7. Existències Novembre 2014

Transcripción

1 7.

2 ÍNDEX 1. Relació de comptes Norma de registre i valoració núm. 11 d a. Conceptes 7.5 b. Criteris i mètodes de valoració 7.5 c. Novetats 7.7 d. Aplicació pràctica 7.7 e. Moviments comptables Casos pràctics Informació específica a incloure en els comptes anuals

3 1. Relació de comptes Comptes de la Instrucció que intervenen en aquest document. Atès que l àrea d no està prevista en el model Simplificat, els comptes es presenten íntegrament en color blau, corresponent al model Normal. GRUP 3.EXISTÈNCIES I ALTRES ACTIUS EN ESTAT DE VENDA 30. COMERCIALS Mercaderies A Mercaderies B. 31. MATÈRIES PRIMERES Matèries primeres A Matèries primeres B. 32 ALTRES APROVISIONAMENTS Elements i conjunts incorporables Combustibles Recanvis Materials diversos Embalatges Envasos Material d oficina. 33. PRODUCCIÓ EN CURS Productes en curs A Productes en curs B. 34. PRODUCTES SEMIACABATS Productes semiacabats A Productes semiacabats B. 35. PRODUCTES ACABATS Productes acabats A Productes acabats B. 36. SUBPRODUCTES, RESIDUS I MATERIALS RECUPERATS Subproductes A Subproductes B Residus A Residus B Materials recuperats A Materials recuperats B. 7.3

4 39. DETERIORAMENT DE VALOR D EXISTÈNCIES I ALTRES ACTIUS EN ESTAT DE VENDA Deteriorament de valor de mercaderies Deteriorament de valor de matèries primeres Deteriorament de valor d altres aprovisionaments Deteriorament de valor de producció en curs Deteriorament de valor de productes semiacabats Deteriorament de valor de productes acabats Deteriorament de valor de subproductes, residus i materials recuperats. 61. VARIACIÓ D EXISTÈNCIES Variació d existències de mercaderies Variació d existències de matèries primeres Variació d existències d altres aprovisionaments Pèrdues per deteriorament d existències i altres actius en estat de venda Pèrdues per deteriorament de productes acabats i en curs de fabricació Pèrdues per deteriorament de mercaderies Pèrdues per deteriorament de matèries primeres Pèrdues per deteriorament d altres aprovisionaments. 71. VARIACIÓ D EXISTÈNCIES Variació d existències de producció en curs Variació d existències de productes semiacabats Variació d existències de productes acabats Variació d existències de subproductes, residus i materials recuperats Variació d existències d actius construïts o adquirits per a altres entitats Reversió del deteriorament d existències i altres actius en estat de venda Reversió del deteriorament de productes acabats i en curs de fabricació Reversió del deteriorament de mercaderies Reversió del deteriorament de primeres matèries Reversió del deteriorament d altres aprovisionaments. 7.4

5 2. Norma de registre i valoració 11a d a. Conceptes Comprèn els actius posseïts per a ser venuts en el curs normal de l explotació, en procés de producció o en forma de materials o subministraments per a ser consumits en el procés de producció de béns o en la prestació de serveis, mercaderies, matèries primeres, altres aprovisionaments, productes en curs, productes semiacabats, productes acabats, subproductes, residus i materials recuperats. Els comptes d aquests grups han de figurar en l actiu corrent del balanç en l epígraf II,, i només funcionaran amb motiu del tancament de l exercici. Per tant requereixen el manteniment d un inventari extracomptable valorat o un recompte físic i l assignació dels valors corresponents a la data de tancament. b. Criteris i mètodes de valoració 1. Valoració inicial Els béns i serveis compresos en les existències s han de valorar pel preu d adquisició o el cost de producció. En les existències que necessitin un període superior a un any per estar en condicions de ser venudes, es podran incloure, en el preu d adquisició o cost de producció, les despeses financeres, en els termes previstos en la norma de reconeixement i valoració núm. 1 d Immobilitzat material, amb el límit del valor realitzable net de les existències en què s integrin. Els dèbits derivats d aquestes operacions es valoraran d acord amb el que disposa la norma de reconeixement i valoració núm. 9 de Passius financers. 1.1 Preu d adquisició El preu d adquisició comprendrà el consignat en factura, els impostos indirectes no recuperables que recaiguin sobre l adquisició més tots els costos addicionals que es produeixin fins que els béns es trobin en la ubicació i condició necessària per al seu ús, com ara transports, aranzels de duanes, assegurances i altres directament atribuïbles a l adquisició de les existències. Els descomptes, rebaixes i altres partides similars s han de deduir del preu d adquisició, així com els interessos contractuals incorporats al nominal dels dèbits. També s han de deduir del preu d adquisició, els interessos incorporats al nominal dels dèbits amb venciment superior a l any, que no tinguin un tipus d interès contractual, quan es valorin inicialment pel valor actual dels fluxos d efectiu a pagar, d acord amb el que preveu l apartat 4.1, Passius financers a cost amortitzat, de la norma de reconeixement i valoració núm. 9 de Passius financers. 1.2 Cost de producció El cost de producció es determinarà afegint al preu d adquisició de les matèries primeres i altres matèries consumides, els costos directament imputables al producte. També s hi ha d afegir la part que raonablement correspongui dels costos indirectament imputables als productes de què es tracti, en la mesura que aquests costos corresponguin al període de 7.5

6 fabricació, elaboració o construcció i es basin en el nivell d utilització de la capacitat normal de treball dels mitjans de producció, segons els criteris indicats en la norma de reconeixement i valoració núm. 1 d Immobilitzat material. 1.3 Mètodes d assignació de valor Quan es tracti de béns concrets que formen part d un inventari de béns intercanviables entre si, s adoptarà amb caràcter general el mètode del preu mitjà o cost mitjà ponderat. El mètode FIFO és acceptable i es pot adoptar si l entitat ho considera més convenient per a la seva gestió. S utilitzarà el mateix mètode per a inventaris de la mateixa naturalesa o ús. Quan no es pugui assignar el valor pels mètodes anteriors, es pot determinar prenent el valor raonable menys un marge adequat. Aquest pot ser el resultat del promig dels marges obtinguts de la resta d existències de l entitat, o de les més representatives. Quan es tracti de béns no intercanviables entre si o béns produïts i segregats per a un projecte específic, el valor s assignarà identificant el preu o els costos específicament imputables a cada bé individualment considerat. En cap cas s admet el mètode de valoració LIFO (Last in, first out). 2. Cost de les existències en la prestació de serveis En la mesura que sigui significatiu, es podrà mantenir un inventari per a la prestació de serveis amb contraprestació; en aquest cas, les existències han d incloure el cost de producció dels serveis mentre no s hagi reconegut l ingrés corresponent d acord amb el que estableix la norma de reconeixement i valoració 15a d Ingressos amb contraprestació. Els criteris indicats en els apartats precedents són aplicables per determinar el cost de les existències dels serveis. 3. Valoració posterior Quan el valor realitzable net de les existències sigui inferior al seu preu d adquisició o al seu cost de producció, s efectuaran les oportunes correccions valoratives, reconeixent-se com a despesa en el resultat de l exercici i tenint en compte aquesta circumstància a l hora de valorar les existències. En el cas de les matèries primeres, l anterior comparació es realitzarà amb el seu preu de reposició, i la corresponent correcció valorativa es realitzarà fins a situar-les en aquest preu de reposició. No obstant això, no es rebaixarà el valor de les matèries primeres i altres subministraments mantinguts per al seu ús en la producció d existències, per situar el seu valor comptable per sota del cost, sempre que s esperi que els productes acabats als quals s incorporin siguin venuts al seu cost de producció o per sobre d ell. Els béns que hagin estat objecte d un contracte de venda o de prestació de serveis en ferm el compliment del qual hagi de tenir lloc posteriorment no seran objecte de la correcció valorativa indicada en els paràgrafs precedents, a condició que el preu de venda estipulat en el contracte cobreixi, com a mínim, el preu d adquisició o el de cost de producció d aquests béns, més tots els costos pendents de realitzar que siguin necessaris per a l execució del contracte. 7.6

7 Quan es tracti d existències que es van a distribuir sense contraprestació o aquesta és insignificant, el seu preu d adquisició o el seu cost de producció es compararà amb el seu preu de reposició, o bé, si no es poden adquirir al mercat, amb una estimació del mateix. Si les circumstàncies que van causar la correcció del valor de les existències han deixat d existir, l import de la correcció ha de ser objecte de reversió, reconeixent aquesta com un ingrés en el resultat de l exercici. c. Novetats Les novetats en aquesta àrea són reduïdes. En tot cas, detallem a continuació les més significatives. La possibilitat de deduir del preu d adquisició els interessos incorporats al nominal dels dèbits amb venciment superior a l any que no tinguin establert un interès contractual. Aquesta és una opció prevista a l apartat 4.1, Passius financers a cost amortitzat, de la Norma de registre i valoració núm. 9 de Passius financers aplicable als dèbits quan es valorin inicialment pel valor actual dels fluxos d efectiu a pagar. La possibilitat que quan no sigui possible assignar el valor pels mètodes de preu d adquisició, cost de producció o mètode d assignació de valor, es pugui determinar prenent el valor raonable menys un marge adequat. La possibilitat de registrar un cost per existències en la prestació de serveis. Les correccions valoratives posteriors de les existències ja no es materialitzen en una provisió, sinó en un deteriorament, variant molt poc les consideracions per realitzar aquestes. El model simplificat ha eliminat aquesta àrea en la seva voluntat de simplificació, per considerar que són operacions poc usuals al tipus d entitat on es pot aplicar aquest model. En cas que es volgués utilitzar, s hauria d aplicar el model normal com a supletori, i utilitzar comptes de primer ordre d aquest. d. Aplicació pràctica Atès el reduït valor que les existències presenten habitualment en les entitats del sector públic local, caldrà tenir present el principi d importància relativa en la valoració i registre d aquestes dins l actiu. Per dilucidar aquesta qüestió, ens remetem a la Proposta per determinar la xifra d importància relativa que s adjunta a l Annex I. 7.7

8 e. Moviments comptables Durant l exercici per les compres: Deure Haver 60X Compres X 400 Creditors per obligacions reconegudes X 400 Creditors per obligacions reconegudes X 57X Efectiu i altres actius líquids X... i les vendes: Deure Haver 430 Deutors per drets reconeguts X 70X Vendes X 57X Efectiu i altres actius líquids X 430 Deutors per drets reconeguts X A final de l exercici: a) Mercaderies, matèries primeres i altres aprovisionaments, subgrups 30, 31 i 32: Per l import de les existències inicials incorporant-les com a despesa: Deure Haver 610 Variació de mercaderies W 611 Variació de matèries primeres X 612 Variació d altres aprovisionaments Y 30X (Mercaderies) comercials W 31X Matèries primeres X 32X Altres aprovisionaments Y Per l import de les existències finals donant-les d alta, amb abonament als mateixos comptes de variació: Deure 30X (Mercaderies) comercials S 31X Matèries primeres T 32X Altres aprovisionaments V 610 Variació de mercaderies S 611 Variació de matèries primeres T Haver 612 Variació d altres aprovisionaments V 7.8

9 b) Productes en curs, semiacabats i acabats, comptes 33, 34 i 35: Per l import de les existències inicials incorporant-les al compte del resultat com a un menor ingrés: Deure 710 Variació d existències de producció en curs A 711 Variació d existències de productes semiacabats B 712 Variació d existències de productes acabats C 33X Producció en curs A 34X Productes semiacabats B 35X Productes acabats C Haver Per l import de les existències finals incorporant-les al compte del resultat com a un ingrés: Deure 33X Producció en curs D 34X Productes semiacabats E 35X Productes acabats F 710 Variació d existències de producció en curs D 711 Variació d existències de productes semiacabats E 712 Variació d existències de productes acabats F Haver c) En el cas dels Subproductes, residus i materials recuperats, subgrup 36, els seus moviments serien anàlegs als dels Productes en curs, semiacabats i acabats. d) Pel seu deteriorament que es valorarà al tancament de l exercici: S anul larà la dotació realitzada a l exercici anterior, si s hagués fet: Deure 39X Deteriorament de valor de P 794X Reversió del deteriorament de P Haver I es carregarà l estimada a l exercici actual: Deure Haver 694X Pèrdues per deteriorament de R 39X Deteriorament de valor de R Figurarà al balanç minorant l import de les existències corresponents. 7.9

10 3. Casos pràctics 1. Determinar el preu d adquisició El Consorci Sanitari ULE compra unitats d un producte a un preu de compra, segons catàleg, de 20 euros/u. El proveïdor ofereix un descompte per volum de compra d un 1% sobre el preu, i un descompte addicional del 2,5% per trobar-se el producte en promoció. Les despeses de transport i assegurança són a càrrec del Consorci i suposen euros i euros, respectivament. El Consorci pot permetre s pagar al comptat i aconseguir així un descompte addicional per pagament immediat d 1% sobre el preu de catàleg. Euros Preu de compra segons catàleg ( ) Descompte per volum de compra ( ) ( ) Descompte promocional ( ) (+) Despeses per transport i assegurança ( ) Descompte per pagament immediat ( ) Preu d adquisició Deteriorament El Consorci Sanitari ULE manté en les seves existències un producte que valora en euros. No obstant, s estima que per a la seva comercialització l ha de sotmetre a un procés addicional amb un cost de euros. Aquest procés catalogarà el producte de baixa qualitat amb un valor en el mercat de euros i uns costos de comercialització del 10%. Avaluem si cal provisionar per deteriorament: Euros Valor de mercat ( ) Despeses del procés addicional ( ) ( ) Costos de comercialització ( ) Valor net de realització (VNR) Per tant, la diferència entre la valoració actual ( euros) i el VNR ( euros) es situa en euros, que caldria provisionar. Deure 6943 Pèrdues per deteriorament d altres aprovisionaments ,00 Haver 392 Deteriorament de valor d altres aprovisionaments ,00 4. Informació específica a incloure en els comptes anuals La informació específica a incloure sobre les es detalla al punt 9 de la nota 4 i a la nota 13 de la memòria. Per més detall, veure l àrea 1 d Elaboració i contingut dels comptes anuals. 7.10