de seguretat i salut abans de l inici de l'obra, en què s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin, adaptant aquest Estudi bàsic de seguretat i salut als seus mitjans i mètodes d'execució. Aquest pla de seguretat i salut es farà arribar als interessats, segons estableix el Reial decret 1627/97, amb la finalitat que puguin presentar els suggeriments i les alternatives que els semblin oportuns, i puguin procedir al compliment de l'acta d'aprovació visada col legialment pel col legi professional corresponent.

31 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de resultes de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de l'execució de l'obra o bé per variacions en el projecte d'execució que ha servit de base per elaborar aquest estudi bàsic de seguretat i salut, requerirà l'aprovació del tècnic autor de l'estudi bàsic de seguretat i salut, així com del coordinador en matèria de seguretat en la fase d'execució d'obres LLIBRE D'INCIDÈNCIES A l'obra hi haurà un llibre d incidències facilitat per la direcció facultativa, que haurà d'estar en poder del contractista o representant legal o del coordinador de seguretat en fase d execució, i a disposició de la direcció facultativa, l'autoritat laboral o el representant dels treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes perquè el coordinador o, si no cal coordinador, la direcció facultativa notifiqui a la Inspecció de treball a Barcelona, Travessera de Gràcia, dins del termini de 24 hores. Vacarisses, desembre 2014 L Arquitecte Tècnic Municipal Josep Lluís Murcia i Torrecillas

32 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses ANNEX 2: CERTIFICACIÓ D'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE L'EDIFICI

33 CERTIFICADO DE EFICIENCIA ENERG TICA DE EDIFICIOS EXISTENTES IDENTIFICACI N DEL EDIFICIO O DE LA PARTE QUE SE CERTIFICA: Nombre del edificio EDIFICI LA FABRICA DE VACARISSES Direcci n Ctra. de la Bauma, 1 - Vacarisses Municipio Manresa C digo Postal Provincia Barcelona Comunidad Aut noma Catalu a Zona climƒtica C1 A o construcci n 1900 Normativa vigente rehabilitaci n) (construcci n / NBE-CT-79 Referencia/s catastral/es DG0096N0001PI Tipo de edificio o parte del edificio que se certifica: Vivienda ƒ Terciario Unifamiliar Edificio completo Bloque ƒ Local Bloque completo Vivienda individual DATOS DEL T CNICO CERTIFICADOR: Nombre y Apellidos ENRIC MASANA BOTELLA NIF V Raz n social SUMMA, SERVICIOS DE INGENIER A Y CONSULTORES, S.A CIF A Domicilio PG PERE III,NUM Municipio MANRESA C digo Postal Provincia Barcelona Comunidad Aut noma Catalu a emasana@summa-eng.com Titulaci n habilitante seg n normativa vigente ARQUITECTO Procedimiento reconocido de calificaci n energ tica utilizado y versi n: CE X v1.1 CALIFICACI N ENERG TICA OBTENIDA: CALIFICACI N ENERG TICA GLOBAL EMISIONES DE DI XIDO DE CARBONO [kgco/mˆ a o] < 20.0 A B C D E F 99.9 G E El t cnico certificador abajo firmante certifica que ha realizado la calificaci n energ tica del edificio o de la parte que se certifica de acuerdo con el procedimiento establecido por la normativa vigente y que son ciertos los datos que figuran en el presente documento, y sus anexos: Fecha: 13/3/2014 Firma del t cnico certificador Anexo I. Descripci n de las caracter sticas energ ticas del edificio. Anexo II. Calificaci n energ tica del edificio. Anexo III. Recomendaciones para la mejora de la eficiencia energ tica. Anexo IV. Pruebas, comprobaciones e inspecciones realizadas por el t cnico certificador. Registro del ˆrgano Territorial Competente: Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI P gina 1 de 9

34 ANEXO I DESCRIPCI N DE LAS CARACTER STICAS ENERG TICAS DEL EDIFICIO En este apartado se describen las caracter sticas energ ticas del edificio, envolvente t rmica, instalaciones, condiciones de funcionamiento y ocupaci n y dem s datos utilizados para obtener la calificaci n energ tica del edificio. 1. SUPERFICIE, IMAGEN Y SITUACI N Superficie habitable [mˆ] Imagen del edificio Plano de situaci n 2. ENVOLVENTE T RMICA Cerramientos opacos Nombre Tipo Superficie Transmitancia [mˆ] [W/mˆŠK] Modo de obtenci n AUX-COBERTA PLANA Cubierta Estimado SALA-MUR EST Fachada Estimado SALA-MUR NORD Fachada Estimado SALA-MUR SUD Fachada Estimado AUX-MUR SUD Fachada Estimado AUX-MUR OEST Fachada Estimado AUX-MUR-NORD Fachada Estimado COS2-MUR-NORD Fachada Estimado COS2-MUR-SUD Fachada Estimado COS2-MUR-OEST Fachada Estimado COS2-MUR-EST Fachada Estimado COS1V-MUR EST Fachada Estimado COS1EM-MUR-SUD Fachada Estimado COS1SOCIAL-MUR EST Fachada Estimado COS1SOCIAL-MUR-NORD Fachada Estimado SALA -MUR A MAGATZEM SUD Partici n Interior Por defecto SALA -MUR A ESCALA OEST Partici n Interior Por defecto AUX-MUR A ESCALA Partici n Interior Por defecto COS2-MONTACARREGUES Partici n Interior Por defecto COS2-A MAGATZ.BRIGADA Partici n Interior Por defecto AUX-NH SUP.TRASTER Partici n Interior Por defecto COS-V-MONTACARREGUES Partici n Interior Por defecto SALA-CELRAS Partici n Interior Estimado COS2-CELRAS Partici n Interior Estimado Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI P gina 2 de 9

35 Nombre Tipo Superficie Transmitancia [mˆ] [W/mˆŠK] Modo de obtenci n COS1-LS CELRAS Partici n Interior Estimado SALA-SOLERA Suelo Por defecto AUX-SOLERA Suelo Por defecto COS 1 TERRA Suelo Estimado Huecos y lucernarios Nombre Tipo Superficie Transmitancia [mˆ] [W/mˆŠK] Factor solar Modo de obtenci n. Transmitancia Modo de obtenci n. Factor solar SALA S EST Hueco Conocido Conocido SALA P EST Hueco Estimado Estimado SALA S NORD Hueco Conocido Conocido SALA P NORD Hueco Estimado Estimado SALA S SUD Hueco Conocido Conocido AUX S SUD Hueco Conocido Conocido AUX S OEST Hueco Conocido Conocido AUX S NORD Hueco Conocido Conocido AUX P NORD Hueco Estimado Estimado COS2 S2 NORD Hueco Estimado Estimado COS2 S NORD Hueco Estimado Estimado COS2 RAFEC SUD Hueco Estimado Estimado COS2 S SUD Hueco Estimado Estimado COS2 RAFEC OEST Hueco Estimado Estimado COS2 S OEST Hueco Estimado Estimado COS1V-P EST Hueco Conocido Conocido COS1EM SUD Hueco Conocido Conocido COS1SOCIAL-P EST Hueco Conocido Conocido COS1SOCIAL NORD Hueco Estimado Estimado 3. INSTALACIONES T RMICAS Generadores de calefacci n Nombre Tipo Potencia nominal [kw] Rendimiento [%] Tipo de Energ a Modo de obtenci n CALDERA GASOIL Caldera Est ndar Gas leo-c Estimado COS1_ CALOR COS2_ CALOR BOMBAS BOMBAS Generadores de refrigeraci n Bomba de Calor Electricidad Estimado Bomba de Calor Electricidad Estimado Nombre Tipo Potencia nominal [kw] COS1_ BOMBAS CALOR COS2_ CALOR BOMBAS Rendimiento [%] Tipo de Energ a Modo de obtenci n Bomba de Calor Electricidad Estimado Bomba de Calor Electricidad Estimado Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI P gina 3 de 9

36 Instalaciones de Agua Caliente Sanitaria Nombre Tipo Potencia nominal [kw] Rendimiento [%] Tipo de Energ a Modo de obtenci n 4. INSTALACI N DE ILUMINACI N (s lo edificios terciarios) Espacio Potencia instalada [W/mˆ] VEEI [W/mˆŠ100lux] Iluminaci n media [lux] Modo de obtenci n SALA Estimado COS Estimado COS Estimado 5. CONDICIONES DE FUNCIONAMIENTO Y OCUPACI N (s lo edificios terciarios) Espacio Superficie [mˆ] Perfil de uso Edificio Intensidad Media - 8h Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI P gina 4 de 9

37 ANEXO II CALIFICACI N ENERG TICA DEL EDIFICIO Zona climƒtica C1 Uso Intensidad Media - 8h 1. CALIFICACI N ENERG TICA DEL EDIFICIO INDICADOR GLOBAL INDICADORES PARCIALES < 20.0 A CALEFACCI N ACS B G A C Emisiones calefacci n Emisiones ACS D [kgco/m a o] [kgco/m a o] E E F REFRIGERACI N ILUMINACI N 99.9 G G C Emisiones globales [kgco/m a o] Emisiones refrigeraci n [kgco/m a o] Emisiones iluminaci n [kgco/m a o] La calificaci n global del edificio se expresa en t rminos de di xido de carbono liberado a la atm sfera como consecuencia del consumo energ tico del mismo. 2. CALIFICACI N PARCIAL DE LA DEMANDA ENERG TICA DE CALEFACCI N Y REFRIGERACI N La demanda energ tica de calefacci n y refrigeraci n es la energ a necesaria para mantener las condiciones internas de confort del edificio. DEMANDA DE CALEFACCI N DEMANDA DE REFRIGERACI N < 13.2 A B < -0.1 A B C C D D E E F F G G 1.6 G 4.47 G Demanda global de calefacci n [kwh/m a o] Demanda global de refrigeraci n [kwh/m a o] CALIFICACI N PARCIAL DEL CONSUMO DE ENERG A PRIMARIA Por energ a primaria se entiende la energ a consumida por el edificio procedente de fuentes renovables y no renovables que no ha sufrido ningšn proceso de conversi n o transformaci n. < 78.1 A B C D E F G INDICADOR GLOBAL E Consumo global de energ a primaria [kwh/m a o] INDICADORES PARCIALES CALEFACCI N ACS 2.66 G 0.0 A Energ a primaria calefacci n [kwh/m a o] Energ a primaria ACS [kwh/m a o] REFRIGERACI N ILUMINACI N 3.63 G 0.73 C Energ a primaria refrigeraci n [kwh/m a o] Energ a primaria iluminaci n [kwh/m a o] Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI P gina 5 de 9

38 ANEXO III RECOMENDACIONES PARA LA MEJORA DE LA EFICIENCIA ENERG TICA ANŒLISIS T CNICO EMISIONES DE DI XIDO DE CARBONO [kgco/mˆ a o] < 20.0 A B B C D E F 99.9 G Emisiones globales [kgco/m a o] DEMANDA DE CALEFACCI N [kwh/mˆ a o] DEMANDA DE REFRIGERACI N [kwh/mˆ a o] < 13.2 A B < -0.1 A B C C D D E E F F G G 1.6 G 4.47 G Demanda global de calefacci n [kwh/m a o] Demanda global de refrigeraci n [kwh/m a o] Indicador Calefacci n Refrigeraci n ACS Iluminaci n Total Demanda [kwh/m a o] G 4.47 G Diferencia con situaci n inicial 0.0 (0.0%) 0.0 (0.0%) Energ a primaria [kwh/m a o] G 5.83 G 0.00 A C E Diferencia con situaci n inicial 43.2 (19.7%) 0.0 (0.0%) 0.0 (0.0%) 0.0 (0.0%) 43.2 (14.1%) Emisiones de CO [kgco/m a o] 0.00 A 1.45 G 0.00 A C B Diferencia con situaci n inicial 56.6 (100.0%) 0.0 (0.0%) 0.0 (0.0%) 0.0 (0.1%) 56.6 (72.4%) Nota: Los indicadores energ ticos anteriores est n calculados en base a coeficientes est ndar de operaci n y funcionamiento del edificio, por lo que solo son v lidos a efectos de su calificaci n energ tica. Para el an lisis econ mico de las medidas de ahorro y eficiencia energ tica, el t cnico certificador deber utilizar las condiciones reales y datos hist ricos de consumo del edificio. DESCRIPCI N DE MEDIDA DE MEJORA Conjunto de medidas de mejora: 1_CALDERA BIOMASA EDIFICI COMPLET Listado de medidas de mejora que forman parte del conjunto: - Mejora de las instalaciones Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI P gina 6 de 9

39 EMISIONES DE DI XIDO DE CARBONO [kgco/mˆ a o] < 20.0 A B C D E E F 99.9 G Emisiones globales [kgco/m a o] DEMANDA DE CALEFACCI N [kwh/mˆ a o] DEMANDA DE REFRIGERACI N [kwh/mˆ a o] < 13.2 A B < -0.1 A B C C D D E E F F G G 1.6 G 4.08 G Demanda global de calefacci n [kwh/m a o] Demanda global de refrigeraci n [kwh/m a o] ANŒLISIS T CNICO Indicador Calefacci n Refrigeraci n ACS Iluminaci n Total Demanda [kwh/m a o] G 4.08 G Diferencia con situaci n inicial 3.7 (2.5%) 0.4 (8.7%) Energ a primaria [kwh/m a o] G 5.32 G 0.00 A C E Diferencia con situaci n inicial 5.5 (2.5%) 0.5 (8.8%) 0.0 (0.0%) 0.0 (0.0%) 6.0 (2.0%) Emisiones de CO [kgco/m a o] G 1.32 G 0.00 A C E Diferencia con situaci n inicial 1.4 (2.5%) 0.1 (9.0%) 0.0 (0.0%) 0.0 (0.1%) 1.5 (2.0%) Nota: Los indicadores energ ticos anteriores est n calculados en base a coeficientes est ndar de operaci n y funcionamiento del edificio, por lo que solo son v lidos a efectos de su calificaci n energ tica. Para el an lisis econ mico de las medidas de ahorro y eficiencia energ tica, el t cnico certificador deber utilizar las condiciones reales y datos hist ricos de consumo del edificio. DESCRIPCI N DE MEDIDA DE MEJORA Conjunto de medidas de mejora: 3-SUBSTITUCI DE FUSTERIES Listado de medidas de mejora que forman parte del conjunto: - Sustituci n de ventanas Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI P gina 7 de 9

40 EMISIONES DE DI XIDO DE CARBONO [kgco/mˆ a o] < 18.4 A B C D D E F 91.8 G Emisiones globales [kgco/m a o] DEMANDA DE CALEFACCI N [kwh/mˆ a o] DEMANDA DE REFRIGERACI N [kwh/mˆ a o] < 13.9 A B < -0.0 A B C C D D E E F F F G 1.4 G 4.41 G Demanda global de calefacci n [kwh/m a o] Demanda global de refrigeraci n [kwh/m a o] ANŒLISIS T CNICO Indicador Calefacci n Refrigeraci n ACS Iluminaci n Total Demanda [kwh/m a o] F 4.41 G Diferencia con situaci n inicial 43.7 (29.8%) 0.1 (1.3%) Energ a primaria [kwh/m a o] F 5.76 G 0.00 A C D Diferencia con situaci n inicial 65.3 (29.8%) 0.1 (1.2%) 0.0 (0.0%) 16.5 (20.3%) 81.9 (26.7%) Emisiones de CO [kgco/m a o] F 1.43 G 0.00 A C D Diferencia con situaci n inicial 16.9 (29.8%) 0.0 (1.4%) 0.0 (0.0%) 4.1 (20.4%) 21.0 (26.8%) Nota: Los indicadores energ ticos anteriores est n calculados en base a coeficientes est ndar de operaci n y funcionamiento del edificio, por lo que solo son v lidos a efectos de su calificaci n energ tica. Para el an lisis econ mico de las medidas de ahorro y eficiencia energ tica, el t cnico certificador deber utilizar las condiciones reales y datos hist ricos de consumo del edificio. DESCRIPCI N DE MEDIDA DE MEJORA Conjunto de medidas de 2_MilloraAillament_FABRICA-DEFINITIU-celras.cex mejora cargado desde archivo: Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI P gina 8 de 9

41 ANEXO IV PRUEBAS, COMPROBACIONES E INSPECCIONES REALIZADAS POR EL T CNICO CERTIFICADOR Se describen a continuaci n las pruebas, comprobaciones e inspecciones llevadas a cabo por el t cnico certificador durante el proceso de toma de datos y de calificaci n de la eficiencia energ tica del edificio, con la finalidad de establecer la conformidad de la informaci n de partida contenida en el certificado de eficiencia energ tica. - COMENTARIOS DEL T CNICO CERTIFICADOR Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI P gina 9 de 9

42 EDIFICI LA FÀBRICA DE VACARISSES INSTAL LACIÓ DE NOVA CALDERA DE BIOMASSA PER A LOCAL SOCIAL I SALA POLIVALENT. MILLORA DE L'ENVOLTANT. AÏLLAMENT DE COBERTA I TERRA EN CONTACTE AMB AIRE EXTERIOR SUBSTITUCIÓ DE FUSTERIES Increment de l'aïllament en la coberta CO LOCACIÓ D'AILLAMENT SOBRE EL CELRAS EN CONTACTE AMB ESPAI SOTA COBERTA, AMB FELTRE DE LLANA DE ROCA REVESTIT PER UNA CARA AMB PAPER KRAFT COM A BARRERA DE VAPOR EN CARA CALENTA. AMB UN GRUIX DE 14CM ACONSELLAT PER A LA ZONA CLIMÀTICA DE LA POBLACIÓ, AMB UNA TRANSMITÀNCIA U:0,303 W/M2K. ES CONTEMPLA LA COL LOCACIÓ D'AÏLLAMENT EN CELRASOS EN CONTACTE AMB L'ESPAI SOTA COBERTA, SALA SALA POLIVALENT I LOCAL SOCIAL. AQUESTA INTERVENCIÓ REQUEREIX LA REDUCCIÓ, QUAN CALGUI, D'OBERTURES DE VENTILACIÓ DE LES COBERTES QUE HAURIA DE SITUAR-SE ENTRE 500MM2 I 1500MM2 PER M2 DE SUPERFÍCIE DE LA COBERTA. VIDA ÚITL 30 ANYS COST DE LA MESURA: (1500M2 COBERTA) (S'INCLOU EL COST DE L'AILLAMENT SOTA FORJAT AMB CELRAS) ANYS D'AMORTITZACIÓ SIMPLE (ANÀLISIS FACTURES) 7,5 ANYS, VAN (FACTURES) Increment de l'aïllament en el terra COL LOCACIÓ D'AILLAMENT TÈRMIC EN FORJATS EN CONTACTE AMB L'AIRE EXTERIOR, SITUAT EN LA CARA EXTERIOR DEL FORJAT. AÏLLAMENT DE POLIURETÀ PROJECTAT DE 60MM DE GRUIX O PANELL DE LLANA DE ROCA RÍGID O SEMIRÍGID DE 60MM DE GRUIX, AMB UNA R MÍNIMA DE 1,5M2K/W. LA SOLUCIÓ S'HAURIA DE COMPLETAR AMB LA COL LOCACIÓ D'UN CELRAS INFERIOR PER A PROTEGIR L'AÏLLAMENT.

43 Substitució de finestres per d'altres més eficients SUBSTITUCIÓ DE TOTS ELS TANCAMENTS DE LES OBERTURES DE FAÇANA. MANTENINT LES PROTECCIONS SOLARS EXISTENTS. -FUSTERIA ALUMINI AMB TRENCAMENT DE PONT TÈRMIC AMB UNA TRANSMITÀNCIA U:4W/M2K. -VIDRE AMB CAMBRA D'AIRE AMB UNA TRANSMITÀNCIA U:2,8W/M2K. VIDA ÚITL 40 ANYS COST DE LA MESURA: ANYS D'AMORTITZACIÓ SIMPLE (ANÀLISIS FACTURES) 43.8 ANYS, VAN (FACTURES) Substitució de caldera de combustió per caldera de biomassa APLICACIÓ DE LA PROPOSTA D'INSTAL LACIÓ D'UNA XARXA DE CALOR AMB BIOMASSA CONJUNTA PER A DIFERENTS EQUIPAMENTS MUNICIPALS, AJUNTAMENT, ESCOLA PAU CASALS, ESCOLA BRESSOL "EL CUC" I EDIFICI LA FÀBRICA. LA POTEÈNCIA TÈRMICA TOTAL ÉS DE 320KW, GENERATS PER UNA CALDERA BIOMASSA APTE PER A ESTELLA FORESTAL I D'ALT RENDIMENT, AMB FUNCIONAMENT 100% AUTOMÀTIC. LA POTÈNCIA PREVISTA DE FUNCIONAMENT PER A COBRIR LA DEMANDA CALORÍFICA A L'EDIFICI DE LA FÀBRICA ÉS DE 44KW. EN AQUESTA MILLORA ES CONSIDERA QUE LA XARXA DE BIOMASSA PREVISTA S'ESTÉN PER COBRIR LA DEMANDA DE LA SALA POLIVALENT DE L'EDIFICI DE LA FÀBRICA. AIXÒ POT SER POSSIBLE MANTENINT LA MATEIXA POTÈNCIA PREVISTA JA QUE LA DEMANDA D'ENERGIA DE LA SALA POLIVALENT ÉS BASICAMENT EN CAPS DE SETMANA I EN LA RESTA D'EQUIPAMENTS ÉS ENTRE SETMANA. VIDA ÚITL 20 ANYS COST DE LA MESURA: ANYS D'AMORTITZACIÓ SIMPLE (ANÀLISIS FACTURES) 14.9 ANYS, VAN (FACTURES) 36124,8 Altres (definir) Identificació i característiques del nou equip o instal lació.

44 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses ANNEX 3: PROJECTE EXECUTIU D UNA XARXA DE CALOR AMB BIOMASSA PER A EDIFICIS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS DE VACARISSES

45 Àrea de Territori i Sostenilibilitat Gerència de Serveis de Medi Ambient Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat PROJECTE EXECUTIU D UNA XARXA DE CALOR AMB BIOMASSA PER A EDIFICIS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS DE VACARISSES VACARISSES AJUNTAMENT DE VACARISSES DOC 1: MEMÒRIA + AMIDAMENTS I PRESSUPOST

46 DESEMBRE DE 2013 NÚM. EXP. SAP: 2013/ Dades del client / promotor El client / promotor que ha encarregat el projecte és: DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Edifici del Rellotge, Comte Urgell, Barcelona Tècnic coordinador responsable: Sr. Josep Verdaguer Espaulella Aquest projecte ha estat encarregat per donar servei a les instal lacions municipals de l Ajuntament de Vacarisses, amb les següents dades: AJUNTAMENT DE VACARISSES Pau Casals, Vacarisses Tècnic / Gestor / Coordinador municipal: Sr. Josep Ma. Ortiz Prat Autors del projecte La empresa encarrega per a la realització d aquest projecte ha estat: CVit ENGINYERS, S.L. Passeig Ramon Vall, 32, entresol 1a Navàs CIF: B Tel Fax cvit@cvit.cat I com a tècnic responsable del projecte: Josep Caus Algué Enginyer Tècnic Industrial, núm. col legiat

47 INDEX MEMÒRIA TÈCNICA DESCRIPTIVA 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Consideracions prèvies i Objectiu. 2. DADES GENERALS 2.1. Emplaçament Taula resum estudi. Avís legal: El contingut d aquest estudi només compromet al seu autor i no reflexa necessàriament l opinió de la Unió Europea. Ni la EACI ni la Comissió Europea són responsables de la utilització que es podrà donar a la informació que hi figura. 3. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL LACIÓ 3.1. Esquema de principi Resum projecte Estat actual Resum instal lació existent Consums actuals Característiques demanda actual 3.5. Proposta instal lacions Producció: sitja estella Producció: sala de calderes Producció: caldera biomassa Distribució: conductes hidràulics Distribució: dipòsits d inèrcia Distribució: bombatge Distribució: subestacions d intercanvi de calor Control i gestió Instal lació evacuació d aigües Instal lació fontaneria Instal lació elèctrica Ventilació Protecció contraincendis 3.6. Consum estella i autonomia sitja 3.7. Emissions CO Resum funcionament Xarxa de calor proposada 3.9. Manteniment instal lacions Estudi d amortització econòmica 4. MEMÒRIA DECRIPTIVA OBRA CIVIL 5. AMIDAMENTS I PRESSUPOST ANNEXES 6. ANNEX 1: REPORTATGE FOTOGRAFIC 7. ANNEX 2: SALA CALDERES 8. ANNEX 3: PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

48 8.1. Normativa vigent Locals i zones de risc especial Sala de calderes Espais ocults. Pas d instal lacions a través d elements de compartimentació d incendis Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari Propagació exterior Evacuació d ocupants Instal lacions de protecció contra incendis Intervenció dels bombers Resistència al foc de l estructura 9. ANNEX 4: CÀLCULS Càlcul circuit primari biomassa Càlcul circuit secundari poliesportiu vell Càlcul circuit secundari piscina coberta Càlcul circuit secundari ACS a dipòsit acumulador Càlcul circuit secundari ACS distribució Càlcul intercanviadors de calor a plaques de les subestacions d intercanvi 10. ANNEX 5: MANTENIMENT CALDERA 11. ANNEX 6: MATERIALS 12. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES 13. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT 14. PLÀNOLS

49 MEMÒRIA TÈCNICA DESCRIPTIVA

50 1.- INTRODUCCIÓ 1.1. Consideracions prèvies i Objectiu. L aprofitament de l energia provinent de la biomassa no és la conseqüència de cap innovació tècnica plantejada de manera arbitrària, ja que és necessari disposar de sistemes d energia renovable davant l exhauriment de les energies fòssils i, en segon lloc, és urgent fer front a la degradació ambiental causada per l actual model energètic, fòssil i nuclear. L objectiu d aquest projecte és el de donar la millor solució tècnica, econòmica i energètica al disseny i dimensionat de les noves instal lacions destinades a una xarxa de calor (District Heating DH-) alimentada per biomassa tipus estella forestal, per a cobrir les necessitats tèrmiques dels edificis i equipaments municipals al municipi de Vacarisses. Així la finalitat inicial, i l abast del present projecte és l alimentació dels següents edificis públics i/o de titularitat municipal: Ajuntament La Fàbrica Escola Bressol El Cuc CEIP Pau Casals L actuació contempla la construcció i implantació de la nova sala de calderes i la sitja contenidora de la estella, la distribució hidràulica fins a connectar als diferents circuits dels diferents edificis, la reforma i adequació de les instal lacions actuals i la interconnexió entre les diferents centrals tèrmiques existents als edificis i la nova central tèrmica de biomassa. També es millorarà l eficiència i estalvi de les instal lacions actuant sobre el seu control i gestió. Les instal lacions existents es preveuen mantenir com a instal lacions de producció de reserva a la nova instal lació de producció de biomassa. La matèria combustible està previst, que en un futur, provingui del programa comarcal i/o municipal de neteja forestal o bé de la gestió dels boscos que es pugui fer al propi municipi.

51 2. DADES GENERALS 2.1. Emplaçament L emplaçament de les instal lacions projectades es troben al C/ Pau Casals Carretera de la Bauma (carretera B-121), s/n, Vacarisses Taula resum estudi Nom del projecte PROJECTE EXECUTIU D UNA XARXA DE CALOR AMB BIOMASSA PER A EDIFICIS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS DE VACARISSES Cost estimat en ,23 PEC amb IVA inclòs Programa d implementació (data inici i finalització) 1 Estimació d energia estalviada anualment en eficiència energètica (GWh) Estimació d energia generada anualment amb energies renovables (GWh) Estimació de reducció anual de CO 2eq (t) 0,03127 GWh 0,37584 GWh 101,7 Tn Comentaris 3. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL LACIÓ 3.1. Esquema de principi Ajuntament Sitja Estella Central producció biomassa La Fàbrica Escola Bressol El Cuc CEIP Pau Casals

52 3.2. Resum Projecte El present projecte contempla la instal lació d'una caldera de biomassa amb estella per al subministrament de calor als següents edificis municipals i/o públics situats en el nucli urbà de Vacarisses: Ajuntament: Alimentació de calefacció Potència equips producció actual: 1 caldera de 65 kw funcionament únic. La fàbrica: Alimentació de calefacció Potència equips producció actual: 1 caldera de 144 kw funcionament únic. Escola Bressol: Alimentació de calefacció Alimentació d ACS Potència equips producció actual: 1 caldera calefacció de 81,4 kw 1 caldera d ACS de 20,9 kw + acumulador 300 litres CEIP Pau Casals: Alimentació de calefacció i ACS del CEIP Potència equips producció actual: 1 caldera de 232,6 kw funcionament únic. Hi ha una segona caldera ROCA CPA130 de 151 kw que actualment no està en funcionament (està fora d ús); aquesta caldera es retirarà i en el seu lloc es muntarà l estació d intercanvi de calor corresponent. La nova instal lació substituirà el funcionament de les calderes de gasoil per una única caldera de biomassa (estella forestal). Aquestes instal lacions que són existents es mantindran instal lades i en funcionament per si calgués complementar o alternar el funcionament de la nova instal lació, ja sigui en casos puntuals, o bé per assumir els pics de funcionament esporàdics. Les principals característiques tècniques de la nova instal lació es poden resumir en la següent informació: Contingut del projecte: - Nova caldera de biomassa (estella) - Obra civil (sitja i sala de calderes) - Xarxa de distribució de calor (rases i conductes) - Entrega de calor a les instal lacions existents (estacions d intercanvi de calor) - Control i gestió instal lacions

53 Potència nova caldera de biomassa a instal lar: 320 kw Capacitat neta sitja estella: 96,46 m3 Longitud xarxa de calor: Mides: 5,25m x 5,25m x 3,50m 440 m Impulsió + Retorn Estalvi anual en emissions de CO2: 101,7 Tn CO 2 / any Pressupost per contracte (PEC) amb IVA inclòs: , Estat Actual D acord a informacions facilitades pel propi Ajuntament, es tindrà en compte la realització per part de l Ajuntament de un seguit de mesures correctores i de millora en les instal lacions tèrmiques, a banda d aquest projecte, que farà que juntament amb una correcta gestió dels usos de les instal lacions, faran que els consums de gasoil es redueixin, respecte de les dades facilitades per l Ajuntament, entre un 10 i un 20 %. Ajuntament L edifici és de construcció recent. Les necessitats tèrmiques de l'edifici estan resoltes mitjançant 1 caldera de 65 kw que funciona de forma única, amb gasoil, i que subministra calefacció a l edifici de l Ajuntament.

54 El seu funcionament és a diari, els 7 dies de la setmana. Els seus usos són els següents: Es tindrà en compte un funcionament de 24 h/dia inclosos els cap de setmana (activitat a part de l atenció al públic, ja siguin reunions, plens, juntes de govern, etc.), tenint en compte les diferències en el funcionament de l horari diürn i nocturn entre dilluns i dissabte, i també es tindrà en compte el funcionament concret en diumenges i festius. Els horaris d atenció al públic són els següents: HORARI D'HIVERN: De dilluns a divendres de 8.30 a 14h, i dilluns i dimecres de 16 a 18h. HORARI D'ESTIU (15 de juny a 15 de setembre): De dilluns a divendres de 8.30 a 14h. L actual sala de màquines presenta un bon estat de conservació. La gestió de l edifici i el cost de l energia és a càrrec de l Ajuntament. La Fàbrica L edifici és d antiga construcció, és una antiga fabrica reconvertida a magatzem de la brigada de manteniment per als usos dels serveis municipals. Les necessitats tèrmiques de l'edifici estan resoltes mitjançant 1 caldera de 144 kw que funciona de forma única quan així ho requereixen els circuits interns de l edifici. Funciona amb gasoil, i subministra calefacció als circuits de l edifici de serveis municipals. El seu funcionament és a diari, de dilluns a divendres. Amb els següents usos i necessitats de funcionament: De dilluns a divendres, horari de matí entre les 7h i les 14h, les necessitats tèrmiques de funcionament es preveuen en el 40%. De dilluns a divendres, horari de tarda entre les 14h i les 21h, les necessitats tèrmiques de funcionament es preveuen en el 80%. L actual sala de màquines presenta un bon estat de conservació. La gestió de l edifici i el cost de l energia és a càrrec de l Ajuntament. Escola Bressol El Cuc L edifici és de construcció recent. Les necessitats tèrmiques de l'edifici actualment estan resoltes mitjançant 1 caldera de 81,4 kw que funciona de forma única quan així ho requereixen els circuits interns de l edifici.

55 Les necessitats de producció d ACS, estan resoltes mitjançant 1 caldera de 20,9 kw amb un dipòsit acumulador de 300 litres. Aquesta caldera funciona de forma única quan així ho requereixen els circuits interns de l edifici. Tant la caldera de calefacció com la caldera d ACS funcionen amb gasoil, i subministren ACS als circuits de l escola bressol. El seu funcionament és a diari, de dilluns a divendres. El seu horari de funcionament és el següent: De dilluns a divendres, de 7h a 17h ininterrompudament. L actual sala de màquines presenta un bon estat de conservació. La gestió de l edifici i el cost de l energia és a càrrec de l Ajuntament. CEIP Pau Casals L edifici és de construcció recent. Les necessitats tèrmiques de l'edifici estan resoltes mitjançant 2 calderes, però una d elles està fora d ús i es retirarà per deixar lloc a la instal lació de la subestació d intercanvi de calor. Així es considera només la utilització i funcionament d una sola caldera de 232,6 kw que funciona de forma única quan així ho requereixen els circuits interns de l edifici. Funciona amb gasoil, i subministra calefacció i ACS als circuits de l edifici del CEIP Pau Casals. El seu funcionament és a diari, de dilluns a divendres. Amb els següents usos i necessitats de funcionament: De dilluns a divendres, l horari de funcionament de la calefacció al matí serà entre les 7h i les 14h, i en horari de tarda serà de 14h a 17h. L actual sala de màquines presenta un bon estat de conservació. La gestió de l edifici i el cost de l energia és a càrrec de l Ajuntament Resum instal lació existent La següent relació resumeix la potència total instal lada dels equips de producció actualment (sempre tenint en compte els funcionaments simultanis, i no els alternatius), i el tipus de combustible emprat: Edifici Combustible Potència actual Ajuntament Gasoil 65 kw

56 La Fàbrica Gasoil 144 kw Escola Bressol El Cuc calef. Gasoil 81,4 kw Escola Bressol El Cuc ACS Gasoil 20,9 kw CEIP Pau Casals Gasoil 232,6 kw POTÈNCIA TOTAL INSTAL LADA SIMULTÀNIA 543,9 kw Consums actuals La taula següent reflecteix el consum actual de cada equipament, de forma anual, en litres i el seu equivalent de demanda de calor (considerant un PCI del gasoil C de 10,28 kwh/litre d acord a dades del IDAE): Consum gasoil C - Litres gasoil / anual - Equipament Demanda de calor - kwh/any - Any 2010 Any 2011 Any 2012 Promig consum / demanda Ajuntament La Fàbrica Escola Bressol El Cuc CEIP Pau Casals litres litres litres litres kwh kwh kwh kwh litres litres litres litres kwh kwh kwh kwh litres litres litres litres kwh kwh kwh kwh litres litres litres litres kwh kwh kwh kwh CONSUMS TOTALS kwh Característiques demanda actual Els diferents usos dels equipaments fa que la demanda d energia al llarg del dia tingui una simultaneïtat mitja. Mentre a l Ajuntament l horari de funcionament fa que el consum estigui repartit entre matí i tarda, i baixant força el cap de setmana i festius; els Serveis Municipals de la fabrica tenen la demanda màxima durant les hores de la tarda, i al matí tenen consums moderats, en els cap de setmana els consums solen ser inexistents; a l Escola Bressol els consums són entre setmana i en horari de matí fins a mitja tarda; al CEIP els consums bàsicament són al matí. Tanmateix, si fem un anàlisi anual i estacional, la demanda màxima la tenim durant els mesos d hivern, quan la calefacció de tots els recintes està en marxa. Durant els mesos centrals de l any (maig, juny, juliol, agost i setembre), en canvi, els consums es reduiran considerablement, només es considera el funcionament de l ACS de

57 l Escola Bressol. Per tant, en aquests períodes, es recomanarà aturar el funcionament de la nova caldera de biomassa i habilitar el funcionament amb combustible gasoil. Així la previsió de funcionament estacional d acord a usos i activitats és la següent (s han ponderat els consums anuals mitjans per a cada edifici en funció del funcionament estacional de cada mes de l any): Les ponderacions tingudes en compte són les obtingudes dels consums (part de la dreta de la taula següent), i no de la potència instal lada, ja que ens permet observar millor com es comporten els edificis fins el punt que s observa alguna de les potències de les calderes instal lades com a molt superior al que realment es necessitaria: Potència instal lada Consum mitjà Ajuntament 65 kw 0, kwh/any 0,18 Serveis Municipals 144 kw 0, kwh/any 0,16 Escola Bressol 102,3 kw 0, kwh/any 0,22 CEIP 232,6 kw 0, kwh/any 0,44 TOTAL 543,9 kw kwh/any 1 I les ponderacions tingudes en compte de forma estacional (d acord a la demanda o consum per mes de l any) són les següents: gener 100% 1,0 0,19 febrer 100% 1,0 0,19 març 100% 1,0 0,19 abril 50% 0,5 0,09 octubre 20% 0,2 0,04 novembre 60% 0,6 0,11 desembre 100% 1,0 0,19 5,3 1 Període amb necessitats de calor Equipament gener febrer març abril 7h-14h 14h-18h 18h-21h 7h-14h 14h-18h 18h-21h 7h-14h 14h-18h 18h-21h 7h-14h 14h-18h 18h-21h % funcionament Ajuntament Consum kwh/mes , , , ,1 Consum kwh/any Consum kwh/dia 575,0 575,0 575,0 287, Consum kwh/dia franja horaria 365,9 209,1 0,0 365,9 209,1 0,0 365,9 209,1 0,0 183,0 104,5 0,0 Potència prevista funcionament (kw) 52,3 52,3 0,0 52,3 52,3 0,0 52,3 52,3 0,0 26,1 26,1 0,0 % funcionament Serveis Municipals La Fabrica Consum kwh/mes , , , ,2 Consum kwh/any Consum kwh/dia 504,7 504,7 504,7 252, Consum kwh/dia franja horaria 194,1 177,5 133,1 194,1 177,5 133,1 194,1 177,5 133,1 94,6 90,1 67,6 Potència prevista funcionament (kw) 27,7 44,4 44,4 27,7 44,4 44,4 27,7 44,4 44,4 13,5 22,5 22,5 % funcionament Escola Bressol "El Cuc" Consum kwh/mes , , , ,3 Consum kwh/any Consum kwh/dia 711,8 711,8 711,8 355, Consum kwh/dia franja horaria 453,0 258,9 0,0 453,0 258,9 0,0 453,0 258,9 0,0 226,5 129,4 0,0 Potència prevista funcionament (kw) 64,7 64,7 0,0 64,7 64,7 0,0 64,7 64,7 0,0 32,4 32,4 0,0 % funcionament CEIP Pau Casals Consum kwh/mes , , , ,9 Consum kwh/any Consum kwh/dia 1.431, , ,4 715, Consum kwh/dia franja horaria 1001,9 429,4 0,0 1001,9 429,4 0,0 1001,9 429,4 0,0 501,0 214,7 0,0 Potència prevista funcionament (kw) 143,1 143,1 0,0 143,1 143,1 0,0 143,1 143,1 0,0 71,6 71,6 0,0 TOTAL Potència prevista funcionament (kw) 287,9 304,5 44,4 287,9 304,5 44,4 287,9 304,5 44,4 143,6 152,6 22,5

58 Període amb necessitats de calor Equipament octubre novembre desembre 7h-14h 14h-18h 18h-21h 7h-14h 14h-18h 18h-21h 7h-14h 14h-18h 18h-21h % funcionament Ajuntament Consum kwh/mes 2.530, , ,2 Consum kwh/any Consum kwh/dia 115,0 345,0 575, Consum kwh/dia franja horaria 73,2 41,8 0,0 219,5 125,5 0,0 365,9 209,1 0,0 Potència prevista funcionament (kw) 10,5 10,5 0,0 31,4 31,4 0,0 52,3 52,3 0,0 % funcionament Serveis Municipals La Fabrica Consum kwh/mes 2.220, , ,3 Consum kwh/any Consum kwh/dia 100,9 302,8 504, Consum kwh/dia franja horaria 50,5 28,8 21,6 100,9 115,4 86,5 194,1 177,5 133,1 Potència prevista funcionament (kw) 7,2 7,2 7,2 14,4 28,8 28,8 27,7 44,4 44,4 % funcionament Escola Bressol "El Cuc" Consum kwh/mes 3.132, , ,6 Consum kwh/any Consum kwh/dia 142,4 427,1 711, Consum kwh/dia franja horaria 90,6 51,8 0,0 271,8 155,3 0,0 453,0 258,9 0,0 Potència prevista funcionament (kw) 12,9 12,9 0,0 38,8 38,8 0,0 64,7 64,7 0,0 % funcionament CEIP Pau Casals Consum kwh/mes 6.298, , ,8 Consum kwh/any Consum kwh/dia 286,3 858, , Consum kwh/dia franja horaria 200,4 85,9 0,0 601,2 257,6 0,0 1001,9 429,4 0,0 Potència prevista funcionament (kw) 28,6 28,6 0,0 85,9 85,9 0,0 143,1 143,1 0,0 TOTAL Potència prevista funcionament (kw) 59,2 59,2 7,2 170,5 184,9 28,8 287,9 304,5 44,4 3.5 Proposta Instal lacions Les instal lacions previstes i els consums estimats fan decidir la instal lació d'una caldera de 320kW de biomassa amb estella forestal i una xarxa de calor que permeti el subministrament als diferents edificis Producció: sitja estella L'emmagatzematge d'estella es realitzarà mitjançant una sitja soterrada de dimensions interiors 5,25 x 5,25 m, amb una alçada efectiva de 3,50 m. El que permetrà una capacitat neta de 96,46 m3, amb una RF120, i una resistència de la coberta molt superior a 2.000kg/m2. Tot el perímetre de la sitja i base estaran degudament impermeabilitzats i la base disposarà d'un petit drenatge per a garantir l'extracció de les aigües provocades per les humitats que s'hagin pogut formar al seu interior. L alimentació de l'estella cap a la caldera es realitzarà mitjançant un agitador (ballestes flexibles) situat a la base de la sitja i un bis sens fi que alimentarà directament el sistema de càrrega de la caldera, la qual es trobarà ben bé al costat de la sitja d estella, entre la base de la sala de calderes i la base de la sitja hi haurà una diferència de cota de 35 cm. L'obertura de càrrega, estarà formada per una tapa corredera, i serà d'almenys 3,2m x 1,2m i estarà situada a la part superior de la sitja, al nivell d accés superior a cota +394,55. La mateixa estarà el màxim de centrada per repartir l'estella per tota la sitja. Aquesta obertura de càrrega estarà protegida per una reixa fabricada de tub quadrat soldat, i que serà desmuntable, d'uns 20x20cm per a impedir la caiguda per persones al seu interior.

59 La tapa estarà lleugerament elevada del pla superior de la sitja i no permetrà l'entrada d'aigua pluvial dins la sitja, a la vegada que permetrà la ventilació de la mateixa. Aquesta tapa serà de molt fàcil obertura, amb rodes sobre guies. El perímetre de la nova sala de calderes i sitja, per la seva part superior, estarà protegit mitjançant una tanca de 1,7m d'alçada aprox. El control de nivell de la sitja es realitzarà visualment des de la comporta de descàrrega. Els detalls constructius de la sitja es detallen a l'annex i plànols corresponents Producció: sala de calderes En la sala de calderes hi trobarem tota la instal lació referent a producció de calor: caldera, dipòsits d inèrcia, bombes circuladores, valvuleria, etc... L edifici de la sala de calderes es troba a cota nivell +390,10, el que representarà 10 cm per sobre del terra exterior acabat. A fi i efecte de minimitzar l impacte visual, i facilitar la descàrrega del combustible, la mateixa estarà ubicada com a annex a la sitja d estella, formant part de la nova construcció aïllada. Es per aquest fet que s ha previst una simple porta per tal de poder treure la caldera o els dipòsits d inèrcia, per la seva substitució en cas de futures necessitats i/o realització de les tasques de manteniment. En la selecció dels diferents equips s ha buscat la màxima versatilitat respecte al subministrament de combustible, i la màxima eficiència energètica. La superfície útil dins la sala de calderes, serà de 36,89 m2. Tant la sala de calderes com la sitja d estella formaran part de la nova construcció de la sala tècnica. La xemeneia de la caldera serà de diàmetre 350 mm exterior i es conduirà a l'exterior tal com es pot observar en els plànols corresponents. L alimentació elèctrica serà amb línia trifàsica que s anirà a connectar al quadre general existent a l edifici de la fabrica, tal com es pot observar en els plànols corresponents. En quant a la instal lació elèctrica, aquesta serà compatible per al tipus de local on va destinada (local humit) i constarà de 3 pantalles estanques fluorescents de 2x58W. Es disposarà de 2 blocs estancs d emergència, també es disposarà de bases d'endolls monofàsics i trifàsics, així com el quadre elèctric de maniobra amb el polsador d atur d'emergència. Els detalls constructius de la sala de calderes es poden observar en els plànols corresponents.

60 3.5.3 Producció: caldera biomassa La potència tèrmica instal lada serà de 320kW, generats per una caldera de biomassa apte per a estella forestal i d alt rendiment, amb un funcionament 100% automàtic, amb paràmetres de funcionament establerts via PLC, que incorporarà el quadre de control que forma part del propi conjunt d equipament de la caldera. La seva potència serà modulant entre 110 i 320 kw. Amb cambra de combustió de llit mòbil, neteja automàtica del cremador, intercanviador de calor de tres passos de fums amb sistema de neteja automàtica, sortida de fums forçada, extracció automàtica de cendres i baix contingut en aigua. Regulació amb panell i protecció contra sobrealimentacions, monitorització de la temperatura en el sistema d alimentació, mesura del buit i sistema de regulació de pressió a cambra de combustió, limitador de temperatura de seguretat, regulació per sonda lambda de temperatura sortida fums i sistema d alarma GSM per a manteniment. Inclou les connexions per a sortida de fums, dipòsit de cendres, interruptor de flux de seguretat, cablejat i interconnexió hidràulica, elèctrica i de control de tots els elements. La temperatura de sortida inicialment està projectada a 80ºC, si bé aquesta es regularà en funció de la temperatura exterior. La temperatura de retorn inicialment prevista és de 65ºC. Un sistema de control de temperatura de retorn assegurarà que la temperatura a l'entrada de les calderes és suficientment alta com per a evitar condensacions a l'interior de la mateixa. Com a elements principals associats a la generació de calor, s'instal larà un dipòsit d'inèrcia de litres, aïllat adequadament. Des d'aquest dipòsit, partirà la distribució de calor cap els diferents circuits. La circulació de fluid a la xarxa es provocarà des de cada receptor en funció de la seva pròpia demanda. Pel que fa a l'aigua per a l'omplerta dels circuits hidràulics, aquesta es portarà des de la pròpia sala existent en magatzem de l edifici la fabrica proper a la sala de calderes. Es disposarà d un sistema de recirculació de fums, el qual s utilitzarà en combinació amb el control de temperatura de la cambra de combustió. Amb el mateix es reduiran les emissions de NOx, s optimitzarà la combustió, així com també el rendiment i a la vegada l eficiència energètica. Part dels fums són aspirats pel ventilador i s introdueixen novament a la caldera amb l aire primari o secundari. La regulació d aquest sistema es realitza automàticament d acord a la temperatura de la cambra de combustió, la temperatura dels fums i de l aire primari i secundari. Cal esmentar que els fums generats per la caldera, que disposarà d aquest sistema de recirculació de fums, seran assimilables als de una caldera domèstica, i pràcticament imperceptibles.

61 3.5.4 Distribució: conductes hidràulics La distribució s ha previst, quan vagi soterrada, mitjançant canonada flexible, del tipus preaïllada composada per un tub de transports de PEX, una capa d'aïllament de poliuretà (PUR) i una capa de revestiment exterior de plàstic segons normes ISO 9001 i ISO I homologacions EN253, EN448, EN488 i EN489. Aquests conductes circularan en rases a una fondària que podrà oscil lar entre 80cm i 1m. I quan vagin instal lades de forma superficial, les canonades seran de Fe amb aïllament tèrmic amb espuma elastomèrica. Es disposaran d arquetes per a registre, purga i connexió de derivacions. L entrada a cada punt de consum es preveu via subestació de intercanvi de calor mitjançant intercanviador de calor amb plaques. Vàlvules de dues o tres vies controlades per la instal lació secundària, de forma que controlaran el flux energètic. La commutació entre els sistemes d intercanvi de calor de cada edifici i la sala de calderes es preveu manual. La distribució hidràulica constarà d un circuït primari, de caldera, amb dipòsits d acumulació d inèrcia tèrmica i un circuït secundari format per una xarxa de distribució de calor fins a cada equipament, mitjançant ramals de impulsió i retorn. En capçalera a aquests circuïts, a l interior de la central de biomassa, es disposarà dels equips de bombeig i el seu control, que es connecten amb els elements de control de cada equipament. Així per a la distribució de calor s'ha previst la instal lació de 440 m (impulsió + retorn) de xarxa de calor de diferents diàmetres i de diferents materials depenent de si la instal lació és superficial o és soterrada. La xarxa soterrada estarà executada amb tub de PEX preaïllat instal lat a una profunditat com a mínim de 1 m (sempre que es justifiqui i es prenguin les mesures correctores adequades es podrà reduir a 80 cm aquesta profunditat), protegit amb un reblert de sorra tant per sota com per sobre, i senyalitzat amb una cinta d'advertiment a 0,5m de profunditat. Aquesta xarxa estarà dotada dels accessoris (purgadors, arquetes, vàlvules de seccionament, etc.) necessaris per a la seva correcta gestió, manteniment i seccionament tant de circuits com de receptors. Es contempla la perforació horitzontal per fer passar les canonades, per a travessar la carretera en el seu camí cap a l Ajuntament; i d aquesta manera minimitzar l afectació Distribució: dipòsits d inèrcia S ha optat per una elevada acumulació d energia tèrmica, que satisfaci les puntes de demanda i estabilitzi el funcionament continuat de la caldera, per a millorar-ne el

62 rendiment i espaiar la freqüència d arrencades i parades, mitjançant un dipòsit d inèrcia de planxa d acer galvanitzat de litres, d acord a plànols i esquemes corresponents Distribució: bombatge Les bombes seran centrifugues de rotor sec o humit depenent del seu punt de treball i de la seva aplicació concreta, i seran d una sola etapa, del tipus in line electròniques amb variador de freqüència integrat, per a muntatge a canonada o en el terra sobre bancada. Es disposarà de conjunt de valvuleria format per claus de pas, filtres, maniguets antivibratoris, pressòstats de seguretat, manòmetres de lectura de pressió diferencial, vàlvules d equilibrat, d acord a l esquema de principi Distribució: subestacions d intercanvi calor Per fer arribar el calor als diferents edificis es realitzarà mitjançant un bescanviador de calor a plaques a cadascun dels edificis per a poder garantir la independència hidràulica dels sistemes de cada edifici. La circulació del circuit primari ve provocada per cada circuit receptor, i això serà només quan hi hagi demanda de calor. El cabal de circulació de la bomba circuladora del primari anirà en funció de la temperatura de sortida del bescanviador, fixant un mínim aproximat del 10% en cas de demanda mínima (independent de la temperatura de retorn) i un 100% (si la temperatura a la sortida del bescanviador està per sota de la temperatura de consigna a l'entrada del secundari). Amb aquesta configuració es pretén que les bombes només hagin de funcionar quan calgui (amb això es vol aconseguir estalvi energètic i a la vegada allargar la vida dels elements del sistema). Totes les bombes circuladores són electròniques amb regulació de la seva velocitat. Amb això es pretén aconseguir l ajustament dels cabals necessaris en cada moment a cada circuit. A més del bescanviador i dels bombatges corresponents, també s'instal laran els següents elements en cada punt de la subestació d intercanvi de calor: - Comptador d'energia lliurada. - Termòmetres a l'entrada i a la sortida del bescanviador de calor. - Purgadors - Manòmetres abans i després de les bombes. - Termòmetres de contacte a l'entrada i sortida del bescanviador i al retorn de cada circuit de calefacció.

63 3.5.8 Control i gestió S ha previst una instal lació de control bàsica, partint de la base que la caldera disposa d un control suficient per a la gestió i regulació de la producció. Però per tal de disposar de dades de consum i operativa així com d avaries, com a millora al sistema es pot preveure un sistema de control, comunicat amb l usuari via webserver. També inclou la instal lació de comptadors d energia i sondes tèrmiques als punts corresponents. Tots els circuïts de distribució disposen de comptadors de cabal i energia tèrmica, amb display digital, memòria, aptes per a lectures i previsió d integració en sistemes de transmissió remota de dades. La caldera de biomassa disposarà de la possibilitat de llegir totes les dades d energia, temperatura, cabal i pressió necessàries per a una bona gestió i regulació. A més, també, disposarà d un registre d hores de funcionament Instal lació evacuació d aigües La xarxa de sanejament estarà d acord amb les indicacions del CTE-DB-HS5 Evacuació d aigües. L aigua de la xarxa de buidat dels circuïts i dels elements de seguretat de la instal lació s evacua per gravetat, segons especificacions RITE, es condueixen fins a conductes d evacuació d aigües. En la sala de calderes de biomassa s instal larà una bonera la qual estarà conduïda al exterior de la sala, mitjançant tub de drenatge o evacuació, per tal de realitzar l evacuació d aigües existent en la pròpia sala. En la part més baixa de la sitja contenidora de l estella es recollirà la possible aigua produïda per les humitats que hi puguin haver, aquesta aigua es conduirà per gravetat cap a l exterior de la sitja, mitjançant tub de drenatge o evacuació Instal lació fontaneria La xarxa d aigua potable estarà d acord amb les indicacions del CTE-DB-HS4 Subministrament d aigua. L aigua necessària és per a omplir el circuit de calefacció i també per al sistema d extinció automàtica d incendis (per inundació dels circuits clau), s haurà d obtenir de la sala més propera de l edifici de la fabrica, concretament dels tubs que ja són existents i que ja porten aigua. Quan s executi l obra s estudiarà o replantejarà la proposta de connexió més viable.

64 Instal lació elèctrica La instal lació elèctrica es dissenyarà d acord a les indicacions del REBT i les seves instruccions tècniques. Es preveu la connexió elèctrica al quadre general existent a l edifici de la fabrica al costat de la sala de calderes dels Serveis Municipals, davant de correos. La línia d alimentació fins a la central de biomassa es farà per a l interior dels edificis sempre que es pugui, i quan no es pugui anirà grapada al sostre mitjançant tub protector. El quadre de la central tèrmica estarà situat davant de la caldera i proper a l accés a la sala tècnica. El mateix disposarà de dispositiu d emergència per al tall de l alimentació elèctrica a la sala de calderes. Des d aquest quadre s alimentarà i es protegirà tota la instal lació elèctrica de la caldera i els equips complementaris per a la distribució hidràulica (bombes circuladores, etc.) Les línies de distribució des del quadre fins als equips es farà amb safata de planxa galvanitzada, amb separador per a canalitzacions de senyal feble. Des de les safates fins als punts de consum s utilitzarà tub de PVC llis rígid en els trams vistos. Pel que fa al cablejat, tot el cable serà lliure d halògens i baixa emissió de fums i opacitat reduïda. Pel que fa als mecanismes, en general es col loquen diversos endolls monofàsics tipus schuko i trifàsics tipus CETAC en la central de producció de biomassa, de tipus superficial i de construcció estanca, d acord als plànols. El sistema d il luminació estarà dissenyat d acord a les indicacions del CTE-DB-HE3 Eficiència energètica de les instal lacions d il luminació, RD 486/97 de seguretat i salut als llocs de treball i el REBT. Així, la central tèrmica de biomassa s il luminarà amb fluorescents estancs IP55 com a mínim, instal lats superficialment a sostre. L enllumenat d emergència està format per lluminàries autònomes amb llums fluorescents de 210 lúmens, superficials, repartits per la sala. Les enceses seran manuals, mitjançant interruptor instal lat de forma superficial Ventilació La sala de calderes disposarà de 4 reixes de ventilació, la ventilació superior constarà de 2 reixes, una a cadascuna de les fulles de la pròpia porta, i seran de 40x15 cm cadascuna d elles; i la ventilació inferior estarà formada també per 2 reixes, de 40x15 cm cadascuna d elles i situades a la part baixa de cadascuna de les fulles de la porta; facilitant la ventilació natural.

65 Protecció contraincendis Les instal lacions d extinció estaran d acord amb les indicacions del CTE-DB-SI i del Reglament d instal lacions de protecció contra incendis. A l interior de les sales de calderes es col locarà un extintor de pols ABC eficàcia 21A, 113B de 6kg, i a prop del quadre de la sala de caldera de biomassa, amb risc de foc elèctric es col loca un extintor de diòxid de carboni, de 2kg. Tots els equips manuals d extinció, vies d evacuació i sortides d emergència es senyalitzaran amb rètols fotoluminiscents segons CTE-DB-SI. El conjunt de la caldera i el sistema de conductes i de transport de l estella estan equipats amb vàlvules i circuits d aigua per a realitzar la inundació per aigua en cas de detectar un incendi. El vis sense fi del cremador també porta incorporada una vàlvula rotativa d antiretorn de la flama, així com una comporta antiretorn de la flama, que evita que la flama pugui arribar a la sitja del combustible Consum estella i autonomia sitja La potència de la caldera de biomassa és de 320 kw, aquesta és la potència neta. L energia consumida (kwh/dia) obtinguda tenint en compte un funcionament mitjà a ple rendiment en el cas de la situació més desfavorable (un dia de gener), és de kwh/dia aprox. La biomassa consumida en aquest dia previst (kg/dia), tenint en compte que el poder calorífic de l estella és de 3,6 kwh/kg (com a màxim amb un 30% d humitat de l estella), serà de 896 kg/dia aprox. La biomassa consumida en el dia previst (m3/dia), tenint en compte que la densitat aparent de l estella és de 340 kg/m3, és de 2,64 m3/dia. Si sabem que la sitja és de 96,46 m3, però efectiva en realitat ho serà de 81 m3 (85%), l autonomia de la sitja efectiva serà com a mínim de 30 dies aprox Emissions CO2 Tenint en compte la mitjana dels consums històrics i el mix de combustibles consumits, les emissions de CO2 seran les següents: Edifici Combustible Consums anuals Energia anual Cost anual CO2

66 (promig) Ajuntament Gasoil litres kwh ,1 Tn/any La Fàbrica Gasoil litres kwh ,9 Tn/any Escola Bressol Gasoil litres kwh ,5 Tn/any CEIP Gasoil litres kwh ,2 Tn/any kwh ,7 Tn/any Considerant el preu del gasoil a 0,95 /litre. La biomassa, tot i que requereix una certa despesa energètica per a la seva extracció i transformació, es considera neutra en quant a emissions de CO2. Aquests càlculs s'han realitzat tenint en compte les emissions del gasoil que són de: 2,79 Kg de CO2/litre (dades publicades per la Generalitat de Catalunya, Oficina Catalana del Canvi Climàtic) Resum funcionament Xarxa de calor proposada Es disposarà d una caldera de biomassa, de 320kW, dotada del seu propi control, la qual produirà l energia necessària, aquesta parcialment s emmagatzemarà en un dipòsit d inèrcia de litres, destinat a reduir el nombre d arrencades i aturades de la màquina, i a col laborar en hores o situacions punta. L encesa de la caldera serà automàtica. L'alimentació de combustible des de la sitja a la caldera es realitza mitjançant un sistema compost per un cargol sens fi i un agitador de llapis d'acer. L'agitador gira dintre de la sitja i empeny la biomassa fins a fer-la caure en el canal en el qual està allotjat el cargol sens fi. Una vegada en aquest canal, la biomassa és transportada pel sens fi fins a un dipòsit intermedi des del qual s'alimentarà directament al cremador de la caldera mitjançant un cargol sens fi de menor capacitat. L'engranatge entre cargol sens fi i l'agitador no requereix operacions de manteniment i transmet un elevat parell d'arrencada. Tal i com podem veure en el corresponent justificatiu, tindrà una autonomia mínima de 30 dies. La distribució es durà a terme mitjançant canonades pre-aïllades de polietilè iguals o equivalents (compatibles), homologades per a tal funció, les quals aniran soterrades a una fondària mitja d un metre aprox. També mitjançant canonades de Fe per la instal lació superficial. Es disposaran claus de tall al principi dels diferents ramals de la xarxa a fi i efecte de poder sectoritzar en cas de necessitat. Cada punt de consum disposarà de la seva pròpia subestació, la qual tindrà un comptador de calories, a mes de la valvuleria indicada en l esquema de principi. Les derivacions cap a cada subestació es realitzaran amb canonades de Fe, amb la corresponent protecció contra corrosió. L obra civil comprendrà bàsicament la construcció de la nova sala de calderes, la nova sitja per emmagatzemar l estella, les rases, i els treballs de paleteria d accés a cada subestació. L electrificació serà la necessària per donar potència a calderes, bombes, cargols sense fi i altres elements per tal que la instal lació pugui operar correctament.

67 Les instal lacions es composen de les següents parts: Emmagatzematge Producció Distribució primària Subestacions a punt de consum Així s estima una Xarxa de Calor (DH) amb les següents característiques: Volum sitja de 96,46 m3 (autonomia mínima de 30 dies a règim normal) Potència caldera de 320 kw.(rendiment superior al 92%) Tipus Biomassa - Estella de fusta: G50 W40 d'acord amb la Norma ÖNORM M 7133 Grau d humitat... Inferior al 30% Poder calorífic Inferior... 3,6 KWh/Kg Manteniment instal lacions Es tindran en compte dos tipus de manteniment: un el de les instal lacions hidràuliques normals i l altre el de la caldera de biomassa específicament. Amb aquests manteniment es pretén garantir una llarga vida útil de la caldera i de les instal lacions, així com obtenir un alt rendiment energètic en tot moment. El manteniment a realitzar a la caldera podrà ser de forma integral o bàsic. Amb el contracte integral es fixa la realització de 8 intervencions anuals desvinculant totalment del manteniment a l usuari. Amb el contracte bàsic, el qual està pensat per equips que funcionin menys de 3.000h anuals, es fixen 2 intervencions a l any; en aquest últim cas l usuari també ha de realitzar manteniment a part del mantenidor especialitzat. Les tasques de manteniment de la caldera les realitzarà (com a mantenidor especialitzat) un Servei Tècnic Autoritzat (STA). En els annexes s inclouen les tasques de manteniment a realitzar Estudi d amortització econòmica En base al pressupost d'execució per contracta (PEC), els costos actuals en combustible, els possibles ajuts en forma de subvenció i tenint en compte els diferents escenaris d increment del preu dels combustibles d'origen fòssil, s'ha elaborat el següent estudi d amortitzacions. Els consums estimats i previstos amb els que s ha treballat han estat els següents:

68 Període amb necessitats de calor Període amb necessitats de calor Equipament gener febrer març abril octubre novembre desembre 7h-14h 14h-18h 18h-21h 7h-14h 14h-18h 18h-21h 7h-14h 14h-18h 18h-21h 7h-14h 14h-18h 18h-21h 7h-14h 14h-18h 18h-21h 7h-14h 14h-18h 18h-21h 7h-14h 14h-18h 18h-21h % funcionament Ajuntament Consum kwh/mes , , , , , , ,2 Consum kwh/any Consum kwh/dia 575,0 575,0 575,0 287,5 115,0 345,0 575, Consum kwh/dia franja horaria 365,9 209,1 0,0 365,9 209,1 0,0 365,9 209,1 0,0 183,0 104,5 0,0 73,2 41,8 0,0 219,5 125,5 0,0 365,9 209,1 0,0 % funcionament Serveis Municipals La Fabrica Consum kwh/mes , , , , , , ,3 Consum kwh/any Consum kwh/dia 504,7 504,7 504,7 252,4 100,9 302,8 504, Consum kwh/dia franja horaria 194,1 177,5 133,1 194,1 177,5 133,1 194,1 177,5 133,1 94,6 90,1 67,6 50,5 28,8 21,6 100,9 115,4 86,5 194,1 177,5 133,1 % funcionament Escola Bressol "El Cuc" Consum kwh/mes , , , , , , ,6 Consum kwh/any Consum kwh/dia 711,8 711,8 711,8 355,9 142,4 427,1 711, Consum kwh/dia franja horaria 453,0 258,9 0,0 453,0 258,9 0,0 453,0 258,9 0,0 226,5 129,4 0,0 90,6 51,8 0,0 271,8 155,3 0,0 453,0 258,9 0,0 % funcionament CEIP Pau Casals Consum kwh/mes , , , , , , ,8 Consum kwh/any Consum kwh/dia 1.431, , ,4 715,7 286,3 858, , Consum kwh/dia franja horaria 1001,9 429,4 0,0 1001,9 429,4 0,0 1001,9 429,4 0,0 501,0 214,7 0,0 200,4 85,9 0,0 601,2 257,6 0,0 1001,9 429,4 0,0 Els consums són aquests: Edifici Combustible Consums Energia anual Cost anual anuals (promig) Ajuntament Gasoil litres kwh La Fàbrica Gasoil litres kwh Escola Bressol Gasoil litres kwh CEIP Gasoil litres kwh kwh El consum d estella previst és el següent: Equipament Ajuntament Serveis Municipals La Fabrica Escola Bressol "El Cuc" CEIP Pau Casals TOTAL TOTAL TOTAL Consum kwh/mes Consum kwh/mes Consum kwh/mes Consum kwh/mes Consum kwh/mes Consum estella / mes (Kg) Consum estella / any (Tn) Període amb necessitats de calor Període amb necessitats de calor gener febrer març abril octubre novembre desembre , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,8 104,4 Es preveu l obtenció dels següents resultats (en forma de taula resum): Magnitud Valor Unitats Observacions Consum anual kwh/any Promig dels últims 3 anys Cost anual /any Promig dels últims 3 anys PCI Estella (GH < 30%) 3,6 kwh/kg Densitat aparent estella 340 Kg/m3 Consum d'estella previst 104,4 Tn/any Considerant una humitat no superior a 30%. Mitjana entre estella de pi = 280 kg/m3 i estella d alzina = 400 kg/m3. D acord a taula de càlculs anterior. S estima en 896 kg/dia com a màxim en el

69 cas més desfavorable. Volum d'estella anual 307 m3 Volum sitja 81 m3 96,46 m3 nets * 0,85 = 81 m3 efectius Càrregues anuals 4 vegades Preu estella 90,00 /Tn Cost anual previst (aprox.) /any Considerant un GH < 30%. Considerant la banda alta de preus. Estalvi anual inicial /any Cost total de la instal lació ,23 PEC amb IVA inclòs El possible escenari d amortitzacions és el següent: SUBVENCIÓ REBUDA INVERSIÓ INICIAL AJUNTAMENT INCREMENT ANUAL IPC ENERGIA COST ANUAL ACTUAL COST ANUAL PREVIST ESTELLA ESTALVI INICIAL ANYS AMORTITZACIÓ 0% ,23 0% , , ,00 13,6 20% ,98 0% , , ,00 10,9 40% ,74 0% , , ,00 8,1 0% ,23 1% , , ,28 13,4 20% ,98 1% , , ,28 10,8 40% ,74 1% , , ,28 8,1 0% ,23 2% , , ,79 13,1 20% ,98 2% , , ,79 10,5 40% ,74 2% , , ,79 7,9 0% ,23 3% , , ,09 12,7 20% ,98 3% , , ,09 10,1 40% ,74 3% , , ,09 7,6 0% ,23 4% , , ,09 12,0 20% ,98 4% , , ,09 9,6 40% ,74 4% , , ,09 7,2 0% ,23 5% , , ,30 11,3 20% ,98 5% , , ,30 9,1 40% ,74 5% , , ,30 6,8 0% ,23 6% , , ,61 10,6 20% ,98 6% , , ,61 8,5 40% ,74 6% , , ,61 6,4 0% ,23 7% , , ,53 10,0 20% ,98 7% , , ,53 8,0 40% ,74 7% , , ,53 6 El tècnic Josep Caus Algué Enginyer Tècnic Industrial A Navàs, 30 de desembre 2013

70 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses ANNEX 4: FITXES CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES MATERIAL AÏLLAMENT

71

72 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses ANNEX 5: VALORACIÓ INSTAL LACIÓ CLIMATITZACIÓ I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

73

74

75

76

77

78 PRINCIPALES APLICACIONES MAIN APPLICATIONS

79 ESTRUCTURA P-25 P-45 P-45 (Estructura interna) ESCUADRA BANCADA STRUCTURE P-25 P-45 P-45 (Internal Structure) INJECTED BASE SUPPORT

80 ESTANQUEIDAD DE LA CARCASA LA JUNTA LEAKPROOF HOUSING The spongy PUERTAS DOORS INTEMPERIE OUTDOOR PRESTACIONES TÉRMICAS Y ACÚSTICA PANEL SANDWICH POLIURETANO (25 ó 45 mm) THERMAL AND ACOUSTIC FEATURES SANDWICH PANEL POLYURETHANE (25 or 45 mm) PANEL SANDWICH FIBRA (25 ó 45 mm) SANDWICH PANEL FIBRE (25 or 45 mm)

81 SEGURIDAD MECÁNICA MECANICAL SAFETY

82 VENTILADORES BATERÍAS FANS COILS

83 FILTROS COMPUERTAS FILTERS DAMPERS RECUPERADORES RECUPERATORS

84 HUMECTACIÓN SILENCIADORES CÁMARAS DE COMBUSTIÓN HUMIDIFICATION SILENCERS COMBUSTION CHAMBERS

85

86 C B A D **

87 F G H K L M N * O

88 R Q P V T S

89 C X Z W C Y

90

91

92

93 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Document núm. 2: PLÀNOLS

94

95

96

97

98

99

100

101

102

103 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Document núm. 3: PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS

104 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS

105 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS QUE REGEIXEN EN L'EXECUCIÓ DE LES OBRES D AQUEST PROJECTE, MENTRE LES PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS QUE CONTÉ NO LES MODIFIQUIN Article 1.- AMPLITUD DE LA CONTRACTA La contracta comprèn tots els materials, la mà d obra, els mitjans auxiliars i tot el que és necessari per a la realització de les obres, tal i com s'han projectat i amb les variacions autoritzades fins deixar-les llestes, netes, amb bon aspecte, correcte funcionament i perfecte estat d'utilització. Comprèn també la supressió de les construccions i els elements innecessaris, la retirada de materials sobrers, les restes i la runa, la neteja i el condicionament de les àrees i locals de l'obra i exteriors, que per qualsevol concepte s'hagin utilitzat, per deixar-les en l'estat primitiu o en el que definitivament hagin de quedar. Article 2.- DIRECCIÓ DE L'OBRA El Director de l obra és el tècnic designat per l Administració i gaudeix de les més àmplies facultats per a la millor efectivitat de la seva missió, i se l designa d'ara endavant com a Director. Resol les qüestions tècniques d'interpretació del Projecte, inspecciona tot allò que es relaciona amb les obres, directament i indirectament, pot rebutjar aquells elements o pràctiques que, al seu parer, no són adients i dóna les ordres oportunes per a la millor execució de les obres, sempre que no modifiquin les condicions del Contracte. Pot comprovar, a cada moment, si el Contractista compleix amb totes les obligacions contractuals i legals, i pot conèixer i participar en totes aquelles previsions o actuacions que porta a terme el Contractista relacionades de qualsevol forma amb les obres. Quan les ordres donades al Contractista referents a les obres, els materials, la neteja, els perills o els perjudicis, si la reparació dels perjudicis causats o d'altres d'anàloga naturalesa no fos acomplerta eficaçment i oportunament, el Director de l'obra pot manar d'executar-la amb càrrec al Contractista. Acredita al Contractista les obres realitzades i practica les liquidacions. Pot valer-se de col laboradors, per tal que el representin o el substitueixin en totes o en part de les seves funcions, i ha de comunicar-ho al Contractista perquè els reconegui com a tal. Els col laboradors estan integrats en la Direcció. El Director d obra interpreta el projecte i dóna les ordres per al seu desenvolupament, marxa i disposició de les obres així com les modificacions que creu oportunes sempre que no alterin fonamentalment el Projecte o la classe de treballs i materials que hi són consignats. El Contractista no pot introduir cap modificació sense l'autorització escrita del Director. Si alguna part de l'obra classe o dels materials no queda prou especificada, presenta dubtes, resulta alguna contradicció en els documents d aquest projecte o pot suggerir-se alguna solució més avantatjosa durant la marxa de les obres, la Contracta ho ha de posar immediatament en coneixement de la Direcció d obra, per escrit, i s ha d abstenir d'instal lar els materials o executar l'obra en qüestió fins a rebre l'aclariment o resolució de la Direcció d obra que també l ha d efectuar per escrit.

106 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Article 3.- CONTRACTISTA El Contractista és la part contractant obligada a executar l'obra. Ha de realitzar bé les obres contractades i en el termini estipulat, sota la seva total i exclusiva responsabilitat i amb subjecció a les condicions del Contracte i a les ordres del Director. Ha de signar el rebut al duplicat de les ordres que se li donen per escrit i subscriure amb la conformitat o l'objecció els comunicats o informes de les obres quan se li requereix. Ha de donar compliment tot seguit a totes les ordres que rep del Director sense perjudici del dret de reclamació que l'assisteix. L'exercici d'aquest dret no l'eximeix del compliment de dites ordres, encara que de tal reclamació pot derivar-se'n justa indemnització al Contractista. El Contractista té dret a que se li justifiqui la recepció de les comunicacions i les reclamacions que adreça al Director i tanmateix se li ha de comunicar per escrit qualsevol ordre verbal que li doni. El Contractista està obligat a prestar col laboració al Director i a les persones que el representen o ajuden, per al millor compliment de les seves funcions. Article 4.- OBLIGACIONS I RESPONSABILITATS El Contractista, o el seu representant, està obligat a ser present en l'obra totes les vegades que el cita el Director per escrit i especialment en els actes de replanteig, amidaments i recepcions. En cas d'incompareixença injustificada, perd el dret d'al legació o reclamació que l'assisteix a tals actes i ha d estar a les conseqüències, i el Director li ha de lliurar, amb justificant de recepció, els documents que se'n derivin dels mateixos. Si justifica degudament la falta d'assistència, té un termini de deu dies per reclamar o fer les al legacions oportunes mitjançant escrit adreçat al Director. Són a càrrec del Contractista totes les despeses derivades del Contracte i l'execució de les obres entre les quals s'hi compten: -mesures de seguretat, senyalaments i barrats; -replanteig, amidaments, controls de qualitat dels materials i de les obres així com els elements i les obres provisionals o auxiliars; -assegurances del personal, les obres, la maquinària, la responsabilitat i els danys a tercers; -neteja i vigilància; -arbitris, impostos, etc. així com les multes, les sancions o les indemnitzacions per perjudicis que es deriven de l'execució de les obres; -els permisos, les llicències i les concessions que són necessaris per a l'execució de les obres, amb exclusió dels que són específics de l'administració; i -disposició, d'una oficina d'obres en un lloc avinent, degudament condicionada, per al Director. On hi ha d haver les còpies autoritzades dels documents contractuals del projecte i el llibre d'ordres. En demés s'hi han de guardar, tots els documents que puguin ser necessaris consultar i també les mostres, el testimoni i qualsevol material que pugui ser convenient conservar. El Contractista respon dels actes propis, dels del personal que li presta servei i també dels subcontractistes. Així mateix respon dels danys causats a l'obra per qualsevol causa, abans de la recepció. També són de la seva exclusiva responsabilitat els danys i el perjudicis causats a tercers bé

107 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses per la forma d'execució de l'obra, bé per omissió bé per causa d'accident o bé per supòsit fortuït. Ha de tenir cura que a causa de les obres, no es pertorben o malmeten els serveis existents. Ha d adoptar sota la seva exclusiva responsabilitat i vigilància les mesures per tal de garantir la més absoluta seguretat del personal de l'obra i de tercers. Ha de complir i estar al corrent, a cada moment, amb les obligacions que, com a empresa, l'incumbeixen en matèries fiscal, laboral, Seguretat Social, Seguretat i Salut en el treball i de qualsevol altra classe que l'afecten. Abans de començar les obres ha de comunicar al Director la seva residència i la del seu Delegat, a tots els efectes derivats de l'execució, així com qualsevol variació futura mentre dura. La residència del Delegat ha de ser a la localitat de les obres o altra pròxima, i ha de tenir l'autorització del Director. El Contractista és l'únic responsable de totes les contravencions que ell comet durant l'execució de les obres, o el personal i elements que hi són relacionats i són del seu exclusiu compte les conseqüències que se n poden derivar, així com els danys i perjudicis a tercers. Igualment, el Contractista és l'únic responsable de l'execució de l'obra contractada, i no té dret a indemnització pel major preu a què poden resultar-li les distintes unitats, ni per les errades maniobres que pot cometre durant la seva construcció. És responsable també davant els Tribunals dels accidents que poden sobrevenir i ha de tenir tot el personal degudament assegurat. Igualment, és responsable de totes les obligacions legals i econòmiques derivades de les obres contractades. La Contracta igualment ha de sol licitar i obtenir els permisos municipals, de Delegació d'indústria, etc., que, segons la legislació vigent, són precisos per a la realització i funcionament de les obres i instal lacions. La propietat de les obres l ha d autoritzar tots els documents que calen per a tal fi. A banda de la senyalització de l obra especificada en un altre article del plec, s han de disposar rètols informatius, un a cada extrem de l obra. Els esmentats rètols informatius han de col locarse abans del començament de l obra i la correcta subjecció i visibilitat s ha de comprovar en l acta de replanteig. La qualitat del material utilitzat ha de ser suficient per garantir-ne la conservació durant la durada de l obra. En el cas d observar-se defectes en el mateix, la D.F. ha d ordenar la seva immediata reparació o substitució. Si dites errades no s esmenen en el termini de 48 hores la direcció facultativa encarregarà nous cartells amb càrrec al contractista. Els cartells no són d abonament però la propietat es reserva la possibilitat d adquirir-los a l acabament de l obra amb càrrec a la partida d imprevistos i al seu valor residual. De no ésser retirats transcorregut 1 mes des de la data de recepció de l obra s entén que el contractista els cedeix gratuïtament a la propietat.

108 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Article 5.- PERSONAL El Contractista designa un Delegat que assumeix la direcció dels treballs i actua com a representant seu a tots els efectes referents a les obres i al compliment del contracte. Ha de residir en un lloc pròxim al dels treballs i ha de tenir suficient solvència tècnica i moral així com facultats per organitzar l'execució de les obres i posar en pràctica les ordres del Director. La persona que es designa com a Delegat d obra s'ha de comunicar al Director i aquest l ha d acceptar per ell, aquest aprecia lliurement la seva suficiència en tots els aspectes. El Delegat col labora amb el Director en la resolució de tots els problemes que es plantegen durant l'execució de les obres. Quan la complexitat i naturalesa de les obres ho requereix, o bé per circumstàncies especials és convenient, a l'entendre del Director, aquest pot exigir al Contractista que el Delegat tingui la titulació professional adient a la naturalesa de les obres i que el Contractista designi en demés el personal facultatiu necessari sota la dependència d'aquell. Quan la marxa dels treballs ho justifica, pot reclamar del Contractista la designació d'un nou Delegat o de qualsevol facultatiu que d'ell depèn. A l'obra ha d'haver-hi sempre el nombre i la classe de personal tècnic, especialista i operaris que fa falta pel volum i naturalesa dels treballs que s'estiguin realitzant, personal amb reconeguda aptitud i experiència. El Contractista respon de la idoneïtat i de la disciplina del personal assignat a l'obra. El Director té, a cada moment, la facultat d'exigir al Contractista la separació de l'obra de qualsevol persona que consideri inadequada, sense que el Contractista pugui reclamar perjudici per tal fet. Si ho creu necessari, el Director pot designar vigilància a l'obra, sota la seva dependència. Cap part de l obra no pot ser subcontractada sense autorització de la direcció tècnica. L autorització pel contractista de prestacions i serveis auxiliars de tercers, no allibera el contractista de les seves obligacions i responsabilitats. La propietat no és responsable subsidiària dels deutes contrets pel contractista. Article 6.- GENERALITATS Es fa constar, als efectes oportuns, que per tractar-se d obres públiques el contractista té el coneixement previ de la possible existència de nombroses i diferents servituds de l obra, com per exemple esteses d empreses privades (gas, telèfons, electricitat, canonades) o de serveis públics (aigua, clavegueram). Ja que es tracta d informació dispersa entre els diferents titulars i essent útil només en quant estigui actualitzada a la data de començament dels treballs, s inclou únicament en el projecte la relació de serveis existents per tal de facilitar i orientar a l hora d executar l obra. Tot i això el contractista queda obligat a sol licitar dita informació a les diferents companyies i als ajuntaments afectats abans de començar els treballs en compliment de l establert a l art. 7. L exacta localització, mitjançant cates, d aquests serveis, el seu manteniment durant l execució dels treballs (o la seva reposició a la finalització dels mateixos) i les possibles dificultats o minves de rendiment que la presència ocasioni, no són mai d abonament, i es consideren com a despeses incloses en els preus unitaris.

109 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses No són tampoc d abonament les despeses de manteniment o les de reparació per trencament, avaries, etc., que es produeixen en els anomenats serveis per les obres, fins i tot quan la seva posició no respon a la informació rebuda o són traçats imprevisibles ja que es considera que el contractista ha incomplert l obligació de localitzar la seva posició exacta mitjançant cales, treball que el seu cost queda inclòs en el projecte tal i com s ha dit. Són d abonament, sempre que la D.F. les consideri obres necessàries per a l execució del projecte i les autoritzi expressament, les modificacions de traçat (provisionals o definitives) o el seu reforç, amb preus de projecte o en el seu defecte, amb preus contradictoris. El contractista té el deure d avisar a la D.F. quan el mal estat dels serveis trobats durant els treballs aconsella la seva reparació o renovació. El contractista queda, a més, obligat a realitzar els treballs de millora puntual necessaris per arranjar els defectes detectats en la forma que determinen els serveis tècnics competents. Dits treballs són d abonament als preus del projecte i, en el seu defecte, a preus contradictoris. Ambdós casos, l abonament es realitza amb càrrec a la partida d imprevistos o es redacta l oportú projecte addicional d obres. L existència de serveis en nombre tal que impedeix l excavació continuada a màquina a la generalitat o en zones importants de l obra s ha de plantejar a la direcció d obra qui valora els fets i decideix les superfícies i/o volums que s han d abonar. Les dificultats presentades per obstacles aïllats a l execució normal de les unitats d obres diferents de la pròpia excavació (per exemple: col locació de canonades, extensió i compactació de ferms, etc.) es consideren sempre incloses en els respectius preus. Article 7.- MATERIALS Comprenen totes les matèries, els productes, els elements i els mecanismes que entren a formar part integrant de les obres i les instal lacions. Han de ser de primera qualitat dintre de la seva classe. Segons la seva naturalesa han de ser nous, sense defectes, en perfecte estat de conservació i ús. Han de complir les instruccions i les normes promulgades per l Administració referents a condicions generals, homologació i control de qualitat, sense perjudici de les específiques que estableix el corresponent plec. Han d arribar a l obra i s'han d arreplegar en la seva presentació original, amb les marques de fàbrica, precintes i tots aquells distintius que els caracteritzen. Les característiques dels materials insuficientment especificats al Plec de Condicions, o que no hi siguin continguts, les defineix el Director, i en el seu defecte seran dels tipus i qualitats emprats normalment per l Empresa subministradora del servei. Els materials a emprar han de ser acceptats pel Director abans de l'adquisició i arreplec a l'obra, amb aquesta finalitat el Contractista ha de lliurar-li oportunament les mostres, els catàlegs, les garanties, les anàlisis, els assaigs, els certificats i les especificacions suficients que permetin un judici clar de les qualitats dels materials proposats i la seva conveniència. Altrament, el Director pot manar retirar-los, encara que estiguin col locats o suposin demolir parcialment l'obra, sense dret a indemnització. Si el Director creu necessari fer-ne analitzar o assajar algun, designa un laboratori perquè ho realitzi, atès el que preveu l'epígraf núm. 12. S'han d arreplegar en els llocs i la forma adients, que assegurin la bona conservació, i no destorbin ni ofereixin perill. També cal mantenir-los sempre en bones condicions.

110 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses L'acceptació prèvia dels materials no suposa l'autorització definitiva, i es poden substituir, àdhuc després de col locats, aquells que no reuneixen les condicions, els que tenen característiques distintes o defectes no percebuts en el primer reconeixement, per més que estiguin inclosos amidaments i certificacions. Les despeses que s'originen sempre són a càrrec del Contractista. Article 8.-DOCUMENTS PER AL CONTRACTISTA El Contractista rep un exemplar del Projecte de les obres que ha contractat. Pot adquirir en demés al seu càrrec totes les còpies dels plànols i d'altres documents que necessita per executar les obres, però no pot fer ús del Projecte i dels altres documents per altres fins que no són els estrictament contractuals, així com tampoc exhibir-los o cedir-los a tercers. Els documents que queden incorporats al Contracte, salvat d'indicació distinta en les clàusules administratives, són: -memòria, -plànols, -plec de condicions, -pressupostos parcials; -quadre de preus d'unitats d obra, i -pressupost general. La inclusió en la contracta de les cubicacions i amidaments no implica l'exactitud respecte a la realitat. Tots els altres documents i altres dades són informatius. El Contractista ha d encertar-se de l'exactitud i procurar-se aquells altres que pot necessitar. En cas de contradicció entre el Plec de condicions i els plànols, preval el primer. Tot allò que s esmenta en el Plec de Condicions i omès en els plànols o viceversa, ha de ser executat com si estigués contingut a ambdós documents, sempre que la unitat d obra quedi suficientment definida i tingui preu en el Contracte. Article 9.- REPLANTEIG I PROGRAMA DE TREBALLS Adjudicades les obres, el Contractista ha de fer el replanteig en el termini legalment establert. Comprèn com a mínim els eixos principals que situen i caracteritzen les diverses parts de l'obra, així com els punts fixos i auxiliars necessaris pels successius replanteigs de detall, marcats de forma invariable i duradora. Quan ho té enllestit ho ha de comunicar al Director per a la seva comprovació. S aixeca Acta i se n lliura un exemplar al Contractista. En l'acta de replanteig hi ha de constar la conformitat o la disconformitat del replanteig respecte als documents contractuals del projecte així com qualsevol circumstància que pot afectar el compliment del Contracte. Quan es fa constar alguna diferència o circumstància que implica una variació sensible del Projecte, s han de valorar pel Director de l'obra les repercussions, als preus del Contracte, i s ha de trametre a l'administració perquè resolgui. El contractista es responsabilitza de la conservació dels punts de replanteig.

111 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Immediatament, el Contractista ha d iniciar les obres i comunicar la data al Director, a qui ha de presentar el Programa de Treball que ha de contenir: -programa de les obres a realitzar, classe i volum; -mitjans que s'han d emprar, amb expressió de la classe i el rendiment mitjà; -valoració mensual i acumulada de l'obra programada; -representació gràfica de les diverses activitats; -el Programa de treball i els mitjans a emprar han de ser aprovats pel Director; i -el termini d'execució comença a comptar des de la data del replanteig. Article 10.- EXECUCIÓ I VARIACIONS DE LES OBRES 10.1 Generalitats Els treballs han d'executar-se segons les condicions del Contracte i d'acord amb el programa de Treball aprovat, dels quals no pot diferir substancialment sense autorització. La maquinària i altres elements de treball que s'han d'aportar a l'obra segons el programa o que el Director creu necessaris, han d estar sempre en bones condicions i quedar adscrits durant l'execució de les unitats en què han d'utilitzar-se. No es poden retirar sense el consentiment del Director. Les unitats d obra realitzades amb materials o en forma distinta al prescrit en els documents del Contracte sense autorització prèvia, i les defectuoses, no s'han de pagar. El Director té la facultat d'exigir la demolició i reconstrucció de les parts que no compleixen les condicions establertes o si sospita, amb fonamentació que no les compleixen, i ha de realitzar-ho el Contractista al seu càrrec, el qual en demés és responsable dels perjudicis que, per aquesta causa, poden produir a l'administració. Si demolida alguna part sospitosa de l'obra resulta que reunia les condicions exigibles al Contractista, se l'ha d indemnitzar. Si el Contractista substitueix un material per un altre de millor qualitat sense l'ordre escrita del Director, es paga únicament el preu estipulat al Contracte. Si realitza major volum d obra sense que si li hagi ordenat, es realitza el pagament només de la part projectada. Si l'excés d obra no és admissible, el Contractista està obligat a demolir-la. Fins a la recepció, el Contractista respon de l'execució de l'obra contractada i de les faltes que hi hagin. El muntatge d'elements i realització de les obres s'ha d efectuar amb estreta subjecció a aquest Projecte, normes i disposicions oficials que li són d'aplicació i a les ordres que dóna el Director d obra. S'han d efectuar amb els mitjans auxiliars necessaris i mà d obra especialitzada i segons el bon art de cada ofici, de manera que a més del bon funcionament, han de tenir un bon aspecte i quedar perfectament acabades i en perfectes condicions de durada i conservació Treballs nocturns Els treballs nocturns han de ser prèviament autoritzats pel director i realitzats només en els unitats d obres que ell indica. El contractista ha d instal lar els equips d il luminació del tipus i intensitat que el director ordena i els ha de mantenir en perfet estat, mentre duren els treballs nocturns Construcció i conservació de desviaments Si, pel fet de preveure en els documents contractuals, o per necessitats sorgides posteriorment, fos

112 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses necessària la construcció de desviaments provisionals o rampes d accés als trams parcialment o totalment acabats, s han de construir d acord amb les característiques que figuren en els corresponents documents contractuals del projecte o, en el seu defecte, de manera que han de ser adequats al trànsit que han de suportar i segons les ordres del director. La seva conservació durant el termini d utilització és a compte del contractista Senyalització i altres mesures de seguretat a l obra El contractista, des del mateix començament de l obra, té l obligació expressa de garantir per tots els mitjans possibles la seguretat dels seus propis treballadors i de les persones i béns en general. Per això, ha de senyalitzar les obres (o altres zones properes que siguin necessàries) de forma correcta i suficient i dirigir l execució dels treballs de forma prudent. En conseqüència, els accidents o danys que es puguin produir, imputables a les obres o a la seva senyalització són de la responsabilitat exclusiva del contractista. Abans de procedir a qualsevol regulació i, en el seu cas, desviament del trànsit afectat (tant de vianants com motoritzat) el contractista ha de sol licitar de la D.F. l autorització oportuna i la realització de les gestions necessàries davant l organisme competent (guàrdia urbana, Ministeri de Foment, Generalitat, etc.). Els treballs de senyalització, de regulació del trànsit, les actuacions destinades a garantir la seguretat de l obra i tots els mitjans materials que són necessaris per a tot això (senyals, tancaments, marques viàries, balises reflectores i lluminàries, enllumenat nocturn, vigilants, etc.) es consideren despeses incloses en els preus unitaris del projecte. La presència, regular o no, de tècnics municipals (o membres de la guàrdia urbana, Ministeri de Foment, etc.) en la seva funció de control i comprovació no eximeix ni relleva el Contractista d aquesta responsabilitat, només en els casos que la direcció facultativa hagi rellevat el contractista en les seves funcions de direcció de treballs. La D.F. ha d advertir el contractista de totes les deficiències que observa i ha de ser considerat com a d obligat compliment per part del contractista (art. 23 P.C.G.A.) La repetició dels esmentats defectes o la poca diligència en la seva correcció s ha d anotar per la D.F. al Llibre d Ordres, i una còpia del full ha de ser tramesa a l òrgan contractant als efectes oportuns Precaucions especials durant l execució de les obres -Pluges: Durant les diverses etapes de la construcció, les obres s han de mantenir sempre en perfectes condicions de drenatge. Les cunetes i altres desguassos s han de conservar i mantenir de manera que no es produeixin erosions en els talussos adjacents. -Gelades: Si hi ha temor que es produeixin gelades, el contractista de les obres ha de protegir totes les zones que poden quedar perjudicades pels efectes conseqüents. Les parts d obra malmeses s han d alçar i reconstruir a la seva costa, d acord amb el que s assenyala en aquestes prescripcions. -Incendis: El contractista s ha d atenir a les disposicions vigents per a la prevenció i control d incendis i a les instruccions complementàries que figuren en les prescripcions tècniques, o que dicta el director. En tot cas, ha d adoptar les mesures necessàries per evitar que s encenguin focs innecessaris, i és responsable d evitar la propagació dels que es requereixen per a l execució de les obres, així com dels danys i perjudicis que es poden produir.

113 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses -Ús d explosius: L adquisició, el transport, l emmagatzematge de les metxes, els detonadors i els explosius s ha de regir per les disposicions vigents que regulen la matèria i per les instruccions especials complementàries que dicta el director. Els magatzems d explosius han de ser clarament identificats i estar situats a més de 300 m de la carretera o de qualsevol construcció. En les voladures s ha de posar especial cura en la càrrega i encesa de les barrinades, i s ha d avisar de la descàrrega amb antelació suficient per evitar possibles accidents. L encesa de les barrinades s ha de fer, de ser possible, a hora fixa i fora de la jornada de treball, durant els descansos del personal operari al servei de l obra en la zona afectada per les voladures, i no és permesa la circulació de persones o vehicles dintre del radi d acció de les barrinades, des de cinc minuts abans d encendre les metxes fins després que hagin esclatat totes. Sempre que sigui possible, l encesa s ha d efectuar mitjançant comandament elèctric a distància, o s han d emprar metxes i detonadors de seguretat. El personal que intervé en la manipulació i utilització d explosius ha de ser de reconeguda pràctica i perícia en aquestes feines i ha de reunir les condicions adequades, en relació amb la possibilitat que correspon a aquestes operacions. El contractista ha de subministrar i col locar els senyals necessaris, per advertir al públic del seu treball amb explosius. L emplaçament i estat de conservació ha de garantir, sempre, la perfecta visibilitat. Correspon al contractista, en el seu treball de direcció i gestió de l obra la prevenció dels danys que es puguin produir per pluges, gelades, altres accidents atmosfèrics, voladures, etc. Les despeses que els esmentats treballs poden produir es consideren incloses en els preus i en conseqüència no són en cap cas d abonament a excepció dels casos previstos a l art. 132 del Reglament general de contractació de l Estat (vegeu clàusula 14 del P.C.A.G.) Tampoc són d abonament els danys produïts per l omissió de les esmentades tasques preventives. El contractista és el responsable únic dels danys a tercers que per les causes esmentades es puguin produir Obres de condició especial Sempre que, a judici del director de l obra, hi hagin algunes parts de l obra que, per llur índole particular, requereixen especial cura, poden designar-se tres o més especialistes acreditats perquè el contractista triï el que ha d executar-la, sempre que el preu que compti els esmentats especialistes estigui dintre del quadre de preus que acompanya al projecte amb un marge d un 5% a favor del contractista, en concepte d indemnització per despeses generals. Aquest mateix dret es reserva al director per a certs materials la fabricació dels quals requereix condicions especials. Si el contractista executa alguna part de les obres en forma defectuosa, o malament, per error o contràriament a les bones normes de la construcció, ordres rebudes o que no s ajusta al projecte, l ha de demolir i tornar a fer, tantes vegades com sigui necessari, i les despeses que això ocasioni aniran al seu compte.

114 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Si les deficiències no comprometen la seguretat, funcionament, utilitat i bon aspecte dels treballs d una manera essencial, i no poden, a judici del director de l obra, conservar-se, el contractista pot reparar-la fins a deixar-la de la millor manera possible, i sofrir en aquest cas, la peça o element, el desmèrit que pugui tenir a judici del director. La interpretació del projecte és missió exclusiva del director de l obra, el qual resol segons el seu criteri qualsevol dubte i supleix les omissions que poden haver-hi en el projecte. Qualsevol dubte, deficiència o omissió ha de ser aclarit i reposat abans de començar els treballs a què fa referència. Article 11.- CONTROL DE QUALITAT Per controlar la qualitat de les obres, el Contractista ha d efectuar, al seu càrrec, els assaigs en les condicions i freqüència que s'estableixen al Plec de condicions i en el seu defecte en les instruccions i normes oficials. Si no està regulat per cap dels documents ressenyats s ha de procedir segons determina el Director. Durant el decurs de les obres, i en el seu període de garantia el Director pot ordenar que es realitzin quantes proves, assaigs i anàlisis que cregui oportunes per comprovar la qualitat dels materials i bona execució de l'obra efectuada encara que els materials no estiguin indicats en aquest plec. El Contractista està obligat a donar totes les facilitats que calguin, aportar els mitjans auxiliars i el personal necessaris i suportar al seu càrrec, totes les despeses que es puguin originar fins un import màxim de l'1% del pressupost de l'obra. De les proves realitzades s'ha d estendre Acta que s ha de tenir en compte per la recepció de l'obra. En cas de disconformitat del Contractista amb els assaigs efectuats s'ha d acudir a un Laboratori oficial designat pel Director, perquè les efectuï. Article 12.- MODIFICACIONS DEL PROJECTE No s'admet cap variació sobre l'obra definida en el projecte ni sobre l'execució establerta en el programa de treball, sense l'autorització escrita del Director de l'obra. Qualsevol dubte, deficiència o omissió al projecte ha de ser aclarida pel Contractista abans de començar les unitats d obra a què es refereixi. L'Administració pot, durant l'execució de les obres, suprimir la realització d'alguns treballs o afegir-ne altres no previstes, sempre que el total de les supressions o addicions valorades als preus de Contracte no disminueixin o sobre pugin més d'un vint per cent del total de l'obra contractada i en el cas d excedir-ne, sempre que el Contractista hi estigui d'acord. Amb independència de les supressions o condicions esmentades, el Contractista ha d'introduir les modificacions que li ordena el Director, quan les creu imprescindibles per mantenir totes les condicions d'estabilitat, seguretat i qualitat previstes en el projecte. Si aquestes modificacions per la quantia o naturalesa justifiquen variacions sensibles de preu o termini d'execució, el Contractista ha de sol licitar per escrit que es tinguin en compte i l'administració acordarà el que cregui adient. El Contractista pot proposar també modificacions sobre l'obra projectada, degudament justificades al Director i aquest les resol d'acord amb les seves facultats. Si a les variacions o a les modificacions hi figura alguna unitat d obra, el preu de la qual no compta en el Contracte ni se'n pot deduir, s ha de determinar pel sistema de preus contradictoris, a partir fins on sigui

115 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses possible dels costos elementals que figuren en el projecte i en tot cas als corresponents a la data de la seva licitació. Només són considerades com a millores i modificacions del Projecte aquelles que hagin estat ordenades expressament per escrit per la Direcció d obra i convingut preu abans d executarles. L entitat contractant tindrà dret a segregar de la contracta, totalment o parcial, totes les obres que cregui convenient, sempre que l import de les segregacions no excedeixi de la cinquena part de l import total de la contracta. La contracta en cap cas no podrà pretendre cap segregació. Article 13.- AMIDAMENT I MESURAMENT DE LES OBRES Les obres s'amiden per unitats completament acabades, i se'ls aplica a cadascuna el mètode que especifiquen els documents del Contracte i, per defecte, a criteri del Director. Als amidaments hi ha d assistir el Contractista, el qual pot manifestar les observacions i les reclamacions que cregui oportunes. Aquelles parts o unitats que han de quedar ocultes, o impliquen la desaparició d'elements necessaris per poder efectuar l'amidament, aquest s ha de fer al moment oportú. El Contractista ha d'avisar amb temps suficient al Director perquè pugui prendre les dades necessàries, altrament aquest actua segons el seu bon criteri i el Contractista ha d'acceptar el resultat. Les unitats que s'han de pagar a pes, es comprovaran abans de posar-les en l'obra, en presència del Director. Pel que fa a l'amidament i mesurament de les obres és d'aplicació també tot el que disposen les prescripcions particulars quant a això. Les unitats s'abonen pel seu volum, pel seu pes, per la seva superfície, per la seva longitud o pel seu nombre d'unitats realment executades, d'acord a com figuren especificades al Quadre de preus corresponent. Per a les unitats noves que poden presentar-se s'ha d especificar clarament la forma d'abonament en convenir-se el seu preu actual contradictori. En altres casos, s'ha d estar a l'admès a la pràctica habitual. Article 14.- VALORACIÓ I PAGAMENT DE LES OBRES 14.1 Generalitats Es paguen al Contractista les obres que realment ha portat a terme d'acord amb el projecte i les modificacions autoritzades. Amb aquesta finalitat el Director lliura la certificació de les unitats d obra acabades, en els terminis establerts en el Contracte i per defecte mensualment. Per això es fa la relació valorada dels treballs realitzats "a l'origen" previ amidament. La contracta tindrà un termini de vuit dies per examinarho i donar la seva conformitat i objeccions. Les relacions valorades i les certificacions consegüents tenen caràcter provisional i els pagaments a què donen lloc es conceptuen a la bestreta, i queden pendents de la liquidació final per a la confirmació o la rectificació.

116 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Sempre que en el Contracte no s'especifica una modalitat distinta, les obres es valoren als preus d'execució material que figuren en el projecte, als especials establerts i si escau, als que es fixen contradictòriament. Se'ls ha d augmentar el tant per cent adoptat per obtenir el Pressupost de Contracta i del resultat es descompta la baixa obtinguda en la rematada. Les obres de terra s'amiden i es valoren segons les unitats d obra definides i aplicades en els pressupostos parcials d'execució material, amb els preus emprats en el mateix document, bé si són resultat de preu d'unitat d obra, bé de preu mitjà establert en el projecte. Els preus mitjans establerts corresponen a estudis previs del terreny o a estimacions d'altres obres realitzades en la mateixa població o contrada. Els percentatges dels diferents components del terreny s'entenen a risc i ventura del Contractista, sempre que les clàusules administratives o el Contracte no especifiquin altra modalitat. Tots els treballs, els mitjans auxiliars i els materials necessaris per a la correcta execució i acabat de qualsevol unitat d obra, es consideren inclosos al preu de la mateixa, encara que no hi figurin tots els especificats en la descomposició o en la descripció dels preus Valoració d obres defectuoses acceptables Si per excepció s ha executat alguna obra que no es troba arreglada exactament a les condicions de la contracta, però que, tanmateix, és admissible a judici del director, aquest proposa al contractista la rebaixa que sembli justa en el preu. El contractista pot optar entre acceptar la rebaixa proposada o demolir l obra a la seva costa i refer-la, d acord amb les expressades condicions Preus contradictoris Si s esdevé algun cas en què fos necessari fixar un nou preu perquè la unitat d obra no està compresa a la contracta o perquè les seves característiques difereixen substancialment de les del contracte, s ha d estudiar i convenir-lo contradictòriament pel següent sistema: a) El contractista, a partir dels quadres de preus del pressupost de l obra, formula per escrit, sota la seva signatura, el preu que, al seu judici, ha d aplicar-se a la nova unitat. b) El director de l obra o aquella persona que designa estudia el que, al seu criteri, s ha de fixar. Si ambdós preus coincideixen, la direcció formula l acta d avinença, igual que si qualsevol petita diferència o error fos salvat per simple exposició i convicció d una de les parts, i queda així formalitzat el preu contradictori. Si no és possible conciliar per simple discussió els resultats, el director proposa a la propietat que adopti la resolució que estimi convenient als seus interessos Excés d obra El contractista únicament té dret a percebre l import de l obra executada. Les diferències entre aquesta i la pressupostada no donen dret a cap tipus d indemnització. Tampoc s abona l obra en excés, en relació amb la definida en el projecte, si a criteri de la direcció facultativa ha estat innecessàriament executada, i sense haver-ho ordenat Obres incompletes

117 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Quan cal valorar obres incompletes s apliquen els preus del projecte segon les unitats que hi consten, segons el quadre de preus núm. 2 Aquelles unitats que no estan completament acabades no es valoren, i el contractista les pot acabar completament o renunciar a l import de les efectuades parcialment. No es pot pretendre la valoració de cada unitat d obra fraccionada en forma distinta a la valoració de dit quadre. En cap d aquests casos no tindrà el contractista dret a cap reclamació fonamentada en insuficiència als preus del dit Quadre en l omissió dels costs de qualsevol dels elements que constitueixen els referits preus Partides alçades. Les obres que figuren al Pressupost d aquest Projecte per quantitat alçada i que hauran de ser executades d acord amb les prescripcions d aquest Plec, seran amidades i valorades com les restants, d acord amb els preus que figuren al Quadre de Preus, núm. 1, i si es tractés d unitats d obra no incloses en dit quadre s abonaran al preu que es fixi contradictòriament, prèviament aprovat per la Direcció d obra. Les partides alçades de pagament íntegre es paguen al contractista a l acabament dels treballs en les condicions adequades. No s abonarà cap partida alçada en concepte de mitjans auxiliars, puix que totes les despeses d aquest índole són incloses als corresponents preus unitaris Abonaments de provisions Els materials arreplegats a peu d obra, sempre que siguin útils i no hi hagi perill que desapareguin de les obres o es deteriorin poden valorar-se, al parer del Director, al 75 % del preu que figura en el Quadre de preus número 1. En cas de rescissió del contracte es paguen per la totalitat del seu valor, sempre que reconeixin les condicions esmentades Obres imprevistes Les obres no previstes s abonen pels quadres de preus d aquest pressupost, segon el volum d obra corresponent, i s estableix, si cal, pel fet de no figurar les dites unitats en el Pressupost, en preus contradictoris precisos. El dit preu contradictori el formarà el Director a partir dels que han servit per a la formació del pressupost d aquest projecte o, si no hi hagués base, pels d ús comú a la localitat als preus oficials quedant obligat el contractista a acceptar-los Esgotaments No s abonaran les despeses d esgotament que, per qualsevol causa poguessin tenir les unitats d obra pròpiament dites, per raó de la presència d aigua o posició, com disminució del rendiment, primes al personal, botes i vestits d aigua, etc., els quals es consideren inclosos en els preus de les unitats Mitjans auxiliars En cas de rescissió per incompliment del contracte per part del contractista, els mitjans auxiliars del constructor podrem ser utilitzats lliurament i gratuïta per la Direcció d Obra per a la terminació dels treballs. Si la rescissió sobrevé per altres causes els mitjans auxiliars del constructor podran ser utilitzats per la Direcció d obra fins a l acabament dels treballs, gratuïtament, si la quantitat

118 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses d obra executada assolís els 4/5 de la totalitat i mitjançant el pagament del 10% anual del valor en que hagin estat taxats els dits mitjans auxiliars, si la quantitat d obra executada no assolís la xifra anteriorment esmentada. En qualsevol cas, tots aquests mitjans auxiliars quedaran propietat del contractista, un cop acabades les obres, però no tindrà dret a cap reclamació pels desperfectes a que el seu ús hagi donat lloc. Article 15.- OBRES COMPLEMENTÀRIES Obres complementàries són les que per la seva naturalesa no poden preveure's o detallar-se suficientment, sinó en el decurs dels treballs. S'efectuen d'acord amb el projecte, els plànols que es lliuren al Contractista i les ordres que dóna el Director. S'executen en les mateixes condicions i prescripcions que la resta del Projecte. Article 16.- SUSPENSIÓ DE LES OBRES I PRÒRROGUES DE TERMINI Si per causa de força major s'han de suspendre totalment o parcialment les obres, el Contractista ho ha de comunicar per escrit al Director tan aviat com es produeix la causa o paralització. Sense aquest requisit no pot tenir-se en compte per a la pròrroga de termini, encara que fos procedent. Sempre que l'administració acorda la suspensió total o parcial de les obres i aquesta suspensió pugui produir danys o perjudicis demostrats al Contractista, la determinació ha d atendre entre altres factors, la pertorbació, el ritme previst de les obres i les seves conseqüències, la utilització de la maquinària, les instal lacions i el personal. Article 17.- REVISIÓ DE PREUS El Contracte s'entén a risc i ventura del Contractista sense que pugui sol licitar augment de preu o indemnització, llevat que disposicions de caràcter oficial que li siguin aplicables estableixin la clàusula revisaria, o s'accepti i reguli expressament bé en les clàusules administratives bé en el contracte. Article 18.- RESCISSIÓ Si l execució de les obres no fos adequada o si el material presentat no reunís les condicions necessàries, es podrà procedir a la rescissió del contracte amb pèrdua de la fiança. En aquest cas, es fixarà un termini per determinar les unitats, la paralització de les quals pogués perjudicar les obres, sense que durant aquest termini no es comencin nous treballs. No s abonaran les provisions que s haguessin efectuat. Article 19.- FIANCES La contracta en el termini de 48 hores, a comptar de la data en què se li comuniqui l adjudicació, dipositarà com a finança a l Ajuntament, com a dipòsit per respondre del compliment del present Plec de Condicions, l 1% de l import líquid a que ascendeixen les obres contractades, amb deducció de la baixa de concurs. A més d aquesta fiança, es retindrà en el mateix concepte el 10% de l import de cadascuna de les liquidacions parcials.

119 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Article 20.- TERMINI D EXECUCIÓ Els treballs començaran dintre dels vuit dies naturals a comptar de la data de la publicació de l adjudicació i es donarà coneixement per escrit a l Enginyer Director de la data de començament dels treballs, data des de la qual es començarà a comptar el termini d execució de les obres compreses en el present Plec de Condicions. Per cada dia de demora en la finalització dels treballs respecte al termini fixat, li serà imposada una multa de quantitat a fixar pel Director. Si per qualsevol causa, aliena per completa a la Contracta, no fos possible començar els treballs en la data prefixada, o els hagués de suspendre, se li concedirà la pròrroga estrictament necessària per part de la Direcció d Obra. En cas que la Contracta no comencés a reanudar els treballs dintre de les 48 hores següents, es durà a terme la rescissió de la Contracta amb pèrdua de la fiança. Article 21.- RECEPCIÓ DE LES OBRES Quaranta-cinc dies abans d'acabar-se les obres, el Contractista ho ha de comunicar per escrit al Director i dintre del mes següent del final, s ha de fer la recepció. El Contractista lliura les obres i les rep l'administració en la forma reglamentària, sempre que estiguin ben realitzades i en bon estat. De la recepció s'ha d estendre Acta, amb tants exemplars com sigui necessari, un dels quals es lliura al Contractista. En aquesta acta pot fer-se constar les al legacions que s'estimin pertinents. En cas d'incompareixença justificada poden fer-se les al legacions per escrit en el termini de deu dies. En cas de trobar-se l obra en estat de recepció, es farà constar així l acta i l Enginyer Director donarà a la contracta les instruccions precises i detallades per reparar els defectes observats, fixant-se termini per efectuar-l ho, expirat el qual es farà nou reconeixement. Les obres requerides en les dites instruccions seran de compte i càrrec de la contracta. Si la contracta no hagués complert, es declararà rescindida la contracta, amb pèrdua de fiança, de no ser que l Entitat contractant cregui prudent concedir un nou termini que serà improrrogable. Article 22.- TERMINI DE GARANTIA Rebudes les obres comença a comptar el termini de garantia d'un any, salvat d'especificació distinta. Durant aquest temps el Contractista ha de conservar l'obra segons les condicions que fixa el Plec o les prescripcions particulars. Ha de respondre dels danys i de la deterioració que pugui produir-se en l'obra, a no ser que es provi que els mateixos han estat causats pel mal ús que haguessin fet els usuaris o Entitat encarregada de l'explotació. En aquest supòsit té dret al reembossament de l'import dels treballs que s'hagin de fer per restablir l'obra a les condicions degudes. Article 23.- DEVOLUCIÓ DE LA FIANÇA Aprovades la recepció i liquidació definitives es tornarà la fiança a la Contracta, després d haver-se acreditat per la Contracta que no hi ha cap reclamació contra aquella, de tots aquells pagaments que es relacionen amb les obres. En abandonar la Contracta les obres, estarà obligada a deixar desocupats i nets els locals i terrenys, que hagin ocupat.

120 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Article 24.- LIQUIDACIÓ DE LES OBRES Rebudes les obres s ha de fer l'amidament general i definitiu, amb assistència del Contractista. Per les parts que resten ocultes o inaccessibles serveixen les dades del moment de l'execució. Es valoren les unitats d obra corresponent als preus que per cada unitat consta en els pressupostos parcials d'execució material del projecte, o els establerts i aprovats posteriorment. El Contractista pot posar de manifest les objeccions a la liquidació que cregui oportunes, en el termini de trenta dies; una vegada transcorregut el termini sense manifestar cap objecció, s'entén que n'està conforme. Articles 25.- CARÀCTER D AQUEST CONTRACTE. Es voluntat d ambdues parts contractants que, un cop acceptat el present Plec de Condicions tingui, respecte del seu compliment, la mateixa força i valor d una escriptura pública, degudament atorgada amb el reintegrament corresponent a la Hisenda. Tant l entitat contractant, com la contractada, es reserven la facultat d elevar aquest document a escriptura pública en qualsevol estat de l obra. Els impostos de drets Real i Timbres seran d exclusiu càrrec de la Contracta, així com totes les altres contribucions, impostos i arbitris. Vacarisses, desembre 2014 L Arquitecte Tècnic Municipal Josep Lluís Murcia i Torrecillas

121 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Document núm. 4: PRESSUPOST

122 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses ESTAT D AMIDAMENTS

123 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Partida Descripció unitats Tipus unitat Preu un Import SEPARATA 01: Millora de la part massissa de l envoltant I ,89 01 AÏLLAMENT TIPUS Subministrament feltres de llana de roca de densitat 20 a 25 kg/m3, de 160 mm de gruix, revestit a una cara amb paper kraft, tipus Ursa Terra Manta Papel de Uralita. 777,00 m2 3, , Col locacióde llana de roca de densitat 20 a 25 kg/m3, de 160 mm de gruix, revestit a una cara amb paper kraft, tipus Ursa Terra Manta Papel de Uralita. 777,00 m2 2, ,15 02 AÏLLAMENT TIPUS , Subministrament de Sostre continuo Sostre 12,5 STD + 60/27 (cada 500) més feltre de llana de roca de densitat 20 a 25 kg/m3, de 160 mm de gruix, revestit a una cara amb paper kraft, tipus Ursa Terra Manta Papel de Uralita 194,00 m2 10, , Col locació de Sostre continuo Sostre 12,5 STD + 60/27 (cada 500) més feltre de llana de roca de densitat 20 a 25 kg/m3, de 160 mm de gruix, revestit a una cara amb paper kraft, tipus Ursa Terra Manta Papel de Uralita 194,00 m2 11, ,38 03 AÏLLAMENT TIPUS , Subministrament de Sostre continuo 12,5 Impregnada + 12,5 Impregnada +60/27 (cada 400) més feltre de llana de roca de densitat 20 a 25 kg/m3, de 80 mm de gruix, revestit a una cara amb paper kraft, tipus Ursa Terra Manta Papel de Uralita 183,00 m2 14, , Col locació de Sostre continuo 12,5 Impregnada + 12,5 Impregnada +60/27 (cada 400) més feltre de llana de roca de densitat 20 a 25 kg/m3, de 80 mm de gruix, revestit a una cara amb paper kraft, tipus Ursa Terra Manta Papel de Uralita 183,00 m2 14, ,93 04 TANCAMENTS Subministrament d'envà de 15STD+48(cada 400)+15STD Magatzem i banys 21,00 Escala rebost solidari 8, Col locació d'envà de 15STD+48(cada 400)+15STD Magatzem i banys 21,00 Escala rebost solidari 8,38 TOTAL PARTIDA TOTAL PARTIDA 5.305,17 29,38 m2 8,41 247,12 29,38 m2 15,97 469, Subministrament de Sostre continuo Sostre 12,5 STD + 60/27 (cada 500) 4,00 m2 7,69 30, Col locació de Sostre continuo Sostre 12,5 STD + 60/27 (cada 500) 4,00 m2 8,83 35, Tancament de finestres de 3 x 3 metres amb placa 12,5 STD i sellat de pastes. 4,00 un 12,61 50, Tancament d'obertures a la coberta 1,00 pa 1.000, ,00 TOTAL PARTIDA SEPARATA 02: Millora de la part massissa de l envoltant II 4.820,90 06 FUSTERIA ALUMINI TOTAL PARTIDA 1.832, Substitució de fusteria d'estructura d'alumini amb vidre camara baixa emissió eit de la serie PRACTIC 54 RPT en lacat color blanc compost per 8 fixes i una finestra practicable de 5730mm x 3234 mm. Amb làmina adhesiva de protecció solar UV 2.410,45 pa 2, ,90 TOTAL PARTIDA 4.820,90

124 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses SEPARATA 03: Millora de climatització ,35 07 CLIMATITZACIÓ Instal lació de ventilació i climatització composta per: un climatitzador tipus CTA de ServoClima, inclou plenum i comporta de retorn, Freecooling amb tres comportes, secció de filtres, bateria aigua calenta, ventilador d impulsió, xarxa de conductes d ace 1,00 pa , ,35 TOTAL PARTIDA ,35 08 VARIS Realitzacior de feines de dificil determinació. 1,00 pa 3.000, ,00 TOTAL PARTIDA 3.000,00 SEPARATA 04: Paleteria ,86 09 PALETERIA Enderroc de sostre complet, incloent paviment, entrebigat, bigueta de perfil laminat, cel ras i instal lacions interior de cel ras, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor 12,00 m 2 40,78 489, Enderroc de paret de tancament de totxana de 15 cm de gruix, a mà i amb martell trencador manual i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor + transport a abocador 29,23 m 2 15,96 466, Sostre de 18+4 cm, per a una sobrecàrrega (ús+permanents) de 4 a 5 kn/m2, amb revoltó de ceràmica i doble biguetes de formigó pretesat, intereixos 0,7 m, llum < 5 m, amb una quantia de 5 kg/m2 d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades, malla electrosoldada 30,60 m 2 45, , Acer S355J2 segons UNE-EN , per a bigues amb connectors formades per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie HEB 220, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col locat a l'obra amb soldadura 1.278,42 kg 3, , Enguixat reglejat sobre parament horitzontal interior, a 3,00 m d'alçària, com a màxim, amb guix B1, acabat lliscat amb guix C6 segons la norma UNE-EN ,60 m 2 11,18 342, Pintat de parament horitzontal de guix, amb pintura plàstica amb acabat llis, amb una capa segelladora i dues d'acabat 92,70 m 2 5,27 488, Pintat de parament vertical de guix, amb pintura plàstica amb acabat llis, amb una capa segelladora i dues d'acabat 378,28 m 2 4, , Paviment interior, de rajola de gres extruït sense esmaltar ni polir, grup AI/AIIa (UNE-EN 14411), de forma rectangular o quadrada, preu mitjà, de 6 a 15 peces/m2, col locades amb adhesiu per a rajola ceràmica C1 (UNE- EN 12004) i rejuntat amb beurada CG1 (UNE-EN 13888) 130,00 m 2 34, , Realitzacior de feines de dificil determinació. 1,00 pa 3.000, ,00 10 ELECTRICITAT Instal lació elèc.int.+ajudes ram de paleta TOTAL PARTIDA ,86 1,00 pa 930,00 930,00 TOTAL PARTIDA 930,00 TOTAL PRESSUPOST ,00

125 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses PRESSUPOST

126 Projete modificat de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL ,00 13% Despeses Generals 9.531,21 6% Benefici Industrial 4.399,02 3% Seguretat i Salut 2.199,51 Subtotal ,74 21% I V A ,81 TOTAL PRESSUPOST ,55 Vacarisses, desembre 2014 L Arquitecte Tècnic Municipal Josep Lluís Murcia i Torrecillas