MEMÒRIA CONTROL ARQUEOLÒGIC. GAS NATURAL CARRER GRAVINA 14 TARRAGONA (EL TARRAGONÈS)

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "MEMÒRIA CONTROL ARQUEOLÒGIC. GAS NATURAL CARRER GRAVINA 14 TARRAGONA (EL TARRAGONÈS)"

María Jesús Torregrosa Martínez
hace 6 años
Vistas:

1 MEMÒRIA CONTROL ARQUEOLÒGIC. GAS NATURAL CARRER GRAVINA 14 TARRAGONA (EL TARRAGONÈS) Gener 2016

2 FITXA TÈCNICA Nom del jaciment: Carrer Gravina núm. 14 Municipi: Tarragona Comarca: El Tarragonès Data d'intervenció: de gener de 2016 Arqueòleg director: M. Dolores Ynguanzo González Promotor: sr. Francesc Xavier Olivé Vericat Motiu de la intervenció: Instal lació de canalització de Gas Natural Data de lliurament: 22 de febrer de 2016 M. Dolores Ynguanzo González Arqueòloga NEMESIS SCCL 1

3 I. MOTIVACIÓ DE LA INTERVENCIÓ Amb motiu de la instal lació d un ramal de la xarxa de Gas Natural al carrer Gravina núm. 14 de Tarragona (El Tarragonès), el sr. Francesc Xavier Olivé Vericat, delegat de Tarragona de GAS NATURAL S.D.G., va encarregar a l empresa NEMESIS SCCL la realització dels treballs de control necessaris per tal de documentar les restes arqueològiques que es poguessin localitzar en el subsòl. Els treballs arqueològics de control de moviments de terres es varen efectuar els dies 20 i 21 de gener de 2016 sota la direcció de l arqueòloga M. Dolores Ynguanzo González. La ciutat de Tarragona i els seus voltants tenen un gran patrimoni arqueològic i cultural, sobretot d època romana, moment en què va ser capital de la Província Tarraconense. Existeixen, tanmateix, nombroses restes d etapes posteriors, com la paleocristiana i la medieval, ja que la ciutat de Tarragona va ser seu catedralícia des dels inicis dels cristianisme. És per aquests motius que qualsevol obra que requereixi un moviment de terres fa necessària la realització de treballs de control, excavació i/o documentació per tal d evitar la destrucció de restes arqueològiques segons estableix el Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de Protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic. 2

4 II. ANTECEDENTS HISTÒRICS. SITUACIÓ DEL LLOC Malgrat que a la zona de Tàrraco les transaccions comercials es remunten a èpoques anteriors a l aribada dels romans, aquests foren els primers que, aprofitant la platja que existia, construïren un dic al llarg de la roca més convexa acabada en martell. Al final d'aquesta construcció es trobava el farelló per guiar els vaixells, les restes del qual encara eren visibles a meitats del segle XIX. A més, els romans van construir també un altre dic amb arcs que, des del peu del turó, anava cap a la platja i impedia que els arrossegaments del riu inundessin la dàrsena. Malgrat aquest aprofitament de la línia de costa, cal fer esment que la zona del barri del Serrallo en època antiga no existiria ja que el mar arribaria fins, més o menys, l actual carrer Smith. El carrer Gravina es troba al nucli del barri pescador de Tarragona, que nasqué a redòs de la importància que prengué el port i l activitat de la pesca. Després de l'abandonament que va patir el port durant les invasions dels gots i dels àrabs, fins a la repoblació al segle XII, gairebé no es té notícia de cap obra ni activitat relacionada amb el port. En canvi, a partir d'aquesta data, és quan la ciutat de Tarragona començà a interessar-se per oferir un port en bones condicions i alhora beneficiar-se de les transaccions comercials derivades d'aquella activitat. Durant l època medieval hi ha diversos documents que mostren la importància del port de Tarragona a nivell comercial i productiu fet que, malgrat l actual desconeixement que es té de la fesomia de la zona en aquest moment històric, fa pensar en la més que probable existència de construccions relacionades amb l activitat portuària. Per exemple, en un 3

5 document de 1151 l arquebisbe Bernat Tort traspassa la donació feta a Robert Bordet al Comte de Barcelona, i en ell s hi esmenten imposicions i usos referents a l arribada de vaixells. Pel que fa a restes relacionades amb el port de Tarragona, cal esmentar els carrers i camins que unirien el nucli urbà medieval amb la zona portuària. Tanmateix, la importància de l activitat comercial es reflecteix amb la gran quantitat de materials arqueològics recuperats a la ciutat. L'impuls definitiu a la construcció del port es produí quan Tarragona, arran del Decret de Nova Planta, va ser nomenada cap del Corregiment. Aquesta capitalitat li donà les forces suficients per aconseguir els favors reials tan necessaris per a les obres portuàries. Tant és així, que l'any 1790, es van inaugurar oficialment les obres de reconstrucció del Port de Tarragona i es va nomenar la Junta Protectora de les Obres del Port per tal de gestionar-les. La direcció anà a càrrec de l'enginyer Joan Ruiz de Apodaca, que era qui havia dissenyat el projecte del port de Tarragona. Fou, finalment, durant tot el segle XIX quan el port es va construir de manera sistemàtica, a excepció de períodes concrets com la Guerra del Francès, la crisi de la fil loxera i la pèrdua de les colònies americanes de Cuba i Filipines. 4

6 III. TREBALLS REALITZATS Els treballs de control arqueològic han consistit en la supervisió visual dels moviments de terres, realitzats amb mitjans mecànics, per part d un tècnic arqueòleg fins arribar a la cota necessària per al projecte d instal lació de la xarxa de Gas Natural. Els moviments de terreny realitzats han consistit en l excavació d una rasa i de dues cales. La cala 100 (C100) ha assolit unes mides d 1,55m d amplada màxima x 1,30m de llargada màxima x 0,90m de fondària màxima; la cala 200 (C200) ha assolit unes mides de 0,80m d amplada x 1,30m de llargada x 1m de fondària; i la rasa 300 (R300) ha assolit unes mides de 0,40m d amplada x 2,80m de llargada x 0,50m de fondària. S ha rebaixat amb mètodes manuals mecànics segons criteri estratigràfic d individualització d UUEE. IV. LLISTAT D UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES CALA 100 UE 101 Pavimentació de rajola grisa de la vorera del carrer de 30 x 30 x 2cm. Cobreix UE 102 UE 102 Nivell de preparació d argamassa per tal de fixar la rajola (UE 101). Té un gruix d entre 2-3cm. Cobert per UE 101, cobreix UE 103 UE 103 Nivell de formigó d entre 15-20cm. Cobert per UE 103, cobreix UE 104 UE 104 Nivell de reompliment de terra d obra, balasts. Cobert per UE 103, cobreix UUEE 105 i 106 5

7 UE 105 Tija del servei de GN. Cobert per UE 104 UE 106 Servei d aigua. Cobert per UE 104 UE 107 Paviment d asfalt de 8cm de gruix. Cobreix UE 108 UE 108 Nivell de formigó d entre 10-20cm. Cobert per UE 107, cobreix UE 109 UE 109 Nivell de reompliment de terra d obra, balasts. Cobert per UE 108, cobreix UE 110 UE 110 Servei de la llum cobert per rajola. Cobert per UE 109 CALA 200 UE 201 Paviment d asfalt de 8cm de gruix. Cobreix UE 202 UE 202 Nivell de formigó amb malla d entre 50-60cm. Cobert per UE 201, cobreix UE 203 UE 203 Nivell de reompliment de terra vegetal marró. Cobert per UE 202, cobreix UUEE 204 i 205 UE 204 Tub de GN. Cobert per UE 203 UE 205 Tub del servei de clavegueram. Cobert per UE 203 RASA 300 UE 301 Paviment d asfalt de 8cm de gruix. Cobreix UE 302 UE 302 Nivell de formigó d entre 20-30cm. Cobert per UE 301, cobreix UE 303 UE 303 Nivell de reompliment de terra vegetal marró. Cobert per UE 302 6

8 V. CONCLUSIONS L espai rebaixat del carrer Gravina núm. 14 de Tarragona (el Tarragonès) ja havia sofert moviments de terres amb anterioritat motivats per la preparació i la pavimentació de l actual carrer i per la col locació de serveis. Així doncs, els resultats han estat del tot negatius pel que respecta a la localització de registre d interès arqueològic. M. Dolores Ynguanzo González NEMESIS SCCL Tarragona, 22 de febrer de

9 V. ANNEX PLANIMÈTRIC 1. CARRER GRAVINA NÚM. 14. CALA 100, CALA 200 i RASA 300 SITUACIÓ PLANTA SECCIONS COORDENADES UTM 8

10 VII. ANNEX FOTOGRÀFIC 1. Vista del carrer Gravina núm Treballs d excavació 3. Vista de la C100, UUEE Detall de la secció de C100, UUEE Vista de la C100, UUEE Detall de la secció de C100, UUEE Vista de la C200, UUEE Detall de la secció de C200, UUEE Vista de la R300, UUEE Detall de la secció de R300, UUEE

11 MEMÒRIA Control Arqueològic. Gas Natural GRAVINA 14. Tarragona gener 2016 INICI DELS TREBALLS CALA

12 MEMÒRIA Control Arqueològic. Gas Natural GRAVINA 14. Tarragona gener 2016 CALA RASA

Documentos relacionados

Catàleg de Patrimoni del terme municipal d Inca

Catàleg de Patrimoni del terme municipal d Inca Identificació de l element Denominació: CAN PA CALENT Clau: 21/16 Codi: INC- A011 Grau de protecció: A1 (BIC) Tipologia: talaiot quadrat Ús actual: en desús Autoria: - Estil o corrent: - Identificació