Problemes de salut de l aparell locomotor

Transcripción

1 _324_329 23/9/03 10:58 Página PROBLEMES DE L APARELL LOCOMOTOR Problemes de salut de l aparell locomotor Introducció Les malalties de l aparell locomotor no només són les malalties cròniques més freqüentment referides per la població adulta, sinó també les que major impacte produeixen sobre la qualitat de vida física i psíquica i sobre la capacitat funcional relacionada amb la mobilitat o l habilitat a les activitats quotidianes, afavorint una actitud encara més sedentària per part de qui ho pateix. Els trastorns osteoarticulars o reumàtics inclouen un extens i heterogeni grup de malalties en les que el dolor és el símptoma principal i molt sovint esdevenen problemes de salut crònic. Magnitud del problema Prop del 60% de la població adulta espanyola refereix alguna malaltia crònica coneguda o diagnosticada per un professional sanitari, i les malalties de l aparell locomotor són, globalment, les considerades més freqüents, seguides de la hipertensió arterial i la hipercolesterolèmia 1-4. Si bé la prevalença d aquestes malalties en la població general és presumiblement molt elevada, és difícil d estimar amb precisió per la manca d homogeneïtat metodològica en les diferents fonts d informació i estudis disponibles, tot i que un recent estudi epidemiológic 2 realitzat a l Estat espanyol entre els anys 1998 i 1999 ha estimat la prevalença de la lumbàlgia, tant aguda com crònica, l artrosi de mans i genoll, l osteoporosi, la fibromiàlgia, l artritis reumatoide i el lupus sistèmic. D acord amb els resultats d aquest estudi, la prevalença de les malalties estudiades a la població adulta espanyola l any 1999 ha estat la següent: Problemes % Lumbàlgia puntual 14,5 Lumbàlgia als 6 mesos 44,8 Artrosi De genoll 10,2 De mans 6,2 Osteoporosi 3,4 Fibromiàlgia 2,4 Artritis reumatoide 0,5 Lupus sistèmic 91 per habitants Font: Sociedad Española de Reumatologia. Estudio EPISER, El mal d esquena és la simptomatologia de l aparell locomotor més freqüentment referida per la població. S inicia a qualsevol edat però és més freqüent en l edat adulta, al voltant dels 50 anys. En un 80% dels casos no s associa a cap lesió específica, la majoria de les vegades és causa de restricció d activitat habitual i es cronifica en més de la meitat dels casos. Segons l estudi EPISER, la prevalença del mal d esquena puntual s estima en un 14,8%, mentre que arriba al 44,8% si es refereix dolor en algun moment dels darrers sis mesos previs a l entrevista. A Catalunya, segons l Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2002, la proporció de persones que manifesta tenir mal d esquena lumbar crònic és del 27,0% (22,2% en homes i 31,6% en dones). Pel que fa al mal d esquena cervical, la prevalença és del 25% (17,1% en homes i 33,6% en dones) (taula 1).

2 _324_329 23/9/03 10:58 Página 325 PROBLEMES DE L APARELL LOCOMOTOR 325 Grup d edat Homes Dones Total anys 14,5 19,6 17, anys 32,0 40,9 36, anys 33,2 48,2 41,4 Més de 74 anys 29,4 49,2 42,0 Total edats 22,2 31,6 27,0 Taula 1. Proporció de persones que manifesten tenir «mal d esquena lumbar», per grup d edat i sexe. Enquesta de salut de Catalunya 2002 L artrosi és la malaltia articular més freqüent i la causa més important de discapacitat en gent gran en el nostre entorn 5. La prevalença d aquesta malaltia és incerta, ja que hi ha dificultats en la definició de cas i les diferents localitzacions anatòmiques de la degeneració articular. A partir de criteris clínics (criteris ACR) 6 i quan es focalitza en dues zones anatòmiques (mans i genoll), s estima que la prevalença d artrosi en la població adulta de l Estat espanyol és del 10,2% pel que fa al genoll i del 6,2% pel que fa a les mans. En ambdues localitzacions la seva freqüència és superior en dones i augmenta en tots dos sexes amb l edat, essent màxima entre els 70 i els 79 anys: 33,7% (44,1% en dones) i 23,9% (29,9% en dones), respectivament. A Catalunya, segons l ESCA 2002, la proporció de persones que manifesta tenir artrosi o altres reumatismes és del 22,4% (15,1% en homes i 29,3% en dones) essent l increment superior a mesura que augmenta l edat, especialment en dones (taula 2). Grup d edat Homes Dones Total anys 2,8 4,8 3, anys 22,8 42,8 32, anys 44,7 69,9 58,5 Més de 74 anys 43,2 72,5 61,8 Total edats 15,1 29,3 22,4 Taula 2. Proporció de persones que manifesten tenir «artrosi o reumatismes», per grup d edat i sexe. Enquesta de salut de Catalunya 2002 La fibromiàlgia, síndrome d etilogia desconeguda caracteritzada per dolor musculoesquelètic difús, crònic i benigne d origen articular i que predomina en dones (20:1), s estima que afecta el 2,37% de la població adulta espanyola, si bé hi ha diferents estimacions que situen la prevalença d aquesta síndrome entre el 0,66% i el 20% segons la població estudiada 7. L impacte sobre la capacitat funcional i la qualitat de vida dels pacients amb fibromiàlgia és més important que en altres malalties de l aparell locomotor molt més prevalents, com l artrosi o l artritis reumatoide. La greu afectació funcional i psíquica d aquesta síndrome, a més de la forta associació amb altres trastorns crònics (hipertensió arterial, hipercolesterolèmia, depressió, etc.), fa que el 78,8% de la població amb aquesta malaltia tingui una percepció regular o dolenta de seva pròpia salut. S ha determinat que prop de la meitat de les dones postmenopàusiques patiran fractures d os relacionades amb l osteoporosi, un 25% de les quals desenvoluparan deformitats vertebrals i un 15%, fractures de maluc 8. Seguint els criteris de l OMS, es diagnostica osteoporosi en l entorn epidemiològic quan la densitat mineral de l os, mesurada mitjançant densitometria (DEXA) és < 2,5 desviacions estàndard de la mitjana de les dones adultes amb bona salut. Segons l estudi EPISER, un 3,4% de la població adulta espanyola major de 19 anys superaria els valors de normalitat establerts per l OMS. A Catalunya, segons l ESCA 2002, la proporció de persones majors de 15 anys que manifesten tenir osteoporosi és del 3,7%.

3 _324_329 23/9/03 10:58 Página PROBLEMES DE L APARELL LOCOMOTOR L edat és un important factor que cal considerar a l hora de relacionar la densitat de l os i el risc de fractures. S ha calculat que més del 70% de les dones majors de 80 anys tenen osteoporosi densitomètrica 9. Les fractures de maluc estan associades amb alts graus d incapacitat i mortalitat, mentre que les fractures vertebrals ho estan amb el dolor i la restricció d activitat. Malgrat les greus conseqüències que les fractures tenen sobre la gent gran (alta mortalitat, restricció d activitat, independència, etc.), encara es discuteix l ús generalitzat del cribratge de l osteoporosi en dones postmenopàusiques asimptomàtiques. L US Preventive Services Task Force (USPSTF) troba evidències suficients de que la mesura de la densitat òssia pot predir el risc de fractures i, per tant, recomana el cribratge rutinari per la detecció d osteoporosi en les dones de 65 i més anys. Al marge de la seva alta prevalença, les malalties de l aparell locomotor tenen un gran impacte en la qualitat de vida, la capacitat física i psíquica dels pacients i en la independència funcional de les persones afectades. És conegut també el gran consum de recursos sanitaris i socials que requereix aquest col lectiu, cada vegada més nombrós per l envelliment de la població. Segons estadístiques oficials del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, a l Estat espanyol, aquestes malalties generen més de dos milions de consultes anuals en l àmbit de l atenció primària, és la primera causa de morbiditat en persones menors de 50 anys i una de les primeres causes de restricció d activitat habitual de més de 10 dies en la població major de 15 anys (ENS-97). Es calcula que, durant un any, un 33% de la població adulta requereix els serveis d un professional sanitari, principalment un metge d assistència primària o metge especialista, per problemes de l aparell locomotor. El mal d esquena i la fibromiàlgia són més freqüentment ateses als serveis d urgència. Justificació de les intervencions Segons l estudi EPISER, en un 27,9% dels casos va ser suficient la història clínica detallada i l exploració física per al diagnòstic del mal d esquena, mentre que en un 33% es va realitzar un estudi radiogràfic simple, en un 5,7%, un estudi radiogràfic complex (TAC) i en un 9,4%, diverses anàlisis de sang. En un 7% dels casos no es refereix cap activitat diagnòstica. Només en un 22% dels casos de lumbàlgia es van concloure amb aquest diagnòstic, mentre que en un 2,5% no es va fer cap diagnòstic. Si tenim en compte l elevada freqüència d algunes d aquestes malalties, l alt nivell de consum de recursos farmacèutics utilitzats i l alta freqüència d aquest malalt en l àmbit de l assistència primària, tot sembla indicar que el tractament d aquest tipus de malalts no és el més adequat. A Catalunya, l any 2000 és van enregistrar (7%) altes per malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu segons la novena revisió de la Classificació Internacional de Malalties (CIM-9) amb 5,1 dies d estada mitjana i una edat de 52,5 anys de promig. Entre els epígrafs de la Classificació Clínica per a la Recerca en Polítiques Sanitàries (CCHPR) més freqüents es troba l osteoartritis codi 203 (1,2%) i l espondilosi, trastorns de disc intervertebral i altres mals d esquena (0,9%) 10. Segons la darrera Enquesta de salut de Catalunya 3 realitzada l any 2002 en una mostra representativa de la població catalana, el mal d esquena, l artrosi, l artritis reumatoide i la malaltia de la columna cervical estan entre les primeres causes de restricció d activitat (taula 3).

4 _324_329 23/9/03 10:58 Página 327 PROBLEMES DE L APARELL LOCOMOTOR 327 Problema de salut segons CIPSAP 11 Ordre Darrers 12 mesos Ordre Darrers 15 dies Mal d esquena sense irradiació 1r 6,7% 3r 4,2% Artrosi 2n 6,6% 4rt 2,9% Artritis reumatoide 5è 3,3% 10è 1,5% Malaltia de la columna cervical 7è 2,3% 11è 1,5% Font: Departament de Sanitat i Seguretat Social. Enquesta de salut de Catalunya Taula 3. Problema de salut més important que ha fet restringir i disminuir l activitat habitual de la població que declara algun tipus de restricció. Enquesta de salut de Catalunya 2002 Principals problemes Lumbàlgia Artrosi Osteoporosi Fibromiàlgia Artritis reumatoide Objectiu general de salut (vinculat als objectius d accidents) i de disminució de risc per a l any D aquí a l any 2010 cal reduir en un 20% la incidència de fractures de coll de fèmur en les persones entre 65 i 84 anys. Indicador d avaluació: Evolució anual de la taxa d ingrès hospitalari per fractura de coll de fèmur. Objectius operacionals del Pla de salut D aquí a l any 2005, el Departament de Sanitat i Seguretat Social i el Servei Català de la Salut definiran recomanacions per a l atenció dels problemes de salut de l aparell locomotor més prevalents, amb la participació i el consens dels diferents professionals sanitaris dels serveis assistencials implicats. Indicador d avaluació: Existència de recomanacions. 2. D aquí a l any 2005, el Departament de Sanitat i Seguretat Social i el Servei Català de la Salut avaluaran, conjuntament amb les societats científiques, la implantació a Catalunya d un programa de cribratge i tractament d osteoporosi en dones de 65 i més anys d edat. Indicador d avaluació: Existència del document d avaluació. Avaluació Per tal d assolir els objectius operacionals plantejats al Pla de salut de Catalunya durant el període de vigència d aquest pla, el Departament de Sanitat i Seguretat Social i el Servei Català de la Salut crearan un grup d experts amb la participació i el consens dels diferents pro-

5 _324_329 23/9/03 10:58 Página PROBLEMES DE L APARELL LOCOMOTOR fessionals sanitaris de tots els nivells assistencials, i en coordinació amb les societats científiques nacionals i estatals implicades hauran d elaborar, modificar o actualitzar, segons convingui, les recomanacions o guies pertinents per al seguiment, control i tractament de les malalties de l aparell locomotor més prevalents a Catalunya. Intervencions prioritàries del Pla de salut Les intervencions proposades es basen en activitats de detecció i seguiment d aquest problema de salut i de coordinació entre professionals sanitaris i nivells assistencials. La freqüència de les malalties reumàtiques i les seves característiques de cronicitat, dolor i disminució de la qualitat de vida demana la participació i col laboració tant multidisciplinar com entre nivells d atenció sanitària, de la mateixa manera que es fa amb altres malalties cròniques. En aquest sentit, i amb coherència amb anteriors plans de salut de Catalunya, es continuaran definint recomanacions per a l atenció a les malalties de l aparell locomotor més prevalents, amb la participació i el consens de professionals sanitaris i societats científiques. Definició de recomanacions amb la participació i el consens entre els professionals sanitaris per tal de millorar la detecció, el tractament i el control dels problemes de salut més prevalents de l aparell locomotor. Sensibilització de la població demandant i dels professionals sanitaris sobre el caràcter crònic de gran part dels problemes de salut de l aparell locomotor, la complexitat del seu tractament i les possibilitats de millora, per tal d afavorir la integració dels pacients en el seu entorn habitual i minimitzar les conseqüències que se n deriven. Potenciació del paper del nivell especialitzat com a suport de l atenció primària, per tal de millorar la seva capacitat de resolució i afavorir la continuïtat de l atenció.

6 _324_329 23/9/03 10:58 Página 329 PROBLEMES DE L APARELL LOCOMOTOR 329 Referències bibliogràfiques 1. Batlle-Gualda E, Jovani Casano V, Ivorra Cortés J, Pascual Gómez E. Las enfermedades del aparato locomotor en España. Magnitud y recursos humanos especializados. Rev Esp Reumatol 1998; 3: Prevalencia e impacto de las enfermedades reumáticas en la población adulta española. Sociedad Española de Reumatología Disponible a: 3. Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. La salut i els serveis sanitaris a Catalunya. La visió dels ciutadants l any Barcelona: Departament de Sanitat i Seguretat Social, Sociedad Española de Reumatología (SER), Liga Reumatológica Española (LIRE), Gabinete Pfizer de Recursos Humanos, Reumatos 90. Estudio sociosanitario sobre las enfermedades reumàticas en España. Madrid: Pfizer, Espallargués M, Alonso J. Los trastornos osteoarticulares en los ancianos: una aproximación a su impacto poblacional. Med Clin (Barc) 1996; 106(16). 6. Altman R, Alarcon G, Appelrouth D, Bloch D, Borenstein D, Brandt K, Brown C, Cooke TD, Daniel W, Gray R, et al. The American College of Rheumatology criteria fort the classification and reporting of osteoarthritis of the hand. Arthritis Rheum 1990; 33: Collado A, Alijotas J, Benito P, Alegre C, Romera M, Sañudo I, Martín R, Peri JM, Cots JM. Documento de consenso sobre el diagnostico y tratamiento de la fibromialgia en Cataluña. Med Clin (Barc) 2002; 118 (19): U.S. Preventive Services Task Force (USPSTF). U.S. Preventive Services Task Force Update, 2002 Release. Disponible a: 9. Looker AC, Wahner HW, Dunn WL, et al. Update data on proximal femur mineral levels of US adults. Osteoporos Int 1998; 8: Activitat assistencial de la xarxa sanitària de Catalunya Informe del registre del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD). Barcelona: Servei Català de la Salut, Classificació de la WONCA per a l Atenció Primària. Barcelona: Masson, 1998.