ELS RODALS; RELACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE AMB LA CIUTAT

Transcripción

1 TALLER 2: ELS RODALS; RELACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE AMB LA CIUTAT 0.- Introducció La llei d urbanisme de Catalunya (Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la llei d urbanisme de Catalunya, en la versió resultant de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d urbanisme) estableix que els POUMs han de classificar el territori en tres tipus de sòl: - SÒL URBÀ: Sòl que ja ha estat objecte de processos d urbanització i edificació (reconneixement d una realitat existent), és a dir, el que és l actual nucli urbà de Figueres. - SÒL URBANITZABLE: Sòl del qual se n assenyala l interès o la seva aptitud per a la seva urbanització futura (règim transitori), és a dir, el sòl potencial de ser desenvolupat per a usos urbans (residencial, industrial, comercial, equipaments..) - SÒL NO URBANITZABLE: Sòl que s exclou del procés urbanitzador per no resultar adequat per a un desenvolupament urbanístic sostenible o per tal de preservar els seus valors naturals, agraris, paisatgístics, forestals, socials o d un altre tipus. És a dir, el territorio periurbà que no es preveu desenvolupar. Per tant, el sòl no urbanitzable, el que en diem Els rodals de Figueres, és aquella part del municipi que el Pla d Ordenació Urbanística Municipal (POUM) no preveu desenvolupar urbanísticament, ni construir noves activitats o edificacions (amb excepcions específiques que preveu la Llei d Urbanisme), amb l objectiu d evitar la seva transformació i protegir els seus valors naturals, agraris, paisatgístics, forestals, socials o d un altre tipus. 1

2 El Pla territorial parcial de les comarques Gironines (PTPCG) El planejament de rang superior, el pla territorial parcial de les comarques Gironines estableix un total de 3 categories de sòl dins del sistema d'espais Oberts: Sòl de protecció especial, sòl de protecció territorial i Sòl de protecció preventiva. El Sòl de Protecció especial, correspon a aquells terrenys que pels valors naturals o de connectivitat ecològica, o per la localització en el territori, el pla considera que és el més adequat per integrar la xarxa permanent i continua d'espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d'espais oberts del territori que tenen diferent caràcter i funció. S'integren dins d'aquest tipus de sòl els espais inclosos en el Pla d'espais d'interès Natural (PEIN i XARXA NATURA 2000). Aquests sòls serà classificats com a no urbanitzables pels POUM, amb alguna possible excepció. El Sòl de Protecció territorial, correspon a aquells terrenys que els pla no considera imprescindible que formin part de la xarxa de protecció especial, però que té valors condicionants o circumstancies que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació. 2

3 El pla distingeix tres motius per a ser considerat sòl de protecció territorial: interès agrari i/o paisatgístic; potencial interès estratègic; i preservació de corredors d'infraestructures. Aquests sòls serà classificats com a no urbanitzables pels POUM, amb alguna possible excepció. El Sòl de Protecció preventiva, correspon a aquells terrenys que el planejament urbanístic classifica com a no urbanitzable i que no estan integrat en Sòl de Protecció especial o de Protecció territorial. El POUM, d'acord amb les estratègies d'assentament definides pel PTPCG, podrà delimitar àrees per ser urbanitzades i edificades, si s'escau. El Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres (PDUSUF) El PDUSUF concreta sobre el territori les propostes del Pla territorial parcial de les comarques gironines, mantenint les tres categories de Sòl del sistema d'espais Oberts, sòl de protecció especial, sòl de protecció territorial i Sòl de protecció preventiva. Els canvis que afecten al Sòl de protecció preventiva del sistema d'espais oberts definit al PTPCG són: 1.- Les deveses del Manol (Parc del Manol i Sant Pau de la Calçada) podran incorporar-se com a futurs sectors de sòl urbanitzable. 3

4 2.- Els terrenys a l'entorn de l'estadi municipal de futbol, d'acord amb el pla general vigent, es destinen a equipaments esportius. 3.- En el terme municipal de Vilafant, els terrenys entre la ciutat existent i el traçat del perllongament de la carretera C-31 podran incorporar-se com a futurs sectors de sòl urbanitzable. 4.- Es proposa la creació d'una anella verda per garantir la connectivitat de la xarxa de camins dels municipis de l'àrea urbana, a l'interior i exterior de les infraestructures, que envolten Figueres i Vilafant. 4

5 El pla general d'ordenació urbana municipal de 1983 En la següent imatge es pot observar el territori que correspon al sòl no urbanitzable actual del terme municipal de Figueres: Al sòl no urbanitzable s hi troben diferents elements ambientalment rellevants que són els que dónen valor a aquest espai periurbà i els que amb el POUM cal veure quin tractament se ls hi dóna. Identifiquem 3 elements característics del sòl no urbanitzable sobre les quals el POUM té capacitat per incidir i un cop analitzat, en cas necessari fer propostes de millora: Els elements de valor ambiental existents als Rodals. Les activitats econòmiques existents al sòl no urbanitzable: l activitat agrícola i ramadera. La relació de la ciutat construïda amb els rodals. 5

6 1.- Els elements de valor ambiental i paisatgístic existents als Rodals Per les seves pròpies característiques i per ser un espai on s ha limitat el procés urbanitzador, en el sòl no urbanitzable es localitzen els principals elements i àrees de valor ambiental, paisatgístic, agrícola, natural, cultural, i de connectivitat ecològica existents al terme municipal. Si ens fixem amb els entorns de la ciutat de Figueres, podem destacar 3 paisatges principals que composen el sòl no urbanitzable: El paisatge lligat a les zones de conreu Conformen la major part de la superfície del sòl no urbanitzable de Figueres i que, a banda dels espais conreats, contenen elements de valor, com poden ser les fileres d arbres en els seus marges, recs i rieres, que esdevenen elements importants en la configuració paisatgística de l àmbit dels rodals de Figueres. Alhora, aquests espais agrícoles tenen una funció productiva, d'aliments per a la població de l'entorn i generadora de llocs de treball; una funció ecològica, principalment en els marges de conreu, camins, recs i rieres, com a espais que permeten mantenir i potenciar la biodiversitat del territori i la connectivitat ecològica entre espais de valor ambiental existents a nivell local o a nivell territorial; i una funció paisatgística, ja que mantenen el territori endreçat, actiu, i en continu canvi cromàtic en funció de les estacions i els tipus de conreus. El paisatge lligat a la xarxa hídrica Es composa per la xarxa fluvial natural (rius, rieres, torrents) i per la xarxa artificial associada al drenatge dels camps i als canals del reg. Els dos cursos fluvials principals existents al municipi són el Riu Manol i la Riera de Figueres, als quals drenen la resta de torrents i rieres existents al municipi. S ha de tenir en compte que a banda de la seva funció hídrica com a elements canalitzadors d aigua, aquests cursos d aigua esdevenen zones molt riques i interessants per la flora i la fauna i com a corredors ecològics d'ambit comarcal (espais que permeten unir i donar continuïtat als espais naturals, paisatges, etc. d arreu del territori) permetent el moviment i la dispersió de les espècies de flora i fauna i fomentant la biodiversitat (variabilitat i riquesa d organismes vius). 6

7 El paisatge lligat a les zones forestals i de vegetació natural. Trobem diverses tipologies: boscos, zones de matollars i herbassars i prats. En aquests espais es localitzen espècies vegetals de valor, algunes d elles especialment protegides, així com gran part dels arbres de més interès del municipi. A Figueres, les principals cobertes de tipologia forestal es concentren al voltant de la zona del Castell de Sant Ferran on hi trobem principalment zones de bosc de pineda de pi blanc (al nord-oest) i zones de prats (Llistonar principalment) i matollar (Ginestars) a la vessant est. D altra banda cal destacar les zones de vegetació de ribera (força deteriorada) principalment a l entorn dels principals cursos fluvials (Riu Manol i Riera de Figueres). S ha de destacar que, tant els entorns del Castell de Sant Ferran com les lleres dels cursos fluvials són les principals zones d interès per a la flora i per tant les zones més sensibles des d aquest punt de vista. Finament mencionar l'interès del paisatge de la Garriga (matollar, conreus d'oliveres), amb els seus elements patrimonials vinculats a la construcció en pedra seca, de marges, barraques. 7

8 2.- Les activitats econòmiques existents al sòl no urbanitzable: l activitat agrícola i ramadera A banda d altres activitats de tipologia industrial o comercial que es poden localitzar puntualment al sòl no urbanitzable, en el cas de Figueres la principal activitat que es porta a terme en els rodals és l activitat agrícola. - Es tracta bàsicament d una activitat centrada en els conreus herbacis a les planes (especialment de cereals i ferratges), i conreus de secà (pastures i oliveres) a les zones de l entorn del Castell de Sant Ferran. Així mateix es localitzen explotacions ramaderes, les quals tenen una incidència directa en aquest àmbit i que es localitzen principalment a la plana de Vilatenim. - A banda de la funció productiva i d activitat econòmica que caracteritza a aquests espais agrícoles i ramaders, hi ha d altres elements relacionats que són interessants d abordar des del Pla d Ordenació Urbanística Municipal. o S ha de tenir present que l activitat agrícola i ramadera té una important incidència en la configuració paisatgística dels rodals, tant des del punt de vista dels prats, camps conreats i els seus marges, com des del punt de vista de les construccions i instal lacions associades (granjes, masies, magatzems, basses agrícoles, canals de reg, etc.). o S ha de tenir en compte que, a banda de la zona nord-oest del municipi, les altres tres principals zones de valor paisatgístic existents al municipi són de tipologia agrícola: * El pla agrícola del peu de la Muntanyeta (al nord-nord-est) * La plana agrícola de Vilatenim (a l est) * La plana agrícola de St.Pau de la Calçada (al sud). Noves activitats o construccions en sòl no urbanitzable La Llei d Urbanisme permet en el sòl no urbanitzable, d una banda, la reconstrucció de certes edificacions, i per l altra la construcció de noves edificacions o el desenvolupament de noves actuacions específiques. Totes aquestes actuacions es troben subjectes als procediments, limitacions i autoritzacions que es fixen en la citada Llei. D una banda, es permet la reconstrucció i rehabilitació de les següents construccions: - Masies, cases rurals i altres edificacions, que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials. 8

9 - Construccions anteriors a l entrada en vigor del primer instrument de planejament urbanístic general en cada municipi i que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques. - Construccions rurals en desús per a corregir-ne l impacte ambiental o paisatgístic negatiu. Aquestes construccions han d estar incloses en un catàleg específic que s ha d incloure en el planejament urbanístic general (POUM) i han d estar destinades a habitatge familiar (únicament en el cas de les masies i cases rurals); a un establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d hotel apartament; a un establiment de turisme rural; a activitats d educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; a equipaments, o a serveis comunitaris. Tanmateix, per a poder-les destinar a establiment hoteler ha d ésser previst expressament en el dit catàleg, el qual pot establir un límit en el nombre de places. Pel que fa a noves construccions només es poden admetre, respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa urbanística i sectorial aplicable, les següents: a) Les construccions i les dependències pròpies d'una activitat agrícola, ramadera, d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica. b) Les construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones treballadores temporeres que estiguin directament i justificadament associades a una de les activitats d'explotació a què fa referència la lletra a. c) Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres serveis de la xarxa viària. d) Les construccions i les instal lacions vinculades a l'execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques. e) Les construccions destinades a l activitat de càmping i a l aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda autoritzades pel pla d ordenació urbanística municipal, que exigeixen en tots els casos la tramitació prèvia d un pla especial urbanístic. f) Les construccions auxiliars destinades a l activitat de turisme rural. D altra banda, es poden preveure al sòl no urbanitzable actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o els equipaments d'interès públic que s'hagin d'emplaçar en el medi rural. A aquest efecte, són d'interès públic: a) Les activitats col lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en el lleure i d'esbarjo que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i instal lacions mínimes i imprescindibles per a l'ús de què es tracti. b) Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans. c) Les infraestructures d'accessibilitat. d) Les instal lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics 9

10 3.- La relació de la ciutat construïda amb els rodals Un element a tenir en compte en les propostes del nou POUM serà analitzar i ordenar per mitjà de projectes la relació existent entre la ciutat de Figueres i els seus entorns. Aquesta relació es pot analitzar des de diferents punts de vista: - L ús que fa la ciutadania dels entorns de la ciutat i si existeixen vies de connexió entre la zona urbana i la zona dels rodals, bàsicament a partir de la xarxa de camins i la seva relació amb la xarxa viària urbana. - La continuïtat entre els espais verds urbans i les zones de valor ambiental del sòl no urbanitzable, amb la possibilitat d'articular una anella verda per garantir la connectivitat i permeabilitat a traves de les infraestructures que envolten la ciutat de Figueres. - La configuració d aquests espais per tal d analitzar si facilita l ús social del mateix o si, per altra banda, és un espai desconegut per a gran part de la ciutadania de Figueres. - La transició paisatgística que existeix entre la zona urbana i la zona del sòl no urbanitzable, és a dir, com té lloc el canvi de paisatge urbà a paisatge de caràcter més rural. Amb això, caldrà analitzar els espais perimetrals de les zones urbanes, i que per tant estan en contacte amb aquesta zona dels rodals, per veure quins usos hi tenen lloc, i si aquests permeten una correcta transició entre els paisatges d aquests dos espais: zona urbana i la zona del sòl no urbanitzable. Reafirmar que aquesta relació dels espais de contacte de la ciutat construïda amb els rodals haurà de ser objecte d'una atenció especial i analitzar si cal establir estratègies de millora per incidir en la qualitat de vida dels ciutadans de Figueres i les poblacions de l'entorn. 10