7.1 HISTÒRIA. De les frases següents marca les que són certes. Almenys des del temps dels ibers que es cultiven ceps a Catalunya.

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "7.1 HISTÒRIA. De les frases següents marca les que són certes. Almenys des del temps dels ibers que es cultiven ceps a Catalunya."

Inés Cruz Fuentes
hace 6 años
Vistas:

1 7.1 HISTÒRIA Descobreix la veritat De les frases següents marca les que són certes. La tradició, la cultura del vi i el conreu de la vinya compten amb molt poca història a Catalunya Les primeres vinyes a Catalunya les van plantar els francesos a la Catalunya Central. Almenys des del temps dels ibers que es cultiven ceps a Catalunya. L'Imperi Romà va fer extensiu el conreu de la vinya El pobles musulmans van potenciar la plantació de moltes vinyes a Catalunya. El nom de Bages va sorgir de la paraula 'pagès', ja que era una zona rural. Es creu que el nom de Bages prové de Bacus, que és el déu romà del vi. A l'edat Mitjana les plantacions de vinya sovint eren impulsades pels monestirs. La fil loxera va fer que els ceps fessin molt més raïm. Quan la fil loxera envaí França, els pagesos catalans s espantaren i començaren a abandonar el conreu de la vinya. Quan la fil loxera s havia estès per França el preu del vi augmentà i a Catalunya va créixer el conreu de la vinya. La fil loxera va matar els ceps de Catalunya al segle XIX. La solució a la fil loxera la va trobar un pagès català anomenat Empelt. La solució a la fil loxera va ser el cep americà resistent a la malaltia. Sobre l arrel d aquest cep s empelta la varietat de cep desitjada. Al segle XX, mentre creixia la indústria, es van abandonar moltes vinyes. Cap als anys es va plantar vinya per tot arreu, substituint el cultiu de cereals. En els últims anys hi ha hagut una recuperació de la vinya a les comarques on encara es mantenia el seu conreu, entre elles, el Bages.

2 7.1 EL CEP Posa a cada requadre la part de la planta que li correspon: circell, pàmpol, sarment, raïm, soca i arrel.

3 7.2 EL CONREU DE LA VINYA Posa el nom a les feines que s han de fer per cultivar la vinya.

4 7.3 TRADICIÓ 1. Completa les dites Afegeix la paraula que falta a les següents dites: Filla, vi, raïm, bóta, cep, ram. - El bon vi no necessita. - De gota en gota, s'omple la. - De bon cep planta la vinya, i de bona mare la. - Molts pàmpols i poc. - De mal no pot sortir bon sarment. - De bon, bon vinagre. 2. Busca els refranys. Relaciona les frases de l'esquerra amb les de la dreta per poder descobrir els refranys. 1 Per Sant Josep millor com més antic 2 Abril finit, vi per vendre 3 Maig plujós i juny calent el cep florit. 4 Pel setembre és beure en porró 5 Oli, vi i amic són bones amigues 6 Qui té el celler descuidat verdeja el cep 7 No és bon català poc vinagre i ben oliat. 8 El beure millor qui no sap xerricar 9 Panses, nous i figues, fan bon vi i bon ferment 10 L'enciam salat, té una part del vi llençat

5 7.3 TRADICIÓ 3. Endevina La gràcia la porto a dins, sóc emblema català, i aquell que pel coll m agafa tot el què tinc em fa dar De la terra sóc nascut, amb mi l home es fa valent. A voltes dono salut, a voltes mato la gent Busca el significat. Relaciona cadascuna de les frases fetes següents amb el significat que li correspon. 1 Mitja figa mig raïm. Quan una cosa s allarga. 2 Quan no són figues són raïms. Quan d una cosa se n obté un bon profit sense gaire esforç. 3 Vinya als trenta, i als quaranta mallol. Ni bé ni malament. 4 Ésser una vinya. Fer un gran xàfec. 5 En temps de veremes tots els cistells són bons. Estar cansat de suportar alguna cosa. 6 Treure el vi de la bóta del racó. Quan no es pateix per una cosa es pateix per una altra. 7 Durar com la bóta de sant Ferriol. Oferir o portar el bo i millor d una cosa. 8 Tenir el bot ple. Quan hi ha molta feina qualsevol ajuda és benvinguda. 9 A bóta buida no hi ha que punyir. Com més vell més poc seny demostra. 10 Ploure a bots i a barrals. No cal demanar coses impossibles.

6 7.4 LES FEINES I LES EINES Feta la verema i seguint el procés podem fer vi. Posa el nom que correspon a cada casella de la feina : guardar, xafar, transportar, premsar i l eina: tina, carro, bóta, premsa Feina Eina

7 7.4 ELABORACIÓ TRADICIONAL DEL VI La casa de La Culla havia estat una gran productora de vi, la capacitat de les tines que hi havia era de litres de vi. Actualment la gran majoria de les antigues terres de la casa estan ocupades per habitatges i per polígons industrials. En els dibuixos que teniu a continuació hi ha representat el sistema tradicional d elaboració del vi que feien servir a La Culla quan utilitzaven les instal lacions encara existents. Sota cada vinyeta hauries d explicar la feina que s hi representa, esmentant també les eines, objectes, instal lacions i producte obtinguts. VI BLANC Descripció VI NEGRE Descripció

Documentos relacionados

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de