5 Músiques. viatgeres. Continguts

Transcripción

1 5 Músiques viatgeres Quins són els acords més importants d una escala? Quin va ser l instrument predilecte del Romanticisme? Saps què és un cimbalom? Què s entén per música techno? Continguts 1. La música i la seua evolució: músiques romàntiques 1.1. Música vocal 1.2. Música instrumental 2. Auditori històric: la música romàntica 3. El món dels instruments: teclats 4. Auditori modern: el techno 5. Teoria musical: la tonalitat i els acords 6. Creació i improvisació: crear l acompanyament d una melodia 7. Amb molt de ritme 8. Escola de músics 8.1. Mou els dits 8.2. Pràctica de làmines 8.3. Afinant 9. La teua orquestra virtual 9.1. Músiques del món: la música romaní 9.2. Interpretem música romàntica: El llac dels cignes 10. Concert acústic Quadre resum s finals

2 Competències bàsiques 1. Competència comunicativa lingüística 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 4. Tractament de la informació i competència digital 5. Competència social i ciutadana 6. Competències artístiques i cultural 7. Competència d aprendre a aprendre 8. Competència d autonomia i iniciativa personal Una pel lícula Shine (Austràlia 1996). Dir. Scott Hicks Retrat de la vida del pianista David Helfgott. La pel lícula combina música original amb música de compositors romàntics com Chopin, Ratxmaninov i Listz. Una web Atractiva pàgina web amb abundants elements multimèdia en què es poden veure muntatges en flaix, vídeos, etc., d un dels grups mítics de música techno. Un CD Band of Gypsies. Tarak of Haidouks Cançons tradicionals de la música romaní interpretades per una de les formacions més prestigioses d aquesta música tradicional.

3 5 Músiques viatgeres 1. La música i la seua evolució: músiques romàntiques Contextos musicals Probablement, deus haver sentit alguna vegada la frase: «quina xica més romàntica». Encara que es tracte d un adjectiu poc precís, de segur que volem dir que, si fa no fa, «és un somiador, té molta fantasia i imaginació» (Fig. 5.1). De la mateixa manera, les coses antigues, exòtiques, misterioses seran atractives per als músics del Romanticisme. Vegem uns quants elements musicals que poden ajudar-te a entendre què podem considerar romàntic en música. Compara la melodia següent de Mozart amb una del compositor romàntic Berlioz: 25 Figura Caspar David Friedrich, Viatger davant d una mar de boira, L admiració per la natura, l època medieval, els viatges imaginaris a mons exòtics i els elements sobrenaturals i misteriosos seran una font d inspiració per als artistes romàntics. Recorda que aquesta música oferia una gran simetria en molts dels elements musicals: melodia, compassos, harmonia i ritme. Ara observa la melodia següent que pertany a la Simfonia fantàstica, de H. Berlioz: 26 Web de recursos Per a ampliar els teus coneixements sobre el context sociocultural del Romanticisme, consulta la web. En comparació de la peça de Mozart, en aquesta melodia romàntica observaràs que: L àmbit melòdic és molt ampli: d un re greu a un do agut. Les indicacions dinàmiques són molt variades: diminuendo, sforzando, crescendo, piano. La música es torna més cromàtica per l ús abundant d alteracions. La utilització d adjectius com dolce o animando, a més de canvis subtils de tempo, contribueixen també al fet que la música transmeta estats d ànim molt variats. La melodia ja no és tan simètrica com en el classicisme. Observa que la melodia té 40 compassos, en segments de

4 Contextos musicals Músiques viatgeres Música vocal El lied o cançó romàntica Un gènere vocal important del Romanticisme va ser el lied, gènere en què els músics van trobar un vehicle ideal per a expressar els sentiments. 1. Escolta l audició següent i intenta seguir el text en alemany Ich will meine Seele tauchen Ich will meine Seele Tauchen In den Kelch der Lilie hinein; Die Lilie soll klingend hauchen Ein Lied Von der Liebsten mein. Das Lied soll shauern und beben Wie der Kuß von ihrem Mund, Den sie mir einst gegeben In wunderbar süßer Stund. 5. He de submergir la meua ànima He de submergir la meua ànima en el calze d un lliri; en lliri ha d exhalar un cant de la meua estimada. Aqueix cant ha d estremir-se i tremolar, com el bes de la seua boca que una vegada em va fer en una hora meravellosament dolça. En l audició has pogut observar que es tracta d una melodia cantada (en alemany) acompanyada de piano i sobre un text poètic. Es tracta d un lied, gènere que combinava l obra dels grans poetes romàntics (Goethe, Heine, etc.) amb l expressivitat de la melodia cantada i acompanyada pel piano, l instrument predilecte del Romanticisme. Podem definir el lied romàntic com una poesia cantada i acompanyada generalment del piano. La cançó romàntica va nàixer i es va desenvolupar a Alemanya, i per això aquest gènere s ha anomenat lied (cançó en alemany). Franz Schubert ( ) va ser el primer gran compositor de lieder. L hereu de Schubert va ser Robert Schumann ( ), compositor que va cuidar especialment l acompanyament del piano. El lied que has escoltat pertany a la col lecció Els amors d un poeta, op. 48, de Schumann sobre versos del poeta romàntic Heinrich Heine. 27

5 5 Músiques viatgeres Contextos musicals L opera romàntica. La sarsuela a Espanya Durant el Romanticisme, l òpera serà un gènere molt valorat pels compositors i experimentarà un desenvolupament particular en cada país a) Escolta aquests 5 fragments musicals i associa cada un a una de les opcions següents: Ària d òpera alemanya Cor de sarsuela Romança de sarsuela Ària d òpera italiana Cor d òpera Figura Òpera La Traviata. b) Podries dir en quins fragments dels anteriors canten un tenor, un baríton i una soprano? En aquesta audició has escoltat fragments d òpera romàntica i de sarsuela. Recorda S anomenen àries les cançons més expressives de l òpera. L equivalent en la sarsuela és la romança. DVD Òpera romàntica i una sarsuela. Deus haver observat que hi ha una gran diferència entre la sarsuela i l òpera, i també entre l òpera de diferents països (alemanya i italiana). Això es deu al fet que durant el Romanticisme els països intentaran crear un estil d òpera propi, en què destacarà Itàlia amb compositors com Rossini i Verdi, o Alemanya amb el seu gran compositor d òpera romàntica, Wagner. Així, en l audició has pogut veure la diferència entre l estil més fresc i senzill de l ària per a baríton de l òpera La Traviata, de Verdi, i l estil més dens i grandiloqüent de l ària per a soprano que pertany a l òpera Tristany i Isolda, de Wagner. A Espanya es buscarà també una òpera amb estil propi per part d alguns autors, però finalment el gènere que s hi imposarà serà la sarsuela. En la música de la sarsuela es fan servir moltes melodies i danses provinents del folklore espanyol. Això ho has pogut comprovar en els fragments de romança i cor de sarsuela que has escoltat. 3. Relaciona cada una d aquestes òperes i sarsueles famoses del Romanticisme amb el compositor corresponent. Figura Sarsuela. Tanhaussser Aida La verbena de la Paloma Il trovatore Carmen El barber de Sevilla L holandés errant Tomás Breton Giacomo Rossini Richard Wagner Giuseppe Verdi Georges Bizet 28

6 Contextos musicals Músiques viatgeres Música instrumental En el Romanticisme es continuen utilitzant pràcticament els mateixos gèneres que en el classicisme (simfonia, concert, quartet, etc.) i n apareixen uns altres de nous. La música per a piano El piano solista es va adaptar perfectament a l expressió individual que buscava el Romanticisme, i va esdevenir, així, l instrument romàntic per excel lència. Molts compositors d aquest període van compondre obres magnífiques per a piano, com Schubert, Mendelssohn, Schumann o Brahms. Però el gran poeta del piano romàntic va ser el compositor i pianista Fryderyk Chopin ( ). Mentre que la part poètica del piano està representada magistralment per Chopin, Franz Liszt ( ) representa el músic virtuós, el geni admirat per tots (com Paganini ho serà pel que fa al violí). DVD Interpretació amb el piano d una peça de Chopin. La música programàtica De mitjan segle XIX ençà alguns compositors van crear moltes de les seues obres basant-se, per exemple, en un text literari, en un poema o en una imatge. Mitjançant la música suggerien estats d ànim, paisatges, etc., és a dir, elements extramusicals. Naix, així, la simfonia programàtica i el poema simfònic. Els màxims exponents de la simfonia programàtica i del poema simfònic van ser Héctor Berlioz ( ) i Franz Liszt ( ), respectivament. 4. El compositor francés Saint-Saëns va escriure el 1874 un poema simfònic titulat Dansa macabra, una dansa de la mort. El poema simfònic descriu una escena al lucinant en què la Mort una nit freda d hivern toca amb el violí un vals entre les tombes, mentre els esquelets ballen una dansa macabra. Segueix en el teu CD les duracions que se t indiquen a continuació per a poder seguir l argument: 00:01 L arpa anuncia les dotze campanades de mitjanit. Els contrabaixos en pizzicato s acosten al violí perquè desperte els esperits. 00:31 Els esperits (representats per les flautes) toquen un tema de vals que es repeteix en les cordes. El violí (00:44) contesta amb un segon tema abans de dialogar amb els vents (00:58). 01:10 Torna a aparéixer el tema del vals, més fort, en registre greu del violí acompanyat del triangle. 01:27 Se sent el segon tema en violes i violoncels. Torna a aparéixer el violí (01:40) per parlar amb els esquelets, representats pel xilofon (01:43)

7 5 Músiques viatgeres Contextos musicals Web de recursos En la web pots ampliar la informació sobre la música i els compositors nacionalistes. La música nacionalista de la segona meitat del segle XIX La primera cosa que hem de preguntar-nos és quin significat té la paraula nacionalisme. El nacionalisme consisteix, amb poques paraules, en la recerca d identitat d un poble per mitjà de la política, l economia i la cultura respectives. El nacionalisme musical de la segona meitat del segle XIX intentarà apartar-se del domini de la música alemanya i italiana. Així, els compositors buscaran la identitat dels seus països per mitjà del folklore, o de les seues històries i llegendes. Molta d aquesta música tindrà, lògicament, un gran contingut programàtic, i en molts casos utilitzarà com a vehicle d expressió el poema simfònic. Podem mencionar, entre altres, els següents compositors nacionalistes del segle XIX: Isaac Albéniz o Granados a Espanya, Nikolai Rimski-Kórsakov a Rússia, Edgard Grieg a Noruega, Jean Sibelius a Finlàndia, i Dvorák o Smetana en l actual República Txeca. ^ Figura El riu Moldava va inspirar un poema simfònic al compositor txec Smetana. 5. Per mitjà d audicions, faràs un breu viatge musical per aquesta geografia nacionalista. El nombre que figura en el mapa t indica la situació geogràfica de cada un dels estils nacionalistes. Compositor Obra País 1 Albéniz Suite española Espanya 2 Kórsakov La gran Pasqua russa Rússia 3 Grieg Peer Gynt Noruega 4 Sibelius Finlàndia Finlàndia 5 Smetana El Moldava R. Txeca

8 Escolta Músiques viatgeres 5 2. Auditori històric: la música romàntica 6 Has comprovat que durant el Romanticisme es continuen cultivant els mateixos gèneres musicals que en el període anterior. També, però, van aparéixer-ne de nous. En aquest Auditori romàntic escoltaràs, precisament, dos fragments de gèneres instrumentals que no es van conrear durant el classicisme: el nocturn i la simfonia programàtica. Escoltaràs, finalment, un fragment d un ballet (Fig. 5.5), gènere que experimentarà un gran auge en el segle XIX. El nocturn representa una de les formes per a piano més poètiques i evocadores del Romanticisme. Escolta el fragment següent, que pertany al Nocturn núm. 2, de Chopin; hi pots observar una mateixa melodia tocada sense ornaments i, després, molt ornamentada. En l exemple inferior, totes les notes que no estan pintades són notes ornamentals. És molt típic dels nocturns una melodia molt ornamentada a la mà dreta, mentre que l esquerra desenvolupa un motiu rítmic repetitiu, que deixa la pulsació bastant clara. Saps que En el ballet Les sílfides es va fer servir el ball sobre les puntes del peu per a obtenir un efecte d ingravitació del personatge principal: una sílfide (mena de fada). Melodia sense ornamentar cc. 1-2 Melodia ornamentada cc La simfonia programàtica va tenir un gran èxit en l època del Romanticisme, perquè podia descriure situacions o contar històries amb el suport de la música. Escolta la idea fixa de la Simfonia fantàstica, de Berlioz, i les transformacions successives. El compositor va voler expressar com veia l estimada, en diferents situacions, per mitjà de sons: idealitzada, en un ball (vals) i en un aquelarre. Com ja hem esmentat, un gènere que va adquirir molta importància en el Romanticisme va ser el ballet. En aquest període incorporarà moltes novetats tècniques i coreogràfiques. En els ballets Les sílfides (1832), amb coreografia de Philippe Taglioni, i Giselle (1841) es consoliden dos elements que caracteritzen el ballet romàntic: el ball sobre les puntes i la vestimenta blanca o tutú. El gènere del ballet va incloure la música d una sèrie de compositors importants, com el rus Txaikovski, amb els seus famosos ballets El llac dels cignes, La bella dorment i Trencanous. En el DVD pots veure un fragment d El llac dels cignes. Pertany a l escena del tercer acte titulada El cigne negre, que s ha fet famosa per la dificultat que presenta la coreografia (dissenyada per Petipa), en què la ballarina ha d executar 32 girs sobre la mateixa cama, i també fer salts sobre les puntes. Hui en dia, aquest fragment és considerat una prova de maduresa per a les ballarines de ballet clàssic. Figura Ball sobre les puntes i tutú, dos elements característics del ballet romàntic. 31

9 5 Músiques viatgeres Escolta 3. El món dels instruments: teclats Entenem per instrument de teclat tot el que, independentment del mecanisme de producció de so que faça servir, té tecles per a produir els diferents sons. Així, podem considerar com a teclats instruments tan diversos com el clavicèmbal, el piano, l òrgan i el sintetitzador. A continuació farem un recorregut històric breu per aquests instruments. El clavicèmbal, també anomenat cèmbal o clavecí (Fig. 5.6), va ser un dels instruments predilectes del Barroc. Té un mecanisme de corda pinçada, i no de feltres, com el piano. El so era molt suau i no permetia variacions dinàmiques o d intensitat. Un altre instrument de tecla molt popular és l orgue. El mecanisme de producció de so es basa en el fet que les tecles d aquest instrument fan passar l aire per tubs de longituds diferents. En el segle XX, i amb el sorgiment dels instruments electrònics, l orgue també es va adaptar a aquesta nova família i va fer un paper important en estils com el jazz. Un clàssic d aquest instrument és l orgue Hammond. Figura Clavicèmbal del segle XVII. Saps que El 1968, un músic anomenat Walter Carlos va col laborar amb Robert Moog en la gravació d obres de Bach que utilitzaven el sintetitzador Moog. El disc, anomenat Switched on Bach, va ser el primer platí en la història de la música clàssica, i va guanyar també tres premis Grammy. El piano pertany a la família dels instruments de corda percudida. Produeix el so per la percussió dels martells o feltres que colpegen directament les cordes d acer. A diferència del clavicèmbal, el piano sí que permet els canvis d intensitat més variats, i s adapta perfectament a la interpretació solista, en grups de cambra o amb orquestra. Acabem aquest apartat amb un dels instruments de teclat més utilitzats en la música popular: el sintetitzador (Fig. 5.7). Pertany a la família dels instruments electrònics. El creador va ser Rober Moog, en la dècada dels anys seixanta. El sintetitzador ha evolucionat i s ha convertit en una màquina imprescindible tant en la creació de sons com en la simulació de sons ja existents. Figura Sintetitzador. Web de recursos Article ben interessant amb un nom curiós: Quan els sintetitzadors dominaven la Terra. 6. Escolta el muntatge d àudio següent, on podràs identificar els sons de teclats com el clavicèmbal, l orgue Hammond, el piano i un sintetitzador

10 Escolta Músiques viatgeres 5 4. Auditori modern: el techno 6 Música techno és la que es produeix per mitjans electrònics: caixes de ritmes (Fig. 5.9), sintetitzadors, mostrejadors, etc. Va nàixer a Detroit en la dècada del 1980 i ràpidament es va propagar a la resta del món. La idea va sorgir amb la necessitat de crear música que reflectira la decadència postindustrial d aquesta ciutat i l augment de la importància de la tecnologia informàtica. Els antecedents del techno els trobem en la dècada dels setanta, quan grups com Tangerine Dream van anar substituint els instruments tradicionals (guitarra, baix i bateria) per sintetitzadors i percussió electrònica. Aquesta línia la seguirien altres com The Human League i Orchestral Manoeuvres in the Dark. Figura Kraftwerk en concert. El bressol del techno a Europa estaria a Alemanya (en la dècada del 1980), amb grups com Japan o Kraftwerk, primer grup que va utilitzar de manera exclusiva sons sintetitzats en la seua música. Però serien grups com Depeche Mode o Erasure, entre altres, els que van convertir els sintetitzadors i les percussions electròniques en instruments «estrela». Al final dels noranta, el techno es va integrar completament en el mercat musical comercial a través de grups com a Ultra Naté o Sash. Una línia alternativa, encara que bastant interessant, és la que han desenvolupat The Prodigy, pioners de la música rave, i que actualment mesclen fins i tot elements punk en les seues composicions techno. Aquest últim grup, juntament amb The Chemical Brothers, seran els impulsors de l estil big beat. Musicalment, l element principal del techno és el ritme. Sol ser poc variat i repetitiu, encara que molt viu, ideal per al ball, i utilitza el compàs de 4/4. A diferència d altres estils, la música techno no fa servir l estructura més o menys habitual d una cançó, sinó que es desenvolupa de manera bastant repetitiva. Però no per això podem titlar aquesta música de frívola, freda o mecànica, com ho demostren artistes com els esmentats ací. Figura Aparença d una caixa de ritmes, instrument bàsic de la música techno. 7. Escolta en el teu CD una selecció de fragments de música techno d alguns artistes representatius d aquest gènere: 1. Kraftwerk: The man machine. 2. Depeche Mode: Enjoy the silence The Prodigy: Charly. 4. Ultra Naté: Free. 33

11 5 Músiques viatgeres 5. Teoria musical: la tonalitat i els acords Llenguatge i creació Has provat alguna vegada a traure l acompanyament d una cançó? Encara que és un procés que molta gent fa «d oïda», és important i facilita el treball de saber en quin to està la melodia i conéixer quins són els acords adequats per a acompanyar en aqueixa tonalitat. Observa la melodia següent amb el seu acompanyament: És una melodia en el to de Do major. Ja saps que això significa que està elaborada amb les notes d aqueixa escala. Observa que no porta notes alterades, i l acompanyament comença amb l acord de Do. Quins altres acords s han utilitzat per a acompanyar aquesta melodia? Els altres dos acords són els de Sol (V) i Fa (IV). Et sonen aquests tres acords? Són els mateixos que vas utilitzar per a improvisar en l apartat Creació i improvisació de la Unitat 1. No és casualitat que s utilitzen aqueixos tres acords: això es deu al fet que en un to o en una tonalitat determinats hi ha tres graus, que són els més importants i reben els noms de tònica (I) dominant (V) i subdominant (IV). Els acords que es construeixen sobre aquests graus seran també els més importants a l hora d elaborar l harmonia o l acompanyament de la melodia. La tonalitat, per tant, no sols implica l escala utilitzada, sinó també una jerarquia en importància de les notes i els acords d aqueixa escala. I IV V Tònica Subdominant Dominant 8. Alguns estils musicals, com el blues o el rock clàssic, es basen en una harmonia construïda sobre aquests tres acords mencionats. Escolta aquesta base sonora del tipus blues i, marcant la pulsació (ratlles dels compassos), segueix aquesta partitura, intentant distingir els canvis d acords. Fes atenció a l estructura que hi ha indicada. do fa sol fa do do sol 35 34

12 Llenguatge i creació Músiques viatgeres 5 Es podria comparar el funcionament de la tonalitat al del sistema solar. Hi ha una nota (la tònica) que és el centre del sistema i cap a la qual se senten atretes les altres. La dominant i la subdominant serien les següents en importància en el sistema. El fet que aquests tres acords siguen els més importants no vol dir que no se n empren altres de l escala per a acompanyar. Així, moltes cançons de la música pop utilitzen altres combinacions, moltes vegades de 4 acords. Un grup de 4 acords molt utilitzat és el que afig als tres ja mencionats l acord sobre el VI grau, que en l escala de Do seria l acord de La. I VI IV V Les combinacions d aquests quatre acords poden ser molt variades i donar lloc a diferents acompanyaments harmònics, tots molt recurrents en la música moderna. 9. Com a exemple de cançó que usa la combinació d acords I-VI-IV-V, escolta l inici de la cançó Déjame, del grup Los Secretos. Està en el to de Sol major, així que s hi utilitzen els quatre acords corresponents d aqueix to (Sol, Mi, Do i Re). Escoltaràs primerament els acords al piano, després els acords amb la melodia i, finalment, un fragment de la cançó original. 36 I VI IV V 35

13 5 Músiques viatgeres 6. Creació i improvisació: crear l acompanyament d una melodia Llenguatge i creació En la Teoria musical de la Unitat 1 vas aprendre a construir acords perfectes. En aquesta unitat aprendràs algunes regles senzilles que et permetran crear el teu propi acompanyament amb acords o arpegis per a una melodia. Observa l exemple: Figura Gary Burton ha explorat el llenguatge jazzístic a vegades fusionat amb altres estils amb un instrument tan poc habitual en aquest estil com el vibràfon. És una melodia construïda en el to de Do major, per a la qual crearàs el teu propi acompanyament. Per a fer-ho, pots disposar de tots els acords perfectes que es formen sobre cada nota de l escala corresponent. Recorda, no obstant això, que hi ha tres acords (I, V i IV) que són els més importants, i per això és probable que hages d utilitzar-los. Per a fer aquest exercici hauràs de tenir en comptes les regles següents: Assigna un acord (amb redones) a cada compàs de la melodia. Evita emprar el mateix acord en dos compassos seguits, per a donar més varietat a l acompanyament. Per a triar l acord per a un compàs, hauràs d intentar que almenys dues notes de les utilitzades en la melodia estiguen en aquest acord. Tin en compte que pots trobar notes d adorn que no en formen part, com en l exemple següent, on pots observar que en el segon compàs hi ha una nota d adorn que no pertany a l acord corresponent (acord de mi). L acord de tònica (I) sol presentar i tancar la melodia per a refermar bé el to. Per tant, utilitza aquest acord en el primer compàs i en l últim de la peça. 10. És probable que l acompanyament harmònic creat per tu siga molt semblant a què escoltaràs en l exemple sonor del teu CD. Fes aquestes activitats a continuació: Escolta l i interpreta-hi damunt la melodia amb la flauta. Intenta crear tu una nova melodia per a aquesta base harmònica, tenint en compte les notes que conté cada acord

14 Interpretació Músiques viatgeres 5 7. Amb molt de ritme En aquesta lliçó estudiarem la fórmula rítmica Aquesta fórmula consisteix en la substitució de la primera corxera per dues semicorxeres. Si per a l estudi de les corxeres utilitzàvem les síl labes ti-ti, i per a les semicorxeres ti-ri-ti-ri, ara tenim una combinació d ambdues, de la manera següent: ti ri ti Practica-ho en l exercici següent tocant amb palmes i pronunciant al seu torn les síl labes rítmiques. ta ti ti ti ri ti ri ta ti ri ti ta ti ti ta ti ri ti ti ti ti ri ti ta ti ti ti ri ti ti ti ta EXERCICI 1. Practica l exercici següent a diferents velocitats sense base i, finalment, a la velocitat que et marque la base rítmica, respectant les indicacions dinàmiques. Interpreta l damunt dels genolls, alternant les mans. 38 EXERCICI 2. Practica l exercici següent sobre la base rítmica gravada. 39 EXERCICI 3. Interpreta la polirítmia següent tocant amb tres elements del teu cos: pit, palmes i cuixes. PIT d e d PALMES CUIXES d e d 37

15 5 Músiques viatgeres Interpretació 8. Escola de músics 8.1. Mou els dits En aquesta ocasió interpretaràs una melodia pertanyent a un dels simfonistes més grans del segle XIX: Johannes Brahms (Fig. 5.11). T acompanyarà una orquestra simfònica. Aquesta melodia pertany al quart moviment de la seua Primera simfonia ALLEGRO Arranjament i adaptació: JOSÉ PALAZÓN Figura Johannes Brahms ( ). ALLEGRO Sobre la peça Recorda Una simfonia és una obra que té diversos moviments (generalment quatre) i és interpretada per una orquestra simfònica. Saps que La famosa Marxa nupcial, que tan sovint se sent en les bodes, pertany a una obra de Mendelssohn coneguda com El somni d una nit d estiu. La melodia que interpretaràs pertany al gènere simfònic. La música simfònica del segle XIX va estar molt influenciada per l obra de Beethoven, el qual es considera verdader precursor del Romanticisme. La primera meitat del segle XIX va tenir grans compositors de simfonies seguint la línia traçada per Beethoven; entre aquests van destacar Schubert, Mendelssohn i Schumann. En la segona meitat del segle XIX serà Johannes Brahms ( ) el continuador de l herència clàssica anterior. Brahms estimava les obres de Bach, Mozart i Beethoven. La música d aquest compositor és clau per a entendre el desenvolupament simfònic en la segona meitat d aquell segle. Observaràs que aquesta música és molt expressiva. La dinàmica en p i les articulacions de les notes amb lligadures augmenten aquesta expressivitat. Observa en el començament de la peça (en ff) com se succeeixen indicacions dinàmiques variades, i fins i tot un ritardando en només quatre compassos. Aquests elements comencen a trencar l equilibri que es donava en la música del període anterior. 11. Interpreta la peça que t hem presentat amb les indicacions que et done el teu professor. 38

16 Interpretació 8.2. Pràctica de làmines Per a la pràctica de l arpegi de Do major: Músiques viatgeres 5 Web de recursos Vídeo Pràctica de làmines. d d d d d e d e d e d e (d) e (d) e (d) e (d) e d d d Quan arribes al Do agut, repeteix l exercici, però aquesta vegada en sentit descendent. d d d d d e d e d e d e (d) e (d) e (d) e (d) e d d d 8.3. Afi nant Continuem exercitant la nostra oïda amb aquest nou exercici a dues veus. La base harmònica sobre la qual les cantaràs està elaborada amb una combinació dels acords I-IV-V-VI del to de Do major que ja coneixes. Per a posar un poc més a prova vostra capacitat d afinació, en la segona repetició de l exercici una flauta farà una tercera veu sobre les dues que es canten. Recorda Les línies addicionals són les que es col loquen damunt o davall del pentagrama per a escriure-hi les notes, més agudes o més greus, que en queden. 42 En l exercici següent cantaràs sobre una base «estil samba», música brasilera amb arrels africanes molt lligada a la ciutat de Rio de Janeiro. Encara que la peça és molt senzilla i es pot aprendre per imitació, has de cuidar l afinació dels salts intervàl lics de 4a, 6a i 7a que conté la melodia, així com el ritme del segon compàs que es repeteix tres vegades en la peça

17 5 Músiques viatgeres Interpretació 9. La teua orquestra virtual 9.1. Músiques del món: la música romaní En aquesta ocasió, t acompanyaran en la interpretació instrumental músics que han anat forjant amb el seu art, a través de diferents llocs geogràfics, el que s ha conegut com a música romaní o del poble gitano. Per música romaní s entén la composta i interpretada pels gitanos europeus, principalment de la zona de l est d Europa (Hongria, Romania, etc.). Figura Cimbalom. La peça que interpretaràs té una forma ternària (A B A) amb repetició de la primera secció (A), i una introducció de dos compassos. Intro A A B A Acordió + guitarra + bateria i contrabaix (frases en violí i saxo) cimbalom tots L instrument principal del músic gitano ha estat el violí, però hi ha formacions molt diverses arreu del món que solen utilitzar combinacions de guitarres (sobretot de cordes d acer i no de niló, com en la guitarra flamenca), acordions, diversos instruments de vent i un instrument de corda percudida anomenat cimbalom. A GYPSI FOR RECORDER Música: J. A. ALAJARÍN 44 B A Escolta el tema Turceasca, on el grup Taraf of Haidouks (una institució en la música gitana) interpreta una peça amb clares reminiscències o «senyals» a la música turca. Hi pots percebre clarament els instruments esmentats més amunt, entre els quals el característic so del cimbalom. 40

18 Interpretació Músiques viatgeres Interpretem música romàntica Txaikovski ( ) va acabar la música del ballet El llac dels cignes el L estrena el 1877 va ser un fracàs, a causa dels pèssims decorats i a la mediocre interpretació instrumental. El 1895 (quasi any i mig després de la mort de Txaikovski), el ballet va tornar a ser representat a Sant Petersburg, amb coreografia de Petipa i Ivanov. L argument narra l aventura del príncep Sígfrid que, mentre caça cignes salvatges, observa com un es converteix en una bella jove. EL LLAC DELS CIGNES 46 ANDANTE ESCENA P. I. TXAIKOVSKY Arranjament i adaptació: J. PALAZÓN A Figura Escena del ballet El llac dels cignes. B (Orquestra) A De B al Pont i Pont ALLEGRO accel. rit. dim. 41

19 5 Músiques viatgeres Interpretació 10. Concert en acústic 6 Interpreta, amb els teus companys, aquesta popular melodia de sarsuela. ALLEGRETTO HAVANERA CONCERTANT LA VERBENA DE LA PALOMA Música: TOMÁS BRETÓN Arranjament: MIGUEL Á. LÓPEZ FL. CAR. (de segona) XA XA FL. CAR. XL A XB A TEMPO FL. FL. 2 MET XB FL. CODA FL. 2 MET XB 42

20 Músiques viatgeres 5 Quadre resum Contextos musicals Músiques romàntiques Elements musicals Música vocal Música instrumental S amplia l àmbit melòdic. Es perd la simetria clàssica. Música més cromàtica per l ús abundant d alteracions. Indicacions dinàmiques molt variades. Recerca de més expressivitat amb canvis subtils de tempo i indicacions de caràcter. Els gèneres principals seran l òpera, el lied (cançó) i la sarsuela a Espanya. El lied uneix la poesia i la música. Hi van destacar els compositors Schubert i Schumann. L òpera experimenta una gran evolució, de la mà de compositors com Rossini, Verdi, Wagner, etc. A Espanya sorgeix el gènere líric de la sarsuela, que utilitza melodies i danses provinents del folklore espanyol. Es continuen mantenint gèneres com la simfonia, el concert, etc., i n apareixen uns altres de nous com el poema simfònic. Cobren importància especial les peces íntimes per a piano (Chopin). Es desenvolupen la música programàtica (basada en elements extramusicals) i els nacionalismes musicals. Llenguatge i creació La tonalitat no sols implica l escala utilitzada, sinó també una jerarquia en importància de les notes i dels acords d aqueixa escala. En cada to o tonalitat hi ha tres notes i els acords corresponents que són les més importants i reben els noms de tònica (I), dominant (V) i subdominant (IV). Escolta Auditori històric: el Romanticisme El nocturn per a piano és una de les formes musicals més poètiques del Romanticisme. El ballet assoleix un gran desenvolupament en el període romàntic. Auditori modern: el techno Música techno és la que es produeix per mitjans electrònics. L element musical principal és el ritme. Interpretació La primera meitat del segle XIX va tenir grans compositors de simfonies en la línia traçada per Beethoven. Entre aquests van destacar Schubert, Mendelssohn i Schumann. L anacrusi consisteix a començar la música abans del temps fort del compàs. La música romaní és la que practica l ètnia gitana d Europa oriental fonamentalment. El seu instrument principal ha estat el violí, i n ha utilitzant uns altres de molt característics, com el cimbalom. 43

21 5 Músiques viatgeres s finals 1. Quins són els graus més importants d una escala? Escriu en la teua llibreta l escala de Sol major i assenyala ls. 2. Assigna, seguint les regles que has aprés en l apartat Creació i improvisació, un d acord amb cada compàs d aquest fragment melòdic en La menor Explica els conceptes següents: Romança Música programàtica Lied Cimbalom 4. Uneix amb fletxes en el teu quadern cada paraula de la columna esquerra amb el compositor que hi corresponga en la columna dreta. Nacionalisme Nocturn Sarsuela Òpera Poema simfònic Simfonia programàtica Lied Liszt Schubert Verdi Berlioz Chopin Albéniz Bretón Investiga en Internet utilitzant un cercador i respon a les preguntes següents: a) Quina òpera de Verdi està ambientada en l antic Egipte? b) El compositor rus Mussorgski va compondre una obra de música progra- màtica que inclou en el títol la paraula «muntanya». De quina obra es tracta? c) Qui va ser la ballarina principal de l estrena del ballet Les sílfides? Quina relació tenia amb el coreògraf? d) En el segle XIX el virtuosisme era molt valorat. Qui va ser el violinista més virtuós d aquest període? e) El gran pianista romàntic Chopin va passar una temporada en una ciutat espanyola. Esbrina de quina ciutat es tracta. 44

22 Músiques viatgeres 5 s finals 6. Explica breument les diferències principals entre el clavecí i el piano Formeu grups i feu un treball d investigació sobre algun orgue de tubs d alguna església o catedral de la Comunitat Valenciana. Heu d elaborar una fitxa amb les dades de l instrument i una fotografia seua, si és possible. 8. Explica en què consisteix la música techno. Quin n és l element musical principal? 9. Què entenem per música romaní? Explica breument què és un editor d àudio. Indica en el teu quadern si és verdader o fals el que s afirma: a) Per a acompanyar una melodia en Do major puc utilitzar indistintament qualsevol acord d aquesta escala. b) La música techno naix a Detroit en la dècada dels huitanta. c) El violí és un instrument molt usat en la música romaní. d) El llac dels cignes és una òpera de Txaikovski. e) L orgue de tubs és un instrument de vent. f) En la música romàntica les indicacions dinàmiques són molt variades. Observa l instrument de teclat següent i contesta: a) b) c) d) De quin instrument es tracta? Quins altres noms rep? Com produeix el so? En quina època va ser molt utilitzat? 45