LA TARIFA D ABASTAMENT D AIGUA: ANÀLISI I RECOMANACIONS. Grup de treball Nova Cultura de l Aigua Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat

Transcripción

1 LA TARIFA D ABASTAMENT D AIGUA: ANÀLISI I RECOMANACIONS Grup de treball Nova Cultura de l Aigua Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat Abril 2007

2 Aquest Estudi sobre tarifes d abastament d aigua i les recomanacions ha estat elaborada a proposta del Grup de Treball Nova Cultura de l Aigua de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Redacció: Consorci per a la gestió integral d aigües de Catalunya. Joan Gaya Xavier Mas Col laboració: Comissió Permanent del Grup de Treball Nova Cultura de l Aigua, formada pels ajuntaments de: Cerdanyola del Vallés, Granollers, Malgrat de Mar, Mataró, Reus, Sant Boi, Sant Cugat, Santa Coloma de Cervelló, Sitges i Torredembarra. Coordinació; Secretaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Podeu trobar aquest estudi a la web de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat: (Materials elaborats per la Xarxa) Barcelona, abril 2007

3 ÍNDEX: 1 ANTECEDENTS. 3 2 OBJECTE DE L INFORME. 3 3 ÀMBIT D ESTUDI. 3 4 DADES TÈCNIQUES POBLACIÓ RECURSOS HÍDRICS RENDIMENT DE LA XARXA INFRAESTRUCTURA FÍSICA ABONATS PREU MIG DE L AIGUA DOTACIÓ CONSUM. 8 5 ANÀLISI D INGRESSOS I COSTOS DEL SERVEI ELS INGRESSOS INGRESSOS TARIFARIS INGRESSOS NO TARIFARIS CÀNON DE L AIGUA LES DESPESES DESPESES DE PERSONAL ENERGIA ELÈCTRICA COMPRES D AIGUA MATERIALS CONSERVACIÓ I TREBALLS CONSERVACIÓ AIGUA TERCERS TRACTAMENT I ANÀLISIS DESPESES GENERALS DESPESES FINANCERES AMORTITZACIONS RETRIBUCIÓ COMPARACIÓ DE TARIFES TIPUS DE TARIFA. 17

4 6.2 TIPUS DE SUBMINISTRAMENT AFORAMENTS COMPTADORS TIPOLOGIA D ABONATS DOMÈSTICS NO DOMÈSTICS COMERCIALS INDUSTRIALS MUNICIPALS PROVISIONALS D OBRA BOQUES D INCENDI ESTRUCTURA TARIFÀRIA QUOTA FIXA QUOTA VARIABLE EL COST DE L AIGUA I EL COST DEL SERVEI 24 8 LA TARIFA D ABASTAMENT 26 9 OBJECTIUS DE LA TARIFA TIPUS DE TARIFES L OPINIÓ DE LA COMISSIÓ DE PREUS DE CATALUNYA CRITERIS TARIFARIS PROPOSATS LA QUOTA DE SERVEI ELS BLOCS LA FACTURA DE L AIGUA. APROXIMACIONS OBJECTIUS DE LA FACTURA PROBLEMES OBSERVATS I PROPOSTES RECOMANACIONS FINALS 31

5 1 ANTECEDENTS. L Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, a través de la Comissió per a la Nova Cultura de l Aigua de la Xarxa de Municipis, ha encarregat un estudi que, a partir de l anàlisi d una mostra representativa de diversos municipis de diferents grandàries i estructures de consum, observés la realitat de les tarifes d abastament i n extragués conclusions respecte a les tendències a recomanar en el futur de les tarifes del servei en funció dels objectius assenyalats en les polítiques relatives a l aigua i, alhora, analitzés la forma d assolir la millor intel ligibilitat de la factura que el servei emet als usuaris. L encàrrec a CONGIAC preveia l aportació de 16 estudis de tarifes de municipis incorporats a la Comissió, i els dels propis municipis de CONGIAC. 2 OBJECTE DE L INFORME. L objecte d aquest informe és la realització d un estudi teòric sobre l estructura tarifària dels subministraments d aigua municipals, així com la realització d un estudi econòmic comparatiu d ingressos i despeses dels municipis a estudiar i les propostes sobre estructura tarifària i intel ligibilitat de la factura. 3 ÀMBIT D ESTUDI. L anàlisi s ha realitzat en una mostra de 13 municipis dels que s ha pogut disposar de la tarifa o algunes de les dades sol licitades, dels que només 5 són aliens al CONGIAC. En els demés casos, els representants municipals interessats no han pogut obtenir la informació dels seus respectius serveis de subministrament d aigua. La taula que segueix exposa la situació respecte a cadascun dels municipis seleccionats. 3

6 Mataró Reus Municipi DOCUMENTACIÓ OBTINGUDA GESTIÓ SERVEI Manresa Tortosa Vilafranca del Penedès Prat del Llobregat Granollers St. Cugat Terrassa Lleida Sta Coloma Gramanet Tota la documentació requerida però no en suport excel Tota la documentació requerida en suport informàtic Tota la documentació requerida però no en suport excel Tota la documentació requerida però no en suport excel Tota la documentació requerida en suport informàtic Tota la documentació requerida però no en suport excel Rebut qüestionari, còpia tarifes i factures però manca la resta d informació S'ha rebut part de la documentació. Manca rebre expedient presentat a la comissió de preus. No es disposa informació de costos. No No No Empresa pública Empresa pública Empresa pública Empresa pública Empresa pública Empresa pública CONCESSIÓ CONCESSIÓ Empresa mixta Empresa mixta CONCESSIÓ Lloret de Mar Rebut qüestionari manca la resta de documentació. CONCESSIÓ Sitges Rebuda informació de partida però no en suport excel. CONCESSIÓ Vilanova i la Geltrú Sta Coloma Cervelló Calaf Sta Mª de Palautordera Malgrat de Mar Tota la documentació requerida però no en suport excel Han trucat telefònicament d'una comunitat de propietaris per informar-se sobre el qüestionari Rebuda informació resumida per part d'aigües de Manresa. Però es disposa d'estat de comptes i de Tarifes. Tant sols hem rebut la informació d'una comunitat de propietaris d'una urbanització. Els Bruguers Dos documents amb consum manca el dossier de la comissió de preus amb tarifes, etc... En una segona fase ja s'ha aconseguit la resta d'informació Empresa pública Empresa pública CONCESSIÓ Torredembarra No. Els ha estat impossible recollir la informació de partida CONCESSIÓ Castelldefels Sols disposem consums. De la resta els de CASSA diuen que són dades que tenen SGAB. CONCESSIÓ Talamanca Rebuda informació de partida però no en suport excel CONCESSIÓ 4

7 D aquí en endavant, donada la limitada participació dels municipis en l estudi i per tal de no penalitzar aquells que precisament han fet l esforç important de transparència de recollir i lliurar la informació per tal que sigui analitzada, l estudi serà anònim, és a dir no farà referències específiques a cap dels municipis objecte d estudi. 4 DADES TÈCNIQUES. Tot i que la mostra inicial de l estudi preveia la participació de municipis de diferents àmbits (rural/metropolità) i dimensions (grans poblacions i petits municipis) finalment, i degut a la informació rebuda, pràcticament tots han estat grans municipis. Tant sols dos municipis es troben per sota dels habitants. Per tant, la mostra no es podria considerar com a significativa dins del territori català però sí que s ho podria considerar respecte a poblacions de més de habitants. Un altre fet que ha condicionat l estudi és que en 8 dels 13 municipis la gestió es realitza amb empreses municipals, i en els altres cinc municipis la gestió està cedida mitjançant concessió. No s ha pogut disposar de dades de municipis on la gestió sigui realitzada directament per l Ajuntament. Del fet que la gestió estigui externalitzada a una empresa, ja sigui pública o privada, s ha pogut observar com en tots els casos existeix una clara vocació per la gestió del recursos i un clar convenciment que, com a mínim, la totalitat dels costos del servei han d estar suportats per la tarifa. En la següent pàgina es pot observar un quadre resum d informació tècnica dels municipis estudiats en la mostra, on es poden observar dades tant significatives com: el rendiment, dotació, volum d aigua facturat, nombre d abonats,... Fer notar que tal i com s indica en la taula següent totes les dades pertanyen a l exercici 2006 menys en un municipi que pertanyen a l exercici Respecte a les dades econòmiques el municipi 12 han lliurant la informació referent a l exercici Per tal que les dades de l estudi siguin homogènies i permeti comparar-les s han indexat a l any 2006 a partir de l IPC de l any

8 DADES TÈCNIQUES PER MUNICIPI DADES TÈCNIQUES SUPERFÍCIE DEL MUNICIPI Km2 52,80 19,70 31,41 33,99 22,53 218,51 43,85 41,65 9,22 8,82 48,71 14,92 29,40 POBLACIÓ CENSADA (2006) habitants POBLACIÓ ESTACIONAL (2006) habitants POBLACIÓ EQUIVALENT (2006) habitants VOLUM AIGUA SUBMINISTRAT m3/any Recursos Propis m3/any Recursos Externs m3/any CAPACITAT mitjana DE RESERVA dia 2,95 1,12 0,05 1,38 2,09 1,81 0,39 13,50 0,82-1,45 5,56 VOLUM D'AIGUA FACTURAT m3/any VOLUM D'AIGUA REGISTRAT m3/any RENDIMENT XARXA % 82% 90% 75% 80% 94% 56% 75% 85% 80% 84% 86% 70% LONGITUD DE LA XARXA m , , , , , , ,00 - NOMBRE TOTAL D'ABONATS Abonat Abonats domèstics Abonat Abonats no domèstics Abonat Abonats Industrials Abonat Abonats Comercials Abonat Abonats aforament Abonat Abonats BCI Abonat Abonats en Alta Abonat Municipals Abonat TIPOLOGIA DE TARIFA Preu públic Preu públic Preu públic Preu públic Preu públic Preu públic Preu públic Preu públic Taxa Preu públic Preu públic Preu públic Taxa ESTRUCTURA TARIFARIA Fix més variables Fix més variable Fix més variable Fix més variable Fix més variable Fix més variable Facturació per mínims Fix més variable Fixe més variable Facturació per mínims Facturació per mínims Facturació per mínims Facturació per mínims INGRESSOS FACTURACIÓ AIGUA /any PREU MIG DE L'AIGUA /m3 1,06 0,65 0,71 0,69 0,81 0,79 0,61 0,67 0,78 1,09 0,67 0,66 1,04 DESPESES IMPUTADES AL SERVEI /any DOTACIÓ l/hab*dia 195,18 262,71 227,69 247,54 183,28 322,70 403,45 236,63 281,15 271,48 242,55 420,71 CONSUM l/hab*dia 159,92 235,30 171,15 198,82 171,72 147,21 400,19 200,49 144,63 259,90 446,75 209, ,74 CONSUM EQUIVALENT l/hab*dia , ,18-176,75 228,83 461,75

9 Tot seguit es comenten alguns dels trets més importants dels municipis estudiats. 4.1 POBLACIÓ. La mitjana de població dels municipis estudiats està al voltant dels habitants, i si es té en compte la població estacional aquest municipi s incrementaria per sobre dels habitants, ja que hi ha diversos municipis amb una marcada estacionalitat i fins i tot un arriba a multiplicar per 5 la seva població censada. El fet de tractar-se de grans poblacions ha condicionat tant l estudi com l obtenció dels resultats ja que, en poblacions mitjanes o grans, el convenciment que cal recuperar els costos del servei mitjançant tarifa és elevat. 4.2 RECURSOS HÍDRICS. El 69% dels municipis de la mostra no té prou recursos propis per abastar el municipi i es veuen obligats a la compra de recursos externs, el que, degut als costos extra de transport i tractament, incrementa substancialment els costos del servei. Tant sols el 31% dels municipis disposa de recursos propis suficients per subministrar a tot el municipi. Cal remarcar que, probablement, si l estudi tingués informació de petits municipis, aquest percentatge variaria substancialment. Fins i tot existeix un cas extrem que en el període estudiat no ha pogut disposar de recursos propis i tota l aigua subministrada és de recursos externs. 4.3 RENDIMENT DE LA XARXA. En tant sols un municipi aquesta dada no s ha pogut calcular per manca d informació. En la resta de municipis, el rendiment es pot considerar molt bo, amb un valor mig del 79,70%. 4.4 INFRAESTRUCTURA FÍSICA. Com es pot observar, existeix una relació directa entre metres lineals de canonada instal lada i població. La relació mitjana és 6,64 metres de conducció per habitant, i arriba a màxims de 35,47 en aquells municipis on tenen una xarxa molt disseminada en el territori. També existeix una relació entre els Km de canonada instal lada i la superfície del municipi, si bé molt més variable que en el cas anterior. No s ha considerat oportú prendre-la com a indicador. 7

10 4.5 ABONATS. En els municipis estudiats encara existeix una mostra residual d abonats amb sistema de comptatge per aforament (un 9,75%) mentre que la majoria d abonats (el 90,25%) tenen comptadors. D altra banda, el 54% dels municipis declaren tenir controlats els subministraments municipals. La resta, o bé no ho ha notificat, o admet que no els té controlats. També es pot establir una relació directa entre nombre d abonats i nombre d habitants del municipi: la mitjana és de 2,3 habitants/abonat, el que equival a un cens de 2,3 habitants per habitatge. 4.6 PREU MIG DE L AIGUA. El preu mig de l aigua dels municipis estudiats està en 0,78 /m 3, molt a prop de la mitjana dels subministraments de Catalunya que l observatori de tarifes de l ACA del 2006 situa en 0,74 /m 3 per a consums de 12 m3/(abonat mes). La variabilitat oscil la entre un valor màxim d 1,09 /m 3 i un mínim de 0,58 /m DOTACIÓ. Entenem per dotació la mitjana diària de litres d aigua injectats a xarxa per habitants equivalents del municipi. La dotació mitjana dels municipis estudiats està 275 l/hab dia lleugerament per sobre de la mitjana de Catalunya que està en 242 l/hab.dia i les que preveu l Agència Catalana de l Aigua per a nous abastaments: 250 litres/hab dia. Alguns dels municipis tenen dotacions molt baixes, de 183,28 l/hab dia 4.8 CONSUM. S entén per consum la relació entre el volum diari mig facturats i el nombre d habitants equivalents. En la mostra estudiada, el consum mig està en 211/hab dia. Aquesta dada mereix un comentari ja a priori el consum mig hauria de ser substancialment inferior a la dotació mitja. No ha estat així ja que en els municipis on la facturació es realitza per mínims incrementen el volum d aigua facturada respecte a la que s enregistra. Si eliminem els municipis amb facturació per mínims de l estudi aquesta dada quedaria en els 183 l/(hab dia). 8

11 5 ANÀLISI D INGRESSOS I COSTOS DEL SERVEI. Donada la diferència mostral de municipis on les poblacions oscil len des dels 117 habitants als o bé a les puntes estivals de població de determinats municipis que poden arribar als habitants -fet que implica també diferències econòmiques importants entre municipis-, hem intentat homogeneïtzar la informació per a que sigui comparable entre si. A tal efecte el que hem fet és convertir la informació econòmica en base percentual en funció de les despeses del total de despeses i els ingressos del total d ingressos. Els municipis 10 i 11 no han separat els ingressos tarifaris dels no tarifaris lliurant tota la informació com ingressos tarifaris. Aquesta informació se sap que no és correcta i per tant no s han tingut en compte a l hora de calcular les dades relatives en l apartat d ingressos. En quan al cànon de l aigua tant sols hi ha 6 municipis dels quals es disposa aquesta informació. Aquesta és la taula resum de la informació obtinguda per cadascun dels municipis: 9

12 DESPESES I INGRESSOS (%) PER MUNICIPI MAX MIN MIG I DESPESES DE PERSONAL 13,25% 15,94% 40,12% 27,54% 38,50% 35,44% 20,10% 34,36% 33,98% 22,12% 26,28% 23,93% 16,67% 40,12% 13,25% 26,55% II ENERGIA ELECTRICA 1,24% 7,47% 3,01% 0,83% 0,85% 7,16% 5,51% 2,53% 16,36% 1,16% 11,68% 0,17% 9,29% 16,36% 0,83% 5,11% III COMPRES D'AIGUA 21,25% 23,59% 8,72% 36,60% 17,02% 0,00% 41,49% 11,27% 0,00% 37,71% 0,00% 32,29% 0,00% 41,49% 0,00% 17,21% IV MATERIALS DE CONSERVACIÓ I OBRES 3,81% 1,85% 17,28% 4,64% 1,37% 2,77% 10,93% 2,58% 3,78% 19,83% 16,40% 0,00% 5,17% 19,83% 1,37% 6,83% V TREBALLS CONSERVACIÓ AIGUA TERCERS 21,57% 15,32% 1,42% 4,38% 5,15% 18,47% 0,92% 3,87% 7,55% 7,38% 0,00% 4,91% 5,17% 21,57% 0,00% 7,32% VI TRACTAMENT I ANÀLISIS 1,11% 0,67% 4,47% 1,22% 1,88% 1,51% 3,18% 2,07% 1,32% 0,33% 0,24% 0,39% 9,32% 4,47% 0,24% 2,10% VII TRANSPORTS 0,00% 0,46% 0,42% 0,88% 0,68% 0,99% 0,00% 0,85% 1,64% 1,43% 0,00% 0,00% 2,10% 1,64% 0,00% 0,84% VIII IMPOSTOS I TAXES 2,02% 1,33% 1,08% 1,08% 2,56% 0,15% 0,00% 2,17% 0,50% 0,74% 0,00% 0,00% 0,50% 3,33% 0,00% 1,19% IX GENERALS (Altres despeses d'explotació) 25,21% 10,04% 9,78% 3,29% 13,71% 7,85% 6,71% 4,56% 3,40% 4,15% 11,15% 19,15% 6,04% 25,21% 3,29% 9,54% X SUBTOTAL 89,46% 76,66% 86,31% 80,46% 81,72% 74,35% 88,85% 64,26% 68,52% 94,85% 65,75% 80,84% 54,27% 94,85% 64,26% 76,69% XI DESPESES EXTRAORDINARIES 0,00% 0,00% 0,00% 0,85% 0,00% 0,03% 0,00% 7,71% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 7,71% 0,00% 0,68% XII FINANCERES 0,46% 2,53% 0,18% 16,34% 0,69% 0,75% 1,35% 3,10% 0,00% 0,44% 0,90% 0,00% 32,59% 16,34% 0,00% 4,55% XIII AMORTIZACIONS FONS DE REPOSICIÓ 9,73% 18,72% 11,25% 2,34% 13,53% 24,56% 8,87% 15,55% 25,50% 1,57% 33,35% 18,90% 4,45% 33,35% 1,57% 14,58% XIV INSOLVÈNCIES 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,32% 0,93% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,26% 0,00% 0,32% 0,00% 0,04% XV RETRIBUCIÓ 0,36% 2,09% 2,26% 0,00% 4,07% 0,00% 0,00% 9,38% 5,98% 3,14% 0,00% 0,00% 8,68% 9,38% 0,00% 3,46% TOTAL DESPESES 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% XVII INGRESSOS NO TARIFARIS 16,45% 15,37% 48,11% 16,60% 23,74% 15,08% 0,00% 9,26% 12,87% 10,45% 0,00% 7,66% 5,20% 48,11% 0,00% 17,23% XVII INGRESSOS TARIFARIS 83,55% 84,63% 51,89% 83,40% 76,26% 84,92% 100,00% 90,74% 87,13% 89,55% 100,00% 92,34% 94,80% 100,00% 51,89% 82,77% TOTAL INGRESSOS 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% CANON AIGUA 49% 81% % % 63% 34% 16% ,28% 15,75% -

13 El gràfic que segueix expressa els percentatges mitjos de contribució de les partides analitzades. 2,13% 0,93% 0,73% 0,66% 0,12% 2,77% 4,56% 5,17% 6,96% 7,39% 9,62% 14,49% DESPESES PER CONCEPTES (%) DESPESES DE PERSONAL 26,79% COMPRES D'AIGUA AMORTIZACIONS FONS DE REPOSICIÓ GENERALS (Altres despeses d'explotació) TREBALLS CONSERVACIÓ AIGUA TERCERS MATERIALS DE CONSERVACIÓ I OBRES ENERGIA ELECTRICA RETRIBUCIÓ FINANCERES TRACTAMENT I ANÀLISIS IMPOSTOS I TAXES 17,69% DESPESES EXTRAORDINARIES TRANSPORTS INSOLVÈNCIES 5.1 ELS INGRESSOS L anàlisi inclou els diferents conceptes que produeixen ingressos als serveis d aigua, els quals es poden subdividir en ingressos tarifaris i no tarifaris. Aquest ingressos propis del servei es distingeixen dels altres que figuren a la factura de l aigua, com el cànon de l aigua. MITJANA D'INGRESSOS MUNICIPIS ESTUDIATS 16,44% 83,56% INGRESSOS NO TARIFARIS INGRESSOS TARIFARIS 11

14 5.1.1 INGRESSOS TARIFARIS. Els ingressos tarifaris són els que provenen de la venda d aigua, és a dir de la tarifa pròpiament dita. Els ingressos tarifaris representen de mitja, i sempre agafant com a base de partida la mostra de l estudi, el 83,56% del total ingressos del servei, tot i que en la mostra oscil len entre el 95 i 50% del total ingressos. La documentació obtinguda no conté prou informació per saber quins d aquests ingressos provenen de cada tipus d abonat: municipal, residencial, etc... Hi ha municipis que no han facilitat els seus ingressos no tarifaris i que per tant, i per tal de no distorsionar l estudi, no s han tingut en compte en la comparació ingressos INGRESSOS NO TARIFARIS. Aquests ingressos provenen del desenvolupament de l activitat però no s obtenen directament de la tarifa. És a dir aquest ingressos són per a la realització de canalització, facturació d avaries provocades, instal lació de comptadors, contractes, subvencions, ingressos financers, ingressos extraordinaris, etc... També es considera com ingrés no tarifari la quota de manteniment de comptadors. Aquests ingressos representen de mitjana el 17,23% respecte al total ingressos, i en algun cas arriben al 48,11% CÀNON DE L AIGUA. El Cànon de l aigua no es considera com un ingrés del servei, ja que l empresa subministradora actua com a recaptador de l Agència Catalana de d Aigua (ACA) i tot el que cobra sota aquest concepte ho transfereix a l ACA. Aquest fet, juntament amb la poca claredat actual de les factures dels serveis d aigua, provoca la desorientació de l abonat, que no sap quina quantitat paga a l Ajuntament pel servei i quina quantitat són impostos. El cànon de l aigua recaptat pot arribar a representar el 81% dels ingressos tarifaris i la mitjana és del 59%. 12

15 5.2 LES DESPESES Les despeses dels serveis d abastament d aigua es poden englobar en dos grans grups: despeses explotació i altres despeses. Les primeres són aquelles que intervenen directament en els costos de l activitat: personal, compra d aigua, llum bombejaments, bombes, vàlvules, obres, etc... Aquest primer grup de mitjana representa el 79,20% del total de les despeses però pot arribar a representar més del 90%. El segon grup són aquelles despeses induïdes per tal de realitzar l activitat: despeses extraordinàries, despeses financeres, amortització, insolvències i retribució. Aquestes despeses de mitjana representen el 20,8% del total de despeses del servei però en alguns municipis amb un nombre elevat d actius i per tant una elevada amortització dels mateixos pot arribar a representar fins al 35,74% del total de les despeses. Si bé es veritat que s hauria d intentar fer un esforç en realitzar una segona classificació de despeses que permetés identificar quines són fixes i quines són variables, per tal de poder establir una tarifa amb un fix més un variable on els ingressos fixes suportessin els costos fixes i els ingressos variables els costos variables, actualment no hi ha cap municipi que ho realitzi al detall, si bé es ben cert que alguns estant intentant tendir-hi. El gràfic següent reflecteix en percentatge els valors mitjos dels municipis estudiats respecte a les despeses directe i indirectes. PERCENTATGE DESPESES DIRECTES EXPLOTACIÓ - INDIRECTES 22,59% DESPESES DIRECTES DESPESES INDIRECTES 77,41% 13

16 L anàlisi de despeses es desplega en diversos escenaris: la despesa percebuda per l ajuntament i altres partides a considerar a criteri del redactor de treball per homogeneïtzar el resultat del treball. En resum i com a conclusió podem acabar determinant que cada municipi té unes especificitats (demogràfiques, geològiques, administratives, etc...) que el fan únic respecte als altres. A continuació farem uns breus comentaris sobre les despeses més importants dels serveis d abastament DESPESES DE PERSONAL. Aquesta partida, juntament amb la de compra d aigua, és la més important dels serveis d abastament i pot arribar a representar fins al 40,12% del total de costos, si bé el cost mig es xifra en el 26,55% ENERGIA ELÈCTRICA. Sota aquest concepte s engloben els costos de compra d energia que intervenen directament en el cicle de l aigua, és a dir: bombejaments, ETAP, arquetes de control,... però no es tenen en compte els subministraments de les oficines, nau explotació,... perquè aquests no són directament imputables al producte aigua. Aquest partida, en els municipis on no existeix potabilitzadora i tenen les captacions per gravetat, pot a arribar a ésser insignificant i representar el 0,83% del total de costos mentre que en els municipis on l aigua majoritàriament prové del subsòl aquesta partida pot arribar a representar el 16,36% COMPRES D AIGUA. En aquest cas ens tornem a trobar un ventall molt ampli de possibilitat que va des del municipi on tots els recursos són propis i per tant no té cap cost per la compra d aigua a municipis on una part important del seu recurs prové de recursos externs i la compra d aigua pot arribar a representar 41,5% del total de costos. 14

17 5.2.4 MATERIALS CONSERVACIÓ I TREBALLS CONSERVACIÓ AIGUA TERCERS. Aquestes partides representen la part física del servei, és a dir, els actius. I s inclouen les despeses per la compra de: comptadors, materials obra, obres, escomeses, bombejament, pous, etc.. Aquestes duess partides, si bé poden arribar a representar el 40% dels costos del servei, de mitjana representen aproximadament el 15% dels costos TRACTAMENT I ANÀLISIS. Aquest partida té en compte les despeses generades per la compra de reactius per la potabilització de l aigua i per les analítiques que s han de realitzar d acord el RD 140/2003 per tal de garantir la qualitat de l aigua subministrada. Com més complicat és el sistema d abastament (més subsistemes existeixen) i com més complicat és el tractament a realitzar a l aigua, més elevats són aquests costos. No obstant aquest costos de mitjana tant sols representen el 2,10% del total de despeses DESPESES GENERALS. Aquesta partida depèn en gran part del grau de subcontractació de les tasques, és a dir, a més subcontractació, més despeses generals. La mitjana de despeses generals respecte al total dels despeses es xifra en el 9,54% DESPESES FINANCERES. La majoria de municipis estudiats tenen un grau d endeutament molt baix xifrant els costos financers en el 4,55% de mitja, respecte al total de despeses AMORTITZACIONS. Aquesta és una altra de les partides importants en aquest tipus d empreses ja que el fet que es requereixi d una infraestructura important de canonades, dipòsits, bombejaments, etc.. fa que l amortització d aquests actius tingui un pes específic important dins del total de despeses, arribant al 33,35% en algun del casos, si bé la mitja s assenta més o menys en la meitat. 15

18 5.2.9 RETRIBUCIÓ. En aquest concepte s inclouen els beneficis obtinguts per les empreses que es tornen a destinar a la inversió d actius. La mitjana d aquesta partida està en el 3,46% si bé és cert que hi ha municipis que arriben a destinar més del 9%. 16

19 6 COMPARACIÓ DE TARIFES. De les tarifes presentades pels diferents municipis estudiats s ha pogut desprendre que la gran majoria de municipis consideren el preu de l aigua com a preu públic i tant sols un municipi el considera com a taxa. També s ha pogut observar que 9 dels 13 municipis tenen una estructura d un fix més un variable per trams en funció del consum i que sols el 31% dels municipis disposa d una tarifació per mínim, la qual com era d esperar coincideix en la majoria de casos amb municipis amb una elevada estacionalitat i un últim municipi amb poca població. En quan l anàlisi de detall de les tarifes s ha pogut observar com, tot i tenir la mateixa estructura (fix+variable), cada municipi té la tarifa estructurada de diferent manera amb una diferent quota fixa i una estructura de trams diferent, en alguns casos dos trams, en d altres tres, quatre o fins i tot cinc, en alguns casos un fix elevat en d altres bastant baix i en alguns casos una estructura de trams molt agressiva, és a dir penalitzant els grans consumidors i d altres on no existeix massa diferència entre els trams. A continuació realitzarem un estudi més detallat del tipus de tarifes dels municipis mostra. 6.1 TIPUS DE TARIFA. En la mostra estudiada tots els municipis menys dos són preus públics (84,61%). Fer notar que els municipis que donen un tractament de taxa a les tarifes són els dos municipis amb menys població de la mostra. 6.2 TIPUS DE SUBMINISTRAMENT. Tal i com ja s ha comentat anteriorment, tot i que actualment la majoria de subministraments es realitzen mitjançant comptador, encara hi ha un 11% dels abonats que disposen de subministrament amb aforament. Si extrapolem aquesta dada a municipis, es pot comprovar com aquesta xifra augmenta fins al 45% de municipis que encara tenen subministraments amb aforament si bé es pot comprovar que la tendència és d eliminar-los lentament. 17

20 6.2.1 AFORAMENTS. En quan al tipus de tarifa d aforament es pot comprovar que existeix una gran variabilitat que va des d'una única tarifa fins una tarifa fixa i única, una tarifa fixa per m3 contractat, quatre blocs o bé una quota fixa més el consum contractat COMPTADORS. Les tarifes dels subministraments amb comptadors varien en funció de la tipologia d habitatge, del diàmetre de comptador i del tipus d usuari: domèstic, comercial, etc TIPOLOGIA D ABONATS. En aquest punt comença l especialització de les tarifes d aigua en els municipis, on podem trobar municipis que sols realitzen una classificació entre subministrament domèstics i no domèstics a municipis que realitzen una classificació bastant més especifica DOMÈSTICS. Representen 89,86% dels abonats. Són la immensa majoria i els seus hàbits de consum d aigua, amb puntes a primera hora del matí i al migdia, condicionen determinats aspectes del servei. Aquests abonats però no representen el 90% del consum així com tampoc el 90% de la facturació del servei. Alguns municipis han introduït una tarifa social destinada a col lectius específics NO DOMÈSTICS. Existeix un 15,38% de municipis que tan sols realitzen la distinció entre usuaris domèstics i no domèstics COMERCIALS. Representen el 6,04% dels subministraments dels municipis. No solen ser grans consumidors i per tant no arriben a representar el mateix percentatge en consum. 18

21 6.3.4 INDUSTRIALS. Es tracta d un tipus de subministrament minoritari, representa el 2,96% dels abonats, però habitualment amb consum molt elevat ja que requereix de l ús de l aigua pel seu cicle productiu. Per tant representen bastant més del 2% d ingressos MUNICIPALS. Els subministraments municipals estant controlats en el 54% dels municipis enquestats i representen tant sols el 0,44 dels abonats. No obstant els subministraments municipals són grans consumidors, fins i tot més que les indústries, ja que part de l aigua és utilitzada per reg, piscines públiques, etc... Tant es així que en algun cas existeix tarifa independent per subministraments de reg i piscines PROVISIONALS D OBRA. Un 38,46% dels municipis tenen controlats amb una tarifa independent aquest tipus de subministrament. La tendència és aplicar-los un preu unitari més elevat que als subministraments domèstics ja que s utilitzen per una activitat econòmica, la construcció, tot i que hi ha un municipi que cobra el mateix que pels domèstics. La resta, o bé els equipara als industrials/no domèstics regulats mitjançant una tarifa per blocs independent, o bé amb una quota variable constant amb el consum que va des dels 0,99 /m 3 fins als 1,5930 /m BOQUES D INCENDI. D acord amb la informació rebuda tant sols el 23% dels municipis disposa d una tarifa per aquest tipus de subministraments on els preus varien entre un mínim d 1,48 /mes fins un màxim de 5,20 /mes 6.4 ESTRUCTURA TARIFÀRIA. Tal i com ja s ha explicat anteriorment la majoria de municipis tenen estructurada la tarifa amb una quota fixa o de servei i una variable estructurada per blocs. El 31% de municipis restants disposa d una tarifació per mínims que els permet garantir un ingrés fix sense penalitzar a l abonat resident i si, en canvi, penalitzant a l abonat residencial. 19

22 6.4.1 QUOTA FIXA. Les quotes fixes de les tarifes dels municipis estudiats varien en funció: Domèstics: De la tipologia de l habitatge i del diàmetre del comptador. Aquestes quotes fixes parteixen de valors entre 1,83 /mes i els 5,96 /mes depenent del municipi, i pels subministres amb un diàmetre de comptador més grans poden arribar a màxims entre 4,13 /mes fins a 20,67 /mes també en funció del municipi. Com es pot observar existeix una variació tant en les quotes més baixes com en les més altes entre el 325 i el 500%. Comercials: Varia en funció el diàmetre o tipus de comptador partint de mínims entre 2,74 i 15,34 /mes i arribant a màxims entre 5,91 i 2.038,85 /mes. Com es pot observar en aquest cas la variabilitat encara és molt més gran. Les quotes fixes tant elevades són perquè es tracta de superfícies comercials amb elevats consums i per tant necessiten un comptador de gran capacitat i precisió. Aquests tipus de subministres representen una part insignificant dins dels comerços. Industrials: També depenen del diàmetre o tipus de comptador partint els mínims entre 2,79 i 15,34 /mes i arribant a màxims d entre 5,06 i 2.038,85 /mes. En molts casos comparteixen tarifa amb els usos comercials. Provisionals obres: En la majoria de casos tenen la mateixa tarifació que els industrials o comercials i per això estant comptabilitats en percentatge dins d aquests. Municipals: En aquest tipus de subministrament se segueix la tendència de subvencionar-los totalment o parcialment, si bé és cert que també existeix la clara tendència com a mínim a tenir-los controlats. La quota fixa d aquest abonats no existeix en alguns casos, en d altres està bonificada prenent com base de partida la quota fixa dels subministraments domèstics i en d altres només en un cas no existeix cap tipus de subvenció. Les quotes poden arribar a variar entre els 8,3702 i els 1.891,95 /mes. 20

23 6.4.2 QUOTA VARIABLE. Amb l aplicació d aquesta quota el que es pretén és imputar preus unitaris superiors als abonats que consumeixen més aigua. No obstant s ha pogut observar que no existeix un criteri homogeni en la distribució dels blocs ni el nombre de blocs. Tot i això es pot observar com en el 38,46% dels municipis ha limitat el primer bloc en 6 m 3 /mes, establerta tradicionalment. Recentment, l Agència Catalana de l Aigua (ACA) ha establert el consum mínim en 100 l/hab dia i que en un habitatge habitualment hi viuen entre 2,4 i 2,7 persones, per tant el consum mínim per abonat hauria d estar entre uns 7,2 i 8,1 m 3 /mes, una mica per sobre dels 6 m 3 /mes. També cal remarcar que si bé s observa una tendència en establir diferents preus pels blocs depenent del tipus de subministrament, aquesta tendència també es manté a l hora d establir diferents blocs depenen del tipus de subministrament. A continuació adjuntem taula de distribució dels blocs PER ÚS DOMÈSTIC: DISTRIBUCIÓ BLOCS QUOTA VARIABLE US DOMÈSTIC QUOTA VARIABLE (m 3 /mes) TRAMS 1er Bloc De 0 a 6 De 0 a 6 De 0 a 6 De 0 a 15 De 0 a 6 De 0 a 15 De 0 a 15 De 0 a 6 De 0 a 3 De 0 a 15 - De 0 a 10 De 0 a 10 2on Bloc de 6 a 12 més de 6 de 6 a 12 3er Bloc més de 12 - més de 12 de 15 a 30 més de 30 4art Bloc de 7 a 10 de 10 a 18 més de 18 5e Bloc de 16 a 24 de 25 a 45 de 46 fins 90 més de 90 de 16 a 30 més de 30 - de 7 a 10,33 de 10,33 a 18 més de 18 de 3 a 6 de 7 a 11,67 més de 11,67 més de de 10 a 20 més de 20 més de

24 Per altra banda si tenim en compte el preu aplicat a cadascun d aquests blocs per ús domèstic podem observar com la dispersió encara és més gran: PREUS BLOCS QUOTA VARIABLE ÚS DOMÈSTIC QUOTA VARIABLE ( /m3) 1er Bloc 0,2950 0,3600 0,2470 0,2677 0,2070 0,1450 0,5500 0,2571 0,5700 0,8115-0,4040 0,9707 2on Bloc 0,6068 0,5400 0,4540 0,6084 0,4120 0,4100 0,7300 0,4803 0,7700 1,0555-0,5365 1,4321 3er Bloc 0,9382-0,5890 0,9683 1,1500 0,4920 0,9300 0,6244 0, ,6204-4art Bloc ,2720 0,7350-1,0567 0, è Bloc ,

25 SIMULACIÓ PREU FACTURACIÓ ABONAT DOMÈSTIC COMPTADOR 13 MM 60,00 50,00 COST 40,00 30,00 20, , CONSUM Com es pot observar hi ha una notable variabilitat del cost del metre cúbic tant si es tenen en compte els trams de blocs com el municipi on s aplica. En aquest gràfic també es poden observar els canvis de blocs així com la pendent de cadascun d ells. Sense tenir en compte la quota de servei, pels 6 primers metres cúbics es poden arribar a pagar entre 0,1450 i 0,8115 /m 3, el que representa una diferència del 550%. En canvi si tenim en compte la quota fixa aquesta variabilitat es redueix pagant entre 4,22 i 12,91 /m 3, el que representa una diferència del 300%. 23

26 7 EL COST DE L AIGUA I EL COST DEL SERVEI Ja s han analitzat els diferents conceptes de cost que suporta un servei d abastament d aigua. Aquests conceptes podrien ser superiors, en funció d immaterials que s integren en proporcions variables en cada cas: la garantia que dóna la redundància d equips essencials, el grau d atenció als abonats, l índex d avaries o la velocitat d atenció a incidències, entre altres. En l escandall de costos es pot apreciar que el cost d obtenir aigua i tractar-la és inferior al dels elements del servei que n han de garantir el subministrament. Els debats sobre el preu de l aigua rara vegada incorporen aquesta consideració, el que no afavoreix la comprensió dels fets. En tot servei de subministrament d aigua - i en general en totes les empreses - existeixen dos tipus de despeses: fixes i variables. Les empreses subministradores, mitjançant la tarifa, tenen la possibilitat d aconseguir dos tipus d ingressos que també es poden classificar com fixes i variables. A continuació adjuntem una taula resum en la que es classifiquen les despeses i els ingressos segons aquest criteri. DESPESES INGRESSOS FIXES VARIABLES FIXES VARIABLES Despeses de personal Materials de conservació i obres Treballs de conservació aigua tercers Analítiques Transports Energia elèctrica Compres d aigua Tractament aigua Ingressos tarifaris quota de servei. Ingressos no tarifaris fixes. Ingressos tarifaris consum Ingressos no tarifaris variables. Impostos i taxes Despeses generals Despeses extraordinàries Financeres Amortitzacions fons de reposició Insolvències Retribució 24

27 De l aplicació d aquesta classificació a les partides corresponents dels municipis estudiats en la mostra, s obtenen els següents valors mitjos: COMPARACIÓ INGRESSOS/DESPES FIXES/VARIABLES 80,00% 76,42% 77,31% 70,00% 60,00% 50,00% 40,00% 30,00% 22,69% 23,58% 20,00% 10,00% 0,00% TOTAL INGRESSOS FIXES FIXES TOTAL DESPESES FIXES Per tant, i com a criteri de gestió, és lògic pensar que les despeses fixes s haurien d intentar cobrir amb els ingressos fixes i les despeses variables intentar cobrir-les amb els ingressos variables. Amb això s aconseguiria reduir el risc de l activitat i comprendre mes bé la incidència de determinades polítiques. Ara bé, ja s ha vist que en general, la cobertura de despeses fixes es fia a una part d ingressos variables. TOTAL INGRESSOS VARIABLES VARIABLES TOTAL DESPESES VARIABLES Els ingressos no tarifaris, entre els que se sol comptar la quota de conservació de comptadors, tendeixen a millorar la cobertura de les despeses fixes. En definitiva, les línies mestres entre ingressos i despeses han de considerar tres criteris generals: Les necessitats a satisfer en funció de la garantia de subministrament i la qualitat del servei L equilibri entre ingressos i despeses La tendència a cobrir despeses fixes amb ingressos fixes 25

28 8 LA TARIFA D ABASTAMENT La política econòmica del servei inclou dos aspectes bàsics: el finançament de les inversions i la política tarifària. Si ens referim específicament a la política tarifària, els aspectes anteriorment comentats s han de reflectir en dos aspectes concrets: El tractament dels diferents grups d usuaris. En efecte, ja s ha vist com la tradició segmenta les categories d usuaris en diferents grups, que en alguns casos són molt nombrosos. Cada grup d usuaris té un tractament tarifari diferent i en conjunt, cada grup d usuaris té una contribució als ingressos del servei en funció dels cabals facturats. En alguns casos, les contribucions son superiors a la tarifa mitjana i en altres, inferiors. Resulta així, que es poden donar subvencions creuades entre grups d usuaris, amb independència de l equilibri econòmic del conjunt del servei. No es té constància que cap servei dels estudiats hagi realitzat una anàlisi en aquest sentit. Les subvencions a grups d usuaris pot formar part de la discrecionalitat municipal a l hora d afavorir determinats col lectius. No obstant, la revisió en profunditat d aquests segments pot donar marge financer als serveis, sense pressionar sobre els grups més solidaris. L estructura de la tarifa. Es tracta a continuació. 9 OBJECTIUS DE LA TARIFA Podem assenyalar que l objectiu de la tarifa de subministrament és trobar el millor encaix de tres propòsits complementaris: 1. Cobertura de costos 2. Assegurar l accés a l aigua (mínim vital). 3. Incentiu a l estalvi i ús racional del recurs per part del servei i dels ciutadans Anteriorment s ha realitzat un estudi en detall de les tarifes d abastament dels municipis de la mostra. 26

29 D aquesta anàlisi podem concloure que la tendència és la utilització de tarifes amb un component fix anomenat quota de servei 1 complementat amb un quota variable que varia en funció de la tipologia de subministrament i el diàmetre del comptador. L escenari econòmic obtingut dels municipis enquestats ens permet definir uns criteris tarifaris que tendeixin als objectius esmentats. 10 TIPUS DE TARIFES La realitat mostra una gran diversitat tarifària. Els tipus més freqüents a Catalunya són: De blocs amb un consum mínim. De blocs amb quota de servei En els dos casos es tendeix a garantir un ingrés fix. No obstant, el primer ho fa facturant consums que en alguns casos no es corresponen amb consums reals. O en sentit contrari, suposen una invitació a fer consums que, de totes maneres, ja estan pagats. També existeixen altres tipus tarifaris: Quota de servei i tarifa única independent del consum Plana (fix anual), molt associada als aforaments Des del punt de vista dels usuaris, les tarifes municipals tenen una tendència a la segmentació, que respon a criteris en general històrics i vinculats a polítiques municipals específiques. No obstant, a efectes pràctics considerarem quatre grups d usuaris: domèstic resident, domèstic de segona residència, activitats econòmiques i institucional. 1 La quota de servei és la contribució fixa que l abonat ha de pagar a l empresa subministradora pel dret que la unitat urbana pugui disposar de servei d aigua. 27

30 11 L OPINIÓ DE LA COMISSIÓ DE PREUS DE CATALUNYA. La Comissió de Preus de Catalunya ha adoptat un criteri històric en relació a les tarifes de subministrament d aigua que inclou una formalització en la descripció de les variables econòmiques del servei que donen suport a les propostes tarifàries i un criteri en general vinculat a la indexació dels preus al consum per donar el vistiplau de les tarifes, i molt especialment la domèstica. Els estudis de tarifes analitzats solen seguir aquesta pauta encara que s hagin aprovat com a taxes i per tant no s hagin tramitat a la Comissió de Preus. 12 CRITERIS TARIFARIS PROPOSATS. Respecte als usuaris domèstics, molts municipis inclouen zones que corresponen a població no resident. Hi ha diferències en l estructura de consum d aquests usuaris -ocasional, no regular- que incideixen en el finançament del servei i sovint en la garantia de subministrament, doncs la demanda se sol produir en èpoques de menor disponibilitat del recurs. Aquests fets suposen més necessitats d infraestructures que incideixen en una despesa fixa superior mentre que l ingrés variable, que com hem vist sol cobrir part de les despeses fixes, és inferior i irregular. Hi ha debat jurídic sobre els marges de maniobra dels ajuntaments per ajustar la cobertura de costos en cada cas, però no és discutible la necessitat de trobar un encaix a la qüestió. Amb independència de la fórmula que cada ajuntament arbitri, es pot afirmar que la facturació per consums reals, és a dir, la transformació de tarifes amb mínims de facturació a quotes de servei, requereix una solució jurídicament segura a la possibilitat d aplicar fórmules proporcionades i equitatives de cobertura de costos fixes a cada grup d usuaris. La qüestió mereix un estudi específic, orientat a desenvolupar tipus de contractes d abonament que ho permetin. Respecte als usuaris d activitats econòmiques, la realitat mostra una gran diversitat de situacions: tarifes segmentades per tipus d activitat, algunes superiors i altres inferiors a la tarifa mitja. En general s observa que aquestes tarifes responen a situacions històriques en què el municipi les va establir fent atenció a aspectes de la política local que es van considerar convenients i que després s han anat extrapolant per inèrcia. La principal característica 28

31 d aquest sector és que l aigua és un element integrant de l activitat i que per tant, genera valor afegit. En general, no té gaire sentit establir tarifes per blocs, tot i que en algunes activitats referides capacitat d ocupació es podria pensar en una tarifació per trams adequada a la capacitat de l usuari. Respecte als usuaris institucionals ajuntaments i dependències d altres institucions locals, de la Generalitat i de l Estat-, la tarifació de tots els consums associats és un incentiu indubtable a l adopció de mesures d estalvi LA QUOTA DE SERVEI La quota de servei reconeix la contribució de l usuari a les despeses fixes, és a dir, la seva contribució al cost incorregut pel dret de tenir aigua al seu habitatge o activitat. Ha de trobar un equilibri entre la contribució a la despesa fixa i l encariment que suposa per al preu mig dels primers metres cúbics consumits. La tendència recomanable és la de millorar la cobertura de les despeses fixes per aquest mecanisme, de manera que els consums a facturar es corresponguin amb consums reals ELS BLOCS Els blocs són una resposta a tres objectius complementaris: El dret ciutadà a tenir aigua a un preu assequible. L incentiu a l estalvi. La necessitat de cobrir el cost del servei. Així, no es pot associar el preu per m3 de cada bloc al cost de l aigua subministrada. Mes aviat cal interpretar que els usuaris dels blocs superiors ajuden a finançar el preu pagat pels usuaris de blocs inferiors. S hauria d aconseguir establir uns criteris raonables en la progressó dels blocs tenint en compte el consum òptim per habitant. 29

32 La tarifa per blocs suposa l existència d uns estàndards de consum. Els usuaris no domèstics als que no es pot associar un estàndard de consum, requereixen altres mecanismes de finançament en el que les despeses fixes i variables s imputin al consum real. 13 LA FACTURA DE L AIGUA. APROXIMACIONS La tarifa de l aigua es trasllada a l usuari mitjançant la factura. Al seu torn, la factura sol incloure altres conceptes vinculats al cicle de l aigua i en algunes ocasions és instrument de cobrament d altres serveis que aprofiten el mateix vehicle: 1. La quota de conservació de comptadors. És un ingrés no tarifari que s imputa amb caràcter ordinari a tots els usuaris del servei d abastament d aigua, de manera que contribueix a la cobertura de les despeses fixes. 2. La taxa municipal de clavegueram. Associada al sanejament en baixa, finança el manteniment del clavegueram urbà. 3. El cànon de l aigua. És un impost de la Generalitat de Catalunya que s ingressa a l Agència Catalana de l Aigua. Finança inversions i explotacions del cicle de l aigua de responsabilitat de l ACA. Adopta el sistema de blocs tradicional de les tarifes d abastament. Molt especialment, el seu rendiment es destina al sanejament en alta (col lectors i estacions depuradores d aigües residuals). 4. L IVA. Que grava de forma diferent cadascun dels conceptes abans expressats: 7% la tarifa d abastament, 16% la conservació de comptadors, 7% el cànon de l aigua i no grava les taxes municipals. 5. Altres conceptes. És molt freqüent el cobrament de la taxa de gestió de residus mitjançant el rebut de l aigua. És freqüent que la factura inclogui informació sobre la naturalesa i import de cada concepte, així com els actes formals que els han aprovat (acords de Ple, normes). No obstant, el resultat sol ser una factura difícilment intel ligible per a l usuari. 30

33 14 OBJECTIUS DE LA FACTURA La factura és l element formal de relació econòmica entre el gestor del servei i l usuari. Per aquest motiu, ha d incloure tots aquells elements que puguin facilitar aquesta relació i, alhora, la comprensió dels conceptes facturats, tant pels imports com pels objectius que es pretenen en la política del servei. En resum, els objectius de la factura han de ser els següents: 1. Informació suficient 2. Intel ligibilitat dels continguts 3. Incentiu a l estalvi per part del receptor. 15 PROPOSTES RESPECTE A LA FACTURA DE L AIGUA. La factura de l aigua és difícil d entendre per al no especialista. Als diferents conceptes i trams vinculats estrictament a l abastament d aigua, s uneixen els altres conceptes esmentats i els diferents IVA imputats en percentatge segons el cas. Per aquest motiu sembla pertinent la idea d introduir a la factura un resum de conceptes i preus del següent tenor: 1. Abastament d aigua: m3 enregistrats i preu total (tarifari, no tarifari i IVA). Això és el preu real del servei d aigua a l abonat. 2. Cànon de l aigua: m3 enregistrats i preu total IVA inclòs. Aquesta és la contribució de l usuari al finançament de l Agència Catalana de l Aigua. 3. Taxes: són les mes clares. Si hi ha trams o conceptes, es procediria anàlogament als casos anteriors. 16 RECOMANACIONS FINALS La realitat dels serveis d abastament d aigua és molt diversa i es fa difícil fer recomanacions de caràcter general. No obstant, es pot fer un assaig de recapitulació i priorització en forma de bones pràctiques de gestió. Seria el següent: 31