L organització de l Àrea Bàsica de Serveis Socials

Transcripción

1 Butlletí Territori i Ciutat, núm. 51 (2013) L organització de l Àrea Bàsica de Serveis Socials M. Assumpció Pujol, Miquel Àngel Manzano i Eloi Juvillà Ballester Diputació de Barcelona El Sistema de Serveis Socials està integrat pel conjunt de recursos, equipaments, programes i prestacions destinats a assegurar a les persones el dret a viure dignament durant totes les etapes de la seva vida, mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i llurs necessitats socials en el marc de la justícia social. És el més descentralitzat dels grans Sistemes de Benestar, la seva gestió i responsabilitat és compartida entre diferents nivells de l Administració. Aquest tret diferencial fa que els ajuntaments, i altres ens locals, tinguin competència en els aspectes més immediats i propers de la resposta a les necessitats socials de la ciutadania. Per tant, en un moment de crisi econòmica, de transformació de les estructures familiars i d envelliment de la població, els ens locals juguen un rol imprescindible en l atenció a les persones, són el referent més pròxim a la ciutadania i la primera veu d alerta i actuació. Per desenvolupar aquestes competències, cal estudiar quines són les necessitats del serveis, dels seus professionals i de les persones usuàries, per dimensionar uns espais i equipaments adequats per a la prestació del servei a la ciutadania. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona ha elaborat la guia Model d equipament de centre de serveis socials bàsics com una eina de suport als ens locals per al disseny dels equipaments de primera línia d actuació. Les competències municipals sobre la gestió dels Serveis Socials a Catalunya es remunten a la restauració de la Generalitat i dels Ajuntaments democràtics. El marc legal que les regula i que s ha anat desenvolupant durant els darrers 30 anys, ha donat lloc a la creació del Sistema Català de Serveis Socials. Cal destacar l impuls legal que s ha donat entre els anys amb l aprovació de diferents texts: Llei 39/2006, d autonomia personal i atenció a la dependència (LAPAD), Llei 12/2007 de serveis socials, Llei 14/2010 dels drets i oportunitats en la infància i l adolescència, Decret 142/2010, d aprovació de la cartera de serveis , que estableixen un conjunt de drets garantits per a tota la ciutadania en matèria de benestar social i han generat un nou paradigma d atenció que es fonamenta en un dret subjectiu de caràcter universal. El Sistema s estructura en serveis socials bàsics i serveis especialitzats. També el Pla Estratègic de serveis socials de Catalunya i el Pla de Qualitat de serveis socials de Catalunya desenvolupen els eixos estratègics i les línies d actuació i emmarquen el Model de Serveis Socials bàsics de Catalunya. Un dels objectius estratègics del model és millorar la qualitat dels serveis socials bàsics, i amb relació als equipaments i infraestructures contempla la necessitat de definir les característiques dels seus espais, per tal de potenciar la seva imatge i contribuir a la creació d una identitat pròpia i específica. Els serveis socials bàsics, primer nivell d atenció del sistema, s organitzen territorialment en àrees bàsiques de serveis socials sobre una població mínima de habitants. Els municipis menors, que han d agrupar-se per constituir Àrees bàsiques, han de facilitar espais municipals per desenvolupar l acció dels serveis socials. Des d un punt de vista organitzatiu, els serveis socials bàsics tenen un caràcter polivalent, atenen 1

2 Àrees funcionals del serveis socials bàsics diverses situacions de necessitats, la seva acció professional té un gran component de relació personal, ja sigui individual, en forma d entrevista o en forma grupal. També s ha de tenir en consideració la gestió de la intervenció social que es concreta en l atorgament de serveis i prestacions econòmiques. Els serveis socials bàsics són al mateix temps part d altres serveis municipals amb els quals poden compartir elements organitzatius i espais. Per tant, el seu disseny ha de facilitar el desenvolupament de les funcions clau que els hi encomana el sistema i alhora aconseguir un equilibri entre la seva identitat pròpia de primer nivell d atenció i principal porta d entrada al sistema, amb la seva pertinença als serveis a les persones del municipi. Els espais funcionals han de tenir en consideració un conjunt de característiques i condicions per garantir una atenció de qualitat, que respecti la dignitat i la confidencialitat, que garanteixi una atenció personalitzada, àgil, flexible i integral, han de ser espais segurs i confortables, tenint en compte la ventilació, la il luminació, el mobiliari i l equipament informàtic. Del resultat de l estudi i de l anàlisi dels equipaments de serveis socials municipals seleccionats podem avançar unes conclusions que, sense ànim d establir-les com a càtedra, sí que són vàlides en la majoria de les ocasions: 1. En una aproximació podem dir que una àrea bàsica de serveis socials sobre una població de habitants, necessita uns 240 m 2 útils (270 m 2 construïts), amb una previsió de llocs de treball. El servei necessita també poder disposar d un espai d atenció per a grups, tot i que per la seva utilització puntual no sembla adient que sigui un espai exclusiu del servei, i d una sala de descans del personal, que també es pot compartir amb altres serveis. En total uns 50 m2 útils. 2. El Model proposa una àrea d ús públic on atendre la gent, i una àrea de treball intern on desenvolupar les tasques de gestió, organització i de suport. La nostra societat ha evolucionat força en els últims 25 anys, si en fem un símil amb el món de la física, podríem dir que hem passat d un sistema es- 2

3 Recepció i informació Treball intern i sala de reunions tàtic i uniforme a un sistema més dinàmic i divers, i a més, ho hem fet amb una relativa rapidesa. Aquest enriquiment de la nostra societat, va associat amb un increment de la pluralitat del perfil de les persones usuàries dels serveis socials i de la complexitat de les situacions que han de tractar els professionals de l atenció social. Per tant, la gestió del cas social no pot ser entesa actualment com l actuació individual del professional de referència sinó com la conseqüència d un treball d equip pluridisciplinar, i requereix espais d intercanvi, de treball en equip i de gestió transversal i cooperativa. Especialitzar o separar els ambients laborals permet compartir els espais d atenció individual o grupal amb altres serveis municipals i, per tant, optimitzar els recursos públics i disposar dels espais interns d intercanvi necessaris. 3. Compartir l espai de treball. L estudi ha constatat la millora que es produeix en l equip humà pel fet de compartir la zona de treball amb els altres companys i companyes, la xarxa que es crea i el suport mutu és un element preventiu per a l efecte d aïllament i soledat en què sovint es troben aquests professionals. Les àrees de treball obertes, amb connexió visual dels llocs de treball, faciliten la posada en comú dels casos concrets de cada professional i l obtenció de punts de vista diferents sobre el mateix cas, així com la transmissió de l experiència pròpia a la resta de companys i, per tant, l enriquiment general de l equip. 4. L element de filtre. El servei necessita una persona o equip encarregada d informar i orientar, o en el seu cas derivar a un altre servei municipal, les persones que accedeixen a l equipament. Sovint, els usuaris i usuàries dels serveis socials viuen moments complicats, que a vegades comporten situacions d angoixa personal que poden dificultar la comunicació entre el personal del servei i la persona atesa. Les situacions poden passar des del desconeixement de com i on demanar els serveis o prestacions, de la necessitat de confidencialitat o intimitat a comportaments i manifestacions d agressivitat vers la institució o els treballadors i treballadores del servei. En aquests casos, disposar de professionals d informació i orientació facilita i agilitza la tasca del servei, alhora que incrementa la sensació d acollida 3

4 del municipi i el model organitzatiu territorial del govern municipal. La primera variable és el model d intervenció social, que pot optar per un servei d atenció a la ciutadania amb unitats d atenció polivalents o una atenció més segmentada amb unitats d atenció més especialitzades. També cal tenir present les polítiques transversals amb altres agents públics o privats que poden modificar l estructura del servei. La segona variable és la diversitat territorial i els tipus d ens local titular de l àrea bàsica, no és el mateix estar en entorns urbans que en entorns d urbanització de baixa densitat o rural, ni el fet de prestar servei a un únic municipi que a una comarca o una agrupació de municipis. Per últim, la variable de la gestió, el volum i perfil de persones ateses i la freqüència de l atenció, així com la disponibilitat de recursos humans i econòmics de l Administració. Espai de treball intern compartit a les persones usuàries i esdevé una mesura de seguretat per les treballadores i els treballadors. El model d organització dels serveis socials bàsics en un territori ve determinat per un conjunt de variables que tenen en compte les característiques Despatx d atenció i treball intern En funció de les variables anteriors, el document proposa tres models d equipaments que s adaptin a diversos models organitzatius. El model centralitzat, que s adequa més als municipis de habitants o més, el model descentralitzat per a àrees bàsiques d agrupacions de municipis o plurimunicipals i el model mixt més adient per a nuclis amb poblacions superiors a uns habitants. I també agrupacions de municipis. El model mixt, en un exercici de racionalització i optimització, tendeix a 4

5 Models d organització territorial dels centres de serveis socials bàsics centralitzar el servei d informació i descentralitzar l acollida i el tractament o seguiment. L Àrea d Atenció a les Persones i l Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona proposen als ens locals un model d equipament de serveis socials bàsics, que alhora contempla diferents models d implantació de les àrees bàsiques de serveis socials en funció de les variables descrites anteriorment. La guia Model d equipament de centre de serveis socials bàsics, redactada amb la col laboració de diversos municipis de la província, vol aportar elements que facilitin l ordenament d uns espais de treball que responguin a les necessitats de les persones usuàries i dels professionals, prenent en consideració les especificitats de cada realitat muni-cipal, per millorar entre tots la qualitat de vida dels ciutadans i la cohesió social dels nostres municipis. 5