(0971) Professora: M. Magdalena Alomar i Vanrell

Transcripción

1 /,7(5$785$&$7$/$1$ '(/ 6(*/(;;,, 'HODJXHUUDFLYLODODFWXDOLWDW (0971) Professora: M. Magdalena Alomar i Vanrell Curs DEPARTAMENT DE FILOLOGIA CATALANA I LINGÜÍSTICA GENERAL UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

2 2 Assignatura troncal. Segon Cicle. LITERATURA CATALANA DEL SEGLE XX (II) (0971) Crèdits: 4,5 crèdits teòrics; 1,5 crèdits pràctics. Professora: M. Magdalena Alomar Vanrell Despatx: 314. Telèfon: Classes: Segon quatrimestre: Dl i Dj, 16 a 18 h. Tutories: Dj, 18 a 19 h.. magdalena.alomar@uib.es

3 3 1. /LWHUDWXUDLVRFLHWDW TEMARI,1752'8&&,Ï*(1(5$/$/$/,7(5$785$ '(175(/$*8(55$&,9,/$/$&78$/,7$ La política governamental d'anorreament de la llengua i la cultura catalanes. El concepte i els límits del terme postguerra Els anys quaranta. L'exili interior. La literatura de l'exili. La difícil represa Etapes i trets més característics de la cultura (i la literatura) catalana de la postguerra. 2. /DSRHVLD 2.1. La represa a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears Períodes de la poesia catalana després de la guerra civil La continuïtat de la poesia postsimbolista Els poetes de la Generació de la República: Agustí Bartra, Joan Vinyoli i Joan Teixidor Salvador Espriu. Joan Oliver "Pere Quart" La poesia dels anys 50 i El "realisme històric" La represa de les avantguardes Els autors: Josep Palau i Fabre, Jordi-Pere Cerdà, Marià Villangómez, Llorenç Moyà, Jaume Vidal Alcover, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Josep Maria Llompart, Blai Bonet, Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho, Màrius Sempere, Lapoesia des dels anys 70 a l'actualitat Intent de classificació. Tendències i trets més característics. Revistes, publicacions i col.leccions de poesia Els autors: Bartomeu Fiol, Miquel Bauçà, Miquel Angel Riera, Francesc Parcerisas, Pere Gimferrer, Jaume Pomar, Narcís Comadira, Feliu Formosa, Joan Margarit, Francesc Vallverdú, Salvador Oliva, Damià Huguet, Josep Albertí, Josep Piera, Gaspar Jaén, Ponç Pons, Jaume Pérez-Montaner, Andreu Vidal, Antoni Vidal Ferrando, Maria Mercè Marçal, Josep Ballester, Enric Sòria, Vicenç Llorca, Antoni Marí, Els nous poetes dels /DQDUUDWLYD 3.1. La represa de la narrativa. Problemàtica del gènere. Principals tendències i corrents de la novel.la i el conte. Els grups generacionals Llorenç Villalonga. Mercè Rodoreda. Pere Calders Els nous narradors dels anys 50 i 60. Joan Perucho. Manuel de Pedrolo. Baltasar Porcel Altres autors: Vicent Riera i Llorca, Avel.lí Artís-Gener, J. Amat-Piniella, Joan Salas, Jordi Sarsanedas, Xavier Benguerel, Pere Calders, Lluís Ferran de

4 4 4. (OWHDWUH Pol, Maurici Serrahima, Ramon Folch i Camarasa, Rafael Tasis, Josep M. Espinàs, Jaume Vidal Alcover, Maria Aurèlia Capmany, Blai Bonet, La narrativa de les tres darreres dècades 3.6. Tendències, tècniques i estructures narratives dominants. Temàtiques més constants La generació dels 70. De l'experimentalisme a la literatura de gènere Els autors: Terenci Moix, Montserrat Roig, Miquel Àngel Riera, Joan Francesc Mira, Jaume Fuster, Gabriel Janer Manila, Jesús Moncada, Jaume Cabré, Antoni Serra, Robert Saladrigas, Oriol Pi de Cabanyes, Maria Antònia Oliver, Biel Mesquida, Guillem Frontera, Antònia Vicens, Llorenç Capellà, Maria Barbal, Pau Faner, Isabel-Clara Simó, Jordi Coca, Vicenç Villatoro, Josep Piera, Quim Monzó, Ferran Torrent, Sergi Pàmies, Antoni Marí, Els nous narradors dels Situació del teatre català durant el franquisme. El teatre català de 1939 a La censura. Les primeres representacions autoritzades. La realitat teatral a Catalunya, al País Valencià i a les Balears Les manifestacions teatrals. La pervivència del teatre "costumista" i "regional". El teatre de vodevil. El drama realista. El teatre d'intenció política. El teatre d'avantguarda Panorama del teatre català dels anys 50, 60 i 70. Els autors: Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo, Baltasar Porcel, Jordi Teixidor, Josep Benet i Jornet, Alexandre Ballester, Rodolf Sirera, Panorama del teatre català dels anys 80 i 90. Els autors: Sergi Belbel, Jordi Galceran, Carles Alberola, Lluïsa Cunillé, Josep-Pere Peyró,... Els grups teatrals: Els Joglars, Comediants, Dagoll-Dagom, La Fura de baus, El Tricicle, Iguana Teatre, Moma Teatre,... La realitat teatral a Catalunya, al País valencià i a les Balears en l'actualitat. 5. (OSHULRGLVPHLODVVDLJ 5.1. El periodisme i l'assaig a la postguerra Panorama actual del periodisme català L'assaig. Els autors. Joan Fuster Els dietaris i els llibres de memòries Salvador Espriu Josep Palau i Fabre Joan Brossa i/o Manuel de Pedrolo Montserrat Roig Quim Monzó. $1 /,6,'(7$//$'$'(6,62%5(6

5 5 DESCRIPCIÓ I OBJECTIUS DE L ASSIGNATURA L'objectiu primordial d'aquesta assignatura és aconseguir que l alumnat adquireixin un coneixement directe d'algunes de les obres i autors més importants del període històric que va des de l'acabament de la Guerra Civil fins a l'actualitat. Aquest objectiu es complementa en el fet d'introduir l'alumnat en la pràctica del comentari crític d un text literari. Així mateix, l alumnat haurà d'adquirir una informació suficient sobre tota l època històrica que abasta l'assignatura. Per tal de fer-ho possible, la professora, mitjançant una descripció panoràmica i sintètica, els informarà dels grans blocs cronològics en què es pot dividir tot el període, assenyalant les mediatitzacions que en cada moment la societat i la situació política hagin exercit sobre els creadors i el fet literari en general. Igualment es dibuixarà el mapa dels corrents estètics que han predominat en cada etapa, amb l'esment d'aquells noms i d aquelles obres que n'han estat més representatius. BIBLIOGRAFIA BÀSICA Les classes se centraran en el comentari de les obres triades com a lectura obligatòria, caldrà que els alumnes llegeixin, complementàriament, els capítols dedicats a l'època i als autors de les dites obres a: +LVWzUtDGHOD/LWHUDWXUD&DWDODQD Editorial Ariel. Així mateix, la professora proporcionarà als alumnes al llarg de les sessions de classe una tria bibliogràfica sobre els autors i obres d'aquest programa. CRITERIS D'AVALUACIÓ L'alumnat haurà de llegir cinc obres literàries, que seran comentades a classe (amb participació dels alumnes). La professora podrà també incloure a les classes qualque text literari breu com a complement de les lectures obligatòries abans esmentades. Qualsevulla d'aquests textos així presentats podrà esdevenir matèria dels exàmens. Igualment, es podrà demanar als alumnes la presentació d'altres tipus de treballs, amb l'objectiu de garantir més plenament el coneixement de la matèria a treballar. En acabar l estudi de cada un dels blocs es farà un examen. La nota del curs serà la mitjana de totes les proves i es valorarà la feina dels treballs assignats. La professora podrà demanar també a l'alumnat la recitació de qualque text inclòs en aquestes obres de la lectura obligatòria.